(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Children's Library | Biodiversity Heritage Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Diccionari de la Llengua Catalana, ab la correspondencia castellana"




H^'llí' 



\- V" \ \ \ V 



[ 









ir.;)?'' O'.-'rt-: 



Bíimtoife : f^^l^^^t V fi##<M^.t!i C 'C^üm r ^GcfíTer de ifíBllorQi 220 



Digitized by the Internet Archive 

in 2010 with funding from 

University of Toronto 



http://www.archive.org/details/diccionaridelall01barc 



Diccionari 



de la 



Llengua Catalana 

ab la correspondencia castellana 



Nova ediciü, 
enciclopédica il-lustrada 






Diccionari 



de la 



Llengua Catalana 

ab la correspondencia castellana 



Nova edició, enciclopédica il-lustrada 



Conté, a mes de les accepcions deis diccionaris fins ara publicats, 

els vocables, modismes y aforismes, mots técnichs de ciencies, arts e industria 

adniesos en succesives edicions, per un conjunt de literats catalans que estimen la seua llengua; 

biografíes de persones célebres, nóms de poblacions, rius y montanyes 

de les regions ont s'hi parla cátala, en qualsevulla de les seues variants. 



VOLÚM PRIMER 

AR 5 MAPES EN COLORS, 44 LAMINES EN COLOR Y EN NEGRE, 1,078 GRAVATS 
Y 16 MAPES COMARCALS INTERCALÁIS AL TEXT 




ib^7'^ 



a .^ 



gt\ 



Barcelona 



Salvat ^ Comp/, S. en C, cditors 

220- Carrer de Mallorca - 220 



ES PROPIETAT 



Establimeiit tipoHtográfich de Salvat y C", S. en C, editors — Bapxeloxa 



PROLECH 



EL léxich cátala s' és aumentat de forma prou manifesta per la gran volada presa 
per la nostra literatura, deixondiment que ha vingut a constituir aquesta so- 
perba manifestació d' una llengua renascuda, després del decaiment que durant 
tres centuries va deturar sa progressiva vía. Els estudis y les observacions atinades 
deis nostres filólechs, deis nostres gramátichs, han fonamentat deduccions innom- 
brables, fent créixer el cabal de mots, y la comparació deis modismes locáis han 
enriquit, desde que 'Is derrers diccionaris catalans se publicaren, V esquisit aplech 
que, ara cóm ara, consent empendre la tasca profitosa d' avalorar, ab recte sentit, la 
apropiada significació deis termes usats en la nostra llengua. No cal remarcar de 
quina mena, pera completar aquest enlairament de la parla, han influit 1' adopció 
d' aquells tecnicismes industriáis, d' aquelles denominacions científiques que 'is 
avensos han introduit y 1' us ha sancionat. Baix tres aspectes diferents cal, donchs, 
atendré tot lo que sía relatiu al impuls de les apreciacions del mes modern léxich: 
en lo que podríem considerarlo cóm a imposició de la filología, despullantlo de 
perillosos arcaismes; en la influencia exercida per les llengües parlades en els terri- 
toris veíns de Catalunya, y derrerament en 1' adopció de les expressions que podem 
titilar d' originarles, deis avensos que les arts y les ciencies han realisat en els 
temps contemporanis. A mitg fer la feina d' aplegar el tresor dispers de la llengua 
viva, cal convenir, també, que manquen, encara, bona cosa d' edicions deis nostres 
autors de la velluria, en son temps de floreixement, pera que puga esbrinarse la 
significació escaient de moltes paraules, el valor que se les hi deu concedir, y 
atenent a aquesta sórt de consideracions, entendre cóm i' ordenació d' un diccio- 
nari és aportar a Tobra de la nostra renaixensa motius prou meritoris pera contri- 
buir a son arrelament. 

La sava montanyenca que va abocar al nostre idioma V eximi Mossén Jas- 
cinto Verdaguer, va ésser dolí sanitós pera purificarlo; mes, d' aquella depuració, 
cóm de les degudes a altres coneguts escriptors deis nostres temps, no n' hi ha pas 
prou pera refugir els perills apuntáis en les discussions ab tant d' acert sostingudes 
quan el primer Gongrcs de la llengua catalana. S' ha de definir fins ont calgui refer- 
mar el criteri d' usar les paraules y les formes castices pera que no s' adoptin les 
íorasteres, tot reconeixent, cóm cal reconéixer ab Mossén Miquel Costa y Llobera, 



VI PRULECH 

que al mancar les locucions, deuen apropiarse les exótiques, segellantles ab cata- 
lana significació, «assimilantse tot alió que no té», catalanejant el neologisme; cóm 
fora prou meritoria la ben establerta comparanza deis clássichs de nostres sigles 
esplendorosos, pera arrivar a deduir la significació deis tresors lingüístichscontinguts 
en llurs obres. Y aquest travall de selecció, que prou arrivará a ferse mes ende, 
vant, y assenyalará 1' esclat de la moderna literatura, no mimva, ni menys contrau 
gens ni mica el criteri deis que, en atenció al positiu valer de la nostra parla, ente- 
nen ara de conveniencia absoluta la publicació d' un diccionari que serveixi de 
guía y de consulta ais conreuadors de la llengua catalana, donant a conéixer una 
munió de paraules y de termes locáis gaire bé desconeguts pera 'Is filis de les nos- 
tres grans urbs. L' aplicació del cátala a I' estudi de les ciencias, la introdúcelo de 
mots denominatius de les invencions contemporanies, ha imposat ques' adoptessin 
paraules que no figuraven abans en els vocabularis de la llengua catalana. Per 
aquest motiu ha d' ésser útil a Catalunya la publicació del seu primer Diccionapi 

ENCICLOPÉOICH. 

Al ordenar aqueix, havem consultat els léxichs que venim d' esmentar, apro- 
fitant d' ells tot lo que sia aprofiíable, restantne les paraules castellanes que teñen 
llurs equivalentes en cátala y aportanthi les extretes de les obres deis mes remar- 
cables escriptors moderns, que hi mancaven. 

No seníim pas la pretensió d' haver fet obra de savi: nos havem concretat a 
recuUir les paraules atenentnos a les seues liéis íonétiques, aixís cóm se pronun- 
cien, sense imposarnos el dever de cercar llur origen. Fins els mes reputats eti- 
mólechs han sofert erros al esbrinar els origens deis mots, y mes considerables 
foren els nostres, mancats del bagatge científich que, després d' assaorits estu- 
dis, ells sosteníen. Coneixem les tendencies regressives d' alguns que voldríen 
retornar la llengua catalana ais bons temps del seu floreixement y també ha- 
vem observat la deria de molts d' altres, que per un excés de purisme rebutgen 
les paraules semblantes a les castellanes y a les franceses, que no ja tan sois a 
Valencia, sino en la meteixa Catalunya prou la influencia castellana ha esvaít la 
significació del nostre idioma; y al Rosselló, la llengua francesa s' és imposada 
mimvant 1' apropiada riquesa de la catalana. 

Creiem nosaltres que les liengües evolucionen, cóm evoluciona tot, y que no 
hi há cap parla que no soíreixi poch o molt la influencia de les llurs veínes. Per 
aixó ens havem sostret de caure igualment en arcaísmes, que de rebutjar les parau 
les forasteres qu' expressen V idea de quelcom que abans no coneixíem o bé modifi- 
quen el sentit d' aquelles que ja teníem. Sense la evolució esmentada, y sense 
atendré la importado de noves paraules, se íossilisaríen les liengües, deixant de 
expressar els conceptas de les diferentes innovacions, que a la vida y a la manera 
d" ésser deis pobles s' introdueixen cada día. 

Respectant els principis que 1' us del llenguatge imposa, encara que adoptada 
una pauta ortográfica d' acort ab les liéis de la fonética (i), havem servat en els cog- 



(i) E! nostre criteri, en quant a 1' exposició de les regles ortográfiques adoptades en 
aquest Diccionari, és admetre aquelles innovacions imposades per la rao, y moltes d' elles 



PRÓLECH Vil 

noms personáis y gaire bé sempre en els noms propis geográfichs, la seua estruc- 
tura literal, perqué no fora prou raonada 1' alteració deis meteixos, que produiría 
confusions, donchs no ha estat pas el nostre propósit fer malbé la nostra Uengua, 
seguint r exemple de molts que pretengueren reformarla, sino millor conservarla 
cóm se parla generalment, enaltintla, enriquintla ab nous vocables, substraient el 
concepte d' antiqüats a molts deis qu' encara s' usen en diverses encontrades de la 
nostra térra, apropiantnos les formes galanes d' altres qu' fian de conceptuarse ter- 
mes de perfecte léxich, inillor qu' equivalents de particulars glosaris, restringils 
per molts que no 'is hi reconegueren tota la seua significació apropiada. 

La situació especial que va inñuir en la literatura catalana desde mitjans del 
sigle XVI tins a la restauració deis Jochs Floráis de Barcelona, tot just fa una cin- 
quantena d' anys, no era pas la mes apropósit pera que s' ensajessen publicacions 
d' obres d' aquesta mena, y aixís és cóm els escriptors mes significats de la nostra 
regió, que avaloraren desde els comencos del sigle xix, la importancia que deu 
assignarse ais diccionaris, aportaren llurs coneixements, quan d' especialitats se 
tractava, a la bibliografía castellana, no poguent capir molts d' ells, com el deixon- 
diment de la nostra parla, imposaría la publicació en cátala de tot el cabal que ab 
afany y ab estudi havíen reunit, y per aixó, en castellá foren escrits els diccionaris bio- 
gráfichs d' En Torres Amat y d' En Cormines, el de productes industriáis d' En Ron- 
quillo y tants d' altres d' art, de geografía y de cicncies cóm podríem esmentar, que 
comentant les observacions d' escriptors meritíssims, veníen a enriquir la literatura 
forastera. Ni era fácil per les meteixes raons expressades, trovar a Catalunya un 
diccionari que vingués a constituir una Ilei de la volguda parla. No ha mancat pas 
fins en els tristos temps del decaiment de la Uengua catalana, qui ab le y entu- 
siasme se consagres a la formació del Diccionari Cátala, y fins podríem dóldrens 
de la desaparició de bona cosa de manuscrits, que de les biblioteques y deis arxius 
durant les Iluites de la independencia y les civils deis comentos del sigle xix, es- 
vaíren potser la calificada tasca d' alguns filólechs, que s' havíen dedicat ab afany 
a recuUir la munió de comparances que consentissen avalorar les paraules del 
nostre léxich. Aixís y tot, alguns se 'n publicaren, aportant detalls prou estima- 
bles. Al Diccionari catalá-llati, obra d' En Cavallería, un deis mes coneguts fins a 
la publicació del d' En Labernia, van seguirne d' altres que resplandíen el fruit, 
si 's vol limitat, mes sempre digne de Uoa de llurs redactors, servint de fites que 



ab Iluiment discutides al primer Congrés de la Uengua catalana. Aixís esdevé per lo que íá a 
1' article masculí singular, acceptant la forma el, gaire bé usada a tota Catalunya, y apropiant 
el lo (que alguns escriptors adopten encara) a la expressió determinativa del neutre; en punt 
a les desinencies plurals femenines, acceptem la terminado en es, que la major part d' autors 
contemporanis admeten y qu' era forma corrent en els bons temps de la literatura catalana; 
la tonalitat de la ch francesa y de la castellana resta formada per la. ix, deixant el tó de e« 
quan la x segueix a qualsevulla lletra sense que la precedeixi i o t; usem la ch solsament al 
final de paraula, cóm la ph en les derivades del llatí que acaven en phus en aquella Uen- 
gua clássica; seguint el concepte de filólechs eminents, substituim la jy per 2 exceptuant la 
conj unció copulativa; suprimim la h en mitg de paraula, y respecte a certs fináis en o, adop- 
tem les liéis fonétiques que donen la tonalitat us, o bé substituim per e o i aquella lletra 
en mots moderns d' arts y de ciencies, y en altres cassos se suprimeix, o resta substituida 
per la ch final. 



VIH PROLECH 

devem esmentar com senyaladores deis avensos obtinguts en punt al coneixement 
y recte sentit, a la deguda accepció, pera millor dirho, deis mots catalans. Eren 
els escriptors d' allavores llatinistes prou erudits, y seguint les corrents que ais 
estudis literaris imposaven la norma de comparances y deduccions etimológiques, 
per la importancia deguda que ais clássichs del Laci se donava, motiven les 
raons que induíen ais confeccionadors deis diccionaris catalans d* aquell temps, 
a establir les equivalencies de les paraules en abdues llentües, per mes qu' alguns 
d' ells, pél carácter oficial de la parla castellana, s' atenyiren tan sois a fonamen- 
tar ab ella, la comparació del cabal de mots catalans que reunit havíen. Gales- 
mentar les obres d' aquesta mena, que fins al comenc de la nostra centuria s' han 
publicades (i) ab I' enlairat propósit de correspondre a les exigencies de consulta. 



(i) El génessis deis diccionaris catalans marca la seua primera fita ab el Vocabulari 
del valencia Joan Esteve, estampat a Venecia 1' any 1489, obra valiosa, que pertany a la nova 
Biblioteca del Instituí d' Estudis Catalans. 

En realitat aquell travall se refereix a la parla llemosina, qu' era la usada a Valencia 
encara que fassi esment a la llengua valenciana el seu títol; Explicit liber elegantiarum Johan- 
nis Stephani viri erudilissimi civis Vülentiani regie auctoritate notari publici; latina et valen- 
tiana lingua, exactisstma diligenlia emendatus: Opera autem impensa Paganini de paganinis 
Brixiensis Venetiis impresus. Inno. VIII. summo pontifici, Augustino Barbadico Venetiarum 
principe. Anno a natali christiano MCCCC I XXXVIII. V. vero no Octobris. 

Segucix en ordre cronológich el vocabulari cátala y alemany, estampat per En Rosem- 
bach a Perpinyá 1' any i5o2, que 's conserva en la propia Institució. L' autor de la Biblia polí- 
glota d' Alcalá, gramátich famosíssim, va esguardar 1' importancia que calía atribuirli a la lite- 
ratura de la nostra regió, deñnint en el seu Lexicón moltes paraules catalanes, que per cert 
no figuren en altres edicions posteriors del seu erudit travall, quan foren innovades les seues 
disquisicions per autors que fonamentaren tan sois en les parles llatina y castellana, lo que 
deduiren de la primera edició. En aquest cas se trova la impresa a Girona al sigle xvii, que 
és, ara cóm ara, una de les mes conegudes baix el títol segiient: Diclionarium ^-Elié Antonii 
Nebrissensis Grammatici Chronographi Regis-imo quadruplex ejusdem Antiqui dictionarii su- 
plementum. — Gerundce: Apud. Vincentium Oliva. Typographus R.egium. En i5o7, En Caries 
Amorós va estampar a Barcelona el vocabulari llatí -cátala y catalá-llatí, sistema ]SIebrixa,quin 
únich exemplar serva ara el competent bibliófil Eudalt Canibell. Una nova edició feta a Bar- 
celona en 1 56o, cal esmentar ab el títol Lexicón latino-calalanum seu dictionarium etc. A Ne- 

brisensis ex Catalana in Latinum sermonen versum. Pochs anys mes tart, en iSyS y iS/g, se 

feren també a Barcelona, les edicions primera y segona del Theramius Puerilis d' En Nofre 
Pou, y al derrer tere de la següenta centuria, 1' any 1669 s' estampava a la capital de Catalu- 
nya a r imprempta d' En Lacavallería el Ga\ophilacinus Caíalano-Laíinum d' En Joan Lacava- 
llería y Dulach. 

Va seguir a n' aquesta la publicado del Dictionarium sev thesaurus catalano-latinus, ver- 
borum , ac phrasium . autkore Petra Torra, olim grammatices professore Barcinone concinna- 
íus, nunc ab eodem emérito mendis expurgalus, auctus, et locupletatus ad orationem ex Catalana 
Lalinam efficiendam, et locupletandam. Quanto locupletior thesaurus hic hác quinta quam aliis 
editionibus.prodeat lege, et dices. Barcinone: ^Ex 0/ficiná Typographicá Raphaelis Figueró.^ 
L' obra pertany a les mitxaníes del sigle xvii, donchs el consentiment de publicarla porta 
data de primer de Febrer de i653. 

L' oblit en qu' era tinguda la nostra parla pot observarse ab la manca de notes biblio- 
gráfiques d' aquesta mena, fins ja comengat el sigle xix. L' erudit bibliófil, En Isidre Bon- 
soms, en 1' apéndix al seu discurs Uegit a 1' Academia de Bones Lletres el 21 de maig de igo8, 
relatiu a les traduccions catalanes de la Fiametta y del Decameron, concisa una nota de 
travalls pertanyents a la llengua catalana, de quina pot deduhirsen, la importancia presa péls 
estudis del seu léxich. 



PUULECll IX 

a mida que la nostra llengua ha renascut obtenint la consideració que, ara cóm ara 
li atribueixen els mes calificáis filólechs forans y propis. S' ha de reconéixer qu' és 
de tots aquells travalls, el Diccionari del erudit Labernia, el mes complert, malgrat 
la reduida extensió que tenía en son temps, el Icxich cátala. 

El Diccionari Labernia, és mes metódich que 'Is que 1 precediren y mes 
remarcable, per tant, pera pendrel com a punt de partida en obres d' aquesta 
mena. En el de Fr. Magí Ferrer, reflecta el seu autor el conreu d' una de les 
seccions mes apropiades del llenguatge, la literatura popular y el proverbi que tant 
enriqueixen una parla; per altra banda, el desitg de popularisar els coneixements 
del gramáiich Nebrixa, y facilitar el domini ajustat de la llengua llatina, ocasiona- 
ren la publicado deis Vocabularis catalans llatins que porten el nóm d' aquell y el 
del retórich Torra; aixís cóm el propósit de donar un bon fonament al estudi y a 
la coneixensa del cátala, en temps mes propers ais nostres díes, ha impulsat la 
publicado de vocabularis y diccionaris manuals, el mes remarcable de quins, és 
sense dubte el del senyor Saura. Tots aquestos esforgos, fets en diferentes epoques 
y per persones de mereixements, mostren lo molt que s' és fet y se realisa pera 
que la llengua catalana posseeixi un Diccionari que puga satister les exigencies 
que a cada época se semen a causa deis avensos intelectuals, moráis y socials, no 
satisfets per les obres d' aquesta mena que fins ara constitueixen la determinada 
bibliografía d' aquestos estudis; els coneixements llingüistichs d' una banda, y la 
positiva significado que 'Is tecnicismes del art, de la industria y de les ciencies 
han adquirit, determinen un positiu avens deis coneixements humans, aument 
que deu resplandir en el Diccionari, perqué com s' ha dit de manera escalenta el 
iéxich d' un poblé és conéixer sempre el seu grau de civilisació, o pera mellor 
expressarho el desenrotllo de la seua cultura. Aixó vol dir, que avui ha de 
oferirnos el Diccionari, ademes de la fidel expressió de les páranles, tots aquells 
elements que d' una o d' altra forma, vinguen a determinarnos el concepte propi 



Podem esmcDtar d' aquest lapse de temps entre les obres d' aquesta mena mes remarca- 
bles les que segueixen: 

JoAQuiM EsTEVE, JosEPH Belvitges Y Antoni Juglá Y FoNT. — Diccionario catalán-castellano- 
latino. Barcelona, 1 803-1805, 2 volums gran foli. 

Diccionari catalá-castellá-llatí-francés-italiá; per una societat de catalans. Barcelona, Tor- 
ner, 1830, 2 volums. 

Labernia ( Perej. — Diccionari de la llengua catalana. — Primera edició. 

Ferrer í^Fr. Magí). — Diccionario castellano-catalán y catalán-castellano, con una colec- 
ción de 1670 refranes. Barcelona: Riera, 1847-54, 2 volums. 

Labernia (Pere). — Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana. 
Barcelona: Espasa germans, 2 volums y nova edició en 1864-1865. 

Diccionari suplement de tots els diccionaris publicats fins ara en la llengua catalana. 
Barcelona. Espasa, 1868, un volúm. 

Diccionari catalá-castellá, compost per una societat de metges. Barcelona, 1878. 

Saura (Jaume AngelV — Novíssim diccionari manual de las llenguas catalana castellana y 
castellana- catalana. Barcelona. Inglada y Pujadas, 1884 86, 2 volums. 

BuLBENA Y TosELL (Antoni). — Diccionari catalá-francés-castellá. Barcelona, estampa de 
Francesch Badía, 1905. 

Aladern (J.) — Diccionari popular de la llengua catalana, completat desde la lletra I ab el 
de Labernia, Baixarías, editor, 1907, 3 volums. 



X PRÓLECH 

y a explicarnos la exacta dedúcelo del meteix, aixís cóm la de la forma de que s 
vesteix, y de les evolucions sofertes pera arrivar a les actuáis. L' estat deis estudis 
histórich-filológichs, ara com ara nos ho consent prou, aduintnos antecedents in- 
dispensables pera sapiguer quines paraules teñen carácter mes primitiu y quines el 
teñen mes modern : 1' expansió de les observacions folk-loriques, aporten al ensemps, 
valiosos indicis pera esbrinar conceptes que abans aparexíen dubtosos o incon- 
grüents. Completant aquesta comparanfa ab la d' aquelles paraules apropiades a la 
significació científica, adoptades a causa deis avensos, farán del jDzccio^ari un Ilibre 
útil, podem dir, necessari pera tothom qui vulga posseir els coneixements exigits 
per les relacions socials, 

Sintetisa lo que fins aquí havem expressat el carácter que deuen revestir en 
nostres temps els diccionaris, la íesomía que deu distingirlos y els fins a que deuen 
endregarse; perqué 1' estat de la intelectualitat de nostres díes aixís ho exi- 
geix, ornant aquesta mena de Ilibres, completantlos ab els elements que aclarin 
la significació de cada un deis mots qu' ells contenen. Per aixó, perqué ademes de 
llingüistich, nostre Diccionari és enciclopédich, no s'ha de reduir la seua exposició 
a les consideracions genériques, ni a la determinado restringida de la sola signi- 
ficació, que, al ensemps obeir li cal 1' expansiu carácter de les diferentes equivalen- 
cies, pera donar a coneixer 1' apropiat ús de tots els mots que '1 composen, en el 
vastíssim camp deis coneixements que fonamenten la moderna cultura. Es el pri- 
mer assaig d' obra consemblanta, y sense créurela perfecta, podem afirmar que hi 
havem posada tota la nostra atenció, que aixis com les altres literatures els divul- 
guen aquestos aplechs, a 1' estat assolit per la nostra, hi mancava un travall de 
consulta d' aquesta mena. Per tal motiu, el nostre Diccionari, s' enmotlla en pro- 
pósits, que no podíen servir de pauta ais publicats fins ara, y contindrá tot lo que 
pugui donar idea precisa. Forses motius avaloren per aixís ferho 1' esplendidesa 
deles arts, de les lletres y de les ciencies després de la renaixensa catalana, y és 
del cas, rendir a son passat, a son present y a son esdevenir 1' atenció que 'Is hi 
és deguda, ab la concisió de un Diccionari. Raons antropológiques, motius de psi- 
cología, apart deis conceptes filológichs, cal atendré, avui, al desenrotllar un lli- 
bre de semblant consistencia. Atenent a les disquisicions etimológiques, no reíu- 
sant les liéis fonétiques en 1' ortografía, y admetent la terminología que totes 
les llengües accepten pera la nomenclatura de les ciencies modernes, els llindars 
s" aixamplen al abans reduit terreny del léxich, que s' esvaeix per amplíssims es- 
pais, deixant enrera els restringits horitzons, de fa uns quants anys, per efecte 
de la seua evolució consistenta, moguda per impuls de noves deduccions que 'ns 
expliquen el carácter filológich de cada llengua, revelant les liéis euíóniques que 
les regulen, y aclarint les dificultats que se 'ns presenten, mes encara, quan estu- 
diem la nostra llengua comparada ab les que hi han tingut una relació mes o 
menys estreta, aprenent 1' historia fonológica, que dona a coneixer la vida y els 
- aborígens de la nostra parla. 

El coneixement de la part material de la páranla, fonamenta 1' estudi de les 
liéis que sustenten la seua prodúcelo y se reñecten deduint el carácter apropiat 
que a cada una de les encontrades ens presenta, y aquest travall ha de ferse sense 
desatendre les nocions de 1' acústica, sense desestimar els motius fisiológichs que 



prOlech XI 

h¡ serven analogía, car si aixís no 's íes no podríem esbrinar aquelles anomalíes 
que sovint se califiquen d' irregularitats, y que raonablement poden y deuen ex- 
plicarse, quan ab ordre y metódicament son estudiades baix dos diferents aspectes; 
el material y 1' intelectiu. La paraula material y la paraula signe, venen a formar 
una unitat, expressada per dos o mes sóns articuláis o constituida per un de sol, do- 
nantli coesió el tó o accent que és també el que contribueix a determinarla. En 
aqüestes condicions la paraula, constitueix un tot que pot examinarse y analisarse 
com qualsevol altre ésser, ab detenció segons passa del carácter de so o de signe 
auditiu a la de signe visible, que aixís y tot ha de completarse designantli un valor 
o bé un sentit, expressiu y determinatiu de algún concepte, y allavors s' estableix 
entre abdós, tan íntima relació que no és possible considerar un d' ells sense tin- 
dre r altre present, car fora dificultós íer per separat el degut estudi, si abs- 
traientnos de les seues accepcions, no consideressim la paraula cóm 1 expressió 
cabal d' una idea. 

És cert que cada paraula suposa un concepte, mes ho és també que sovint un 
meteix mot expressa idees diferentes, modificatives a voltes, acavant per admetre 
cóm propi enunciat la modificació iniroduída. Aixó és fill de la expressió y de les 
exigencies. Ni a totes les parles h¡ han páranles pera expressar cada una de les idees 
del llenguatge, ni posseím tots, cabal suficient pera determinarles, y devant de la 
conveniencia de la meteixa expressió se suplementen, inventant, modificant o 
apropiant a un meteix mot diferenta determinado, y aixís admesos y generalisats 
aquestos procediments, té lloch el sentit extensiu d' un terme que fonamenta 1' apli- 
cació diferenta del meteix. Per altra banda, y com ja havem consignat en aquest 
prólech, algunes vegades, pera complir el fet de la expressió, adoptem páranles 
d' altres llengües, posant de relleu la recíproca influencia de distintes parles, que 
enlaira y transforma el concepte de cada una d' elles, imposantnos de les particu- 
laritats de sa expressió y de la valúa d' aquelles, segons afirmava el malaguanyat 
y savi filólech doctor Balari y Jovany. 

Essent un diccionari, la exposició o manifestado del sentit de les páranles, aixó 
és r estudi de les meteixes en tot lo que 'ns reveli llur concepte propi y 1' extensiu, 
la comprovació deis mols, pot ferse en aquestos Ilibres, indicant la seua qualitat, 
el valor que teñen gramaticalment, y expressant la significació que cal donarli, ate- 
nent al ús que d' ell se fá. Alguns autors opinen que ais diccionaris, no s' hi han 
de compendre els modismes, mes la corrent d' admétrels, pera que serveixin de 
accepció complementaria, está en nostres temps prou arrelada, pera tíndrela cóm 
a bona. Acceptant la opinió d' una autoritat tan remarcable cóm la de 1' il-lustre 
Coll y Vehí, establerta resta la essencial distinció que separa el modisme, manera 
de parlar propia y privativa de la llengua qu' encarna una qüestió sintáxica trac- 
tant de la colocado de les paraules, del idiotisme o sía el modisme de sentit literal 
que suposa, o bé una infracció de les regles ordinaries de la gramática, o un concepte 
desbaratat, qüestió lexicológica per quan s' até a la colocado mes generalment que 
deu observarse el sentit, y derrerament del aforisme o reflexió pregona y sentencio- 
sa expressada ab energía y brevetat qu' encarna una qüestió ideológica. Els aíorismes 
deuríen estudiarse cóm il-lustració intelectiva, mellor que cóm a il-lustració léxi- 
ca, perqué éssent cóm son filis de V experiencia y del raonament, tanquen una 



XII PROLEGH 

gran veritat moral o política, y per lo tant, han de formar part de 1' ensenyan^a 
del home, en lo que 's refereix a son procedir, mes, atenent al carácter sintétich 
deis aforismes, expressions peculiars d' un poblé gaire bé sempre, devem conside- 
rarlos cóm una mena de modismes, que si en absolut no revelen el geni de la Men- 
gua, no deixen de iniciarnos en les formes apropiades de pensaments determinats, 
éssent cóm son, fruit de la experiencia o de la reflexió del poblé, y per aquest mo- 
tiu, caben en els diccionaris els anieles referents a la paraula que 'Is continguen, 
per r idea culminant qu' expressen, y deuen també intercalarshi, segons ho fem 
en el nostre travall, els modismes y els idiotismes, pera que serveixin d' il-lustra- 
ció a les paraules compreses en ell. 

Tota vegada que cada un d' aquestos estudis se té com il-lustració deis mots 
contingutsal léxich, Uur mes adequat Iloch és després d' haver expressat el genuí 
concepte deis meteixos, no englobantlos en capítol apart cóm ho feien els an- 
tichs diccionaris, perqué si bé és veritat que íentho aixís, posa de relleu la riquesa 
que ofereix cada poblé o cada llengua, no 's veu tan ciar aquest meteix cabal cóm 
íentlos seguir al article dedicat a cada paraula, perqué d' aquest modo, referma no 
tan sois lo que cada una representa, sino que, al ensemps, indica les significacions 
que de sa combinado se 'n dedueixen. 

Veusaquí el tragat general de la nostra obra. Primerament, exposició del con- 
cepte propi y traslatiu de cada paraula; segonamcnt, modismes, idiotismes y afo- 
rismes en ús, relacionat ab cada una d' elles; suprimint la il-lustració etimológica 
y filológica, pera no allargar massa aquest travall expositiu, quin obgecte és donar 
el sentit mes propi deis mots que composen la llengua catalana. Aixó no vol dir 
que al ordenar el present Diccionari, no s' hagen tingudes presentes les etimologíes 
y els estudis filológichs, aixís com també els clássichs, al ensemps que les produc- 
cions de nostres capdals escriptors moderns, mercés a quines, s' ha enriquit y 
s' enriqueix mes cada día la nostra benvolguda parla. 

En lo pertocant a les noticies biográfiques, havem compreses aquelles perso- 
,nalitats de cada una de les regions de la llengua catalana, que foren mes distingi- 
des en tots els ordres de la humana activitat, y que, havent finit, son mereixedores 
de recort ais sobrevivents. 

La rublerta il-lustració que a les pagines de nostre llibre fá ressaltar volgudes 
fesomíes deis filis de la térra que en vida contribuiren a la verdadera significació 
del carácter y del geni cátala, prescindint d'aquells que per sort encare avui I' en- 
lairen; la reprodúcelo deis monuments, de les vistes de localitats signifícades a 
les regions que integraren la gloriosa nacionalitat; lacolecció prou interessantadels 
antichs segells y deis escuts de les contrades diverses; els detallats mapes comarcáis; 
els aplechs de mobiliari, d'eines de travall, y deis exemplars que convenen al estudi 
científich,de la botánica, de la zoología, de la geología, del' historia y d'altresco- 
neixements; la exposició de 1' indumentaria, de les costums, y deis diíerents tipus 
regionals per lí, assignen major importancia y mes assequible comprensió a n' el 
primer Diccionari enciclopédich cátala, que ab ferma voluntat y bon desitg 
publiquem. 



EXFLICACIÓ 

DE LES ABREVIATURES USADES EN AQUEST DICCIONARI 



A 

a actiu (verb). 

abl ablatiu. 

abr. . .... abreviat. 

absol absolut. 

acep acepció. 

aciis acusatiu. 

Acúsl Acústica. 

adj adjectiii. 

Adm Administrado. 

adv adverbi, adverbial o adverbial 

inent. 

adv. afirm . . adverbi afirmatiu. 

adv 11 adverbi de lloch. 

adv. m. o adv. inod. adverbi de modo. 

adv. neg adverbi negatiu. 

adv. q adverbi de quantitat. 

adv, t adverbi de temps. 

afirm afirmatiu o afirmativameiit. 

Agr Agricultura. 

Agrim Agrimensura. 

Agron Agronomía. 

ajuiit ajuntainent. 

Alg Algebra. 

Alquim Alquimia. 

amb ambigüe. 

anal analogía. 

Anal Anatomía. 

Ant Antich Antiquat. 

Ant. mar Antich de marina. 

Ant. melaf. . . . Antich de metafísica. 

Ant. mus Antich de música. 

Ant. náut Antich de náutica. 

Ant. qulm. . . . Antich de química. 

Antol Antología. 

Antrop Antropología. 

Arb Arbricultura. 

Arit. Aritmética. 

Arqueol Arqueología. 

Arquit Arquitectura. 

art article. 

Artill Artillería. 

Art. y of. . . . . Arts y ojicis. 

arxip arxiprcstatge. 

Astral Astrologia. 

Astron Astronomía. 

aum anmentatiu. 

auxil auxiliar. 



B 

Bell, art Belles arts. 

Bibliog Bibliografía. 

Biog Biografía. 

bisb bisbat. 

Blas Blassó. 

Bot Botánica. 



Ca(.. . . . 






Cafa. 


Cale. . . . 






Calcografía. 


Calig. . . . 






Caligrafía. 


Cap . . . 






Capital. 


Catóp . . . 






Catóplríca. 


Cer.. . . . 






Cerería. 


Cerr. . . 






Cerralletla. 


Cetr. . . . 






Cetrería. 


Cir 






Cirurgía. 


colee. . . 






colectiu coleetivanient 


Com. . . . 






Comers. 


Com. ant. . 






Comers antich. 


com.. . 






com II (iiom). 


comp. . . . 






compost. 


compar. . 






comparatiu. 


cond. . . 






condicional. 


conj. advers. 






conjucció adversativa. 


conj. disj.. 






conjucció disjuntiva. 


conj. dist.. 






conjucció distributiva. 


conjug.. . 






conjugacio. 


contrac. . 






contracció. 


corrup . . 






. corrupcio. 


Conqui . . 






Conquilogia. 


Cosmol. . 






. Cosmología. 


Cosmog. . 






. Cosmografía. 


Cron . . 






Cronología. 


D 


dat datiu. 


defec defectiu (verb). 


defin definitiu. 


dep deponent (verb). 


depart departament 


Dep Deportaíge. 


deriv. .... derivat. 


despee! despectiu. 


Dial Dialéctica. 


Díb.. . . 






. Dibuix. 



XIV 



Didáct Didáctica. 

dim diminutiu 

Dindm Dinámica. 

dióc diócessis 

Dióp Diópírica. 

Dipl Diplomacia. 

dist districte. 

Dogm Dogmátich. 

Dr. Dret. 

Dram Dramátich. 

E 

Econ Economía. 

Elip Elíptica. 

Entoni Entomología. 

Epist Epistolar. 

epít epitet. 

Equít Equitació. 

Erpeto Erpeíología. 

Escult Esculptura. 

Escol Escolástícfi. 

Esgrim Esgrima. 

Estadis Estadística. 

Estam Estampado. 

Estát Estática. 

Estét Estética. 

Etímol Etimología, 

etc etcétera. 

Etno Etnografía. 

exag exageració. 

exclaní exclamació. 

explet expletiii 

explic expl-catiu. 

expr expressió. 

expr. adv expressió adverbial. 

expr. faní expressió familiar. 

expr fani. irón. . expressió familiar irónica. 

F 

f femení (nom). 

f. pl femení plural. 

f. p. u femení propi unipersonal. 

Fab Fabricado. 

Fam Familiar. 

Fam. ant Familiar anticfi. 

Fam. irón .... Familiar írónich. 

Farm Farmacia. 

felig feligresía. 

fest festiu. 

fig figiirat. 

FU. y Filos. . . . Filosoiía. 

Filo! Filología. 

Fis. y Fisi . . . . Física. 

Fisíol Fisiología. 

For Forense. 

For. Ecl Forense Ecclesiástích. 

For! Fortificado. 

Foto Fotografía. 

Fotoglip Fologliptica. 

Fotogr Fotogravat. 

fr frase 

Fren Frenología. 



freq frequentatiu. 

Fund Fundido. 

Fust Fustería. 

fut futur. 

G 

Gen Genealogía. 

gen genre, generich. 

gener general. 

genit genitiu. 

Geod Geodesia. 

Geogn. .... . Geognosia. 

Geog Geografía. 

Qeog. ant Geografía antigua. 

Geol Geología. 

Geom Geometría. 

Germ Germánich. 

gerund gerundi. 

Gimn. Gimnástica. 

Gnom Gnomonía. 

gov govern. 

Gram Gramática 

Grav Gravai. 

H 

hab habitants. 

Hídr Hidráulica. 

Hidrog , Hidrografía. 

Hidrom Hidrometría. 

Hidrost Hidrosiátíca. 

Híg Higiene. 

hip hipérbole. 

hiperb hiperbólich. 

Hist Historia. 

Hist. nat Historia natural. 

Histol Histología. 

hort Horticultura. 



I 



Icón . . . 








Iconografía. 


Ictiol. . . 








Ictiología. 


imp.. . . 








impersonal (verb) 


imper. 








imperatiu. 


imperf. . 








imperfecte. 


Imp. 








Imprempta. 


Ind . . 








Industria 


indef. . . 








indefinit. 


indet. . 








. indeterininat. 


indic. 








indicatiu. 


infin. . 








infinitiu. 


Int. fam. 








Intima familiar. 


¡nterj. . 








interjecció. 


interr. . 








interrogatiu. 


inus. . 








inusitat. 


inv. . 








invariable. 


Iron . . 








írónich. 


irreg. . 






irregular. 


J 


J. C Jesucrist. 


Jará . 








Jardinería. 



XV 



jtid Judicial y Judicialment. 

Jiiris. ..... Jarisprudencia 

K 

kgm kilograms. 

km kilometres. 

km' kilometres quadrats. 

L 

Lit Literatura. 

Litogr Litografia. 

liter literal. 

Li'urg Litúrgica. 

Loe Locució. 

Loe ant Loeució antigua. 

Loe. fam Locució familiar. 

Loe. Jor Loeució forense. 

Loe. met Locució metafórica. 

Log Lógica. 

long longitut. 

LL 

llat llatinisme. 

Lleng Llengiiistica. 

lio lloch. 

M 

fii iiiasculí (nom). 

111. p. u masculí propi unipersonal. 

ni. y f masculí y fenieni. 

in. adv modo adverbial. 

Magn Magnetisme. 

Maquin Maquinaria. 

Mar Marina. 

Mat, méd Materia médica. 

Matem Matemdíiques. 

Mccán Meednica. 

Med Medicina y medicinal. 

Med. ant Medicina antigua. 

Met Metáfora. 

Met. fam Metáfora familiar. 

Metaf. y melafis. . Metafisica. 

Metal Metalurgia 

iiietap metaplasme. 

Meleor Meteorología. 

Metr Metrología. 

Mil Milicia. 

Min Mineralogía 

Mist Mística. 

Mit Mitología. 

ni. adv modo adverbial 

niod modísiiie. 

Mor Moral 

nuinpal municipal. 

Mus Música. 

N 

-n nsutre (verb). 

n. p nom propi. 

Náut Náutica. 

Náut. ant Náutica antigua. 



nat natural. 

neg negació, negatiu. 

neol neologisnie. 

Neumát Neumátich. 

nom nominatiu. 

nomb nombre. 

núm número, numeral. 

Numis Numismática. 

O 

Obst Obstetricia. 

Ópt. Óptica. 

Orat. Oratoria. 

ord ordre, ordinal. 

Ornit Ornitología. 

Orog Orografía. 

Ort Ortografía. 

P 

p. a participi actiu. 

p. p.. . . í . . participi passat. 

p. pr participi present. 

p. And provincial d' Andalucía. 

p. Arag provincial d' Aragó. 

p. Ast provincial d' Asturias. 

p. Ext provincial d' Extremadura. 

p. Gal provincial de Galicia. 

p. Mur provincial de Murcia. 

p. Nav provincial de Navarra. 

p. u poch usat. 

part particular. 

part. jud partit judicial. 

partícul partícula. 

patol patología. 

patr patronímich. 

perif periírassis. 

pers persona o personal. 

Pers Perspectiva. 

Pint Pintura. 

Pint ant Pintura antigua. 

Pirot Pirotecnia. 

pl plural. 

Poét Poética. 

Polit Política. 

Popal Popular. 

posses possessiu. 

práct práctica. 

prep preparado. 

prep. conj. . . . preposició conjunctiva. 

pret pretérit. 

prini priniitiu. 

proced procediment. 

pron pronominal. 

pron. dem pronom demostratiu. 

pron. ínter. . . . pronom interrogatiu. 

pron. pers .... pronom personal. 

pron. pos pronom possessiu. 

pron. reí. .... pronom relatiu. 

prop propi. 

pros prosodia. 

prov provincia, provincial. 

proverb proverbi. 



XVI 



Psicol Psicología. 

púb públich. 

Q 

Quim Química. 

Quím. ant. . . . Química antigua. 

R 

r recíproch (verb). 

rad radical. 

Ref. Refrá. 

refl reflexiu (verb). 

Reí Relligió. 

Re/ Retórica. 

S 

s substantiu. 

s. y adj substantiu y adjectiu. 

s. ni substantiu masculi. 

sinipl simple. 

sing singular. 

subj subjiinctiu. 

suf sufixe. 

superJ superlatiu. 

T 

t temps (del verb). 

Tdci Táctica. 



Teol Teología. 

Ter Territorial. 

1er Terme o frase propis d' alguna 

encontrada. 

Terap Terapéutica. 

Termod Termodínúmich. 

Tip Tipografía. 

Topog Topografía. 

Toxic Toxicologia. 

Trigon Trigonometría. 

U 
Unlp Unipersonal. 

V 

V Vegis. 

V verb. 

V. a verb actiu. 

V. imp verb impersonal. 

v. n verb neutre. 

V. r verb recíproch. 

V. ref verb reflexiu. 

verb verbal. 

Vet Veterinaria. 

Vulg Vulgarísme. 

Z 
Zool Zoología. 



ADVERTENCIE5 



I. Els articles o les expresslons, frases, etc., que consten de mes d' una paraula, 's buscarán, sempre, 
per la paraula que semblará mes important. 

II. Les variades accepcions d' una meteixa veu estarán separades per aquest senyal i| . 

III. Les paraules escrites ab aquest carácter (Abastar) s' han de buscar segons elles meteixes ex- 
pressen, y si van acompanyades d' un nombre, a la accepció que aquest indica; v. gr.: AJAR. v. a. Ant. 
Abastar, 1, qu' és cóm si dignes: vegis Abastar en la primera de les seues accepcions. 

IV. Quan després del senyal || no s' hi posa la indicado o abreviatura gramatical, és que la accepció 
que segueix té la meteixa qualitat gramatical que 1' anterior. 

V. Aquest senyal ( — ) indica que se sobreentén la paraula o paraules que comensen 1' article. 



DlC. Cat. 



Retratos (Lletra A) 











\A 


^0^ 


\- 


é 


■ i/ W 


dU 


1 


m M 


ñ 



Fraiicescli Alió (1862-11)08) 
pág. 77 



Gaspar de Aguilar (1561-UilO) 
pág. 53 



Joan Agell y Torrents (1809-1868) 
pág. 47 





Antoni Aulestia y Pijoan (1849-1908) Marian Aguiló y Fuster (1825-1897) Valentí Alniirall y Llozer (1841-1904) 
pág. 168 pág. 54 pág. 78 




W^ 


^B^^^^HR? ^r^yp^^^^^^^H 


^^ ' *'i^' " "^ 






Joseph M." de Alós y Mora 1765-1844) 
pág. 80 



Francescli Armanyá (1718-1803) 
pág. 137 



B. C. Aribau y Farriols (1798-1862) 
pág. 136 



DlC. Cat. 



Retratos (Lletra B) 






Gabriel Balart (1824-1893) 
pág. 187 



Víctor Balaguer y Cirera (1824-iyui) 
pág. 186 



Jauíiie Balmes (1810-1847) 
pág. 189 




Antoni de Bofarull y de Broca 
(1821-1891) pág. 245 




Francescli Bonet y Bonfill (M. lí 
pág. 251 



^£ 




(/"of. Matio-i-odiinn ) 

Joseph Balari y Jovany (1844-1904) 
pág. 187 






Ramón Buldú (1815-1889) 
pág. 275 



hrancesch Felay Briz (1839-1889) 
pág. 269 



Joaquím Bonet y Vinyals (1822-1887) 
pág. 251 



K 



A. Es la primera lletra del Abecé. Sona clara y de- 
cidida: se pronuncia obrint regularinent la boca, te- 
nint la Mengua tocant a les dents inferiora y deixant 
els llabis en 1' estat en que 'Is posa la meteixa ober- 
tura de la boca. 

Serveix la lletra a pera expressar les següentes 
abreviacions: A o Ar., Arnaldus: Arnau.— yAbbs., ab 
una ratüeta que travessa Ms dos país de les bb, 
abbas: Abat. (1 Ag", ager: Camp. || Ag': agri: Del camp. 
II Aia., ánima: L' ánima. || AI., ab un travesser en el 
pal de la 1, alter o alia: Altre o altra. || Añ., ante: 
Avans. || Aqf", Aqua: Aigua. || At, au, au", autem: 
Mes. II AA: abreviatura de Alteses y de Autors. En 
medicina y en farmacia vol dir ana. || A. C. En la cro- 
nología significa anys de Cristo. || A. E. C. Vol dir 
anys de V era cristiana. || A. R. Vol dir any de la fun- 
dació de Roma. il ADD. En medicina y en farmacia vol 
dir afegescas. || Cóm a signe numeral, sesons el cos- 
tum roma adoptat a Catalunya, valía 500, y ab una 
ratlleta demunt 5.000. 

A. Aquesta lletra considerada com preposició, pot 
significar les relacions següentes: 1.*, objecte de la 
acció, cóm: mon amich estima a son germá; 2.% terme 
de la acció, cóm: aixís primors Amor a mi revela; 3.", 
direcció, cóm; me 'n anava a Madrit; 4.", Iloch, cóm: 
m' esíich a Barcelona; 5,°, temps, cóm: a la nit, a la 
matinada: 6.*, causa, cóm: hihd anat a prech de tots; 
7.*, semblaiisa, us o costum, cóm: a la catalana, a lo 
militar; 8.", preu, cóm: a dotze guarios; fio he pagat a 
tres pessetes; 9.", situació, cóm: o la esquerra, a la 
dreta, a dalt, a baix; lO.", conformitat, cóm: a la Uey 
de Roma; anar a compás; 1 1.", distancia, cóm: de tau- 
la a taula; palm apalm; 12.% terme, cóm: a la cullita, 
etcétera. 

A vegades s' usa cóm equivalent a la preposició 
pera, cóm: empero la cosa és a mi qiiaix impossible; al- 
tres a la preposició per, cóm: si algún senyor de ñau o 
de leny tendrá ab si algún servicial a temps sabut; al- 
tres a la preposició de, cóm: tincfi a dir; halan a por- 
tar, y altres equivalent a la partícula o adverbi si, 
cóm: a saberho hi haguera arribat. 

S' usa en la composició de moltes paraules, cóm: 
a-conseguir, a-plom, a-genollar, a-campar, a-fonar, et- 
cétera, y en la de moltes expressions, cóm: a soldada, 
a les mil maravelles, a les fosques, a tom, a bell ull, a 
brasset, a dretes, a foch y a sanch, etc. 

Precedintla la paraula cóm, forma un modisme cá- 
tala, qüan no hi há comparació, en qual cas se supri- 
meix en castellá Aixís diliem: cóm a Pau que 'm dich; 
admesos a la Cort cóm a barons; y en castellá: como 
Pablo que soy, admitidos en la Corte como barones. 

A, Interjecció, en castellá és també A, encare que 
generalment s' escriu ali! cóm: ah, que so desditxat! 
ah, qué fas.' 

A ÉS LA LLETRA DELS ASES. fr. Se sol dir a aquell 
que després de no enténdrer una cosa, cau en lo que 
aquesta vol dir y exclama: ¡Ah! 

NO SAPiGUER NI LA A. fr. No sapiguer llegir. No co- 
nocer ni la a. 

DIC. CAT.— T. I.— 1. 



PENDRE LA A PER LA B. fr. Se diu del que prén una 
cosa per altra, o en sentit contrari, al que se li déu 
donar. Esa es la derecha y dábale con la zurda; o esa 
es la derecha y ¡a torcida la del candil. 

AAM. m. Mesura holandesa pera líquits, d' uns sei- 
xanta litres de cabuda. Aam. 

AAS DE BIELLE. Orog. Collada a una altura de 
2,162"' en territori que havia pertenescut ais comtes 
ribagorsans, en els primers sigles de 1' etat mitjana. 

AB. prep. Con. Serveix pera expressar companyía, 
cóm: anava ab el séu pare. || Manera o instrument, 
cóm: ho deya ab interés; ab sa parla tan falaguera ho 
alcansa tot; ho feu ab el colíell. || Motín, cóm: ab co- 
neixement; ab excuses ho cura; ab el ben entes que, etc. 

Entra en la composició de moltes frases, cóm se 
veurá per els exemples següents: 

AB AIXÓ, AB TOT Aixó. Se significa que, segons lo 
que procedeix, s' acava d' aquesta o d' aquella mane- 
ra. Por tanto. 

AB MI, AB SI. Ablatius respectivament deis pronoms 
jo y se. Conmigo, consigo. També s' usa ab tu, abnos- 
altres, ab vosaltres, ab els quals, y en castellá: contigo, 
con nosotros, con vosotros, con los cuales. 

AB TOT, AB TOT Y AB AIXÓ. Espressions que co- 
rresponen a con todo, con todo y con eso, sin embargo, 
no obstante. 

AB TAL, AB TAL QUE. Expressions ab que 's revela 
condició. Con tal, con tal que, de modo que. 

S' usa també en expressions cóm aqüestes: ab eter- 
no, ab inicio, etc. 

ABACÁ. Bot. Planta filamentosa americana. 

ABACALLANARSE. v. n. Aprimarse, quedarse sois 
ab la pell y 'Is ossos. Apergaminarse. 

ABACALLANAT, DA. adj. Sech, prim. Apergami- 
nado. 

ABACIAL, adj. Lo que pertany al abat o a la aba- 
día. Abacial, abadengo. 

TAULA ABACIAL, fr. Se diu d' aquella que és pro- 
vehida de bons y abundants menjars. Mesa abacial. 

ABACOMTE. m. Abat ab dignítat comtal. Abacó- 
mite. 

ÁBACH. m. Taula en la qué se hi posa alguna cosa. 




Ábachs catalans estil de transició (sigle xiii) 

Abaco ó aparador de la plata ó vasos. || Taula 
o:it s' ensenyan els vasos y objectes d' or y de plata. 
Abaco. II Taula calculatoria ont els tresorers y ma- 



ABA 



ABA 



temátichs feyen llurs nombres, ratlles y figures, per 
quina rahó s' anomenava també taula pitagórica. Ta- 
bla para contar. || Pedra que corona el capitell de 
les columnes o pilastres y quina forma varía segons 
r ordre arquitectónich a que aquelles pertanyen. || 
Abaco. II Antich ornament reyal a l'Anglaterra. || 
Abaco. II Bastó que 'i cap deis templaris usava te- 
nint gravat en el puny la creu de l'ordre. || Abaco. 
II Taula o post pera jugar. || Abaco. 

ABADAL. adj. Lo pertanyent a la abadía y a la 
dignitat d' abat. Abacial, abadial. 

ABADEJO, ni. BACALLÁ. 

ABADERNAR, v. a. Náut. Subjectar ab badernes. 
Abadernar. 

ABADESSA. f. Superiora de monjes. Abadesa. 

SEMBLAR UNA MARE ABADESSA. fr. Se díu d' aquella 
que és grassa y fa patxoca. Parecer una abadesa. 

ABADESSES (Sant Joan de les). Geog. Vila de la 
prov. de Girona, bisb. de Vich, part. jud. de Puigcer- 
dá. És a la vora esquerra del Ter y té 2.Q29 hab. La 




Vista de Sant Joan de les Abadesses. 

població és remarcable per les mines de carbó de 
pedra y de Hgnit, y per les fonts sulfur nitradas al 
Pudol, les d' hidrógen sulfurat a la font deis Banys, 
y la d' aigua salada al Torrent de les Feixes. La in- 
dustria, es allí prou important en la producció de 
filats y de teixits, y explotado de ciments. Conserva 
recorts hisiórichs desde Guifre el Pilos, fondador 
del monestir de quin sa filia Emniona va ésser la 
primera abadessa en 887. Al 1017 elscanonges d'Aquis- 
gran, s' hi establiren instalant després el mones- 
tir de Sant Agustí, colegiata desde el sigle xvi. La 
iglesia el convent va ésser consagrada en 1150, so- 
terrantla un terratrémol en 1442. El claustre ojival y 
part del antich temple son remarcables. L' iglesia de 
Sant Pol ab portada románica del sigle XI, y retaule 
escolpit; la casa nomenada del Abat ab un pati pri- 
mitiu de volta baixa; la iglesieta de can Parrella; el 
pont demunt del Ter restaurat en el sigle Xli; y algu- 
nes torres de les muralles mitjevals, li donen a la vila 
fesomia d' antigor. 

ABADÍA, f. Dignitat d' abat o abadessa; iglesia o 
monestir dirigit per un abat o abadessa. Abadía. || 
Casa rectoral. Abadía. || Territori, jurisdicció, béns 
o rendes pertanyentes al abat. Abadía. 

ABADIAL. Abacial. 

ABADIAT. m. Districte del abat o terres a ell per- 
tanyentes. Abadía y abadiado. 

ABADIETA. y 

ABADIOLA. f. Dim. d' abadía. Abadía pequeña. 

ABAIX. adv. mod. Part inferior, o dessota. Abajo. 

ABAIXADOR. m. Quí abaixa els panyos en la fa- 
biicació d' aquets. Tundidor. I! Baixada. Bajada. 

ANAR ALS ABAIXADORS. fr. Met. fam. Ter. A.NAR DE 
BAIXA. Ir á menos. 

ABAIXAMENT. m. BAIXA, s. || La acció y efecte de 



abaixar. TUNDA, tundidura. || La baixa de préu en 
els queviures. || Ant. devalliment. ¡i abatiment. 

ABAIXAR. v. a. Tondre el pél del panyo y igua- 
larlo ab les estisores. Tundir, j] Afluixar, disminuir 
algunes coses inmaterials, cóm; el dolor, el fret, la 
febre Bajar, declinar, ceder, aflojar. || Disminu r el 
gruix o alsaria d' alguna cosa. Bajar, rebajar. || In- 
clinar envers térra alguna cosa, cóm; el cap, el Ilibre. 
Bajar, inclinar. || Disminuir la estimado o valor de 
la moneda o d' altre qualsevulla cosa. Bajar. || Dis- 
minuir el préu. Bajar, abaratar. || Reduir el sou o sa- 
lar!. Bajar, rebajar, acortar, reducir. 

ABAIXAR ELS FUMS A ALGÚ. fr. Fam. Sossegarlo, 
ferli pérdrer 1' enfado o enuig per medi de bones ra- 
ons, caricies, etc. En sentit metafórich se pren per 
humillar, rebaixar. Amainar la cólera á alguno. 

ABAIXARSE. v. r. Inclinarse cap a térra. Bajarse, 
inclinarse, j] Inclinar el eos pera passar per sota de 
alguna cosa. Bajarse, encorvarse, agacharse || Arru- 
pirse pera no ésser vist. Aovillarse, agazaparse, acu- 
rrucarse y agarbarse. Se diu comúnment de les lie- 
bres. II Humiliarse. Doblar las rodillas, bajarse, 
abatirse. || Disminuirse un tot, com un munt de blat, 
els diners, etc. Bajar, menguar, mermar. || Alinvar 
les aigües. Vaciar, mermar, menguar, decrecer. || 
Minvar els rius o bragos de mar fins que 's passin 
a gual. Avadarse. || Desinflarse. Deshincharse. 

QUI MOLT S' ABAIXA 'L CUL ENSENYA. Aforisme ab 
que 's significa que la massa humiliació és baixesa. 

ABAIXAT, DA. p. p. Tundido, bajado 

ABAJANAT, DA. adj. y 'Is seus deriváis. Atontat, 
ab posat y fets de beneit. Atontado, abobado. 

ABALANSAR. v. a. Posar les balances al fil. 
Abalanzar. || Impellir. Abalanzar, impeler, empu- 
jar. II Moure, indüir Persuadir. 

ABALANSARSE. v. r. Acometre a aigú tirántse- 
li demunt. Abalanzarse. || Inclinarse, determinarse. 
Abalanzarse. 

ABALSAT, DA. adj. eSPADAT. 

ABALTIT, DA. adj. Ter. Ensopit, endormiscat. 

ABALLAR, v. Ant. Vestir. 

ABALLAT, DA. p. p. Ant. Vestido. 

ABALLIMENT. m. Ant. Desitj, capritxo. Antojo. 

ABALLOL (Coll). Orog. Coll a 1.425 metres d' al- 
titut a tramontana de Maianyeu, prov. de Barcelona. 

ABANDERADO o ABANDERAT. m. Qui porta la 
bandera en les professons y actes públichs. Abande- 
rado. II Oficial d' exércit que porta la bandera. Aban- 
derado. 

ABANDEREJAR. v. a. Náut. Proveir una ñau 
deis documents competents a autorisar sa bandera. 
Abanderar. 

ABANDÓ. m. L' acció y efecte d' abandonar y de 
abandonarse. Abandono, desamparo. 

ABANDONADAMENT. adv. m. Ab abandó. Aban- 
donadamente. 

ABANDONAMENT. m. ABANDÓ. 

ABANDONAR, v. a. Deixar, desamparar alguna 
cosa, no ferne cas. Abandonar. || Dir fástichs o pa- 
raules afrontoses. Denostar, baldonar, ajar, abra- 
sar, levantar la paletilla, poner de lodo, echar las 
temporalidades. || Deixar del tot al cuidado d' altre 
alguna cosa. Abandonar, confiar, cometer. || Vendré 
per menys préu del regular. Malvender, hacer ba- 
rato. II For. Renunciar, deixar la possesió d' alguna 
herencia. Abandonar. 

ABANDONARSE, v. r. Descuidarse de un meteix, de 
les obligacions o interessos. Abandonarse. IIEntregar- 
se sense fré ais efectes de 1' ánim, com a la alegría, al 
dolor, a la compassió. Abandonarse, entregarse. || 
Entregarse a una vida en que 's pert la estimado. 
Abandonarse, envilecerse, abatirse. || Perdre el 
ánim, rendirse en les adversitats. Abandonarse, 
abatirse. || Entregarse a la discreció d' altres. Aban- 



ABA 



ABA 



donarse. || v. r. Imitar a les bagasses o rameres. Pros- 
tituirse. 

ABANDONAT, DA. p. p. Desaiiiparat. Abando- 
nado. II Afrontat ab páranles picantes Abandonado, 
denostado. || adj. Vil. Abandonado. || Moltíssim ba- 
rato. A huevo, de tres al cuarto. || expósit. I| De 
una manera deixada, o com les bagasses. Encanalla- 
do, prostituido. 

DONA ABANDONADA, Puíuela, ramerilla. 

ABANILLA (Riera d'). Hidras. Neix a la serra de 
les Tres Fonts, prov. d Alacant, passa a la de Mur- 
cia, torna a entrar a la primera y passa per Beneferri 
y desaigua a la esquerra del Segura, prop d' Ori- 
huela. 

ABÁNS. ni. Ant. Avantatge. || prep. conj. Denota 
anterioritat de Uoch o tcmps, cóm: els maiors van 
abáns que 'Is menors; abáns d' eixir el sol. Antes. || 
adv. t. Denota preferencia en les eleccions, cóm: 
abdns morir que pecar. Antes, primero. I En temps 
passat. Antes. || Antiguament. Antes, antiguamen- 
te, en otro tiempo. || Parlant del tenips també s' usa 
com adjectiu per lo meteix que antecedent o ante- 
rior, cóm el dia abáns. Antes. 

ABÁNS BÉ. conj. advers. Al contrari. Antes, antes 
bien, al contrario. 

ABÁNS DE DÍA. m. adv. Antes del dia o al amanecer. 

ÁBÁNSDE TOT. m. adv. Primerament, principalment. 
Ante todo o ante todas cosas. 

DE ABÁNS. ni. adv. Fam. De temps anterior. De an- 
tes. 

LES COSES DE ABÁNS. Las COSOS de antes. 

MÓLT TEMPS ABÁNS m. adv. Mucho antes o mucho 
tiempo antes. 

POCHS DÍAS ABÁNS. Pocos días antes. 

ABANTARSE, v. r. Ant. Vanagloriarse. 

ABANTES, adv. f. Ter. ABÁNS. 

ABANTZ. prep. /í«/. abáns. i| adv. 11. Ant. AVANT_ 

ABARATIMENT. m. Acció de abaratirse o rebai- 
xarse '1 préu. Baratura. 

ABARATIR. v. a. y n. Abaixar el préu. Bajar de 
precio, abaratar. 

ABARATIRSE. v. r. ABARATARSE. 

ABARCA, f. Calgat fet d' una Henea de pell de bOu 
sense tréureli 'I peí, tallada a mida del peu y ab uns 
talléis a manera de traus tot voltant, per ont s' hi 
passa una corretjeta que s' estira pera donar a la pell 
la forma de la planta del peu, y Iligat després a la 
cama a mena d' espardenya. Abarca. 

ABARCAiVlENT. m. La acció y efecte de abarcar. 
Abarcadura, abarcamiento. 

ABARCAR. V. a. Rodejar ab els bracos o ab les 
nians. Abarcar, abrazar. ¡| Met. Encloure. Abarcar, 
abrazar, contener, comprender, incluir, alcanzar. 
II Encarregarse a un mateix temps de moltes coses. 
Abarcar, abrazar. || agavellar, || Entendre en mol- 
tes materies. Abarcar, abrazar. 

QUI MÓLT ABARCA POCH ESTRENY. Refrá ab qué 's 

significa qué aquell qué abarca mólt no pot acudir a 
tot. Quien mucho abarca poco aprieta. 

QUI MÓLT ABARCA Y POCH ESTRENY ÉS SENYAL DE 
MÓLT POCH SENY. Expressió ab que s' aclara '1 sentit 
del refrá anterior. 

ABARCAT, DA. p. p. Abarcado. || adj. Calgat ab 
abarcas. Abarcado. 

ABARQUER, A. s. Qui fa o ven abarques. Abar- 
quero. 

ABARRAGANADA, adj. Fam. Se diu de la dona 
molt abandonada y deshonesta. Escaldada. 

ABARRAGANAMENT. m. p. u. Amistansament. 

ABARRAGANARSE, v. r. Abandonarse, amistan- 
zarse, amancebarse. 

ABARRAGANAT, DA. p. p. AMISTANSAT. || adj. 
Ter. ABANDONAT. 



ABARROTAR, v. a. Náut. Equilibrar la cárrega de 
la ñau, omplint ab fardos petits tots els buits. Aba- 
rrotar, i! Carregar una ñau aprofitant fins els llochs 
mes rediiits de la seva bodega y cambres. Aba- 
rrotar. 

ABAS. f. Pes usat a Persia pera pesar les perles; 
equival a un vuiteni de quilat. Abas. 

ABASAGAMENT. m. Fam. AOAVELLAMENT. 
ABASAGAR. v. a. Fam. AGAVELLAR. 
ABASEGAR. v. a. Fam. y 'Is seus deriváis. ABASA- 
GAR. 

ABASSAMENT. n. Ant. ABAIXAMENT. 
ABASSAR. v. a. Ant. ABAIXAR. 
ABASSÓ. m. Ant. Turonet. Cerrillo. 
ABAST. ni. La provisió necesaria particularment 
de queviures. Abasto, abastecimiento. || La acció 
de abastar. Abastecimiento. 

DONAR L' ABAST. fr. ABASTAR. 2. (| fr. Met. Despat- 
xar ab desembrás y promptitul algún negoci. Dar ex- 
pediente. 

NO PODER DONAR V ABAST. fr. Met. No poguer algú 
desempetiyar o donar curs ais niólts negocis que té. 
Estar ó verse ahogado, no poder dar curso ó vado. 

ABASTAMENT. m. Acte y efecte d' abastar o pro- 
vehir. Abastecimiento. 

ABASTANT. adv. m. Ant. BASTANT. 
ABASTAR, v. a. Pendre o cullir quelcóm que esti- 
gui alt y que pera ferho s' hagi d' alsar la má, cóm la 
fruita deis arbies, per exemple. Alcanzar, coger. || 
Suministrar els queviures a una ciutat o exércit. 
Abastecer, bastimentar, dar el abasto. || n. Bastar. 
II r. Proveirse de lo necessari, especialment una ciu- 
tat o exércit. Vituallarse, abastarse. Alpastecerse. 
ABASTATA, D p. p. Abastecido, bastimentado. 
ABASTONEJAR. v. a. Ant. y 'is seus deriváis. Do- 
nar cops de bastó. Apalear. || bastonejar. 

ABAT. m. Prelal de nionaslir. Abad. || Dignitat en 
algunes catedrals. Abad. || Dignilal en algunes col- 
legiates. Abad. || Rector o beneficia! elegit pels seus 
companys pera presidirlos en capitel per cert temps. 
Abad. II Títol honorífich del llech que, per dret de 
succesió, posseeix alguna abadía fundada ab béns 
secularisats. Abate. || — benehit. El qui en el seu 
territori té jurisdicció casi episcopal. Abad bendito. 
II — mitrat. El qui en certes funcions usa d' insig- 
nies episcopals. Abad mitrado. \\ —titular. Aquell 
qu' és abat per dret de succesió. Abad titular. 

ABAT (Fra Antoni). Biog. Relligiós cátala. Va néi- 
xer a Cardona y va péndrer 1' hábil de I' ordre de pre- 
dicadors a Barcelona 1' any 1678. Va ésser catedrátich 
d' aquella Universilal y després de la de Minerva, a 
Roma. L' any 1705 va forn.ir al seu pais, ont va mo- 
rir 1' any 1712. Va deixar MM. SS. Theologie moralis, 
6 vol.; Philosophia, 1 vol., y Sermones varios. 

—(FRA BONAVENTURA). Biog. Relligiós calalá, nal a 
Cardona, no se sap qnin any; va morir a Marsella 
el 1766 Va ésser frare de 1' ordre de menors y 's va 
dedicar a les matemátiques, escrivint una obra titola- 
da Amussements philosophiques sur les diverses parties 
des Sciences et principalment de la Phisique et des Ma- 
thematiques, que s' estampa a Amslerdam 1' any 1768. 
ABAT (L'). Geog. Poblel del dist. munpal. de Ma- 
nuel, prov. de Valencia. || —(MAS DE). Geog. Caseriu 
del terme municipal de Tarragona. 

ABATANAR, v. a. Batre, copejar el panyo en el ba- 
tán pera tréureli 1' oli y enfortirlo. Abatanar, bata- 
nar. II Met. Fam. Pegar a algú. Batanar, tundir. 

ABATIMENT, ni. La acció y efecte d' abatre o des- 
truir. Abatimiento. || Falta de forjes corporals. Aba- 
timiento, postración. || Despreci, vilesa. Abatimien- 
to. II Baixesa de condició o estat. Abatimiento. || 
Met. Cobardía, falta d' ánim o d' esperil. Abatimien- 
to. II Entre niercaders cesassió y descrédit per no po- 
der salisfer ais acreedors. Quiebra, bancarrota. || 



ABD 



ABE 



Náut. La acció de baixar alguna cosa de paratge alt. 
Abatimiento. |¡ Separado de la ñau del seu veida- 
der rumbo per efecte de lo que abat 1' ánim. /.ba- 
timiento. 

ABATRE. V. a. Tirara térra. Abatir, derribí r, 
demoler, derruir. il Humillar, acobardir, fer abaixar 
la superbia. Abatir, domar, hollar, refrenar, bajar 
los humos, li A«/. VENCER. ll.MALMETRE. || Entre comp- 
tadors trétirer lo que queda líquit d' una partida, re- 
baixats els gastos. Rebajar, rebatir, i: Humillarse. 
Abatirse, bajarse, doblar las rodillas. || Humillarse 
en extrem. Anonadarse. || Parar el mercader sos ne- 
gocis perdent el crédit per no satisfer ais acreedois. 
Quebrar, fallir, hacer quiebra ó bancarrota. |1 
Quan lio fa maliciosament per defraudar ais acree- 
dors. Alzarse. || Náut. Baix<iralguna cosa de paratse 
alt, com abaíre la vela. Abatir. 11 Descompondré 
qualsevol cosa pera redüirla d'alsarla o de bulto. 
Abatir. || Di;cantar, inclinar mes o menys lo que 
és vertical, fins a posarho del tot ajegut. Abatir. || 
Fer girar un objecte envers la part que 's considera 
menys ventatjosa, com abaire la proa. També s' usa 
com recíproch. Abatir. || Separarse una ñau vers 
sotavent del rumbo que fa, per causa del impuls de la 
mar o de la corrent. Abatir. 

ABATRES. Vulg. Contracció de ABÁTRESE. || Mel. 
Pérdrer 1' ánim, la conflansa. Abatirse. 

ABATUDAMENT. adv. m. Ab abatiment. Abati- 
damente. 

ABATUT, DA. ad. Menyspreuat, vil. Abatido. II 
VENSUT. II Pobre, miserable. Abatido, Arrastrado. || 
Dit del mercader qu' ha fet bancarrota. Fallido, que- 
brado. II adj. Ant. Rebalxat, descomptat. Rebajado, 
desquitado. 

ABAYSAR. V. a. Aut. y Ms seus derivats. ABAIXAR. 

ABBATE. m. Clergue, comúnment d' ordres me- 
nors, que dula hábits curts a la romana. Abate. 

ABCÉS. ni. Acumulació de materia o posterma ais 
telxits orgán clis que dona lloch a la formació d' un 
bony. Absceso. ;; Aquest niatelx bony. Absceso. 

ABDALLA BEN SOLIMÁN ABU JVIOHAMED 
ALANSARI. Biog. Conegut per Ben-Haut Allá. Pretor 
o governador de Córdoba, Sivilla, Murcia, etc. Va 
néixer a Onda (Castelló), en 1' any 1154 y va morir a 
Granada en 1215. Va deixar escrites dues obres que'l 
fan autor distingidíssim, y son: Bíbliotheca Hispana y 
Anales valencianos. 

ABDET. Geog. Caseriu del dlst. niunpal. de Con- 
fríes, prov. d' Alacant. 

ABDICACIÓ. f. La acció y efecte de abdicar. Ab- 
dicación. 

ABDICAR. V. a. Renunciar les dignitats y mes par- 
ticularinent la corona, i' imperi, etc. Abdicar. || For. 
Cedir voluntariament el dret o domini que 's té sobre 
algú o sobre quelconi. Abdicar, renunciar, ceder. 

ABDÓ. n. p. Abdón. 

ABDOMEN, m. Anat. BAIX VENTRE. 

ABDOMINAL, adj. Pertanyent al abdomen. Abdo- 
minal. !1 m. pl. Ictiol. Pelxos quines sietes ventrals 
surten del baix ventre, darrera de les pectorals, sen- 
se qu' estiguin agafades al Uoni, com les deis altres 
pelxos. Abdominales. 

ABDÓS. adj. Ant. pél masculi y abdijes o ABDU- 
OUES pél fe reñí, y 

ABDOSOS. adj. pl. Ant. Els dos, un y altre. Am- 
bos á dos, uno y otro. 

ABDUCCIÓ. f. Zool. Moviment pél qual se separa 
del eix iniaginari del eos un membre o qualsevulla al- 
tre part d' ell. Abducción. 

ABDUCTOR, adj. Zool. S' aplica ais muscles que 
fan moure cap a fóra algún membre del eos, y mes 
particularnient al deis uils, que 'Is fa girar cap al 
pols. Músculo abductor. 



ABDUYES. adj. pl. Ant. ABDUES. 
ABDUYS. adj. pl. Ant. ABDÓS. 
ABECÉ, m. ABECEDARI. 

ÉSSER AL ABECÉ, f. Met. Ésser tot just al comensa- 
ment d' alguna cosa. Estar en el abecé, o en el cristas. 

NO SABER L' ABECÉ, f. Met. Ésser mólt ignorant. No 
saber el cristas, o el abecé, la cartilla o la a ni la b. 

CARTA PARTIDA PER A. B. c. For. Duplicat, separat 
del pergamí que contenía les dues copies d' una me- 
teixa escriptura escrites 1' una al costat de 1' altre y 
separades per les lletres del abecedari, per ont que- 
daban retallades pera servir de comprobació a modo 
deis actuáis talons comerciáis o bancaris. 

ABECEDARI. ni. Les lletres de cada Uengua posa- 
des per ordre correlatiu. Abecedario, alfabeto, abe- 
cé. 11 Els primers elements d' alguna ciencia o art. 
Abecedario, alfabeto, abecé. 

ABECEROLES. f. BECEROLES. Cartilla. 

FER PASSAR LES BECEROLES. fr. Renyar a algú, dirll 
les verltats. Cantarle ó leerle la cartilla á alguien; 
cantarle las verdades. 

ABEDOLL. m. Bot. ABEDULL. 

ABEDULL. m. Bot. Arbre que creix fins 1' alsada de 
quatre a sis metres; es semblant al xóp; la escorxa 
muda de color segons 
el temps que té, puig ^f^K 

en les branques no- •íí'l^/j 

ves és vermellenca, íf^íV'"'*'^* 

en les niajors blan- .;i-»y^v/í^-.íÁÍ. 

quinosa y en les ve- 
lles tota acrivellada; 
serveix pera tenyirde 
un groch apujat, y 
d' ella se 'n treu 1' olí 
ab que s' adoba y 
aromatisa la pell de 
Russia; té les tulles 
al ternades y sem- 
blantes a les del xóp, 
si bé mes petites y 
d' un vert fosch, d' un 
gust aniarch y un 
xich flalroses; les se- 
nes flors se semblen 
a les de la noguera; 
fa '1 fruit a la nietei- 
xa branca, y arriba a 
ésser de mes d' uns 
tres centímetres de 
llarch per un y mitx 
de grós; es vert, ci- 
líndrlch, conipost de 

moltes pellofetes separades com en tres grills, agafats 
a una arrél comuna, que ocupa 1 centre del fruit: en- 
tre cada pellofa hi ha una Uevor ab dues aletes mem- 
branoses. Aquést arbre dona, per medi de 1' incisió 
feta en la primavera, una algua dolsa y agradable, que 
s' aplica per remei al mal de orina, al poagre y a la 
tisis; y serveix també pera traure les pigues y hermo- 
sejar la cara. La seua fusta, qu' és mólt estlraganyosa, 
serveix pera Iligarne d' altres, pera fer paners, canas- 
tres, etc. Una mena de bolet que 's fa en aquest ar- 
bre és aproplat pera les morenes. Abedul. 

ABEDULLAR. m. Bot. Plantada o bo.ch de abe- 
duUs. Abedular. 

ABEGOT. m. Ant. BORINOT, 2. 

ABEILAR. m. Ant. ABELLAR. 

ABELIR. V. a. Ant. y'ls seus derivats. EMBELLIR. 

ABELLA. f. Insecte que té quatre ales y de 12 a 16 
niilímetres de llarch; viu unit ab altres individuos de 
sa meteixa especie, y fabrica la mel y la cera ab una 
substancia que recull de les flors. Abeja. || Astron. 
Constel-lació meridional de quatre estrelles de quinta 
magnitut, que 's troba en la vía láctea. Abeja. || — 




Abedul! 



ABE 



ABI 



BORDA. V. BURINOT, 2. II — MATXEGA. La que treu més 
burinots que abellcs. Abeja machiega. 

PICH D' ABELLA. Knt. FIBLÓ. 

APINYARSE, AMfNTONARSE LES ABELLES ALENTORN 
DEL BUCH O ARNA. Arrebozarse, arracimarse. 

LA ACCIÓ D' ENTRAR Y EIXIR DE L' ARNA. Trio. 

SEMBLA PICAT D' ABELLES. fr. Se liiu d' aquell que 
está mólt gras. Está que hiende, está que revienta. 

ABELLA U OVELLA O IGLESIA, SI VOLS RIQUESA. Rcj. 
Denota que 'Is buchs de mel, el bestiar de llana y el 




Abella temella o reina Abelli másele Abella obrera o neutra 

estat eclesiásticli proporcionen regulars riqueses. 
Abeja y oveja y parte en la iglesia desea ú su hijo la 
vieja, o si quieres ganar dinero, métete á colmenero. 

MIQUEL, MIQUEL, NO TENS ABELLES Y VENS MEL. fr. 

Se sol dlr d' aquell de qui 's sospita qu' hagl robat 
alguna cosa. Sacristán que vende cera y no tiene col- 
menar... 

ABELLA. Geog. Poblé del dis. niunpal. de Vilallon- 
ga, prov. de Qirona. || — (LA) Geog. Caseiíu del ternie 
niunpal. de Sant Martí de Centellas, prov. de Barce- 
lona. És a la dreta del riu Congost, més avall d'Ay- 
guafreda. |i —{R\u) Hidrog. Neix més aniunt de Abella 
de la Conca, prov. de Lleida; passa peí terme de 
aquest poblé y pels de Sant Roma, Bastús y Figuero- 
la d'Orcau, y desaigua a la vora esquerra del Nogue- 
ra Pallaresa, entre Fonsagrada y Gabet. També se'l 
anomena riu de Gabet. || — (DE adons). Geog. Poblet 
del dist. mu ipal. de Viu de Llehasa, prov. de Lleida. 
II —(DE LA C0NCA). Gco^. Vila de la prov. de Lleida, 
bisb. d'Urgell, part. jud. de Tremp; és a la dreta del 
riu Abella, té agregats ais pobles y caseríus de Boi- 
xols, Cabidella, Camí-ral, Carréu, Clot del Barranch, 
Coll d' Espina, Cornelia, Éspignell, Faidella, Font del 
Rogé, La Molina, Patateras, Pont, La Roca, Serra, 
Torra y Verrillo, reunint entre tots 779 liab. 

ABELLA (Ferrar o «Ferrarius»). Biog. Bisbe de 
Barcelona, desde 1334 a 1344, any en qué va morí 
mentres feya la visita pastoral a la parroquia de Ar- 
bós. Duraiit el seu temps foren trasladadas les despu- 
lles de Santa Eularia a la cripta de la catedral. Va 
publicar les Constitucións sinodals del any 1339. Ha- 
vía estat arquebisbe de Neopatria, quan aquell reial- 
me y els de Atenes y Sicilia eran del d' Aragó. 

— (PERE). Biog. Mestre compositor de música, nas- 
cut a Riudecanyas el 16 de Novetiibre de 1824. 

ABELLANS. Geog. Caseríu prop la rivera de Ca- 
llan o de Nohédes. (Conflent). 

ABELLAR. m. Paratge ont hi ha cría d' abelles. 
Coimanar. Il Ant. ARNA, 2. 

ABELLER, A. adj. Pertanyent a abelles. Abejuno. 

ABELLERA. f. Bot. ABELLES. 

ABELLER A (Serra de la). Orog. Serra de la prov. 
da Tarragona; és una desviació de la de Prades. 

ABELLEROL. m. Ornit. Aucell d'uns setcentímetres 
de llarcli; les ales d' un vert y blau molt bonich, el 
pit groch, les aurelles cubertes de plomes negres, la 
part inferior del cap, coll y espatlla d' un groch cas- 
tany, la cua verda y blava, les cames curtes, el béch 
córb, fort y triangular; dessota hi té una ratlla negra 
y dues clapes blaves, una sobre altra, els ulls petits; 
es mólt contrari de les abelles. Abejaruco. II — blau. 
Aucell d' alas blaves, eos brú y' 1 cap blau ab taques 
blapques; és gran enemicli de les abelles. Alionín. || — 
DE QUA LLAROA. m. Abellerol més petit que'l ordina- 
ri, de cap blanc'i y negre, ventre verdench y Uóm 
v.olat fosch. Abejaruco de cola larga. 





Branca d' abercoquer 



ABELLEROLA. f. Anl. Abellerol. 

ABELLES. f. Bot. Planta indígena de la familia de 
les orquídees, quines flors teñen alguna semblansa 
ab la figura de Tabella. Abejera, flor de la abeja. 

ABELLETA. f. Dini. d' abella. Abejuela. 

ABELLIR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. EmbelHr 

ABELLÓ. (Joan). Biog. Notari mallorquí, deis si- 
g'es XV al XVI, velií de Palma. Va compilar els privi- 
legis y franqu cíes del regne de Mallorca, acabant 
aque xa tasca coniensada per en Rosselló y en Sant- 
Pere. Un códex oficial, en vitela, gran foli que 's 
guarda en 1' arxiu del Regne, porta '1 nom d'en Abelló. 
Aquest distingit notari va pendre part en favor de la 
noblesa durant les conmocions del 1521, y els revol- 
tosos assessinaren la seua 
muller, malfeiint a sa filia 
y saquejantli la casa. Va 
morir en l'any 1527. 

ABELLOT. m. Entom. 

BORINOT. 

ABERCOCH. m. Bot. El 
fruit del abercoquer. A!- 
baricoque. 

ABERCOCH DE DOMAS. El 
del pinyol dols. Damasco. 

ABERCOQUER. m. Bot. 
Arbre fruiter de la familia 
de les rosácees; té inci- 
tes branques, les tulles en 
forma de cor, y fa uns fruits 
rodons de un color groch 
ciar o blanquinós, ab un 
pinyol al niitj dins del que hi há una ametlla. Alba- 
ricoquero. 

ABERRACIÓ. f. Astron. Moviment aparent de les es- 
trelles fixcs, del mitjdía al nort, y al contrari, que re- 
sulta del moviment de la lluní combinat ab el de la 
Terra. Aberración. || f. Med. El traspás de certs 
fluides, a un ordre de vasos que no li son propis, coni 
quan la sanch passa ais vasos blandís. Aberración. II 
Extraviament de la ralió. 
Aberración, obceca- j, 

ción, extravio, error. 

ABET. m. Bot. Arbre 
de la familia de les co- 
níferes, de fulles perma- 
nentes; és mólt alt y 's 
cria en els llochs freschs; 
el seu tronch dona mólt 
bona fusta y de la seua 
escorxa se' n treu la tre- 
mentina. Abeto, picea, 
pinabete. 

ABEURADOR. m. El 
qui abeura. Abrevador. 
II Pica o lloch ont se 
abeura el bestiar. Abre- 
vadero. II Paratge ont 
hi van a beure'ls aucells 
de camp. Bebedero. íi 
Utensili de terrisa o de 

vidre ont s' hi posa aigua pera que hi beguin les galli- 
nes, els colónis o'ls aucells de gabia. Bebedero. 

ABEURALL. m. Pasta molt clara feta de segó o 
trits que 's dona ais porchs o a les vaques y vadells. 

ABEURAR. v. a. Donar beure al bestiar. Abrevar. 
II Ant. REGAR. II Met. ant. IMBUIR. || Met. ant. Empa- 
par, remullar. 

ABEYA. f. tcr. Entom. y'ls seus derivats. 

ABIAIXADAMENT. adv. m. Tallat obücüament o 
al biaix. Sesgadamente. 

ABIAIXAMENT. m. Acta y eíecte d ' abiaixar. 
Sesgo. 

ABIAIXAR. v. a. Tallar, partir a biaix, de través. 




Abet 



6 



ABL 



ABO 



Sesgar. || Torcer, acomodar una cosa de través. 
Sesgar. 

TALLAR A BIAIX, expressió corresponenta a la caste- 
llana cortar al sesgo. 

ABIAIXAT, DA. adj. Lo que es tallat o posat al 
biaix. Sesgado. 

ABIELL (Gabriel). Biog. Arquitecte o mestre de 
obres de les iglesies barcelonines de Santa María del 
Pí, de Montsió o Monte Sión, de Sant Jaume y de la 
del hospital de la Santa Creu, 1' any 1416 

ABIÉTICH (Ácit). m. Quim. Ácit que s' extreu de 
les trementines. Ácido abietínico. 

ABIETINA. f. Reina neutre que goteixa deis abets 
y cristallisa en formes de pirámides allargades; se 
extreu de les trementines. Abietina, Abetinose. 

ABILLAMENT. m. Ant. Accessori que contribueix 
a hermosejar a una persona. Adorno. 

ABILLAR. V. a. Ant. ADORNAR. 

ABILLAT, DA. adj. Ant. ADORNAT. 

ABIM. m. ABISME. 

AB INTESTAT. Loe. Derivada del llatí, la qual se 
usa com modo adverbial per significar: sens fer tes- 
tanient. Ab intestato. II Proceiment judicial sobre 
la herencia y adjudicació de bens del quí mort sens 
testar. Ab intestato. 

ABIO BAIX. Geog. Caseriu del dist. municipal de 
Jijona, prov. d' Alacant. 

ABÍS. m. Ant. ABIS.MS. 

ABISAR. V. a. Ant. ABISMAR, ENFONSARSE. 

ABISBAL. Geog. Caseriu del terme de Selva, Ma- 
llorca. 

ABISMAL, adj. Pertanyent al abisme. Abismal. |i 
S' aplicava a quiscú deis claus que subjectaven el 
ferro de la llansa al pal. Abismal. 

ABISMAR. V. a. Llensat al abisme. || Abatre, con- 
fondre. Abismar, abatir, confundir. 

ABISMARSE, v. n. Precipitarse, caure en un abis- 
me. Abismarse. || Entregarse completament a la con- 
templació, al dolor o a algún pensament. 

ABISMAT, DA. adj. Persona entregada a profun- 
des meditacións. Abismado. 

ABISME, m. Profunditat sens terme conegut. 
Abismo.*|| Met. Infern. Abismo. | Precipici. Precipi- 
cio, abismo. || adj. Met. Inméns, incomprensible. 
Abismo. 

ABITAMENT. m. Ant. y 

ABITATGE. m. Ant. HABITACIÓ. 

ABJECCIÓ f. Baixesa y vilesa. Abyección envi- 
lecimiento. 

ABJECTE. adj. Persona que ha comes una baixesa 
o vilesa. Abyecto. |i Acte o cosa vil. Abyecto. 

ABJURACIÓ. f. La acció y efecte de abjurar. Ab- 
juración. 

ABJURAR. V. n. Desdirse, retractarse solemnement 
y per medí de jurament d' un erro o heretgía. Abju- 
rar, protestar. 

ABJURAR DE LEVi O DE VEEMENTI. fr. Abjurar aigú 
r error contra la fe o bones costúms de que havía 
estat notat ab Ileus o veements indicis. Abjurar de 
levi ó de vehementi. 

ABJURARSE, v. r. Ser abjurat o retractat com: 
aquets erros dcuen abjurarse. Abjurarse. 

ABLACIÓ. f. Med. Intermitencia de la febre. Abla- 
ción. II Acció de tallar o d' extirpar un membre, o 
part d' ell, del eos huma. Ablación. 

ABLANIR. V. a Posar bla, tóu, flonjo. Ablandir, 
mullir. II Met. Aplacar, assosegar. Ablandar, miti- 
gar, templar, suavizar. i| Moure a compassió. Ablan- 
dar, enternecer. || Entendrir, laxar, suavisar. Ablan- 
dar, molificar. | Ant. ablanirse, 2. 

LA TRAMONTANA LA MAR ABLANA. fr. Serveix pera 
indicar que aquest vent sossega les aigües del mar. 



ABLANIRSE. v. r. Estovarse, posarse bla. Ablan- 
darse, emblandecerse. || Suavisarse '1 rigor del 
temps. Ablandar, ablandarse, abrir, ceder, tem- 
plarse, ti Posarse alguna cosa tendrá o blana ab la 
rosada. Lentecerse relentecerse. 

ABLANIT, DA. adj. Ablandado 

ABLASMAR. v. a. Ant. VITUPERAR. 

ABLASMAT, DA. p. p. VITUPERAT, 

ABLATIU. m. Gram. Sisé cas de la declinació. 
Ablativo. II — absolut. Gram. L' ablatiu que no es re- 
git, ni regeix. Ablativo absoluto. 

ABLAVIRSE. v. r. Tornarse blava una cosa. Azu- 
larse, azulearse, volverse azul. 

ABLUCIÓ. f. Lavatori. Ablución. || Purificació per 
medí del aygua. Ablución. |i Cerimonia de purificar 
el cálser y de rentarse 'Is dits el capellá després de 
consumir. Ablución. || L' aigua y '1 vi que serveix 
pera aquesta cerimonia. Ablución. 

ABNEGACIÓ. f. Expontani y complert sacrifici 
que fa 1' home de la seva voluntat, deis seus gustos 
o de la seua vida en servey de Déu o del proisme. 
Abnegación. 

ABNEGAR, v. a. Renunciar voluntariament ais seus 
desijos o aficions. Abnegar. 

ABOBAMENT. m. Ant. FATUiTAT. || Acció y efecte 
de abobar o d' abobarse. Abobamiento, estupidez, 
tontera. 

ABOBAR. V. a. Ant. Fer tornar bobo, entorpir, tur- 
bar r enteniment a algú. Abobar, entorpecer, en- 
tontecer. 

ABOBARSE, v. a. Ant. Entontirse, tornarse xim- 
ple. Abobarse. 

ABOBAT, DA. adj. Se diu del qué sembla ximple 
o '1 fá. Abobado. || adj. embadalit. 

ABOCADOR, A. m. y f. El qui aboca. Envasador, 
vertedor il El lloch ont s' aboca. Vertedero. || inCli- 

NACIÓ. 

ABOCAMENT. m. La acció y efecte de abocar. 
Abocamiento, evacuación. 

ABOCAR. V. a. Ajuntar dues eines, boca a boca 
per buidar lo d' una al altre. Embrocar, trasegar. || 
Buidar alguna cosa posant cap per avall lo que la 
conté, com el vi de 1' ampolla, la vianda de 1' olla. 
Echar, vaciar. || Donar mólt. Verter, echar. || Fér 
caure boca a térra. Echar de bruces, de hocicos. || 
Trabucar, girar boca a térra alguna cosa, cóm el vas 
al escudeller. Poner boca abajo. |1 Reclamar el tri- 
bunal superior algúns autes comensats a 1' inferior. 
Avocar, abocar. || Acostar alguna cosa al paratge 
ont ha de obrar, y axí 's diu: abocar la artillería, la 
tropa, etc. Abocar. i| Gastar mólts diners ab el fí de 
conseguir alguna cosa. Verter, derramar. 

ABOCARSE. V. r. Indicar la part superior del eos. 
Abalanzarse. II Amotinarse, acudir de cóp molta gent 
a alguna part. Agolparse. || Ant. acometre. 

ABOCAT, DA. adj. Vaciado, echado. || Boca a 
térra. Echado de bruces. II Capgirat. Trabucado. 

ABOCELLAR. v. a. Arquit. Donar la forma de bo- 
cell. Abocelar. || Fér Bocells. Bocelar. 

ABOCINAR. V. a. Arquit. Fér un arch abocinat. 
Abocinar. || Donar a una cosa la forma de bocina. 
Abocinar. 

ABOCINAT, DA. adj. Arquit. Se diu del arch que 
per un costat té un radi mes gran que per 1' altre. 
Abocinado. 

ABOFETEJAR. v. a. y els seus derivats. BOFE- 
TEJAR. 

ABOFIAR. v. a. y els seus derivats. embutllofar. 

ABOLICIÓ. f. La acció y efecte de abolir. Aboli- 
ción, abrogación, derogación, revocación. 

ABOLICIONISME. m. Sistema deis que volen su- 
primir del tot la esclavitut. Abolicionismo. 



ABO 



ABO 



ABOLICIONISTA, s. Nom que principalment se 
dona entre 'Is aniericans ais partidaris de la completa 
abolició de la esclavitut deis negres. Abolicionista. 

ABOLIR. V. a. Anular, invalidar alguna llei, or- 
dre, privilegi, us, etc. Abolir, derogar, abrogar. 

ABOLIT, DA. adj. Cosa derogada, que ha perdut 
ja tota forsa legal o usual. Anulado, desusado. 

ABOLORI. ni. Ant. Gen. Abolengo, ascendencia, 
linaje 

ABOMINABLE, adj. Digne del mes gran aborri- 
ment. Abominable, execrable, detestable. 

ABOMINABLEMENT. adv. m. Ab abominació. 
Abominablemente. 

ABOMINACIÓ. f. La acció y efecte de abominar- 
Abominación, execración. || Cosa abominable. Abo- 
minación. 

ABOMINAR. V. a. Condemnar, nialeir, tlndre gran 
aborriment a persones o coses que son molt dolen- 
tes o perjudicials. Abominar, detestar, execrar. || 
AFEAR, 2. 

ABOMINAT, DA. p. p. Abominado. 

ABONADOR, A. ni. y f. El qui abona a un altre o 
fa fiansa per ell. Abonador. 

ABONAMENT. m. ABONO. 

ABONANSAR. v. n. y 

ABONANSARSE. v. r. Serenarse '1 temps, abla- 
nirse la tempestat. Abonanzar, abonanzarse, des- 
pejarse el cielo; calmar el tiempo; templarse; mi- 
tigarse, echarse, adormecerse, abrir el tiempo. 

ABONANSAT, DA. adj. Temps abonansat, mar 
abonansada. Calmado, tranquilo. 

ABONAR. V. a. Acreditar o calificer de bo. Abo- 
nar. II AFIRMAR, 2. II Fer fiansa. Abonar, afianzar. || 
Entre comerciants adnietre en compte alguna partida, 
assentantla al llibre de comptes corrents. Abonar. 

ABONARÉ, m. Document o resguart per medi del 
qual s' assegura '1 pago d' una cantitat. Abonaré. 

ABONARSE, v. r. Adelantar una cantitat pera tin- 
dre dret a alguna diversió o a rebre algún servey, 
com abonarse a un teatre, a una fonda, a un diari, et- 
cétera. II Abonarse. ¡1 Ant. Dit del temps. Abonan- 
zarse. 

ALTRE vindrA QUE M' ABONARÁ. Ref. Adverte X que 
moltes coses se teñen per nióit dolentes fins que se 'n 
experimenten altres de pitjors. Malo vendrá que bueno 
me hará 

ABONAT, DA. p. p. Abonado. || adj. Testimoni 
apte. Abonado. || Home de qui 's pot fiar per son ca- 
bal y crédit. Abonado. || Subjecte subscrlt a obres pe- 
riódiques o qu' ha pagat alguna cantitat adelantada 
pera concorre a alguna diversió pública, o disfrutar 
d' alguna comoditat. Abonado. 

ABONDONAR. v. a. fer. Fer nialbé de mala ma- 
nera y expressament qualsevol mena de conreu. Des- 
trozar un sembrado ó plantío. 

ABONO, m. La acció y efecte de abonar y abo- 
narse. Abono, abonamiento. || Admíssió y assento de 
partides a compte, y també '1 rebut de dites partides. 
Abono. II Document que justifica la conducta d' algú. 
Abono, certificación. 11 El paper en que consta ha- 
verse cobrat alguna cosa Recibo, abono, || Respon- 
sabilitat, fiansa. Abono, fianza. || El dret o rebut de 
la cantitat anticipada del qui s' abona pera alguna 
diversió pública. Abono. 

ABONYEGADURA. f. Bony produit per un cop en 
les pesses de metall. Abolladura. || El bony fet en les 
meteixes pesses per adorno. Abolladura. 

ABONYEGAR. v. a. Malnietre les pesses de metall 
féntleshi bonys. Abollar. || Estanipir, ferlos per ador- 
no. Abollar, abollonar. || Fer bonys al cap d' algú. 
Hacer chichones. 

ABONYEGARSE. v. r. Ferse algú bonys al cap. 
Hacerse uno ó varios chichones. || Omplirse de 



bonys alguna pe^a de metall, un barret, etc. Abo- 
llarse. 

ABONYEGAT, DA. adj. Pie de bonys, parlant de 
coses de metall. Abollado. || Que té bonys al cap o a 
qualsevulga altre part. Tener ó estar lleno de chi- 
chones. 

ABOQUILLAR, v. a. Posar boquilla a algún instru- 
inent. Aboquillar. || Arqiiit. Xaflanar una cantonada. 
Aboquillar. || Arquit. ABOCINAR. 

ABORDABLE, adj. Lo que pot ésser abordat. Abor- 
dable. 

ABORDADOR, A. m. y f. El qui aborda. Abor- 
dador. II El qui acomet ab inipetu. Agresor, arreme- 
tedor. 

ABORDAL', ABÓRDAL'S. Imperatiu del verb abordar, 
que s' usa com a interjecció pera ahissar els gossos 
contra alguna persona o contra alguna bestia. /C/z«- 
cho! ¡zuzol 

ABORDAR, v. n. Náut. Arrimarse una embarcació 
a altra, bé sía per descuit o pera comunicarse amis- 
tosament, o pera acometres. Abordar. |1 Arribar la 
ñau a térra. Abordar. || v. a. Accmetre ab ímpetu. || 
Acometer. || Ahissar, incitar al gos pera que embes- 
teixi. Azuzar. || Fam. Topar un cotxe o carro ab altre. 
Abordar. || v. n. Met. Comensar, empendre. Abordar. 

ABORDARSE, v. r. Embestirse dos gossos ahis- 
sats. Azuzarse. i| Posarse dos barcos al abordatge. 
Abordarse. 

ABORDAT, DA. p. p. Abordado. 

ABORDATGE. m. Náut. La acció de abordar. 
Abordaje. || m. Met. Esfors, impuls violent de la exe- 
cució d' alguna cosa. Abordo. 

SALTAR AL ABORDATGE. fr. Náut. Saltar la gent de 
la ñau abordadora demunt 1' abordada ab les armes 
expresses pera aconietre y deféndres de 1' enemich. 
Saltar al abordaje. 

ABORÍGENS. adj. pl. Originaris del país en que 
viuen, ja siguin pobles, persones, animáis o plantes, 
per contraposició ais que hi han anat a habitar des- 
prés. Aborígenes. 

ABORNAR. v. a. Tcr. abordar || acometre. 

ABORRASCARSE, v. r. Posarse boríascós el temps. 
.Aborrascarse. 

ABORREIXER. v. a. Ant. ABORRIR. 

ABORRELLONARSE. v. r. ABORRALLONARSE. 

ABORRERT, A. adj. Ter. ABORRIT. 

ABORRALLONARSE. v. n. Parlant del cel: cu- 
brirse de nuvolets blanchs en forma de borrallons de 
neu. Aborregarse. 

ABORRALLONAT. adj. Parlant del cel. Aborre- 
gado. 

ABORRIBLE. adj. Detestable, digne d' aborriment. 
Aborrecible. 

ABORRICIÓ. f. ABORRIMENT. 

ABORRIDAMENT. adv. m. Ab aborrició, ab fás- 
tich o cansanci. Aborrecidamente. 

ABORRIDOR, A. m. y f. El qui aborreix. Aborre- 
cedor. 

ABORRIMENT. m. Odi, mala voluntat. Odio, abo- 
rrecimiento. 

ABORRIR. V. a. Teñir odi, aversió. Aborrecer, 
odiar, detestar. 

FER ABORRIR L' OFlCl. fr. Met. fam. Desistir algú de 
r obra comensada si 1' hi van esbrinant, y aixís 's dia: 
Encara 'm farán aborrir V ofici. Aborrecer los huevos. 

ABORRIT, DA. adj. Aborrecido, detestado. i| adj. 

MENYSPREUAT. 

ABORT. m. QASTAMENT. 

ABORTAMENT. m. GASTAMENT. 

ABORTAR. V. a. Gastarse, malparir. Malparir, y 
abortar; se díu particularment de les besties. II Met. 



8 



ABR 



ABR 



Se diu de tot alió que 's malogra, per qualsevol mo- 
tiu. Abortar. 

FER ABORTAR, fr. Hacer abortar. 

ABORTAT, DA. p. p. Abortado. 

ABORTIU, VA. adj. Nat fora de temps. Abortivo, 
y abortón s' aplica al animal quadrüpeu. ll El qui té 
virtut pera fer abortar. Abortivo. 

ABOSSARSE. v. r. Ter. y 'Is seus derivats. EMBUS- 
SARSE. 

ABRA. f. Aiitiga moneda de Polonia; era de plata y 
valía 18 céntinis de franch. Abra. || Estret de mar. 
Abra. 

ABRACADABRA, m. Nom, segons Seldes, d' un 
fdol de Siria Abracadabra. 1| Páranla cabalística 
que, escrita en onze ratlles, supriniint una Metra en 
cada una de elles, formava un triangle. Se portava 
escrita ja en una cinta, ja en un paper, ja en la nie- 
teixa pell, al entorn del coll y se li atribulen certes 
virtuts curatives. Abracadabra. 

ABRACÁLEU. m. Aslrom. Segon estel de la conste- 
lado CASTOR Y PÓLUX. Abracáleo. 

ABRÁ?, ni. ABRACADA. 

ABRAQABLE. adj. Que 's pot abracar. Abrazable. 

ABRACADA, f. Acció y efecte de abragar. Abra- 
zo. II Bragat, lo que 's pot encloure ab els dos bracos 
units. Brazado. 

FERSE LA DARRERA ABRACADA. Despedirse. Darse 
el último abrazo. 

ABRAQADASSA. f. aum. Abracada forta que 's 
fa bruscament o per burla. Abrazazo, abrazóte. 

ABRACADERA, f. L'anella o pessa de fusta o de 
inetall que subjecta una cosa ab un'altra. Abrazade- 
ra. 11 f. Cordó, cinta, planxeta de metall o qualsevol 
altre adorno pera subjectar les cortines de pabelló. 
Abrazadera. 

ABRAQADETA. f. Dim. d' abracada. Abracijo. 

ABRA^ADÍSSIM. adj. superl. Abragat ab excés, 
Abrasadisimo. 

ABRASADOR. A. m. y f. El quí abraga. Abraza- 
dor. 

ABRASADORA, f. Abra?adeta carinyosa. Abra- 
zadita. 

ABRAQAMENT. m. Ant. La acció y efecte de 
abragar. Abrazamiento, abrazo. 

ABRAQAR. v. a. Estrenye ab els bragos. Abra- 
zar. II Met. Rodejar, cenyir. Abrazar. || Seguir un 
coiisell, opinió o partit. Abrazar. || Contenir, en- 
cloure. Abrazar, abarcar. || Empendre, encarregarse, 
y en aquest sentit se diu: abragar un negoci, una em- 
presa. Abrazar. 

QUI MÓLT ABRAgA POCH ESTRENY. Ref. Significa 
que'l qui emprén niólts negocis a un meteix temps, 
comuntment no pot desempenyarlos bé. Quien mucho 
abarca poco aprieta. || En cátala també 's diu, com- 
pletant el sentit: QUI MÓLT ABRAgA Y POCH ESTRENY, 
ES SENYAL DE MÓLT POCH SENY. 

ABRACARSE, v. r. Ferse abragades. Abrazarse. 

ABRAQAT, DA. p. p. Abrazado. 

ABRAHAM. Biog. Nom ab que son coneguts al- 
guns savis y escriptors jueus barcelonins de la Edat 
Mitjana. 

— (BEN R. CHIJA). Biog. Gcógraf y célebre astrónem 
barceloní, nat per allá 1' any 1070 y mort en 1105. Es 
autor de diverses tractats, aiguns, impresos en pié si- 
gle XVI y altres encare inédits en la Biblioteca Vati- 
cana. 

— (BEN SCHEMUEL CHASDAI HALLEVl). Biog. Escrip- 
tor moral que va viurer entre 'Is sigles XII o XIII. Al- 
gunes obres d' ell s' han atribuit a famosos autors. 

— (BEN R. IZCHAQ BAR). Biog. Filosoph, jurista, ex- 
positor y cabalista insigne, nascut y mort a Barce- 
lona (1430 1492). S' han publicat algunes de ses 
obres. 



— (BEN R. JEHUDAH). Biog. Escriptor, jurista y teó- 
lech barceloní que vivía péls anys 1230, y era orna- 
ment de 1' Academia jueua iie Barcelona. 

— COHÉN. Biog. Primer rector de la sinagoga deis 
jueus de Barcelona, d' ont era natural y ont va morir» 
Va escriurer de moral y jurisprudencia jueua. 

ABRANCAR. v. a. Ant. Agafar fortamcnt ab la má. 
Abrahonar. 

ABRANDAR. v. a. Encendre una cosa de manera 
que fassi flam. Inflamar. 

ABRANQUIS. m. pl. Zool. Ordre d' anélits sense 
branquias. Abranquios. 

ABRAONAR. v. a. Fam. Agafar y apretar ab for- 
sa a algú pels braons. Abrahonar. 

ABRAONARSE. v. r. Fam. Agafarse fortament un 
ab altre dos que 's barallen. Abrahonarse. 

ABRAONAT, DA. p. p. Abrahonado. 

ABRASADOR, A. ni. y f. El qui abrasa. Abrasa- 
dor. II adj. El qui abrasa. Abrasador. || Poét. Foch 
molt actiu. Abrasador, devorador. 

ABRASAR. V. a. Reduir a brasa. Abrasar, que- 
mar. II Ant. CREMAR, 3. II Secar, mustigar el sol o '1 
fret les plantes. Abrasar, agostar. 

ABRASARSE, v. r. Cremarse. Abrasarse. || Sentir 
ab veemencia alguna passió. Abrasarse: || Perdre '1 
vigor les p antes, mostigarse per causa del fret o 
del rigor del sol. Abrasarse, agostarse, quemarse, 
secarse. 

ABRASARSE D' AMOR; MORIR PER ALGÚ. fr. Fam. Sen- 
tir una passió d' amor veeinent, y en sentit irónich, 
aborrir o no fer cap cas d*^ algú o d' alguna. Ansiar 
por alguno ó alguna. 

ABRASARSE DE CALOR fr. ROSTIRSE. Achicharrarse, 
asarse. 

ABRASARSE D' ENVEJA fr. MORIRSE D' ENVEJA. Co- 
merse de envidia. 

ABRASARSE DE PEBRE fr. Arder de calentura. 

ABRASARSE DE SET. fr. Secarse de sed. 

ABRASARSE VIO O DE viu EN viu. fr. Sentir un calor 
extremat. Abrasarse vivo. \\ fr. Met. Estar sumament 
agitat d' alguna passió. Abrasar- 
se vivo. 

ABRASAT, DA. p. p. Cremat. 
Abrasado. || Sech per causa del 
sol O del fret. Abrasado. 

ABRAXAS. m. Paraula simbó- 
lica entre 'Is gnósfichs. Pedra fina 
en la que lii havía gravada aquesta 
paraula y que's portava com amulet. Paraula ex- 
pressiva del curs del Sol en els 365 díes del any. 
Abraxas. || Insecte lepidopter. 

ABRE. m. Bot. ARBRE. 

ABRECOCH. m. Ter. AUBERCOCH. 

ABRECOQUER. m. Bot. Ter. AUBERCOQUER. 

ABREDA. f. ARBREDA. 

ABRENT. m. Fadrí paperer que ais molins de paper 
de má fa Ms fulls ab el motilo. Laurente. 

ABRENUNCIO. Paraula llatina que s' usa en 1' es- 
til familiar, y significa detes- 
tado d' alguna cosa. Abrenun- 
cio. 

ABRER. adj. Arbrer. 

ABRERA. Geog. Poblé de la 
prov. y bisb. de Barcelona, part. 
jud. de Sant Feliu de Llobregat; 
es a la dreta de aquest riu, ai- 
gties aniunt de Martorell, y té 
848 liab. 

ABRET. m. pl. Bot. Planta 
de jardí, d' uns dos pams d'al- 
sada, fulles estretes y llargues y flors de diferents 
colors, molt vistoses y sense olor. Nicaraguas, ador- 
nos. 




Abraxas 




Segell de Abrera 



ABR 



ABR 



9 



ABREUJAR. s. a. y'ls seus deriváis. ABREVIAR. 

ABREVIACIÓ. f. Compendí, reducció. Abrevia- 
ción. II Modo de parlar breu. Abreviación, laconis- 
mo, concisión. || La pronunciació d' una silaba breu. 
Abreviación. 

ABREVIADAMENT. adv. ni. Ab abreviació o abre- 
viadura. Abreviadamente. 

ABREVIADOR, A. m. y f. El qui abrevia. Abrevia- 
dor, compendiador. || El ministre del Papa que des- 
patxa'ls breus. Abreviador. 

ABREVIADURA. f. Supressió de lletres en les pa- 
raules. Abreviatura. || Cada lletra inicial que signi- 
fica una páranla, com B. L. M., per besa la ma; Sr., 
per senyor, etc. Abreviatura. Siglas. 

ABREVIAIVIENT. m. Abreviació. Abreviación. 

ABREVIAR, v. a. Reduhir a menys algún escrit. 
Abreviar, compendiar, recapitular. || Suprimir lle- 
tres, escriure abreviat. Escribir en abreviatura. || 
Pronunciar les silabes breus. Abreviar. || Cuitar, 
fer depressa alguna cosa. Abreviar, acelerar, acti- 
var, avivar, apresurar. 

ABREVIAT, DA. p. p. Abreviado. 

ABREVIATURA, f. p. u. Abreviadura. Abreviatu- 
ra. II Compendi. Epítome. |1 Resum. Resumen. 

\BRIBADAMENT. adv. m. Ant. Inipetuosament, 
furiosament. Impetuosamente, furiosamente. 

ABRIBAT, DA. adj. Anl. Prompte, dilígent. Pron- 
to, veloz, diligente, activo. 

ABRICOQUER. ni. Bot. ABERCOQUER. 

ABRICH. m. Lo que 'ns guarda del fret. Abrigo. || 
Amparo, patrocini. Abrigo, arrimo. I! Náut. Lloch abri- 
gat y resguarda! del vent. Abrigo, abrigadero. || 
Lloch de refugi en algún perill o dany. Asilo, guari- 
da, li El sagrat ont se refugiavan els delinqUents. 
Asilo, sagrado. || Cova de feras. Guarida, alber- 
gue. 

NAVEGAR AL ABRICH DE LA TERRA, fr. Náut. Nave- 
gar tant prop de la costa com ho permet el vent. Na- 
vegar al abrigo de la tierra. 

ABRI-DEZCALLAR, (Nicolau). Biog. BatUe de Ma- 
llorca, Gran Prior de Catalunya y Rosselló en la ordre 
de Sant Joan de Jerusalem. Nat a Palma 1' any 1714 y 
mort a Malta en 1790. Deixá escrita la obra: Anales 
de la Religión de San Juan de Jerusalén, 1780, manus- 
crít guardat a Mallorca en la biblioteca del comtede 
Montenegro. A Malta va publicar, en italiá, (1788-89) 
dos escrits pertinents a coses de la ordre de Sant 
Joan. 

ABRIQALL. m. ri?r. Robad' abrich. || m. p. La roba 
del Hit. Ropa de la cama. 

ABRIGAMENT. m. Ant. ABRICH. 

ABRIGAR. V. a. Guardar del fret. Abrigar. || Ocul- 
tar, tapar. Cubrir. || Afavorir, protegir. Abrigar, pa- 
trocinar, auxiliar. II Agr. Cubrir ab térra les arrels 
deis arbres. Amurillar. 

ABRIGARSE, v. r. Posarse roba groixuda, ©posar- 
se algún abrich. Abrigarse, arroparse. || Acotxarse 
en el Hit. Arrebujarse, arroparse. || Pendre '1 sol. 
Tomar el sol. ponerse al sol, abrigarse. 

ABRIQAT, DA. p. p. Abrigado, jj ABRICH, 3. 

ABRIGOSSAT, DA. adj. Ter. ABRIGAT. 

ABRIL, m. El quart mes del any. Abril, jj Met. La 
joventut, la hermosura, la frescura y gracia, especial- 
ment de les dones. Abril, primavera. 

TINDRE, CONTAR, ETC., TANTS ABRILS. fr. Se diu 
principalment quan se parla d' una dona jove y bella, 
pera alusió a la frescura y bellesa que'ls campsmos- 
tran en el mes de AbrM. Tener ó contar tantos abri- 
les. 

AL ABRIL CADA GOTA 'N VAL MIL. Ref. Denota quan 
necessaries son pera les bones cullites les plujes en 
aquest mes. Llueva para mi Abril y Mayo, y para ti 
todo el año. 



FRET AL ABRIL, NO FALTARÁ PA NI VI. Es altre forma 
ab que's senyala en cátala lo bo qu' es que abundi 
l'aigua en aquest mes, de qualsevol modo que sigui. 
Abril frió, pan y vino. 

PER LO MES DE ABRÍL NO TE 'N TOQUES FIL. Ref. En- 
senya queno's deu alleugerir la roba avans de temps. 
Hasta cuarenta de Mayo no te quites el sayo. 

L' ABRIL VA DEIXAR MORIR A LA SEVA MARE DE FRET. 
Modisme pera indicar que en aquest mes encara fa 
mólt de fret. Laviefecita que supo vivir, pan para Mayo, 
leña para Abril. 

ABRILENCH, CA. adj. Pertanyent al mes d'Abril 
o propi del meteix mes. Abrileño. 

ABRILLANTAR, v. a. Fer eixir Ilustre a certes pe- 
drés precioses. Abrillantar. 

ABRILLANTAT, DA. p. p. Abrillantado. 
ABRIOLAR. V. a. Ndut. Posar els briols a les ve- 
les. Abriolar. 

ABRIULLS.f.pl.CADELLS. || Bot. Fnút de dita plan- 
ta. Abrojo. II Instrument de plata o d' altre metall en 
figura de abriulls naturals, que'ls deixuplinants solían 
posar a les deixuplines peradeixuplinarse y fersemes 
mal. II També solía ser una boleta ab punxes de v¡- 
dre. II Puntes de roca o esculls que hi ha devall l'ai- 
gua del mar, ab que 'Is navegants han de tindre mólt 
de compte en topar. Abrojos, escollos, arrecifes. 

ABRO. m. Bot. Planta de la India de quines fulles 
se'n fa una infusió pectoral, mólt usada a América, y 
quines llevors de un color vermell s' emplean c5m a 
grans de rosar!. Abro. 

ABROARSE, v. r. Náut. Picarse en una broa. 
Abroarse. 

ABROGACIÓ. f. ABOLICIÓ. Anulació d' una lley o 
privilegi. Abrogación. 

ABROGAR, v. a. Abolir, una lley. Abrogar. 
ABROGAT, DA. adj, Abolit, anulat. Abrogado. 
ABROMA, f. Bot. Género de plantes de la familia 
de les bytneriácees, 
propia de les regions 
intertropicals, quina 
crosta es mólt filamen- 
tosa y s' usa a la In- 
dia pera ferne cordes. 
Abroma. 

ABRONÍA. f. Bot. 
Género de plantes de 
la familia de les nic- 
tagínies, propia de Ca- 
lifornia, quines hermo- 
sas flors fá que sigui 
mólt cercada c5m plan- 
ta de adorno pera 'Is 
jardins. Abronia. 

ABROQUELLAT, 
DA. adj. Se diu de les 
fulles quan s' uneixen 
al mánech per una me- 
na de mugró que teñen 
al capdevall. Abroque- 
lado. 

ABROQUERAR. v. 
a. Armar ab el broquer. 

Abroquelar. || Ndul. Estirar les puntes de les vergues 
cap a la popa per la part de barlovent, pera que '1 vent 
pegui a les veles per la part de proa. || Abroquelar. 
II Portar cap a sotavent els punys deis fochs. Abro- 
quelar. 

ABROQUERARSE. Taparse abel broquer pera de- 
fensarse. Abroquelarse, escudarse. || Met. Valerse 
algú d' algún medí pera la seva defensa o la de la seva 
opinió. Abroquelarse. 
ABROT. m. ARBROT. 
ABRÓTANO, m. Bot. BROYDA. 
ABROTANÓIDES. m. Mena de coral foradat o de 




Brot d' abroma 



DIC. CAT. T. I. — 2. 



10 



ABS 



ABS 



madrépora que creix a les roques del fons del mar. 
Abrotanoides. 

ABROTÓNITA. f. Med. Infusió de broyda en vi. 
Abrotónita. 

ABRUMADOR, A. s. y adj. Aquell que abruma, 
que carrega o molesta. Abrumador, molesto, pesa- 
do, sobón, postema. 

ABRUMAR. V. a. Carregar ab mólt de pes. Abru- 
mar. II Met. Carregar, empipar, molestar. Abrumar, 
moler, reventar, marear. 

ABRUMARSE, v. r. Carregarse de pes fins a mes 
no poguer. Abrumarse. 

ABRUMAT, DA. adj. Abrumado. 

ESTAR ABRUMAT DE DEUTES. f. Estar lleno, agobia- 
do, abrumado, cargado de deudas. 

ABRUPCIÓ. f. Cir. Trencadura trasversal y com- 
pleta d' un os prop de la seva juntura. Abrupcíón. 

ABRUPTE, TA. adj. Espadat, trencat, escabrós, 
parlant d' un vessant de montanya o d' una encontra- 
da. Abrupto. 

ABRUSADOR, A. s. adj. Que abrusa o crema ex- 
cessivament, en especial les plantes. Abrasador, 
agostador. 

ABRUSAR. V. a. Escalfar ab excés. com 1' ardor 
excessiu del sol. Achicharrar, asar, tostar. || Mus- 
tigar a les plantes la calor excessiva. Agostar, mar- 
chitar, secar. 

ABRUSARSE. v. r. Cremarse, rebre una calor ex- 
cessiva. Achicharrarse, asarse, tostarse. 

ABRUSAT, DA. p. p. Achicharrado, agostado, 
tostado. 

ABRUTIDOR, A. s. y adj. Lo que abruteix, lo que 
priva al heme del us de la rahó fentlo semblant a les 
besties. Embrusecador. 

ABRUTIMENT. m. Acte, acció y efecte de abru- 
tirse. Embrutecimiento. 

ABRUTIR. V. a. Fer perdre la rahó a algú, tornar- 
lo bestia. Embrutecer. 

ABRUTIRSE. v. r. Tornarse bestia o semblant a 
les besties. Embrutecerse. 

ABRUTIT, DA, adj. Home esquerp o d' instins 
bestials. Abrutado, embrutecido. 

ABSCENSIA. s. f. Ant. Ab tots els seus derivats. 
AUSEwgiA. 

ABSCÉS. m. Med. Bony format per 1' acumulació 
de materia en els teixits orgánichs. Absceso. 

FERSE UN ABSCÉS. f. Hacerse un absceso. 

TINDRE UN ABSCÉS. f. Tener, padecer un absceso. 

ABSCÍS, A. adj. Blas. Calificatiu aplicat a la banda 
o la faixa d' un escut quan son retallades, recuUides 
o reduhides. Absciso. 

ABSCISA, f. Geom. Una de les coordenades de la 
que dependeix el valor de les altres. Abscisa. || Cada 
una de les parts en que s' divideix una ratlia recta 
pera alsarhi les ordenadas que han de determinar la 
direcció de una curva. Abscisa. 

ABSCISIÓ. f. Geom. Separació del eix. Abscisión. 
II Ret. Apócope, interrupció, reticencia. I| Fractura. |1 
Abreviació d' una lletra o silaba, com: JEP per JOSEPH. 
11 DE LA LLENGUA. Tallarla. Abscisión de la lengua. \] 
— DE LA VEU. Pérdrela. Abscisión de la voz. 

ABSENTA, f. Líquit extret del donzell másele, que 
s' acostuma pendre com aperitiu avans de menjar. 
Ajenjo. 

ABSIDAL. Lo qu' es o pertany al absis. Absidal. 

ABSIDAT, DA. adj. Lo que té forma de absis. Ab- 
sidado. 

ÁBSIDE, f. ABSIS. 

ABSIDIOLA. Arquit. Absis lateral, en la meteixa 
direcció que la principal, pero mes petita. Absi- 
diola. 



ABSINTAT. m. Qutm. Sal produída per 1' ácit ab- 
sintich, que 's treu de les fulles seques del herba don- 
zell, combinat ab una base salicable. Absintato. 

ABSÍNTICH, CA. adj. Qu' es o participa de les 
qualitats de la planta donzell. Absíntico. |j Califi- 
catiu d' un ácít que 's troba en la meteixa planta 
donzell. 

ABSINTINA. f. Substancia o principi que comuni- 
ca r amargor a 1' herba donzell. Absintina. 

ABSINTITA. f. Vi en que s' hi ha posat donzell en 
infusió. Abslntita. 

ABSIS. f. Arquit. Paret semicercolar coronada per 
una volta en forma de quart d' esfera que tanca 1' fons 
d' algunes iglesias y en quin interior hi ha I' altar 
major y 1' presbiteri. Ábside. 

ABSOLDRE. v. a. Eximir de culpa o de pena. Ab- 
solver, il Condonar, remetre 'Is pecats al acte de la 
confessió. Absolver, remitir. || Alsar les censures o 
excomunións. Absolver.jl For. Donar perlliure de tota 
culpa al reu acusat de algún crím o delicte. Absolver. 

ABSOLDRE AB CAUTELA, fr. For. ecl. Absoldre ab el 
dupte de si algú ha incorregut o no en la excomunió. 
Absolver con cautela. 

ÉSSER FÁCIL EN ABSOLDRE. f . 7 indre la mdnega ampie. 

ABSOLINA. f. Quim. Materia oliosa, groga y amar- 
ganta que 's troba al sutge de les xemeneies. Abso- 
lina. 

ABSOLRE. v. a. ant. ABSOLDRE. 

ABSOLT, A. p. p. Absuelto, remitido, perdonado- 

ABSOLTA. f. Deprecació que separada del reso 's 
diu pera 'Is difunts. Responso, responsorio. || El 
aplech de capellans que van a la casa del difunt a 
cantar una absolta. Procesión de eclesiásticos, que 
van á la casa del difunto á cantar un responso, ji 
Cada una de les parades que fa '1 clero, pera cantar 
els responsos, quan se porta a enterrar un mort. Posa. 

JA Ll POTS CANTAR LES ABSOLTES. fr. Es dIu quan 

se dona a algú per mort o a quelcom per perdut del 
tot. Dale por difunto, cuéntalo entre los muertos, écha- 
le un galgo. 

ABSOLUCIÓ. f. La acció y efecte de absoldre. Ab- 
solución. II Oració que a cada nocturne diu en les 
matines el qui oficia. Absolución. || —DE LA instan- 
cia. La Ilibertat que donan al reu quan no hi ha mé- 
rits pera condemnarlo. Absolución de la instancia. || — 
GENERAL. Aplicació d' indulgencies y comunicació de 
bones obres, que per privilegi donan certs días del 
any algunes ordres religioses ais fldels que confessats 
y contrits están presents en Uurs iglesias. Absolución 
general. || — sacramental. La donada peí confassor 
al penitent. Absolución sacramental. 

ABSOLUT, A. adj. Independent, ab plena potestat. 
Absoluto. II Sense límits, sensa restricció. Absoluto. 
II Filos. Lo que no té relació ab res mes. Absoluto. || 
Gram. La part de la oració que no regeix ni es regi- 
da. Absoluto. II Qui té '1 geni dominant. Absoluto, 
imperioso. 

ABSOLUTA, f. Proposidó dita en to de mestra. 
Absoluta. 

ABSOLUTAMENT. adv. m. Soberanament, sense 
dependencia, ab pié domini. Absolutamente. || Ente- 
rament, sense limitació. Absolutamente, enteramen- 
te. II Genaralment, sense axcepció. Absolutamente. || 
Sense cap relació ab res. Absolutamente. 

ABSOLUTISME. m. Polit. Sistema de gobern mo- 
narquich en que 'Is poders llegislatiu y executiu re- 
sideixen en unes soles mans. Absolutismo. || Despo- 
tisme en la manera de far o manar les coses. Abso- 
lutismo. 

ABSOLUTISTA, s. Polit. Partidari del absolutis- 
me o del gobern d' un sol. Absolutista. 

ABSOLUTORI, A. adj. Lo que absol, com la sen- 
tencia al reu. Absolutorio. 

ABSORBENT. p. a. m. Lo que xucla. Absorbente. 



ABS 



ABU 



11 



ABSORBIR. V. a. Empasarse un líquit, xuclar ab 
forsa. Absorber. || Atreure, embeure 'Is humors. Ab- 
sorber. 

ABSORBIT, DA. p. p. Absorbido. 
ABSORCIÓ. ni. La acció y efecte de absorbir. Ab- 
sorción. 

ABSORT, A. adj. Capficat, suspens, admirat. Ab- 
sorto, pasmado. 

ABSORVRE. V. a. Ant. ABSORBIR. 
ABSTENCIÓ. f. La acció de abstindres. || Acte per 
el cual declara un jutge que no vol entendre d' una 
causa perqué hi veu motiu de recusació. Abstención. 
ABSTENCIÓ DE LLOCH. For. Mida d' alta política 
que s' usa pera sustraure al ofés de les violencies del 
ofensor y a la societat del perill que tindria que te- 
mer de la presencia de certs malfactors. 
ABSTENIRSE. v. r, ABSTINDRES. 
ABSTERGENT. p. a. Lo que neteja y purifica. 
Abstergente. 

ABSTERGIR. v. a. Fís y Med. Netejar, aixugar. 
Absterger. 

ABSTERSIÓ. f. Fís. y Méd. Purificació. Abster- 
sión. 

ABSTERSIU, VA. adj. Med. Lo que té virtut de 
abstergir, Abstersivo, detersivo, abstergente. 

ABSTINDRES. v. r. Privarse d' alguna cosa. Abs- 
tenerse, contenerse, refrenarse, mortificarse, re- 
frenar las pasiones. 

ABSTINENSA. f. Moderado en 1' us d' alguna 
cosa. Abstinencia. || Virtut moral en la moderado 
del menjar y beure. Abstinencia. || Dieta. Abstinen- 
cia, dieta. II Día en que per precepte de la Iglesia no 
's pot menjar carn. Abstinencia. 

ABSTINENT. adj. El qui s' absté o priva d' alguna 
cosa. Abstinente. Il Moderat en els apetits y particu- 
larment en el de menjar y beure. Abstinente. 
ABSTINGUT, DA. p. p. Abstenido. 
ABSTRACCIÓ. f. La consideració d' aigun atribut, 
propietat o forma, separadament del subjecte. Abs- 
^tracción. || Retiro del tráete y comunicado. Abs- 
tracción. 

ABSTRACTAMENT. adv. m. En abstráete. Abs- 
tractivamente. 

ABSTRACTE. adj. Lo que representa la qualitat de 
un ésser sense tindre'hi cap relació. Abstracto. 

CIENCIES ABSTRACTES. Ciencies sublims, molt me- 
tafísiques. Ciencias abstractas. 

EN ABSTRACTE. m. adv. Sense concretarse a un ob- 
jecte determinat. En abstracto. 

IDEA ABSTRACTA. FU. Idea simple, aislada, que dona 
origen a la consideració d' un modo, d' una qualitat, 
d' una circunstancia ab independencia complerta de 
la substancia en que 's troba o de la qual forma part. 
Idea abstracta. 

NÚMERO ABSTRACTE. Arit. El que expressa un con- 
junt d' unitats independentes del objecte: 2 es abs- 
tráete, pero no 2 horas, que aquést es concret. Nú- 
mero abstracto, 

ÉSSERS ABSTRACTES. FU. Aquells quc no teñen exis- 
tencia real y que tan sois existeixen en la nostra ima- 
ginació. Seres ó entes abstractos. 

ABSTRACTICI, CÍA. adj. Quím. Es diu del oli 
essencial deis vegetáis aromátichs. Abstracticio. 

ABSTRACTIU, VA. adj. Filos. Lo que abstreu. 
Abstractivo. 

ABSTRACTIVAMENT. adv. m. Ab o per abstrac- 
ció. Abstractivamente 

ABSTRERSE. v. r. Ant. ABSTREURES. 
ABSTRET, A. p. p. fr. Abstracto, abstraído. il Lo 
que significa la forma ab exclusió de la materia Abs- 
tracto. II Retirat del tráete y comunicació. Abstraído. 
ABSTREURE. v. a. «.onsidjrar els atributs sepa- 



radament de la materia. Abstraer. || Filos. Conside- 
rar una propietat o atribut d' una cosa sense aten- 
dren d' altres proples del meteix de que 's tracta, 
com quan en un eos solsament se considera la exten- 
sló o la blancura, etc. Abstraer. 

ABSTREURES. v. r. Enagenarse deis objectes sen- 
sibles entregantse a la contemplado deis intelectuals. 
Abstraerse, enagenarse. || Eximirse, excusarse, des- 
entendres d' alguna cosa. Eximirse, excusarse. 

ABSTRÚS, A. adj. Ocult, difícil d' entendres. 
Abstruso, recóndito. 

ABSTRUSAMENT. adv. m. Ocultamente. 

ABSURDAMENT. adv. m. Contra rahó. Absurda- 
mente, disparatadamente. 

ABSURDE. m. Tontería, despropósit, impertinen- 
cia, ridiculesa. Absurdo. 

ABSURDÍSSIIVI, A. adj. sup. Absurdísimo. 

ABSURDITAT. 1. Ant. TONTADA. 

ABSURDO, DA. adj. Contrari u oposat a la ratió, o 
a les lleys de la filosofía. Absurdo. 

ABTESA. f. Ant. APTITUT 

ABU. n. Veu árabe significativa de pare, qu' en- 
tra al comensament de mólts noms propis, també 
alarbs. 

ABUFETEJAR. v. a. Ant. y 'Is seus deriváis. BO- 
FETEJAR. 

ABUGOT. m. Entom. BURINOT, 1, 2. || m. Joch entre 
tres subjectes, hu deis quals, posat en mitj, ab les 
mans juntes devant la boca, fa un remor semblant al 
del burinot, y eiitretenint aixís ais altres dos, pro- 
cura donarlos bofetades y evitar les d' ells. Abejón. 

ABUHIR. V. n. Ant. ABUNDOR. || SOBREIXIR. 

ABUIXIR. V. a. Ter. y 'Is seus deriváis. Abornar, 
atiar Ms gossos contra algú. Azuzar. || Met. Incitar a 
dúes o mes persones pera que 's barallin entre elles. 
Azuzar. 

ABUJOT. m. Entom. BURiNOT, 1, 2. 

ABULENSE. adj. Natural o habitant d' Ávila, ciu- 
tat d' Espanya. Abulense. || Calificatiu o epítet de 
don Alonso Tostado de Madrigal, bisbe d' Ávila. 

ABULOIVIRÍ. s. m. Mena de vultor al que 'is orien- 
táis atribüeixen la virtut de viure cent anys. Abu- 
lomrí. 

ABULTADAMENT. adv. m. Ab exagerado, a bul- 
lo. Abultadamente. 

ABULTADOR, A. m. y f. Qui abulta o lo que abul- 
ta. Abultador. 

ABULTAMENT. m. La acció de abultar. Abulta- 
miento. 

ABULTAR. V. n. Fer o tindre bulto. Abultar. || 
V. a. Aumentar el bulto d' alguna cosa. (| Met. Exage- 
rar. Abultar, exagerar, decantar, ponderar. 

ABULTAT, DA, p. p. Abultado, || adj. Cosa de 
gran bulto. Abultado. 

ABUND. n. p. Abundio. 

ABUNDAMENT. m. Sois s' usa ab la expressió ad- 
verbial, a major abundament, que equival: ademen. A 
mayor abundamiento. || Ant. Abundancia. 

ABUNDANCIA, f. Gran quantitat. Abundancia, 
copia. II En la oratoria. Abundancia, facundia, 
afluencia. 

A MAJOR ABUNDANCIA, m. adv. A MAJOR ABUNDA- 
MENT. 

DE LA ABUNDANCIA DEL COR PARLA LA BOCA. Loc. 
Aanifesta que comúnment se parla mólt d' alió de 
qu' está mólt penetrat I' ánim. De la abundancia del 
corazón habla ¡a boca. Se va la boca á donde está el 
corazón. 

L' ABUNDANCIA MATA LA FAM. Ref. Denota que '1 
tindre mólt d' una cosa fa que no 'n fem cas o que la 
mirem ab indiferencia. La abundancia quita el ham- 
bre. 



12 



ACÁ 



ACÁ 



ABUNDANT. p. a. Alió de que n' Iii ha mólt. 
Abundante. || adj. Copiós. Abundante, copioso, 
abundoso, rico. || Fértil. Abundante, fértil || MAONí- 
FiCH, 3. II adj. Entre cassadors, el punt ont hi ha mol- 
ía cassa. Achaquiento. || Med, Se diu del Iloch del 
eos ont hí fan cap niolls humors. Confluente. 

ABUNDANTÍSSIM, A. adj. Abundantísimo. 

ABUNDANTMENT. adv. ni. A dojo, ab abundan- 
cia. Abundantemente, abundadamente, y ant, abon- 
do. II Espléndidanient. Abundantemente, espléndi- 
damente, magníficamente. 

ABUNDAR. V. n. Haverhi abundancia. Abundar. I| 
Ésser fértil. Abundar. 

ABUNDÓ, f. Copia, gran cantitat, abundancia de 
alguna cosa. Abundancia. |i Baratura, poch preu. 
Baratura. 

AB ABUNDÓ, expr. adv., que equival a dir: ab abun- 
dancia. Abundamiento. 

PER L' ASCENCIÓ, CIRERETA AB ABUNDÓ. Ref. Pot la 
Ascensión, cerezas á montón. 

ABUNDOR. f. ABUNDANCIA. 

ABUNDÓS, A. adj. Ant. ABUNDANT. 

ABUNDOSAMENT. adv. m. Ant. ABUNDANTMENT. 

ABUNDOSÍSSIM, A. adj. sup. Mólt abundant. 
Abundosísimo. 

ABUNDOSÍSSIMAMENT. adv. m. Ab gran abun- 
dor. Abundosísimamente. 

ABURELLAR. v. a. Donar a una cosa el color del 
panyo burell. Aburelar. 

ABUREI.LARSE. v. r. Tornarse del color del panyo 
burell. Aburelarse. 

ABURELLAT, DA. adj. De color de burell. Abu- 
relado. 

ABÚS. ni. Mal us. Abuso. 

ABUSAR. V. n. Fer mal us. Abusar. 

ABUSAT, DA. p. p. Abusado. 

ABUSIÓ. f. ABÚS. II f. Ret. Mena de metáfora que 
consisteix en abusar d' un ternie, com: anar a cavall 
d' una escombra. Abusión. || Ant. Superstició, augu- 
r¡. Agüero, superstición. 

ABUSIU, VA. adj. A ló que 's fa per abüs o contra 
lley. Abusivo. 

ABUSIVAMENT. adv. ni. Ab abíis. Abusivamente. 

ABUTIFARRAR. v. a. Fer qu' una cosa tingui o 
prengui la forma d' una butifarra. Abotargar. 

ABUTIFARRARSE. v. r. Posarse com una butifa- 
rra. Abotagado, abotargado, hinchado. 

ABUTOR. m. Ornit. Aucell d' un peu d' alt, de co- 
lor cendrós fosch ab clapes blanques: té les cames y 
la part Inferior del cap verdes y '1 coll molt llarcli y 
dret. Ave toro. 

ABUTXACAMENT. m. Acte y efecte de abutxacar. 
Abolsamiento. || L' efecte de posar la tela o roba de 
un vestit de modo que fassi bosses. Abollar. 

ABUTXACAR. v. a. Fer bosses. Abolsar. || Fer 
bosses o arrugues a la roba deis vestits. Abolsar 
afollar. 

ABUYRA. f. Ant. Mal pressagi. Mal agüero. 

ABUYRAR. V. n. Ant. Abundar. || SOBREIXIR, 

ABVACUACIÓ. f. Med. Evacuació excessiva. Ab- 
vacuación. 

ABZIACH, GA. adj. Ant. Funest. Aciago, infausto, 
funesto. 

ACÁ. f. Cavall de poca alsada. Jaca. 

NO HI HA TAL ACÁ. fr. Se sol dir pera negar que si- 
guí cert lo qne algú assegura. No fjay tales carneros. 

ACABADA, f. L' efecte de acabar. Acabamiento. 

ACABADAMENT. adv. m. D' una manera acabada. 
Acabadamente. 

ACABADOR, A. ni. y f. Qui acaba o conclou. 
Acabador. 



ACABALADOT, A. adj. Fam. Mólt o prou acaba- 
lat. Acaudaladote. 

ACABALAR, v. a. Ant. Acaudalar. || Ant. Igualar. 

ACABALAT, DA. p. p. ACAUDALAT. || adj. Acau- 
dalado, rico, opulento. 

ACABALLES. f. pl. ACABADAMENT, DERRERÍES. 

ACABALLERAT, DA. adj. Lo que sembla ésser de 
cavaller, com costums, maneres, etc. Acaballerado. 

ACABAMENT. m. Fi, conclusió, terme. Acaba- 
miento, fin. II Extrém. Remate, extremo. 

ACABAR, v. a. Concloure, fer arribar alguna cosa 
a la seua fi o terme. Acabar, finalizar, terminar, 
concluir. || Donar la darrera má. Acabar, perfeccio- 
nar, dar la última mano. || Met. Lograr alió que 's 
pretén. Conseguir, lograr, alcanzar. || Consumir, gas- 
tar del tot alguna cosa, com el vi de la bota, etc. 
Acabar, apurar, consumir. || Angustiar, apurar, 
consumir. Acabar, matar. |1 Arruinar del tot. Aca- 
bar, aniquilar, exterminar, extinguir, extirpar. || 
Treure utilitat o profit d' alguna cosa. S' usa ab in- 
terrogado o negació, com: ¿qué 'n acabarás de ven- 
jarte? o no 'n acabarás res. Sacar, tener, lograr. || 
V. n. Terminar una cosa en tal o qual figura, com: la 
espasa acaba en punta. Acabar, rematar, terminar. 
II MORIR. II Ab la preposició de és auxiliar, y denota 
haver fet poch avans alió qué expressa, com: ara aca- 
bo de diñar. Acabar. 

ACABAR AB ALGÚ, fr. Matarlo, y aixís 's diu: T Espa- 
nya acaba ab els dos Scipions. Acabar. 

ACABAR D' UNA VEGADA. Expr. fam. Manifesta 1' en- 
fado que causa la tardansa d' algú en fer o dir algu- 
na cosa. Acaba ya, acabemos. 

HOME VALENT Y BOTA DE BON VI, AVIAT S' ACABAN. 
Ref, Denota lo mólt exposats qu' están a la mort els 
que 's barallen tot sovint y s' arrisquen ais perills. 
Los valientes y el buen vino presto acaban. 

N' HEM ACABAT D' ElxiR. Expr. fam. Denota la satis- 
fácelo d' haver lograt 1' intent en cosa de llarga du- 
rada. Acabáramos o acabáramos con ello. 

PER ACABAR D' UNA VEGADA. Expr. fam. Pera dir en 
resum o ab poques paraules. Para acabar, o decirlo de 
una vez. 

ÉSSER COSA DE MAV ACABAR, fr. Ésser cosa de molt 
temps o duració. Ser cosa de nunca acabar. 

SIGUIN ACABADES LES RAHONS. fr. Fam. Que s' usa 
pera acabar alguna disputa. Acabados son cuentos. 

ACABARSE, v. r. Desapareixe del tot, aniquilarse. 
Acabarse, acabar. || Rematarse. Acabarse, concluir- 
se. II Defallir, anar faltant les for9es. Acabarse, aca- 
bar, desfallecer. || morir. II matarse. 

ACABAT, DA. p. p. Acabado. || adj. Perfet, con- 
sumat. Acabado. || Vell, destruit. Acabado. || Mort. 
Muerto. 

ESTAR MOLT ACABAT. Exp. Molt vell, flach, sense 
forjes. Estar muy acabado, muy decaído. 

ACABRONAT, DA. adj. Ant. Semblanl al boch o 
cabro, per anar ab el cap alt. Acabronado. 

ACABUSSAR. v. a. cabussar. 

ACACALÍS. m. Bot. Certa mata d' Egiple, quines 
llevors s' usen a Constantinopla pera curar les oftal- 
míes. Acacalis. 

ACAQAR. v. a. ACASSAR. 

ACACIÁNS. m. pl. Heretges arriáns del sigle V, dei- 
xebles de Acacio. Acacianos. 

ACADAR. V. a. Ant. y 'Is seus deriváis. Aquietar. 

ACADEMIA, f. Paratge deliciós d' un arrabal de 
Atenas ont Plato y altres ensenyavan la filosofía. 
Academia. Ii La secta de filosophs deixebles de Plato. 
Academia. || Societat de literats o facultatius esta- 
blerta ab autoritat pública pera adelantar les cien- 
cies y les arts. Academia. || La acció de juntarse, y 
Iloch ont teñen les juntes els académichs. Academia. 
II Junta de professors pera exercitarse en llurs res- 
peetives facultats. Academia. || Certamen en el qual 



ACÁ 



ACÁ 



13 



se distribueixen premis. Academia. || Entre pintors y 
esculptors, la figura núa copiada del natural. Acade- 
mia. 

ACADÉMICAiVlENT. adv. m, Al estil de acade- 
mia. Académicamente. 

ACADÉMICH. m. Membre d' una academia. Acadé- 
mico. II Filosoph que segueix 1' escola de Plato. Aca- 
démico. II Lo qu' és propi de la Academia, com: dis- 
curs acadéniich. Académico. || adj. Lo pertanyent a la 
Academia. Académico. 

ACADEMISAR. v. a. Pint. y Esculí. Pintar o es- 
culpir alguna figura núa copiantla del natural. Aca- 
demizar. 

ACADENAR. v. a. Fer una cosa en forma de ca- 
dena o donarli la forma d' aquesta. Acadenar. 

ACADENAT, DA. adj. Que té forma de cadeneta. 
Acadenillado. 

ACADENILLAR. v. a. Donar la forma de cadeneta. 
Acadenlllar. 

ACAENA. f. Bot. Planta de la familia de les rosás- 
ses, tribu de les sanguisárbees, perqué se li atribueix 
la virtut d' aturar la sanch. Es propia d' América. 
Acaena. 

ACALAI. m. Ant. qulm. Proto-hidroclorat de sodi, 
o siguí de sal comuna. Acalai. 

ACALANCAR. v. a. Nüut. Picar un barco a una ca- 
lanca pera Iliurarlo de certs vents. Meter una nave 
en una cala pequeña. 

ACALANCAT, DA. p. p. Nául. Se diu del barco 
qu' és dins d' una calanca. Se aplica al barco que 
está en una caleta. 

ACALAR. V. a. Ant. BAIXAR, DEVALLAR. || Lugar, 
unir, llassar. Prender, abrochar, atar. 

ACALAT, DA. p. p. Ant. Prendido, abrochado, 
atado. 

ACALEFOLOGÍA. f. Zool. Historia natural deis ani- 
máis dits acalefos. Acalefología. 

ACALEFOLÓGICH, CA. adj. Zool. Pertanyent a la 
acalefología. Acalefológico. 

ACALEFS. m. pl. Zool. Mena de zoófíts coneguts 
ab el nom vulgar de ortigues de mar, a causa de la 
cuissó que ocasionen a les nians deis que Ms toquen; 
s' aguanten demunt de 1' aygua, sía per la dilatació y 
contracció de llur eos, com 1' acalefs senzíU, sía per 
medí de 1' aygua continguda dins de petítes bufetes 
que teñen en ell, com 1' acalefs hidrostátich. Aca- 
lefos. 

ACALICAL. adj. Bot. Nom qne 's dona ais estams 
de les flors que surten del receptacle sense aderírse 
al cál?er. Acalical. 

ACALICELA. adj. Bot. ACALÍCULA. 
ACALICINI, A. adj. Bot. Que no té cálfer, parlant 
de les flors. Acalicino. 

ACALÍCULA. adj. Bot. Calificatiu de la flor que no 
té cál^er. Acalícula. 

ACALIFA, f. Bot Nom d' un género de plantes, del 
que se 'n coneixen unes 60 especies, pertanyent a la 
familia de les enforbiácees; poden ésser arbres, mates 
o herbes, y teñen la fulla molt semblant a la de la 
ortiga comuna. Creix en les regions iiitertropicals de 
América. Acalifa. 

ACALÍFEA, A. adj. Semblant a la acalifa. Acali- 
forme. 

ACALIFORME. adj. Bot. ACALífeu. 
ACALIPTE. m. Entom. Género de insectes coleóp- 
ters. Acalipto. 

ACALÍPTERS. m. pl. Entom. Insectes que 's crían 
a l'ombrívol deis fossos y ais llochs humits. Acalíp- 
teros. 

ACALORADA, f. Efecte de haber anat peí sol al 
istíu. Acaloramiento. || Incomodo gran. Acalora- 
miento. 



PENDRE UNA ACALORADA, f. Enfadarse ab excés. /n- 
comodarse, mucho, sofocarse. 

ACALORADAiVlENT. adv. m. D' un modo acalorat. 
Acaloradamente. || Ab vivesa, ab afany, ab entus- 
siasme, etc. Acaloradamente. 

ACALORADÍSSIM. A. adj. sup. Mólt acalorat. 
Acaloradísimo. 

ACALORAiWENT. m. Efecte de pujarse la sanch al 
cap. II Acaloramiento. || A/e/. Arrebatament d' algu- 
na passió. Acaloramiento, arrebato. || La acció de 
dit arrebatamsnt. Acaloramiento. 

ACALORANSA. f. Ant. ACALORADA. 

ACALORAR, v. a. Fer o donar calor. Acalorar. || 
Cansar, aclaparar per un excés de travall o d'exer- 
sissi. Acalorar, encender, enardecer. || Met. Excitar, 
donar pressa pera enllestir una feina. Acalorar, in- 
citar, avivar, instar. 

ACALORARSE, v. r. Encendres a causa de una 
gran fatiga. Acalorarse. || Met. Enardírse en la con- 
versado, disputa. Acalorarse, alterarse, enardecer- 
se, reanimarse. 

ACALORAT, DA. p. p. y adj. Mel. Excítat, enees 
per alguna passió. Acalorado. 

ACALLAR, v. a. Fer callar. Acallar. || Sossegar, 
aquietar. Acallar. 

ACAMINAR. v. n. Ant. ter. CAMINAR. 

ACAMPANAR, v. a. Donar a una cosa la forma de 
una campana. Acampanar. 

ACAMPANARSE, v. r. Pendre la forma d' una cam- 
pana. Acampanarse. 

ACAMPANAT, DA. adj. Que té la forma d' una 
campana. Acampanado. || Artill. Se díu de les pesses 
d' artillería que 's van estrenyent cap al fons de la 
recámara. Encampanado, acampanado. 

ACAMPAR. V. n. Tindre un exércit en tendes de 
campanya o al ras. Acampar. || Reunirse niolta gent 
a camp ras y ferhí estada. Acampar. 

ACAMPARSE, v. r. ACAMPAR. || Fam. CAAAPAR. 

ACAMPAT, DA. p. p. Acampado. 

ACAMPTÓSSOMO. adj. Fis. Calificatiu deis eos- 
sos que no reflexan cap raig de llum encara que per 
la séva opacitat y puliment estigan dotats de les pro- 
pietats necessaries pera la reflexió. Acamptósomo. 

ÁCANA, f. Bot. Arbre molt comú a 1' América del 
Nort y mes particularment a Cuba; es molt frondós, 
de fulles punxagudes y fruit semblant a la nespla; la 
fusta es forta y compacta y s'usa molt en construc- 
cions navals. Ácana. 

ACANACIÓ. f. Mida, amidament per canes. Medi- 
ción por canas. || Acció y efecte de acanar. S'aplíca 
mes particularment a la niedició de terres. Medición. 

ACANADOR, RA. s. Qui ácana. Medidor per canes. 
Medidor. Nom donat vulgarment ais agrimensors. 
Agrimensor. 

ACANALAR, v. a. Fer solchs o rebaixar alguna 
pessa en forma de canal. Acanalar. il Conduir o fer 
passar alguna cosa per una canal o paratge estret. 
Acanalar, encañar. 

ACANALARSE, v. r. Formarse en una cosa solchs 
o cañáis. Estriarse. 

ACANALAT, DA. p. p. Acanalado, estriado. || 
adj. Lo que's doblega en forma de canal, com el bar- 
ret. Acanalado. j| Lo que passa per una canal o pa- 
ratge estret. Acanalado. || Dit del vent que passa 
per un lloch estret- Encallejonado, estriat, 

ACANAR, A. Amidar per canes. Medir por canas. 
II Amidar la superficie de una térra o de un terme. 
PARCELAR, fiacer la parcelación ó el catastro. || Quan 
significa amidar per aunes se traduheix. Anear. 

ACANAT, DA. p. p. Medido. 

ACANDIMENT. m. DECANDIMENT. 

ACANDIRSE. v. r. Debilitarse. 



14 



ACÁ 



ACÁ 



ACANEA. f.Ant. MACANEA. 

ACANGE. m. Soldat turch sense paga y que sois 
serveix peí pillatge y'l botí. Acange. 

ACANI. m. Bot. Fruit de una sola llevor, quin pe- 
ricarp está separat de la pell de aquell. Acanio. 

ACANONAR. v. a. Conduir 1' aigua per canonada. 
Arcaduzar. 

ACANONARSE. v. r. Picarse per una canonada o 
per canonades. Encañonarse. 

ACANONAT, DA. adj. Que té canons o conductes 
pera 1' aigua. Arcaduzado. 

ACANTACIES. f. pl. Bot. Familia de plantes dico- 
tiledónees de la classe de les coroliflores. Acantá- 
ceas. 

ACANTAPOSIS. f. Med. Deglució difícil. Acanta- 
posis. 

ACANTARÍ. m. Eniom.Nom d'un coleópter. Acan- 
tarino. 

ACANTE. m. ACANGE. 

ACANTEES, f. pl. Bot. ACANTACIES. 

ACANTES. f. pl. Opt. Figures que encara qué es- 
tiguin brunyides no reflexan la llum. Acantas. 

ACÁNTICA. f. Bot. Sava mólt amarganta quedes- 
tila certa herba: Acántica. 

ACÁNTICH, CA. adj. Zool. Calificatiu que 's dona 
a certs peixos. Acántico. 

ACANTICÓNITA. f. Min. Varietat bacilar del epi- 
dot. Acanticónita. 

ACÁNTIDES. m. pl. Entom. , Certs insectes. Acán- 
tides. 

ACÁNTIES. f. p].Eniom. Género d' insectes. Acan- 
tjes. 

ACANTILARSE, v. r. Náut. Arrimarse, acostarse o 
tocar la ñau algún cantil. Acantilarse. 

ACANTILLOS. m. pl. Entom. Género de insectes. 
Acantinos. 

ACANTINA, f. Entom. Género d' insectes dípters. 
Acantina. 

ACANTO 



m. 




Planta d' acanto 



Arquit. Fulla ampie, retallada y es- 
pinosa, de nirvis ben 
marcats, que s' usa mólt 
en adornos arquitectó- 
nichs y especialment en 
els capitells de 1' ordre 
corinti. Acanto. || Bot. 
HERBA CAÑERA. 

ACANTABALO. f. 
Cir. Instrument de ci- 
rugía, tenalles que ser- 
veixen pera extreure 
de la gorja cossos es- 
tranys. Acantábalo. 

ACANTOCARP, A. 
adj. Bot. Se diu de les 
plantes quins fruits 
son cuberts de pun- 
xes o espines. Acan- 
tocarpo. 
Entom. Certs coleópters. 



m. pl. 
m. pl. Entom. Certs coleópters. 



ACANTOCER, 

Acantócero. 

ACANTÓDERS. 

Acantóderos. 

ACANTODES. m. pl. Ictiol. Género de peixos fos- 
sils. Acantodes. 

ACANTODION. m. Bot. Género de plantes sense 
punxes. Acantodíon. 

ACANTÓFAG, A. adj. Que's nudreíx de carts. 
Acantófago. 

ACANTOFIS. m. Erpet. Reptils ofidiáns de la fami- 
lia deis escorsons. Acantofls. 

ACANTOIDES. f. pl. ACANTACIES. 



ACANTOLOF. m. Entom. Cert insecte de la fam 
lia deis coleópters. Acantólofo. 

ACANTÓIVIER. m. Entom. Cert insecte de la fami- 
lia deis tabanídichs. Acantómero. 

ACANTONAMENT. m. Distribució de tropa en di- 
ferents Uochs. Acantonamiento. || El siti ont está 
acantonada la tropa. Acantonamiento. 

ACANTONAR, v. a. Distribuir la tropa en diferents 
paratges pera mes comoditat. Acantonar. 

ACANTONARSE, v. r. Mil. Posarse de cantó la 
tropa. Acantonarse. 

ACANTONAT, DA. p. p. Acantonado. 

ACANTÓNIX. m. Ictiol. Género de crustacis decá- 
podos. Acantónix. 

ACANTONOT. m. Ictiol. Género de crustacis antí- 
podas. Acontónote, acantónoto. 

ACÁNTOP. m. Entom. Género d' insectes. Acán- 
tope. 

ACANTÓPOD. m. Entom. Tribu d' insectes. Acan- 
tópodo. 

ACANTÓPOMS. m. Zool. Género de peixos osso- 
sos del subordre deis torácichs. Acantópomes. 

ACANTOPS. m. Ictiol. Un peix que té fiblons o 
punxes prop deis ulls. Acantopso. 

ACANTÓPSIDS. m. pl. Entom. Grupo d'insectes 
ortópters. Acantópsidos. 

ACANTOPSIS. m, pl. Zool. Género de peixos y 
també género d'insectes. Acantopsis. 

ACANTÓPTER. m. Entom. Género d' insectes co- 
leópters. Acantóptero. 

ACANTOPTERIGIENSES. m. pl. Ictiol. Ordre de 
peixos, que's divldeix en 15 families. Acantopteri- 
gienses. 

ACANTOPTERIGIS. m. pl. Ictiol. Acantopteri- 
gienses. 

ACANTÓRAX. m. Entom. Género de coleópters. 
Acantórax. 

ACANTORIACH. m. Ornit. Génerode aucells. Acan- 
toriaco. II Bot. Género de plantes. 1| pl. Zool. Cuchs 
intestinals. Acantoriacos. 

ACANTÓSCELE. m. Entom. Genero d'insectes co- 
leópters. Acantóscele. 

AC ANTÓSOM. m. Ictiol. Género de crustacis. Acan- 
tósom. 

ACANUTARSE. v. r. Enrotllarse les tulles o altres 
objectes com un canut. Acanutillarse, encarrujarse. 

ACANUTAT. DA. adj. Bot. S' aplica a les fuUes o 
crostes que's caragolan. Acanutillado, encarrujado. 

ACANYAMENT. m. L'acció y efecte de acanyar y 
acanyarse. Encanijamiento. 

ACANYAR. V. a. Enflaquir, emmalaltir a la criatu- 
ra donantli llet dolenta o escassa. Encanijar. || Es- 
canyar de fam. IWatar de hambre. 

ACANYARSE. v. r. Posarse les criatures magres y 
malaltes Encanijarse. 

ACANYAT, DA. p. p. Encanijado. 

ACAPARROSAR. v. a. Art. y Of. Donar a una 
cosa '1 color o altra propietat de la caparrosa. Aca- 
parrosar. 

ACAPATTI. m. Bot. Planta de la Nova Granada 
que produeix un pebre llarch de inferior qualitat. 
Acapati. 

ACÁPITE, m. dr. Mena de dret feudal que 's pa- 
gava alsenyorperquiscun accident, ja fos la niort de 
un vasall, ja la venda, cambi, etc., de mobles, eines 
o altra cosa. Acápito. 

ACAPONAT, DA. adj. Semblant al capó, y aixís's 
diu: cara acaponada, la que té poca barba; veu aca- 
ponada, la que tira a tiple. Acaponada. 
ACAPTA. f. y 'Is seus deriváis. CAPTA. 



ACÁ 



ACÁ 



15 



ACAPTE. m. For. Escriptura en que s' ha fet la 
investidura del feudo o enfiteusis. I! Cens que 's pres- 
ta peí feudo o enfiteusis. Aparte. 

ACAPUTXAT, DA. adj. Que sembla una caputxa 
o 'n té la figura. Acapuchado. 

ACAPUTXINAT, DA, adj. Que porta caputxa. 
Acapuchlnado. 

ACARADAMENT. m. For. La acció y efecte de 
acarar. Careo. 

ACARAMEL-LADAJVIENT. adv. in. A manera del 
caramel-lo. Acarameladamente. 

ACARAJVIEL-LADOR, A. s. Qui acaramel-la. Aca- 
ramelador. 

ACARAIVIEL-LADURA. f. Acció y efecte de aca- 
ramel-lar, la qualitat propia del caramel-Io o de les 
coses acaramelades. Acarameladura. 

ACARAMEL-LA R. v. a. Donar al sucre el punt que 
's diu de carainel-lo. Acaramelar. 

ACARAMEL-LARSE. v. r. Reduirse a caramel-lo. 
Acaramelarse. || Gelarse 'I aigua d' una font o d' un 
saltant formant caramells. Helarse el agua formando 
carámbanos. 

ACARAMEL-LAT, DA. adj. Que té '1 punt de ca- 
ramel-lo. Acaramelado. || El punt que 's dona al su- 
cre fins a convertirlo en caramel-lo. Acaramelado. 

ACARAR. V. a. Juntar dúes coses per veure si con- 
frontan. Carear, confrontar, conferir, acarar. || For. 
Carejar, confrontar unes persones ab altres quan hi 
ha contradicció en llurs declaracións pera sapiguer 
quina d'elles diu la veritat. Carear, acarar. 

ACARARSE, v. r. Juntarse dúes o mes persones 
pera tractar d' algún assumpte. Carear, avistarse, 
conferirse. 

ACARAT, DA. p. p. Acarado, confrontado. 

ACARAUNA. m. Ictiol. Género de peixos. Acarauna. 

ACARCANYARSE. v. r. Fam. Beure massa aigua. 
Hartarse, encharcarse de agua. 

ACARCANYAT. p. p. Tindre la boca plena d' ai- 
gua sense poguer empassársela. Encharcado. 

ACARDIA. f. Anat. Estat d' un feto que no té cor. 
Acardia. || Falta de cor. 

ACARDÍACH, CA, adj. Anat. Que no té cor. Acar- 
díaco. 

ACARtíJAMENT. m. Acció y efecte de acarejar. 
Acareamlento. 

ACAREJAR. V. a. Acarar. Carear, acarar. 

ACARENAR. v. a. Aní. Cubrir, tapar. Cobijar. 

ACARIA. f. Bot. Género de plantes herbacies. 
Acaria. 

ACARICIADOR, A. s. y adj. Que acaricia. Acaricia- 
dor. II Amoxador, afalagador. Halagador, halagüeño. 

ACARICIAMENT. m. Acció y efecte de acariciar, 
amoxar o afalagar. Halago, caricia. 

ACARICIAR. V. a. Fer caricies, tractar ab amor y 
carinyo. Acariciar, halagar. || Enganyar ab caricies. 
Afalagar. 

ACARICIAT, DA. p. p. Acariciado. 

ACARIGENOSIS. f. Mcd. iWalaltía produida per 
les picadures de les paparres y d' altres insectes. 
Acarijenosis. 

ACÁRIT. m. Entom. Género de insectes coleópters. 
Acárido. 

ACARNÁN. m. Ict. Peix de mar, de la forma del 
pagell, encara que blanch y d' escates argentados; té 
'1 cap gros, el morro córb, la gorja estreta y les dents 
menudes; la carn es mólt blanca y sabrosa, conté 
móltes sais volátils y parts olioses. Diuen qu' es bo 
pera purificar la sanch y excitar 1' orina, Acarnano. 
II m. Bot. Cart bosquetá de flors ampies y grogues. 
Acarnano. || m. pl. Els naturals o habitants de Acar- 
nania Acámanos. 



ACARNAR. m. Astron. Estrella de primer ordre; es 
la darrcra de la constelado de Eridan. Acamar. 

ACARNÉS, A. adj. Natural de Acarno, arrabal del 
Ática. Acarnés. 

MUSA ACARNESA. De mal gust, propia del Acarno. 
Musa acarnesa. 

ACARNISSARSE. v. r. Ant. encARNISSArse. 

ACARONAR. v. a. Ter. Fer caricies ab les mans a 
la cara d' algú. Acariciar. 

ACARREJAR. v. a. Transportar, portar en carro. 
Acarrear, transportar. || Ensentitfigurat, esser cau- 
sa o niotiu de algún dany. Acarrear, atraer, oca- 
sionar. 

"ACARREJARSE. v. r. Haver sigut causa o motiu 
d' alguna cosa. Acarrearse. 

ACART. m. Zool. JVIuscle bivalvo. Acardo. || Se 
aplica a les petxines o a llurs válvules quan no s' hi 
troba vestigi de juntura, xarnera, etc. || També 's diu 
del mónstre que no té cor, y per consegüent se pot 
usar metafóricament, per cruel, inhuma, etc. , 

ACARTRONARSE. v. r. ENCARTRONARSE. 

ACÁS. m. CASUALITAT. || Infortuni, accident impre- 
vist. Acaso. II adv. m. Per casualitat. Acaso, casual- 
mente. II Ab interrogado es: per ventura. Acaso, por 
ventura. 

PER SI ACÁS. m. adv. Por si acaso. 

PER üN 81 ACÁS. m. adv. Si per casualitat, si per 
acás, en tal cas. Por si acaso, si por acaso. || Per un 
resguart o seguretat, per sí o per no. De todos modos, 
para mayor seguridad. 

ACASARAT. adj. Mólt desitjós de casarse. S' usa 
ab el verb anar. Llevar el cura debajo del brazo. 

ANAR ACASARAT. fr, Fam. Es diu de qui te moltes 
ganes de casarse. Rabiar por casarse; llevar el cura 
débalo del brazo, 

ACASSAR. V. a. Ant. EMPAYTAR. || Atrapar, acon- 
seguir. Alcanzar, conseguir, dar alcance. 

ACASSAT. v, a. Ant. empaytat, || adj, Atrapat, 
aconseguit. Alcanzado, conseguido. 

ACASSIA. f. Bot. Arbre o mata de la familia de 
les lleguminoses, ab punxes o 
sense, de fusta forta, tulles 
compostes , flors en forma de 
poms penjant y fruit en figura 
de baxoca. Algunes de ses es- 
pecies destilan expontániament 
la goma arábiga. Acacia. || 
Farm. Substancia medicinal as- 
tringent que s' extreu del fruit 
vert de la acassia d' Egipte y 
també del aranyoner. Acacia. 
II —BLANCA. Falsa acacia. || — 
DE TRES PUNXES. Bot. Varietat 
d' acassia que té les punxes 
de tres en tres, en lloch de tín- 
dreles a parells. Acacia de tres 
espinas. || — ROSA. Bot. Acacia 
rosa. II — TAPARERA. Varietat 
d' acassia que té les flors sedoses. Acacia de flores 
sedosas. 

ACASTELLANARSE. v. r. Imitar ais castellans, 
parlar com ells. Castellanizarse. 

ACASTELLANAT, DA. adj. Qui procura imitar 
ais castellans o n' es partidari. Acastellanado. 

ACASTORAR. V. a. Donar a un teixit la suavitat 
del castor. Acastorar. 

ACASTORAT, DA. adj. Se diu d' alguns panyos 
semblants a les pells del castor. Acastorado. 

ACATABLE, adj. Lo que 's déu acatar o es digne 
d' acatament. Acatable. 

ACATALANARSE. v. r. Pendre les costums cata- 
lanes o '1 modo de parlar d' ells. Catalanizarse. 

ACATALANAT, DA. adj. Se diu de qui ha pres les 




Brot d' acassia 



IS 



ACÁ 



ACC 



costums o 'I modo de parlar deis catalans. Acata- 
lanado. 

ACATALÉCTICA. f. FU. Secta antiga de filosophs 
que duptavan de la certesa de tots els coneixements 
humans. Acataléctica. 

ACATALÉCTICH, CA. adj. Dit del vers fet ab totes 
les regles de la métrica. Acataléctico. 

ACATALÉCTICHS. m. pl. Sectaris que duptavan 
de tot. Acatalécticos. 

ACATALEPSIA. f. Med. Alteració de les facultáis 
intelectuals, falta de coneixement y de memoria. 
Acatalepsia. Ii acataléctica. 

ACATALÉPTICH, CA. adj. Med. Lo que pertany a 
r acatalepsia. Acataléptico. || m. Aquell que pa- 
teix d' acatalepsia. Acataléptico. |1 FU. Sectari de 
r acataléctica. 

ACATAMENT. m. Respecte, reverencia. Acata- 
miento, reverencia. || Ant. presencia. 

ACATAPOSIS. f. Med. Dificultat mólt gran o im- 
posibilitat complerta d' empassarse 'Is aliments. Aca- 
taposis. 

ACATAR. V. a. Admetre, acceptar, respectar una 
liey o un' ordre. Acatar. || Mostrar respecte o vene- 
ració a algú o a quelcom. Acatar. 

ACATARRARSE, v. r. Agafar un catarro. Acata- 
rrarse. 

ACATARRAT. adj. Aquell que te un catarse. 
Acatarrado. 

ACATARSE, v. r. Ant. Adonarse, advertir. Ad- 
vertir. 

ACATARSIA. f. Patol. ACATARSIA. 
ACATARSIS. f. Paiol. Nom que 's dona al diposit 
de la porquería que 's fa al ventrell o ais intestíns o 
la bruticia de les llagues o nafres. Acatarsis. 

ACATASTAtICH, CA. adj. Med. Se diu d' una 
malaltía quins síntomes varían d' una manera irre- 
gular. Acatastático. 

ACATAT, DA. p. p. de acatar. Acatado. || p. p. De 
acatarse. Advertido. 

ACATIES. m. Entom. Género de insectes lepldóp- 
ters. Acatias. 

ACATIFAR. V. a. ENCATIFAR. 
ÁCATS. m. Entom. Especie de insecte epildpter 
diurn. Acates. 

ACAUDALAR, v. a. Juntar, aumentar cabal y ri- 
queses. Acaudalar, atesorar, allegar, juntar, aco- 
piar, amontonar. i| Metaf. Adquirir opinió, aplauso, 
amistat. Acaudalar, adquirir, granjear, llevarse. 
ACAUDALAT* DA. p. p. y adj. Que té mólt de 
cabal. Acaudalado, adi- 
nerado, rico, y ant. ha- 
berado. 

ACAULE, adj. Calí- 
ficatiu de les plantes 
que no teñen tronch. 
Acaule. 

ACAURE. V. n. Ant. 
ESDEVENIR, SUCCEIR. 

ACAVALLADURA. f. 
Embull que 's fa a al- 
guna troca quan els fils 
s'encavallan. Acaballa- 
dura. 

ACAVALLAiWENT. 
m. Acció de acavallar. 
Acaballamiento. 
ACAVALLAR. v. a. Acte carnal del cavall o del 
ruch ab una euga o ab una somera. Acaballar. 

ACAVALLAT, DA. adj. Semblant al cavall. Aca- 
ballado. 

ACAVALLERAR. v. a. Fer que algú 's porti com a 
cavaller. Acaballerar. 




Planta acaule 



ACAVALLERARSE. v. r. Adquirir els modos o cos- 
tums propis d' un cavaller. .Acaballerarse. 

ACAVALLERAT, DA. adj. Qui 's porta com a ca- 
valler. Acaballerado. 

ACAYGUT, DA. p. p. D' ACAuRER. Acaecido. 

ACCEDENT. p. a. y adj. Que accedeix. Accedente. 

ACCEDIR V. n. Acceptar o admetre 1' opinió de 
algú. Acceder, asentir, adherirse, conformarse, ir 
con alguno. || Concedir. Conceder, otorgar, acceder. 

ACCEDIT, DA. p. p. Accedido. 

ACCELERACIÓ. f. La acció y efecte de acelerar. 
Aceleración, celeridad, prontitud, aceleramiento. 

ACCELERADAMENT. adv. m. D" un modo accele- 
rat. Aceleradamente. 

ACCELERADES. f. pl. Nom que 's donava a certes 
galeres o carros grans de transport que anavan mes 
depressa que les orJinaries. Aceleradas. 

ACCELERADOR, A. m. y adj. Que acedera o causa 
acceleració. Acelerador. II adj. Lo que té propietat 
de accelerar els cossos. Acelerador, aceleratriz. 

ACCELERADRIU. f. Fis. ACCELERATRiS. 

ACCELERAR. v. a. Ferqu' una cosa succeeixi avans 
del temps regular. Acelerar, precipitar, anticipar, 
adelantar, li Guanyar temps en la execució d' alguna 
cosa, feria ab promptitut. Acelerar, avivar, activar, 
apresurar. || Donar ansia a algú pera fer alguna cosa. 

Pl/'NXAR, 2. 

ACCELERARSE. v. r. avansarse. Apresurarse. 

ACCELERAT, DA. p. p. Acelerado. 

ACCELERATIU, VA. adj. Lo que causa celeritat. 
Acelerativo. 

ACCELERATRIU. f. Fís. Se diu de la for^a que 
obra sobre un móvil. Tots els cossos a igual distan- 
cia de la térra teñen la meteíxa forga acceleratriva. 
Aceleratriz. 

ACCENT. m. Tó ab que 's pronuncia una sílaba. 
Acento || Titila que 's posa demunt d' una vocal 
pera senyalar si és breu o llarga. Acento. || El tó o 
pronunciació propia de cada provincia. Acento. || 
Mus. La modulació de la veu. Acento. || Poét. L' eco. 
Acento, eco. I! La veu y '1 meteix vers. Acento. 
II — AGUT. Gram. El que puja d' esquerra a dreta, y 
denota qu' és llarga la sílaba que M té, com café. 
Acento agudo. || — CIRCUMFLEXE. El format d' un 
accent agut y d' un altre grave units per dalt en 
aquesta forma A. Acento circunflejo. S' usa poch. || — 
GRAVE. El que 's forma al revés del agut, es a dir, 
penjant de dreta a esquerra; denota que la sílaba so- 
bre qne 's posa 's pronuncia fosca. Acento grave. 

CARREGAR D' ACCENT. fr. Fam. Entretíndres en al- 
guna cosa pera feria molt reparable. Recargar. || Re- 
pendre severament. Cargar la mano. 

ACCENTAR. v. a. Ant. ACCENTUAR. 

ACCENTAT, DA. p. p. ACCENTUAT. 

ACCENTUABLE. adj. Que 's pot o 's deu accen- 
tuar. Acentuable. 

ACCENTUACIÓ. f. L' us y colocacíó deis accents. 
Acentuación. 

ACCENTUADAMENT. adv. m. Ab els correspo- 
nents accents. Acentuadamente. 

ACCENTUAR. v. a. Usar d' accents. Acentuar. || 
Dir les páranles ab degut accent. Acentuar. || Carre- 
gar la pronunciació d' alguna paraula o frase pera 
que cridi 1' atenció. Acento. 

ACCENTUAT, DA, p. p. Acentuado. 

ACCEPCIÓ. El diferent significat o sentit que 's 
dona a les frases o paraules. Acepción. 

ACCEPCIÓ DE PERSONES, f. Acció y efecte d' afavo- 
rir o simpatisar ab unes persones mes que ab les al- 
tresper algún motiu o estimació particular y sense 
tindre en compte llur niérit respectiu. Acepción, acep- 
tación de personas. 



ACC 



ACC 



17 



ACCEPTABLE. adj. Lo que 's pot o 's déu accep- 
tar. Aceptable. 

ACCEPTABLEMENT, adv. ni. Ab acceptació. 
Aceptablemente. 

ACCEPTACIÓ. f. Admissió de lo que se 'ns dona o 
proposa. Aceptación, admisión. || Aprobado, aplau- 
so. Aceptación, aprobación. || For. Admissió d' he- 
rencia, donació, etc. Aceptación. || —DE PERSONES. 
V. ACCEPCIÓ. 

ACCEPTADOR, A. m. y f. El qui accepta. Acepta- 
dor. II —DE PERSONES. El qui prefereix les unes a les 
altres sens atendré al niérit ni a la rao. Aceptador de 
personas. 

ACCEPTANT, A. p. a. El qui accepta. Aceptante- 

ACCEPTAR. V. a. Adnietre les ofertes y encárrechs. 
Aceptar, admitir, tomar. 

ACCEPTAR PERSONES f. Preferirles unes a les altres 
sens atendré al niérit. Aceptar personas. 

ACCEPTAR UNA LLETRA. f. Encarrcgarse de pagarla. 
Aceptar una letra. 

ACCEPTE, A. adj. Ben vist, ben arrivat, ben vol- 
gut. Acepto, grato, bien recibido. 

ACCEPTILACIÓ. f. For. Gracia que un acreedor fa 
al seu deudor esquinsant el rebut que tenía d' ell, o 
confessant haver rebut la quantitat qu' aquéll li déu, 
sapiguentse de cert que no 1' ha rebuda. Aceptila- 
ción. 

ACCEPTILADOR, A. adj. For. Qui perdona o exi- 
meix a un altre d' una prometenga o pacte. Acepil- 
lador. 

ACCEPTILAT, DA. adj. For. Perdonat o exempt 
d' una prometenga o tráete. Aceptilado. 

ACCEPTILAR. v. a. For. Eximir de prometenges, 
tractes o deutes. Aceptilar. 

ACCÉS. m. Ant. ACTE CARNAL. II Ésser fácil de trac- 
tar o d' entrarhi en relació. Acceso. || For. Un deis 
modos d' adquirir dret a alguna cosa. Acceso. || Med. 
Serie de fenómens morbosos que 's presenten y des- 
apareixen per intérvals, guardant un períodeunes ve- 
gades constant y altres indeterminat. 

ACCESSIBILITAT, f. Qualitat de lo qu'és accessi- 
ble. Accesibilidad. 

ACCESSIBLE. adj. Lloch ont s' h¡ pot arribar o pu- 
jar fácilment. Accesible. || Persona afable, tractable, 
de fácil accés. Accesible. || Fácil d'obtindre. Accesi- 
ble, asequible. 

ACCESSIBLEMENT. adv. m. D' una manera acce- 
ssible. Accesiblemente. 

ACCESSIO. f. Aument de febre. Accesión, acceso. 
II La de la terciana. Ciclón. ll For. Manera d' adquirir 
domini sobre alguna cosa. Accesión. || En la elecció 
de Papa 's diu quan els vots están dividits y s' unei- 
xen alguns ais que altres han donat. Acceso, acce- 
sión. 

ACCÉSSIT. m. Recompensa inmediata inferior al 
premi ofert en certámens artístichs, científichs o lite- 
raris. Accésit. || Ceremonia que 's practica en la elec- 
ció del Papa quan per 1' escrutini no resulta elecció. 

ACCESSIU, VA. adj. Que pot tindre accessió. Acce- 
sivo. 

ACCESSORI, A. adj. Lo que accidentalment s' unelx 
o dependeix de lo principal. || Accesorio, adherente, 
accidental. || m. La pessa que no és de les principáis 
en el brodat. Abasto, accesorio. || adj. Anexe, ade- 
rent, accesori. Accesorio, adherente, adegaño, 
anejo. 

ACCESSORIAIWENT. adv. m. Accesoriamente. 

ACCESSORIES. m. pl. Edificis junts a altre mes 
principal. S' usa, encare que no tant, en singular. Ac- 
cesorias. II Els termes o terrltoris pertanyents a al- 
gún poblé. Adyacentes, adegaños. 

ACCIDENCIA, f. Estat, possibilitat d' ésser del ac- 
cident. Accidencia. 

DIC. CAT. — T. I.— 3. 



ACCIDENT. m. Calitat que no és de la essencia o 
naturalesa de la cosa. Accidente. || Casualitat, cas 
imprevist. Accidente, casualidad, acaso. || Malaltla 
que sobrevé repentinainent. Accidente, ataque, in- 
sulto. II Lo que dona convulsions. Alferecía. || pl. 
Teol. Color, olor y sabor que queda del pá y del vi 
després de la consagrado. Accidentes, especies sa- 
cramentales, il Els que sobrevenen a la nialaltía. Sín- 
tomas, accidentes. || Miner, Cambi o modificació en 
la marxa regular d' una capa de terreno o d' un filó. 
Accidente. 

PER UN ACCIDENT. m. adv. Per acás. Por accidente, 
por acaso, por casualidad. 

TINDRE o ÉSSER ACOMÉS D' UN ACCIDENT. fr. ACCI- 
DENTARSE. 

ACCIDENTADAIWENT. adv. m. Com accidentat 
Accidentadamente. 

ACCIDENTAL, adj. No essencial. Accidental. |t 
Fortuit. Accidental, casual, contingente. || Más. Se 
aplica a la clau fingida. Accidental. Il Teol. Gloria. 

ACCIDENTALMENT. adv. m. Accidentalmente, 
por acaso, por accidente ó casualidad. 

ACCIDENTARSE, v. r. Ser acomés d' algún acci- 
dent que deixa privat de sentit y de moviment. Acci- 
dentarse. 

ACCIDENTAS, m. aum. Fam. Accident fort, gran. 
Accidentazo. 

ACCIDENTAT, DA. adj. Qui pateix algún acci- 
dent o ha quedat ab reliquies d' ell. Accidentado. || 
Met. Se diu del terreno quan és niolt desigual o tren- 
cat. Accidentado. 

ACCIDENTET. m. dim. Fam. Petit accident. Acci- 
dentlllo. 

ACCINITA. f. Min. Silicat d' alúmina y cals que 's 
cristallisa en forma de destral. Axinita. 

ACCIÓ. f. Acle, fet, operació. Acción. || V impres- 
sió del agent en el pacient. Acción. || Possibilitat, fa- 
cultat de parlar u obrar. Acción, facultad. || Positu- 
ra, situació del eos. Acción. || Moviment descompas- 
sat de les mans. IVIanoteo, manoteado. || El maneig o 
desaire afectat. Desgaire. ll Senyal o demostració 
exterior de despreci. Desgaire. ll Demanda del dany 
rebut. Acción. || Com. Cada una de les parts que com- 
ponen el fondo d' una companyia, empresa o societat 
mercantil o industrial. Acción. || For. Dret per dema- 
nar un judici. Acción, derecho. |1 Mil. Atach, combat, 
batalla. Acción. || Orat. Moviment del eos y qualse- 
vol part d' ell pera major expressió y vivesa deis 
afectes y páranles. Acción. || Poét. L' assumpte prin- 
cipal d' un poema. Acción. || Pint. ACTlTUT. |i —DE 
BATALLA A PUNTA DE DÍA. Mil. Acció de guerra, atach 
o acomesa que 's comensa a punta de día. Alborada. 
II —DE QRACIES. Expressió d' agraiment pels benefi- 
cis rebuts. Acción de gracias. || —DIRECTA. Acción di- 
recta. II For. La que proceeix de les paraules d' una 
Uei. Acción directa. || —GENEROSA. Acción noble, gene- 
rosa. II —VIL. Acción vil. 

EN ACCIÓ. m. adv. En actitut d' anar a fer alguna 
cosa. En ademán, en acción. 

ESTAR EN ACCIÓ. Mil. Pelear la tropa. Estar en ac- 
ción. 

FER ACCIÓ D' EXECUTAR ALGUNA COSA. f. hacer ade- 
mán. 

ACCIONAR, v. n. Ret. Acompanyar ab accions 
tots els moviments del eos y lo que 's diu, pera donarli 
mes gracia y energía Accionar. 

ACCIONAT, DA. p. p. Accionado. || Ret. m. Pro- 
porció de les accions ab lo que 's diu. Acción. 

ACCIONISTA, m. Com. El qui té part en el capital 
d' alguna companyia o empresa. Accionista. 

ACCIPITRÍ, NA. adj. Ornit. S' aplica al aucell 
que té analogía ab els aucells de presa. Accipitrino. 

ACCIPITRINS. m. pl. Ornit Tercera familia d' au- 
cells de rapinya. Acclpitrinos. 



!8 



ACE 



ACE 



ACÉFAL, A. adj. Lo que no té cap. Acéfalo. || Feto 
al que li manca '1 cap o un bon tro? d' ell. Acéfalo. 
II Secta sense cap o principal. Acéfalo. || m. Qui la 
segueix. Acefalista. i| adj. Nom que 's donava ais 
clergues que no vivían baix la disciplina eclesiástica 
d' algún bisbe. Acéfalo. 

ACEFALÍA. f. Anat. Falta complerta de! cap. Ace- 
falía. 

ACEFÁLICH, CA. adj. Anal. Pertanyent a la ace- 
falía. Acefálico. 

ACEFALINS. m. pl. Zooí. Monstres del ordre deis 
onfalósits, en els que ab prou feina s' hi veu senyal 
de cap. Acefalinos. 

ACEFALISME. m. Secta deis acefalistes. Acefalts- 
mo. II Doctrina professada per ella. Acefalismo. 

ACEFALISTA. m. Heretge que no admet el princi- 
pi d' autoritat en les comunitats relligioses. Acefa- 
lista. 

ACEFALOBRAQUI, A. adj. Anat. Feto sense bra- 
cos ni cap. Acefalobraquio. 

ACEFALOBRAQUIA. f. Anat. Monstruositat ace- 
fálica complicada ab la falta o imperfecció d' algún 
altre membre. Acefalobraquia. 

ACEFALOCARDI. f- Anat. Que no té cap ni cor. 
Acefalocardio. 

ACEFALOCARDIA. f. Anaí. Falta de cap y de cor. 
Acefalocardia. 

ACEFALÓFARO, A. adj. Ictiol. Muscles sense ar- 
ticulacions y en els que casi no s' hi distingeix el 
cap. Acefalófaro. 

ACEFALOGASTRIA. f. Anat. Falta de cap y de 
ventrell. Acefalogastria. 

ACEFALOGÁSTRICH, CA. adj. Anat. Que no té 
cap ni ventrell. Acefalogastro. 

ACEFALOM, M A. adj. Anat. Que té '1 cap monstruos. 
Acefalomo. 

ACEFALOMIA. f. Anat. Monstruositat al cap. Ace- 
falomia. 

ACEFALOPEDIA. f. Anal. Falta de cap y de peus- 
Acefalopedia. 

ACEFALÓPEDO, A. Adj. Anat. Faltat de cap y de 
peus. Acefalópedo. 

ACEFALÓQUIR, a. adj. Anal. Faltat de cap y de 
columna vertebral. Acefalóquiro. 

ACEFALOQUIRIA. f. Anat. Falta de cap y de co- 
lumna vertebral. Acefaloquiria. 

ACEFAL0RAQU1S. f. Anat. Estat d' un feto sense 
cap ni mans. Acefaloraquia. 

ACEFALORAQUIS. f. Anal. Acefaloraquia. 

ACEFALÓSTOM, A. adj. Anat. Que no té cap ni 
boca. Acefalóstomo. 

ACEFALOTÓRAX. adj. y s.Anal. Que no té cap, ni 
pit o tórax. Acefalotórax. 

ACEFALOTORAXIA. f. Anat. Faltat de cap y de 
pit o tórax. Acefalotoraxia. 

ACEFALÓTOR, A. adj. Anat. Que está faltat de 
cap y de pit. Acefalótoro. 

ACEFALOTORIA. f. Anat. Acefalotoraxia. 

ACEFALS. m. pl. Zool. Ordre de musclos quin cap 
no 's diferencia del eos. Acéfalos. 

ACEMASSOR. m. Min. Vermelló natural. Acema- 
sor. 

ACENSADOR. m. Qui pren una térra o una casa a 
cens. Censualista. 

ACENSAR, v. a. Donar a cens. Acensuar, dar 
á censo. || Rebre una finca acensada. Tomar á 
censo. 

ACENSAT, DA. adj. For. Se diu de la casa, hisen- 
da, etc., qu'está carregada ab algún censal. Acensa- 
do, acensuado. || p. p. Dado ó tomado á censo. 




Acentor 



ACENTOR. m. Ornit. Aucell insectívor que viu 
generalment a montanya fins que la neu 1' en treu. 
Acentor. 

ACER. m. CER. 

ACERA, f. Vora del 
carrer o plassa, enllo- 
sada o empedrada ab 
lloses o llanibordes, 
per ont camina regu- 
larraent la gent quan 
pasa peí carrer. Ace- 
ra. II Filera o renglera 
de cases a cada cos- 
tat del carrer o plas- 
sa. Acera. 

ACERADOR, A. s. 
y adj. Qui acera les 
eines. Acerador, tem- 
plador, aguzador. 

ACERADURA.f. 
Acció y efecte de acerar un eina o aparell. Aceracura. 

ACERAR. V. a. Posar acer a la punta o tall de les 
eines. Acerar. || Donar a l'aigua o a altres begudes 
certes propietats medicináis barrejant'hi tintura de 
acerobeapaganthi l'acer fet brasa o escalfat al roig 
blanch. Acerar el agua, etc. 

ACERAT, DA. p. p. Acerado. 

ACERBA, f. Farm. Especie de nou noscada bosque- 
tana. Acerba 

ACERBAMENT. adv. m. Asprement. Acerbamente, 
ásperamente. || Rigurosament, cruelment. Acerba- 
mente, cruelmente, rigurosamente. 

ACERBITAT. f. Aspresa, desabriment de les fruy- 
tes que no son madures. Acerbidad. || Rigor, crueltat, 
severitat. Acerbidad, severidad, crueldad. 

ACERBO, BA. adj. Desapacible, cruel, rigurós. 
Acerbo. 

ACERCA, prep. Acerca de, sobre. || adv. t. y 11- 
Cerca. 

ACERES, m. pl.Entom. Insectes coleópters. Aceres. 
II Bol. Segon género de la familia de les orquídees. 
Aceras. 

ACÉRIDE. m. Med. ant. Emplastre en quina com- 
posició no hi entrava cera. Acéride. 

ACERÍNEES. f. pl. Bot. Familia de plantes, quin 
tipo es la blada. Aceríneas. 

ACERITA. f. Quím. Principi o substancia de la oli- 
vella. Acerita. 

ACERÓ, ni. Tros d' acer que 's posa a les eines de 
tall, de punta o de percusio pera donarloshi niés for- 
sa. Aceradura. 

ACÉRRIM, A. adj. sup. Mólt constant, valent, por- 
fiat. Acérrimo, acerado. 

ACÉRRIMAMENT. adv. m. Ab mólta constancia, 
vigor y tenacitat. Acérrimamente. 

ACERT. m. Succés felís. Acierto. || Prudencia, tino, 
habilitat. Acierto. || Ditxa, fortuna, sort, casualitat. 
Acierto. || Felicitat pera discorre. Acierto, felicidad. 

ACERTADAiVlENT. adv. m. Ab acert. Acertada- 
mente. 

ACERTADÍSSIM, A. adj. sup. Acertadísimo. 

ACERTAR, v. a. Obrar ab acert. Acertar. || Fam. 
Trobar lo que's busca. Acertar. || Eixir be, fer pro- 
ba. Acertar. i| Tocar el tir ont s' apunta. Acertar, dar, 
atinar. 

GUI no ACERTA, Ho ENDEVINA. Loc.fam. Denota que 
s'emprén alguna cosa sense sapiguer si resultará bé 
o malament. 5/ sale, vale. 

ACERTARSE, v. r. Succeir per casualitat. Acer- 
tarse. 

ACERTAT, DA. p. p. Acertado. || adj. Cabal, 
complert, perfet. Acertado. 



ACE 



ACI 



19 



LOMES ACERTAT FÓRA. exp. Aconsella alió que 's 
deuría fer segóns l'ordre de la prudencia. Lo más 
acertado fuera. 

ACESCENCIA, f. Farm. Disposició a tornarse agre 
alguna substancia. Acescencia. 

ACESCENT. adj. Qu' está en disposició de tornarse 
agre. Acescente. 

ACETÁMIDA. f. Quim. Substancia blanca y cres- 
tallina de gust fresch y dóls, que s'obté tractant 
l'éter acétich per l'amoníach o álcali liquit. Acetá- 
tnide. 

ACETARÍA, f. Nom que's dona a tota mena de 
ensiams y a totes les substancies vegetáis que's con- 
fiten en vinagre. Acetaria. 

ACETAT. m. Quim. Sal que resulta de combinar 
r ácit acétich ab una base qualsevol. Acetato. || — 
D' ALÚMINA. És un liquit increstallisable. Acetato de 
alúmina. II —D'AMONÍACH neutre. Esperit de min- 
derero, sal liquida, transparent, blanca, un pocli olo- 
rosa, de sabor fresch, picant, eiisucrat, mólt soluble a 
r aigua y a r esperit de vi; se troba en curta quanti- 
tat a la naturalesa, ais pixats corroinputs, a la sava 
d'alguns vegetáis, etc., mes senipre és un producte 
del art. Acetato de amoniaco neutro. \\ — de barita. 
S' obté per medi del ácit pirolleinós obrant sobre '1 
carbonat de barita. Acetato de barita. \\ — DE calS. 
Forma agulles prigmátiques Iluentes, mólt solubles 
a r aigua y mólt poch a 1' esperit de vi. Acetato de 
cal. II — DE COURE. Verdet destilat, crestalls de Ve- 
nus: sal de color vert ciar, polsosa, grassa, que 
s' obté empleant el verdet y afegint' hi la suficient 
quantitat d' ácit acétich. Acetato de cobre. \\ —DE mer- 
CURL Substancia que's presenta en forma de escates 
petites, crestallines, blanques, que 's tornan negres 
a la llum; de sabor agre y metálich, casi insoluble 
a r aigua y a 1' esperit de vi. Acetato de mercurio, 
tierra foliada mercurial. \\ — DE morfina. Sal neutra, 
blanca, sense olor, de gust mólt amarch, moltissim 
líquida; resulta de 1' acció del ácit acétich sobre la 
morfina. Acetato de morfina. || — DE plom. Sal o 
sucre de Saturne, que solament s' usa al exterior di- 
solt en aigua com a resolutiu. Acetato de plomo. || — 
DE POTASA. La térra fullada del tártaro deis antichs. 
Acetato de potasa. \\ — DE SOSA. Forma crestalls A' un 
gust amargant y coént, que 's disolen facilment dins 
de r aigua o de 1' esperit de vi. Acetato de sosa. 

ACÉTICH, CA. adj. Quim. Acit produit per la fer- 
mentado que segueix a la alcoolica y constitueix 
r essencia del vinagre. Acético. 

ACETIFICACIÓ. f. Quim. Conversió d' algún espe- 
rit o licor en vinagre. Acetificación. 

ACETILÉ. m. Quim. És produit per la combinado 
del carbur de cals ab 1' aigua que s' usa pera la 
il-luminació casolana o pública. Acetileno. 

ACEIÍMETRE. m. Tubo de vidre taflcat per baix 
y graduat de baix a dalt, que serveix pera iiiidar la 
forsa del vinagre y deis demés ácits. Acetímetro. 

ACETOL. m. Quim. Acetat. 

ACETÓLICH, CA. s. y adj. Farm. Medicament for- 
mat pe! vinagre disolt ab algún principi medicamen- 
tos. Acetólito, acetólico. 

ACETÓLIT, A. s. y adj. Farm. ACETÓLICH. 

ACETOLITIU. m. Farm. Vinagre medicinal per us 
extern. Acetolitivo. 

ACETOMEL. m. Farm. Xarop de vinagre. Aceto- 
miel. 

ACETOiVlELÓS, A. adj. Farm. Se diu del medica- 
ment format de acetomel y d' algún extracte. Aceto- 
meloso. 

ACETOMÍTRIL. m. Quim. Substancia que resulta 
de la combinado del ácit fosfórich anhídrich ab la 
acetámida, Acetomítrilo. 

ACETONA, f. Quim. Substancia líquida de gust 
aspre y coént al principi, desseguida fresch y salinos. 



que's forma de varis acetats per medi de la acció del 
foch. Acetona. 

ACETOS, A. adj. Anl. AGRE. 

ACETRER. m. Ant. Falconer. Acetrero, halconero. 

ACETRERÍA. f. Ant. Art de criar aus de presa pera 
cassar ab elles. Cetrería. 

ACEVAMENT. m. Ant. ACIBADAMENT. 

ACEVAR. V. a. Ant. ENCEVAR. 

ACi, adv. 11. AQUÍ. 

D'ACi Y D' ALLÁ. m. adv. De acá y acullá, de aqui y 
de alli. 

ACIANOBLEPSIA. f. Med. Vici de la vista, con- 
sistent en no poguer veure '1 color blau. Aciano- 
blepsia. 

ACIAVANT. adv. Ant. Endevant. 

ACIBADAMENT. m. Ant. Malaltía de les cabal- 
cadures que han begut massa aigua després de 
haver menjat cibada. Encebadamiento, acebada- 
miento. 

ACIBADAR. V. a. Donar massa ordi o massa ciba- 
da a les cabalcadures de modo que' Is hi fassi mal. 
Encebadar. 

ACIBADARSE. v. r. Enmalaltirse les cabalcadures 
per haber menjat massa cibada, y begut aygua des- 
prés en abundancia. Encebadarse. 

ACIBADAT, DA. p. p. Encebadado. 

ACÍCULA. m. Entom. Pél que surt ais costats deis 
animáis anélits. Acicula. 

ACICULAR, adj. Bot. S' aplica a les falles Margues 
y estretes com les deis pins. Acicular. || Min. Crestall 
prim y llarch semblant a una águila. 

ACICULAT, DA. adj. Que té la forma d' águila. 
Aciculado. 

ACICULEU, LEA. adj. Aciculiforme. 

ACICULIFORME, adj. De forma d' águila. Acicú- 
leo, aciculiforme. 

ACIDALÍ, NA. adj. Entom. Per- 
tanyent a la acidalia. Acidalino. 

ACIDALIA, f. Entom. Género 
d' insectes coleópters. Acidalia. 

ACIDESA. f. AGROR. 

ACIDÍFER, A. adj. Quim. Que 
conté ácit. .^cidífaro. 

ACIDIFICABLE. adj. Quim. Capas de acidificacifr, 
reduible a ácit. Acidifícable. 

ACIDIFICACIÓ. f. Acció O efecte d' acidificar. Aci- 
dificación. 

ACIDIFICANT. adj. Quim. Constitutiu d' un ácit. 
Acidificante. 

ACIDIFICAR, a. Quim. Tornar acida o agre qual- 
sevulga substancia. Acidificar. 

ACIDIFICARSE, r. Quim. Tornarse agre una subs- 
tancia. Acidificarse. 

ACIDIFICAT, DA. adj. Lo que s' es tornat ácit. 
Acidificado. 

ACITIMETRÍ A. f. Quim. Art de coneixer la quanti- 
tat d' ácit que té una substancia. Acidemetría. 

ACIDULAR. V. a. Med. Fer tornar agre alguna be- 
guda aíegintli una cantitat d' ácit. Acidular. II S' usa 
també com reflexiu. Acidularse. 

ACIESIS, f. Patol. Esterilitat de la dona. Aciesis. 

ACIFIL, A. s. y adj. Bot. Que té les fulles punxa- 
gudes. Acifilo. 

ACIFIRIES. f. pl. Entom. Familia d' insectes del 
ordre deis miodaris. Acifíreas. 

ACIFORME. adj. Que té forma o figura d' águila. 
Aciforme. 

ACIGOS. adj. Anat. Certs muscles del paladar. 
Acigos. 




Acidalia 



20 



ACI 



ACL 




Acili 



ACILI. ni. Entoni. Género de coleópters aquátichs. 
Acilio 

ACIMAT, DA. adj. Que acaba en cim o té les 
iiieteixes qualitats qu' un cini. Encum- 
brado. 

ACIMBELLARSE. v. r. Corvar el eos 
al pujar una costa. Encorvarse. 

ACINACIFOLIAT, DA. adj. 5o/. Que té 

les fulles acinaciformes. Acinacifoliado. 

ACINACIFORME. adj. Hist. nat. Que 

té la figura d' una espasa. Acinaciforme. 

ACINARI, A. adj. Bot. Lo que té unes butllofes 
com grans de raím. Acinario. 

AGINARÍA, adj. Bot. Es diu de tota planta que té 
butllofes com grans de raím. 

ACINECIA. f. Fisiol. y Patol. Inmovilitat, repós. 
Acinecia. 

ACINETINES. f. pl. Bot. Familia de plantes infu- 
sories. Acinetinas. 

ACINI. ni. Bot. Gra tou, transparent, sucos, que té 
dintre d' ell un altre gra com de raím. Acino. 

AGINIA, f. Entom, Género d' insectes. Acinia. 

ACINIFORJVIE. adj. Que té la figura de gra de raím. 
Aciniforme. 

ACINIP. m. Entom. Género d' insectes ortópters. 
Acinipo. 

ACINITS. m. pl. Bol. Plantes infusories. Acinitos. 

AGINODENDRE. adj. Bot. S' aplica a les plantes 
quin fruit forma raím. Acinodendro. 

ACINÓS, A. adj. Bot. Rodó com gra de raím. Aci- 
noso. 

AGINTILLA, DA. f. Bot. Se diu de la flor composta 
que consta de cinteles o semiflósculs. Acintillada. 

AGISTELLAT, DA. adj. De forma de cistell. Aces- 
tado. 

AGÍSTICH, CA. s. y adj. Zool. Que no té bufeta. 
Acistico. 

AGIT. adj. Agre. Acido, agrio. || m. Quím. Tota 
substancia que pot combinarse ab un óxit o una base 
y formar una sal; es niés o menys agre y té la pro- 
pietat de fer tornar vermells els colors blaus vege- 
táis. Ácido. II — ACÉTiCH. Substancia agre, la mes 
abundant a la naturalesa. Se troba en mólts vegetáis 
y animáis. Ácido acético. H VINAGRE. || — ARSENiCAL. 
Se troba combinat ab les bases d' algunes aigües nii- 
nerals y s' obté igualnient de 1' ácit arseniós tractat 
ab r ácit nítrich concentrat. És sólit, blanch y 's di- 
solt mólt poch a poch, pero en gran quantitat a la 
aygua. Ácido arsenical. \\ — ARSENióS. Substancia que 
's treu del ferro arsenical y d' algún altre metall y 's 
presenta en trossos vltriíicats, transparents, de color 
groguench y d' un gust una mica agre. Ácido arsenio- 
so. II — BENZOYCH. Se troba en el benjuí, en el bálseni 
de Tolú y en mólts vegetáis. Crestallisa en forma de 
agulles sisavades, Margues, blanques y sense olor; se 
disolt poch a r aygua y mólt bé ab 1' esperit de vi y 
ab r hitt. Ácido benzoico, flores de benjuí, \\ — BÓRICH. 
Se troba a Toscana en forma de crestallets plans 
mólt petits; son blanchs y mólt Iluents; també s' ex- 
treu del borat de cals. S' usa en nioltes industries y 
té varias aplicacions medicináis. Ácido bórico. \\ — 
CARBÓNICH. m. Se troba a V estat Iliure, a 1' atmós- 
fera y proveeix a les plantes del carbono necessari 
pera llur creixensa. Es un gas sense color y té un 
gust una mica agre. S' obté també artificialment per 
diversos procediments. Ácido carbónico. \\ — CLORHi- 
DRICH. Aquest gas se despren deis volcans y s' obté 
artificialment barrejant el cloro ab 1' hidrógeno, o bé 
descomponent la sal, o siguí '1 clorur de sodi, per 
medí del ácit sulfúrich; es incolor, fa fum al posarse 
en contacte ab l'aigua, per quina rahó se '1 anomena 
vulgarment sa//amaní y té una olor y un gust agre 
y coent. Es mólt corrossiu y destrugix els teixits ani- 



máis. Aquest gas es també mólt conegut b&lx el nom 
d' ácit muriátich. Ácido muriático. \\ — ESTEÁRICH. Se 
troba en la gran niajoría de greixos animáis o vege- 
táis; és blanch, de crestalls mólt prims de color de 
mareperla y no 's disolt a I' aigua, disolentse en 
cambi mólt bé en 1' esperit de vi, 1' éter, la bencina, 
etc. S' extreu del seu de nioltó y s' usa principalment 
pera la fabricado de les cándeles dites espelmes. 
Ácido esteárico. \\ — HIDROCIÁNICH. m. Quím. ÁCIT 
PRÚSSICH. II —MARI. m. ÁCIT CLORHÍDRICH. || ] MURIÁ- 
TICH. m, ÁCIT CLORHIdRICH. II— NÍTRICH. m. AIGUA 
FORT. II — OxAlich. Se treu de la sal d' agrelles o bio- 
xalat de potassa, assolantlo per medí del acetat de 
plom. Crestallisa en prismes oblichs de basa rectan- 
gular, que son translúcits, sense color y d' un gust 
agre y coent. Aquest ácit s' usa com mordent en les 
imprentes y en les tintoreries ; serveix també pera 
treure de la roba les taques de tinta y de rovell, pro- 
duídes aqüestes darreres per 1' óxit de ferro. Ácido 
oxálico. II — PRÚSSICH. Líquit blanch transparent, de 
olor fort d' atmetlles amargantes, gust fresch al prin- 
cipi y després aspre y cáustich, que constitueix el 
principi colorant del blau de Prussia. Es un veneno 
mólt violent. Ácido prúsico. || — SUCCInich. Acit 
blanch, crestallisat en prismes, de gust un poch agre. 
Es mólt soluble a I' aigua, y forma sais ab les bases 
salificables, que s' usan com reactius. Ácido succínico. 
II —SULFÚRICH. El qu' está compost de tres átonis de 
oxígen y un de sofre ab quantitat proporcionada de 
aigua. Ácido sulfúrico, vitriolo. || — tártrich. Cres- 
tallisa en prismes romboidals oblichs y transparents, 
mólt solubles al aigua. S' obté del tartre en brut o 
de la mare del vi després de seca. S' usa com mor- 
dent en la fabricado d' estampats, en fotografía y en 
medicina. Ácido tartárico. || — ÚRICH. S' obté deis 
pixats y 's presenta en forma de pols blanca cresta- 
llisada. El mal de pedra es causat per 1' acumulado 
d' aquets petits crestalls en forma de boles, de vega- 
des de molta grossaria, que 's forman a la bufeta. 
Ácido úrico. 

ACLADA. f. Bot. Pebre bort de la illa de Creta. 
Aclada. 

AGLADES. f. pl Bot. Peres boscanes de la illa de 
Creta, que produeixen una mena de pebre del meteix 
nom. Acladas. 

AGLADIA. f. Bot. Bolet que sol néixer ais tronchs 
de les cois. Acladia. 

AGLADIÓ. m. Bot. Género de bolets que 's fan a la 
fusta o llenya podrida. Acladión. 

AGLAIWACIÓ. f. Aplauso general. Aclamación. || 
La deis vencedors. Aclamación. | Crits d' alegría pú- 
blica. Aclamación. 

PER ACLAMACIÓ. m. adv. Dit de les eleccións que 's 
fan aclamant a algú y sense votado. Por aclamación. 

ACLAMAR. V. a. Aplaudir ab crits d' alegría. Acla- 
mar, vitorear. || Nomenar a algú pera un cárrech per 
aclamado. Aclamar. || Cridar en demostrado d' ale- 
gría pública. Aclamar. 

ACLAMAT, DA. p. p. Aclamado. 

AGLAPARAMENT. ni. L' acció y efecte de acia- 
parar. Debilidad, debilitación. 

AGLAPARAR. v. a. Fer perdre les forses. Debili- 
tar, desjarretar, enervar, desbastar, extenuar. || 
Aplicat al esparver. Desainar. 

AGLAPARARSE. v. r. ACOBARDIRSE. 

AGLAPARAT, DA. p. p. Debilitado, desjarretado. 
ACOBARDIT. 

AGLARAGIÓ. f. L' acció y efecte de aclarir. Acla- 
ración. 

ACLARAR. V. a. ACLARiR. 

ACLARARSE, v. r. ACLARIRSE. 

AGLARAT, DA. p. p. ACLARIT, DA. 

ACLARATIU, VA. adj. Que serveix per aclarir o 
explicar. Aclarativo, aclaratario. 



ACL 



ACÓ 



21 



ACLARATORI, A. adj. Que aclareix o explica al- 
gún dupte. Aclaratorio. 

ACLARIDOR, A. adj. Qui aclareix o lo que acla- 
reix. Aclarador. 

ACLARIMENT. m. L' acte y efecte d' aclarir. 
Aclaración. || L' acció y efecte d' arrancar unes plan- 
tes d' entre altres per estar niassa espeses. Entresa- 
ca, entresacadura. || Ant. serenitat. 

ACLARIR. V. a. Apartar lo que enfosqueix. Acla- 
rar. II Explicar lo que no s' enten bé. Aclarar, decla- 
rar, ilustrar, poner en claro. i| Espargir les coses 
pera que ocupen niés lloch. Aclarar, esparcir. || 
Treure alguna cosa d'entre altres per estar massa 
espesses. Entresacar, aclarar, despejar. || Dit del 
planter. Acuchillar, despejar. || Espurgar els arbres 
o 'Is ceps. Chapodar, escamondar. || Ajustar dispu- 
tes. Componer, definir, decidir, jj Manar fer lloch. 
Hacer calle, ó plaza. || Desenredar, arreglar un 
assumpto o dependencia. Poner en limpio, orillar. 
II Clarificar els líquits. Aclarar, clarificar. || n. Náut. 
Minvar la gruxarla deis núvols o la negror de 1' at- 
mósfera, etc. Adelgazar. || averiguar. || PENTINAR. 

ACLARIRSE. v. r. Serenarse '1 temps. Aclararse, 
serenarse; abrir el tiempo. || Assolarse lo qu' está 
térbol. Aclararse, asolarse. || COMPONDRES'. 
JA T' ACLARIRÉ. Loc. fam. Tú me la pagarás. 

QUE S' ACLARi.v O ACLAREXIN. Loc. fam. Denota que 
algú no vol barrejarse en els negocis d' altres. Allá 
se las avengan, o se las hayan, o se las campaneen: 
allá se lo haya María con sus pollos. 

ACLARIT, DA. p. p. Aclarado. || adj. Espurgat. 
Chapodado. || Dit de les coses espesses. Enrarecido. 
II Dit deis licors. Aclarado, serenado. 

ACLAST, A. adj. S' aplica a tots 'Is cossos que 
deixan passar 'Is raigs de llum sense refractarlos. 
Aclasto. 

ACLEIDENSE. adj. Anal. S' aplica al animal que 
no té clavicules o que les té mólt rudimentaries. 
Acleido, da. 

ACLIMATABLE, adj. Lo que 's pot aclimatar. 
Aclimatable. 

ACLIMATACIÓ. f. La acció y efecte de aclimatar- 
se. Aclimatación. 

ACLIMATAMENT. m. L' efecte de la aclimatació. 
Aclimatación. 

ACLIMATAR, a. Fer qu' un ésser orgánich s' avesi a 
un clima que té diferentes condicions del que 1¡ es 
propi. Aclimatar. 

ACLIMATARSE, v. r. Es diu deis éssers orgánichs 
(persones, animáis o plantes) que s' avesan a viure 
en un clima diferent d' aquell de que son originaris. 
Connaturalizarse, aclimatarse. 

ACLIMATAT, DA. p. p. Aclimatado, connatura- 
lizado. 

ACLINI, A. adj. Zool. Qu' está inclinat, tort, par- 
lant de les parts del eos d' un animal. Aclíneo. 

ACLÍNICH. m. Opt. Ullera de teatre, que recull 
mólt els raigs visuals. Aclínico. 

ACLIS, f. Med. Taca que 's fa a la córnea del ull y 
qu' és causa de que no s' hi vegi prou ciar. Aclis. 

ACLÍSIT, DA. adj. Zool. Se diu deis animáis que'ls 
{alta la clavícula. Aclísido. 

ÁCLIT. m. Ani. Arma de la que sois se sab que 
era llensadissa. Adido. 

ACLIVILLARSE. v. r. CLIVELLARSE. 

ACLIVILLAT, DA. p. p. CLIVELLAT. 

ACLOFAR. V. a. Ter. Fer caure de cul a térra. Ha- 
cer caer de culo. 

ACLOFARSE. v. r. 1er. Deixarse anar de cul a 
térra, sentarse. Sentarse en el suelo dejándose 
caer. 

ACLOFAT. a. p. p. CAYOUT, XAFAT. II —adj. Ficat 



al fons. Hundido, metido en un fondo ó en una 
hondonada. 

ACLOTARSE. v. r. Ter. Se diu mes particularment 
del que jeu: estar aclotat al Hit. Enclotarse. 

ACLOTAT. p. p. ENCLOTAT. 

ACHICADURA, f. Acte y efecte d' adúcar o de 
aclucarse 'Is uUs. Acción de cerrar ó de cerrarse 
los ojos. 

ACLUCAR. V. a. Tancar els ulls. Cerrar los ojos. 
II Meí. Morir. Cerrar el ojo, los ojos. || Recullir la 
vista per veur'hi niellor. Amusgar. || a. Carregar a 
una persona o animáis fins que les cames se li toreen 
y cau. Abrumar. || Se diu també quan se posa pes 
insoportable a una cosa com banch, taula, casa, etc., 
quin pes vincla 'Is puntáis o 'Is trenca. Aplastar, 
Abrumar. 

No ACLUCAR L' ULL O 'LS ULLS. ír. No dormir gens. 
No pegar el ojo. 

ACLUCARSE. v. r. ACLUCAR, 1. || Met. Fer els ulls 
grossos. Hacer la vista gorda. Tórcers els fils de 
ierro de les gavies. Torcerse. |1 Vinclarse fins a cau- 
re a térra alguna cosa que té puntáis o cames per 
l'excessiu pes que porta demunt. Aplastarse. 

ACLUCAT. p. p. De adúcar. Cerrados los ojos. 

ACMÁSTICA. f. Ant. palol. Se deia de les febres 
que en tot el seu curs guardaven la meteixa intensi- 
tat o forsa. Acmástica. 

ACMASTICH, CA. adj. Ant. patol. Lo pertanyent 
a la acmástica. Acmástico. 

ACMÉ. m. Patol. El punt o grau mes alt d'una ma- 
laltia. Acmé. 

ACNÉ. f. Patol. Granet inflamatori que surt a la 
cara. Acné. 

ACNEA. f. Anat. Clivella mucosa dilatada demunt 
la conjunció del ull. Acnea. 

ACNEMIA. f. Anat. Falta o mutilació deis membres 
inferiors. Acnemia. 

ACNO. m. Med. ACNÉ. 

AQÓ. pron. ASSÓ. II pr. AIXÓ. 

ACOBARDIMENT. m. Resultat de la acció de aco- 
bardir, y acobardirse, o 1' estat de cobardía en que 's 
troba algú. Acobardimlento. 

ACOBARDIR. y. a. Fer por. Acobardar, Intimi- 
dar, acorralar. 

ACOBARDIRSE. V. r. Perdre 1' esperit, o '1 valor. 
Acobardarse, amilanarse, acoquinarse, alebrar- 
se, alebronarse, perder el ánimo, abatirse, des- 
mayar. 

ACOBARDIT, DA. p. p. Acobardado. 

ACOBLADURA. f. Acció y efecte de acoblar. Aco- 
pladura, acoplamiento. 

ACOBLAMENT. m. ACOBLADURA. || Acció d' unir- 
se '1 másele ab la femella pera la fecundació. Acopla- 
miento. 

ACOBLAR. V. a. Juntar, unir; fer de manera que 
dues pesses entrin Tuna dins l'altra. Acoplar. || Se 
usa també com recíproch. Acoplarse. 

ACOGOLAR. v. a. COLGAR. 

ACOGOLAT. p. p. COLOAT. 

ACOGRAFÍA. f. Med. Descripció deis reméis. Aco- 
grafía. 

ACOLAR. V. a. En el blasó unir, juntar, combinar 
els escuts d' armes o trofeus, baix una insignia o co- 
rona en senyal d'aliansa entre dos regnes o dues fa- 
milies. Se pren també per guarnir de collar un lleó, 
un gos Uebrer o altre animal, y del meteix modo per 
posar a les aligues y cisnes corones al coll, y per ro- 
dejar d' alguna eura, sarment o serp a un arbre, creu 
o columna, y últimament com sinónim de posar en 
figura d'aspa de Sant Andreu, darrera l'escut, les 
claus, bastons, llanses, espases, banderes y altres 
coses semblantes. Acolar. 



22 



ACÓ 



ACÓ 



ACOLECH. m. El qui 's dedica a 1' acología o co- 
neixement deis medís empleáis pels terapéutichs. 
Acólogo. 

ACOLÍVAR. V. a. Ter. Abrigar bé ab forsa roba. 
Arropar. || S' usa també com recíproch. Arroparse, 
abrigarse. 

ACÓLIT. m. L'ordenat de menors que serveix al 
altar, y també resedá, encare que no estigui ordenat. 
Acólito. II Aquell que ajuda a altres. Acólito. 

NO NECESSITAR ESCOLA, fr. No necessitar I' ajuda o 
consell de ningú No necesitar de acólito. Nadar sin 
calabazas, no necesitar de calabazas para nadar. 

ACOLOGÍA. f. Coneixement deis medís terapéu- 
tichs. Acología, farmacología. Il Tractat de les eines 
de cirugía. Acología. 

ACOLOGICH, CA. adj. Lo que pertany a la acolo- 
gía. Acológico. 

ACOLOGRAFÍA. f. Med. Acología. 

ACOLORIMENT. m. Acció y efecte de acolorir. 
Teñidura, teflimiento. 

ACOLORIR. a. Donar color o tenyir. Colorar, teñir. 

ACOLSARSE. v. r. Posarse de colses a algún lloch. 
RECOLSARSE. 

ACOLTELLEJAR. v. a. Ant, Pegar, donar gavineta- 
des. Acuchillar, dar cuchilladas. 

ACOLTELLEJARSE. v. r. Ant. Donarse gavinetades. 
Acuchillarse. 

ACOLTELLEJAT, DA. p. p. Ant. Ferit a gavineta- 
des. Acuchillado. 

ACOLLADOR, m. Nríut. Cable prim, fermat per un 
extrém ab la pinya a la vigota del obench, y l'altre 
cap se passa per les vigotes de la cadena y del obench 
di'ies o tres vegades, y tirant d' ell se atessan els 
obenchs. Acollador. || adj. Qui acolla. Acollador. 

ACOLLADURA, f. Náat. Acte y efecte de acollar. 
Acollamiento. 

ACOLLAMENT. m. Ndut. ACOLLADURA. 

ACOLLAR. V. a. Subjectar. Sugetar. |j Ndut. Tirar 
d' un cap gros ab altre prim. Acollar. || Subjectar ab 
cargols, abrassaderas, etc., diies o mes pesscs de 
ferro, fusta, etc. Sujetar. || Apretar els cargols ab la 
femella. Atornillar, apretar los tornillos || Ordenar 
les cartes pels seus colls y de major a menor o al 
revés en certs jochs, com ia manilla, '1 solo, etc. Aco- 
plar los naipes, reunir los de cada palo. 

ACOLLAT, DA, adj. Lo que está subjecte, siguí a 
la paret, siguí a qualsevulga altra banda sense que's 
pugui moure. Sujeto, a. 

ACOLLENSA. f. Ant. ACULLIMENT. 

ACOLLONIR. V. a. Fam. ACOBARDIR. 

ACOLLONIRSE. v. a. Fam. ACOBARDiRSE. 

ACOLLONIT, DA. p. p. ACOBARDIT. 

ACOMANAR. v. a. Ant. ENCOMANAR. 

ACOMATISAR. a. Fís. Destruir la aberrado de re- 
frangibilitat y esferoicitat que presentan alguns ins- 
truments óptichs. Acomatizar. 

ACOMBOIAR. V. a. y 'Isseus derívats. COMBOYAR. 

ACOMÉS, A. p. p. Acometido. 

ACOMESA. f. Arremesa, embestida. Acometimien- 
to, acometida. 

ACOIVIETEDOR, A. m. y f. El qui acomet. Acome- 
tedor. 

ACOMETIMENT. m. Acomesa, arremesa. || m. 
Acció y efecte de arremetre. Acometimiento, 

ACOMETIVITAT. f. Fren. Propensió, ínclinacíó a 
batres o acometre. acometivitat. || Certa protube- 
rancia del cap que dona a conipendre la valentía '1 
coratge d'un subjecte. Acometividad. 

ACOMETRE. v. a. Embestir, atacar, llensarse de- 
munt d'algú. Acometer, arremeter, embestir, car- 
gar, arrojarse, abalanzarse. || Sobrevindre d'impro- 



vís alguna malaltía o afecte violent. Acometer, so- 
brevenir, asaltar. |1 empendre. 

ACOMETRES. r. Atacarse, embestirse mutuament, 
ser acomés. Acometerse 

ACOMIADAR. v. a. Ant. DESPEDIR. 

ACOMIADAT, DA. p. p. Ant. DESPEDIT-DA. 

ACOMODABLE, adj. Lo que 's pot acomodar. Aco- 
modable. 

ACOMODACIÓ. f. Convení amistós Acomodo. 

ACOMODADAMENT. adv. m. Proporcionadament. 
Acomodadamente. || Ab comoditat. Acomodada- 
mente. 

ACOMODADÍSSIM, A. adj. sup. Acomodadísimo. 

ACOMODADOR, A. m. y f. El qui acomoda. Acó 
modador. || En els teatres y altres llochs, la persona 
encarregada de senyalar els assentos que deuen ocu- 
parse. Acomodador. 

ACOMODAMENT. m. La acció y efecte de acomo- 
dar. Acomodación, Acomodamiento. || RECONCILIA- 
Ció. 

ACOMODAR. V. a. Ordenar, posar les coses com 
correspon. Acomodar. || Per fer les paus ais que's 
barallen. Acomodar, compner, ajustar. || Casar a 
algú o ferli donar un empleo útil. Acomodar. || Posar 
alguna cosa en el lloch convenient. Acomodar. || Pro- 
veir a algú de lo que necessita. Acomodar. || Venir 
o ser del gust d' algú alguna cos.i. Acomodar. |i Dei- 
xar alguna cosa d'us o servey, com un pá. Prestar. 

ACOMODARSE, v. r. Lograr acomodo. Acomodar- 
se. II Conformarse ab el dictamen, o geni d' altres. 
Acomodarse, conformarse. || Ant. Usurpar. || Trau- 
re profit. Sacar provecho. 

ACOMODAT, DA. p. p. Acomodado. || adj. A. 
propósit. Acomodado, á propósito, apto. || RICH. || 
CASAT. 

ACOMODATICI, A. adj. m. y f. El que s' ave facil- 
ment a tot. Acomodadizo, acomodaticio, traslaticio. 

ACOMODATIU, VA. adj, ACOMODATICI. 

ACOMODO, adj. m. Se diu del preu moderat o ba- 
rato. Acomodo, módico, bajo. || m. Empleo, destino, 
conveniencia. Acomodo. 

ACOMPANYADES. f. pl. Blas. Se diu quan a 1' es- 
cut hí há una figura major a 1' abisme y altres de mes 
petites al entorn. Acompañadas. 

ACOMPANVADOR, A. m. y f. El qui acompanya. 
Acompañador, compañero. 

ACOMPANYAMENT. m. La acció y efecte de 
acompanyar. Acompañamiento. || Seguici per obse- 
qui. Acompañamiento, séquito, comitiva. || La 
comparsa del teatre. Acompañamiento, jj La com- 
posició e Instruments pera acompanyar a la veu. 
Acompañamiento. || El que 's dona a algú per sa 
seguretat y defensa. Acompañamiento, jl El d' un 
enterro. Pompa fúnebre. 

ACOMPANYANT, A. p. a. Acompañador. || s. 
Cada un deis que acompanyan algún personatge, pro- 
fessó, enterro, etc. Acompañante. 

ACOMPANYAR. v. a. Anar o estar en companyía 
d' altres. Acompañar. || TUeí. Afegir una cosa a una 
altra. Acompañar, guiar. || Adornar !a figura prin- 
cipal ab altres pera que resalti mes. Acompañar. 
II Más. Tocar o cantar ab altres. Acompañar. l| 
Sentir els meteixos efectes que altres, com acompanyar 
en el sentiment. Acompañar. || Ant. Afavorír. 

VOS ACOMPANYARÉ PER TOT. Loc. Denota que 1' un 
será company inseparable d'un altre. Yo te acompa- 
ñaré siempre. 

ACOMPANYARSE. v. r. Cantar y tocar acordant 
els Instruments ab la veu. Acompañarse. || Reunirse 
els facultatius o jutges, o notaris pera resoldre ab 
niés acert. Acompañarse. 

ACOMPANYAT, DA. p. p. Acompañado, da. || m 
For. Jutge encarregat d' acompanyar al qui recusa la 



ACÓ 



ACÓ 



23 



part en el coneixement y detertninació deis autes. 
Acompañado. || El notari autorisat peí jutge pera 
aconipanyar al que ha sigut recusat. || Med. El metje, 
cirurgiá o altre expert que acompanya a altres pera 
determinar ab ells algún assumpte de la seva facul- 
tat. II Pint. L' objecte u objectes que aconipanyen o 
adornen una pintura. || Blas. Adorno fora del escut, 
pero que 1' acompanya constaninent || —DE LA CATA- 
■RATA. Cir. La porció mucosa, membranosa o gluti- 
nosa que segueix a la extracció de la catarata. Acom- 
pañado de la catarata. 

MES VAL SOL QUE MAL ACOMPANYAT. Ref. Ensenya 
que la soletat és preferible a la mala companyía. 
Más vale ir solo que mal acompañado. 

ACOMPARACIÓ. f. Ant. y tots els seus derivats. 
COMPARACIÓ. 

ACOMPASSABLE. adj. Lo que pot ferse a compás 
y mesura. Acompasable. 

ACOMPASSADAMENTE. adv. m. Acompasada- 
mente; á compás, con orden. 

ACOMPASSAR. v. a. Amidar ab el compás. Com- 
pasar. II Met. Posar les coses ab la deguda proporció. 
Compasar, poner á compás. || Arreglar, proporcio- 
nar les coses de modo que no les lii sobri ni falti res. 
Compasar. || Más. Dividir les composicions en temps 
iguals ab ratües perpendiciilars a les de la pauta. 
Compasar. 

ACOMPASSAR EL GASTO, fr. Gastar a proporció de lo 
que s' té. Compasar el gasto con la renta. 

ACOMPASSAT, DA. p. p. Compasado, acompa- 
sado, da. II Lo que guarda la deguda proporció. Acom- 
pasado. 

ACONCIA. f. Astron. Cometa de cap rodó devega- 
des y altres llargarut, pero sempre gros y de qúa 
molt prima. Aconcia. 

ACONDUCTARSE. v. r. Convenirse 'Is pobles o 'Is 
particulars ab els metjes, apotecaris, etc., pera que 
aquéts els assisteixin mitjantsant una quantitat anyal. 
Conductarse, igualarse. 

ACONDUCTAT, DA. p p. Aquell qu' está acon- 
dnctat. Conductado, igualado. 

ACONDUÍMENT. ni. Acte y efecte d' aconductarse 
ab el metje, 1' apotecari, etc. Iguala, ajuste. 

ACONDUÍR. V. a. ACONDUCTARSE. 
ACONDUÍT, DA. p. p. ACONDUCTAT. 
ACONGOIXAMENT. m. Acció y efecte de acongoi- 
xar y acongoixarse. Congoja, angustia. 
ACONGOIXAR. V. a. CONOOIXAR. 
ACONGOIXARSE. v. r. CONGOIXARSE. jj r. Patol. 
Perdre repentinanient el 
moviment y sentits, sen- 
se deixar de respirar y 
circular les sanchs: ésser 
atacat d' una congoixa. 
Acongojarse. 

ACONILLAR. a. Ant. 
mar. Picar la palamenta 
delesgaleres.tirantdels 
rems cap dins perpen- 
dicularment a lo llarch 
d' aquélles, quedant fora 
tota la part de la pala y 
un xich mes. Aconillar. 
ACONION. m. Med. 
ant. Mena de coliri o ai- 
gua pels ulls. Aconión. 

A CON I T. m. Esca- 
nyallops, planta perenne 
de la familia de les ra- 
nunculáceas; té unsqua- 
ranta centimetres d' al- 
gada, les fuUes compostes de cinch tires estretes, 
llustroses, d' un vert ciar peí revés y mes fosch peí 
indret, les flors blaves en forma d' espiga, 1' arrél 




Brot d' acónit 



com la d' un rave o nap, negrenca per fora y blanqui- 
nosa per dins; és verinosa. Acónito, ñápelo, anasar- 
ca, centella, centella, matalobos, uvaverse, lupina. 

ACÓNITA. f. Quim. ACONITINA. 

ACONITAT. m. Quim. Sal formada per la combi- 
nado del ácit aconitich ab una base salíficable. Aco> 
nitato. 

ACONITELA. f. Nom que 's pren del llatí y signi- 
fica '1 ineteix que acónit. Aconitela. 

ACONÍTICH. adj. Quim. Acit especial que 's treu 
del acónit y cristallisa en forma de palletes. Aconí- 
tico. 

ACONITINA. f. Quim. Alcaloyde que 's treu del 
acónit y 's presenta en forma de pels; és un veri molt 
actiu. Aconitiu. 

ACÓNITOS, A. adj. Que participa de la naturalesa 
del acónit. Aconitoso. 

ACONORTAR. v. a. Ant. CONSOLAR. 

ACONORTARSE. r. Consolarse o resignarse ab la 
seua sort. Avenirse, conformarse. II Sufrir ab pa- 
ciencia algún dany. Conformarse, resignarse. 

ACONORTAT, DA. p.p. Resignado, consolado, da. 

ACONSEGUIMENT. m. Ant. CONSECUCIÓ. 

ACONSEGUIR. v. a. Seguir a aigú fins al lloch en 
que 's troba. Alcanzar. || Heure ab la má lo qne está 
en paratge alt o distant. Alcanzar. || Lograr lo que 's 
desitja. Alcanzar, conseguir, lograr, llegar. || Haver 
viscut en el temps de que 's parla. Alcanzar, j Igua- 
lar a altres en alguna cosa. Alcanzar, conseguir, 
igualar. || Ter. Tindre guanyat. Acreditar, deven- 
gar. 

ACONSEGUIT, DA. p. p. Alcanzado. II Endeutat. 
Alcanzado. 

ACONSELLANT. p, a. Ant. El qui aconsella. 
Aconsejador. || CONSELLER. 

ACONSELLAR. v. a. Persuadir, donar consells. 
Aconsejar. 

ACONSELLARSE. v. r. Demanar, pendre consell. 
Aconsejarse. 

QUI SOL S' ACONSELLA, SOL SE PENEDEix. Ref. Ense- 
nya que 'n negocis de gran importancia devem acon- 
sellarnos ab altres. Quien d solas se aconseja, á solas 
se remesa ó desaconseja. No hay quien yerre sino el que 
su parecer quiere. 

ACONSELLAT, DA. p. p. Aconsejado. || adj. Ab 
els adverbis ben o mal, expressa el qui obra ab pru- 
dencia y bon consell, o desbaratadanient peí seu 
propi parer y capritxo. Aconsejado. 

ACONSOLADOR, A. m. y f. Ant. CONSOLADOR. 

ACONSOLAMENT. m. Acte y efecte de aconsolar. 
Consolación. 

ACONSOLAR. v. a. CONSOLAR. 

ACONSOLARSE. v. r. ReduTrse, subjectarse volun- 
tariament a fer o sufrir alguna cosa en que hi havía 
repugnancia. Conformarse. 

ACONSOLAT, DA. p. p. CONSOLAT. || Confor- 
mado. 

ACONSONANTAR, v. a. Observar al fi de cada 
vers una rima rigurosa, o usar consonants en la prosa 
que sois convenen en la poesía. Aconsonantar. 

ACONSONANTAT, DA. adj. En que s' hi emplean 
consonants. Aconsonantado. 

ACONSTELAT. adj. Astral. Format baix 1' auspici 
d' una constelado que li serveix de horóscop. Acons- 
telado. II Astron. Lo que té figura de constelado, o 
sigui formant grupo Aconstelado. 

ACONTEIXEMENT. m. Succés, lo que succeíx im- 
pensadament y és d' importancia. Acontecimiento, 
suceso, evento. 

ACONTÉIXER. v. a. Ant. SUCCEÍR. 

ACONTENTAMENT. m. CONTENTO. 



24 



ACÓ 



Aca 



ACONTENTAR, v. a. Satisfer, donar gust. Conten- 
tar, complacer. 

ACONTENTARSE, v. r. Quedar contení. Conten- 
tarse, quedar contento. 

NO S' ACONTENTA PAS AB AIXÓ. Loc. Manifesta que 
algú vol mes de lo que li correspón. No se contenta 
con eso. 

NO 'S POT PAS ACONTENTAR A TOTS. Loc. Denota 
que quan son mólts els que volen una cosa no 's pot 
pas donar a \ois. ¿Quién puede contentar á todos? ^ 

ÉSSER DE BON O DE MAL ACONTENTAR. Fam. Ésser 
fácil o difícil d' acontentarse. Ser de buen ó mal con- 
tentar, ó contento. 

ACONTENTAT, DA. p. p. Contentado. 

ACOPADOR. m. Bina de ferro que teñen els llau" 
ners pera donar a certas pesses la forma de copa- 
Acopador. 

ACOPADURA. f. Acte y efecte de acopar una cosa. 
Acopadura. 

ACOPAR. Fer de manera que les plantes fassin 
copa. Acopar. || Mar. Fer ais taulons la concavitat 
necessaria pera ap'icarlos en llochs convexos. Aco- 
par. 

ACOPAT, DA. adj. En figura de copa o got. Aco- 
pado. 

ACOPI. m. Munt de pedra trencada que 's fa a la 
vora d' una carretera pera refegirla ont fassi falta. 
Acopio. II PROVISIÓ. 

ACOPIAR. V. a. Arreplegar mólt d' una cosa. Aco- 
plar. 

ACÓPICH, CA adj. Med. Lo que serveix pera fer 
passar 1' ofecli. Acópico. 

ACOPLAR. V. a. y 'Is seus deriváis, acoblar. 

ACOPO, A. m. y adj. Med. ant. Lo qu' és propi 
pera calmar 1' ofech. Acopo. 

ACOPOS. m. Mín. Pedra fina transparente com vi- 
dre ab taquetes daurades. Acopo. 

ACOQUINAMENT. ni. Acció y efecte de acoquinar, 
estemordir o acobardir. Amilanamiento. 

ACOQUINAR, a. Acobardir, espantar, estemordir. 
Amilanar, acoquinar. 

ACOQUINARSE, v. r. Ant. ACOBARDIRSE. 

ACOQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT. 

ACOR. m. Ant. Amargura, congoixa, aflicció. Aflic- 
ción. 

ACORALAT, DA. adj. Semblant al coral. Acora- 
lado. 

ACORAR. V. a. Ant. AFLIGIR, CONOOIXAR. 

ACORAT, DA. p. p. AFLIQIT, CONQOIXAT. 

ACORDADAMENT. adv. m, Ant. De comú acort. 
De común acuerdo. 

ACORDAMENT. m. Ant. ACORTA 

ACORDANSA. f. Ant.\mús. CONSONANCIA. || Ant. 
ACORT. II Ant. RECORT. 

ACORDANT. adj. Ant. CONCORDANT. |1 p. a. Ant. 
Que 's trempa o afina fácilment. Acordante. || Que 
sosté r armonía sens alterar els tons. Acordante. 

ACORDAR. V. a. Resoldre d' acort, o per major 
nombre de vots. Acordar. || Ant. Determinar una cosa 
avans de manarla. Acordar. || Pint. Disposar els co- 
lors, de modo que no ressaltinmassa ni quedin massa 
apagats. Acordar. || Avenir els instruments o veus 
pera formar armonía. Acordar, concordar. || Ant. 
CONCEDIR. II Ant. COMBINAR. || ACERTAR. 

ACORDARSE, r. Posarse d' acort. Acordarse, 
convenirse. || Pendre determinació ja premeditada, 
discutida o no. Acordarse. 

LO ACORDAT. Loc. for. El decret deis tribunals 
per medi del qual se mana observar lo resolt ante- 
riorment; y també 'I decret o fórmula que denota la 
providencia reservada que s' ha prés ab motiu del 
assumpte principal. Lo acordado. 



ACORDAT. m. ACORT. 

ACORDAT, DA. p. p. Acordado. || adj. Fet ab 
acort. Acordado. 

ACORDE, adj. Conforme, corresponent. Acorde. || 
D' un meteix dictamen. Acorde, concorde. || Mus. 
Consonant. Acorde, consonante, armónico. 

ACORDEÓ. m. Inslrument de música proveít de 
una manxa y un teclat; s' hi dona '1 vent ab la má es- 
querra y ab la dreta 's mouen les tecles. Acordeón. 

ACORDEONAR. v. a. Plegar una roba, general- 
ment de tela blanca, en forma de manxa d' acordeó. 
Acordeonar. 

ACORDILLAR. v. a. Tirar a cordill, posar cordes 
tivantes pera treure recte una obra. Acordelar. 

ACORDILLAT. m. L' acte y efecte d' acordillar. 
Acordelado. 

ACORDONAMENT. m. L' acció d' acordonar la 
tropa al entorn d' una ciutat, pla^a de guerra, etc. 
Acordonamiento. 

ACORDONAR, v. a. Posar cordó, circuir ab gent. 
Acordonar. ¡I Fer el cordonet al cantell de les mone- 
des. Acordonar. 

ACORDONAT, DA. p. p. Acordonado. 

ACORES, m. pl. Med. Certes llagues que ixen ais 
nens. Acores. 

ACORIST. m. pl. Med. Senyals que constantment 
acompanyen a un estat qualsevol de la economía ani- 
mal, tant al estat de salut com al estat patológicti. 
Acoristos. 

ACORNAR, n. En la tauromaquia dirigir el toro 
els corns o la vista cap a un costat, embestir de 1' un 
costat avans que de 1' altre, per estarhi avesat o incli- 
nat. Acornar, acornear. I| Pegar cornades. Acornear. 

EN TERRES ESTRANYES LES VAQUES ACORNEN ALS 
BOUS. Ref. Vol dir que un foraster may pot valdré 's 
contra 'Is del país. En tierra ajena, la vaca al buey 
acornea. 

ACORRALAR, v. a. y 'Is seus deriváis. ENCORRA- 
LAR. 

ACORREGUT, DA. p. p. Ant. Envergonyit. Corri- 
do. 11 APOCAT. 

ACORRER. V. a. Ant. Envergonyir. Correr. |1 Ant. 
Socorrer. || Ant. Esdevenir. Ocurrir. 

ACORRIMENT. m. Ant. RUBOR, VERQONYA, CONFU- 
SÍÓ. 11 SUBSIDI, SOCORRO, ABUNDANCIA. 

ACORT. m. Ajust, concordia, conveni. Acuerdo, 
ajuste. II Resolució d' una corporació o senat. Acuer- 
do. 11 Mus. La unió de sons armónichs. Acorde. II 

CONSELL. 

D' ACORT Y DE COMÚ ACORT* m. adv. Ab consenti- 
ment de tots. De común acuerdo, de común consenti- 
miento, acordadamente. 

ESTAR EN ACORT. fr. D' acort. Estar de acuerdo. 

ACOSCOLLAT, DA. adj. Semblant al coscoll. 
Achaparrado. 

ACOSMIA. f. Patol. Desordre morbos en els dies 
crítichs d' una malaltía. Acosmía. 

ACOSSAR. v. a. For?ar, perseguir fins a posar en 
apuro, especialment a les feres. Apurar, acosar, es- 
trechar, apurar. 

ACOSSAT, DA. p. p. Acosado. 

ACOSSEJAR. V. a. Cossejar, tirar cosses. Aco- 
cear; cocear 

ACOSSEJAT, DA. p. p. Acoceado. 

ACOSTADA, f. Blas. La pe?a qu' a I' escut és al 
costat d' una altra. Acostada. 

ACOSTADÍS, SA. adj. Lo qui s' acosta a altres 
sense conéixels y sois pera fer nombre. Allegadizo. 

ACOSTAMENT. m. L' acció de acostar y acos- 
tarse o arrimarse. Acercamiento. || Náut. L' acció de 
acostar una embarcado. Acostamiento. || m. Ant. 
PROPINCÜITAT. II ACCÉS, 1. 



ACR 



ACR 



25 



ACOSTAR. V. a. Posar una cosa aprop o al costat 
d' altra. Acercar, allegar, aproximar, avecinar. Il a. 
Níiitt. Acercar, arrimar el costat d' una ñau a qualse- 
vol part. ACOSTAR. II Faltar poch, cóm: N. s' acosta 
ais vint anys. Rayar, acercarse. 
ACOSTARSE, v. r. Acercarse. 
ACOSTARSE A LA VORA. f. Orillarse. 
ACOSTAT, DA. p. p. Acercado. || adj. Ant. Pro- 
pincuo, cercano, allegado. 

ÉSSER DELS ACOSTATS. f. Ser muy de adentro, ser 
de los Íntimos. 

ACOSTES. adv, ni. Ant. A coll. A cuestas. 
ACOSTUMADAMENT. adv. m. De costum. Habi- 
tualmente, acostumbradamente. 
ACOSTUMAMENT. m. Ant. COSTUM. 
ACOSTUMANZA. f. Ant. COSTUM. 
ACOSTUMAR. v. a. Fer avesar, ésser causa de que 
un altre fassi soviut alguna cosa. Acostumbrar, ha- 
bituar. II v. n. Tindre per costum. Acostumbrar. 

ACOSTUMARSE. v. r. AVESARSE. i| Usarse, esti- 
larse alguna cosa. Acostumbrarse, estilarse. 

ACOSTUMAT, DA. p. p. Acostumbrado, habi- 
tuado. 

L' ACOSTUMAT. Loc. Manifesta que algú fa '1 que té 
per regla o costum. Lo acostumbrado. 

ACOTADA, f. Acció y efecte d' acotar o inclinar 
el eos. Encorvada. 

ACOTAR, v. a. COTAR. || a. Topar, pegar cornadas. 
Acornar, acornear. |1 Inclinar el eos d' algú peí mólt 
pes, adúcar. Agobiar, encorvar, agachar, abru- 
mar. 

ACOTARSE, v. r. Inclinar el eos. Agoviarse, en- 
corvarse, agacharse. || ARRUPIRSE. 

ACOTAT, DA. p. p. COTAT. || Inclinat. Agoviado, 
agachado, encorvado. 

ACOTÍLDIDES. adj. Zool. Que presenta alguna 
qualitat del animáis acótils. Acotildides. 

ACOTILEDÓ. p. m. Bot. Embrió que no té cotile- 
dons. Acotiledón. 

ACOTILEDONIA. f. Bot. Primera classe de les fa- 
milies del regne vegetal, seguint la serie natural es- 
tablerta per Jussieu, a la que hi corresponen totes 
les plantes que no teñen embrió y que, per conse- 
güent, no donen ni flor ni fruit. Acotiledonia. 

ACOTILEDÓNICH. adj Bot. Calificatiu que s' apli- 
ca ais vegetáis qué no teñen cotiledons, tais com les 
moisés, els bolets, etc. Acotiledóneo. 

ACOTILÓFOR, A. adj. Entom. Se diu deis cuchs 
que no teñen bech o trompeta. Acotilóforo. 

ACÓTILS. s. y adj. Zool. Se diu deis animáis que 
no teñen vertebres ni boca central, ni cavitats late- 
rals. Acótilos. 

ACOTXAR. V. a. Abrigar ab la roba. Abrigar, 
arrebujar. || Baixar, acotar, com acotxa la branca. 
Inclinar. || Ter. Picarse al Hit. Acostarse. 

ACOTXARSE. v. r. Abrigarse ab la roba, especial- 
ment essent al Hit. Arrebujarse. || Acurrucarse. ACO- 
TARSE. 

ACOTXAT, DA. p. p. Arrebujado, aborujado. || 
ACOTAT. 

ACRA. f. Metrol. Mida agraria usada a Inglaterra: 
equival a unes 40 árees. També s' usa ais Estats- 
Units, ont val unes 81 árees, y a diferents indrets de 
Franca, ont varía de 50 a 75 árees. Acra. 

ACRA LEUCA. Geog. ant. Nom de Penyíscola, 
prov. de Castelló, en temps deis romans. 

ACRACIA, f. Patol. Debilitat, impotencia. Acra- 
cia. II Pol. Supressió de tota mena de govern. Acracia. 
ÁCRATA, m. Socialista antiautoritari, partidari de 
r anarquía, o siguí de la supressió de tota forma de 
govern. Ácrata. 

DIC. CAT. — T. I. — 4. 



ACRE. adj. Agre, aspre en el gust. Acre. || Met. 
Aspre, desapacible; s' aplica al geni o natural de les 
persones. Acre, áspero. 

ACRECIÓ, f. Geol. Aument o creixensa per juxta- 
posició de les concrecións pedrenques. Acreción. 

ACREDITADAIWENT. adv. m. Ab crédit: sense 
mácula en la reputació. Acreditadamente. 

ACREDITADÍSSIIVI. adj sup. Móltacreditat. Acre- 
ditadísimo. 

ACREDITAR v. a. Assegurar, afirmar. Acreditar, 
confirmar, aseverar, certificar. || Calificar de bona 
alguna persona o cosa. Acredita'r. || Tindre guanyat, 
a favor seu algún deute. Acreditar, devengar || a 
Donar crédit o fama a alguna cosa; fer famós. Acre- 
ditar, afamar. || alcansar, 2. 

ACREDITARSE, v r. Adquirir crédit, bona opi- 
nió. Acreditarse. || Donar algú proves de les seues 
bones qualitats. Acreditarse. 

ACREDITAT, DA. p. p. Acreditado, jj adj. El qui 
té reputació y crédit. Acreditado. 

ACREDITATIU, VA. adj. Justificatiu, comproba- 
dor, que porta o conté les proves d' un fet. Justifica- 
tivo, comprobante. 

ACREEDOR, A. m. y f. El qui té dret a alguna cosa. 
Acreedor. || Mct. Mereixedor, digne. Acreedor, dig- 
no, benemérito. 

ACRÉIXER. a. AUMENTAR. 

ACREMENT. adv. m. Asprement, mólt agre. Acre- 
mente. 

ACRESCENT. adj. Bot. Part de la flor, que des- 
prés de la fecundado creix fora del ovari. Acres- 
cente. 

ACRIBIA. f. Arquit. Perfecta formado deis con- 
torns ab el compás. Acribia. 

ACRIBOLOGÍA. f. Filol. Elecció rigurosa de les 
paraules propies pera expresar un concepte; precissió 
y exactítut en I' estil. Acribología. 

ACRIDIA. f. Zool. Nom tégnich de la Magosta. 
Acridia. 

ACRIDIFORIVIE. adj. Lo que té la figura de llagos- 
ta. Acridiforme. 

ACRIDÓFACH GA. m. y f. El qui menja llagostes. 
Acrldófago. 

ACRIDOFAGIA. f. Costúm de menjar llagostes. 
Acridofagia. 

ACRIDOQENIA. f. Bot. Malaltía qu' experimentan 
els vegetáis, ocasionada per les llagostes. Acrido- 
genia. 

ACRIDÓYDICH, CA. adj. Acridiforme. Acridoi- 
des, acridiforme. 

ACRIFOLI, A. adj. Bot. Se diu de les plantes qui- 
nes fulles teñen forma de llagosta. Acrifolio. 

ACRIMINACIÓ. f. L' acció y efecte de acriminar. 
Acriminación. 

ACRIMINADOR, A. m. y f. El qui acrimina. Acri- 
minador. 

ACRIMINAR. V. a. Acusar d' algún crim o de- 
licte. Acriminar. || Atribuir a algú una culpa o falta 
grave. Acriminar. || Condemnar alguna acció. Vi- 
tuperar. 

ACRIMINAT, DA. p. p. Acriminado. 
ACRIMONIA, f. Qualitat d' aspre. Acrimonia, 
acerbidad, aspereza, acritud. || Sátira, rigor. || 
Veemencia, eficacia en les paraules. Acrimonia. || 
Aspresa en el tráete o geni. Acrimonia, aspereza. 

ACRIMONIÓS, A. adj. Mólt aspre; pié d' acrimonia 
Acrimonioso. 

ACRINIA. f. Med. Disminució o falta complerta de 
secreció. Acrinia. 

ACRIPÉN, A. adj. Zool. Que té les plomes punxa- 
gudes. Acripeno. 



26 



ACR 



ACT 



ACRISIS. f. Patol. Falta total de crisis en una ma- 
laltía. Acrisis. 

ACRISOLAR. V. a. Purificar els metalls al gresol. 
Acrisolar, afinar. || Met. Examinar a fondo una cosa 
per inedi de prevés o de testimonis. || Acrisolar, 
alambicar. 

ACRISOLARSE, v. r. Acrisolarse. 

ACRISOLAT, DA. p. p. Acrisolado. 

ACRISTIANAR, v. a. Fam. Fer cristiá, batejar. 
Cristianar, acristianar. 

ACRISTIANAT, DA. adj. Anl. Que s' ocupava en 
obres o exercicis propis de cristiá. Acristianado. 

ACRiTICH, CA. adj. Med. Se diu deis fenóniens 
que pertanyen a la acrisis. Aerifico. 

ACRITUT. f. ACRIMONI.A. 

ACROÁTICH. adj. Calificatiu deis Uibres de fllo- 
sofia en els que nos tractava niés que de materies qué 
sois comprenían els iniciáis o adeptes. Acroático. || 
ESOTÉRICH. 

ACRÓBATA, s. Persona que baila o fá habilitats 
dalt d' una corda o d' un filferro posat en 1' aire. 
Acróbata. 

ACROBISTIA. f. Anat. Extremitat del prepuci per 
la part que 's talla en la circuncisió. Acrobistia. 

ACROCARPI, A. adj. Bot. S' aplica a la molsa que 
creix al cap de niunt de les branques; ters ordre de 
la familia de les moisés. Acrocarco. 

ACROCORISME. m. Hig. Exercici deis membres. 
Acrocorismo. 

ACRODINIA. f . Med Malaltía epidémica, qual sín- 
toma mes marcat és els dolors aguts a les mans y ais 
peus. Acrodinia 

ACRÓGEN, A. adj Min Se diu de fot crestall de- 
rivat d' un romboedre per minvament deis ánguls y 
veres superiors. Acrógeno. || Acotiledón que creix 
mes particularment peí vertix. Acrógeno. 

ACRÓLIT. m. Estatua que no te de pedra mes que 
'Is extrems. Aerolito. 

ACROLOGÍA. f. FU. Investigació deis primers prin- 
cipis o de la absolut. Aerología. || f. Escriptura gero- 
glífica feta per medi de figures que representan ob- 
jectes quin nom comensa ab la üetra que s' vol es- 
criurer. Aerología. 

ACROLÓGICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a la 
aerología. Acrológico. 

ACROMÁTICH, CA. adj. S' aplica a la propietat 
que teñen les ulleres de neutralisar els colors deis 
raigs lluminosos refractats per elles, y de suprimir 
les franges irisades que rodejarian les iniatges deis 
objectes observats ab elles. Acromático. || Fis. Se 
diu del crestall compost que constitueix I' objectiu 
d' una uUera de llarga vista. Acromático. 

ULLERA ACROMÁTICA. La que presenta 'Is objectes 
distants sense 'Is colors del arch de Sant Martí. An- 
teojo, lente acromático. 

ACROMATISAR. a. Opt. Destruir els colors que 
s' observan en la imatge d' un objecte quan se mira 
per un vidre lenticular. Acrotismo. 

ACRÓN, A. adj. Med. S' aplica al ungüent qu'obra 
mes energicament en la cura d' una malaltía. Acrón. 

ACRÓNICH, CA. adj. Aslron. Calificatiu del astre 
que surt y 's pon al meteix temps que 'i sol. Acrónico. 

ACRONICTE, A. adj. S' aplica al neixement y 
posta d' una estrella que neix y s' pon al meteix 
temps que '1 sol. Acronicto. || m. Astron. El temps 
en que s' ajuntan en el meridiá 'Is quatre planetes 
superiors. Acronicto. 

ACRONISÓYCH, CA. adj. Med. Se diu de les me- 
dicines que no poden conservarse mólt temps sense 
que 's pasin. Acronizoico. 

ACRONO, A. adj. Anat. Calificació deis ovaris que 
teñen un disch o corona mes o menys carnosa. Acrono. 



ACROPATÍA. f. Med Malaltía de la extremitat de 
qualsevol part del eos. Acropatia. 

ACROPÁTICH, CA. adj. Q^e pertany a la acropa- 
tia o que sufreix semblant malaltía. Acropático. 

ACRÓPOLIS, m. El lloch mes alt y fortificat en les 
ciutats gregues; ciutadela. Acrópolis. 

ACRGQUIR. m. Anat. Dona aquest nom la Facul- 
tat no solament a les extremitats deis dits, sino tam- 
bé a la má y fins a la part de bra? compresa entre 'I 
colze y 'Is dits. Acroquir. 

ACROSOFÍA. f. Ciei-.cia de lo absolut, que pertany 
tan sois a Déu. Acrosofia. 

ACRÓSTICH, CA. adj. Poesía en que les lletres 
iniciáis o fináis llegides de dalt a baix forman un niot 
o sentencia. Acróstico. 

ACROSTOLI. m. Aíar. Adorno de la proa de un 
barco; tros de ferro que sortía al extrém de proa de 
les galeres ab el qual abordavan y ofenían al ene- 
mich. Acrostolio. 

ACRÓTER. ni. Anat. Se diu en general de tota ex- 
tremitat del eos. Aerofaro. 

ACROTtRA. f. Ar^uzV. Nom deis pedestals que 's 
posan ais dos extrems y al cim delsfrontons triangu- 
lars, ahont solían pos.irs'hi estatúes o tórreles. Acro- 
tera. || Barrera feta de pilans y balustres queserveix 
de coronament a un edifici. Acrotera. 

ACROTERIASME. m. Med. ant. Una de les dotze 
menes d' operar la diéresis. Acroteriasmo. 

ACROTERIOSSIS. f. Med. Gangre.ia ds les extre- 
mitats deis membres del eos huma. Acroteriosis. 

ACROTISME. m. FU. Investigació de les primeres 
causes. Acrotismo. 

ACRÜPIT, DA. adj. Blas. Se diu deis animáis fe- 
réstecíis qu' están al escut sentats o encongits. Acrú- 
pido. 

ACTA. f. Escrit en que constan els acorts o decrets 
d' una corporació o comunitat. Acta. || Les del con- 
cilis. Cánones, actas. |l Relació de les vides deis 
sants, en especial de les deis Apóstols. ACTES DELS 
APÓSTOLS. Llibre sagrat compost per Sant Llucti, 
que conté la historia deis primers temps de la Iglesia 
y la del avens del Evangeli baix el ministeri deis 
apóstols. Actas de los Apóstoles. 

ACTE. m. Acció o fet. Acto, hecho. || Cada part 
principal d' un drama. Acto, jornada. || Filos. Les 
conclusións defensades en les universitats, colegís, 
etc. Acto. II Log. Les operacions de 1' ánima, y aixis 
se diu; acte del enteniment, acte de la voluntat. Acto. 
II Escriptura de venda. Carta de venta. || Auto. 
II m. Mida longitudinal deis románs. L' acte era mí- 
nim y quadrat: el primer tenía 120 peus de llarch y 
4 d' ampie; el segon 30 actes mínims. || Moment, 
temps perentori en que 's fa o succeix alguna cosa 
cóm: al ACTE de anar a diñar. Acto. || — ACORDAT. 
AUTO ACORDAT. || — ACUSATORi. For. El que acusa. 
Acto acusatorio. \\ —CARNAL. Cópula, concúbito, acceso, 
coito, acto carnal ó venéreo, congreso. || — DE CONTRi- 
Cló. Arrepentiment de haver ofés a Déu sois per ésser 
ell qui es. També se anomena aixis la fórmula ab que 
s' expressa dit arrepentiment. Acto de contrición. \\ — 
DE CORT. Les supliques deis tres bracos en quant eran 
aprobades peí rey, o la d' algú d' ells sens contra- 
dicció deis demés y ab aprobado del monarca, que 
comensavan: «Plau al senyor Rey o a la Majestat.» 
Acto de corte. || — definitiu. auto definitiu. || — DE 

INQUISICIÓ. AUTO D' I.NQUISICIÓ. || — DE POSSESSIÓ. 
L' exercici o us d' ella. Acto de posesión. || — DE SOL- 
TURA. For. El consentiment del jutge pera posar en 
Uibertat al pres. Acto de soltura. || —SACRAMENTAL. 
AUTO SACRAMENTAL. 

ACTES P0S1T1U3. pl. Blas. Fets que califican la no- 
blesa d' alguna persona o familia. Actos positivos. 

EN ACTE. adv. En acció de fer alguna cosa. En 
acto, en ademán. 



ACT 



ACU 



27 



L'ACTE MES BO QUE 'L SAVI POT FER, ES CUMPLIR 
EL SANT VOLER. Ref. Reprén ais que 's glorían de sa- 
ver móltes arts y ciencias, y viuen desastradament. 
Aquel sabe que se sa'va, que el otro no sahe nada. 

TINDRE ACTE CARNAL, fr. Tindre accés 1' home ab la 
dona. Conocer carnalmenle, iener cuenta. 

TINDRE L'ACTE. fr. En els estudis pi'iblichs defen- 
sar concliisións. Defender actos ó conclusiones. 

ACTEOGRAFÍA. f. Descripció deis pesos. Atteo- 
grafía. 

ACTEOGRÁFICH, CA. adj. Relatiu o pertanyent a 
la acteografía. Acteográflco. 

ACTEÓGRAFO. ni. Qui descriu els pesos. Acteó- 
grafo. 

ACTEÓMETRE. m. Iiistrutnent pera pesar carruat- 
ges y niés especialnient pera conéixer si un d'ells 
porta mes pes del que perniet la lley. Acteómetro. 

ÁCTIM. m. La dotsena part de la mida coneguda 
per punt; un peu geométrich conté 1,758 áctims. 
Actimo. 

ATINEUTXÍM. ni. Bot. Teixit deis vegetáis qiian 
les céhiles que 'i forman están disposades en figura 
d' estrelles. Actineuchimo. 

ACTINFA. f. Zool Mena de pólips c.irnosos de la 
familia deis Zoantaris, coneguts vulgarment ab el 
nom de ,-inéniones de mar, per lasemblanga que teñen 
ab aquesta flor. Actimia. 

ACTINOBOLISME. m. Fisiol. Paraula ab que'ls 
antichs fisiólechs designavan I'acció instantánea deis 
esperits animáis, en virtut de la qual les parts orgá- 
niques efectúan els nioviments que 1' ánima 'Is vol 
imprimir. Actinobolismo. 

ACTINODERiVlE. ad. Cnlificatiu deis animáis que 
teñen la pell plena de sólclis en forma de raigs. Acti- 
nodermo. 

ACTINCLITA. f. Min. ACTINOT. 

ACTINOLOGÍA f. Zool. Ciencia que tracta deis 
zoóflts. Actinología. 

ACTINÓMETRE. m. Instrument que serveix pera 
midar la intensitat de la irradiació solar. Actinó- 
metro. 

ACTINOSSOARI, A. adj. Zool. Se diu deis cuchs 
que teñen els seus órgans ínterns disposats en forma 
de raigs. Actinozoario. 

ACTINOT. f. Min. Pedra dura prismática mólt 
semblanta al anfibol, del que sois s' hi diferencia peí 
color, qu'es verdós. Actinote. 

ACTINÓTICH, CA. adj. Min. Se diu de les roques 
que contenen crestalls d'actinot. Actinótlco. 

ACTINOTÓS, A. adj. Min. ACTINÓTICH. Actino- 
toso. 

ACTITADER, RA. adj. For. Lo qu' está per actuar. 
Lo que está para actuar, actitadero. 

ACTITUT. f. Situació o positura de qualsevcl ob- 
gecte. Se diu particularment en la pintura de la dis- 
posició en que 's posa '1 modelo pera ésser copiat. 
Actitud, acción. 

ACTIU, VA. adj. El que té activitat o és moltllest 
en fer les coses. Activo. || Lo que obra promptament, 
cóm certs venenos. Activo, violento. || Prompte, di- 
ligent. Activo, agudo, eficaz, listo. || Gram. Perta- 
nyent a I'acció del verb. Activo. || For. El fur d' al- 
gunes persones pera portar les causes a certs tribu- 
nals per privilegi de la corporació a que pertanyen. 
Activo. 

PER ACTIVA Y PER PASSIVA. Exp. fam. De totes 
maneres. Por activa y por pasiva. 

PRIVAR DE VEU ACTIVA, fr. Privar del dret de vo- 
tar. Privar de voz activa. 

VEU ACTIVA. Exp. El dret de votar. Voz activa. \\ 
Gram. La deis verbs. Voz activa. 

VIDA ACTIVA. Aquella en que s'hi emplean les for- 
ses corporals. Vida activa. 



VERB ACTIU. Gram. El que significa acció. Verbo 
activo. 

ACTIVAMENT. adv. m. Ab Hestesa o promptitut. 
Activamente. || Ab activitat. Activamente. 

ACTIVAR, v. a. Avivar, excitar, accelerar, instar. 
Activar. 

ACTIVAT, DA. p. p. Activado. 

ACTIVÍSSIM, A. adj. sup. Muy activo. 

ACTIVITAT. L Virtut de obrar. Actividad. II Melaf. 
Agudesa, promptitut. Actividad. || Vivesa en certes 
coses inanimades. Actividad. 

ACTOR, m. Cómich, representant. Actor. || Agent. 
For. Qui posa una demanda judicial. Actor. 

ACTORA. f. Comedianta. Actriz, cómica. 

ACTRIU. f. p. u. Adora, comedianta, cómica. Ac- 
triz. 

ACTUACIÓ. f. For. La acció y efecte de actuar. 
Actuación. 

ACTUAL, adj. Lo que existeix sn el n:oment en que 
's parla y, per lo tant, no dependeix ja de la voluntat 
de ningú. Actual. || Lo que té la virtut de obrar in- 
mediatament. Actual. 

ACTUALISAR. v. a. Reduir a acte. Actualizar. 

ACTUALITAT. f. Estat present d' alguna cosa. Ac- 
tualidad. 

EN LA ACTUALITAT. adv. m. En la actualidad. 

ACTUALMENT. adv. m. Ara, al present. Actual- 
mente, en la actualidad. 

ACTUANT. p. a. y m. El qui en un acte literari o 
científich resumeix els arguments y 'Is contesta. Ac- 
tuante. 

ACTUAR, v. a. Pair, fer la digestió. Actuar, dige- 
rir. II Defensar conclusions. Actuar, defender actos 
ó conclusiones. || For. Instruir el procés. Actuar, ins- 
truir, enterar, reflexionar. 

ACTUARI. m. For. Notari que dona fé en eis au- 
tes. Actuario. 

ACTUAT, DA. p. p. Actuado. 

ACUDIR, v. n. Juntarse en un meteix lloch. Acudir, 
concurrir. || Fer cap, arribar aigú al lloch ont li con- 
vé. Acudir. II Anar en ajiida o socorro d' algú. Acu- 
dir. II Valerse d' alguna persona. Acudir, recurrir, 
valerse. || Valerse d' algún medi. Acudir, echar ma- 
no. II Ocorre d' improvís algún pensament o especie. 
Saltar, ocurrir, 
acudir. |¡ Dit de 
la térra, pro- 
duir, donar cuUi- 
ta. Acudir, lle- 
var fruto. 

ACUDIT, DA. 
p. p. Acudido. 
II m. Ocurrencia 
viva y repenti- 
na. Arranque. 

ACUEDUCTE. 
m. Canal o cano- 
nada artificial per quina passa 1' aigna. Acueducto. 

ACUIDAMENT. m. Ant. DESAFÍO. || FORgA, VIOLEN- 
CIA. II PRESSA. 

ACUIDAR. v. a. Ant. Desafiar. || Perseguir. || 
Violentar, oprimir. 

ACUIDAT. p. p. Ant. DESAFIAT. || ENEMICH. || OPRI- 
MIT. 

ACUITADAMENT. adv. m. Ant Penosament, ab 
añicció, apuro, etc. Apuradamente, y Ant. Acuita- 
damente. 

ACUITADOR, A. s. y adj. Ant. Que causa cuita, 
cuitat, congoixa, etc. Opresor, y Ant. Acuitador. 

ACUITAMENT. ni. Ant. Acte y efecte d' acuitar. 
Acuitamiento. 




Acueducte roma de Tarragona 



28 



ACU 



ACU 



ACUITAR. V. n. Ant. CUITAR. || INTIMAR LA GUE- 
RRA. II a. Ant. Posar en apuro, apretar, afligir. Apre- 
tar, apurar, oprimir, afligir, y Ani. Acuitar. 

ACUITARSE, r. Ant. Decaure d' ánim, perdre '1 
valor, desanimarse. Desalentarse, desanimarse, 
acuitarse. 

ACUITAT, DA. adj. Apurat, afligit, congoixós. 
Apurado, afligido, apresurado, y Ant. Acuitado. 

ACULAMENT. ni. Acció y efecte de acular y acu- 
larse. Aculamiento. 

ACULAR, a. Fani. Acostar la grupa del cavall a la 
paret o a algún altre indret pera dafensarse. Acular. 
II Ndut. Acostarse la ñau y tocar ab la popa o codast 
a la sola, sobre pedrés, etc., en un nioviment de retro- 
cés. Acular. 

ACULARSE. V. r. Se diu deis carruatges que s' in- 
clinan a la part de darrera a causa de portarhi mes 
pes que devant. Dar culata. || ABATRES el MER- 
CADER. 

ACULAT, DA. adj. Blas. Parlant d' escuts d' ar- 
mes, se díu del cavall ajupit damunt les anques com 
si volgués recular. Anclado. 

ACULEAT, DA. adj Ictiol. Que té les espines acu- 
liformes. Aculeado. 

ACULEIFORME, adj. Zool. y Boi. Que té forma de 
agulló. Aculeiforme, aculiforme. 

ACÚLEO, ni. Poét. POTRO, 3. 

ACÚLEOS, A. adj. Que té espina o agulló. Acu- 
leoso. 

ACULLENSA. f. Ant. ACULLIMENT. 

ACULLIDA. f. ACULLIMENT. 

ACULLIDOR, A. m. y f. HOSPEDER. 

ACULLIMENT. m. La acció y efecte de acullir. 
Acogida, hospedaje, acogimiento, hospitalidad. || 
Amparo, refugi. Acogida, amparo, refugio, asilo, 
guarida. 

ACULLIR. V. a. Admetre a casa. Acoger, albergar. 
II Metdf. Amparar, protegir. Acoger, amparar, pro- 
teger, patrocinar, refugiar. || Amagar. Encubrir, 
ocultar. 

ACULLIRSE. V. r. Refugiarse. Acogerse, guarecer- 
se, albergarse. 

ACULLIT, DA. p. p. Acogido, refugiado, alber- 
gado. 

ACÚMETRE. m. Instrunient pera midar la potencia 
auditiva de cada hú. Acúmetro, audimetro. 

ACUMÍNEU, A. adj. Acabat en punta. Acumíneo. 
II Bot. Se diu de qualsevol part deis vegetáis que 
acaba en punxa, y mes particularment de les fulles. 
Acumíneo. 

ACUMINÍFER, A. adj. Zoo/. Que té tubérculs pun- 
xaguts o angulosos. Acuminífero. 

ACUMINIFOLIAT, adj. Bot. Que té les fuiles an- 
guloses o acabades en punxa. Acumifoliado. 

ACUMULABLE. adj. Lo que 's pot acumular. Acu- 
mulable. 

ACUMULACIÓ. Acció y efecte d' acumular. Acu- 
mulación, amontonamiento. || f. Metaf. Reunió de 
capitals, rlqueses, honors, títols, etc., en determinat 
subjecte. Acumulación. || Ret. Figura que consisteix 
en reunir en un nieteix període y baix una meteixa 
forma, sense alterar el moviment oratori, una munió 
de detalla que teñen per objecte donar major claretat 
y desenrotllo a la ¡dea. i) —DE ACCIONS. For. Reunió 
de dues o mes accions en un sol judici. Acumula- 
ción de acciones. II —DE AUTOS. Reunió d' aquets 
pera que 's decideíxin en un sol judici. Acumulación 
de autos. || —de les causes de possessió y propie- 
TAT. Reunió deis judicis possesori y petitori. Re- 
unión de las causas de posesión y propiedad. || 
Med. Reunió d' humors o d' altres substancias. Acu- 
mulación. 



ACUMULADOR, A. m. y f. El qui acumula. Acu- 
mulador, acriminador. || m. Fís. Aparato en el que 
s' hi acumula la electricítat; es una mena de dipósit 
o magatsem de for^a que, una vegada pié, se pot dur 
ont se vulgui pera aplicarla a usos industriáis, tais 
cóm la tracció, fer moure telers, maquines y altres 
artefactes. Acumulador. 

ACUMULAMENT. m. ACUMULACIÓ. 

ACUMULAR, a. Reunir varíes coses de la meteixa 
o diferenta especie. Acumular, acopiar, reunir, 
amontonar, agolpar. 

ACUMULARSE, r. Reunirse varíes coses de la me- 
teixa o diferente especie. Agolparse, amontonarse. 

ACUMULAT, DA. p. p. Acumulado. 

ACUMULATIU, VA. adj. For. S' aplica a la juris- 
dicció per la qual pot un jutge conéixer ab prevenció 
en les meteixes causes que un altre y adelantárseli en 
llur coneixement. Acumulativo. 

ACUMULATIVAMENT. adv. m. Ab coneixement 
anticipat d' alguna cosa. Acumulativamente, á pre- 
vención. II For. En comú, juntament ab altres. Acu- 
mulativamente. 

ACUNSAR. v. a. Ant. Fer punta a alguna cosa. 
Aguzar. 

ACUPULAR. V. a. Arquit. Donar a alguna coberta 
d' edifici la forma de cúpula. Acupular. 

ACURSAR. V. a. ESCURSAR. 

ACURULLAR. v. y a. y 'Is seus derivats. CURU- 
LLAR. 

ACÚS. f. Declaració de certes caries ab que 's 
guanyan alguns tantos. Acuse. || Primera persona del 
present d' indicatiu del verb acusar. Yo acuso. 

ACUSACIÓ. f. For. La acció y efecte d' acusar de- 
vant del jutge. Acusación. || Discurs del fiscal. Acu- 
sación. 

FALSA ACUSACIÓ. Calumnia. 

FORJARSE UNA ACUSACIÓ. f. Imputar a algú un de- 
licie que no ha comes. Calumniar, forjar una acusa- 
ción, acusar falsamente. 

ACUSADOR, A. m. y f. El qui acusa. Acusador. || 
adj. ACUSATORl. 

ACUSADOR FALS. El qui acusa a un innocent. Ca- 
lumniador. 

ACUSAR. V. a. Donar part al superior d' alguna 
falta. Acusar. I! Citar a un reo, declarar un crim de- 
vant el jutge. Acusar. || Tatxar a algú d' alguna fal- 
ta. Acusar, notar, tachar, afear. || En el joch del 
tuti y alguns altres, manifestar les caries ab que 's 
guanyan certs tantes. Acusar. 

ACUSAR FALSAMENT. fr. Calumniar. 

ACUSAR LA CONCIENCIA, fr. Teñir remordinients de 
alguna culpa comesa. Acusar, argüir la conciencia. 

ACUSARSE, v. r. Dir els pecáis en el sagrament de 
la penitencia. Acusarse. 

ACUSAT, DA. p. p. Acusado. 

ACUSATIU. m. Gram. El quart cas de la declina- 
ció. Acusativo. 

ACUSATORl, A. adj. For. El que acusa y acrimi- 
na, cóm: Acte acusatori, delació acusatoria. Acusa- 
torio. 

ACUSMACIA. f. Med. Qualitat o propietat de lo 
que produeix sensació al oído Acusmacia. || Prodúc- 
elo de sons que 's percibeixen sense saber d' ont ve- 
nen. II Cert misteri acústich. Acusmacia. 

ACUSMAT. m. Fis. Fenómen que té lloch al aire, 
com un brugit semblant al de nióltes veus humanes y 
de diversos Instruments de música. Acúsmato. 

ACUSMATICH, CA. s. y aJj. Que s' ou sense véu- 
res o que se sent sense ésser vist. Acusmático. 

ACÚSTICA. L Part de la física que tracta del so y 
de les seues qualitats. Acústica. 

ACÚSTICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu al so. 



ADA 



ADD 



29 



Acústico. II — mAlich, Med. Muscle extern del marte- 
llet en r aurella; lo que pertany al oido y al marte- 
llet. Mállco acústico. 

ACUTANGUL. adj. Geom. Tot lo que té ánguls 
aguts. Acutángulo. 

ACUTANGULAR ( SECCIÓ D' UN CONO). Geom. 
Aquella secció que per medí d' un plá forma un án- 
gul agut ab 1' eix d' un meteix cono. Sección de un 
cono acutangular. 

ACUTANGULAT, DA. adj. Geom. D' ánguls aguts. 
Acutangulado, acutángulo. || Bot. Qualsevulga part 
d' una planta que tingui ánguls aguts. Acutangu- 
lado. 

ACUTICAUDE. adj. Zool. Que té la qúa punxa- 
guda. Acuticaude. 

ACUTICORNI, A. adj. Zool. Que té corns o banye- 
tes punxagudes. Acuticornlo. 

ACUTICOSTAL. adj. Zool. Que té parts sortides y 
agudes a la superficie del eos. Acutlcostal. 

ACUTIFLOR. adj. Bot. De petáis o lobuls aguts. 
Acutiflor. 

ACUTIFOLIAT, DA. adj. Bot. Se diu de les plan- 
tes que teñen les tulles acabades en punxa. Acutifo- 
liado. 

ACUTILABRO, A. ad.. Enlom. Se diu de les ara- 
nyes que teñen la boca acabada en punxa. Acuti- 
labro. 

ACUTILOBULAT, DA. adj. Bot. Se diu deis vege- 
táis que teñen aguts els lobuls de les fulles. Acutilo- 
bulado. 

ACUTIPENNE. adj. Ornit. Que té les plomes o ales 
agudes. Acutipenne. 

ACUTIRROSTRE, A. adj. Orní7. De béch punxagut 
o llargarut. Acutirrostro. 

ACUTO-ESPINÓS, A. Entom. Calificatiu de les 
orugues que teñen en sa part superior varíes series 
d' espines agudes. Acutoespinoso. 

AD. prep. Ant. Lo meteix que A, cóm ADAQUET, 
ADALQUN, A. 

ADÁCTIL, A. adj. Zool Que no té dits. Adáctilo. 

ADAGI. m. Expressió alegórica, breu y sentencio- 
sa. Adagio, refrán, proverbio. || Mus. Un deis cinch 
movimCiits fundamentáis de la música, que equival a 
moderat. El meteix nom se dona a la composició, y 
aixis 's diu: tocar o cantar un adagi. Adagio. 

ADAL. m. Med. Nom donat a la part de les plantes 
que couté llurs respectives propietats medicináis. 
Adal. 

ADALADAIVIENT. adv. m. Ab gran ansia. Precipi- 
tadamente, desaladamente. 

ADALARSE, v. r. Corre furiosament, tirarse ab 
ansia demunt alguna persona o cosa. Desalarse. 

ADALAT, DA. p. p. Desalado. 

ANAR ADALAT. fr. Corre, tirarse demunt d' algú o 
alguna cosa. Desalarse. 

ADALBERT. n. p Adalberto. 

ADALEIZ, ADELACIBA O BONAFILLA. Ab aqués- 
tos diferents noms es coneguda la filia deis comtes 
de Barcelona Sunyer y Rikildis, casada ab un oncle 
d' ella, fíll de Guifre 1, nometat Suniefret, comte de 
Urgell que vivía en la primera meitat del sigle X. 

ADALERAT, DA. adj. ADALAT. 

ADALIT. m. Ant. Capitá de gent de guerra. Ada- 
lid, caudillo, capitán. 

ADAMADET, A m. y f. d. Adamadillo. 

ADAMADURA, f. Ant. AFEMINACIÓ. 

ADAMANTÍ, NA. adj. Poét. Brillant o dur com el 
diamant. Adamantino, diamantino. 

ADAMARSE, v r. AFEMELLARSE. Adamarse, afe- 
minarse, remilgarse, afeñicarse 

AD AMAT, DA. adj. S' aplica al que té faccions 



fines y deücades com les de les dones o mostra afi- 
cions y maneres propies d' cUes. Adamado, afemi- 
nado, melindroso, amaricado, mimoso. 

ADÁMICH, CA. adj. Se diu de la térra o dipósit 
d' ella que les aigUes del mar reuneixen en el refluix. 
Adámico. || Antrop. Rassa humana primitiva que se 
suposa ésser originaria d' Abisinia. Adámica. 

ADAMITES. m. pl. Nom de 1' historia ecclesiástica 
y canónica; certa secta antiga d' heretges, que vol- 
guéren imitar la nuesa d' Adám, dient que s' havia 
restablert la ignocencia original. Son inventor fou 
Prodico, segóns Teodoreto. Els adamites eran una 
branca deis basilides y carprocracis; aquesta heret- 
gía £ou renovada a principis del sigle xv per un t.^1 
Picardo, que passá de Flandes a Alemanya, y prete- 
nía tornar al mon la ignocencia original, que feya 
consistir en que les dones fossin comunes, y en la 
nuesa; per lo que compareixían nusos a les places 
publiques, essent alxís que 'Is antichs, segóns Sant 
Epifani, solsament se despullavan en llurs reunions 
intimes. En algunes parts se juntavan de nit y tenían 
per divisa aquest vers llati: «Jura, perjura, secretum 
prodere noli:» que vol dir: «jura que no descubrirás 
el secret;» despreciavan els vestits qne 'Is oferían, 
dient que Adám era llur fundador. Adamitas. 

ADÁN. m. Fam. Home deixat, brut o abandonat. 
Adán. ESTAR FET UN ADÁN fr. Estar hecho un Adán. 

ADAPTABLE, adj Lo que 's pot adaptar o aco- 
modar. Adaptable, acomodable. 

ADAPTACIÓ f. La acció y efecte de adapta-. 
Adaptación. 

ADAPTADAMENT. adv. m D' una manera com 
cal, acomodadament. Adaptadamente. 

ADAJ'TAR. V. a. Fer qu' una cosa vagi o caigui 
bé ab un altra. Adaptar, adecuar, proporcionar. 

ADAPTARSE, v. r. Acomodarse una cosa ab una 
altra. Adaptarse 

ADAQUELL, A. pron. Ant. AQUELL. 

ADARB. m. Espay y camí que hi há dalt de les mu- 
ralles y demunt '1 qual s' aixecan els marlets Adarve. 

ADARGA, f. Escut de cuiro de forma oval, ab una 
ansa pera '1 braq y altra pera la má. Adarga. || Trac- 
tat del blasó o Índex deis escuts d' armes de la no- 
blesa. ArmoriaL 

ADARGAR, v. a. Ant Cubrir, defeiisar a algú ab 
la adarga. Adargar. || a. Donar la fo ma o seniblansa 
de la adarga. Adargar. 

ADARGARSE, v r. Cubrirse o defensarse ab la 
adarga. Adargarse, abroquelacre. 

ADARGUER. m Ant El qui fcya adargues o les 
usava. Adarguero. 

ADARGUETA. f. d. Adarguilla. 

ADARS m. pl. Min. Escuma salada que en temps 
de seca fa com una crosta a les canyes, jo.ichs y her- 
bas que creixen a les maresmes. Adarca. 

ADASSÓ. pron. Ant ASSÓ, Aixó. 

ADAYA. Geog. lUots del dist. de Cindadela. Me- 
norca. II (GRANJA DE). Caseriu del terme de Mercadal, 
Menorca. 

ADDICIÓ. f. Afegidura, nota, suplenient. Reparo 
que 's posa a uns comptes. Adición, apéndice, adi- 
tamento, suplemento. |l Gram. Pleonasme, figura per 
la que s' afegeixen a una expressió páranles que li 
donan raes forsa sense ser necessaries al sentit, v. gr. 
Jo ho he vist ab mós propis ults. Adición. || For. Ad- 
missió, acceptació de herencia. Adición, admisión 

ADDiClÓ DE LA HERENCIA. For. La accló y efecte de 
adniétrela Adición de la herencia 

ADDICIONAL. adj S' aplica al article, cláusula o 
expressió que s' afeseix a un tractat o reglanient des- 
prés de forniat. Adicional. 

ADDICIONAR. v. a. Fer o posar adJicións. Adi- 
cionar, añadir. 



30 



ADE 



ADE 



ADDICIONAT, DA. p. p. Adicionado. 

ADDICTE, TA. adj. Inclinat, aficionat, dedicat. 
Adicto, afecto 

ADDITIU, VA. adj. Gram. Que 's junta a una pa- 
raula pera modificarla. Aditivo. 

ADDUCCIÓ. f. Anat Lo contrari de abdiicció. Mo- 
vimeiit que fa acostar al ei.\ vertical del eos qualse- 
vol altre part que se n' ha separat. Aducción || Ac- 
ció o nioviment deis iiuisdes adducfors 

ADDUCTIU, VA. adj. Anat. Que determina o pro- 
dueix 1' adducció Aductivo. 

ADDUCTOR, A. adj. Anat. Lo contrari d' abduc- 
tor. Cada hu deis muscles que mouen certes parts 
aproximantles al eix del eos. Aductor. || adj. Que 
addueix o determina 1' adducció. || Bot. Se diu de certs 
vasos o füaments. 

ADEBA. Geog. Ant. Nom de Batea, prov de Ta- 
rragona, en temps del románs. 

ADECLIVITAT. f. Anat. La forma que té la super- 
ficie que separa les duts cavitats del cap del os ano- 
menat tibia. Adeclividad. 

ADECTE. adj Farm Medicina que calma o neu- 
tralisa 1' efecte produit per un' altre. Adecto. 

ADÉFACH, GA. adj. GOLAFRE H Alerf. S' aplica a 
qui pateix ade'agia. Adéfago, voraz 

ADEFAGIA f. Med. M ilaltía que consisteix en un 
desitj y una nec;ssitat continua de menjar alimer.ts 
sólits: se sol pendre també per cassussa o fam canina. 
Adefagia. 

ADEFORA. adv. II. Al carrer, fora, en públich, 
públicament. Fuera, afuera. 

ADELA, n. p Diminutiu d' Adelaida. Adela. || f. 
Entom. Género d' insectes del ordre deis lepidópters. 
Adela 

ADELANTAMENT. m. La acció y efecte de ade- 
lantar. Adelantamiento II La dignitat y '1 territori 
del adelantat. || Mellora, aunient, ganancia, ventatja. 
Adelanto, adelantamiento, medro. 

ADELANTAR a Apressar, accelerar. Adelantar, 
apresurar. || Anticipar la paga, '1 sou, etc. Antici- 
par, adelantar. |i Met. Aumentar, mellorar. Adelan- 
tar, medrar, mejorar, aumentar. || Afegir alguna 
cosa a lo inventat per altres. Adelantar. || n. Me- 
llorar o avensar en les ciencias, en la salut, etc. 

ADELANTAT, DA. adj. Aprofilat en algún ram, 
ciencia o art. Adelantado. || m, Ant L' antich go- 
vernador d' una provincia fronterissa. I adj Se diu 
del diner que 's paga ab anticipació. Anticipado, 
adelantado II — MAJOR DE CASTELla. m. Dignitat 
antiga en Espanya. Eu la pau era considerada com 
la de jutge, y en la guerra com la de capitá general. 
Adelantado mayor de Castilla. 

ADELF, A. n. p. Adelfo | adj. Bot. Calificatiu que 
's dona ais estams de les plantes, qu' están agafats 
per llurs fibres en un o en algúns cossos Adelfo. 

ADELFIA. f Bot. Reunió de mólts estams que 's 
juntan sobre una base comuna que se 'n diu andrófor. 
Adelfia. 

ADELFIXIA. f. Med. Unió, simpatía, confraterni- 
tat, disposició armónica de les parts orgáhiques que 
componen el eos, y de les seus afeccións. Adelfixia 

ADELILL. m Ant. ADALIT. 

ADÉLIT, DA. adj. Med. Se diu en pato'ogía deis 
síntomes poch clars o poch manifestos. Adélido. 
ADELITARSE v. r. Ant. DELEITARSE. 
ADELITAT. p. p. DELEITAT. 

ADELIVITAT. f. Anat Denominació de la super- 
ficie eixida y desigual que separa les dues cavitats 
articulars del cap del os de la cama, anomenat tibia. 
Adelividad 

ADELOBRANQUI, A. adj. Zool. Que té les bran- 
ques amagadas o poch visibles. Adelobranquio. 



ADELOCÉFAL, A. adj. Zool Que té '1 cap invisi- 
ble o amagat Adelocéfalo. 

ADELOCER, A. adj Zool Que té les banyes ama- 
gades. Adelócero 

ADELODERM. adj Zool Que té les branquíes 
auiagades sota la pell Adelodermo. 

ADELÓGEN, A. adj. Geol S' aplica a les roques 
quins components son barrejats de tal mena que sem- 
blan fets d' una sola substancia. Adelógeno 

ADELONEUM, A adj. Zool. Calificatiu del animal 
que té amagades les vies respiratories. Adeloneumo. 

ADELONEURO, A. adj. Zool. Que no té freixura 
o pulmó. Adelopulmonado, adeloneuro. 

ADELÓPEDO, A adj. Zool S' aolica al animal 
que sembla no tindrer peus Adelópodo. 

ADELÓSTOMO. adj. Zool. Que té invisible la 
boca. Adelóstomo. 

ADELUM. Geog. Anat. Nom de Castalia, provin- 
cia d' Alacant, en temps deis románs. 

ADEMANT. m. Ant DIAMANT. 

ADEMES adv m. A mes ci' aixó, d' alió, fora de 
qualsevol cosa de que 's tracta. Además, á más-, 
fuera de, sobre 

ADEMES DE QUE. m adv. Además que. 

ADEMONIA. f. Med. Malaltía que 's tradueix per 
una gran agitado o una ¡nquittut extremada. Ade- 
monia. 

ADEMPRAR. v. a. Ant. Acció de pendre Tomar. 

ADEMUZ. Geog. Petita regió del regne y prov. de 
Valencia, ficada dins de la de Terol. || Vila de la 
provincia de Valencia, bisb. de Segorbe, part. jud.de 
Chelva; es a la dreta del riu Turia o Quadalaviar y 
té 3.415 hab. 

ÁDENA. f. Ter. ÁNECH. 

ADENALGIA. f. Med. Dolor a les glánules o glán- 
dules. Adenalgia. 

ADENEUFRAXIA. f. Med. Obstrucdó de les glánu- 
les. Adeneufraxia. 

ADENITIS, f. Med. Inflamació de les glánules, y 
mes partieularment de les linfátiques. Adenitis. 

ADENOFARÍNGICH, CA. adj. Med. Pertanyent a 
les glánules y a la faringe Adenofaringeo. 

ADENOFARINGITES. L Med. Inflamado de le? 
glánules y de la faringe. Adenofaringites. 

ADENOFÍLEU. A. ad. Bot. Calificació de les plan- 
tes que teñen tuLérculs o glánules en les seues fulles 
Adenofíleo. 

ADENOFTALMÍA. f. Med. Inflamació de les glánu- 
les de les pálpebres. Adenoftalmia. 

ADENOFTÁLMICH, CA. adj. Med. Referent a la 
adenoftalmia. Adenoftálmico. 

ADENÓGRAF. s. Anat. Expert en adenografía. Ade- 
nógrafo. 

ADENOGRAFÍA. f. Anat. Descripció anatómica d& 
les g!ánules. Adenografía. 

ADENOGRÁFICH, CA. adj. Anat. Pertanyent a 
relatiu a la adenogra :ía. Adenográfico. 

ADENÓLECH, GA. s. y adj. Anat. Entes en la ade- 
nología. Adenólogo. 

ADENOLOGÍA. f. Med. Anatomía de les giánules 
Adenología. 

ADENOMENÍNGEA. adj. y f. Med. Calificatiu de 
la febre mucosa o pituitosa. Adenomeníngea. 

ADENÓNCESE. f. Med. Tumefacció de les glánu- 
les Adenóncese. 

ADENÓPODA adj. f Bot. Calificatiu de la planta 
que té 'i mánech de la flor glandulós. Adenópoda. 

ADENÓPODO, A. adj.fioí. Que té glandulosos els- 
pedíeuls. Adenópodo 

ADENÓS, A. adj. Med. GLANDULÓS 



ADE 



AD! 



31 



ADENOSCLEROSIS. f. Med. Durcsa de una glánu- 
la; no fa mal. Adenosclerosis 

ADENOSIS f. Mcd Mal crónich que 's pateix en 
alguna glánula. Adenosis. 

ADENOSTÉMONO, A adj. Bot Que té glánules 
en les fibras deis estams. Adensstémono 

ADENOSTOMÍ A. Anat. Dissecció anatómica de les 
glánules Adenostomia. 

ADENOSTÓMICH, CA. adj Anat Pertanyent a 
adenostomia Adenostómico. || s. El subjecte que la 
practica 

ADENTAL. adj. y m. Anai Nom d' una de les pes- 
ses elementáis que forma part de les vertebres cefá- 
liques. Adental. 

ADEPTE. adj. y m. Se deia del qu estava iniciat 
en els secrets de la alquimia. Adepto. || Allistat en 
alguna secta o societat secreta || Inicial en alguna 
ciencia oculta. Adepto, iniciado || Tot aquell que 
es afecte a una persona, a una idea, a un partit po- 
lítich, etc. Adepto, partidario 

ADEQUACIÓ f Acció y efecte de adequar. Ade 
cuación. 

ADEQUADAMENT. adv. m Ab oportunitat, pro- 
porcionadament. Adecuadamente. 

ADEQUAR. V. a. Igualar, aco.tiodar una cosa a 
un'altra. Adecuar. 

ADEQUAT, DA. p. p. Adecuado. || Acomodat, a 
propósit per alguna cosa. Adecuado. 

ADER (Son). Geog. Hisenda del terme d' Escoria, 
Mallorca. 

ADERAMÍN. m. Astron. Nom del estel que 's veu 
demunt de la espatlla esquerra de Cefeu. Aderamín. 
ADERN. m ter. ALADERN, ARBRH. 
ADERRARIAR. v. a. Ant ENDERRERIT 
ADERRARIAT, DA. p. p. Ant. ENDERRERIT. 
ADÉS. adv. t. Ter. Ara, fa poca estona. Poco há, 
ahora poco. || v. ara, tantost. || Ant. Luego. 

ADÉS, ADÉS. Ara meteix. Ahora mismo, en este mo- 
mento, ahora. || adv. m. Ant. POCH A POCH. 
ARA Y ADÉS. m. adv. ARA. 

ADÉSMACS. adj. pl. Zooí. Muscles quina petxina 
es massa petita pera tancar tot el eos y quina cuber- 
ta tubulosa está del tot tancada. Adermáceos. 
ADESTE. adv. 11. Ant A la dreta. A la derecha. 
ADESTRARLE, adj Que 's pot adestrar. Adiestra- 
ble 

ADESTRADOR, A. m. y f. El qui adestra. Adies- 
trador 

ADESTRAMENT. m. La acció y eíecte de ades- 
trar. Adiestramiento. 

ADESTRAR v. a. Guiar, encaminar Adiestrar. || 
Instruir, ensenyar. Adiestrar.|| Ant. AMIDAR.|| DOMAR. 
ADESTRARSE, v. r. Ensajarse, exercitarse. Adies- 
trarse, habituarse, ejercitarse 

ADESTRAT, DA. p. p. Adiestrado. || adj. Blas. 
S' aplica al escut que té a la part dreta alguna partió 
o blasó, y també a la figura o blasó principal quan ne 
té un altre a la dreta. Adestrado. 

ADÉU. m. Terme de saludar ab franquesa o amis- 
tat. Adiós, agur, abur, ahur. 1| Expr. Usada pera 
saludar a aigú particularment al despedirse A Dios; 
á Dios con la colorada || interj. Pera manifestar 
qu' alguna cosa ja no té remey. ¡A Dios! 

ADÉU, A MES VEURE Expr. Pera despedirse d' algú 
citantlo pera un'altra ocasió. A Dios y vedmonos. 

ADÉU QU' ES TART. £xpr fam. Ab que 's despedeix 
el qui va depressa. A Dios, que esquilan. 

A DÉu SiAu. Expr. Ab qu' algú 's despedeix d' al- 
tees. A Dios, queden ustedes con Dios 

ADÉU Y A LA VENTURA. Expr. Incertament, sens es- 
peransa de felís éxit. en lo que 's preté A Dios y d la 
ventura. 



ADEUSSIÁU. Expressió composta de d Déu y de 
sidu, com si 's digués: siáu ab Déu, significantse la 
salutació que 's dona al despedirse d' aigunes perso- 
nes. Con Dios 

ADEUTAR V. a. Deure, tindre que pagar qnelconi. 
Adeudar, deber. 

ADEVINALLA f Ant ENOEVINALLA. 
ADEVINANSA. f. Ant. ENDEVINACIÓ. 
ADEVINAR. V. a. endevinar. 
ADEVINAIRE. s. Ant. Qui endevina. Adivinador. 
ADEVINETA. s y adj. Fam. ant. Qui endevina ab 
tacilitat. Adivinador, adivino. 

ADFALANGINA. f Anat. Falangiua accessoria 
Adfalangina. 

ADFORI m Bot ant ADZARi. 
ADGUSTAL. adj. m. Anat. Una pessa elemental 
d'una de les vertebres cefáliques. Adgustal. 

ADHEALA. f. Agr. Les ventatjes que reporta 'Ipro- 
pietari d' un hort, y que 1' arrendatari está obligat a 
satisfer ademes del preu d' arrendament. Adheala, 
adeala, adehala. 

ADHERENCIA, f Conexió. Adherencia. Il Paren- 
tiu, amistat. Adherencia, conexión, enlace |1 Fis 
Unió íntima de dos cossos per llurs cares. Adheren- 
cia. 

ADHERENT. p. a Lo que adhereix o s' adhereix. 
Adherente || Agafat, junt, uuit a una altra cosa. 
Adherente 

ADHERENTS. ni. pl. Requisits necessaris pera una 
cosa Adherentes || Parents. Allegados || Ingre- 
dients Ingredientes, adherentes. 
ADHERIMENT. m. An!. ADHESSiÓ 
ADHERIR y ADHERIRSE v r Abrassar, seguir, 
arrimarse al parer o dictam n d' un'altra persona. 
Adherir, adherirse. 

ADHESSIÓ. f Acció y efecte d' adherirse al parer 
d' un altre. Adhesión || Simple adherencia d' uns 
cossos ab altres, tant si son sólits, com líquits o ga- 
seosos Adhesión. 

ADHESSIU, VA. adj. Propéns a adherirse; que ad- 
hereix o s' adhereix en sentit general Adhesivo. 

ADHESSIVITAT f. Fren. Instint de carinyo, afee- 
te, estimació tant a persones com a coses, o propen- 
sió a unirse o associarse ab altres Adhesividad 

ADHIL. f Astron. Estrella de sexta magnitut en el 
vestit d' Andrómeda Adhil 

ADHUCH. conj. advers. Indica que una cosa pot 
íarse o succeir malgrat una oposició, per exemple: 
Y ADHUCH QUE AXÍ FOS. Aunque 

ADIÁFOR, A adj. FU Indiferent. Adiáforo. 
ADIAFORÉSIS. f Med. Falta o supressió compler- 
ta de transpirado de la pell Adiaforesis 

ADIAFORÉTICH, CA. adj Med. Relatiu a la adia- 
foresis. Adiaforético. 

ADIAFORÍA. f. FU. Ind.ferencia Adiaforia. 
ADIAFORISME. m FU Sistema deis adiaforites. 
Adiaforismo 

ADIAFORITES m pl FU. Certs luteráns del si- 
g!e XVI. Adiaforitas, adiaforistas || Filosophs que 
professavan la major indiferencia fins per les coses 
mes santes y mes sagrades 

ADIAFROSIS. f. Med. ADIAFORESIS. 
ADIAPNEUSTIA f. Mzd. ADIAFORESIS Adiap- 
neustia 

ADIAPTOT. m Med Composició farmacéutica, 
aromática y narcótica, mólt eficás contra '1 cólich. 
Adiaptotos 

ADIAR, v. a. Ant. Senyalar día Fijar día 
ADIAT, DA. p. p. Anl. Señalado, fijado 
ADICIÓ f ADDICIÓ 



32 



ADJ 



ADM 



ADICTE, A. adj. Mólt ¡ndinat, apassionat o afecte 
a alguna persona o idea. Adicto 

ADINAMIA. yWfc?. Debilitat, perdua de forjes, acla- 
parament. Adlnamia. 

ADINAmICH, CA. adj. Med. Lo que pertany a la 
adinamia, com estat adinámich, febre adinámica, etc. 
Adinámico. 

ADINERADLE, adj. Lo que 's pot vendré o adine- 
rar Vendible. 

ADINERAR, v. a. Acaudalar, arreplegar diner. 
Adinerarse. 11 Treure mes diners de lo que un se 
pensava del género que ven. Vender bien. 

ADINERAT, DA. adj. Qui té mólt diner. Adinera- 
do, acaudalado. 

ADÍNOLA. f. Min. Mena de silicat. Adínola. 

ADÍNS. adv. II. ADIntre. 

ADINTELLAT, DA. adj. Arquii. Part de dalt d' una 
porta o finestra que té forma de dintell. Adintelado. 

ADINTRE. adv. 11. ADiNS. 

ADIPSIA. f. Med. Disminució o supressió morbosa 
de la set. Adipsia. 

ADIPSÓ. f. Med. Remei que fa passar la set. 
Adipsón. 

ADIVINACIÓ. f. Acció y efecte d'endevinar. Adi- 
vinación. 

ADIVINADOR, m. El qui endevina. Adivino, ago- 
rero. 

ADIVINALLA. f /In/. ENDEVINALLA. 

ADIVINAR. V. a. Aní. endevinar. 

ADIVINAT, DA. p. p. Ant. endevinat. 

ADIVINETA. s. Fam. Qui endevina ab facilitat. 
Adivinador. 

ADJACENCIA. f. Qualitat propia de lo adjacent. 
Adyacencia. 

ADJACENT, A. adj. Inmediat, proper. Adyacente. 

ADJECTIU. ni. Gram. El nom que s' afegeix al 
substantiu pera indicar la seua qualitat. Adjetivo, 
epíteto, adjunto. 

ADJECTIU, VA. adj. Que pertany a la naturalesa 
del adjectiu. Adjetivo. 

ADJECTIVABLE. adj. Que pot ésser adjectivat. 
Adjetivable. 

ADJECTIVACIÓ. f. La acció y efecte de adjecti- 
var. Adjetivación. 

ADJECTIVADAMENT. adv. m. D' un modo adjec- 
tivat. Adjetivadamente. 

ADJECTIVAMENT. adv. m. En sentit adjectiu. 
Adjetivamente. 

ADJECTIVAR. v. a. Usar com adjectiu una parau- 
la que no ho és. Adjetivar. || Concordar una cosa ab 
un'altra, com el substantiu ab 1' adjectiu, etc. Adje- 
tivar. 

ADJECTIVAT, DA. p. p. Adjetivado. 

ADJORNAR. V. a. Ant. Senyalar día. Adiar. 

ADJORNAT, DA. p. p. Aní. ADIAT. 

ADJUDICABLE. adj. Que 's pot adjudicar. Adju- 
dicable. 

ADJUDICACIÓ. f. Acció y efecte d' adjudicar. Ad- 
judicación. 

ADJUDICADOR, A. s. Qui adjudica. Adjudicador. 

ADJUDICAR, v. a. Concedirse per 1' autoritat com- 
petent al millor postor una finca treta al encant. 
Adjudicar. || Declarar en judici qu' una cosa quina 
propietat se pledeixa pertany de dret a una de les 
parts litigantes. Adjudicar. Il Concedir u otorgar 
quelcom a algú. Adjudicar, conceder. 

ADJUDICARSE, v. r. Apropiarse, aplicarse a sí 
propi alguna cosa; regularment se diu de les coses 
immaterials, com jurisdicció, mando, etc. Adjudi- 
carse, arrogarse, atribuirse. 



ADJUDICAT, DA. p. p. Adjudicado. || adj. Adju- 
dicado. 

ADJUDICATIU, VA. adj. Lo que 's pot adjudicar. 
Adjudicativo. 

ADJUDICATORI, A. s. For. La persona a qui 
s' adjudica alguna cosa. Adjudicatorio. 

ADJUDICATURA. f. For. L' acte d' adjudicar al- 
guna cosa. Adjudicatura. 

ADJUNCCIÓ. f. For. L' acte de acompanyar un 
jutge a un altre peí despatx d' una causa. Adjunción. 

ADJUNT. adj. Accessori, unit a un'altra cosa. Ad- 
junto. II m. For. El company que 's dona al jutge 
principal d' alguna causa. Adjunto, acompañado. |1 
El company que 's dona al relator y notari recusat. 
Acompañado. || Gram. adjectiu. || ^e/. Circunstancia 
de lloch, temps, etc. Adjunto. | ADDICIÓ. 

ADJUNYIR. a. Ant. Unir una cosa ab un'altra. 
Unir, juntar, y anl. ajunjir. 

ADJURACIÓ. f. Ant. Conjurado, exorcisme. Adju- 
ración. 

ADJURADOR, A. s. Ant. Conjurador. Adjurador, 
conjurador, exorcista. 

ADJURAR, a. Ant. Conjurar. Adjurar, conjurar. 

ADJURAT. adj. m. Blas. Calificació donada parti- 
cularment a la obertura del capitá y a tota figura 
cóm castell, torre o casa que té finestres o portes per 
les quals se veu la claror. Adjurado. || — OBERT. Se 
diu del escut que té les obertures de manera que 
deixan el canip descubert o les figures que 's troban 
sota. Adjurado, abierto. 

ADJUTOR. m. ADJUNT. || ADJUDADOR. 

ADJUTORI. m. Equivalent a ajuda, ausili, socors. 
Adjutorio. 

ADJUVA. f. PUNTAL. 

ADJUVANS. s. y adj. ni Farm. Qualsevol medica- 
ment qu' entra en una preparado pera secundar 
r efecte del medicament principal. Adjuvans. 

ADMÉS, A. p. p. Admitido. 

ADMETRE. v. a. Rebre, donar entrada o audien- 
cia. Admitir, recibir. || Pendre lo que 's dona, enca- 
rregarse d' alguna cosa. Admitir, aceptar, tomar, 
recibir. || Permetre o tolerar, cóm: no admeto obser- 
vacions. Admitir. i| Voler, seguir alguna opinió. Ad- 
mitir, abrazar, defender, sostener, seguir, adop- 
tar, apoyar. 

ADMINÍCUL. m. For. Lo que ajuda o fortifica la 
prova. Adminiculo. || Med. Lo que ajuda la operació 
d' un remei. || pl. Metaf. Eines, útiis, accessoris. Ad- 
minículos. 

ADMINISTRACIÓ. f. La acció y efecte de admi- 
nistrar. Administración. |i Cárrech de administra- 
dor. Administración. || El despatx del administrador. 
Administración. || Govern, direcció, régimen. Admi- 
nistración. 11 DiSPENSACió. II — CENTRAL. Aquella de 
la que depenen totes les demés del meteix ram, cóm 
adininistració central de correus, d' hisenda, etc. 
Administración central. || — municipal, f. Aquella 
que 'Is municipis o ajuntaments teñen al seu cárrech 
y que 's refereix ais interessos del comú. Adminis- 
tración municipal. 

EN ADMINISTRACIÓ. m. adv. S' usa parlant de la 
prebenda o altra cosa que posseeix el qui no pot te- 
ñirla en propietat. En administración. 

ENTRAR EN UNA ADMINISTRACIÓ. f. Péndrela a son 
cárrech. Tomar, entrar, encargarse de una admi- 
nistración. 

ADIVIINISTRADOR, A. m y f. El qui administra. 
Administrador. Ij DEL SALÍ. m. Encarregat principal 
de una o varíes salines quan aqüestes eran del Estat. 
Alfoliero, alfolinero. || — de plaSSES. Proveidor, el 
que té al seu cárrech proveir de tot lo necessari, es- 
pecialment de queviures, ais exércits, armades, etc. 
Proveedor. || — D' ORDRE. En les ordres militars el 



ADM 



ADO 



33 



cavaller profés, que s' encarrega del govern de la 
encomenda que disfruta persona incapás de posseirla, 
cóm dona, etc. Administrador de orden. 

ADMINISTRAR, v. a. Cuidar deis béns d' un altre. 
Administrar. || Exercir algún niinisteri o cárrech pú- 
blic. Administrar. 

ADMINISTRAR JUSTICIA, fr. Fer justicia, dictar sen- 
tencia, parlant deis jutges. Adminislrar justicia. 

ADMINISTRAR ELS SAGRAMENTS. fr. Donarlos o con- 
ferirlos. Sacramentar, administrar los sacramentos. 

ADMINISTRAR NEGOCIS Y PLETS. f . Administrar, pro- 
curar, as;enciar un negocio, un pleito. 

ADMINISTRAT, DA. p. p. Goberiiat, dirig t. Ad- 
ministrado. 

ADMINISTRATIU, VA. adj. Lo que pertany o de- 
pendeix de la administració. Administrativo. 

ADMINISTRATIVAMENT. adv. m. Per medis ad- 
niinistratius o segons les regles o principia d' admi- 
nistració; d' una manera o per autoritat administra- 
tiva. Administrativamente. 

ADMIRABILÍSSIM. adj. sup. Mólt o extreniada- 
ment admirable. Admirabilísimo. 

ADMIRABLE, adj. Digne de admirado. Admira- 
ble. II Raro, estrany, maravellós. Admirable, asom- 
broso, estupendo 

ADMIRABLEMENT. adv. ni. Ab admirado. Admi- 
rablemente. 

ADMIRACIÓ. f. L' acció y efecte de admirar. Ad- 
miración, maravilla, pasmo, asombro. || Gram. 
Nota ortográfica (¡!) pera expressar sorpresa o altres 
afectes violents. Admiración. || Maravella, extranye- 
sa. Admiración, maravilla. || Estima, veneració. Ad- 
miración. 

ÉSSER UNA ADMIRACIÓ. Loc. Ab que 's pondera la 
perfecció d' alguna cosa. Ser una admiración. 

ADMIRADOR, A. m. y f. El qu¡ admira. Admirador. 

ADMIRALL. m. Ant. ALMIRALL. 

ADMIRANT. p. a. Poét. El qui admira. Admirante, 
admirador. 

ADMIRAR. V. a. Sentir admiració. Admirar, ma- 
ravillar, asombrar, pasmar. || Mirar ab admiració 
Admirar. || Respectar, venerar. Admirar. 

ADMIRARSE, v. r. Mirar ab admiració. Admirar, 
admirarse, maravillarse. 

FERSE ADMIRAR, f . Obrar, fer coses dignes de ad- 
miració. Captar la admiración. 

NO ES DE ADMIRAR. Exp. Denota rao per ésser 
d' un modo y no d' un altre. No es de admirar. 

ADMIRAT. DA. p. p. Admirado. II adj. Maravellat, 
sorprés de admirado. Maravillado, admirado. 

ADMIRATIU. m. ADMIRACIÓ. || adj. Lo que admira 
o causa admirado. Admirativo. 

ADMIRATIVAMENT. adv. m. D' un modo admira- 
tiu. Admirativamente, admirablemente. 

ADMISSIBLE. adj. Lo que 's pot adnietre. Admi- 
sible. 

ADMISSIBLEMENT. adv. m. D' una manera ad- 
missible Admisiblemente. 

ADMISSIÓ. m. Acceptació, acció y efecte d'adme- 
tre. Admisión. || Ant. introducció, llibertat d' en- 
trar. II L' acte d' ésser admés en algún consell, comu- 
nítat, o de comensar a disfrutar d' alguna dignitat 
o cárrech. Entrada, admisión. 

ADMONICIÓ. m. Noticia, avís. Admonición, amo- 
nestación. II AMONESTACIÓ, 2. |1 REPRENSIÓ. 

ADMONITAR. a. Ant. Amonestar, corretgir. Amo- 
nestar, advertir, corregir, y ant. admonitar. 

ADMONITIU, VA. adj. Qu'es propi pera avisar, 
advertir o amonestar, o que adverteix, avisa o amo- 
nesta. Admonitivo. 

ADMONITOR, m. Avisador; sois s' usava en algu- 
nes comunitats religioses. Admonitor. 



ADMONITORI. adj. Lo que serveix o es propi pera 
avisar. Monitorio. 

ADMOTIVA. adj. f. Dot. Calificatiu de la germina- 
ció d'una planta quan la capa de la sena llevor que- 
da agafada prop de la base del cotiledón inflat. Ad- 
motiva. 

ADNASSAL. adj. y s. Anat. Una de les pesses ele- 
mentáis d'una de les vertebres cefáliques. Adnasal. 

ADNAT, DA. adj. Bot. Qu'está íntimament unit o 
agafat Adnato, adnado. 

ADNATA. f. Anat. Túnica exterior deis uUs im- 
mediata a la retina. Adnata, conjuntiva. 

ADNEA. f. Anat. adnata 

ADNEXIÓ. f. L'estat d' una cosa o d' una part aga- 
fada ab una altra. Anexión. 

ADOB. m. Arreglo d'uua cosa espatliada. Re- 
miendo. II Barreja de diverses substancies pera 
assaonar les pells. Adobo. || Els fems, guanos, plan- 
tes, verdes o seques, etc., que's barrejen ab la térra 
aváns de sembrarla. Abono. || El licor qu'usen les 
dones pera semblar boniques. Afeyte 

ADOBA, f. ADOB. S' usa en la expressió adverbial 
A LA ADOBA, y s' aplica a la carn que está en adob. 
En adobo. 

ADOBACADIRES. m. Qui les adoba o refá Ado- 
basillas 

ADOBACOCíS. m El qui adoba cocis y gibrells, 
etc. Lanero. 

ADOBADOR, A. m. y f. El qui adoba. Remendón. 
II Adobador de cuiros o pells. ASSAONADOR, blan- 
QUER. Curtidor. 

ADOBADURA, f. Ant. ASSAONAment. || Acció y 
efecte de adobar. Compostura, remiendo. 

ADOBAMENT. m. POLIMENT. || Acció y efecte, 
mena o manera d' adobar. Arreglo, compostura, re- 
miendo. 

ADOBAMITJES. f. Qui les adoba o surgeix. Calce- 
tera, remendona de calcetas ó de calcetines. 

ADOBAR, v a. Compondré. Reparar, componer, 
remendar. || Posar les carns en adob. Adobar, con- 
dimentar, aderezar || Mellorar el malalt. Mejorar. 
II Assaonar les pells. Adobar, curtir. || Fam. Pegar. 
Dar paliza, sacudir, sobar, zurrar la badana, la 
pámpana, el bálago. || Agr. Femar les Ierres. Abo- 
nar, engrasar, beneficiar |l Compondré, reparar les 
teulades. Trastejar. 

QUI NO ADOBA LA GOTERA HA DE FER LA CASA EN- 
TERA. Ref. Denota'l cuidado ab que 's déu acudir al 
remei deis mals en sos principis avans no siguen ma- 
jors. Quien no quita gotera iiace su casa entera. 

AQUÍ VOS QUEDA QUE ADOBAR, fr. Fam. Haver re- 
but algún dany que no es fácil de remediar. Tener ó 
llevar que lamer o que rascar. 

TINDRE LES AURELi.ES A ADOBAR, fr. No atendré á 
lo que 's diu. Tener los oidos dados á componer. 

ADOBARÍA, f. BLANQUERÍA. 

ESTAR A LA ADOBARÍA, fr. Estar en cura. Tomar 
enfermería. || Fam. S' aplica ais mobles d' us comú 
que son a casa del ebanista pera compondré 'Is. Estar 
en la enfírmeria 

ADOBARSE, v. r. Adquirir aument o perfecció. Me- 
jorar. II Parlant d' un malalt. Mejorarse. 11 Referint- 
se al temps. Abonanzarse, templarse, mitigarse. || 
Compondres, convenirse. Avenirse, componerse, 
concordar, jl Posarse bé, assegurarse en algún em- 
pleo. Asegurarse en algún empleo. || corretgirse, 

ESMENARSE. 

ALGUNA COSA s' Hi ADOBARÁ. Loc. Manifesta que 
ab el temps se logrará d'algú que accedeixi a lo que 
li repugna. Algo se logrará, todo se compondrá ó 
todo se andará. 

ADOBAT, DA. p. p. Adobado, aderezado. || Par- 
lant de viandes. Sazonado, condimentado, adoba- 
do. !i ajustat, avingut. 



DIC. CAT.— T. I.— 5. 



34 



ADO 



ADO 



ADOBET. m. dim, Remiendillo. 
ADOCTRINAR, v. a. Instruir. Doctrinar, adoctri- 
nar, instruir. 

ADOCTRINAT, DA. p. p. Adoctrinado, doctri- 
nado. 

ADOJAR. V. Adollar, compondré. 
ADOJO. adv. ni. Ab molla abundó. Copiosamente, 
profusamente, á boca de costal, abondo, largo, á 
pote, á porrillo. 

ADOLCIR V. a. An/. ENDOLCIR. 
ADOLCIT, DA. p. p. Ant. ENDOLCIT. 
ADOLESCENCIA, f. Época de la vida humana com- 
presa entre r infantesa y la joventut, o siguí desde 
que 's noten les primeres senyals de la pubertat fins 
que 'I eos está coniplertament desenrrotllat. En els 
nostres dimes 1' adolescencia comensa ais dotze o 
tretze anys en les noies y ais catorze o quinzeen els 
neis y acaba ais vint o vint y hu en aquslles y ais vint 
y quatre o vint y cinch en aquests. Adolescencia. 

ADOLESCENT. m. Aquell qu'está a la adolescen- 
cia Adolescente. 
ADOLF. n. p. Adolfo. 

ADOLFO, in. Numis. Moneda d' or de Stralsund, 
que val unes dotze pessetes y mitja. Adolfo. 

ADOLORIDAMENT. adv. m. D' un modo adolorit, 
ab dolor. Dolorosamente. 

ADOLORIR. V. a. Causar dolor. Causar dolor. Ii 
Met. Causarsentiment y pena al esprit d'algú. Doler. 
ADOLORIRSE. v. r. DOLDRES. 
ADOLORIT, DA. adj. Sentir dolor. Dolorido, ado- 
lorido. II Afligit, desconsolat. Dolorido, arrepentit. 
ADOLSAR. V. a. Ant. endolcir. || Met. MOLLIFICAR. 
ADOLSAT, DA. p. p. ENDOLCIT. || Met. MOLLIFICAT. 
ADOLLAR. V. a. Extender, llenar. 
ADOMAR. V. a. Ant. DOMAR 

ADOMASCAR v. a. Per teixits imitant el domas. 
Adamascar. 

ADOMASCAT, DA. adj. Nom que s' aplica a les 
teles de llana, coto, etc., que imiten els dibuixos del 
domas, és a dir, que teñen grans ramatjes brillants 
denuint d' un fo:is sense Ilustre. Adamascado. 

ADOMASQUINAR. v. a Fer objectes de ferro o de 
cer ab incrostacions d' or o argent, formant dibuixos 
moreschs. Adamasquinar. 

ADOIVIASQUINAT, DA. adj. Se d¡u deis objectes 
de ferro o de cer que teñen dibuixos fets ab incrusta- 
cions d' or o d' argent. Damasquinado. 
ADOMAT, DA. p. p. domat 

ADONAR.v.a.An/. y 
ADONARSE. v. r. 
Mirar, advertir. Ad- 
vertir, reparar, notar, 
observar. || Ter. Teñir 
compte, atendré a al- 
guna cosa. Cuidar, te- 
ner cuenta ó cuidado. 
FER COM QUINO SE 'N 
ADONA. fr. t'am. Fingir 
dissimuladament que 
no s' ha vist alguna co- 
sa. Hacer la vista gorda. 
SENSE ADONARSE 'N. 
adv. Inadvertidament. 
Inadvertidamente. 

ADONAT, DA. p. p. 
Advertido. 

ADONCHS. adv. t. 

Ant. ALESHORES. 

ADONIS, m. Qualsevol jove mólt hermós. Adonis. 

FLOR DE ADONIS, ni. Planta que té a I' arrel una 

cabessa, poques tulles a les cames y les flors de sis 




Brot d' Adonis 



fulletes vistoses. Se'n conréuen ais jardíns per ador- 
no diferentes especies, que generalnient se distingei- 
xen per el color de llurs flors. Anémona, anemone. 

ADONS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Viu de 
Llebata, prov. de Lleida. 

ADOPCIÓ. f. La acció y efecte de adoptar. Adop- 
ción, prohijamiento. 

ADOPTABLE, adj. Que pot adoptarse o déu ésser 
adoptat. Adoptable. 

ADOPTAClÓ.f. ADOPCIÓ. 

ADOPTADOR, A. m y f. El qui adopta. Adopta- 
dor, adoptante. 

ADOPTAR, v. a. Afiliarse un estrany. Adoptar, 
prohijar. i| Met. Admetre, aprobar, seguir una opi- 
nió. Adoptar. || Ap opiarse Ms pensaments y obres 
d' altres. Adoptar. 

ADOPTIU, VA. adj. Fill per adopció. Adoptivo. 
11 Ant. ROSTÍS. 

ADOR. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen- 
cia, part jud. de Gandía; té 822 hab. 

ADORABLE, adj. Digne de adoració. Adorable. 

ADORABLEMENT. adv; m. D' una manera digna 
d' adoració. Adorablemente. 

ADORACIÓ. f. Cult exterior. Adoración. |1 Honor, 
reverencia. Adoración, reverencia, respeto. 

ADORADOR, A. m. y f. El qui adora. Adorador. 

ADORAR, v. a. Honrar, reverenciar ab cult exte- 
rior. Adorar. || Met. Amar ab extrém. Adorar. = 
Besar la iná al Papa regoneixentlo cóm a successor 
de Sant Pere. Adorar. H Ant. Fer oració. Orar, ado- 
rar. 

PASSANT Y ADORANT. Exp. Pera denotar lo poch 
que produeix algún ofici o empleo. Comido par ser- 
vido. 

ADORAT, DA. p. p. Adorado. 

ADORATORL m. Oratori, capella. 

ADORBITAL. adj. y m. Anat. Nóm que 's dona a 
un deis ossos de 1' órbita d' algúns animáis. Adorbi- 
tal. 

ADORMIDOR, A. adj. Lo que causa son o ador- 
minient. Adormecedor. 

ADORMIMENT. m. La acció y efecte de adormir 
o adormirse. Adormecimiento. II Entorpiment d' al- 
gún membre del eos. Adormecimiento. H Met. En 
la moral enduriment en les culpes, passións, etc. 
Adormecimiento, endurecimiento. H entontiment. 
II apaciguament. 

ADORMIR, v. a. Fer son. Adormecer. ll Met. Apa- 
ciguar. Adormecer, calmar. || Entontir. Entonte- 
cer. H En la cirurgía fer perdre la sensíbilitat a 
algún membre pera que no pateixi tant, quan s' ha 
de fer alguna operació violenta. Adormecer, obtun- 
dir, embotar. 

ADORMIRSE, v r. Ésser vensut per la son. Ador- 
mecerse, dormirse ll Endormiscarse, comensarse a 
dormir. Adormecerse, transponerse, dormitar, 
adormitarse. ll Entorpirse algún membre. Adorme- 
cerse, envararse, entorpecerse. || Met. Obrar ab 
negligencia o descuit. Dormirse, echarse á dormir. 
II En materia de vicis y plaers equival a perma- 
neixer mólt temps en ells. Adormecerse. |1 r. Pen- 
dres o tornarse fort el guix pastat y 1' argamassa 
que se emplea en els edificis. Fraguar, trabarse, 
cuajarse. 

ADORMIT, DA. p. p. Dormido, adormecido. || 
Entontit. Entontecido. Il Apaciguat. Adormecido, 
calmado. 

despertar als adoRMITS. Renovar alguna especie, 
fer memoria pera que algú fassi alió que no pensava 
fer Despertar. 

MiTj adormit. m. adv. Entre sueños, entre duerme 
y vela, medio dormido. || Met. Se diu del qui fá algu- 



ADR 



ADR 



35 



na cosa distret, o imperfecta per falta de cuidado. 
Medio dormido. 

ADORN. m Adorno. 

ADORNADÍSSIM. adj. sup. Móit adornat. Ador- 
nadisimo, muy adornado. 

ADORNADOR, RA m. y f. El qui adorna. Ador- 
nador. 

ADORNAMENT. m. Ant. ADORNO. 

ADORNAR. V. a. Hermosejar ab adornos. Ador- 
nar, engalanar, ataviar, embellecer, atildar, ali- 
ñar. II Met. Referintse a les bones prendes o qualitats 
d' algú. Adornar, realzar, ilustrar. || Hermosejar 
l'estil ab tropos y figures. Adornar, peinar, engala- 
nar. II HONRAR. 

ADORNARSE, v. r. Pulirse. Ataviarse, engala- 
narse. 

ADORNAT, DA. p. p. Adornado. || POLiT, galán. 

ADORNO, m. Lo que adorna o hermoseja. Adorno, 
ornato, atavío. || Esplendor. Esplendor, ¡j pl. OR- 
NAMENTS. 

ADORNOS SUPERFLUES. fr. GARAMBAINAS. 

ADORS. m. adv. Ant. Al revés o a la espatlla de 
alguna cosa. Detrás, al dorso, á la espalda. 

ADORS DE L' AIGUA. Loc. ant. A la superficie, á flor 
de agua. 

DONAR ADORS. Loc. aiit. Tirarse demunt, pegar, 
escarmentar. Ec/iarse encima, escarmentar. 

ADORSAR. V. n. Anl. Posarse al coll o a les es- 
patlles alguna persona o altra cosa. Echarse á cues- 
tas. 

ADOSSAR. V. n, Ant. Carregarse a la esquena. 
Echarse á cuestas. 

ADOTZENAR. v. a. Comptar y posar a part per 
dotzenes. Adocenar. 

ADOTZENARSE. v. r. Ferse ab gent baixa. Ado- 
cenarse. 

ADOTZENAT, DA. p. p. de adotzenar. Adocena- 
do. II adj. Vulgar, desautorisat. Adocenado. || Separat 
per dotzenes. Adocenado. || Desmanyat, xapusser, 
xavacá; sense mérit, sense génit o inventiva; de gust 
malíssim, principalnient parlant d'escriptorets y poe- 
tes desgraciáis. Adocenado, ramplón, chavacano, 
chapuchero. 

ADOU. ni. Font caudalosa. || Hidrog. Adous d' Abe- 
11a. Adous de Fabert (Pirineus). 

ADQUIRIDOR, A. m. y f. El qui adquireix. Ad- 
quiridor. 

ADQUIRIR. V, a. Conseguir, guanyar. Adquirir, 
alcanzar, granjear. Il a. Contraure algún costum bó 
o dolent. Adquirir. || Ferse séu lo que algú desitja o 
lo d' altre. Adquirir, usurpar, apropiarse. || Averi- 
guar lo que s' ignorava, cóm: adquirir coneixements, 
noves, etc. Adquirir. || Cambiar alguna cosa la essen- 
cia que tenía o alguna de ses qualitats per altra dis- 
tinta. Adquirir. 

ADQUIRIR AB EL CAP DELS DITS O AB LLUR SUOR. || 
f r. Adquirir con sus puños ó con sus pulgares. 

ADQUIRIRSE, v. r. Adquirirse, granjearse. 

ADQUIRIT, DA. p. p. Adquirido, adquisito. 

ADQUISICIÓ. f. Guany, logro. Adquisición. 

ADQUISIDOR, A. a. m. y f. Ab que 's designa el 
qui adquireix. Adquiridor, y ant., adquisidor. 

ADQUISIR. V. a. adquirir. 

ADQUISIT, DA. p. p. adquirit. 

ADQUISIVITAT. f. Fren. Propensió a adquirir 
béns y apropiarse 'Is; desitj de tindre, de posseYr. 
Adqulsividad. || La part del cráni que indica aquesta 
propensió. || La emoció que senten alguns al véures 
richs y que, éssent mólt forta, passa a ésser ava- 
ricia. 

ADRAENT. Geog. Poblé del dist. munpal. de Fór- 
nols, prov. de Lleida. 



ADRAGANT. ni. Bol. Materia gomosa que destila 
naturalment del arbust tragacanta, que 's cría a Tur- 
quía, a Persia y a algún altre punt del Assia. Adra- 
ganto, alquitira, tragacanta, granévono 

ADRAGANTA. f. La goma tragacanta. Traga- 
canta, alquitira. 

ADRAGANTINA. f. Met. y Dot. Substancia esca- 
tosa d' un blandí brut, sens olor, transparenta, que 's 
troba en mólts vegetáis, unida casibé senipre ab una 
altra substancia mes o menys semblanta a la goma 
arábiga. Adragantina. 

ADRALL. Geog. Poblé de la parroquia d' Orto, 
prov. de Lleida. 








Adral! 

ADRAM. ni. Ant. Quim. Protohidroclorat de la sal 
comuna. Adram. 

ADRARISSA. f. Bot. V arrel de la aristoloquía, 
usada antigament en medicina. Adrariza. 

ADRAS. Fis. Alambich, destilador. 

ADRASSANA. f. Drassana, llocli a la vota del 
mar, ont s' hi fabriquen, adoben y conserven les em- 
barcacions, y s' hi guarda tot lo necessari pera ar- 
marles o equiparles. Arsenal, atarazana, tarazana, 
astillero, tarazanal. 

ADRASSO. m. Ant. L' alambí o destilador ab que 
dessalaven 1' aigua del mar els mariners espanyols 
desde 'Is primers tenips de llurs Margues navegacions. 
Adrazo. 

ADRECH. adj. Ant. DESTRE. 

ADRES, m. Adorno, atavío, compostura. Aderezo. 
II Adorno de dones compost de dianiants, perles, etc. 
Aderezo. || Els adornos del cavall. Jaez, aderezo. || 
ADRESSA, 1. 

ADRES DE CASA. V. PARAMENT DE CASA. 

ADRES D' ESPASA, DAGA, etc. Guamició Aderezo de 
espada, daga, etc. 

ADRESSA. f. La direcció o sobrescrit que 's posa 
a les cartes o documents que s' envíen closos, etc. 
Dirección, guía, sobrescrito, sobre membrete, y 
membrete. || Direcció determinada d' un lloch, cóm: 
donar la adressa del paláu. Dirección. 

ADRESSADOR. m. Especie de ribot, quin ferro 
ocupa solsaiiient la meitat de la fusta, y 1' altra mei- 
tat, que surt un poch, s' afirma al cantó de la pessa 
que 's riboteja, ab lo qual se logra fer una guía se- 
gura, pera igualar y deixar perfectanient plana la 
superficie. Juntera. 

FER PASSAR PER L' ADRESSADOR. f. Met. Fer passar 
per tot el rigor de la llei. Echar la ley ó toda la ley á 
alguno. II Fer passar per tots els exámens y proves. 
Pasar por todas las aduanas. 

ADRESSAMENT. m. An^ Acte y efecte de adres- 
sar. Enderezamiento. 

ADRESSAR. v, a. Posar dret lo qu' és tort. Ende- 
rezar. II Posar recte lo qu' és decantat. Enderezar, 
destorcer. || Reformar els abusos, posar les coses en 
bon estat. Enderezar. || Igualar, allisar la paret pera 
emblanquinarla. Jaharrar. || Llevar a la fusta el víci 
qu' ha prés després de travallada. Desalabear. 1| Gi- 
rar la ñau que está de carena. Adrizar. || Algar, po- 



36 



ADU 



ADU 



sar dreta y perpendicular alguna cosa. Alzar, levan- 
tar. II Encaminar. Dirigir. || Esmenar, corretgir. Co- 
rregir, enmendar, castigar, enderezar. 

ADRESSAR UN SEPULCRE. fr. Ferlo. Levantar, erigir 
un sepulcro. 

ADRESSARSE. v. r. Posarse dret alió qu' és córb. 
Enderezarse, aderezarse. || r. Ndui. Posarse en s¡- 
tuació vertical la ñau o altra cosa qu' eslava incli- 
nada. Adrizarse, izarse, y ant. empinarse. 

ADRESSARSE EN LA SELLA. Loc. met. Prepararse 
pera ferse ferm en alguna opinió. Afirmarse en los 
estribos. 

ADRESSAT, DA. p. p. háiit. Aixecat, posat dret 
lo qu' era inclinat, priiicipalnient parlant deis barcos. 
Adrizado, izado, y ant. empinado. 

ADRET. adv. ni. Ant. Expressament, a dretes. De 
intento, adrede, de propósito. 

ADRETAIVIENT. adv. de ni. Ant. RECTAMENT, JUS- 

TA.MENT. 

ADRETES, adv. ni. A gratcient, aposta. Adrede 
expresamente, de propósito, de industria, de caso 
pensado. 

ADRI Gcog. Poblet del dist. niunpal. de Canet de 
Adri, prov. de Girnna. 

ADRIÁ. n. p. Adrián. 

ADRIÁTICH. m. El mar o golf de Venecia. Adriá- 
tico. II adj. Lo que pertany a dit niai. Adriático. 

ADRISSAR. V. a. Náut. Adressar la ñau qu' está 
girada de carena. Adrizar. 

ADRISSARSE. r. Náut. ADRESSARSE. 

ADRISSAT, DA. p. p. Adrizado. 

ADROGACIÓ. f. For. S' usava cóm sinónim de 
adopció. Adopción, adrogación. 

ADROGUER. ni. Qui comercia en drogues y per- 
funis. Droguero, droguista, especiero, confitero. 

ADROGUERÍA. f. Botiga de adroguer, Droguería, 
especería 

ADROSTRAL. adj. y s. ni. Una de les pesses de 
les barres superiors d' algúns animáis. Adrostal. 

ÁDRULS. 111. pl. Ter. gaons. 

ADSCAPEAL. s. y adj. m. Anal. Una de les pesses 
de dins de 1' aurella d' algúns animáis. Adscapeal. 

ADSCÁPUL. ni. Anat. Una de les pesses del omo- 
plat u os de la espatlla. Adscápulo. 

ADSEMBLA. f. Matxo o muía de cárrega. Acé- 
mila. 

ADSEMBLER. iti. El qui cuida o mena adsenibles. 
Acemilero. 

ADSUBIA. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant, 
dióc. de Valencia, part. jud. de Pego. Es a 1' esquerra 
del riu Bullent y té 632 hab. 

ADUANA, f. Casa pública, en la qual se registren 
les mercaderies y s' hi cobren els drets. Aduana. || 
El dret que paguen els géneros o mercaderies a la 
Aduana. Aduana. 

ADUANAR, a. Registrar el género a 1' Aduana y 
pagarshi 'Is drets. Aduanar. 

ADUANER, A. ni. L' administrador o 'Is depen- 
dents d' una Aduana. Aduanero. 

ADUAR, ni. Població ambulant feta de tendes de 
canipanya y barraques ont hi habiten els gitanos. 
Aduar. 

ADUCCIÓ. f. Anat. La acció o nioviment deis mus- 
cles aductors. Aducción. 

ADUCH. Conj. advers. adhuch. 

ADUCTOR, ni. Anat. El niuscle que serveix per 
conduir algún niembre cap dins, per exeniple, el 
niuscle que condueix els uUs cap al ñas. Aductor. 

ADUIR. a. Alegar, donar provea o raons. Aducir, 
alegar, exhibir, exponer. |i Met. Corretgir, fer anar 



peí bon camí al que anava nialament, al vicios, mal 
criat, etc, Corregir, enderezar. 

ADUIRSE. r. Met. Esmenarse algú a forga de cás- 
tichs, advertencies, amenaces o rigors. Enmendarse, 
corregirse, enderezarse. || Ésser aduit o alegat 
Aducirse, alegarse, exponerse, exhibirse. 

ADUIT, DA. p. p. Alegat, presentat cóm a rao, 
prova, etc. Aducido, exhibido, alegado || Met. Co- 
rretgit, esmenat el que seguía mal canii o tenía mals 
costums, vicis, etc. Corregido, enderezado. 

ADULACIÓ. f. La acció o efecte de adular. Adula- 
ción. 

ADULADOR, A. ni. y f. El qui adula. Adulador. 
ADULAR, v. a. Dir o fer ab estudi lo que agrada a 
altres. Adular, lisonjear, untar los cascos. || a. 
Complaure, afalagar, regositjar, enorgullir; causar 
plaers o sensacions agradables, física y nioralment 
parlant. Adular, deleitar, regocijar, halagar, com- 
placer, enorgullecer, lisonjear. 

adularía, f. Min. Feldespat de potasa, de color 
de niareperla, transparent, que 's troba niés espe- 
cialment a una de les estribacions del Sant Qo- 
tart (Suissa), montanya coneguda abans ab el nóm 
de Adula; és una pedra fina iiiolt usada cóm adorno; 
també s' usa pera donar transparencia a la porce- 
llana. A cau-a deis seus visos maraperlins, se li dona 
vulgarment el nóm de pedra de llana. Adularía. 

ADULARSE, r. Ésser afalagat. Deleitarse, com- 
placerse, halagarse, lisonjearse, regocijarse, adu- 
larse, enorgullecerse. 

ADULAT, DA. p. p. Adulado. 

ADULT. adj. S' aplica a la persona que ha acabat 
ja r adolescencia; també 's diu del animal o de la 
planta que ha fet ja tota la seua creixensa. Adul- 
to, ta. 

ADÚLTER, a. 111. y f. Ant. Qui ccmet adulteri. 
Adúltero. 

ADULTERACIÓ. f. Falsificació, vici d' alguna 
cosa. Adulteración. 

ADULTERADOR, A. ni. y f. El qui adultera. Falsi- 
ficador, adulterador, falsario. 

ADULTERADAMENT. adv. ni. Ab frau, engany o 
falsificació. Adulterdaamente. 

ADULTERAMENT. m. ADULTERACIÓ. 

ADULTERAR, v. a. Conietre adulteri. Adulterar, 
cometer adulterio. || v. a. Met. Falsificar, contrafer 
alguna cosa. Adulterar, falsificar, viciar, corrom- 
per. 

ADULTERAT, DA. p. p. Aduíterado. 

ADULTERI. ni. Violació de la fé conjugal. Adul- 
terio. 

ADULTERI, NA. adj, Pertanyent al adulteri. Adul- 
terino. II Met. Fals, contrafet. Adulterino. 

ADUMBRAR, a. Blas. Fer que 'I camp del escut se 
vegi entre les onibres de la pintura. Adumbrar. 

A DURES PENES, m. adv. En prou feines, fent 
tots els possibles pera .. Apenas, casi, por poco, á 
viva fuerza. 

ADURIR. V a Ant. Cremar. Quemar. 

ADURIRSE. r. Cremarse les plantes per 1' acció de 
una calor niólt forta. H Arrebatarse, ahornagarse, 
abrasarse, adurirse, agostarse, 

ADURIT, DA. p. p. Ant. Quemado. || adj. Abrusat, 
cremat, abrasat parlant de plantes. Adurido, arre- 
batado, agostado, abrasado. 

ADURMENTAT, DA. adj. Ant. Adorniit. Adorme- 
cido. 

ADUST, A. adj. De geni aspre. Adusto, bronco, 
brusco. 

ADUSTIÓ. f. Ant. La acció y efecte de cremar. 
Combustión, adustión. || Med. Incendi deis liumors 
o de la sang. Adustión. 



ADV 

ADUSTIU, VA. adj. Lo que té virtut de creiiiar. 
Adustivo II Med. Adustivo. 

ADVENEDÍS. adj. Se diu per menyspreu de qual- 
sevol foraster que vá a establirse a algún país sens 
empleo u ofici. Advenedizo. || Foraster, estranger. 
Advenedizo, extranjero. |l Ant. El gentil o maome- 
tá que 's convertía a la nostra religió. Advenedizo. 

ADVENIDER. adj. VENIDER. || ADVENEDÍS. || ES- 
TRANGER. 

ADVENIMENT. ni. Vinguda, arribada. Adveni- 
miento, venida, llegada. || Exaltació a alguna di<;- 
nitat. Elevación, exaltación. || La vinguda de Nos- 
tre Redeptor a la térra. Advenimiento. 
ADVENIR, v. n. ADVINDRE. 

ADVENT. ni. Nom que dona la Iglesia católica al 
tenips compres entre '1 quart diumenge avans de Na- 
dal y la vigilia de aquesta diada. Adviento. 

ADVENTICI, A. adj. Accidental, que sobrevé, que 
no es natural o propi. Adventicio, casual, acciden- 
tal, fortuito, li Fis. Unit accidentalment a un eos. 
Adventicio. 

ARREL ADVENTICIA. La que surt ais Uuchs d' algu- 
nei plantes y serveix pera la reprodúcelo de aqües- 
tes, cóm la de la maduixa, la de la viola boscana, etc. 
Raíz adventicia 

BÉNS ADVENTICIS. EIs que adquífeix el fill en la 
patria potestat. Bienes adventicios. 

ADVENTICIAMENT. adv. m. D' una manera ad- 
venticia. Adventiciamente. 

ADVENTUAL. adj. Pertanyent al advent. Ad- 
ventual. 

ADVERACIÓ. f. For. Afirmado. Advocación, ase- 
veración. II Certíficació, instrument ab que s' asse- 
gura la veritat d' alguna cosa. Certificación, certi- 
ficado 

ADVERAR, v. a Asseverar, certificar, donar per 
certa alguna cosa. Adverar. || Ndiit. Avarar. 
ADVERAT, DA. p p Adverado. 
ADVERBI. m Gram. Part de la oració que modi- 
fica 'I verb o qualsevulga altre paraula, fent ab ell lo 
mcteix que I' adjectiu fá ab el sustantiu; en realitat 
no fá Ules que sustituir una proposició seguida del 
seu complement: bonament, ab bondat; desvergonyida- 
. ment, sense vergonya, etc Adverbio. 

ADVERBIAL adj. Gram. Pertanyent al adverbi. 
Adverbial 

ADVERBIALMENT. adv ni. A manera de adverbi. 
Adverbialmcnte. 

ADVERBIAR a Gram. Usar una paraula cóm ad- 
verbi; convertirla en adverbi Adverbiar 

ADVERBIARSE. r. Gram. Ésser usada cóm adver- 
bi alguna veu, transformarshi. Adverbiarse 

ADVERBIAT, DA. adj. Gram Empleatcóni adver- 
bi Adverbiado. 

ADVERS, A. adj. Contrari, fatal, desgraciat. Ad- 
verso. II El qu' está enfront. Adverso. 

PART ADVERSA. For. El coutrari. Parte adversa. 
ADVERSAMENT. adv. m. Desgraciadanient. Ad- 
versamente, desgraciadameate. 

ADVERSAR. Ant. Oposarse, contrariar. Contra- 
riar, resistir, oponerse, y ant. adversar. 

ADVERSARLA, adj Contrari, advers. Adversa- 
rio, contrario, adverso. |1 m. Contrari, enemich. Ad- 
versario. Ii s. Oposat a un altre peí desitj de aven- 
tarlo en materia d' ingeni, etc. Adversario || Qui 
disputa a un altre '1 dret o propietat d' alguna cosa. 
II f. pl FU. Notes posades en forma de taules pera 
tíndreles presentes al fer un discurs o un escrit. Ad- 
versarias. 

ADVERSATIU, VA adj. Gram. S' aplica a la con- 
junció que junta coses oposades o contraríes, com: 
encare, mes, pero. Adversativo. 



ADV 



;37 



ADVERSIÓ. f. Qualitat o condició de lo que no es 
favorable. Contrariedad, oposición || Odi, inalavo- 
lensa. Aversión 

ADVERSITAT. f. Desditxa, desgracia, infortuni. 
Adversidad, desdicha, desgracia, infortunio || í. 
pl. Calaniitats, miseries de la hunianitat. Vicisitu- 
des, adversidades, aflicciones, calamidades, mi- 
serias 

ADVERTENCIA, f. Acció y efecte d' advertir. Ad- 
vertencia. 

ADVERTIDAMENT. adv m Ab advertencia. Ad- 
vertidamente, il ADRETES. 

ADVERTIMENT. m. ADVERTENCIA 
ADVERTIR. V. a. Reparar, observar. Advertir, re- 
parar, echar de ver, notar. |1 a Veure al girarse a 
un punt Advertir. || Veure de repent, sense pensar. 
II Manar, prevenir, fer present. Intimar, advertir, 
comunicar, prevenir, mandar. || Recordar, recapaci- 
tar. Caer en la cuenta, recapacitar, advertir Ij 
Avisar, acousellar. Advertir, amonestar, apercibir. 
ADVERTIT, DA p. p Advertido. || adj. Estordit, 
viu, astut. Advertido, avisado || — PAS. Eqiiit El 
pas sostingut, ben acompassat. Paso advertido. 
DESPRÉS D' ADVERTIT. Después de advertido. 
ANAR o ESTAR ADVERTIT. fr. Estar previngut, obrar 
ab advertencia y precaució. Ir, andar, estar sobre el 
aviso ó sobre los estribos. 

ADVINDRE v n. Succeir. Acontecer, ocurrir, 
suceder. 

ADVOCACÍA. f. Professió del advocat. Abogacía. 
ADVOCACIÓ. f. INVOCACIÓ, 3. II Ant. ADVOCACiA. 
II f. Acció y efecte de advocar. Advocación. || Se diu 
del títol que teñen algunes imatges, pera distíngirse 
unes d' altres. Advocación. || For. Acció de atraure 
a sí algún tribunal superior, la causa que s' está ple- 
dejant a un altre ínfe ior. Advocación, avocación. 

ADVOCADA, f. Muller del advocat. Abogada. || 
Met. Intercessora, mediadora. Abogada. 

ADVOCADET m. Fam. iron. Se diu del advocat 
que no té gaire parroquia, o qu' es pocti entes en la 
seua professió. Abogadillo. 

ADVOCAR. V. a. Deíensar plets o altres causes. 
Abogar. || Parlar a favor d' algú. Abogar, interce- 
der. II a Consagrar un temple, una imatge, etc , ab 
un titol qualsevol. Advocar. 

ADVOCAT, DA p. p Abogado. || m Professor de 
jurisprudencia. Abogado, jusisconsulto. II Met. In- 
tercessor. Abogado, intercesor, medianero, protec- 
tor, patrono. || —de CAUSES perdudes. fr. Met Ma- 
nifasser, el qui 's fíca ont no '1 demanen. Procura- 
dor de pobres \\ —DE POBRES. Advocat qu' era pagat 
peí rey pera defensar les causes deis pobres de so- 
lemnitat. Les Corts de 1820 suprimiren aquést sou, y 
desde aleshores queda a cárrech deis colegís d' ad- 
vocats, y aquesta corporació coniissíona algúns de 
sos individuos pera defensar dites causes Abogado 
de pobres || —PATRIMONIAL L' advocat deis ínteres- 
sos de la corona Abogado fiscal ó patrimonial \\ — 

QUE XARRA MÓLT NO DIU COSA BONA Aforísme ab 

que 's significa que qui mólt parla, ni senipre acerta, 
ni diu alió que con vé Quien muciio liabla, mucho 
yerra. \\ —SENSE CAUSES. Se diu d' aquell que no té 
parroquia y també ab tó írónicli d' aquell que apa 
renta mólt y no té res. Abogado sin clientela. 

BUSCA SEMPRE L' ADVOCAT QUE 'T MOSTRÉ LA VE- 
RITAT. Aforísme ab que s' expressa la solicitut que 
s' ha de tindre en tota elecció, princípalment trac- 
tantse de qui ha de defensar els nostres drets. Sé 
cauto en elegir. 

EN PLET CLAR CAP ADVOCAT; EN DUPTÓS NI UN 
NI DOS. Aforísme ab que 's significa que no déu 
empendre's cap plet per els resultats que porta, tant 
sí 's guanya com si 's pert, y que déu preferirse sem- 
pre una composta. 



38 



AER 



AER 




Adzavara 



ÉSSER ADVOCAT DE CAUSES PERDUDES. fr. Se diu 
deis que 's fiquen en lo que no'ls importa. Meterse en 
la renta del excusado. 

ADVOCATORI, A. adj. CONVOCATORI 
ADVOCATORIES. f. pl. Polit. Calificatiu de les 
caries ab qu' un rey, emperador, etc , reclama algún 
vassall séu resident en territori extranger. Advoca- 
torias. 

ADZABEJA. f. Ant. y 
ADZABELLA. f. Ant. GAVETA, PEDRA. 
ADZANETA. Geog. Vila de la prov. de Castelló, 
bisb. de Tortosa, part. jud de Lucena; és a la dre- 
ta del Monleón y té 2.998 hab. || — D' albayda. 
Poblé de la prov. y bis- 
bat (ie Valencia, part. 
judicial d' Albayda; té 
1,029 hab. 

ADZARÍ. m Bot. 
Planta de la familia de 
les aristoloquiácees que 
té les tulles en forma de 
paparina y fá les flors 
blanques. Azaro, hier- 
ba tabernera, ombli- 
go de Venus, oreja de 
fraile ó de monje. 

ADZAVARA. f. Bol. 
Planta americana de ia 
familia de les agávees 
complertament naturali- 
sada a les terres del 
litoral cátala; té les tu- 
lles llargues, estretes y 
mólt dobles, guarnides 
de punxes ais costats 
ab una de mes forta al 
cap de munt; viu mólts anys, pero no floreix mes 
que una sola vegada y s' mort després de florir; de 
les seues íulles se n' treu una iilassa que serveix 
pera teixits. Pita, agave. 
ADZEMBLA. f. ADSEMBLA. 
ADZUR. m Ant. Blau de cel. Azul. 
AEANANT y AENANT. adv. t. Ant. En avant. En 
adelante. 

AECI. n. p. Aecio. 
AER. ni. Ant Aire. Aire. 

AERA SEUCA. Geog. Ant. Nom de Penyíscola, 
prov de Castelló, en temps del5 romans. 

AEREODINÁMICA. f. Fis- Part de la mecánica que 
tracta de la forsa del aire y altres fluits. Aereodi- 
námica. 

AEREODINÁMICH, CA. adj. Fis. Lo que pertany 
a la aereodinámica Aereodinámico 

AEREÓFACH, GA. adj. Zool. Que viu o 's manté 
del aire. Aerívoro, aereófago 

AEREOFILACI. m Mín. Conca o cavitat plena de 
aire. Aereofilacio. 

AEREOMANÍA. f. Manía de consultar 1' aire. 
Aereomancia, aereomanía 

AEREOMANIÁTICH, CA s. y adj. Qui s' entrega 
a la aereomanía. Aereómano- 

AEREOMETRE. m. Fis. AEROMETRE. 
AEREÓPOD, A. s. y adj. fig. Sumament lleuger de 
petis. Aereópodo. 

AÉREU. A. adj. Lo que pertany al aire, o consta 
d' ell. Aéreo. || Met. Vá. Aéreo, fantástico, vano. || 
Poet. Cosa mólt elevada, cóm torres, xiprés, etc. 
Aéreo. 

AERIÁ, NA. adj. El meteix que aéreu Aeriano, 
aéreo. 

AÉRICH, CA. adj. y m. Min. Qu' está en contacte 
ab r aire. Aéríco. 



AERÍFER, A. adj. Que serveix de conductor al aire. 
Aerífero. 

AERIFICABLE. adj. Fis. Que pot pendre alguna 
de les propietats del aire atmosférich. Aerifícable, 

AERIFICACIÓ. f. Fis. La acció y efecte de aeri- 
ficar. Aerificación. 

AERIFICAR, a. Fis. y Quim. Transformar en aire, 
vapor o gas, algún eos sólit o líquit. Aerificar. 

AERIFICAT, DA. adj. fig. Subtilisat, fet lleuger y 
sutil cóm r aire. Aerificado. 

AERIFLUXUS. m. Med. Expulsió deis vapors, ga- 
sos, etc., del eos per qualsevol conducte. Aeri- 
fluxus. 

AERIFORME, adj. Quim. En forma de gas o aire 
atmosférich. Aeriforme. 

AERIFORMITAT. f. Quim. Qualitat de lo qu' és 
aeriforme. Aeriformidad. 

AÉRIT, DA. adj. Zool. S' aplica ais animáis que 
viuen exclusivament al aire. Aérito. 

AERÍVOR, A. adj. Zool. Qui viu del aire. Aerívoro. 

AEROCLAVICORDI. m. Más. Instrument que sona 
posantlo en contacte ab Taire per efecte de la vibra- 
do de les cordes. Aeroclavicordio. 

AERÓFAN, A. adj. Fis. Transparent y diáfane cóm 
si fós aire. Aerofano. 

AERÓFIDRO, A. adj. Min. S' aplica ais cossos 
buits que en sa cavitat teñen un líquit y un globulet 
o bombolla d' aire. Aerófidro, aerofiláceo, aereo- 
filacio. il m. AEREOFILACI. 

AERÓFIL, A. s. Que li agrada o desitja tindre aire. 
Aerófilo. 

AEROFIS. adj. Que s' infla o aixampla per medi 
del aire. Aeróflso. 

AERÓFITA. f. y adj. Bot. Se diu de tota planta 
que viu a la térra al contacte del aire en contra de 
les que viuen dins del aigua. Aerófita. 

AERÓFOB, A. adj. Med. Que té horror al aire vio- 
lent. Aerófobo. 

AEROFOBIA, f. Med. Horror que 's té al aire y 
principalment a les bufades de les persones. Aero- 
fobia. 

AERÓFON. m. Instrument de música ab teclat, 
que ha servit de base pera 1' harmonium. Aeró- 
fono. 

AERÓFON, A. adj. Hist. nat. Que té una veu re- 
trunyidora. Aerófono. 

AERÓFOR, A. adj. AERÍFER. 

AEROGNOSIA. f. Fis. Part de la física que tracta 
de les propietats del aire y de les seues funcions en 
la naturalesa. Aerognosia. 

AEROGNOSTA. s. y adj. Fis. Qu' es entes en la 
aerognosia. Aerognóstico. 

AEROGNÓSTICH, A. adj. Fis. Pertanyent a la ae- 
rognosia. Aerognóstico. 

AERÓGRAF. m. Fis. Entes en la aerografía. Aeró- 
grafo. 

AEROGRAFÍA. f. Descripció, teoría del aire. Ae- 
rografía. 

AEROGRÁFICH, CA. adj. Fis. Relatiu o perta- 
nyent a la aerografía. Aerográfico. 

AERÓLECH. m. Fis. Qui entén en la aerología o 
sigui en el tractat del aire y de les seues propietats. 
Aerólogo. 

AEROLIT. m. Min. y Astron. Massa mineral, com- 
posta principalment de ferro y níquel, y que a voltes 
conté magnesia, sílice, sofre y cromo, que baixa de 
r atmósfera acompanyada sempre de fenómens llu- 
minosos y d' algún tro o detonació. Aerolito, aereo- 
lito. 

AEROLOGÍA, f. Tractat del aire y de les seues 
propietats. Aerología. 



AFA 



AFA 



39 



AEROMANCiA. f. Suposat art de endevinai el fu- 
tur per medí deis fenóniens que 's presenten a 1' at- 
niófera, o al aire, cóni se diu vulgarment. Aeroman- 
<cia. 

AEROMANTICH. m. Profe6sor de aeromancia. 
Aeromántico. 

AERÓMETRA. s. Qui entén la aeronietría. Aeró- 
metra. 

AERÓMETRE. in, Instrument pera midar la densi- 
tat o la rarefacció del aire. Aerómetro. 

AEROMETRÍA. f. Art de niidar 1' aire. Aerome- 
Iría. 

AEROMÉTRICH, CA. adj. Pertanyent a la aero- 
metría. Aerométrico. 

AERONAUTA, ni. Qui puja pels aires ab la bomba 
o globo aerostátich. Aereonauta, aeronauta. 

AERONÁUTICA, f. Fis. Art de navegar peí aire. 
Aereonáutlca, aeronáutica. 

AERONAUTICH, CA. adj. Fis. Pertanyent a la ae- 
ronáutica. Aereonáutico, aeronáutico. 

AEROSFERA, f. Fis. La niassa d' aire que volta la 
térra. Aerosfera, aereosfera. 

AEROSIS. f. Med. Debilitat, minva o rarificació de 
3a sanch. Aerosis. 

AEROSTACIÓ. f. Fis. L' art de fer les bombes o 
aeróstats. Aerostació. 

AÉROSTAT. m. Fis. Globo o bomba plena de ga- 
ses, vapors o aire mes 1 euger que 1' atmosíérich, que 
puja y va per 1' aire. Aereóstato, aeróstato 

AERÓSTATA, m. Aquell que 's sosté pels aires. 
Aeróstata. 

AEROSTÁTICA, f. Parí de la física que investiga 
les lleys del equilibri deis cossos sospesos al aire. 
Aereostáttca, aerostática. 

AEROSTATICAMENT. adv. m. A manera de globo 
aerostátich. Aerostáticamente. 

AEROSTÁTICH, CA. adj. Lo que's refereix al aire. 
Aerostático. || Lo que va peí aire. Aereostático, ae- 
rostático. 

AEROSTATIFORME. adj. Que té la figura de glo- 
bo aerostátich. Aerostatiforme. 

AEROSTATMI. m. Fis. Barómetre inventat 1' any 
1765 pera apreciar exactanient les variaciones del 
pes y temperatura de 1' atmósfera. Aerostatmio. 
AEROTON. m. Fis. Fuseli de vent. Aeroton. 
AERÓTONA. f. Mil. y Fis. Escopeta de vent que, 
cóm r aeroton, llensa, sense pólvora, violentment els 
projectils per medi del aire comprimit. Aerótona. 
AESMAR. V. Ant. Imaginar, judicar. 
AESONA. Geog. ant. Nom d' Isona, prov. de Llei- 
da, en temps del romans. 

AETIOLOGÍA. f. Med. Explicado, discurs sobre 
les causes d' una malaltía. Etiología, aetiología. 

AETITES. Min. Varietat d' hidróxit de ferro geó- 
dich, dins de quina cavitat hi há un ronyó sólit, mo- 
vible; vulgarment se 'n diu pedra d' águila. Els grechs 
r hi atribuíen maravelloses virtuts, sobre tot en els 
parís Aetites, etítes. 

AFABILÍSSIM, A. adj. sup. Mólt afable. Afabilí- 
simo. 

AFABILITAT. f. Dolsura, suavitat en el tráete. 
Afabilidad, agrado. 

AFABLE, adj. Suáu, agradable en el tráete Afa- 
ble. 

AFABLEMENT. adv. m. Ab afabilitat. Afable- 
mente. 

AFADIGADAMENT. adv. m. Ab agitació, fatiga. 
Fatigadamente, fatigosamente. 

AFADIGADÍSSIM, A. adj. sup. Fatlgadísimo. 
AFADIGAMENT. m. Cansanci, fatiga. Fatiga. 



AFADIGAR. v. a. Incomodar, atormentar, cansar, 
acongoixar. Fatigar. || Fadigar. 

AFADIGARSE. v. r. Incomodarse, atormentarse, 
cansarse, acongoixarse. Fatigarse. 

AFADIGAT. DA. p. p. Fatigado. 

AFAENAMENT. m. Ant. TASCA. 

AFAENAT, DA. :.ú\. Ant. El qui s' afanya mólt. 
Atareado, afanoso. 

AFAIRE. m. Ant. AFER. 

AFAISANAT, DA. adj. Semblant al faisá o que té 
alguna de les seues propietats. Fasiánido. 

AFAIT. m. y 

AFAITAMENT. m. Ant. AFKIT. 

AFAITAPOBRES. m. Fam. Se diu del barber que 
sap mólt poch o que quan afaita fa mólt mal. Desue- 
llacaras. 

AFAITAPORCHS. ni. Fam. vulg. AFAITAPOBRES. 

AFAITAT, DA. adj. Vulg. Escamat, xasquejat, bur- 
lat, eiiganyat. Chasqueado, burlado. || p. p. Afeitado. 

AFALACH. m. Demostració de carinyo. Halago. 

AB AFALACHS. m. adv. Carinyosament. Lisonjera- 
mente, con halagos. 

AFALAGADAMENT. adv. m. Ab afalachs. Mima- 
damente. 

AFALAGADOR, A. m. y f. Qui afalaga. Halagador. 

AFALAGAMENT. m. AFALACH. 

AFALAGAR. v. a. Demostrar amor y carinyo. Ha- 
lagar, acariciar. |1 Adular. Adular. 

AFALAGAT, DA. p. p. Halagado. 

AFALCONAT, DA. adj. Semblant al falcó. Halco- 
nado. 

AFALSAT, DA. adj. Que forma una curva semblan- 
ta a la de la fals. Falcado. 

AFAMADAMENT. adv. m. D' un modo afamat o 
famós. Famosamente, afamadamente. 

AFAMAR, v. Fer patir fam. Hambrear. || Aní. Fer 
venir gana de menjar. Dar gana de comer. II Acredi- 
tar, donar fama. Afamar. || Anl. Infamar, difamar. 

AFAMARSE, v. r. Ferse famós. Afamarse. 

AFAMAT, DA. p. p. Hambreado. || adj. Famo- 
¡ench. Hambrón. Il Qui té fam. Hambriento. |l Met. 
Ansiós, mólt desitjós d' alguna cosa, cóm: afamat de 
virtut. Hambriento. || Acredita!. Afamado, famoso. 

II Ant. INFAMAT, DIFAMAT. 

AFANAR. V. a. Fam. Robar ab astucia. Limpiar. 

AFANAT, DA. p. p. Robat. Limpiado. 

AFANEIDÓSCOPI. m. Opt. Instrument que serveix 
pera soinetre 'Is cossos opachs ais maravellosos efec- 
tes de la llum Afaneidóscopo. 

AFANETA. s. m. Ab que 's significa aquell que 
roba o 'n té costúm. Ladrón. 

AFANGAR. v. a. Ant. enfangar. 

AFANGARSE. v. r. Ant. ENFANGARSE. 

AFANÍPTER, A. adj. Zool. S' aplica al insecte que 
no té ales. Afaníptero. 

AFANITA. f. Qeol. Familia de roques piroxéniques. 
Afanita. 

AFANÍTICH, CA. adj. Geol S' aplica al terrer o a 
la roca que conté afanita. Afanítico. 

AFANÓPTER, R. adj. Zool. S' aplica a l'au que té 
les ales negres, fosques, etc Afanóptero. 

AFANOS, A adj. Ant. AFANYÓS. 

AFANT. m. Ant. AFANY. 

AFANTASMAT, DA. adj. A modo de fantasma. 
Afantasmado. 

AFANY. m. Travall fatigós. Afán. || Ansia, desitj 
veement. Afán, ahinco. 

AFANYADAMENT. adv. m Ab afany. Afanada- 
mente. 



40 



AFE 



AFE 



AFANYADOR. s. y adj. Qiü afa ¡ya. Atareador. 

AFANYAMENT. in. Acció y efecte de afanyar y 
afanyarse. Afán, atareamiento. 

AFANYAR. v. a. Quanyar ab afany. Afanar. || 
a. Mel. Fer cuitar o donar pressa. Apresurar, apre- 
tar, apurar, fatigar, cansar. 

AFANYARSE. v. r. Enllestirse, travallar depressa. 
Afanarse, despachar, menear las manos, las mu- 
ñecas, los pulgares. || Fatigarse en algún travail o 
diligencia. Afanar, afanarse, desvivirse. 

AFANYAT, DA. p. p. Afanado || adj. Guanyat, 
nierescut. Merecido, ganado. || Escarrás, que se 
afanya. Afanador, afanoso. 

AFANYÓS, A. adj Penós, que costa molt travail. 
Afanoso, trabajoso. 

AFANYOSAMENT. adv. m. D' un modo afanyat o 
afanyós. Afanosamente. 

AFARAM. m. Verb. Persona enfadosa. Cócora. 

AFARAMS. m. pl. Ter. AVIRAM. 

AFARDELLAR. v. a. Agafar nialament y sens or- 
dre algnna cosa flexible, com roba, etc. Arrebujar. 

AFARIVIANSA. f. Allt FIANSA, AFERMANSA. 

AFARMANSAR. v. a. Ant. afermansar. 

AFARMANSAT, DA. p. p. Ant. AFERMANSAT. 

AFARRUSSARSE. v. r. Menjar y beure niólt. Atra- 
carse. 

AFARTADA. f. Gran tip o nienjada sense mida. 
Hartazgo, rehartazgo. 

AFARTALENCIA. f La qualitat de fart, golosía 
d' atiparse. Aquesta veu enclou al nieteix temps la 
idea de gandulería. Glotonería, poltronería. 

AFARTAMENT. ni. Ant. FART. 

AFARTAPOBLES. adj. S' aplica a certa especie 
de raíni que té '1 grá gres y la poli dura, qu' es bo 
pera guardarse. Lairén. 

AFARTAR. v. a. Satisfer o coinblar ab excés el 
apetit de menjar o beure Hartar. || Metdf. Satisfer 
el gust o desitj de qualsevol altra cosa. Hartar. || 
Suposa abundancia o multitut de lo que expressen 
els noms ab que 's junta, com: afartar a alga de bas- 
tonades, de bofetades, etc. Hartar. 

AFARTARSE. v. r. Hartarse. 

AFARTAT, DA. p. p. Hartado, harto. 

AFÁRTAM BÉ Y DÍGASME MORO. /?<?/. Denota que 
aigú ha perdut la por a la reprensió, y no fá cas del 
que dirán. Dame pan y llámame tonto. Tañe el esqui- 
lón y duermen los tordos al son. 

AFASSIA. f. FU. Dupte o indecissió del esprit en 
algún judici probleniátich. Afasia. 

AFATXAR. V. a. 1er. Molestar, aburrir. Abrumar, 
fastidiar, moler, marear. 

AFAVORIDAMENT. adv. ni. D' un modo afavorit, 
ab afavoriment o favor. Favorecidamente. 

AFAVORIDOR, A. ni. y f. El qui afavoreix. Favo- 
recedor, bienhechor. 

AFAVORIMENT. m. FAVOR. 

AFAVORIR. v. a. Amparar, ajudar, defensar, pro- 
tegir. Favorecer, socorrer. |1 Fer algún favor. Fa- 
vorecer. II Apoyar algún fet, opinió, etc. Favorecer, 
obsequiar. 

AFAVORIT, DA. p. p. Favorecido. || adj. Estimat. 
Favorecido, favorito. 

AFAZENDAT, DA. adj. Ant. Atareado. 
AFEBLIMENT. m.Ant. La acció y efecte de afeblir 
o debilitar. Debilitación, debilidad, disminución, 
reducción. || Acció y efecte de afeblir o enflaquir. 
Enflaquecimiento, extenuación. 
AFEBLIR. V. a. Ant. DEBILITAR. 
AFEBLIRSE. v. r. Ant. DEBILITARSE. 
AFEBLIT, DA. p. p. Ant. DEBILITAT, ENFLAAQUIT. 



AFECCIO. f. Impressió que causa alteració. Afec- 
ción. II AFició, E3TIMACIÓ. || f. Reserva de provisió 
d' un benefici eclesiástich, en especial la del Papa. 
Afección. || Med. Afecte o impressió morbífica. || 
Moviiiient del ánima, passió, sentiment engendrat en 
el cor huma. 

AFECCIONABLE. adj. Digne d' apreci, que niereix 
benevolensa o que se li tingui estiiiiació. Estimable, 
amable, afeccionable. 

AFECCIONAR. a. Ant. Estimar, apreciar. Amar, 
querer, estimar, apreciar. 

AFECTABLE, adj. Que 's pot afectar. Afectable. 

AFECTABLEMENT. adv. m. D' un modo afecta- 
ble. Afectablemente. 

AFECTACIÓ. f. Presumpció en els modals, accións 
y paraules. Afectación. || Esfudi manifest en escu- 
llir les paraules. Afectación. 

AFECTADAMENT. adv. ni. Afectadamente. 

CAMINAR AFECTADAMENT. Contornearse, cernerse. 

AFECTADOR, A. ni. y f. El qui afecta. Afectador. 

AFECTAR, v. a. Parlar u obrar ab afectado. Afec- 
tar. II Fingir, com: afectar ignorancia. Afectar, fin- 
gir, aparentar. || Fer impressió una cosa en altra. 
Afectar. || Codiciar. || Fer les coses ab estudi y 
per vanitat. Afectar. || Atacar a algú un mal. Dañar, 
afectar, atacar, || fig. Perjudicar els interessos de 
algú. Afectar. II Acongoixar, afligir. Afligir, afectar, 
impresionar, angustiar, acongojar. 

AFECTARSE, v. r. Sentirse o ressentirse d' alguna 
cosa Afectarse, impresionarse. || Ser afectat. Afec- 
tarse. II Ésser aficionat a algú o a quelcom. Ser de- 
voto de una persona ó aficionado á algo. 

AFECTAT, DA. p. p. Afectado. ll adj. Presumit 
en excés. Afectado. II Buscat ab massa estud¡. 
Afectado. II Mel. Membre danyat. Afecto. || adj. 
Inclinat, apassionat Afecto, afectado, adicto, apli- 
cado, inclinado, dado, entregado, aficionado, || 
Enternit. Conmovido, afectado, enternecido. || Afli- 
git, atormentat per. Afiigido, acongojado, atormen- 
tado, afectado. 1| Ofés. Afectado, ofendido. 

AFECTE, m. Aflció. Afecto, afición. || Passió. 
Afecto. Med. Dolencia, com afecte de pit. Afecto. || 
Pint. Expressió, vivesa de la acció d' una pintura. 
Afecto, expresión. |1 adj. Inclinat a alguna persona 
o cosa. Afecto, aficionado, adicto, devoto. || Sub- 
jecte a un encárrecli u obligado. Afecto. || Fistol. 
Se diu del eos a qui sobrevénen aqüestes o les altres 
qualitats, accidents o mutacións, y aixís se diu: 
aquest eos está afecte de la blancura. Afecto. 

AFECTÍSSIM, A. adj. sup. Afectísimo. 

AFECTIU, VA adj. Lo que pertany al afecte o 
prové d' ell. Afectivo, adj. Que afecta, impressiona o 
inspira afecte. Afectivo. || Med. Se diu de les facul- 
lats que resulten de la organisació primitiva del cer- 
vell. II Que pot ser afectat. 

AFECTIVITAT. f. Fren. Propensió a afectarse y 
la facultat de afectar que teñen algunes persones. 
Afectividad. || L' instint o inclinació que 'ns fa es- 
timar a les persones y animáis, y també ais objectes 
inanimats que 'ns rodejen o que provénen de perso- 
nes, a les quals tenim afecció. || Os del cap o porció 
d' ell, que denota '1 major o menor grau de desenrot- 
11o de la expressada propensió o inclinado. || Qua- 
litat de lo afectable. 

AFECTUÓS, A. Carinyós, amorós. Afectuoso. 
AFECTUOSAMENT. adv. ni. D' un modo afectuós. 
Afectuosamente. 
AFECTUOSÍSSIM. A. adj. sup. Afectuosísimo. 
AFECTUOSÍSSIMAMENT. adv. m. Afectuosísi- 
mamente. 

AFECTUOSITAT. f. Estimado, benevolensa, agra- 
do, ternura, amor per algú. Afectuosidad. 

AFEGIDOR. A. m. y f. El qui afegeix. Añadidor. 



AFE 



AFI 



41 



AFEGIDURA. f. Aní ndut. Juntura, ajust de les 
fustes, carenes, rodes y cintes Escarba, alefrís. || 
Part afegida a un'altra. Añadidura. || La part o 
lloch en que s'afegeixen dúes o niés coses. Juntura. 

AFEGIMENT. ni. Aní. AFEGIDURA. 

AFEGIR V a. Unir, juntar una cosa ab un' altra. 
Añadir, juntar, pegar, unir || Aumentar. Añadir, 
aumentar, acrecentar, agregar. || Exagerar. Aña- 
dir, exagerar, ponderar, abultar. || En els es- 
crits. Añadir, adicionar. || Consolidar. 

AFEGIR LLENYA AL FOCH fr. Met. Fomentar els dis- 
gustos y discordies. Añadir leña, yesca ó fuego al fuego 

AFEGIRSE. V. r. Añadirse 

AFEGIT, DA. p. p. Añadido |1 AFEGIDURA. 

AFEGITÓ. ni. Ter AFEGIDURA. 

AFEINAR. a. Afanyar, donar pressa. Atarear, 
apresurar, estimular, instar. 

AFEINARSE. v, r. Donarse pressa en acabar una 
feina Apresurarse, atarearse, darse prisa. 

AFEINAT, DA. p. p. Atareado, afanoso. 

AFEIT 111 Compostura pera lierinosejar alguna 
cosa, y en especial els ingredients ab que les dones 
se pinten la cara. Afeite, jalbegue, ajo. || La ma- 
nya en afeitar les mercaderías. Aderezo. 

COMPONDRÉ AB AFEITS. fr. Afeitar, jalbegar. \\ Pu- 
lir les niercaderíes pera véndreles niés cares. Adere- 
zar, acicalar. 

AFEITADET, A adj. Dim. de afeitat. Afeitadito 

AFEITAGOSSOS. s. Farn. AFAITAPORCHS. 

AFEITANAR a. Mar. Tallar la rebava de la re- 
bladura deis perns pera tráure'ls. Afeitanar. 

AFEITAPOBRES. s Fam AFAITAPOBRES. 

AFEITAR. V. a. Fer la barba. Afeitar, hacer la 
barba, rasurar. 

AFEITARSE, v r. Pulirse Remilgarse || Ferse la 
barba Afeitarse, hacerse la barba. 

DIGA LA MULLER DEL CEGÓ, PERA QUÍ S' AFEITA 

DIEGO? Ref. Vitupera la sobra d' adorno de les dones 
ab el fí d' agradar a altres mes que ais seus marits. 
¿La mujer del ciego, para quién se afeita? 

AFEITAT, DA p p. Afeitado. || adj. Pintat, her- 
mosejat ab afeits. Afeitado. 

AFEIXUGARSE. v. Resignarse a fer una cosa des- 
agradable. Apechugarse. 

AFELADOR. lll. AHELEADOR. 

AFELÁN. m. Astron. Una de les estrelles de Gémi- 
nis. Afelán 

AFELAT, DA adj Compost ab fel o que té algu- 
na de les seues propietats. Aheleado. 

AFELI. m. Astron. Punt de 1' órbita d' un planeta 
que 's troba mes lluny del sol. Afelio. 

AFEMAR. V. a. ESTERCOLAR. 

AFEMBRAT. p. p. Afeminado. || FLUIX. 

AFEMELLAR. v. a. Fer perdre 'Is costums o 1' as- 
pecte viril a aigú; fer que pels seus modos o per la 
seua mena de vestir se sembli a les dones. Afe- 
minar. 

AFEMELLARSE v. r. Pendre costums de dona; 
anarse semblant a n'ella. Afeminarse 

AFEMELLAT. adj. El qui peí seu modo de vestir, 
enraonar o per les seues costums se sembla a la dona. 
Afeminado, a. 

AFEMELLACIÓ. f. L' acte y efecte de afemellarse. 
Afeminación 

AFEMELLADAMENT. adv. m Afeminadamente. 

AFER. m QUEFER, NEGOCI. || V. a. FER. 

FERRER, FERRER, FES TON AFER. Ref. BuñolerO d tUS 

buñuelos ó Zapatero, d tus zapatos. 

HOME DE GRAN AFER. Loc. aut. Home de suposició, 
de qualitat, principal 

DIC. CAT. T. I. — 6. 



QUI TÉ DINERS, FA SOS AFERS. Rej. Quien tiene di- 
neros, pinta panderos, 

AFERENT adj. Anat. Nóm donat a cada un deis 
vasos liufáticlis que van a una de les glándules del 
meteix nóm. Aferente. 

AFÉRESIS f. Gram. Figura per la que 's suprimeix 
una lletra o sílaba al principi de la dicció. Aféresis. 

AFERIR. V. a. CONTRASTAR. 

AFERIT ni Quim. Fosfat de coure d' un vert 
foscli que 's crestallisa en octaedres Aferito. 

AFERMANSA. f. fiANSA. 

AFERRALL m. Rengle de pedrés posades de can- 
ten o troncli atravessat que lii ha a alguns camins 
mólt costcruts pera que puguin aferrars'hi les potes 
de les cavalleries y no rellisquin Estriberón. 

AFERRAMENT. m. Agafament fort. Aferramien- 
to II Anl. FEKMESA 

AFERRAR, v. a Agafar fortament. Aferrar, aga- 
rrar II Ndut. Plegar les veles sobre la verga. Aferrar. 
II Assegurar la embarcació ab les ancles. Aferrar, 
anclar. || a. Cremar algún guisat. Socarrar. || Cou- 
re 'Is cus sois sense bátre'ls y ab olí bullent o mólt 
ardent. Guisar huevos estrellados. 

AFERRARSE, v r. Agafarse fortament. Aferrarse, 
agarrarse || Met. Insistir algú tossudament en la 
seua opinió. Aferrarse. || r. Barallarse dos o mes, 
tenitse agafats ab les nians, o pegantse cops de 
puny, etc. Pelearse || Val. Teñir acte carnal per- 
sones o besties. Unirse, juntarse. Il Cremarse al- 
gún menjar que 's cou. Socarrarse, pegarse, que- 
marse 

AFERRASAR. v. a. Ter. Arrapar. 

AFERRAT, DA. p p. Aferrado. 

AFERRAVELAS. m. Ndut. anl. Corda prima que 's 
feia forta juntada a les amantines en la verga major 
y en la del tríuquet pera ajudar a aferrar y pendre'ls 
penols de les veles respectíves. Aferravelas. 

AFESIS, f. Med. Dismínució o acabament d' una 
malaltía. Afesis. 

AFETE. ni. Astral. Nóm que 's dona al planeta 
baix quina influenciase neix Afete. 

AFEYTÚS DE BAIX. Geog. Caseríu del terme de 
Llanas, prov. de Qirona 

AFEYTÚS DE DALT. Geog. Caseríu del terme de 
Llanas, prov. de Qirona, 

AFFASENDAT, DA. adj. Ant. AFEINAT. 

AFFECCIÓ f. AFICIÓ. 

AFFERMAR v Ant AFIRMAR. 

AFÍ m. Parent per afinitat. Afín 

AFIANSAMENT. m. Ant. FIANSA. || m. Acció y efec- 
te de afiansar. Afianzamiento. 

AFIANSAR. V. a. Fer fiansa. Afianzar, salir por 
fiador II Assegurar ab puntáis, claus; etc. Afianzar, 
asegurar, afirmar 

AFIANSAR DE CALUMNIA. Ter. Subjectarse 1' acusador 
a les proves baix les penes establertes contra 'Is ca- 
lumniadors. Afianzar de calumnia. 

AFIANSARSE. r. Ésser afíansat. Afianzarse, ga- 
rantizarse, garantirse. 

afíansat, DA. p. p. Que se li ha fet fiansa. Cau- 
cionado, garantido, asegurado, afianzado, cubier- 
to, garantizado. 

AFIBALL m. Ant. GAFET. 

AFIELAR. V. a. Ant. Cordar els vestits ab gafets o 
botóns. Abrochar. 

AFIBLAT, DA. p p. Cordat ab gafets. Abrochado. 

AFÍBUL. m Ant. Gafet pera cordar o ajusfar la 
roba. Corchete. 

AFIBULAR. a. Ant. Cordar o ajusfar el vestit ab 
gafets. Abrochar. 

AFICAMENT. adv. AHINCO. 



42 



AFI 



AFI 



AFICAR. V a. Ani. ficar. || Arit. metdf. v. r. APLI- 
CARSE. 

AFICAT, DA. Ant. FICAT. 

AFICH. m. Ant. L' acte de fixar. Fijación. || Met. 
ant. APLICACIÓ. 

AFICIÓ. f. Estimació decidida Afición, afección, 
afecto. II Inclinació a fer alguna cosa Afición, pro- 
pensión. II Afany, activitat, diligencia, eficacia. Ac- 
tividad, atiinco, eficacia. 

AFICIÓ BOJA. Pasión loca, ciega afición. 

MIRAR UNA COSA AB GRAN AFICIÓ O AS UNA AFICIÓ. 
fr. Denota 1' atenció ab que 's mira alguna cosa que 
se desitja. Echar el ojo, ó tanto ojo á una cosa. 

PER L' AFICIÓ PERORE 'L CONEIXEMENT. fr. Se diu 

quan un estima o considera niólt mes de lo que val 
alguna cosa, seduit peí carinyo o altres afectes. Ce- 
gar ¡a pasión. 

AFICIONADAiVlENT. adv. m. Ab afició. Aficiona- 
damente. II ni. Ani. AFICIÓ. 

AFICIONADÍSSIM. adj. sup. Aficionadísimo. 

AFICIONAR V. a Causar afició, inclinar a alguna 
cosa. Aficionar 

AFICIONARSE, v. r. Cobrar afició a alguna cosa. 
Aficionarse. |i Amar mólt a algi'i. Aficionarse. 

AFICIONAT, DA. p p. Aficionado. || AFECTE. || 
adj. Instruit en algún art o professió sense tíndrela 
per ofici, especialment parlant deis comediants Afi- 
cionado, II Inclinat, afecte a. Aficionado, entregado, 
dado, adicto, afecto, adlierido, apegado. 

AFICIONETA. f. d. Aficionilla. 

AFIDIFECH. adj Zool. Que nienja pugó. Afidífago. 

AFIDÍVOR, A. adj. Zool. Que devora pugó. Afi- 
dívoro. 

AFIGAT. p. p. Semblant a una figa. 

AFIGÉN, A. adj. Bot. Se diu de les malaltíes cau- 
sades peí pugó que teñen algunes plantes, produint- 
les descomposició o deformitat. Afijeno. 

AFIGENOSIS f. Bot. Descomposició o deformitat 
de diversos órgans de les plantes, produida peí pugó 
y altres insectes que h¡ viuen. Afiegenosis. 

AFIGURABLE. adj Que pot ésser afigurat o vist 
confusament. Divisable, vislumbrable. 

AFIGURAMENT. m. Ant. FIGURA, REPRESENTACIÓ. 
II FIGURANSA. 

AFIGURAR. v. a. Veure confusament els objectes 
per estar massa llunyans. Divisar, vislumbrar, co- 
lumbrar. 

AFIGURARSE. v. r. Pensar. Figurarse, imaginar. 

AFIGURAT, DA. p. p. Divisado, vislumbrado. || 
Figurado 

AFILADES. adj. y s. pl. Blas. Se diu de les pesses 
que teñen les extremitats acabades en qualsevol 
mena de punxes. Aguzadas. 

AFILADOR, m. ESMOLET. 

AFIIAR, V. a. ESMOLAR, ALLOSAR. 

AFILERAR, V. a. ARRENGLERAR. 

AFILERARSE. v. r. ARRENGLERARSE. 

AFILIACIÓ. f. Admissió o allistament d' un indi- 
viduo en alguna societat, comunitat, etc. Afiliación. 
II Senyes del que s' allista, nóm, ratria, etat, etc., y 
en especial se diu deis senyals físichs d' una perso- 
na, els quals la donen a conéixer. Filiación. 

PENDRE LES AFILIACIONS. fr. Afiliar, apuntar, el 
nom, patria, etat, etc., d' algú. Afiliar, filiar. || Metaf. 
Ferse capas de les senyes d' algú pera conéixel altra 
vegada que 's vegi. Afiliación. 

AFILIADOR, A. Qui afilia o- pren les filiacions. 
Afiilador. 

AFILIAR, a. Adnietre, allistar, associar a una co- 
niunitat qualsevol, pendre les filiacions d' alguna per- 
sona. Afiliar, incorporar, admitir, filiar. 



AFILIARSE, r. Ésser afiliat. Filiarse, afiliarse. 

AFILIAT, DA. p. p. y s. Admés, allistat, incorpo- 
rat en una societat qualsevol. Afiliado, Filiado 

AFILIGRANADOR, A. Qui afiligrana. Afiligrana- 
dor. II adj. Lo que serveix pera afiligranar. 

AFILIGRANAR v. a. Fertravalls de fiigrana o que 
s'hi semblin. Afiligranar. 

AFILIGRANAT, DA. adj. Fet de filigrana o a ma- 
nera de filigrana. Afiligranado. || Met. Delicat. Afili- 
granado. II adj. Met. Fí, prim, de menudes faccions y 
també les faccions meteixes. Afiligranado. || Ma- 
gre, flach, sech. 

AFILÓ, m. Pessa de cer pera esmolar les eines de 
tall. Afilón. 

AFILLACIÓ. f. Acció d' afiliar, afiliarse o adoptar 
per fill. Prohijación, afiliación. 

AFILLADOR, A ni. y f. Qui afilia o adopta. Pro 
hijador. || Qui afilia '1 bestiar. Ahijador. 

AFILLAMENT. m. Ant Prohijamiento. 

AFILLAR. V. a Adoptar per fill a un extrany. Pro- 
hijar, adoptar. || Entregar el fill a la potestat del 
pare adoptiu. Emancipar. || Posar el bestiar ab sa 
niare o ab altra pera criarlo. Ahijar. || Met. Atribuir. 
Ahijar, acumular, imputar. 

AFILLARSE. v. r. Pendre per fill a qui ho és de 
un altre. Adoptar, prohijar. 

AFILLAT, DA. p. p. Prohijado, ahijado. || m. y f. 
FILLOL. 

AFINABLE. adj. Lo que 's pot afinar. Afínable 

AFINACIÓ. f. La acció y efecte d' afinar. Afina- 
ción, afinamiento, afinadura il Mus. Armonía de 
veus o instruments. Afinación, armonía || f. Puri- 
ficado deis metalls al gresol. Acrisolación, acri- 
solamiento, afinación, purificación. || Extraure de 
les barres y planxes o lamines de plata les esporga- 
ríes que hi queden després de foses. Afinación. 

AFINADAMENT. adv. m. D' un modo afinat. Afi- 
nadamente. 

AFINADOR, m. El qui afina. Afinador. || Más. 
Mena de clau de metall, o be un martellet, ab que se 
afinen algúns instruments de corda, com el piano, '1 
salteri, 1' arpa, etc. Afinador, templador, llave, 
martillo. || Instrument pera obrir y tancar les boques 
de les flautes de 1' orga, a fí de retardar o accelerar 
llurs vibracións, fins a posarles perfectament sono- 
res: la seua figura, després de donar tota una volta, 
és la de dos conos perfets, un a la part superior y 
altre a la Inferior d' una pessa que 'Is unei.x Afina- 
dor. II El qui té per ofici afinar pianos o altres instru- 
ments músichs. Afinador. 1| El qui afina 'Is pesos y 
mesures Afinador, fiel contraste. || El qui purifica 
els metalls. Afinador. 

AFINADORA, f. La pedra de afinar navajes, etc. 
Afiladera. 

AFINAMENT. m. Afinació, finura. Afinación, finu- 
ra. II Entre 'Is agullers la darrera má que 's dona a 
les agulles, féntleshi la punxa passantles per demunt 
d' una pedra d' esnierill, que 's fá anar ab un torn. 
Afinamiento. |1 Acció y efecte de purificar els metalls 
al gresol Afinación, acendramiento, purificación. 

AFINAR. V. a. Donar a una cosa la perfecció de 
que 's capas. Afinar, pulir, acicalar, perfeccionar. 
II Igualar les cubertes deis Ilibres Afinar. || Posar 
les balanges al fí. Abalanzar, balancear, enfielar. || 
Examinar y marcar els pesos y mesures. Afinar, po- 
tar. II Purificar els metalls ab el gresol. Afinar. i| 
MORIR II Más. Trempar els instruments músichs. Afi- 
nar. II Cantar, sonar ab afinació. Afinar 
AFINARSE, r. Ésser afinat Afinarse. 
AFINAT, DA. adj Fí, pulit. Afinado, pulido, liso. 
II Elegant, garbos. Fino, elegante, airoso. || Met. 
Que sembla mitj mort, o que té color de mort. || Más. 
Passat peí afinador, parlant d' instruments músichs 



AFL 



AFL 



43 



Afinado. || Trempat, acordat, parlant de veus o Ins- 
truments. 

AFINCARSE, v. Adquirir inmobles. Afincarse. 

AFINITAT. f. Parentiu que cadahú deis dos que 's 
casen centran mutuanient ab el parents del altre. 
Afinidad || Analogía o semblansa d' una cosa ab una 
altre. Afinidad || Quím. La forsa ab que s' atrauen 
y uneixen les particules deis cossos. Afinidad. 

AFINITOLOGÍA f. Fis. Ciencia que tracta de la 
propietat que teñen els cossos, en virtut de la qual 
les molécules tendeixen a unirse unes ab altres. Afi- 
nttología 

AFINS. ni pl. Els parents per afinitat. Afines. 

AFIÓ. ni. Farm Cert electuari que té per base 
r opi, y ejnborratxa y enfurisma Afión 

AFIÓSTOM. adj. Zool. Calificatiu que 's dona ais 
animáis que teñen el morro llargarut y la boca mólt 
petita. Anfióstomo 

AFIRMACIÓ f La acció y afecte de afirmar. 
Afirmación, aseveración, afirmativa 

AFIRiVlADAMENT adv. ni A/!/. Ab fermesa o se- 
gnretat. Afirmativamente. Il fermament. 

AFIRMAR. V a Donar per certa alguna cosa 
Afirmar, aseverar, asegarar, certifidar |1 Posar o 
fer ferm Afirmar. 

AFIRMARSE v r. Ferse ferm en lo que s' ha dit o 
fet Afirmarse, ratificarse, confirmarse, mantener- 
se. II Sostindre ab tenacitat alguna opinió. Porfiar, 
insistir, aferrarse. || Descansar una cosa deniunt 
d' un' altre. Afirmarse, apoyarse, estribar, cargar. 

AFIRMAT, DA. adj Assegurat de modo que no 
pot bellugarse o nioures'. Afirmado || Sólit, fort, 
ferm, ue té la necessaria solidesa. Consolidado, só- 
lido, afirmado, || Que no admet dupte. Afirmado. 

AFIRMATIU, VA. adj. Lo que afirma. Afirma- 
tivo. 

AFIRMATIVA f. Lóg Afirmació, y també tota 
proposició que afirma. Afirmativa. 

AFIRMATIVAMENT. adv. m. Afirmativamente. 

AFISTOLAT, DA. adj Med. Qu' és semblant a la fis- 
tola. Afistolado, fistuloso. || Que té fistola o fistoles. 

AFISTONAR v. a. Arqui. Donar a algún adorno la 
forma de fisto. Festonar, afestonar, festonear. 

AFISTONAT, DA. adj. Lo que té forma de fisto. 
Afestonado. 

AFITAMENT. m. Acte y efecte d' afitar. Amojo- 
namiento, alindamiento. 

AFITAR. a. Termenar, amollonar, senyalar ab 
fites. Amojonar, acotar, alindar, lindar. 

AFITX. v. a. Ant. y ter. Tercera persona d' indi- 
catiu del verb. afegir. 

AFIXE. m. Ab que 's significa un deis elements 
components de les paraules, o sía tot aquell elenient 
que s' agrega a la radical pera mes determinarla. 
Afijo. 

AFLAMACIÓ. f. Ant. Acció y efecte d' aflamar o 
inflamar. Inflamación y Ant. aflamación. 

AFLAMADOR, A. s. adj. Ant. Que aflama o inflama. 
Inflamador y ant. afLAmador. 

AFLAMAR, v. a. Ant. INFLAMAR. 

AFLAMARSE, v. r. Abrasarse las plantas. || Ter. 
Dit del pa. subtarse. 

AFLAMAT, DA. p. p. INFLAMAT. || ABRASAT. || SUB- 
TAT. 

AFLAQUIMENT. m. L' acte y efecte d' aflaquirse. 
Enflaquecimiento. 

AFLAQUIR. V. a. Fer tornar flacli a algú. Enfla- 
quecer, enmagrecer. 1| a. Donar la carn rentada a 
certes aus de presa pera enmagrirles. Abajar. 

AFLAQUIRSE. v. r. Posarse magre. Enflaquecer, 
enflaquecerse, enmagrecer. 



AFLAQUIT, DA. p. p Enflaquecido. 

AFLAUTAT, DA, adj. Semblant a la flauta o que 
té alguna de les seues propietats. Flautado. 

AFLAYRAMENT. m. Acció y efeete de aflayrar, 
olorar, ensumar. Husmeo. 

AFLAYRANSA. f. Afl.iyre, flayre, olor que fá al- 
guna cosa. Husmeo. || Tuf, mal olor, de la carn espe- 
cialment. Tufo, husmo. 

AFLAYRAR. v. a. Olorar, ensumar. Husmear. || 
Met. Sutjar, inquirir. Husmear. || v. n. Fer mal olor 
alguna cosa, especialment la carn. Husmear. 

AFLAYRAT, DA. p. p. Husmeado. 

AFLAYRE m. Mal olor que fá la carn. Husmo. 

AFLEGMASÍA. f. Med. Falta de flegma o pituita. 
Aflegmasia. 

AFLETXADA. adj. f. Bot, Se diu de la fulla trian- 
gular retallada per la base en dues puntes que miren 
cap enrera o cap baix, cóm la de 1' agrella, per exem- 
ple. Aflechada. 

AFLETXAT, DA. adj. Que té «gura de fletxa. Afle- 
chado. 

AFLICCIÓ. f Pena, pesar. Aflicción, afligimiento. 
II .4/1/. INFORTUNI. 

AFLICTE, A. adj. Poét. ant. Afligit. Aflicto. 

AFLICTIU, VA. adj. Lo que causa aflicció. Se 
aplica mes particularment a les penes que imposen 
els tribunals de justicia. Aflictivo. 

AFLIGIDÍSSIM. adj. sup. Afligidísimo. 

AFLIGIMENT. m. AFLiCCiÓ. 

AFLIGIR. V. a. Causar aflicció. Afligir. || Morti- 
ficar, molestar. Afligir, cansar, molestar. || Oprimir, 
apurar, apretar. Abrumar, oprimir. || Fer o causar 
pena. Afligir, apenar, y ant. acuitar, 

AFLIGIRSE, r. Irritarse, desesperarse, entristirse, 
tindre congoixa. Inquietarse, afligirse, acongojarse, 
desesperarse. 

AFLIGIT, DA. p. p. Afligido, y aflicto; aquest de- 
rrer sois s' usa en poesia. Il adj. Se diu d' aquell que 
té aflicció. Afligido. 

AFLOGÍSTICH, CA. adj. Quim. Lo que, crema 
sense fer llum, lo qne no pot inflamarse. Aflogístico. 
II Med. Lo que obra contra la inflamado. 

AFLOMIDI, A. adj. Bot. S' aplica ais vegetáis que 
no teñen pell o crosta. Aflomídeo. 

AFLUENCIA, f. Abundancia d' expressions. Afluen- 
cia, facundia, copia. 

AFLUENT. adj. El qui abunda en expressions. 
Afluente, facundo, elocuente, copioso. || Se diu del 
riu que desaigua a un altre. Afluente. 

AFLUIDESA. t. La qualitat de lo que aflueix. 
Afluidez. 

AFLUIR, v. a. Anar les aigües d' un riu o d' una 
riera a fer cap en un altre. Afluir. |1 Med. Concurrir, 
carregarse 'Is huniors a alguna part. Afluir. 

AFLUIXADA. f. Acció y efe. te d' afluixar. Afloja- 
miento, y ant. aflojadura 

AFLUIXADOR, A. s. Qui afluixa. Aflojador. 

AFLU XADURA. m. Ant. AFLUIXAMENT. 

AFLUIXAMENT. m La acció y efecte d' afluixar o 
aflui.xarse. Aflojamiento. 

AFLUIXAR. V. a. Disminuir la pressió o tivantó de 
alguna cosa. Aflojar. || v. n. PerJre la forga alguna 
cosa, cóm el vent, etc. Aflojar, ceder. || Metaf. Dismi- 
nuirse, refredarse '1 fervor ab que s' havia emprés 
alguna cosa. Aflojar. |1 Met. Aliviar. 

AFLUIXARSE. v. r. Aflojarse. || Fani. llufarse. 
II r. Abandonarse, prostituirse, parlant especialment 
de dones de conducta gens moral Prostituirse, aban- 
donarse. II Descordarse, desbotonarse. Desabro- 
charse, desabotonarse. || Vulg. Donar quartos, pa- 
gar, etc Pagar 



44 



AFO 



AFR 



AFLUIXAT, DA: p. p. Aflojado. 
APOCAR. V. n. Ant. Viure, habitar en algún lloch. 
Residir, morar, habitar. 

AFOCAT, DA p. p. Habitado. 

AFODOSIA. f. Pal. Vómit d' excrements, cólich 
miserere o de pintors. Afodosia 

AFOFOLAR v a. Ter. Descansar una cosa demunt 
d' un 'altra. Apoyar. 

AFOGAR. V. a Ant y sos deriváis. Ofegar. || 

APRETAR. 

AFOLRAR. V. a Posar forro o forrar. Aforrar. 

AFOLLADOR. m. Se diu del aiicell qu'está a punt 
de sortir del niu Volantón. 

AFOLLAMENT. in. Ant GASTAMENT, MALPART. || 
BALDADURA 

AFOLLAR. V. a. Ant. TREPITJAR. |1 MALMETRE, 
MALTRACTAR, DANYAR || OPRIMIR. || ESPATLLAR AL- 
GÚN MEMBRE. II Ter. Traure 'Is aiicells del niu. Sa- 
car el nido, faltar, lastimar. || enloquecer. 

AFOLLARSE, v. r Ant. MALPARIR. || TORNARSE 
BoiG. II Fustrarse una pretensió. Anublarse, tras- 
pintarse. 

AFOLLAT, DA. adj. Ant. ESQARRAT. 

AFOLLONIRSE. v. r. Ter. ACOBARDIRSE. 

AFOLLONIT, DA. adj. Ter. ACOBARDIT. 

ÁFONA R y 

AFONDAR. V. a. ENFONSAR. 

AFONÍA, s. f. Med. Privado, falta o supressió coni- 
plerta de la veu, o iiiipossibilitat de produir sons ai- 
ticulats, sense que aquesta ¡inpossibilitat vagi acom- 
panyada de desiuay o lodainents de cap. Afonía. 

AFÓNICH, CA. adj. Patol. S' aplica a qu¡ pateix 
d' afonía o no pot articular cap so. Afónico, áfono. 
II Gram. Se diu de les lletres escrites que no sonen 
en la pronunciació com la ii en gue. Afónico. 

ÁFONO, A. adj. Patol. AFÓNICH, I. 

AFONSaR. V. a. Ant. ENFONSAR. 

AFONSARSE. v. r. Ant. ENEONSARSE. 

AFONYAR. v. a. Ab que 's significa l'acte de co- 
pejarse o maltractarse. Golpear, magullar. 

AFORA, adv. 11. Pora del llóch en que 's troba la 
persona que parla. Fuera, afuera. 

AFORA DE. prep. Fuera de, excepto. 

AFORADOR. ni. Aquell que afora. Aforador. 

AFORAMENT. ni. Acció y efecte d' aforar. Aforo, 
aforamiento. 

AFORAR. V. a. Regonéixer les niercaderíes pera 
fixar els drets qu' han de pagar. Aforar. 

AFORAT, DA. p. p. Aforado, tasado. 

AFORCAT, DA. adj. Seniblant a una forca o que'n 
té la forma o disposlció. Furcifero, furcular. 

AFORES. 111. pl. Encontórns propers d' una pobla- 
do. Alrededores, contornos, cercanías. || Punts 
fora y pn p de les muralles o extréms d'una poblado. 
Extramuros, afueras. 

AFORES DEL PORTAL DE LLEIDA. Geog. Arra- 
bal de la ciutat de Tarragona. 

AFORES DEL PORTAL DE SANTACLARA. Geog. 
Arrabal de la ciutat de Tarragona. 

AFORINA. f Ant. Quim. Super-protosilicat de sodi 
o vidre. Aforína. 

AFORISMA f. Tumor que se 'Is hi forma a les bes- 
ties per la relaxació o trencadura d' alguna arteria. 
Aforisma. 

AFORISIVIE. ni. Sentencia breu y doctrinal, axioma. 
Aforismo. 

AFORÍSTICA, f. Colecció o apech d' aforismes. 
Aforística, refranero. 

AFORÍSTICH. adj. Escrit en forma d' aforisme; lo 
que pertany a 1' aforística Aforístico 



AFORM. ni. Med. Ocasió, causa externa y nanifes- 
ta d' una cosa qualsevol. Aformo. || adj. Se diu inés 
particularment de les causes ocasionáis o predispo- 
sadores de les malaltíes. 

AFORNAR. v. a. Ant. E.\FORNAR. 

AFORRADOR, A. m. y f. ESTALVIADOR, A. 

AFORRAR, a. ESTALVIAR. |i FORRAR. Ant. Alen- 
tar, confortar. 

AFORRO, m. Náut. Les pesses de que 's compon la 
part externa o inferior del casco d'un barco. Aforro 

ANAR AFORRO. Anar a peu y sense impedimenta. 

AFORTUNADAMENT adv m. Ab sort o fortuna. 
Afortunadamente, felizmente. 

AFORTUNAT, DA. p. p. Felís, dltxós. Afortuna- 
do, dichoso, venturoso. 

AFOSQUIR. v. a. Fer fosca, embrollar alguna cosa 
pera que no 's vegi clara. Ofuscar. 

AFOSSAR v. a Ant. Fer fossos. Abrir, hacer fo- 
sos. 

AFOTISTA. adj. Bot. Se diu de la planta que creix 
guardada del sol y de la claror. Afotista. 

AFOYLAR v. a. Ant. AFOLLAR. 

AFRAGATAT, DA. adj. En forma de fragata. Se 
diu del barco de constiucció tan rasa, que de lluny 
sembla una fragata. Ñau que té poca alsada de cos- 
tats o poca obra niorta. Afragatado. 

AFRANCAR. V. a. Ant. ENFRANQUIR. || ALENTAR, 
CONFORTAR. 

AFRANCAT, DA. p. p Ant. ENFRANQUIT || ALEN- 

TAT, CONFORTAT. 

AFRANCH. in. Geog. ant. Nóm que solíen donar 
els alarbs a Fransa, Navarra y Catalunya. 

AFRANCESAR, a. Giam. Donar a les páranles la 
terniinació o inflexió francesa. Afrancesar. || Imitar 
el tó y Ms modals francesos. 

AFRANCESARSE, v. r Ferse ais costúms y modes 
de Fransa. Afrancesarse. i| Inclinarse al partit fran- 
cés. Afrancesarse. 

AFRANCESAT, DA. adj. Imitador de modes fran- 
ceses. Afrancesado. || Afecte al partit francés. 
Afrancesado. 

AFRANQUIR. v. a. enfranquir. 

AFRAU. f. Ter. Barranch, fondalada. Barranco, 
hondonada. 

AFREBOLIR. v. a. Ant. enflaQUIR. 

AFRENAR. v. a. Ant. REFRENAR. 

AFRENELLAR. v. a. Ant. náut. LHgar els rems 
quan no 's boga. Frenillar, afrenillar. || Amarrar 
les naus les unes ab les altres. Afrenillar. 

AFRENELLAT, DA. p. p. Afrenillado. 

AFRETAR, v. a. Fregar les embarcacions pera 
tréure'n la broma o córcli. Afretar. 

AFRETAT, DA. p. p. Afretado. 

AFRETURAR. v. n. necessitar. 

AFREULIR. V. a. Ant. AFREVOLIR. 

AFREUTIT, DA. p. p. Ant. afrevolit. 

AFREVOLIR. V. a. Ant. ENFLAQUIR, DEBILITAR. 

AFREVOLIT, DA. p. p. Ant. ENFLAQUIT, DEBILI- 
TAT. 

ÁFRICA, f. Una de les parts del món. África. II 
n. p. Diminutiu d' Afra. África. 

ÁFRICA, NA. adj. El natural del África o el perta- 
nyent a ella. Africano. 

AFRICITA. f. Min. Nóm donat a una varietat de 
la turmalina negra. Africíta. 

AFRISONAT, DA. adj. Semblant al cavall frisó. 
Afrisonado. 

AFRITA. f. Min. Varietat esponjosa del carbonat 
de cals. Afrita. 



AFU 



AGA 



45 



AFRODES. Bot. Cascall boscá. 

AFRODI, A. adj. Med. Esciimós, parlant especíal- 
tiieiit de la sancli y deis excretnents. Afrodo. 

AFRODICIS. m. pl. Entreteniments luxiiriosos o 
lascius. Afrodicios. 

AFRODISÍACH, CA. adj. tn. Se diu de tot alió que 
pot despertar o excitar els desitjos venérichs. Afro- 
disiaco. 

AFRODISIOGRAFÍA. f. Med. Descripció deis pla- 
ers sensiials o veiiericlis, deis feíióniens de la gene- 
ració, etc. Afrodisiografía. || Tractat de les iiialal- 
tíes venériques o de les afeccións sifilitiques. 

AFRODITA, f. Min. Varietat de magnesia o escu- 
llía de ruar que 's troba formant eflorescencies mólt 
semblantes a les de la escuuia. Afrodita. 

AFROLIT. ni. Quim. ant. Protoassoat de potasi o 
nitre. Afrolito. 

AFRONAT. m. Ant. quim. Subprotocarbonat de 
sodi impur o barrella. Afronatro. 

AFRONITRE. lu. Qu/m.A/í/. Nitre depurat, escama 
O flor de nitre. Afronitro. 

AFRONT. m. y 

AFRONTA, f. Ant. Deshonor, descrédit, injuria. 
Afrenta. || Nota de pena afrentosa. Afrenta, infa- 
mia. II Me/. Cas, situació, estat qualsevol en que 's 
pert r honra o part d'ella. Caso, situacióu, estado 
afrentoso. 

AFRONTACIÓ. f. CONFRONTACIÓ. 

AFRONTADOR. m. El qui afronta. Afrentador. 

AFRONTAMENT. m. Ant. AFRONT; acció y efecte 
d' afrontar. Afrenta. 

AFRONTANT. adj. CONFRONTANT. 

AFRONTAR, v. a. Causar afront. Afrentar. || CON- 
FRONTAR. 

AFRONTARSE, v. r. Envergonyirse. Afrentarse, 
correrse. || CONFRONTARSE. 

AFRONTAT, DA. p. p. Afrentado. 

AFRONTATS, DES. adj. pl. Blas. Se diu de les 
figures d' un escut que 's miren iiuituanient o están 
posades la una enfront del altra. Afrontados. 

AFRONTÓS, A. adj Lo que causa afront. Afren- 
toso. 

AFRONTOSAMENT. adv. m. Ab afront. Afrento- 
samente, ignominiosamente. 

AFROSALINA. f. Miner. Quix transparent que se 
divideix en fulles. Afrosalina, yeso espejuelo. 

AFROSINIA. f. Med. Desordre de les faculta ts men- 
táis, bogería. Afrosinia. 

AFTA. f. Mzd. La llaga blanca que 's fa a la mem- 
brana mucosa de la boca. Afta. 

AFTALOSA. f. Quim. AFTALOSIS. 

AFTALOSIS f. Quim. Substancia blanca, soluble 
a r aigua, que 's troba en les inniediacións deis v 1- 
cáns; se composa de 46 parts d' ácit sulfúrich y 54 de 
potasa. Aftalosa, aftalosita. 

AFTALOSITA. f. Qaim. AFTALOSIS. 

AFTÓS. a. adj. Que pateix d' aftes. Aftoso. 

AFUAR. V. a. Ter. empaytar. 

AFUARSE. V. r. Ter. Apretar a corre. Echar á co- 
rrer, dispararse. 

AFUHAT. p. p. AFUSAT. 

AFUMAT. p. p. Ahumado. 

AFUSELLAiVlENT. m. Acció y efecte d' afusellar. 
Fusilamiento. 

AFUSELLAR. a. Matar a trets de fusell, en vir- 
tut de sentencia d' un consell de guerra o per volun- 
tat despótica d' alguna autoritat. Fusilar, pasar 
por las armas. 

AFUSIÓ. f. Med. Acció y efecte d' aplicar exterior- 
nent 1' aigua sobre algún eos deixantla caure, no en 



forma de raig, sino tota d' un plegat o en gran quan- 
titat. Afusión. 

AFUSIONAR. a. Med. Per o practicar una afusió. 
Afusionar 

AFUST. ni. Artill. Pessa de fusta deniunt de quina 
s' apoya 'I niorter pera dispararlo, assegurantlo ade- 
mes pels inunyóns ab fortes abrassaderes de ferro. 
Afuste. íl Assento o esplanada en que s' assegura '1 
inorter, servintli cóm la cnrenya al cañó, ab la dife- 
rencia de no tindre rodea ni ser movible un cop co- 
locat a son lloch. 

AGA. Bot. PEBROT. 

AGABATXAT, DA, p. p. Fam. y Vulg. AFRANCESAT. 

AGAFADA. f. El conjunt de persones que s' aga- 
fen d' una vegada. Redada || El conjunt deis animáis 
que s' agafen d' una vegada ab el filat. Redada. 

AGAFADÍS, A. adj. Lo que s' apega o enconiana 
facilment. Pegajoso, ccntagioso, contaminóse. || Se 
diu també del subjecte que s' arrima a algú y no 'I 
deixa ni a sol ni ;i onibra, casi senipre ab 1' intent de 
treuren profit. Pegadizo. 

AGAFADOR. ni. Qui agafa. Tomador. || El go; que 
agafa bé la presa. Tomador || Especie de coixinet o 
drap ab que 'Is sastres y planxadores agafen la plan- 
xa. Paño de plancha. II La part per ont s' agafa al- 
guna cosa. Asidero. || Met. Ocasió o pretest. Asidero. 

AGAFALLOPS. Geog. Caseriu del Vallespir, en el 
camí de La Meiiera. Té poques cases. 

AGAFAMENT. m. La acció d' agafar. Asimiento 

AGAFAR V. a. Pendre ab la iná. Coger, asir, 
apañar. || acometre, sobrevindre, admetre, pen- 
dre. II Apegar. || Emportarse'n lo que 's troba de 
passada, cóm : el riu agafa tot lo que troba. Coger. || 
Aprofitar la ocasió o temps. Coger, aprovechar. || 
atrapar, ASSOLIR. II CASSAR, PESCAR. || Conseguir, \ 
aixis se diu. procura agafat un empleu. Coger, lograr, 
alcanzar, llevar, pescar || Contraure una lualaltía, 
vici, mal gust. etc. || Coger, tomar, contraer. || Asse- 
gurar una cosa ab un' altra pels extréiiis, cóm; els ma- 
talassos ab el llensol. Coger. || Dirigirse o encami- 
narse, cóm: agafar a la drcta. Tomar. || Imitar, cóm: 
agafar altre método, I' estil de Cicero. Coger, tomar. 
II Insistir fortaiiient en alguna cosa. Empeñarse, en- 
casquetarse, encastillarse, tomar el freno con los 
dientes. |i Ocupar certa extensió, y aixis 's diu: la 
cortina agafa tot el baleó. Coger, extenderse, llegar, 
abrazar, alcanzar. 1| Pendre a algú. Coger, agarrar, 
prender. || Percibir, cobrar, cóm: agafar les pessetes. 
Coger, tomar. || Comensar a sentir els efectes d' al- 
gunes coses, cóm: dolor, calor, etc. Coger, tomar. (| 
ARRELAR LES PLANTES. Arraigar, prender, jl Deter- 
minarse a r acció que signifiquen els verbs ab que 's . 
junta, y aixis 's diu: agafá y se n' ana. Coger. Il Po- 
sarse a fer lo que denota 1' instrument ab que 's jun- 
ta, cóm: agafar la ploma, posarse a escriure; agafar 
el ¡libre, posarse a estudiar. Tomar. 

AGÁFALA. Loe. fam. Pera burlarse del qui té algu- 
na esperansa seiis fonament. Átatela al dedo, rítala 
por el rabo. 

AGAFARLA. Loc. Iiisistir constantuieut en alguna 
cosa. Dar, darla. 

AGAFAR ICTERICIA, fr. Med. Tindre '1 fel sobreixit. 
Aciguatarse, padecer ciguatera ó ictericia. 

AGAFAR LA DORMIDA, fr. Haver comensat a dormir 
pera poguer seguir fent'ho '1 temps suficient. Conci- 
liar el sueño. 

AGAFAR LA TURCA, LA MONA, EL OAT. fr. Fam. Em- 
borratxarse. Coger, pillar un cernícalo, una mona, 
una turca. 

AGÁFAT PER aquí QUE NO CAURÁS. Ref S' aplica 
familiarment a qui 's vol disculpar d' una cosa al 
apareixer sens rao. Limpíate, que estás de huevo 

QUAN PASSEN FAN DE BON AGAFAR. Ref. Aconsella 

aprofitar les ocasións. Al buen día ábrele la puerta, ó 
mételo en casa. Cuando te dieren el buen dado, échale 



46 



AGA 



AGA 



la mano. Cuando fe dieran la vaquilla, acude con la 
soguilla. 

AGAFARROQUES. Icliol. Peix de la familia deis ci- 
cloptérits, anonienat Peix-porch o Xucladit a Mallor- 
ca. Sapo de mar, pegadizo 

AGAFARSE. v. r. BARALLARSE, PELEARSE. |1 Apo- 
derarse, cóm; s' agafen a fot lo que traben. Llevar- 
se, apoderarse, echar mano de. || Enibolicarse, en- 
ganxarse, cóm; la llana en els esbarsers, etc. Asirse, 
enredarse. || Unirse dues coses naturalment. Pegar- 
se 'I Valdre's d' algún pretest, pendre ocasió. Asir- 
se, agarrarse, valerse, tomar pie. || Aguantarse de 
alguna cosa ab les nians pera no caure. Agarrarse, 
asirse, coger. || Apegarse les viandes per falta de 
siich. Pegarse. || Parlant de malaltíes. Encomanarse. 
II Enredarse la parra, eura, etc., en els arbres. Enla- 
zarse, trepar, enramarse. 

AGAFARSE FORT. fr. Met. Esforsarse lo possible 
pera no decaure del seu estat. Tenerse á las clines. 

AGAFARSE PELS CABELLS. fr. Fam. Barallarse dos 
ab mólta furia y estirantse manats de cabells '1 un 
al altre. Tirarse de las greñas. 

AGAFASSOPES. Pesat en fer les coses. Pelmazo, 
posma. II DESMANYOTAT. 

AGAFAT, DA. p, p. Cremat, parlaut deis guisats. 
Ahumado, quemado, socarrado. |! Unit, adher t ab 
hum tat, pasta, engrut, etc. Pegado, apegado. 

AGAFAT A LA SEUA. Loe. Se diu de la persona tossu- 
da que no vol escoltar raons ni atendré a conve- 
niencies que no siguin les que '1 séu judici li dicta. 
Aferrado, dado á la suya. 

AGAFATÓS, A. adj. APEGATÓS. 

AGAFÓS, A. adj. AQAFADis, en la segona accepció. 

AGAIG PORCH. Exp. vulgar pera despedir a algú. 
He acá, coche allá. 

AGAITAR. V. a. Aní. AGUAITAR. 

AGAITAT, DA. p. p. AGAITAT. i| adj. Qu' es sem- 
blant a la gaita. Agaitado. 

AGALACTIA, f. Med. Falta absoluta de llet ais 
pits de la dona que acaba de parir. Agalactia. 

AGALÁCTICH, A. adj. Med. Se diu deis nens qu-e 
's crien sense mamar, y deis que son desmamáis de 
poch. Agalacto. 

AGALAXIA, f. Med. AGALACTIA. 

AGALBANAT, DA. adj. GALLÓFOL, MANDRÓS. 

AGÁLICH, CA. adj. S' aplica al ácit de gales. Agá- 
lico. 

AGALIU. n. CONSOL. 

AGALOCH. m. Bol. Género de plantes liliácees. 
Agaloxo, áloe. 

AGALONAT, DA p. p. Galoneado. 

AGALLINAR. a Met. Acobardir, acoquinar. Aco- 
bardar, acoquinar. 

AGALLINARSE. r. Met. Acobardirse, espatarrarse. 
Acobardarse, acoquinarse. 

AGÁM, A. adj. Bot. Tota planta que no té orga- 
nisme sexual, cóm els rovellons. Agamo. 

AGAMIA, f. Bot. L' estat de les plantes que carei- 
xen d' organisme sexual. Agamia. 

AGAPANT. Bot. Flor d' amor Agapanto. 

ÁGAPE, m. Reí. Nóm qu' en els primers temps de la 
Igles a se donava a les festes y convits de pietat cris- 
tiana, en les que 's reuníen els fidels a les iglesies pera 
mantindre llur concordia y mutua unió. Ágape. 

AGAPETES. f. (Amades en grech.) Verges que 
sens fer vots se consagraven en els primers temps de 
la Iglesia al servei deis ecclesiástichs; després dege- 
neraren fins al punt d' admetre en llurs cases a tota 
mena d' homens. || Certes dones que formant sectes 
en el s gle iv, buscaven el comers carnal deis jovens 
pe suadintlos que res tenía d' inipur. Agapetas. 

AGAPIT. n. p. Agapito. 




:rf^^. 



^-íair^a»-. ífe^ 



AGARBAMENT. m. Acció y efecte de agarbar. 
Agavillamiento. 
AGARBAR. a. Fer garbes. Agavillar. 

AGARBERADOR, A. El que agarbera. Agavi- 
llador. 

AGARBERAJWENT. m. Acció y efecte de agarbe- 
rar o apilar les garbes. Agavillamiento. 

AGARBERAR. v. a. Apilar les garbes. Hacinar. 

AGARBERAT, DA. p. p. Hacinado. 

AGARBONAR. v. a. Abraonar. Hacer fogotes, 
agarrafar. 

AGARBONARSE v. r. Abraonarse, agafarse Ms 
que 's barallen. Agarrafarse. 

AGARBONAYRE. m. AGARBERADOR. 

AGARÉ, NA. adj. Descendent de Agar. Agareno. 

AGARENS. m. pl. Secta de cristiáns rene^ats que 
a niitat del sigle vil abrassaven la religló musulmana 
després de haver negat el misteri de la Trinitat^ 
dient que Déu 
no podia tíndrer 
fill puig que no 
tenía m u 1 1 e r . 
Agarenos. 

AGÁRICA. f. 
Quim. Protocar- 
bonat de calci, 
que se treu de 
les escletxes de 
certes roques ca- 
lisses Agárica. 

AGARICH. m. 
Bolet blanch,ex- Agáriohs A, verinosos B, comestibles 
crescencia sem- 

blanta ais bolete que 's fa a la soca d' algúns ar- 
bres. Agárico. 

AGARÍCOLA. adj. Entom. Insecte que viu exclusi- 
vament deis agárichs. Agarícola. 

AGARRADA, f. Veu que s' usa entre 'Is traginers 
pera significar la muía a la qual se 1¡ han posat mo- 
rralles. Agarrada. 

AGARRAR, v. a. AOAFAR. 

AGARRARSE, v. r. AGAFARSE. 

AGARRAT. DA. p. p. AGAFAT. || adj. S' aplica a la 
persona mólt avara. Agarrado. || S' aplica també al 
subjecte que ab freqüencia y descaro admet tot lo 
que li ofereixen. Tomajón, tomón. || Se diu de la per- 
sona robusta y de baixa estatura. Rehecho. 

AGARRIGARSE. r. Tornarse cóm una garri.ga. 
Achaparrarse. 

AGARRIGAT, DA. adj. Se diu de la planta que 
creix poch y extén les seues branques cóm la garri- 
ga. Achaparrado. || rabassut. 

AGARROFARSE. v. r. Caragolarse les fulles deis 
arbres. Encarrujarse. 

AGARROFAT, DA. p. p. Encarrujado. 

AGARROTAR, v. a. Lligar mólt estret, cinglar 
fort les averies. Agarrotar, amarrar. 

AGARSA. f. Ant. Garsa. 

AGASAIG. Tráete carinyós y cortés. Agasajo. || El 
refresch de la tarde. Agasajo. 

AGASAJADOR, A. m. y f. El qui tracta ab agasaig. 
Agasajador. 

AGASAJAR. V. a. Tractar ab agasaig, carinyo, 
urbanitat. Agasajar. 

AGASTRARI, A. adj. Entom. Se diu de certs infu- 
soris que no teñen canal intestinal, limitantsa les 
seues funcions a la exhalado y absorció exterior, 
cóm les esponjes. Agastrario. 

AGÁSTRICH, s. y adj. m. Hist. nat. Se diu de 
certs animáis acéfals que no teñen cañó digestiu i-v 
sible. Agástrico. 



AGE 



AGE 



47 



AGASTRONERVIA. f. Med. Falta de acció nerviosa 
al veiitrell. Agastronervia. 

AGASTRONOMÉA. f. Med. S' usa cóni sinónim de 
agastronervia. Agastronomía. 

AGASTROSVARI. in. adj. Enfom. Se diu del infu- 
sori que no té cavitat digestiva. Agastrosvarlo. 

ÁGATA, f. Nóm de dona. Águeda. 

ÁGATA, f. Miner. Pedra fina quartsosa niólt dura, 
senii-transparenta y capas de rebre un bon puliment. 
Ágata. 

AGATAMEUS. adv. de ni. 7er. De quatre potes. 
A gatas. 

AGATÍ, NA. adj. Que se sembla a 1' ágata. Aga- 
tina. 

AGÁTICH, CA. adj. Miner. Que conté alguna part 
d' ágata Agatídeo, dea. 

AGATÍFERA. adj f. Min. Se diu de la roca que 
«onté ágata. Agatífera. 

AGATINA, f. Zool. Mena de gasterópodo de la fa- 
milia deis hélices. Agatina. 

AGATIRSO m. Entom. Mena de cuquet fóssil, clas- 
sificat entre 'Is sérpuls. Agatirso. 

AGATIRSOS. m. pl. Poét. Pobles de la Sarmacia 
«uropea, a la Moscovia septentrional. Agatirsos. 

AGATISAT, DA. Min. Se diu de certes fustes 
que s' han convertit en ágates y 's troben en terrenos 
quartsosos. Agatizado. 

AGATODOR. n. p. AQATODORO. 

AGATOFÓLIT. m. Erpet. Género de reptils ofidians 
en que hi van compreses les serps escatoses que no 
teñen veri a la llengua. Agatofólido. 

AGATONIS. m. Min. Se dona aquest nom a la pe- 
dra ágata niés fina y mes preciosa. Agatonis. 

AGATOYDES. adj. Min. Calificatiu d' algunes pe- 
drés semblantes a 1' ágata. Agatoides. 

AGAU. m. Bot. PITA, ADZAVARA. 

AGAVATXAT. veg. AGABATXAT. 

AGAVELL. m. AQAVELLAMENT. 

AGAVELLADOR, A. adj. Aquell que agavella. 

AGAVELLAMENT. m. Acció y efecte d' agavellar. 
Acaparamiento. 

AGAVELLAR. v. a. Comers abusiu que consisteix 
en comprar tot el género que 's presenta al mercat 
pera estancarlo y véndrel mes car del preu corrent. 
Acaparar. 

AGAVELLARSE. v. r. Amontonarse, ajuntarse 
sens ordre. Agavillarse. 

AGAVELLAT, DA. p. p. Arrebañado. || adj. Dit 
del género o mercaderies. Acaparado. 

AGE. Oeog. ant. Nom d' Áger, prov. de Lleida, en 
temps deis romans. Age. 

AGEGANTAT, DA. adj. D' estatura extraordina- 
ria. Agigantado. || Met. excellent, extraordinari. 

AGELL Y TORRENTS (Joan). Biog. Home de cien- 
cia, nat a Sanahuja 1' any 1809, mort en 1868. Va 
ésser catedrátich de mecánica, de física experimen- 
tal y de química; director de la Escola Industrial, y 
elevat a rector de la Universitat barcelonina en 1863. 
Va estudiar fondament la electricitat y la telegrafía, 
donant a conéixer en 1845 un telegraf de la seua in- 
venció que trasmetía les lletres ab tota justesa y 
claretat, a rao de quaranta per minut. L' any 1850 
perfecciona dit telegraf de manera que podía estam- 
par les senyals trasmeses. Agell és autor d' algunes 
memories científiques. (Vegis Lámina de retratos, lle- 
tra A.) 

AGELL D' ABAX. Geog. Poblet del dist. munpal. 
de Cabrera, prov. de Barcelona. || —DE dalt. Poblet 
del dist. munpal. de Cabrera, prov. de Barcelona. 

AGENCIA, f. Diligencia en els negocis. Agencia. || 
Ofici del agent. Agencia. || Administració dirigida 



per un o mes agents. || El temps que dura '1 cárrech 
d' agent. || Despatx del agent de negocis. || pl. Assump- 
tes, negocis, atencións. Agencias, quehaceres, aten- 
ciones, negocios, asuntos, diligencias. || — FISCAL. 
El cárrech d' agent fiscal. Agencia fiscal. 

AGENCIAR. V. a. Fer diligencies pera lograr algu- 
na cosa. Agenciar || Guanyarab industria. Agenciar. 
AGENCIAT, DA. p. p. Agenciado. 
AGENEICHS. m. pl. Ornit. Familia del ordre deis 
aucells trepadors. Agencíeos. 

AGENESIA. f. Mpd. Impotencia, impossibilitat d'en- 
gendrar produida per la mala conformitat o per la 
falta d' orguens genitals, alterado del líquit semi- 
nal, etc. Anafrodicia, agenesia. 
AGENGIBRE. Bot. GlNQEBRE. 

AGENIS. adj. Bot. Que no produeix, qu' está faltat de 
medís pera multiplicarse, parlant de plantes. Agenis. 
AGENOLLAMENT. m. L' acte de agenollarse. 
Arrodillamiento 

AGENOLLAR. v. a. Fer agenollar. Poner de ro- 
dillas. 

AGENOLLARSE. v. r. Posarse de genoUs a térra. 
Arrodillarse, hincarse de rodillas. || Met. Humiliar- 
se, rebaixarse. Humillarse. 

AGENOLLAT, DA. p. p. Arrodillado 
AGENSAMENT. m. Ant. Adorno. 
AGENSAR. V. a. Ant. Adornar. 
AGENT. adj. El que produeix algún efecte. |i 
Agente. || Aquell que 's cuida de negocis d' altres. 
Agente. || —DE BOLSA. Es qui 's dedica o está em- 
pleat en el negocis de la Bossa. Agente de bolsa. || — 
DE CAMBI. Com. S' anomenen aixís les persones que 
fan de corredor de cambi sens autoritat Ilegítima. 
Agentes de cambio. \\ —DE GOBERN. El qui ha rebut de 
la autoritat esfablerta qualsevol cárrech o comissió 
de servei. Agente de gobierno. || — D' ORDRE públich. 
Empleat destinat a la conservado del ordre públich, 
perseguiment deis malfactors, etc. Agente de orden 
público ó de seguridad. || —fiscal. El qui ajuda el 
fiscal. Agente fiscal. || adj. Ant. Actiu, diligent. Agente. 
II —general DE PRECHS. Era el posat per S. S. y es- 
tablert en Madrit ab el cárrech de rebre y dirigir a 
Roma les solicituts de despenses matrimoniáis y al- 
tres gracíes especiáis que 's despatxen per la Data- 
ria. Agente general de preces. \\ — MORBÍFICH. Patot. 
La causa d' una malaltía. A ente morbífico. |) — 
TERAPÉUTICH. Patol. El medí empleat pera combatre 
un mal. Agente terapéutico. 

AGENZAIVIENT. ni. Ant. AGENSAMENT. 
AGENZAR. v. a. Ant. ADORNAR. 
AGENZAT, DA. p. p. ADORNAT. 
ÁGER. Geog. Vila de la prov. de Lleida dióc. de 
la Seu d' Urgell, part. jud. de Balaguer; entre '1 No- 
guera Pallaresa 
y '1 Ribagorsana 
y a mitjorn de la 
serr a de Mont- 
sech; té2.200hab. 
Té agregats els 
pobles d' Agulló, 
Corsa, Font de 
Pou, Milla y Re- 
gola. II — ( VALL 
D'). Orog. Valí 
de la prov. de 
Lleida; emplaza- 
da a la falda mitjornina del Montsech y limitada 
pels dos Nogueres. 

AGERASIA. Med. Estat d' algunes persones que, 
sent ja de molta etat, conserven encara la íorsa y vi- 
gor de la joventut. Agerasia. 

AGERMANABLE. adj Lo que pot agermanarse. 
Hermanable. 




Segell antich 
d' Áger 




Segell d' Áger 



48 



agí 



AGL 



AGERMANAMENT. m. Anl. GERMANDAT, COMPA- 
NYÍA. 

AGERMANAR. v. a. Unir, uniformar, ajuntar. Her- 
manar. II Anl. Mancomunar. 

AGERMANARSE. v. r. Ferse gernians místicainent. 
Hermanarse. || Ant. Mancomunarse. || r. Ésser con- 
sonants, estar acordes o conformes dúes o mes coses. 
Hermanarse. II Hist. Entrar en la Gerniandat que 's 
funda a Valencia 1' any 1519. Agermanarse. 

AGERMANAT, DA. p. p. Admés en la germandat, 
congregació, etc. Hermano. || Conforme, d' acort, 
consonaiit ab altra cosa. i| Hist. Entrat en la german- 
dat valenciana fundada en 1519. Agermanado. 

AGEROLA. f. Ter. Mena de bolet nienjivol. Hongo. 

AGEURE. V. AJAURE. 

AGEUSTIA. f. Med. La falta total o parcial del 
sentit del gust. Ageustia. 

agí. in. Benefici que s' obté del cambi del paper 
moneda en diner sonant o al revés. Agio, agiotaje li 
Monopoli, comers usurer. Agio, agiotaje, monopolio. 

AGÍA (Miguel), fi/o?. Jurisconsult valencia, nota- 
ble entre 'Is americaiis. Va néixer a Valencia a mitjans 
del sigla XVI. Després de cursada la carrera de dret 
V any 1563, s' embarca cap a América, prenent 1' há- 
bit de Sant Francesch a Guatemala. Havent estat un 
deis jurisconsults mes distingits del seu temps, va 
intervindre en la niajoría de les qüestions hagudes ab 
motiu del dret de possessió a América; haventse fet 
famós per la seua obra: Tratado y consulta sobre el 
servicio personal de los indios, estampada a Lima 
1' any 1604, desfavorable a la Uibertat deis indiana e 
impugnada peí P. Francisco Cuello. 

AGIBILLAR. v. a. COMPONDRÉ, 

AGIBILLAT, DA. p. p. CO.MPOST. 

ÁGIL. adj. Lleuger, prompte. Ágil, expedito. 

AGILÍSSIM, A. adj. sup. Agilísimo. 

AGILITAR. V. a. Donar agilitat. Agilitar, dar sol- 
tura, agilizar. 

AGILITARSE, v. r. Cobrar agilitat, o fer exercici 
pera trobarse ágil, disposat. Agilitarse. 

AGILITAT. f. Lleugeresa, expedició. Agilidad. || 
Un deis quatre dots o excel-lencias del cossos glo- 
riosos, que consisteix en la facultat de poderse tras- 
ladar instantáneament d' un lloch al altre per gran 
que sigui la distancia. Agilidad. 

AGILMENT. adv. ra. D' una manera ágil. Ágil- 
mente. 

AGINA, f. Boí. Planta que té la flor sens organis- 
me femení. Agina. 

AGINARI, A. adj. Bot. Se diu de les flors quins es- 
tams s' han transformat en petáis y no teñen pistil. 
Aginarlo. 

AGÍNICH, CA. adj. Bot. Que no té pistil. Agí- 
nico. 

AGIONITA. pl. Secta del sigle vil que pretenía 
que '1 niatrimoni y la castedat eren sugestions del 
esprit maligne, y aixís s' entregaven sense fré a 
tota mena d' abominacions. Agionitas. 

AGIOTATGE. m. Cambi de paper moneda en di- 
ner efectiu o al revés. Agiotaje. || m. Monopoli. || 
Engany que 's fa ab el fí de fer ganancies ¡licites 
fent que s' abaixi o pugi de preu alguna cosa, segons 
convingui, per medi de rumors falsos, noticies sens 
fonament y altres enredos vils e infames. Agiotaje. 

AGIOTISTA, m. La persona que s' ocupa en fer 
r agiotatge. Agiotista, agiotador. 

AGIRO. m. Bot. Género de rovellons que 's fan ais 
pins vells. Agiro. 

AGITACIO. f. Moviment. Agitación, conmoción. 
II Perturbado. Agitación. || Fis. Combat interior y 
víolent entre 'Is corpúsculs d' un eos natural. Agita- 
ción. 



AGITADAMENT. adv. m. Ab agitació. Agitada- 
mente. 

AGITADOR, A. s. El qui agita. Agitador. 

AGITANAR. v. a. Inspirar idees, nianeres o cos- 
tums deis gitanos. Agitanar. 

AGITANARSE, r. Tornarse per 1' estil deis gita- 
nos. Agitanarse. 

AGITANAT, DA. p. p. Semblan! ais gitanos. Agi- 
tanado. 

AGITAR. V. a. Moure mólt depressa o ab violencia. 
Agitar. II Perturbar, commoure. Agitar. 

AGITARSE. V. r. Agitarse. 

AGITAT, DA. adj. Turbat, excitat. l| Agitado, ex- 
citado, turbado, violento. || Mogut, impulsat ab 
violencia. Sacudido, agitado, violento. || Commogut^ 
alterat. Conmovido, agitado, afectado, impresio- 
nado. II Ruidos, fort, parlant de discusions, etc. Agi- 
tado, fuerte. || Posseít d' una idea, exaltat. Agi- 
tado. 

AGLÁ. m. Fruit de l'alsina, del coscoll, o del rou- 
re. Bellota. Il Capseta, dita aixís per la forma, pera 
ficarhi coses aromátiques. Bellota. || La extremitat 
del menibre viril cuberta ab el prepuci. Balano. 

D' OLIVAS Y D' AGLANS TANTS NE CULLEN ELS PE- 
TITS CÓM ELS GRANS. Perqué s'han de cullir d' una a 
una. 

DONAR UN AGLÁ PERA FER CAGAR UN ROURE. fr. 
Fam. Fer un petit benefici ab 1' esperansa d' una 
gran recompensa. Meter aguja y sacar raja. 

FERÁ UN PET CÓM UN AGLA. fr. Fam. S' apHca 
a aquell que está mólt gras. Estallará como una 
bomba. 

AGLÁ D' ARS. Fruit del ars. Artina. 

AGLANAT, DA. adj. En forma d' aglá. Abello- 
tado. 

AGLATZ. m. Ant. AGUAIT. 

AGLEBAR. v. a. Formar coses a modo de gleba. 
Cuajar, aglebar. 

AGLEBAT, DA. adj. Fet de glebes. Aterronado, 
hecho de terrones. 

AGLOMERACIÓ. f. Munt, amuntegament. Acumu- 
lación, aglomeración, amontonamiento, jj Geol. 
Reunió de moltes substancies que, haventse format 
en distintes époques y havent estat separades per 
mólt temps se troben apretades o endoses en masses 
mes o menys considerables per medi d' un ciment 
quarsós o calis que les aigües han depositat. Aglo- 
meración. II ret. Congerie. 

AGLOMERAR, v. a. Apilar. Acumular, amonto- 
nar, apilar, aglomerar. 

AGLOMERARSE. Apilarse. Amontonarse, aglo- 
merarse, acumularse. 

AGLOMERAT. m. Min. Y geol. Masses rocoses, for- 
mades de palets o de trossos de pedra de diverses 
procedencies, unides per un ciment o pasta endurida. 
Conglomerado. 

AGLOMERAT, DA. p. p. Acumulado, amonto- 
nado. 

AGLÓS, A. adj. Anat Que no té llengua. Agloso. || 
Per extensió s' aplica en la entomología al insecte 
que no té trompa. 

AGLOSSIA. f. Anat Falta o privado de llengua. 
Aglosia. 

AGLOSSOSTOMOGRAFÍA. i. Anat Descripció de 
una boca sense llengua. Aglosostomografía. 

AGLOTIS. f. Anat. AGLOSSiA. 

AGLUTICIÓ. f. Med. Imposibilitat absoluta de po- 
der empassarse res. Agluticíón. 

AGLUTINACIÓ. f. Cir. Soldadura o aderencia 
que s' estableix entre parts acostades del cós, que 
havíen estat separades per un agent comunment ex- 
tern. Aglutinación. 



AGO 



AGO 



49 



AGLUTINANT. f. Cir. Banda o vena de tela o de 
pell preparada pera aplicarla a les ferides que s' han 
de aglutinar o tancar. Aglutinante. 

AGLUTINAR, v. a. Enganxar, unir o juntar una 
cosa ab un' altra. Aglutinar. 

AGLY. Hidrog. Riu del Rosselló, avuy depart. deis 
Pirinens Orientáis. Neix al depart. del Aude; passa 
per Sant Pan de FenoIIet, La Tour-de-Fransa, Esta- 
gel y Rivesaltes y dcsaigiia al Meditarrá a niitj- 
jorn del estany de Leucata. 

AGNA. n. p. Ana. 

AGNACIÓ. f. Parentiu de part de pare. Agna- 
ción. II AGNACIÓ FINGIDA. For. y AGNACIÓ ARTIFI- 
CIOSA. La que 's considera pera la succesió deis 
béns vinclats que exigeixen descendencia varoni- 
vola, que si aquesta se interroinp, hereta '1 fill varó 
de la parenta niés propera. Agnación artificiosa. || 
FINGIDA. V. AGNACIÓ ARTIFICIOSA. || — RIGUROSA. La 
descendencia no iiiterronipuda de varó en varó. 
Agnación rigurosa. 

AGNAT, DA. ni. For. Parents colaterals que pro- 
venen d' una Mieteixa branca masculina. Agnado. 

AGNATICI, A. adj. For. Perfanyent a la agnació o 
agnat; lo que passa de varó a varó per vía d' heren- 
cia. Agnaticio. 

AGNEL. m. Ant. ANYELL. 

AGNÉS. f. Notn de dona. Inés. 

AGNETA. n. p. Diniinutiu d' AGNA. Anita. 

AGNICIO. f. PoéI. En la trajedia y en la co- 
media el regoneixernent d' una persona, quina qua- 
litat s' ignorava , y a la fí 's descubreix, resul- 
tantne repentina niudansa de fortuna. Agnición, 
reconocimiento. 

AGNINA. f. Pell d' anyell. Corderina. 

AGNOCAST. ni. Bot. ALOCH. 

AGNOIA. f. Patoí. Falta o privació de coneixe- 
ment; 1' estat en que 's troben els iiialalts quan no 
coneixen ja a les persones que 'Is rodegen. Agnoia. 

AGNOÍTES. m. pl. Sectaris del sigle iv, que pre- 
teníen que Déu no posseeix el coneixenient de tot, 
sino gradualnient. i| Sectaris del sigle Vi, que prete- 
níen que Jesucrist ignorava qu n dia sería 'I Judici, 
fundantse en que la Escriptura diu que sois el Pare 
ho sap. Agnoetas, agnoitas. 

AGNOM. ni. MOTIU, RENOM. 

AGNOSIS f. Fatal. Ignorancia, falta de coneixe- 
ment. Agnosis. 

AGNUS. ni. AGNUSDEI. 

ÉSSER DE PASTA D' AGNUS. fr. Fam. Ésser de mólt 
bon geni. Ser de buena pasta. 

AGNUSDEI. m. Coqueta de cera beneida peí Papa; 
déu aquest noni a la circunstancia de tindre la figura 
d' un anyell en una de les senes cares. Agnus, ag- 
nusdéi. 

AGOLAR. V. a. Ant. ENGOLIR. 

AGOLEJAR. V. a. Ant. IGUALAR. 

AGOMBOLAR. v. a. Arreplegar, juntar munió de 
coses d' una nieteixa o de diferenta mena. Acumu- 
lar. II També s' aplica a coses ininaterials, cóm ho- 
nors, etc Acumular. 

AGOMBOLAT. p. p. Acumulado. 

AGOMBOYAR. v. a. Ter. Arreglar. 

AGONATS. adj. S' aplica ais animáis que no te- 
ñen barres. Agonates. 

AGONFIASIS. f. Patol. Afluixament de 1' articula- 
ció de les dents ab la barra, lo que fa que aquelles 
se belluguin. Agonfíasis, agonfosis. 

AGONFO, A. adj. Zool. DESDENTAT. 

AGONÍA, f. Estat del nialalt quan se troba en- 
tre la vida y la mort, acabant per triomfar aquesta. 
Agonía. II Met. Pena gran. Agonía. 

DIC. CAT. — T. I. — 7. 



AGONISANT. ni. Qui agonisa. Agonizante, mori- 
bundo. II Relligiós de 1' ordre de Sant Camilo. Ago- 
nizante. 

AGONISANTS. ni. pl. Relligió fundada per Sant 
Camilo de Lelis. Agonizantes. 

AQONISAR. V. n. Patir 1' agonía de la mort. Ago- 
nizar, estar agonizando, en la agonía. || Ajudar a 
bé morir. 

AGORAMENT. m. Art deis agorers. Agorería. || 
ni. Pronóstich, predicció vana, deduída per alguns 
pobles antichs, del cant, del vol o '1 meiíjar deis au- 
cells o d' altres observacions que no teñen cap refe- 
rencia ab lo venider. Agorería. 

AGORER, A. m. y f. Aquell que fa auguris. Ago- 
rero. 

AGORERÍA, f. AUGURI 

AGORETAT, DA adj. Se diu de la térra llaurada 
y a punt d' ésser sembrada. Barbechado, da. 

AGOSADAMENT. adv. m. Ant. ATREVIDAMENT. 

AGOSAR. V. n. Anl. GOSAR, atrevirse. 

AGOSAT, DA. adj. Ant ATREVIT. 

AGOST. m. Octau mes del any. Agosto. |i La tem- 
porada en que 's fa la cuUila deis grans. Agosto. 

A-IGUA D' AGOST, SAFRA, MEL Y MOST. Aforisnie ab 
que s' expressa lo bona qu' és la pluja en aquést 
mes pera totes tres produccions Agua en Agosto, aza- 
frán, miel y mosto. 

AL AGOST, VI Y MOST. En Agosto, mosto 

CADA COSA AL SEU TEMPS, CÓM LES FIGUES AL 
AGOST. Ref. Ensenya que les coses oportunos son 
tiles estimables y profitoses. Cada cosa d su tiempo y 
los nabos én adviento. 

PEL AGOST BAT EL PERESÓS. Ref. En Agosto trilla 
el perezoso. 

PEL AGOST NI DONA NI MOST. Ref. En Agosto ni 
mujer ni mosto. 

PER LA MARE DE DEU D' AGOST A LES SET JA ÉS 
FOSCH. Aforisme ab que 's significa que, en efecte, 
per tal diada el sol ja és a la posta en aquella hora. 

AGOST. Geog Poblé de la prov d' Alacant, bisb 
de Orihuela, part. jud. de Novelda; és a 1' esquerra 
de la rambla del seu nom y té 2.967 hab || —(RAM- 
BLA D'). Hidrog Riera de la prov. d' Alacant; neix a 
la serra del Cid y desaigua al mar a iiiitjorn de la 
capital. 

AGOSTEJADOR. ni. Ant. Lloch ont pastura '1 bes- 
tiar al estiu. Agostadero. 

AGOSTEJAR. v. n. Pasturar el bestiar pels ros- 
tolls peí mes d' Agost. Agostar. |1 Passar 1' estiu 
en alguna part. Agostar, pasar el estío en alguna 
parte. 

AGOSTENCH, CA. adj. Nat en Agost. Agostizo. 

AGOSTÍN (Miquel). Biog. Agrónom cátala que va 
néixer a Banyoles I' any 1560 y va morir 1' any 1630. 
Era de 1' ordre de Malta y va ésser prior de Sant 
Joan de Perpinyá. Va dei.xar impresos uns Secretos de 
la agricultura, que acaben ab un vocabulari en sis 
llengues. 

AGOTAMENT. m. La acció y efecte d' agotar. 
Agotamiento, agotadura. 

AGOTANT. adj. y p. a. de agotar. Qui agota. Ago- 
tante, agotador. 

AGOTAR. V. a. Traure 1' aigua d' algún lloch; apu- 
rar un licor fins la darrera gota. Agotar. || Met. Con- 
sumir qualsevol cosa. Agotar, apurar. Il Malbaratar. 
II Parlant del ingeni y d' altres coses inmaterials, 
emplear totes les senes forjes. Agotar. 

AGOTARSE, v. r. Acabarse un líquit fins a la da- 
rrera gota. Desgotar. || Consumirse qualsevol cosa. 
Agotarse, apurarse. || Acabarse, despatxarse, ven- 
dré 's tot. Agotarse. 

AGOTAT, DA. p. p. y adj. Acabat, apurat del tot. 
Agotado. 



50 



AGR 



AGR 



AGOTSIL. 111. AGUTSIL II Ant BATLLE. || GENERAL 
D' EXÉRCIT. 

AGOVI. m. Acció y efecte d' agoviar. Agobio. 

AGOVIAR. V. a. Fatigar, oprimir. Agobiar. 

AGOVIAT, DA. p. p. Oprimit. Agobiado. 

AGOYT. in Ter. AGUAlt. 

AGOYTAR. V. n. GUAITAR, MIRAR. 

AGRACIAR. V. a. Donar gracia, garbo, niérit a al- 
guna cosa. Agraciar. || Fer mercé. Agraciar. || v. a. 
Ant. Donar les gracias. 

AGRACIAT, DA adj y p. p. Agraciado. || v. a. 
Ant. Donar les gracies. || Ésser agraciat d' alga. || Ant. 
Haverli donat les gracies. 

AQRADABILÍSSIM, A. adj. sup. Agradabilísimo. 

AGRADABLE, adj Lo que agrada. || Agradable. || 
Afable. 

AGRADABLEMENT. adv. ni D' un modo agrada- 
ble. Agradablemente. 

AGRADANSA. f. Ant. AGRADO. 

AGRADAR, v n. Complaure. Agradar, contentar, 
complacer. || Saber bo. Agradar, gustar, saber 
bien. II Ésser alguna cosa de 1' aprobació d' algú. 
Agradar, gustar, sentar ó sonar bien. H Voler, ¿e- 
sitjar, cóin: si faiqun favor m' agrada que m' en fas- 
sin un altre. Gustar. 

A MI M' AGRADA; LO QUE M' AGRADA, M' AGRADA; 
M' AGRADA PERQUÉ M' AGRADA Loc. fam. Vol dir 

cjue 's tria una cosa sense preocuparse de la rao o 
niotiu per qué agrada. Lo que me suena, me suena. 

LO QUE NO AGRADA A LA VISTA O ALS ULLS NO 
AGRADA A LA BOCA Ref. Denota que les coses que 
dependeixen de la eleccióhan de venir a gust. Si á la 
vista no me agrada, no me aconsejes nada. 

NO M' AGRADA. Modo de parlar que s' aplica al qui 
diu alguna cosa que disgusta a un altre, pensant 
que 's diu ab segona intenció. Bien reza, pero mal 
ofrece. 

SI M' AGRADA, NO M' AGRADA. Cucilt, joch de Car- 
tes en que se 'n dona una a cada jugador, y '1 qui té 
niá, si no II acomoda, la cambia ab la que té '1 seu 
costat; el qui 'n té una de bona diu: «estich content», 
y 's queda ab ella; el qui té un rey diu: «¡cucut!» y 
no está obligat a cambiar, y últimament, pert el qui 
té la carta mes baixa. Mal contento, cuco. 

SI NO LI AGRADA, QUE HO DEIXI; SI NO LI AGRADA, 
QUE 'S PASSEOI. Exp Vol dir que 's fa una cosa sense 
cuidarse de que sigui o no a gust d' un altre. Que 
quiera, que no quiera. 

SI NO T' AGRADA NO T' HI CASIS. Loc. met. SI NO TE 
ACOMODA NO HO PRENGUiS. Si íio te parece bien, 
déjalo. 

SI NO T' AGRADA NO LI FASSIS ALBARDA. Ref. AL 
SANT QUE NO TINGUIS DEVOCIÓ NO LI FASSIS ORACIÓ. 

AGRADARSE, v. r. Complaure 's mutuament 
Agradarse, complacerse. Ii Enamorarse de les pren- 
des o bones qualitats d' algú. Prendarse. 

AGRADAT, DA. p. p. Agradado. || adj. Prendado. 

AGRADATGE. m. Ant. Agrado. 

AGRADIR. V. n. Ant AQRAIR. 

AGRADIT. p p. Ant. AGRAIT. 

AGRADIU, VA. adj Ab que 's significa que una 
cosa és agradable. Agradable. 

AGRADiVOL, A. adj. AGRADABLE. 

AGRADO, m. Aprobació, satlsfacció. Agrado. || 
AFABILITAT. 

AGRADOS, A. adj. AGRADABLE. 

MAL AGRADOS. Desapacible en el tráete. Áspero, 
seco, desabrido, brusco. 

AGRADOSAMENT. adv. m. D' una manera agra- 
dosa. Agradablement. 

AGRAÍDÍSSIM. adj. Mólt agrait. Muy agradecido, 
agradecidísimo. 



AGRAIMENT. m. Agradecimiento. 

AGRAÍR. V n. Regó eixer els beneficis. Agrade- 
cer, reconocer. || Pagar els beneficis Agradecer, 
regraciar. || Donar les gracies. Agradecer, dar gra- 
cias, il Premiar un servei o acció distingida. Remu- 
nerar, recompensar, galardonar. 

AGRAÍT, DA. adj. Agradecido. 

DE MAL AGRAÍTS TOT L' INFERN N' ÉS PLÉ. Aforismc 

ab que s' expressa cóni és dolenta la falta de rego- 
neixenient. 

MAL AGRAÍT: DESAGRAÍT. 

AGRAM. m. Bot. Herba de la familia de les gramí- 
nees, quines arrels son mólt dificils d' arrencar del 
tot; creix cosa d' un pain, fa tres o cincli espigues 
primes y té les fulles mólt semblantes a les del blat; 
és medicinal. Grama. i| — PORQUÍ Bot. V. CINCH EN 
RAMA. 

L' ASE PER FAM MENJA AGRAM, O bé REPUGNA LA 
AGRAM, PERO 
MES DURAÉS LA 

FAM. Ref. Que 
indica que la 
necessitat fá 
fer mol tes coses 
encara que vin- 
guen a repe I . 
La necesidad 
obliga; en tiem- 
po de hambre no 
hay pan duro. 

S'AGAFACÓM 
L' AGRAM. Se 
pega como una 
lapa. 

VIURER MES 
QUE L' AGRAM. 
Vivir más años 
que Matusalén. 
AGRAMUNT. 
Geog. Vi la de 
la prov. de Llei- 
da, bisb. d' Ur- 
gell , part. jud. 
de Balaguer; és 

a la vora dreta del riu Sió; té fama pels seus tu- 
rrons, y compta ab 2.453 hab., incloient'hi els deis 
seus agregáis Aladren , Almenara 
Alta y Mafet. 

AGRANALL. m. ENGRANALL. 

AGRANALLAR. v. a engRANA- 
LLAR. 

AGRANAR. v. a. engranallar. || 
Ter. ESCOMBRAR. 

AGRANILLAR a. Preparar una 
pell, tela, etc., de manera que sem- 
bli tota plena de granets. Agra- 
nelar. 

AGRARI, A. adj. Cosa del camp, 
cóm: llei agraria. Agrario. || m. For. 
Certa prestació de la quinta o sexta part deis fruits. 
II CENS. 

AGRÁS. m. Raím vert. Agraz, jl Such de raYm vert. 
Agraz. 

AIGUA DE agrAs. Agraz, agua de agraz, agrazada. 

EN AGRÁS. m. adv. Avans de temps. En agraz. 

SEMBLANT AL AGRÁS. Agraceño. 

AGRASSERA. f Vas en que 's guarda el such del 
agrás. Agracera. || Parra, quin fruit mai madura. 
Agracera. 

AGRASSÓ. ni. Bot. Varietat del ríber, quines tu- 
lles son mes ampies y mes llustroses pél revers que 
les del riber comú. Se conreua ais horts y jardins. 
Grosellero. 

AGRASSONS. m. Els fruits del agrassó. Grosella. 




Portal de 1' iglesia d' Agramunt 




Ssgell 
d' Agramunt 



AGR 



AGR 



51 



AGRASSOT. m. Gotini de raím agre que 's deixa 
ais ceps després de la brema. Rebusco. 

AGRASSOTAR. v. a. Cullir els agrassots. Re- 
buscar. 

AGRATCIENT. adv. de iiiod. ADRETes. 

AGRAVACIÓ. f. L' acció de agravar y agravarse. 
Agravamiento. 1| — DE CENSURES. Acriininació ab 
que s' aiiienassa que 's fulminará la excomunió des- 
prés de tres amonestacions, si no s' executa lo que 's 
mana. Agravación, agravamiento de censuras. 

AGRAVADAMENT. adv. Ant. Con gravamen. 

AGRAVAMENT. m. L' acció de agravar y agra- 
varse. Agravamiento. || Acriminació en les censures 
ecclesiástiques. Agravamiento. 

AGRAVA NT. p, a. Agravante, agravatorio. 

AGRAVAR, v. a. Oprimir, causar perjudici. Agra- 
var, agobiar, cargar las bulas. || Aumentar la gra- 
vetat. Agravar. || Examinar la deformitat o delicie. 
Agravar, acriminar, abultar, envenenar. 

AGRAVARSE, v. r. Ferse una cosa niés pesada y 
molesta. Agravarse. 

AGRAVAT, DA. p. p. Agravado. 

AGRAVATORl, A. adj. Ant. for. Agravatorio. 

AGRAVI. m. Obra o paraula ofensiva. Agravio. || 
Perjudici que 's causa a una persona en els seus 
drets o interessos. Agravio. 

ALEGAR D' AGRAVis. fr. For. Demanar en justicia la 
satisfacció d' agravis. Decir de agravios 

DESFER AGRAVIS. fr. Pendre satisfacció d' ells. Des- 
hacer agravios. 

VENJAR AGRAVIS. fr. DESFER AGRAVIS. 

AGRAVIADAMENT. adv. m. Ab agravi, ab ofensa. 
Agraviadamente. 

AGRAVIADOR, A. s. y adj. Que agravia o causa 
agravi. Agraviador, ofensivo. 

AGRAVIAR. V. a. Fer agravis. Agraviar. 

SI TENS ALGÚ AGRAVIAT NO VAGIS MAY DESCUIDAT. 
Ref. Denota que '1 qui fa agravis, déu anar previngut 
perqué no 1' atrapin mai descuidat. Quien siembre 
abrojos no ande descalzo. 

AGRAVIARSE, v. r. Enfadarse per alguna obra o 
paraula. Agraviarse, ofenderse, picarse, resen- 
tirse, formalizarse. Malmetre's alguna part del eos. 
Lesionarse. 

AGRAVIAT. p. p. De agraviar. Agraviado. 

AGRAVIAT, DA. adj. Insultat, injuriat, ofés, des- 
content per ofensa. Agraviado, ultrajado, injuriado. 
II Indignat, ressentit. Enconado, agraviado, indig- 
nado, resentido. |l Desates, despreciat. Desdeñado, 
agraviado, desatendido, desairado. 

AGRAVIATS. Hist. Nóm que 's donava a Catalu- 
nya ais nobles a qui Felip V va desposseír de Uur 
noblesa parque eren partidaris de la casa d' Austria. 
Agraviados. 

AGRAVIOS, A. adj. Agraviador, injuriós, ofensiu. 
Injurioso, ofensivo, insultante, agraviador. 

AGRE. m. El such ácit d' algunes fruites o herbes. 
Agrio, agrura. || Aspre al gust. Agrio, ácido, acer- 
bo II Met. Camí, terreno dolent. Agrio, áspero, es- 
cabroso, fragoso, breñoso, salvaje. || Desapacible 
en el tráete. Agrio, acre, áspero, bronco, brusco, 
desabrido. || Se diu del estil quan és dissonant. Duro 
II Aficíó. II Dit del metall poch flexible. Agrio. || 
Pint. De mal gust en el color o dibuix. Agrio. Il 1er. 
Costum, hábit; y aixis quan una persona no fá el que 
feia avans, se diu d' ella que ha perdut 1' agre de fer 
aquella cosa. Costumbre, hábito. 

FERSE AGRE. fr. Explica la repugnancia d' executar 
o empendre alguna cosa no considerantia útil o agra- 
dosa. Hacerse de mal, cuesta arriba. 

FER TORNAR AGRE. fr. Fer que alguna cosa prengui 
un gust desapassible mes o menys seniblant al vina- 
gre. Avinagrar, acedar. 



PERORE L' AGRE. fr. Fam. PERDRE EL COSTUM. 
PUNTA D' AGRE. fr. Lo que té un poch d' agror. 
Agrillo, rabanillo, punta. 

TORNARSE AGRE. fr. Posarse acida o agre alguna 
cosa. Agriarse, acedarse. || Dit de les conserves y 
confitures. Agriarse, rehervirse, fermentarse, revenirse. 
ll Dit deis licors. Torcerse, revenirse, avinagrarse, 
agrarsc, acedarse. Dit del llevat. Ahilarse. 

AGREDÓLS adj. Lo que té una barreja d' agre y 
dóls. Agridulce. 

AGREDÓN, ni. Com. Ant. Especie de borras que 
s' usava pera forros. Agredón. 

ÁGREFULL. (Barrancada de). Hidogr.K la esque- 
rra de la carretera de La Presta, en el Vallespir, hi 
forma un hermós saltant de 25 nietres d' alearla, 
el torrent que baixa del cim del Ras del Garba y del 
Puig de Cagallops. || Torrent originar! del Mardás 
(Ripollés) que 's forma ab la unió deis rierais de 
Santou y de Mataplana. 

AGREGACIÓ. f. Conjunt de coses. Agregación. || 
Qulm. Propensió que les niolécules integrantes deis 
cossos teñen a unirse y a conservar aquesta unió. 
Agregación, cohesión. || Destino, colocació en al- 
gún eos u oficina sense tindre'hi plassa efectiva. 
Agregación. 

ROQUES D' AGREGACIÓ. f. pl. Min. Masses minerals 
conipostes de distintes nienes de fragments units uns 
ab al tres. Rocas de agregación. 

AGREGAR, v. a. Unir unes coses ab altres. Agre- 
gar. II Destinar alguna persona a una corporació u 
oficina. Agregar, incorporar. 

AGREGARSE, v. r. Agregarse. 

AGREGAT, DA. p. p. Agregado. || m. Conjunt de 
coses. Agregado. || Quim. Partícules homogénees 
que ab Uur unió formen un eos mes voluminós. 
Agregado. || Tercer de a bordo. || — DE BOiGS. Con- 
junt d' ells. Gavilla de locos. || — DE DiSBARATS. Con- 
junt d' ells. Hato de disparates. 

AGREJAR. V. n. Tindre una punta d'agre. Ser agri- 
llo, tener punta de agrio. i| asprejar. 

AGRELLA f. fio/. Planta perenne de la familia de 
les oxaliácees, quines tulles, que son retallades y 
teñen un gust agre, s'usen en l'amaniment d'algunes 
viandes o be's mengen amanides ab oli y vinagre. 
Acedera, acetosa, vinagrera. ,| —borda. Boi. Plan- 
ta perenne, d' arrel grossa, color pardo per la part 
de fora, groga jaspejada, de venes un poch roges, y 
que creix en llochs humits: s' usa en medicina contra 
les malaltíes brianoses y la ronya. Romaza. || — DE 
FULLA rodona. Bot. Varietat de la agrella. Aceaera 
romana. 

AGRELLETES f. Bot. Planta perenne de la fami- 
lia de les oxaliácees, quines fulles en forma de cor 
teñen un gust seniblant al de les agrelles. Acederilla, 
aleluya, luyula, vinagrerita. 

AGRELLOSES. f. pl. Bot. Familia de plantes que 
se semblen a la agrella. Acederosas. 

AGRÉMENT, adv. m. Ab aspresa o rigor. Agria- 
mente. 

AGREMINT. ni. Ant. SERRADURES. 

AGRENCH, CA adj Que té una punta d' agre o 
que s' hi coniensa a tornar. Acedo, acídulo. 

AGRES Geog. Vila de la prov. d' Alacant, dióce- 
sis de Valencia, part. jud. de Concentaina; és a la 
dreta de la Rambla del seu nom y té 1,126 hab. 

AGRES. (Rambla d'). Hidrog. Riera déla prov. de 
Alacant que desaigua a la vora esquerra del riu Ser- 
pis, entre Muro y Alcocer. 

AGRESA. f. Qualitat o condició de lo qu' es agre. 
Acidez. 

AGRESSIÓ. f. Ant. ACOMESA. 

AGRESSIU, VA. adj. Que té carácter d' agrassió, 
que es propi pera aconietre. Agresivo. 



52 



A GR 



AGR 



AGRESSIVAMENT. adv. D' un modo agressiu. 
Agresivamente. 

AGRESSOR, A. iii. y f. El qui aconiet a un altre 
pera ferirlo o matarlo. Agresor, homicida. 

AGREST. adj. Lo que produeix el camp sens con- 
reuarlo. Agreste, silvestre, salvaje, y borde, que 
sois s' aplica ais aibres. II Met. S' aplica al subjecte 
que té modals grollers. Agreste, rústico, bravio, 
montaraz || El tiavallador y demés peitanyeiits al 
catiip. Rústico, campesino, agreste. || Aní. Lloch 
¡Habitat. Inhabitado. 

AGRET, A. adj. d. Un poch agre. Agrillo, agrete. 

AGRETES. f. pl. fio/. AGRELLETES. 

AGREUGER. v. a. Ant. y 

AGREUJAR. V. a. Ani AGRAVIAR. 

AGREVIAR. V. Ant. AGRAVIAR. 

AGRIAR. V. a. Met. Disgustar mólt. Agriar, exas- 
perar, enconar. 

AGRÍCOL, A. adj. Lo que té relació ab el conreu de 
la térra. Agrícola || També s' aplica a aquell que 
conrea la térra. Agrícola ó agricultor. 

AGRICULTOR, m. El qui conreua la térra. Agricul- 
tor, labrador. II Aquell que escriu sobre agricultura 
o n' eiiscnya. Agricultor, agrónomo. 

AGRICULTURA. L El travall de la térra. Agricul- 
tura. II L' art qu' enseiiya '1 conreu de la térra. Agri- 
cultura. 11 Lo que pertany a la agricultura. Agrario. 

AGRIDES. adj. Entom. Insectes que viuen en pa- 
ratges sechs y pedregosos. Agrides. 

AGRIDOLSOR. f. La qualitatde agre y dóls. Agri- 
dulzura. 

AGRIELLES. f. Bol. agrelles. 

AGRIFOLI. ni. Bot. BOIX GRÉVOL. 

ACRIFOLLARSE v. AGRILLARSE. 

AGRILLONAT. p. p. Qui porta grillons. Agrillado. 

AGRIMENSOR. 111. El qui té per ofici acanar les 
ferres. Apeador, agrimensor. 

AGRIMENSURA, f. i.' art de acanar les terres. 
Agrimensura. 

AGRINÓCOMA. f. Mcd. Insoinni ab ensopiment, 
estat d' un malalt que sembla que está adormit y 
realnient está despert y delirant. Agrínócoma. 

AGRIO m. Vet. Tumor tou al principi, després 
dur, que 's presenta en les potes deis animáis, sense 
donarlos xardor ni dolor y sois quan el séu volúm 
aumenta consideiableinent, impedeix el moviment de 
la part malalta, fentlos anar coixos. És inólt difícil 
de curar y solament el focli pot atacarlo, impedinl 
que fassi p ogressos, y encara és issuficient quan el 
bulto del agrió arriba a cert punt de gros. Agrión. 

AGRIÓFACH, GA. s. y adj. Que viu o s' alimenta 
de carn feréstega. Agriófago. || m. Qui s' estima mes 
nienjar carn deis animáis ferésteclis que la que 's 
nieuja ordinarianient. 

AGRIOFAGIA. f. Gust, propensió o inclinació que 
incita a preferir la carn deis animáis feréstechs a 
tota altra mena d' alinients. Agríofagia. 

AGRIPA, adj. Med. Denoniinació de la criatura que 
neix traient primer els peus. Agripino. 

AGRIPALMA, f. Bot. Má de Santa María; planta 
indígena perenne, de 80 a 90 centímetres d' alsada, 
de tulles partides en tres, rie flors vermelles, Uavor 
cantelluda y arrel fibrosa. S' usa pera curar el mal 
de cor. Agripalma, cardiaca. 

AGRIPENNE. adj. Ornit. S' aplica ais aucells que 
tenen les plomes rústegues. Agripenno. 

AGRIPÍ, NA. adj. Med. Que neix de peus, es a dir, 
que treu primer els peus que '1 cap. Agripino. 

AGRIPNIA, f. Med. Insonini, estat anormal en que 
els malalts sufreixen un desvetliament seguit. Agrip- 
nia. 



AGRIPNOCOMA. f. Med. Insomni ab ensopiment. 
Agripnócoma. 

AGRIPNOGEMIS. f. Med. Estat d' un malaltquan se 
trova ensopit y ab una gran agitació. Agripnogemis. 

AGRIR. V. a. Ant. Fer tornar agre alguna cosa. 
Agriar, acedar, poner agrio. || Ant. met. criar. || 
Irritar algún mal. Irritar. 

AGRIRSE. V. r Ant. TORNARSE AGRE. II Met. Agra- 
varse les llagues. Agriarse, enconarse, irritarse. 

AGRISETAR. v. a. Imitar el color de griseta; fer 
que les hermoses robes de seda se li assemblin bé. 
Agrisetar. 

AGR SETAT, DA. adj. Se diu de les robes de seda 
semblantes a la griseta. Agrisetado. 

AGRIT, DA. p. p. Ant. Acedado, avinagrado. || 
Exasperat. Exasperado, agriado. 

AGRO. m. Ornit. GARSA. 

AGRO ROIG. garza, grúa. Garza purpúrea. 

AGRO BLANCH. m. Martiuet. Garzeta mayor. || 
També 's designa ab el niateix nóm la Garzeta menor. 

AGRÓFACH, GA. s. y adj. Que s' alimenta de 
feres. Agrófago. 

AGROGRAFÍA. f. Descripció de les coses del camp, 
o que teñen couexió ab la agricultura. Agrografía. 

AGRÓLECH. m. Escriptor sobre agrología o sobre 
les obres agrológiques. Agrología. 

AGROLOGÍA, f. Tractat de la agricultura. Agro- 
logía. 

AGROLÓCICH,CA. adj. Pertanyent a la agiologia. 
Agrológico. 

AGROMOLLAR. v. a. L' acte de reunirse. Agru- 
parse. 

AGRÓNOM. m. El savi o versat en la agronomía o 
que dona regles pera ella. Agrónomo. 

AGRONOMETRÍA, f. Coneixement exacte del pro- 
ducte que pot donar una partida de térra. Agrono- 
metría. 

AGRONOMÉTRICH, CA. adj. Relatiu a la agrono- 
metría. Agronométrico. 

AGRONOMÍA, f. La teoría déla agricultura. Agro- 
nomía. 

AGRONÓMICH, CA. adj. Pertanyent a la agrono- 
mía. Agronómico. 

AGROPAR. v. a. Ant. NUAR. || REUNIR, AJUNTAR y 

ARREPLEGAR. 

AGROPARSE. v. r. Reunirse en grupo . Juntarse. 

AGROPS. m. pl. Ant. OROP, NU. 

AGROR, f. El gust agre d' alguna cosa. Acedía, 
agrura. || Met. Aspresa, vigor. Acrimonia, aspere- 
za, vigor. 

AGRORETA. f. dim. Agrete, agrillo || En el trac- 
te y en les respostes. Acedía, acrimonio, aspereza. 

AGROS, A. adj. Aspre al gust. Acetoso. 

AGROSITAT. f. La qualitat d' agros. Acetosidad, 
acidez, acedía. 

AGROSTÍDEES. f. Bot. Ríanles anyals de la fami- 
lia de les graniíiiees. Agrostídeas. 

AGROSTOGRAFÍA. f. Bot. Part de la botánica 
que tracta de la extensa faiiiilia de les plantes gra- 
mínees. Agrostografía. 

AGROSTÓGRAF. m. Bot. Inteligent, versat en 
agrostografía, o que 's dedica a aquést estudi ab pro- 
fit y afició. Agrostógrafo. 

AGROSTÓLECH. s. Bot. V escriptor d' observa- 
cións, regles, conientaris, etc., sobre la agrostología. 
Agrostólogo. 

AGROSTOLOGÍA. f. Bot. Tractat de les plantes 
gramínees. Agrostología. 

AGROSTOLÓGICH, CA. adj. Bot. Pertanyent a la 
agrostología. Agrostológico. 



AGU 



AGU 



53 



AGRUMULLABLE. adj. Que 's pot agiuiiiuUar. 
Abiirujonable. 

AGRUMULLADOR, A. adj. Lo que fa gruuuill?. 
Aburujonador. 

AGRUMULLAR. a. Fer grumulls, grumullar. Agru- 
mar, cuajar, cortar. 

AGRUMULLARSE. r. Gruiiuillarse, ferse grumulls. 
Agrumarse, cuajarse, cortarse. 

AGRUMULLAT, DA. adj. Que forma gruuiulls. Gru- 
moso, agrumado, cuajado, cortado. 

AGRUPACIÓ. f. Acció y efecto d' agrupar o agru- 
parse. Agrupación. 

AGRUPADOR, A. S. Aqucll o aquella que forma 
grupo o grupos. Agrupador. 

AGRUPAMENT. m. Acció y efecte de agrupar. 
Agrupamíento. 

AGRUPAR. V. a Ant. NUAR. || RBUNIR, ARREPLE- 
GAR. II a. Piíií. y esciilt. Posar en grupo o en forma 
de grupo. Agrupar. |1 Reunir, juntar, arreplegar, en 
grupo o grupos. Agrupar, agolpar. 

AGRUPARSE, v. r. Ésser agrupat en les dúes sig- 
nificaclóns del acliu. Agruparse. 

AGRUPAT, DA. adj. Disposat en forma ái grupo. 
Agrupado. 

AGRURA, f. Ant. AGROR. || Meí. Aspresa en el 
tráete. Acedia. || El gust d' agre que torna a la boca 
per no haverse fet be la digestió. Crudeza, agrura 
de estómago. 

AGUAIT. m. La acció de observar desde un Ilocli 
en que un no pugui ser vist. Acecho. || Ant. GUARDA, 
MIRA, CUIDADO. || Ant. EMBOSCADA. || Aspecto, pre- 
sencia. 

ESTAR AL AGUAIT. fr. Estar en observació. Estará 
la mira. 

ESTAR EN AGUAIT. fr. Estar en emboscada. Estar al 
ó en acecho, ó en emboscada. 

POSAR AL AGUAIT. Expressió ab que s' indica que 
algú 's posa a la mira. Poner en acecho. 

AGUAITADOR. ni. El qui aguaita. Acechador, 
acechón. || mirador. 

AGUAITAMENT. ni. Ant. AGUAIT. 

AGUAITAR. V. n. Observar ab atenció, procurant 
no ésser vist. Acechar, atisbar, avisorar. jj Parar 
llassos a algú. Armar lazo, trampa, zancadilla. 

AGUAITAR LA 0CA31Ó. fr. AGUARDAR LA SEUA. 

QUI AGUAITA PER LO FORAT VEU SON MAL FAT. Ref. 

Adverteix que 'Is curiosos solen sentir o veure coses 
de que 'Is resulta pesar y disgust. Quien acecha por 
agujero ve sii duelo. 

AGUAITAT, DA. p. p. Acechado. 

AGUAMENT. ni. Ant. L' acció de fer aguda la pun- 
ta o tall d' alguna arma o eina. Aguzamiento, agu- 
zadura. II Sutilesa del fil en els ¡nstruments de tall. 
Agudeza. 

AGUANT. m. Acció y efecte d' aguantar. Aguante. 
|] Fortalesa o vigor pera resistir. Aguante. || Sofri- 
inent, tolerancia. Aguante. || — DE bolina o A LA 
BOLINA. Ndut. La resistencia del barco pera no tom- 
bar mólt en aquesta posició. Aguante de bolina ó d la 
bolina. || — DE VELA. La resistencia del barco contra 
la forsa que la vela, impulsada peí vent, fa pera tom- 
barlo Aguante de vela. 

ÑAU DE MOLT AGUANT. Náut. Se diu de la que té 
niólta resistencia contra les onades y'l vent. Buque, 
nave de mucho aguante. 

AGUANTABLE, adj. Que 's pot aguantar. Aguan- 
table, soportable. 

AGUANTAR, v. a. Sostindre. Aguantar, mante- 
ner, sostener, sustentar. || Patir, sufrir. Aguantar, 
sufrir, tolerar. || Resistir les fatigues, el cansament. 
Aguantar, resistir. || Pernietre alió que 's pot y 's 
déu evitar. Aguantar, permitir, sufrir, tolerar. || 
Subsistir, cóm: el capot aguantará tot /' liivern. Durar. 



AGUANTAR DETRÁS Y ABOSSAR DEVANT. fr. Nául. 

Aguantar fort ab la má la corda que s' ha tibat inen- 
tres un altre mariner la subjecta ab una bossa. Aguan- 
tar detrás y abozar delante. 

AGUANTAR DEVANT. fr. Náut. Mantindre forta entre 
les mans dret al seu origen la corda que s' ha estirat, 
iiientres 1' atnarren al altre extréni. Aguantar delante. 

AGUANTAR EL JOCH. fr. JOCH. 

AGUANTAR ELS RISSOS. a. Nduí. Tíndrels forts a l-i 
niá després de desamarráis, retorcentlos uns ab al- 
tres filis que, despassades les empunyadiires, s' arríen 
totes al nieteix teiiips. Anwjelar. 

AGUANTARSE, v. r. Assegurarse pera no caure. 
Aguantarse, sostenerse. || Perseverar en algún lloch. 
estat o resolució. Mantenerse. || REPRIMIRSE, CON- 

TINDRES. II ANAR FORT. 

AGUANTARSE AB EL COMPANY. fr. Mar. Poiiat una 
niarxa igual a la del barco que s' acompanya, pero 
sense poderli guanyar gens de ventatje o canil. Aguan- 
tarse con el compañero. 

AGUANTARSE CÓM UN SOLDAT VELL. fr. Es ar ferm 
en sa resolució. Tenerse á las crines. || Ajudarse niolt 
pera no decaure del estat en que un se troba. Tener- 
se á las crines. 

AGUANYAT. S' usa com interjecció d' aquesta 
manera: ¡Mal agiianyat! y denota que algú es indigne 
de lo que disfruta. ¡Qué lástima! 

AGUAR, v. a. Ant. Afilar. || Met. AVIVAR, ESTI- 
MULAR. 

AGUARA, m. Zool. Género de niainífers. Aguara. 

AGUARDAR, v. a. Esperar. || a. Guardar, reser- 
var, desar. Guardar, reservar. 

AGUARDAR LA SÉUA. fr. Estar esperant la ocasió de 
lograr son intent. Estar al husmo. \\ Deixar corre, 
donar temps al temps, deixar passar alguna mala 
tongada, teta, etc., ab paciencia y sumissió pera 
treure'n després mellor partit. Agacharse. 

AGUASTAMENT. m. MISERIA, OPRESSIÓ, ANGUSTIA. 

AGUDA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Tora, 
prov. de Lleida. 

AGUDAMENT. adv. ni. De una manera aguda. 
Agudamente, ingeniosamente, sutilmente. || Viva- 
ineiit, sensiblemeut. Vivamente. 

AGUDES, (Pich de les). Orog. Pich de la nion- 
tanya del Moutseny, prop de la ermita de Sant Marsal. 

AGUDESA. f. Sutilesa del tall o punta en els ins- 
Iruinents de cer. Agudeza. H Perspicacia, vivesa en 
r iiigeni, oído y vista. Agudeza. II Astucia, sagacitat. 
Agudeza. || Acudit, ditxo agut. Agudeza, arranque. 

II ACRIMONIA. 

AGUDÍSSIM, A, adj. sup. Ab mólta agudesa. Agu- 
dísimo 

AGUDiSSIMAMENT. adv. sup. D' un modo molt 
agut. Agudísimamente. 

AGUERRIR. V. a. Avesar ais perills, travalls y 
penes de la guerra. Aguerrir. 

AGUERRIRSE, r. Exercitarse, instruirse, avesarse, 
etc., en es travalls de la guerra. Aguerrirse. || Fig. 
Ferse superior a la desgracia, dominarse, instruirse 
en la escola de la adversitat. 

AGUILANIU. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb. 
de Lleida, part. jud. de Benabarre; és a la esquerra 
d' un barranch y té 316 hab. 

AGUILAR (Francesch). Biog. Bisbe de Segorb, 
escriptor ascéticli, polemista y historiador Va néixer 
a Maulleu 1' any 1826. A Vich ensenyá niateinátiques 
y historia; entre altres cárrechs va ésser rector de! 
Semiuari de Córdoba. Entre 'Is niólts escrita seus 
n' hi figura un, publicat a Vich 1' any 1852, que 's ti- 
tula: Plañís de la ¡lengua catalana. || —(GASPAR DE). 
Poeta valencia de gran renóm, nat a la capital en 
1561. Pertanyia a la famosa academia valenciana 
deis Nocturnos. Va compondrer obres draniátiques y 
líriques, molt celebrades de sos coiiteiuporauis. Va 



54 



AGU 



AGU 




Segell d' Aguilar 
de S.' garra 



morir en 1' any 1610. Comedies d' ell: El mercader 
amante; La gitana melancólica; La venganza honrosa. 
Ademes, sonets y poesies distintes. 

AGUILAR. Geog. Despoblat en el terme de Sant 
Pere de Tona, part. juJ. de Vicli y prov. de Barcelona. 
II Llocli agregat al ajunlament 
de Montmasus, part. jud. de 
Beiga y prov. de Barcelona. || — 
DE BASELLA. Poblet del dist. 
munpal. de Basella, prov. de 
Lleida. II— DE seoarra. Pob'e 
de la prov. de Barcelona, bisb. 
de Vich, part. jud. de Alanresa; 
está emplassat a la vorera es- 
querra de la riera de Rajadell y 
té 526 hab. 

AGUILEN'CH, CA. adj. Lo que 
pertany o és de la aliga. Agui- 
leno. II Ñas que té una forma pa- 
rescuda al bécii de 1' aliga. Aguileno. 

AGUILERA (Quadra de). Geog. Caseriu del dist. 
jiinnpal. de Plá del Penadés, prov. de Barcelona. 

AGUILET. Geog. Illot del dist. munpal. d' Andraix, 
Mallorca. 

AGUILÓ. Aligot. II Ant. TRAMONTANA. II m. Pessa 
de la grúa sobre '1 másele de la máquina en que 's 
posen unes clivelles que formen cóm una escala y 's 
iiiouen al un costal y al altre pera guiar el pes que 
puja la grúa. Aguilón. || pl. Teules un poch mes gros- 
ses que les regu'ars y serveixen pera les terreres o 
cañáis de les teulades. Agulones. 

AGUILÓ (Tomás). Biog. Escriptor mallorquí, nat 
r any 1812 y mort I' any 1834. Després d' haver es- 
crit en vers castellá distints travalls relatius a la 
historia mallorquína, va entrar de pié en el renaixe- 
ment de la cultura patria, adoptant la Ilengua ma- 
llorqiiina en les seues Poesies fantástiques que 's te- 
ñen per mólt esquisides, lo meteix que les seues 7?/- 
mes varíes, (tres volums enquart, Palma, 1846 a 1850). 
Avalora la producció literaria del AGUILÓ, tant en pro- 
sa coni en vers, una correcció de mestre. Les seues 
Balades en mallorquí, varen ésser tradiiides al caste- 
llá (Madrid, 1858). Les Obres en prosa y vers (vuit vo- 
lums) se van publicar a Palma de I' any 1883 al 1885. 
— FUSTER (MARIÁN). Biog. Bibjófil mallorquí, eru- 
ditíssini, escriptor castis y poeta prim-mirat. Va néi- 
xer a Palma 1' any 1825 y va morir a Barcelona 1' any 
1897. Desde 1843 existeixen poesies catalanes escri- 
tes per ell. Va ésser proclama! mestre en gay saber al 
guanyar el sen tercer premi ordinari en els Jochs Flo- 
ráis del any 1866. Es conegut principalment per les 
seues edicions d' anticlis textes catalans, pulcra, 
bella y correctanient fetes. L' any 1869 li va ésser 
premiada, ais concursos anuals de la Biblioteca Na- 
cional, un notable travall bibliográfich, inédit encare, 
que 's titula Biblioteca Catalana y es 1' indexde totes 
les obres estanipades en cátala. Aixís meteix, entre 
altres travalls de no tanta importancia, va deixar 
inédites un sens fí de notes disposades pera formar 
un Diccionari Cátala. Va ésser bi- 
bliotecari a Valencia y a Barcelo- 
na y president deis Joclis Floráis 
en 1867 y 1888. (Vegis la lámina 
sola de Retratos, lletra A). 

AGUILÓ. Geog.. Poblé del dist. 
munpal. de Santa Coloma de Que- 
ralt, prov. de Tarragona. Es dalt 
de la partió d' aigües del rius Anoya 
y Gaya. 
AGUILÓ (Punta d'). Hidrog. Punta de la costa de 
la prov. d' Alacant, part. jud. de Vilajoyosa. 

AGÜÍPARO, A. adj. Nóm que 's dona al reptil que 
pon els ous dins del aigua. Acuíparo. 

AGUIRÓ. Geog. Poblet del dist. munpal. de Torre 
de Capdella, prov. de Lleida. 




Segell d' A.guiló 



AGULLA. Zool. Nóm vulgar del aucell dit també 
CALABRIA PETIT, CABüSAIRE. COLIMBO DE GARGANTA 
ROJA. II S' anomenen aixis dues especies de peixos del 
genero Belone. AGUJA, SALTÓN. 

AGULLA. f. En general tota barreta llarga y prima 
acabada en punxa. Aguja. I| Al jocli deis escachs. 
ALFIL. II L' assenyalador en els rellotges de sol. Agu- 
ja, gnomon, mostrador, puntero. || BURXA, 2. || El 
assenyalador en els rellotges de corda. Manecilla, 
saeta, saetilla. || brúxula. || Pilar que sosté alguna 
part principal d' un edifici. Machón. || Arquit. Pina- 
cles que adornen els frontis y campanars de les igle- 
sies gótiques. Aguja. I| Pirámide alta y estreta. Pi- 
rámide, obelisco. II COSTELLES. || La púa tendrá de 
un arbre la qual serveix pera empeltar. Púa. || Cequia 
petita que desaigua o rega les Ierres baixes y porta 
r aigua a altres cequies grans. Hjuela. || Canal. || 
Ictiol. Peix semblant a 1' anguila, de morro llarch y 
prini y color veit. Aguja, espetón, picudo. || —aci- 
mutal. La preparada ab pínoles a proposit pera mar- 
car 1' acimut del sol. Aguja acimutal. || — BOjA. Náut. 
La que pert la direcció del Nort, y sembla que la 
va buscant ab afany per tots els punts del horitzó. 
Aguja loca. || — BORRASSERA: AGULLA SAQUERA. || — 
D' AMORTALLAR SOGRES. Águila grossa de cusir. Agu- 
ia de verdugado. \\ —D' ARTILLER. Filferro acabat en 
punxa que serveix pera sondejar o desembussar el 
fogó d' una pessa d' artillería. Rampillete. \\ = DE BI- 
TÁCORA. Náut. La que 's posa a 1' armari d' aquest 
nóm pera guía del timoner. A^uja de bitácora. || — DE 
CAP. Barreta comiinment de fil de llautó, ab un capet, 
y serveix especialnient pera que les dones puguen sub- 
gactarse les pesses de roba que porten. Alfiler. \\ — 
DECLINANT. Náut. La de la brúixula que no mira di- 
recta nient al Nort. Aguia declinante. ¡| —DE cusiR. La 
que té punxa y un ullet per ont passa '1 fil. Es regu- 
larment de cer. Aguja. \\ —DE CUSIR SOLES. Mena de 
puiixó qu' usen els espardenyers, té un forat, dit cós, 
prop de la punta. Ag.ija de alpargatero ó de coser sue- 
las. II — D' ENLLARDAR. La que serveix pera ficar ta- 
lléis de cansalada en la carn deis aucells o en altres 
viandes que s' han de rostir. Mechera. \\ — D' ESPAR- 
TER. La qu' usa aquest pera cusir estores, sarries, 
etc. Aguja espartera ó de calicata. \\ — DE FER filOJA. 
Instrument semblant a la llansadora de teixidor, pero 
sense '1 buit en que 's posa 'I cañó, del qual se ser- 
veixen les dones per fer filats y altres feines. Lanza- 
dera. II —DE FER MITJA. La que serveix pera fer mit- 
ges y altres coses semblantes. Aguja de hacer media. 
Il — DE GANXO. La de filferro en forma de forqueta; 
serveix pera assegurar el pentinat de les dones. Hor- 
quilla. II — D' INCLINACIÓ. Náut. La qu' está montada 
de tal manera que senyala 'Is graus d' inclinació del 
imán. Es mólt distinta de 1' águila náutica. Aguja de 
inclinación. || —DEL TIMÓ. Náut. Mena de pinsot niés 
o menys llarch, paralel al cap de la carena, ont entra 
la femella o gondal del timó deis barcos petits. Agu- 
ja del timón. \\ — DE LA MARE DE DÉu. La de cap mes 
petita qi:e les altres. Alfiler de toca de monja. \\ — DE 
MAREJAR. Ant. BRÚIXULA. || — DE MATALASSER. La 
llarga y grossa que s' usa pera cusir matalassos. 
Aguia de ensalmar. || —DE MOLA: RODET. || —DE MON- 
YO. La que porten les dones al seu; es de vidre, fus- 
ta, or o plata, ab una boleta a cada extrém. Aguja 
II —DE NAVEGAR: BRÚIXULA. || —DE PICAR. La que té 
'1 cap de vidre. Alfiler de picar ó con cabecilla de vi- 
drio. II —FINA. Náut. AGULLA FIXA. || — FIXA. Náut. La 
que no té mudanses en la seua direcció. Aguia fina ó 
fija, il — HORITZONTAL. Náut. V águila náutica mon- 
tada de manera que 's mantingui a tal posició. Agu- 
ja horizontal. \\ —paladar. Ictiol. Mena de peix vert, 
de morro punxagut. Astuja paladar. \\ —PESADA. Náut. 
La que triga en girarse dret al Nort, quan se la treu 
d' aquesta posició. Aguja pesada. \\ —SAQUERA: AGU- 
LLA DE MATALASSER. 

BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALLER. Rej. Denota la 
dificultat de conseguir una cosa quan se presenten 



AGU 



AGU 



53 



tiiólts inconvenients. Quitar cruces de un pajar. Bus- 
car un vestido negro en Salamanca. A Marica por Ra- 
vena. 

CORRE L' AGULLA. f. Náut. Variar '1 vent a cada 
inonient de direcció, de manera qu' en poch espai de 
tenips dona la volta a tot 1' horitzó Correr, recorrer 
la aguja 

eos D' ACULLÁ. El íorat per ont s' enfila Ojo. 

EN LA PUNTA D' UNA AGULLA. Loc. En lo més míniíti, 
sutil, etc. En la punta de una aguja. 

ENFILAR L' AGULLA. fr. Passar peí eos d' ella la 
seda o fil. Enfiebrar la affuja. 

FER PASSAR PER UN COS D' AGULLA Met. Fer patir 
fani. Matar de fiambre. 

JUGAR AGULLA. fr. FER MITJA. || CUSIR. 

MONTAR Y DESMONTAR L' AGULLA. fr. Náut. Posar- 
la al sen llocli y en disposició de funcionar o tréurela 
d' ell. Montar y desmontar la aguja. 

NO SABER AGAFAR L' AGULLA. fr. Ignorar una dona 
lo principal que pertany a 1' instrucció del seu sexe. 
No saber enhebrar la aguja. 

POSAR FIL A L' AGULLA. fr. Incitar a algú a que co- 
iiiensi alguna cosa. Poner manos ü la obra. 

PUNXADA D' AGULLA DE CUSIR. AgUJanza. 

UNA PUNTA D' AGULLA. Loc. Una part niólt petita, 
insignificant, mínima, etc. Miaja, nada. 

AGULLA GROSSA. Orog. Turó de la serra de Mi- 
ralles, d' uns 850 met. d' altitut. 

AGULLADA. f. Bastó ab una punta de ferro pera 
guiar ais bous. Aguijada, aijada, aguijón. I| RAS- 
TELL. 

AGULLADOLS. Geog. Quadra del dist. munpal. de 
Mediona, prov. de Barcelona 

AGULLANA (Antoni). Biog. Ecclesiástich y juris- 
consult, natural de Qirona. Es autor d' una obra ti- 
tulada: De rebus feudalibus. Va ésser abat del niones- 
tir de Sant Joan de les Abadesses, entre 'Is anys 1529 
y 1581. 

— (OROSIA DE) Biog. Poetisa gironina del sigle 
XVII. Una de les vuit danies distingides que varen 
obtindre premi en el certamen literari celebrat a 
Girona 1' any 1622 per la canonisació de Sant Ig- 
naci de Loyola. La seua composició está escrita en 
termes que pot llegirse ab accent 
y fonética catalana o castellana 
igualnient. El cartell deia que po- 
día obtarse al premi en qualsevol 
de abdues llengües. Es una imita- 
ció de la del Petrarca: A la dolce 
ombra de le beíle fronde. 

AGULLANA. Geog. Poblé de la 

Segell d'Agullana prov. y bisb. de Girona, part. jud. 

de Figueres Está entremitj de su- 

redes, a poca distancia de la Junquera y té 1.641 hab_ 

AGULLASSA. f. aum. Aguijón 

AGÜLLAT. Ictiol. Nom vulgar del acantias comú, 

anomenat també CASSÓ. Ferrón, Pintarroja. 

AGULLENT. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va- 
lencia, part. jud d' Onteniente; és a la serra del seu 
nóm y té 1.129 hab. |1 —(SERRA D') Orog. Serra que 
hi ha a mitjorn de la prov. de Valencia, entre aques- 
ta y la de Alacant. 

AGULLER, A. m. y f. El qui fa o ven agulles. Agu- 
jero. II La porció de fil o seda que s' enfila cada ve- 
gada a r águila. Hebra. il Ant. CAÑÓ PER POSAR AGu- 
LLES. 

AGULLERÍA. f. La botiga, comers, etc., d' agulles 
de cap. Alfilería. 

AGULLES. f. pl. El regalo que solea fer els passat- 
gers a les criades deis hostals quan se despedeixen 
d' elles. Alfileres. || Joch de nois, que consisteix en 
posar cada hu una águila de cap en térra o sobre al- 
guna taula, procurant encreuarla ab la del contrari, 
movent la seua ab 1' ungía del dit gros cada vegada 
que li toca, y '1 qui primer encreua guanya. Alfile- 




res. II En els telers qu' usen ia máquina a la Jac- 
quart, anomenen agulles a certes barretes de ferro, 
unes ab uU y alties ab ganxo, que serveixen pera 
mostrejar les robes de seda. Agujas. || f. Bot. Planta 
anyal de la fam. de les geraniácees, de fulles fina- 
ment retallades y fruit llarch y prini, en forma de 
águila. Aguja. || —DE pastor, f. Planta anyal de la 
fam de les unib.líferes, que creix enlre 'Is sembráis 
y té la fulla retallada y '1 fruit semblant a una águila. 
Aqujas de pastor, peine de Venus. || —de plom. Ba- 
rretes de plom, que servL-ixen pera asegurar els fils 
del urdit en els telers de robes mostrejades. Agujas 
de plomo. 

per agulles. fr S' usa ab la frase donar o dema- 
nar, y denota la quantitat que'se senyala a les prome- 
ses o casades pera sos adornos. Para alfileres. \\ AGU- 
llas i. 

AGULLES (Coll de les). Orog. Pas que hi ha a la 
montanya que separa '1 Pont de 1' Armentera de Valí, 
espinosa, prov. de Tarragona; té uns 675 met. d' alti. 
tut. Al Canigó a 1220 m. hi ha la serra y coll del ma. 
teix nóm. |! —(SERRA DE LES). Serra de la prov. de Va. 
lencia, entre 'Is part. jud. d' Alcira, Gandía y Albayda. 
II —(DE Santa ágata . Puig de 728 met. d' altitut, 
que hi ha al Desert de les Palmes, prov. de Castelló. 
AGULLETA. f. dim. Agujita, agujilla. 
AGULLETER. m. Ant. AGULLER. 
AGULLÓ. m. La punxa de 1' águila o tota ella. 
Agullada. || fibló. || Met. estímul. 

CALSiGAR l' AGULLÓ. Met. ant. Obstinarse en re- 
sistir a una forsa superior. Dar ó tirar coces contra el 
aguijón. 

AGULLÓ. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Áger, 
prov. de Lleida. 

AGULLONADA. f. Cop d' agulló. Aguijonazo. 
AGULLONAS. f. pl. Ant. Roba de coto, que venia 
d' Alep, Aguja. 

AGULLONAR. v. a. AGULLONEJAR. 
AGULLONAT, DA. adj. Que té agulló. Aguijo- 
nado. 

AGULLONEJAR. v. a. Punxar ab 1' agulló. Agui- 
jonear. II Met. Instigar a algú per fer alguna cosa. 
Aguijonear. || v. n. Comensar a corre per un cas im- 
previst o ab molta diligencia. Apretar los talones. 
AGULLONEJAT, DA. p. p. Aguijoneado. 
AGULLONER. m. Qui dona la volta a la clau de la 
caldera de la locomotora pera deixar escapar vapor 
quan n' hi ha massa. Agujetero. !l L' encarregat de la 
palanca de 1' águila que serveix pera fer passar el 
tren d' una vía al altra. Guarda agujas. 
AGULLONET. m. dim. Aguijonciilo. 
AGULLÓS, A. adj. Fis. quim. Lo qu' está format 
de crestalls semblants a les agulles, per exemple, 
r antimoni. Agujoso. 

AGULLOTS. m. pl. Bot. Herba anyal de la fam. de 
les geranácees, que fa olor de menta. Hierba del al- 
mizcle ó del moro, geranio almizclado. 

AGUOSITAT. f. L' humor aigualit del cós animal. 
Acuosidad. 

AGUR. m. Ant. AUGURI, AUGURADOR. 
AGUSIL. m. Ministre inferior de justicia. Alguacil, 
esbirro, corchete. !1 Met. fam. Senyal. Señal. 

AGUSIL D' AiGUA. Náut. Qui té a son cárrech la 
provisió d' aigua. Alguacil. 

AGUSIL DE MOSQUES. Aranya que sois s' ocupa en 
agafar mosques. Alguacil de moscas. 

AGUSIL DESCUIDAT, LLADRES CADA MERCAT. Ref. 
Denota 'Is desordres que provenen deis descuits deis 
agents de justicia. Alguacil descuidado, ladrones cada 
mercado. 

AGUSTÍ. m. Nom d' home. Agustín. 
AOUSTÍ (lo mas de Mal jornal). Geog. Caseriu del 
terme de Liria, prov. de Valencia. 



56 



AIG 



AIS 



AGUSTÍ, NA. ad. El relligiós y relligiosa de Saiit 
Agiistí. Agustino, agustiniano. |i adj. Loque pertany 
a Sant Agustí y a la seua relligió. Agustiniano. 

AGUSTÍ (Guillem). Biog. Argenten cátala distin- 
git, ciutadá de Barcelona a les derrerias del s¡- 
gle XIV. 

— (JOAN). Biog. Arquitecte cátala, director de les 
obres de la catedral de Girona desde 1' any 1471 al 
1479. El capítol catedral va eticarregar al mestre 
Agustí la construcció del reliotje gran de la séu giro- 
nina. 

AGUSTÍN y GRANDE (Francisco). Biog. Pintor 
de quadros d' historia, deixeble de 'n Mengs y un 
deis seus iniitadors mes distingits. Va néixer a Bar- 
celona r any 1753 y va morir a Utrera 1' any 1800. 
Caries III el va pensionar pera seguir els seus estudis 
a Roma, ont va ésser protegit pél cardenal Despuig 
y Dameto. Tornat a Espanya va dirigir la Escola 
fundada a Córdoba pél bisbe Caballero. En 1799 va 
entrar d' acadéniich a la de Sant Fernando y a les 
derreríes del meteix any la junta de Comers de Bar- 
celona el va nonienar Director lionorari de les seues 
escoles. Al morir era pintor del ral. 

AGUSTINET, A. n. p. Dimiuutiu d' Agustí. Agus- 
tinito, a. 

AGUSTITA f. Quim. Varietat de fosforita blava. 
Agustita. 

AGUT. m. Tall o punta afilada Agudo. || Metáf. 
Sutil, perspicás. Agudo. I| Graciós. Agudo, gracioso. 
II Dit del accent. Agudo. || ni. CIau petit. Clavo pe- 
queño. 

AGUT COM UNA PUNTA D' ORINAL. Loc. fam. Ab que 
irónicanient se califica al que és faltat de compren- 
sió Agudo como punta de colchón. 

ÉSSER MOLT AGUT PERA NOTAR LES FALTES DELS 
ALTRES. fr. Ser un lince para las faltas ajenas. 

AGUT y NOQUES (Gaspar). Biog. Distingit niii- 
sich, nat a Valencia I' any 1819. L' any 1860 era mú- 
sich niajor del regiment de Navarra. 

AGUTÁNGUL. adj. Geom. ACUTÁNGUL. 

ACUTANGULAR, adj. Geom. D' ánguls aguts. Acu- 
tangular. 

AGUYO. Geog. Casería del terme de Benissalem, 
Mallorca. 

AGUZAR. V. Ant. ESMOLAR. 

¡AH! interj. de dolor equivalent a ¡ay! ¡Ah! || Deno- 
tant alegría. ¡Ah, oh, bueno! || Denotant indfgnació, 
cóm: ¡AH, murrl! ¡Ah, oh! || D' animar o cridar, c5ni: 
¡AH, niinyons! ¡Ah, hea! 

¡AH, AH, ah! interj. Que expressa la rialla. ¡Hi, hi, 
hi! ¡ah, ah, ah ! 

AHÍ. adv. Ter. AHIR. 

AHÍN. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, bisb. 
lie Tortosa, part. jud. de Segorb; és al peu d' una 
serra y té 498 hab. 

AHIR. adv. t. ahí, aír. 

AHINA. Ter. EINA. 

AHONT. adv. 11. V. ONT. || S' usa ab verbs de nio- 
viment. Adonde, donde. || Ab verbs de quietut. Don- 
■íe, en donde. 

AHONTAR. V. a. Aní. afrontar. 

AHORCADOS. Geog. llleta del dist. munpal. de 
Sant Joseph, Ibissa. 

AIDÍ. Geocf. Llocli apegat al niun. de Llavorsi, part. 
jud. de Sort, prov. Sort, prov. de Leída. 

AIGOLS-PODRITS. Geog. Afrau de la alta valí del 
Freser, a 2450 m. 

AIGUA. f. Vegis aygua. Agua. 

AIGUABELLA Geog. Poblet de la conca del Fla- 
missell, prov. de Lleida. 

AIGUA-CUIT. Art. of. Materia llepissosa engan- 
xadissa, feta de carnosses. S' emplea per unir la fusta. 



AIGUA DE VALLS. Geog. Riu provinent de les 
niontanyes de Gosol que s' uneix al Cardener aprop 
de Sant Llorens deis Piteus. 

AIGUADOR A. Geog. Riu que naixent en les vessants 
de la Serra d' En Cija, s' uneix al Cardener part amunt 
de Cardona. 

AIGUALLUTS (Forat d') Geog. Colador natural, 
situat en plena regió de les Montanyes Malehides, 
hont se fon gran quantitat á' aigua que molts supo- 
sen reapareix en els Güells del Jueu. 

AIGUAiVlOIX. Geog. Riu de la Valí d' Aran que se 
origina en el cercle lacustre de Colonias y desemboca 
al Garona aprop de Pedros. 

AIGUANEÍX. Geog. Caudalosa font del Puigmal 
baixant cap a la ribera d' Err. 

AIGUASALADA. Gicg. Nóm que 's dona també al 
riu de Galde . (Vegis) per la salabror de ses aigues. 

AlGUATEBIA. Geog. Municipi de 525 h. del cantó 
d' Oleta(Conflent). 

AIGÜES. f. pl. El aigua y els seus deriváis. aygüeS. 
Aguas. 

AIGUES TÓRTES. Geog. Herniós salt peí que se 
estimba entre rocasses el riu d' Aiguamoix. 

AIGÜES VIVES (Sant Joan d'). Geog. Població de 
la Catalunya Francesa a i' anticli Comtat de Foix. 

AIMERIC (Domingo). Biog Jurisconsult valencia 
del sigle XIV. Figurava ja 1' any 1342 y se li van fer 
poders pera representar la ciutat de Valencia a les 
Corts d' aquell any. L' any 1344 va ésser jurat. Va 
escriurer uns conientaris ais furs. 

AIMERUDA. Biog. Comtesa de Barcelona, segona 
muller del comte Borrell I, ab qui 's va casar entre 
els anys 977 y 988. Alguns documents 1' snomenen 
també Eimeruds. 

AINADA, f. Renill, la veu del cavall. Relincho, 
relinchido. 

AÍNAR. v. a. Renillar, cridar el cavall. Relinchar. 

AÍR. adv. t. El día antecedent al en que 's parla. 
Ayer. || Pocti temps há. Ayer. 

AÍR A la nit. Ayer noche. 

aír al vespre Ayer al anochecer. 

AÍR al MATÍ. Ayer por la mañana. 

AVANS o ans d' Aír. m. adv. Dos dies avans del 
present. Anteayer, antes de ayer. 

AVANS D' AÍR A LA NIT. Anteanoche. 

D' AÍR A AVUY. m. adv. Pondera la brevetat en que 
ha succeít alguna cosa. De ayer acá, de ayer á hoy. 

D' AÍR ENSÁ. m. adv. Desde ayer. 

NO AVANS D' AÍR SINO l' altre. Tres díes avans 
del presen'. Anteanteayer. 

NO AVANS D' AÍR A LA NIT SINO L' ALTRE. Ante- 
anleanoche. 

AÍR PASTOR, AVUY SENYOR. Ref. Se diu dels que 
s' enorgulleixen sense tindre tant de mérit coni els 
que essent mes nobles y grans s' humillen. Abájanse 
los adarves y álzanse los muladares. 

AIRAR, v. n. airarse. 

AIRAR, a. Irritar, enfadar, desesperar. Airar. 

AIRARSE, v. r. Enfadarse, indignarse. Airarse, to- 
mar ira, encolerizarse. 

AIRE. m. AYRE. 

AISE. f. Ant. COMODITAT, ESPAY O LLOCH. || TEMPS, 
OPORTUNITAT. 

AISEROLA. Geog. Un dels estanys que formen la 
regió lacustre de la ribera d' Estany Tort a la Valí 
d' Aran. 

AISLADAMENT. adv. m. Aisladamente. 

AISLADOR, m. y f Fis. Tot lo que serveix pera 
aislar lo que s' electrisa. Aislador. 

AISLAÍVIENT. m. Acció y efecte de aislar. Aisla- 
miento. II Arquit. Distancia entre les pilastras y les 
colniunes. Aislamiento. 



AIX 



AIX 



57 



AISLAR. V, a. Rodejar algún lloch d' aigiia per 
totes pa ts. Aislar. ll Mel. Deixar sol a algi'i o a algún 
edificí. Aislar. 

AISLARSE, ni. Retréures del tráete de la gent. 
Aislarse, retirarse 

AISLAT, DA. p. p. Aislado. || adj. Rodejat en al- 
gún lloch o perill d' oiit no 's pot rebre auxili. Ais- 
lado. II Dit del edifici separat deis altres. Aislado. || 
adj. Scniblaiit a una illa. Aislado. 

VIURE AISLAT. Mer. Viure retirat del tráete de la 
gent. Vivir aislado, retraído. 

AISÓ. Diog. Personatge faniós de Catalnnya al 
sigle IX, de provinensa goda. Hi lia peques noticies 
d' ell. Se sap que entre 'Is anys 825 y 826 ab el seu 
presiigi va insurrecionar tot el país contra Ludovich 
el Piados y '1 seu representant a Barcelona el comte 
Bara o Vera. Se va apoderar d' Ausona (Vich) y de 
Roda, trobant ajuda entre 'is principáis peisonatges 
de la Septiuiauia y teniít al seu costat dos fllls del 
cointe de Barcelona. Va derrotar a Bernat y, entrant 
per la Cerdanya, se va apoderar de iiioltes forta'eses; 
centava ab 1' adliessió de tot el Pireneu. Unicanient 
Barcelona y Girona 's varen Iliurar del seu domini. 
Va ésser precisa la vinguda del exércit franch, nianat 
peí rey d' Aquitaiiia Pepin, pera contrarrestar el seu 
poder y soinetre altre cop el territori cátala a la do- 
ininació deis fr.inchs. Aisó s' h ivía aliat ab els serra- 
Iiins, que per dues vega es li varen deixar els seus 
excrcils. Se sap que 1' any 827 el rey Pepin havía en- 
trat a Vich, sense que hi hagi ja niés noiicies de 
Aisó. 

AÍSSA. Ndut. Crit que serveix pera avisar als- 
qu' alsen algún pes pera que tiren tots a 1' hora. Sa 
loma 

AYSSADOR, a. s. QuI aissa o incita al gossos. 
Azuzador. 

AÍSSADOR DE GOSSOS. El qui incita ais gossos e 
que embesteixin a algú. Azuzador. 

AÍSSAR. V. a. Tirar o pujar algún pes. Izar. || 
Incitar, provocar, instiL'ar, induir a algú a que fassi 
alguna cosa. Instigar, incitar, provocar. || ABORDAR 
EL GOS. II a. Náiit. Cridar el contramestre ais niari- 
ners ab un crit espt^cial, quan pugeii a una un pes 
considerable, perqué tiren tots a 1' hora. Salomar. || 
Abordar el gos. Azuzar. 

AÍSSARSE. f. Abordarse mutuament els gossos, 
o ser aburdats. Azuzarse. 

AIX. m. Veu deis nois ab que signifiquen algún do- 
lor Ueuger. Pupa. 

AIXA. f. Art. y Of. Fulla de ferré acerat posada en 
angle agut en un mánech de fusta corbat. Serveix ais 
fusters, ais boters y ais carreters pera desbastar. 
Hacha. || Eina de fust.r pera desbastar fusta. Azue- 
la. II Ant. DESTRAL. 

MESTRE D' AIXA. El qui travalla en fer naus. Car- 
pintero de ribera. 

PASSAR PER AIXA. fr. Desbastar la fusta ab I' aixa. 
Azolar. 

AIXABAJA. Geog. Masíes del municipi de Mont- 
real. 

AIXADA. f. Agr. Eina pera cavar la térra; consis- 
teix en una planxa de ferro plana y xata, ab un má- 
nech de fusta d' un metre de llarch. Azada, ajada. || 
— DE GALLÓ. La qu' en una part té forma d' aixada y 
en r altra d' escoda. Azadón de peto. \\ — ESCARPA- 
LLERA. 1er. ARPIOT 

AIXADADA. f. Cop d' aixada. Azadonada, aza- 
donazo, azadada. 

AIXADAGAT, DA. adj. Ant. ASSEDAGAT. 

AIXADELL. m. Aixada petita, mena de magalló 
que serveix pera nelejar d' heibes la térra, etc. Al- 
mocafre, escardillo, escarda. 

AIXADELLA. f. Ter. Eina pera xarcolar o bJrbar 
el blat. Escardillo, sacho, almocafre, escardadera. 

DIC. CAT. — T. I.— 8. 



AIXADER. m. El ferrer que fá aixades, aixadells, 
etcétera. Azadonero. 

AIXADETA. f. dim. Azadilla, azadica. 

AIXADÓ. ni. dim. Ter. Azadoncillo. || AIXADA DE 
GALLÓ. 

AIXAFADA. f. Calsigada, trepitjada. Pisada. 

AIXAFADOR, A. s. y adj. Qui aixafa. IVlajador, 
aplastador. 

AIXAFAGARSE. v. n. Carregarse 1' atmósfera de 
núvols que porten pluja y vent. Achubascarse. 

AIXAFAGAT, DA. adj. Semblant a un xáfech. 
Achubascado. 

AIXAFAR. v. a. Prempsar, aplanar alguna cosa. 
Aplastar. || Fer a trogos alguna cosa. iVIachacar, ma- 
chucar. II Trepitjar, calsisar. Pisar. 

AIXAFAT, DA. adj. Met. Vell y pié de xacres. 
Cascado, achacoso, quebrantado, molido. i| Apla- 
nat, reduit, especialnient parlant d' alguna part del 
cós. Deprimido. 

AIXALABRAT. adj. ATOLONDRAT, TABALOT. 

AIXALAR. V. a. Tallar, escursar les plomes de les 
ales a algún aucell pera que no pugui volar. Cortar 
las alas || Met. Impedir que algú se surti ab la seua. 
Cortar los vuelos. 

AIXALAVAR. v. a. Ter. Passar per aigua; regular- 
mení se diu de la roba quan surt de la bugada. En- 
juagar. 

AIXALOCH. m. XALOCH. 

AIXALSAR. V a. Ant. y 'Is seus derivats. EN- 

LAIRAR. 

AIXAM. m. Munió d' abelles que surten de 1' ama 
ab una mare pera cercar altre habitació. Enjambre. 
II Multitut de persones o coses. Enjambre. || El de 
abelles apinyat a una branca. Enjambre. 

AIXAMBRAR. v. n. Formar aixanis les abelles. 
Jabardear, enjambrar. Il Fer la segona cría les abe- 
lles. Jabardear. 

AIXAMENADOR, A. m. y f. Qui aixamena. Enjam- 
brador. 

AIXAMENAR. v. a. Agafar els aixams perduts. 
Enjambrar. || Treure de les ames mólt poblades un 
o mes aixams Enjambrar. 

AIXAIVIENARSE. v. a. Apilarse les abelles en forma 
de raíin. Arracimarse. 

AIXAJVIENAT, DA. p. p. Enjambrado. 

AIXAMORAR. v. a. SUAVISAR. 

AIXAMORAT, DA. adj. Humit, mes no del tot 
niullat. Liento. 

AIXAJVIPAR. V. a. Ter. AGAFAR, PENDRE. 

AIXAMPLA. m. AIXAMPLAMENT. 

AIXAIVIPLADOR. ni. Qui aixampla. Ensanchador. 

AIXAJVIPLAMENT. m. La acció y efecte de aixam- 
plar y aixamplarse. Ensanche. 

AIXAMPLAR. V. a. Extendre algún i cosa. Ensan- 
char. II Amplificar, || Dit de les carnes, aixarrancar. 

AIXAMPLARSE. v. r. Ensancharse. || Escamparse 
alguna cosa, apartarse 'Is qu' están junts pera ocu- 
par major espai. Abrirse. 

AIXAMPLAT, DA. p. p. Ensanchado. 

AIXAMPLES. m. pl. La part de roba que 's deixa 
a la costura pera poguer aixamplar el vestit quan 
convingui. Ensanches. 

donar AIXAMPLES. fr. Mel. Donar niassa llibertat 
o Ilicencia pera fer alguna cosa. Dar ensanches. 

DONAR AIXAMPLES A ALGÚN NEGOCi. fr. Met. Donar 
temps o niedis pera arreglarlo. Dar ensanches. 

AIXANCARRADAMENT. adv. m. D' una manera 
aixarrancada. Esparrancadamente. 

AIXANCARRAJVIENT. ni. Acció y efecte de aixan- 
carrar o d' axancarrarse. Despatarramiento, espa- 
rrancamiento. 



58 



AIX 



AIX 



AIXANCARRAR. v. a. y 

AIXANCARRARSE. v. r. Separar 1' una cama de 
r altra. Esparrancarse. 

AIXANCARRARSE A CAVALL. fr. Ahorcajarse. 
AIXANCARRAT, DA. adj. Que té 1' una cama 
mólt separada de 1' altra. Esparrancado, pierni- 
tendido. 

AIXANFLANAR. v. a. y'ls seus derivats. Aixan- 
franar. 

AIXANFRANADOR, A. s. Qui fa xanfráns. Acha- 
flanador. II m. L' eiiia que servejx pera ferlos. Acha- 
flanador. 

AIXANFRANAR. v. a. Fer xanfráns especialment 
en travalls de fuster. Chaflanar, achaflanar. 

AIXANFRANAT, DA.m. Art. y Of. Modo de xan- 
írá o rebaix que's fa ais ánguls eixits d' una obra, 
principalnient de fustería. Achanflanado. 

AIXANGUER. ni. Corretja o altra cosa pera sub- 
jectar el cainatimó de Tarada al jou. Coyunda, bar- 
zón. 

AIXAPLUGARSE. v. r. SOPLUJARSE. 
AIXARCOLADOR, A. ni. y f. El qui aixarcola. 
Escardador. || axadéll. 

AIXARCOLAMENT. m. Acció y efecte d' aixarco- 
lar. Escarda, escardadura, sachadura. 

AIXARCOLAR. v. a. Entrecav.u els sembrats pera 
treure 'n l'lierba. Escardar, escardillar, sachar. 

AIXARCOLAT, DA. adj. Escardado, escardi- 
llado. 

AIXARDOR. f. Escalfor gran. Ardor. 
AIXARMAR. ni. Astron. Certa estrella fixa de la 
constelado austral Eridano. Acharmar. 

AIXARMENTADOR, A. m. y f. El qui arreplega'ls 
sarnients podats. Sarmentador. 

AIXARiVlENTAR. v. a. Recullir els sarinents po- 
dats. Sarmentar. 

LA ACCIÓ D' AiXARMENTAR. v. a. Sarmentera. 
AIXARMENTAT, DA. a j. Sarmentado. 
AIXAROLAR. v. a. Envernissar ab xarol. Charo- 
lar, dar charol. 

AIXAROLAT. DA. adj. Charolado. 
AIXAROP. m. Beguda medicinal, en que'l prin- 
cipal ingredient es el sucre clarificat. Jarabe, ja- 
rope. II Ale/. Trago aniarcli, beguda fatigosa. Ja- 
rope. 

AIXAROP DE PÁMPOL. Vi. Agua de cepas. 
AIXAROPAMENT. m. L' us excessiu d' aixarops. 
Jaropeo. 

AIXAROPAR. V. n. Donar, receptar aixarop. Jara- 
bear, jaropear, jaropar y jarapotear, pr. Arag. y 
And. II .líe/. Donar en forma d' aixarop qualsevol al- 
tre licor. Jaropear. 

AIXAROPARSE. v. r. Pendre aixarops. Jarabear- 
se, jaropearse. 

AIXAROPAT, DA. p. p. Jarabeado, jaropeado, 
jarapoteado, 

AIXAROPEJAR. v. a. Donar o receptar aixarops. 
jarabear. || Pendre aixarops. 

AIXAROPEJARSE. v. r. Pendre aixarops. Jara- 
bearse. 

AIXAROPÓS, A. adj. Semblant al aixarop. Pare- 
cido al jarabe. 

AIXARPALLARSE. v. r. AXANCARRARSE. 
AIXARPAR. V. a. Ter. AGAFAR. 
AIXARRAIT, DA. adj. Aixut, sense substancia. 
Sequero, insípido. Il Ter. Parlant de terres, aspre, 
sense vegetació. Yermo. 

AIXARRANCAR. v. a. Met. Obrir y separar les 
carnes d' algú. Esparrancar, despatarrar. || AXAN- 
CARRAR, 



AIXART. m. Empelt. Ingerto. 
AIXARTELL, (Can). Geog. Caseríu del terme de 
Pollensa, Mallorca. 

AIXARTELL. m. Ter. AIXADELL. 
AIXARTELLAR. v. a. Ter. AIXARCOLAR. 
AIXÁS. Geog. Poblé de la valí d' Andorra, parro- 
quia de Sant Julia de Loria. 
AIXATAR. V, a. DEIXATAR. 

AIXAUGAR. V. a. Náut. Tirar la embarcació ab 
alguna corda. Remolcar, sirgar. 

AIXÁUS. ni. pl. El prenii que dona ais que fan pu- 
jar la di a ais encants, aquell que 's queda la pessa. 
Prometido. 

AIXÁVEGA. Geog. Poblet del dist. niunpal. de 
Montreal, prov. de Tarragona. 

AIXEC.AMENT. m. La acció y efecte d' aixecar o 
aixecarse. Alzamiento. || Sedició, subievació. Levan- 
tamiento, sublevación. 

AIXECAME.MT DE VEDA. Alsaiuent de veda. 
AIXECAR. V. a. ALSAR. 

AIXECAR EL PORO. fr. Fer aixecar fils de la fusta ab 
el paper de vidre, ganiveta, o al embarnissar a la 
niunyeca. 

AIXECAR O ALSAR EL CÓLSER. fr. Met. fam. Beure 
sovint licors, y especialment vi. Alzar, empinar ó le- 
vantar el codo. 

AIXECARSE. V. r ALSARSE. 
AIXEDRÉS. m. ESCACH3. 

AIXELLA. f. Anat. Buit que hi ha sota '1 nius- 
cle, entre '1 naixement del bras y 'I costat del pit. 
Sobaco. 

SOTA L' AIXELLA. Debajo eí sobaco. 
PORTAR SOTA L' AIXELLA. Llevar bajo el sobaco. 
AIXELLERÓ. ni. Pessa quadrada de tela que 's 
posa a la camisa sota 1' aixella per refors, y serveix 
pera donar jocli a la mánega. Cuadrado. 

AIXERIBIMENT. m. Acte y efecte d' aixeribirse 
Despabilamiento. 

AIXERIBIRSE o AIXERIVIRSE. v. r. Alegrarse, 
reviscolarse. Alegrarse, animarse. 
AIXERIBIT, DA. p. p. AIXERIT. 
AIXERICAR. V. a. Aliviar d' algún desmai, enso- 
piment, etc. Despejar, serenar. 

AIXERICARSE. v. r. Serenarse, eixir d' un des- 
mai, ensopiment o estat semblant. Despejarse, se- 
renarse. 

AIXERIR. V a. Serenar o aliviar a algú de lo que 
el té abatut o adormiscat. Despabilar, despejar. 

AIXERIRSE. V. r. Sortir algú d' un ensopiment. 
Despejarse, serenarse. 

AIXERIT, DA. adj. Viu, estordit. Despabilado. 
AIXERRl. m. Fém de bestiar de llana y cabriu. 
Sirle, sirria. 

AIXERRIS. m. pl. Ant. FEMS. 
AIXETA. f. Ganó ab un másele pera treure líquits 
ab comoditat. Canilla, espita, llave. || dim. d' aixa. 
Azuela. || La que 's posa a les fonts. Grifo, llave, jj 
La que ais contadors de gas, serveix pera donar 
pas al fluit. Espita. || La que hi lia a les calderes 
de vapor, pera desvaporisar. Llave. 

AIXETA DE PAS. La que a les canonades per ont 
passa el gas, serveix pera donar pas al nieteix fluit. 
A RAIG D' AIXETA. m. adv. ADOJO. 
POSAR AIXETA. fr. Espitar. \\ Vendré 'I vi a la me- 
nuda. Vender al ramo. 

AIXETAR. V. a. Ant. DEIXATAR. 
AIXÍ. adv. m. AixíS. 

AIXICAMENT. m. Acció y efecte d' aixiquir y aixi- 
quirse. Achicamiento. 

AIXICOIRAT, DA. adj. Bot. Semblant a la xicoira. 
Achicoriáceo. 



AIX 



AJA 



59 




Aiximés gótich a Vich 



AIXIMÉS. m. Arquif. Finestra arquejada, partida 
per una columna al centre, que sosté dos archs 
iguals. A Catalunya son abundosos els exemplars 

d' aquella construc- 
ció, essent els mes 
caracteristichs en la 
arquitectura catala- 
na els d' estil ro- 
mánich y els ojivals. 
Ajimez. 

AIXIMPLAT, DA. 
adj.Qiie sembla xim- 
ple. Atontado. 

AIXIQUIDOR, A. 
m.y f. Qul aixiqueix. 
Achicador. 

AIXlQUIDURA.f. 
Náiit. Acció y efec- 
te de miMivar l'aigua 
ab les bombes o al- 
tre cosa. Achique. 
II Acció y efecte de 
aixiquir. Achica- 
dura. 

AIXlQUIiVlENT. 
ni. Acte d' aixiquir 
alguna cosa. Empe- 
queñecimiento. 
AIXIQUIR. V. a. Acte d' empetitir alguna cosa || 
F/g. Hiimiliar. Humillar. 

AIXIQUIRSE. V. r. Ferse mes xicli, empetitirse. 
Empequeñecerse. 
AIXiQUIT, DA. p. p. d' aixiquir. Empequeñecido- 
AIXIRIVALL Geog. Caseriu de la Valí d' Andorra, 
parroquia de Sant Julia de Loria. || —(RIERA DE). 
Hidrog. Riera de la Valí d' Andorra, que desaigiia a 
la vora esquerra del Valira, un poch mes avall de 
Aixovall. 

AIXÍS. ad. m. D' aquesta manera. Así, de este 
modo. II adv. afir. Cóm: és o no és aixis. Así. || De 
ínterj. o increp. ¿Así? || De desitj, cóm: ¡aixis reventas! 
¡Ojalá! ¡así! || Ab la partícula cóm, postposada en les 
comparacions, val del meíeix modo que. Así. |1 Posat 
el cóm al segón membre-, significa: aixis uns com els 
altres. Así, tanto. || Denota aprobado d' alguna cosa, 
cóm: aixis m' agrada. Así. 

Aixis, Aixis. mod. ad. Mitjanament. Asi, asi. 
Aixis, BÉ. fr. Aixis CÓM O CÓM SI. 
AIXÍS QUE Aixis. conj. afirm. De tots modos. Asi 
como asi. 

AlxiS METEIX. mod. a V. Asimismo. 
Alxis QUE. conj. caus. Asi es que, de suerte que, 
por lo cual. Ijadv. t. Immediatanient. Luego que, asi que. 
AlXiS QUE AlXiS: AIXÍS COM AIXÍS. 
ÉS AlxiS. mod. adv. A entendre. Adviértase. 
AIXÓ. pron. dem. Esto. 

AIXÓ ES ALTRE O ALTRA COSA. Expr. fam. Denota 
la inconexió d' alguna cosa ab lo que 's tracta. Eso 
es otro ú otra cosa, harina de orro costal, eso es otro 
cantar. 

AIXÓ HI HA Y BN PES. Loc. fam. NO HI HA MES 
CERA DE LA QUE CREMA. 

AIXÓ PER AIXÓ. mod. adv. Puntualment. Lo mismo, 
mismísimo, él por ello, pintiparado || Per la meteixa 
rao. Por eso, por eso mismo, por lo mismo. 

AIXÓ QUE Loe. Eso que. 

¿DE QUi ES AIXÓ? D' AQUELL QUE NO HO VEU. Ref. 
Indica 'Is perjudicis seguits d' abandonar les coses 
propies al cuidado d' altre. Hacienda, tu dueño te vea; 
donde no está su dueiío ahi está su duelo. 

EN AIXÓ. adv. Mentres. En tanto, mientras, 

¿EN AIXÓ ESTÉM? Loc Ab que extranyém que algú 
ignori alguna cosa ¿De éstas tenemos? 

PER AIXÓ. Expr. Ab que s' acaba un escrit o con- 
versa referintse a lo que s' ha dlt avans. Por tanto 



¿QUÉ TENÍM AB AIXÓ? Loc. Denota que res s' infereix 
d' alguna cosa. ¿Qué tenemos ó adelantamos con eso? 

AIXOBRIR. V. a. Ter. axorbir. || Ter. escampar. 

AIXOL. Art. y OJ. Aixa mes manejable. Serveix 
pera fer falques y clivilles. Hacha. 

AIXOL DE DOS CAPS. m. Ferramenta de dues 
íulles, una de aixa y 1' altra de destral. Alcotana. 

AIXOLA. Art. y Of. f. Aixa patita. 

AIXOLL. m Ter ASSOLL 1| AIXA. Azuela. 

AIXOLLAR. V. a. Ant. XULLAR. 

AIXONAR. V. a. Arrancar els pámpols de la vinya 
qu' está massa ufanosa. Despampanar. || EsfuUar els 
arbres. Deshojar. || Cullir oli\es, agafant les bran- 
ques ab el puny y tirant cap avall. Ordeñar. 

AIXORBAR. V. a. Ant. Espantar, azorar, asom- 
brar. 

AIXORBIDURA. f. L' acció d' aixorbir. Desaco- 
lladura. 

AIXORBIR. V. a. Magencar, descalsar els ceps ca- 
vant. Alumbrar, girpear. 

AIXORDADOR, A. s. Qui aixorda. Ensordecedor 

AIXORDAR. V. a. Tornar sort. Ensordecer. 

AIXORDARSE. v. r. Ensordecer. 

AIXORDAT, DA. p. p. Ensordecido. 

AIXOVALL. Geog. Poblé de la valí d' Andorra. És 
a la vora dreta del riu Valira y perlany a la parro- 
quia de Sant Julia de Loria. 

AIXOVAR. m. Ant. Mobles o joles. Ajuar. || Ant. 
DOT. |¡ For. La quantitat que '1 marit que no es heréu 
dona a la seua muller si aquesta es pubilla. 

FER L' AIXOVAR. fr. Preparar la roba pera la criatu- 
ra qu' ha de náixer. Hacer ó preparar la canas illa. 

AIXUGADOR, A. m. y f. El qui aixuga. Secador, jl 
Mena de curtidor pera aixugar roba. Enjugador. 

AIXUGAMÁ. ni. Drap que serveix pera aixugarse 
les maus després de rentades. Toalla, paño de manos. 
IIL'usat per les criades pera aixugar els plats. Albero. 

AIXUGAR. V. a. Treure la luimitat. Enjugar. || As- 
secar la humitat o suor que despedeix un cós. Enju- 
gar, limpiar. 

TANT CÓ.M NE PLOU EL VENT N'-AIXUGA. Ref. Deno- 
ta que tant cóm se guanya 's gasta. Comido por ser- 
vido; dia y vito; tanto ganado tanto comido. 

AIXUGAR TUNYINA. fr. Assecar y salar la carn de 
la tunyina. Amojamar. 

AIXUGARSE. V. r. Enjugarse. || n.Assecarse'ls rius> 
fonts, etc. Secarse. 

AIXIJGAT, QUE SÚAS. Loc. mct. irón. Denota qu' algú 
ha travallat pocli y aparenta estar mólt cansat. Arró- 
pate, que sudas. 

AIXUGAT, DA. p. p. Enjugado, secado. || p. p. de 
aixugar. Respecte a la carn de tunyina; salada y asse- 
caca. Amojamado. 

AIXULLAR. V. a. Ani. xullar. 

AIXUNAR. V. a. Ant. AIXONAR. 

AIXURMAR. V. a. Ant. náut. Remar pera ajudar la 
ñau que ja va ab el vent. Remar por debajo. 

AIXUT, A. adj. Enjuto, seco. || Met. Home poch 
carinyós y de poques páranles. Seco, áspero, des- 
abrido. II m. Sequedat a la térra 
per falta de p uja. Sequía, seca, ^^^ÉH^^- 
sequedad. ^^^^P^\ 

AIXUTESA. f. AIXUT, SEQUEDAT. 1 ' ■T'^b 
(1 DESSABORIMENT. || Falta d' aigua. MvX^^Vv 
Sequedad. || Met. Falta d' atracció, ^^Jw^JEf 
sobre tot en materies literaries. ^^^^aWjr 
Aridez. 

AJA. Geog. Poblé del dist. niuni- Segelld'Aja 
cipal de Vilallo vent, prov.de Gi roña. 

AJAGUT, DA. p. p. Echado, tendido Ij Dit del 
blat per causa de la pluja, etc. Encamado. 



60 



AJU 



AJU 



AJAR. V. a. An! ABASTAR, 1. 

AJASSARSE. V. r. Fam. Tirarse demunt del Hit. 
Echarle á la larga, tenderse. || Ajaure 's el bestiar 
en el Uoch ont descansa. Encamarse. 

AJASSAT, DA. p. p. Echado, tendido. 

AJAURE. V. a. Abaixar fins a extendre en térra lo 
qu' estava dret. Tender. 

AJAURE 'S. V. a. Echarse, tenderse, recostarse. 
II Posarse al Hit. Acostarse, y si és per causa de nia- 
laltía encamarse, ponerse en cama. || Inclinarse 'Is 
blats per causa de pinja Echarse los panes, enca- 
marse. 

AJÁüRES' Hl. fr. Mel. fam. Rendirse al travall, cá- 
rrega, etc. Dar con la carga en tierra ó en el suelo; 
acodillar con la carga, nnd rse á la carga. || Subjec- 
tarse a la voluntat d' un altre. Pasar por ello 

AJOCADA. f. Cas. El lloch ont s' amaga la cassa 
quan va niolt perseguida, pera reposar un poch o bé 
pera desorientar ais gogos féntlos' lii perdre 'I rastre. 
Agazapada. || adj f. Se diu de la gallina qu' está co- 
vant els cus. Aclocada. 

AJOCAMENT. ni. L' acció d' ajocarse 'is aucells- 
Recogimiento || ni. Positura de la persona que se 
ajoca o acota, arrupida cóm les gallines. Acloca- 
miento. 

AJOCARSE. V. r. Acotarse. ll Anarse 'n a dormir 
els aucells. Recogerse. 

AJOCAT, DA. adj. AJOVAT. 

AJOGASSAT, DA. adj. Persona o bestia que corre, 
salta o brinca ab ganes de jugar. Juguetón, retozón. 

AJONJOLÍ, m. ALEGRÍA. 

AJORNALAR. v. a. Llegar travalladors a jornal. 
Tomar gente á jornal. 

AJORNAR. V. a Ant. aplassar. 

AJOVADA. adj. f. AJOCADA. 

AJOVARSE. r. Ajaure 's la gallina demunt deis 
cus o acotxarse a térra quan el gall la cubreix. Aclu- 
carse, aclocarse. 

AJOVAT, DA. adj. Sentat demunt deis talons, 
posat com la gallina quan cova. Actucado. 

AJUDA. f. Ayuda, socorro, favor. || Lo que ser- 
veix pera ajudar. Ayuda. || Servicial. Ayuda, lava- 
tiva. II Anl. XERINGA. II Bufeta pera donar serviciáis 
per medi d' un canonet. Mangueta. 

AJUDA DE CAMBRA. Criat pél servei ininiediat del 
seu amo. Ayuda de cámara. 

AJUDA DE CAMBRA DEL REL El crjat pera vestirlo y 
altres ministeris Ayuda de cámara del rey. 

AJUDA DE COST. Socorro en diner. Ayuda de cosía. 

AJUDA DE ORATORL Clergue qu' en els oratoris de 
la casa reial fa de sagristá Ayuda de oratorio. 

AB L' AJUDA DE DEU. Loc. fam. Con la ayuda de 
Dios. 

AB L' AJUDA DELS VEÍNS. Loc. fam. Ab 1' auxili de 
altres. Con ayuda de vecinos. 

NO HA MENESTER AJUDES. f. No ha menester acólitos 

AJUDANT. p. a. Ayudante. || Mil. m.Empleu mili- 
tar ab diferent gran y títol; els que 'I desempenyen 
cuiden de distribuir les ordres superiors y de disci- 
plinar la tropa. Ayudante. || Els deis mestres d' es- 
tudi Pasante, repetidor. 

AJUDANT DÉU: AB L' AJUDA DE DÉU. 

AJUDAR. V. a. Donar ajuda o auxili. Ayudar. |! 
Posar els medís pera log ar alguna cosa. Ayudar. || 
Emplear el cavaller tots els medis pera fer coneixer 
la seua voluntat al cavall. || For. Quan es ajudat ab 
adminicule. Adminicular. 

AJUDAR A BÉ MORIR, fr. Auxiliar al moribundo. 
Ayudar á bien morir, agonizar. 

AJUDAR A MISSA. fr. Servir y respondre al capellá 
quan din misa. Ayudar á ¡a misa.. 

A QUI MUDA DÉU L' AJUDA. Rcf. Acoiisel a que quan 



una cosa no ix bé 's deuen mudar els medis. A quien 
muda Dios le ayuda. 

A QUI NO 'T POT AJUDAR, NO VULLES TOS MALS 
COMUNICAR. Ref. Qu' ensenya que no devem comuni- 
car les nostres penes a qui no ha de compadeixer ni 
remeiarles. Llorar á boca cerrada, y no dar cuenta 
á quien no se le da nada. 

AVIAT ÉS DIT: «MALALT, DÉU T' AJUT». Loc. fam. 
Declara la facilitat que hi há a aconsellar ais altres 
la paciencia o medis mólt diííciis pera Iliurarse de 
algún dany, del que está Iliure el qui aconselU. El 
sano al doliente so regla le mete. 

DÉU DIU: «AJÚDAT Y T' AJUDARÉ.» Aforisuie ab que 
se significa qne no tot deu deixarse a la boiia de Déu, 
sino que hi haveni de fer per la nostra part tot el 
possible. Fiate de la Virg;n y no corras; ayúdate y 
ayudarte he; á Dios rogando y con el mazo dando. 

AL QUI CAU Y S' AugA DÉU L' AJUDA. Aforisme ab 
que 's significa, si bé ab altra forma, el concepte en- 
clós al anterior Ayuda e y ayudarte he. 

AJUDARSE. V. r Servirse mutuament. Ayudarse. 
II Posar els medis pera lograr un intent. Ayudarse. 
II Ant. VALORES. 

AJUDAT, DA. p. p. Ayudado. 

AJUNTAMENT. m. La corporació qu' está enca- 
rregada del govern administratiu d' un poblé. Ayun- 
tamiento. II Ant. JUNTURA. II ACTE CARNAL. 

AJUNTAR. V. a. Art. y Of. Adressar dugues su- 
perficies, planajarles, feries besar fins a confondre '1 
punt pera que després encoiat resulti una massa com- 
pacte. Ajuntar les travesses a els niontanst, une pessa 
ab un altre. Juntar, adherir. 

AJUNTAR. V. a. JUNTAR. || Encaixar les fustes en- 
tre sí. Acoplar, ensamblar, ajuntar. 

AJUNTARSE. v. r. JUNTARSE. 

AIUNTAT, DA. p. p. Acoplado. 

AJUNYIR. V. a. Ant. juntar. 

AJUPIMENT. m. Acció y efecte d' ajupirse. Aga- 
chamiento. 

AJUPIR. a. Atrapar, subjectar al travall o altra 
cosa molestosa al qui no li agrada gaire. Coger, su- 
jetar. II Atrapar, burlar, enganyar. Coger, burlar, 
enganyar. |1 Atrapar, atangar, agafar sota. Coger. 

AJUPIRSE. V. r. ACOTARSE, ABAIXARSE. || Po- 
sarse airupit com una gallina. Aclocarse, agaza- 
parse. II Inclinarse, ajáure 's, ajupirse a térra les 
persones o les besties pera no ésser vistes o esca- 
parse de qui les persegueíx. Agacharse. || Arronsar 
les espatlles, dissimular, pendre ab resignació, etc. 
Encogerse de hombros, resignarse. 

AJUPIT, DA. p. p. Agachado, agazapado, acu- 
rrucado. II adj. Blas. Se diu de tots els animáis que 
están cóm enconoits o arrupi:s. Acrupido. 

AJUST. m. Conveni, concert, avinensa. Ajuste, 
ajustamiento. || Ant. junta, congrés. || justament. 

AJUST DE COMPIES. m. Com. El cálcul, cómputo, 
examen de deutes, crédits, ganancies, capitals, etc. 
Ajusta de cuentas. 

MES VAL UN DOLENT AJUST QUE 'L MELLOR PLET. 

Ref. Ensenya que 's deuen evitar els plets, encara que 
sigui ab alguna perdua, pels gastos que porten. Más 
vale mala avenencia'que buena sentencia. 

AJUSTADAMENT. adv. ni. Conforme al ajust 
Ajustadamente, exactamente 

AJUSTADÍS, SA. adj. Ant. ARREPLEQADiS. 

AJUSTADOR, m. Ajustador. || Imp. El caixista 
que ajusta o arregla per planes les galerades que 
contenen la composició que s' ha d' iniprimlr. Ajus- 
tador, II Compaginador. 

AJUSTAMENT, m. Ant. AJUST. |1 ACTE CARNAL. || 
— DE FRUITS. Ant. GARBERA. 

AJUSTAR. V. a. Art. y Of Fer venir una pega en 
mitj d' altres dugues. Una Henea de fusta a un forat 



ALA 



ALA 



61 



o esquerda. Retocar una pe^a: anarla ajustant. Ajus- 
tar. 

AJUSTAR. V. a. Convenir en el preu d' alguna 
cosa. Ajustar, concertar. || Met. Fer algún contráete. 
Ajusfar, contratar, concertar, pactar. || Afegir. 
Añadir. II juntar. || Igualar una cosa ab un' altra, fer 
venir bé dues coses. Ajustar. || Concordar ais ene- 
mistáis. Ajustar, poner en paz. || Venir apretada la 
roba. Ajustar II Fer caure bé al eos el vestit. Ajus- 
tar. II Girar la porta envers ont se tanca. Entornar, 
volver, encajar. |1 Tancar la porta o la finestra,sense 
girar la clan o posar els baldons. Emparejar. || Ajus- 
tar bé o inalainent lo que 's tanca o uneix. Tener 
buen ó mal ajuste. || Arreglar alguna cosa a lo que 
és de llei, cóni; la vida, les accions, etc. Ajustar. 

AJUSTAR EL COMP FE. fr. Fer que aigú, ab reprensions 
o cásticlis, obri bé. Aiiistar la golilla. 

JA T' AJUSTARÉ 'L COAiPTE. Exp. de anienassa. Ya 
ajustaremos cuentas, ó, yo le ajustaré las cuentas. 

AJUSTARSE, v. r. Fer algún ajust. Ajustarse || 
Convenirse ab el salari d' algún travall o servei. 
Igualarse, convenirse, ponerse de acuerdo. |1 Fer 
conipanyía per alguna empresa o negoci. || Igualarse. 
II Ant. Juntarse, unirse. 

AJUSTAT, DA. p. p. Ajustado. || adj. Recte, just, 
cóm; ajustat de conciencia, etc. Ajustado, justo, rec- 
to, exacto, jj Unit. Ajustado. || Convingut. Manco- 
munado. 

TOCAR o CANTAR AJUSTAT. fr. Observar bé '1 com- 
pás y una perfecta igualtat del moviment en la exe- 
cució de la música o del cant. Toiar, cantar afus- 
tado. 

AJUSTICFAT, DA. adj. Qui ha sofert la sentencia 
de pena de mort. S' usa niólt cóni a substantiu. Ajus- 
ticiado. 

AJUTAR. v. a. Ant. AJUDAR. 

AJUTJAIVIENT. m. Ant. Adjudicado. Adjudica 
ción. 

AIUTJAR. V. a. Ant. ADJUDICAR. 

AL. Preposició de datiu y acusatiu. Al. |[ Partícula 
que denota temps deterniinat, cóm: al puní de mitj 
día. Al. II Denota '1 modo particular de fer alguna 
cosa, cóm: pintar al oli. Al. 

ALA.f. Part del eos deis aucells y d' alguns insectes 
que 'Is serveix pera volar. Ala. || Ordre de persones o 
coses posades en rengle. Hilera, fila, ala. || Mil. Cós 
de tropa situat a dreta y esquerra del eos principal 
pera deféndrel pels costats. Ala. Il Fort. Ala, flanco, 
lado. II La part d' un edifici que snrt enfora per un 
deis seus costats. Ala. || La part superior y niés am- 
pie de r orella. Ala. II La del barret. Ala. || Pendent 
d' una montanya Ladera. || La del peix. Aleta ii La 
part de la teulada que ix enfora de les parets. Alero, 
alar, rafe. || En els molins de fariña, la pala del ro- 
det ont pega 1' aigua. Alabe. || Bol. Planta medicinal 
de la familia de les compostes, quina arrel es aromá- 
tica. Érsula. helenio. || La de la gallina o altre avi- 
raní ji plomada. Alón. || — DE CORB. Bol. ALA. 

¡ALA, ALA! Int. fam. Que s' usa pera donar ánimo. 
jEa, vamos! 

ALA DE MOSCA, fr. Arl. y Of. S' anomena de la 
pe^a de dos cosos iguals esviaixats y que serveix 
pera unir, faxar y ajustar dugue^ pots o taulons. || 
Engany que usen els tramposos en el joch de cartes. 
Ala de mosca. 

ALA SEQUERA. Ant. La derrera ala o rerasaga d' un 
eos d' exércit. Retaguardia. 

COP D' ALA. Aletazo. 

EN ALA. mod. adv. En rengle. En fila. 

ÉSSER TOCAT DEL ALA. fr. Ésser aficionat a n' alió 
de que 's parla. Ser tentado de la hoja. 

ÉSSER UN CAP D' ALA. fr. Ésser un deis primers o 
deis mes aventafjats. Ser el primero, ser el más dis- 
tinguido. 



ALÁ. m. Veu arábiga. Déu. Dios, Alá. || G09 de 
presa, casta resultant de 1' unió del masti ab el carlí. 
Alano. II ALÁNS. 

ALABADiSSIM, A. adj. sup. Alabadísimo. 

ALABADOR, A. m. y. f. Alabador. 

ALABAIX. adj. Bnrret que té les ales caigudes. 
Alicaído. II Met. Qui ha caigut del estat de opulencia. 
Alicaído. Flach y débil de forces. Alicaído. 

ALABANDINA. f. Miner. Pedra fina qu' és sem- 
blanta al rubí; també se li dona el nóm d' espineta 
roja. Alabandina. 

ALABANSA. f. Alabanza, elogio, encomio. 

OMPLIR D' ALABANSES A ALGÚ. fr. Alabarlo ab ex- 
cés. Llenar d uno de alabanzas. 

ALABAR, v. a. Dir bé d' algú. Alabar, elogiar. 

CADA OLLER ALABA LES SEUES ULLES. Rcf. DÓna 3 

entendre que tots alabeni les nostres coses encara 
que no ho mereixin. Cada ollero alaba su puchero; 
cada buhonero alaba sus agujas; cada ollero su olla 
alaba, y más si la tiene quebrada. 

Li ALABO 'L QUST. Exp. Alabo su gusto. II Irón. Nota 
el mal gust o elecció que s'ha tingut en alguna cosa. 
Alabo el gusto. 

CÓM ELL VISCA NO FALTARÁ QUI L' ALABI. fr. IrÓn. 
S' aplica ais que acostumen ponderar les coses pro- 
pies. Como Él viva no faltará quien le alabe. 

¿QUE NO TENS NINGIJ QUE T' ALABI? ALÁBAT, RUCH. 

ALABARDA, f. Aíena de llanca ab una especie de 
destral atravessada; aquesta té un deis costats aca- 
bat en punxa y altre a tall de mitja lluna. Alabarda. 



Alabarda ( sigle xiii) 

II Arma e insignia qu' usaven els sargents d' infante- 
ría. Alabarda. || A vegades indica 'I cárrech de sar- 
gent. Alabarda. 

COP D' ALABARDA. Alabardazo. 

AL ABARDER. m. Soldat ab alabarda. Alabardero. 
|l La influencia castellana lia vulgarisat aquesta pa- 
raula en el concepte d' indicar aquells qu' en els tea- 
tres aplaudeixen per assistirhi de íranch, o bé perqué 
els paguen els empressaris o'ls artistes. Alabardero. 

ALABARSE, v. r. Jactarse. 

TE 'N POTS BEN ALABAR. Exp. fam. irón. Moteja 
ais que s' alaben de coses frívoles. Alábate, polla, que 
has puesto un huevo y ese huero. 

ALABARSE DE LO QUE 'NS DEURÍA AVERGONYIR. fr. 
Hacer gala del sambenito. 

ALABASTRE m. Miner. Carbonat de cals concre- 
cíonat;sol ésser d' un blanch lletós, sí bé també se 'n 
troba d' altres colors; és prou dur pera poguerse tor- 
nejar y ferne ob ectes d' adorno. Alabastro || — 
ORIENTAL. Es mólt translúcit, té colors mólt bonichs 
y 's pulimenta bé. Alabastro oriental. 

ALABASTRÍ, NA. adj. Poét. Lo qu' és o sembla 
alabastre. Alabastrino. 

ALABASTRINA, f. FuU d' alabastre mólt transpa- 
rent que s' usa en lloch de vidres en les claraboies 
deis temples y en algunes vidrieras. Alabastrina. 

ALABASTRITA, f. Miner. Pedra blanca qu' és un 
sulíat de guix; se pot tornejar y puliiuentar. Alabas- 
trites. 

ALABAT, DA. p. p. Alabado. || m. El motet que's 
canta en alabansa del Santíssim Sagrament. Ala- 
bado 

ALABAT SiA DÉU. Exp. Fiar a la Divina providencia 
r éxit d' alg.ina cosa o'l desagravi d' alguna injuria. 
Dejarlo á Dios. A la buena de Dios. 

ALABAU Y QUINÓLES. (Antoni). Biog. Frare tri- 
nitari vigatá. Era secretari de la seua provincia re- 
Iligiosa y escriptor de I' ordre deis Trinitaris descal- 
sos. Entre 'is seus escrits hi figuren: Vida del Beato 



62 



ALA 



ALA 



Miguel deis Sanís, — y Miscelánea de varies notes y 
observaciones sobre las más notables antigüedades de la 
ciudad de Vich. Va morir aVich 1' any 1802. 
ALABERN. iii. Boi. ALADERN. 

ALABERN Y CASAS. (Camilo). Blog. Artista dis- 
tingit en el gravat al cer. Va neixe a Barcelona 1' any 
1825 y va morir a Madrid 1' any 1876. Va ésser pri- 
mer gravador de la Fábrica Nacional del Sello. Pre- 
senta travalls seus a diverses exposicions de bailes 
arts, essent llorejat en totes elles. Va gravar mapas, 
retratos y estampes de historia natural, copiant obres 
deis mestras de la pintura. Va publicar a Ma-lrit 
r any 1859 un infolio titulat Galería de cuadros esco- 
gidos del Real Museo de pinturas de Madrid, grabados 
sobre acero por el sistema alemán-francés, texto histó- 
rico descriptivo, premiado en la Exposición de Bellas 
Arles del año 1858. 

— Y MOLES (RAMÓN). Biog. Gravador barceloní, 
autor de niapes y paisatges y de un tractat de cali- 
grafía inglesa, publicat 1' any 1861. Havent estat a 
París quanse va d vulgar la in venció del daguerreotipi, 
r Alabern va portar a Barcelona el coneixeii ent prác- 
ticli de la dtscuberta. El primer ensaig va ferio pú- 
blica y solemneinent 1' oiize de Novenibre de 1839, 
reproduhint la Llotja y després els porxos d'en Xifré, 
ab un apaiell de la Reial Academia de Ciencies Na- 
turals y Ai ts. 

ALABRENT. m. Art y Of. El fadrí del molí de paper 
que tren la pasta de la tina ab la forma, y fa' Is fulls. 
Laurente, secador. 

ALACAIET. ni. dim. Lacayuelo. 
ALACAIGUT, DA. adj. ALABAIX. 
ALACAIO. in. Criat de llureya Lacayo. || Mosso 
de a peu. Lacayo. 

ALACANT. Geog. Ciutat capital de la prov. y part. 
jud. del seu nóni y pertany al bisbat d'Orihuela; té 
un bon port de m:ir, estació de 
F.-C y niolta industria, comptant 
ab una població de 50,495 liab. 1| 
Part. jud. de la prov. del seu nóm, 
format de cinch ajuntaments, que 
son: Alacant, Muchamiel , Sant 
Joan, Sant Vicens del Raspeig y 
Vilafranquesa. || Una de les tres 
provincies en que 's va dividir el 
regne de Valencia; té 14 partits ju- 
dicials y 138 ajuntanients. 

ALACUÁS. Geog. Vila de la pro- 
vincia y bisb. de Valencia, part. 
jud. de Torrent; és prop del ferro- 
carril de Valencia a Utiel y té 2,36á hab. 
ALADA, f. Forniiga ab ales. Alada y alaica. 
ALADAR. lu. Ant. Cabe'ls que cauen demunt deis 
sos. Pulsera. 

ALADERN. ni. Bol. Mata de la fam. de les ramná- 
cees, d' un metre seixanta a dos metras d' alsada, 
que té les fullas bastant grosses, llargarudes de la 
punta y llustroses del revés. Fa les flors blanques, 
petites y mólt flairoses y per fruit unes tavelles ne- 
gres y sucoses quan son madures. Aladierna, ala- 
tierno, ladierno. 

ALADILLA. f. Ferro d' uns 60 centimetres de llarcli 
y uns 10 d' ampie que s' encaixa al buit de la mola 
de molí pera feria rodar. Palahierro. 
ALADRE, m. ARADA. 

ALADRELL. Geog. Caseríu del dist. munpal. de 
Agrannint, prov. de Lleida. 

ALADROCH. ni. Anxova fense salar. Aladro- 
que. II Ictiol. Peix blau mólt semblant a la sar- 
dina, encara que un poch mes petit. Aladroque, 
boquerón. 

ALAFAYA. f. Roba de coto que antiguanient se 
teixía a Valencia Avuy se dona aquest nom a un 
texit de seda. Anafaya. 




Escut d' Alacant 



ALAIX, (Isidro). Biog. Marqués de Vergara, natu- 
ral de Valls, general del exércit espanyol. Per ordre 
de Espartero va perseguir al general carlí Gómez en 
sa famosa excursió per Andalusía. Tots els títols y 
hoiiors del general Alaix, foren guanyats ais camps 
de batalla. L' any 1840 era ministre de la Guerra. 

ALALITA. f. Miner. Mineral pertanyent a la espe- 
cie del piroxén. Alalita. || Diópsit mineral del Pia- 
mont. 

ALAiVlBÍ. m. Aparell format de una mena de re- 
ceptacle en quina part inferior hi lia un cañó helizói- 
dal que serveix pera destilar els líquits. Alambique, 
alquitara. 

PASSAR PER TOTS ELS ALAMBÍNS. fr. Estar ben pro- 
vat y examinat. Pasar por todas las aduanas ó por 
las picas de Flandes. 

ALAMBINAR. v. a. Destilar els licors ab Talambi. 
Alambicar, alquitarar. || Met. Examinar, apurar. 
Alambicar, acrisolar, apear, sondear. 

ALAMBINAT, DA. adj. Alambicado. 

ALAMBOR, m. Ant. contraparet. 

ALAMBRÍ. m. Ant. ALAMBÍ. 

ALAMERA. f. Ter. Passeig d' arbres. Alameda, 
arboleda. || Lloch poblat d'albes. Alameda. 

ALAMÚS. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part, 
jud. de Lleida; es dalt d' un turonet a la esquerra del 
F. - C. de Barcelona a Lleida; té 374 hab. 

ALANAGAR. v. n. Ant. RELLISCAR. 

ALANCEJAR. v. n. Ant. Ferir ab llansa. Alan- 
cear. 

ALANDÍ. Geog. Veinat del terme municipal de Be- 
navent, prov.de Lleida. 

ALANITA. f. Min. Silicat de ceri, cals y ferro; 
substancia negra y vidriosa que pot ratUar el cres- 
tall. Alanita. 

ALANOBOL. m. Min Terra de propietats semblan- 
tes a les del bol arménicii. Alanobol. 

ALANQUINS. m. pl. Tela de coto estreta, forta y 
de color groguench. Mahón. 

ALÁNS. ni. pl. Pobles de la Escitia descendents 
deis getcs. Alanos. || Mena de daina que viu a la 
república mejicana. Alanés. 

ALANTINA. f. Nóm d' una substancia descuberta 
en la énula campana y que després s' lia trobat tam- 
bé en altres plantes. Alantina. 

ALANTOAT. ni. Qaim. Sais que provénen de la 
combinació del ácit alantoich ab una base salificable. 
Alaontoato. 

ALANTOICH. adj. Quim. L' ácit que 's treu de les 
alantoides. Alantoico. 

ALANTOID^S. f. Anat. Mena de bufeta llarga, si- 
tuada entre 'I corión y l'amnios, en el feto, y que per 
medí del uraco comunica ab la bufa. Alantoides. 

ALAQUER, (Jaume). Biog. Mestre de música ma- 
llorqui, faniós en son temps; nat a les derreríes del 
sigle xviii, mort a 1' Habana, ben jove. Va compondré 
niolta música relligiosa, entre ella una missa de cant 
plá, una de réquiem a tota orquesta y un 'aitre pera 
orgasola. Es autor de íaóperií La vcdova di Padiglia y 
la farsa II capello parlante. 

ALARB. m. Bárbre. Alarbe, árabe. || Ter. 00- 
LAFRE. 

ALARCON, (Arcángel de). Biog. Va néixer a To- 
rredembarra, prov. de Tarragona; va ésser frare ca- 
putxí, fundador del moiiestir de la seua ordre a 
Valls, publicant I' any 1594 a Barcelona un volum de 
poesíes castellanes titolat Vergel de plantas divinas 

ALARDE, m Vanagloria, fantasía. Alarde. Ii La 
revista que 's passa ais soldats. Revista, alarde, re- 
seña. 

FER ALARDE, fr. Alabarse de haver fet alguna cosa. 
Hacer alarde, jactarse, pavonearse. 



ALB 



ALB 



63 



ALARDÓ. m. Estacada de poca llargaria que 's fa 
a les vores deis rius pera que 1' aigua no se n'endu- 
gui algún tro9 de marge. Pequeña estacada. 
ALARGÜAR. v. a. Ant. allarüar. 
ALARICH. Biog. Quart comte de Besalú, en el 
sigle IX, dependent deis reís de Fransa. Regía cap ais 
anys 843 y 844. Era també seiiyor de üirona y de 
Enipuries. No 's coneixen d' ell mes que vexacións 
fetes ais eclesiásticlis, quins drets va atropellar, arri- 
vant fins a usurpar rendes del bisbe de Qirona Gon- 
deniar, haveiitlo tingut d' obligar el rey Caries el 
Calvo a reparar algunes de les seues principáis in- 
justicies. 

ALARIT. ni. Crit llastimós. Alarido. 
ALARMA, f. Mil. Acometiment d' iniprovís. Alar- 
ma. II Seiiyal o avís pera un atach. Alarma. || Coiis- 
ternació. Alarma. 

CRIDAR ALARMA, fr. Al arma, al arma. . 
TOCAR ALARMA, fr. Tocar tí rebato. 
ALARMADOR, s. y adj. El qui alarma. Alar- 
mador, 

ALARMANT. p. a. Alió que alarma. Alarmante. 
ALARMAR, v. r. Incitar a pendre les armes. Alar- 
mar. II Commoure, consternar. Alarmar. 

ALARMARSE. Consternarse sense motiu. Alar- 
marse. 

ALARMAT, DA. p. p. Alarmado. 
ALARMISTA, s Aquell que 's compláu en propa- 
gar noticies alarmantes. Alarmista- 

ALARÓ. Geog. Vila de Mallorca, part. jud. de Inca; 
és al peu d' un turó y té 5,988 liab. 

ALAS. Geog. Poblé de la provincia de Lleida, bisb. 
y part. jud. de la Sen; és a la vora esquerra del Se- 
gre; té un agregat, Torres, y 380 hab. 

ALAS, (Bartomeu). fíiog. Graiuáticli del sigle xiv, 
fill de Valls, fainos en la ensenyansa de. la llengua 
llatina y arts, que per especial privilegi exercia la 
profesió en la seua vila natal 1' any 1313. 

ALAT, DA. adj. El que té ales. Alado, alígero. || 
adv. Ant. Al costat. Al lado. 

ALATRENCAR, v. a. Trencar les ales a un aucell, 
insecte, etc. Aliquebrar. 

ALATRcNCAT, DA. adj. Trencat d' ales. Alique- 
brabo. || Met. Física y nioralnient parlant, debilitat 
sense poder. Alicaído, aliquebrado. 

ALATXA. f. Peix, mena de sardina. Alacha 
ALAVANYA, (Albert). ¿í/off. Jurisconsult Valencia 
del sigle Xili y conseller del rei en Jaume I^t. Era 
personatge de molta estima y saber. Va escriure 
Notos super Joris Regni Valentía;, que es una glosa 
concienssuda deis Furs del rei e.i Jaume; y Tractatus 
de contracta comande. Sembla que exsrcí bona in- 
fluencia son talent quaii els advocáis de Valencia 
no' s conformaven ab les disposicions deis Furs, y 
sois desitjaven atendres al dret canónich y civil, lo 
qual va obligar al rei en Jaume, 1' any 1250, a privar- 
los r exercici, que 'Is lii va retornar 1' any 1264, im- 
posant penes al qui s' apartes del códicli foral. 

ALAYOR. Geog. Vila de la illa y bisb. de Menorca, 
part. jud. de Mahó; té 4.884 hab. 

ALBA. f. Vestidura blanca que 's posen els cape- 
llans sota la casulla o dalmática pera celebrar e's 
oficis divíns. Alba. || La primera claror del día. 
Alba. II m. Bot, Arbre de la fani. de les salicínees 
que 's fá molt alt, té I' escorsa blanquinosa, les tu- 
lles d' un vert ciar, y quina fusta triga niólt a pu- 
drirse dins de 1' aigua. Álamo. || blanch. Mena de 
alba que té les fulles blanqiies per la part del revés. 
Álamo blanco. || — negre. f. pollanCra. 

ALBA. Geog. Poblé del dist. munpal. d'Aiguamur- 
cia, prov. de Tarragona. || —Hidrog. ant. Nóm del 
riu Besos, prov. de Barcelona, en temps deis ro- 




Segell d' Ambages 



inans. |1 — (COLL D". L') Orog. Coll del terme munpal. 
de Tortosa, prov. de Tarragona. Hi há una ermita 
dedicada a la mare de Deu. || — (PICH D') Orog. En 
les Montanyes Maleliides. 

ALBADA. f. Caranielles, música feta a punta de 
día. Alborada, albada. II Poéf. Género de poesía que 
se cantava a la niatinada narrant la felicitat d' una 
nit ditxosa. Albada. || Ant. aleada. 

ALBADIVA. Ant. LUDA. 

ALBAGES. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part 
jud. de Lleida: és a la vora del riu 
Set y té 277 liab. 

ALBAL. Geog. Poblé de la prov. 
y bisb. de Valencia, part. jud. de 
Torrent; és prop del F.-C. de Madrid 
a Valencia y té 2,310 hab. 

ALBALAT ( Estany d' ), Hidrog. 
Estany que hi há prop del mar entre 
Torieblaiica y Senieta, prov. de 

Castelló. II —DE LA ribera o DE 

PARDiNES. Vila de la prov. y bisb. 
de Valencia, part. jud. de Sueca; és 
a la esquerra del riu Júcar y té 2,650 hab. || — DELS 
SORELLS. Poblé de la prov., bisb. y part. jud. de Va- 
lencia; és estació del F.-C. de Valencia a Sagunto y té 
1,117 hab. II - DE SEGART. Poble de la prov. y bisb. 
de Valencia, patt. jud. de SaguntO; és prop de! F.-C. 
de Terol a Sagunto y té 870 liab. 

ALBANDRENY. ni. Ant. Joch de devant de la cu- 
renya. Avantrén. 

ALBANELL (Calcarán de). Biog. Prelat cátala; va 
néixer a Barcelona 1' any 1561 y va morir 1' any 1626. 
Erudit y coneixedor de les llengües orientáis, des- 
prés d' haver cuidat la educació del hereu de'n Fe- 
lip III, se va ordenar de sacerdot, havent posse'it la 
abadía de Alcalá la Real, arrivant a ésser arquebisbe 
de Granada. Va deixar ínédites varíes obres de histo- 
ria, de política, de moral y de relligió, havéntse'npubli- 
cat alguna en el Semanario Erudito de Valladares. 

ALBANÉS, SA. adj. Natural de Albania. Albanés. 

ALBANYÁ. Geog. Poble de la prov. y bisb. de Qi- 
rona, part. jud. de Figueres; és a la vora esquerra de 
la Muga, té agregats els poblets de Carbonils y Els 
Horts y reuneixen entre 'Is tres 275 hab. 

ALBARÁ. m. DEBITORI. || En les aduanes paper dit 
guía. Guía. || rebut. || Ant. permís. 

ALBARANER. m. El qui cuida de cobrar els drets 
reials. Tablajero. 

ALBARCA. Geog. Poblet del dist. munpal, de Cor- 
nudella, prov. de Tarragona. || Caseríu del terme de 
Escorca, Mallorca. 

ALBARDA. f. El guarniment principal de les bes- 
ties de cárrega. Albarda. || Met. Xulla de cansalada. 
Albarda. 

ALBARDA GALLINERA, f. Mena d' albarda plana. Al- 
barda gallinera 

alb.arda sobre albarda. Fr. Repeticíó viciosa. 
Albarda sobre albarda. 

SI NO T' agrada, no LI FASSIS L' ALBARDA. Ref. Ab 

ques'indica que es inútil gastaren loque no'ns agrada. 

ALBARDA. m. Ant. TRUHÁ. || GORRERO. i| COME- 
DIANT. 

ALBARDANEJAR. v. a. Ant. TRUHANEJAR. || 00- 

RREJAR. II REPRESENTAR COMEDIES. 

ALBARDANERÍA. f. Ant. TRUHANERÍA. || refre- 

SENTACIÓ DE COMEDIAS. 

ALBARDAR. v. a. Posar albarda a les cavalcadu- 
res. Enalbardar, albardar. || Enganyar ab caricies. 
Engaitar, engatusar, encantusar, engatar. || Met. 

ENLLARDAR. 

ALBARDAR AL REVÉS, fr. Succe r contrari lo que se 
esperava favorable. Volverse la albarda á la barriga, 
traspintarse. 



64 



ALB 



ALB 



CUIDADO QUE NO ALBARDÉM L' ASE AL REVÉS. Expr. 
fam. Plegué á Dios que orégano sea, y que no se nos 
vuelva alcaravea. 

ALBARDER. m. El qui fa albardes. |1 BASTER. Al- 
dardero. 

ALBARDERA. f. La dona del albarder. Albardera. 
ALBARDERÍA. f. L' ofici d' albarder. Albardería. 
II El llocli o carrer ont se fan o venen albardes. Al- 
bardería. 

ALBARDETA. Diin. d' albarda. Albardilla. 
ALBARDÓ. m. Mena d' albarda. Albardón. 
ALBARDONET. Ditn. d' albardó. Albardoncillo. 
ALBAREA Geog. Subveinat del municipi de Cornu- 
della, part. judi. de Falset. 

ALBAREDA. f. Lloch plantat d' albes. Alameda. 
ALBAREDA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de 
Naves, prov. de Lleida. || Caseriu en el municipi de 
Torrelles de Foix. 

ALBARELLA. f. Bol. Bolet bo pera menjar, que 
creix entre castanyers y albes blanques. Albabela. 

ALBARELLS. Geog. Poblé del dist. munpal. de 
Argensola, prov. de Barcelona. 

ALBARENY. Bot. Nóm ab que 's designa en alguns 
pobles de la Selva el Boletas scaber. 

ALBAT. m. Noi o noia morts avans de tindre us 
de rao. Párvulo. 

ALBATARA. f. Patol. Mal que 's fa en I' orifici de 
la vagina y és produit per anomalía de la membrana 
mucosa de aquest conduele. Al- 
batara. 

ALBATÁRRECH. Geog. Poblé 
de la prov., bisb. y part. jud. de 
Lleida. Está situat a la vora es- 
querra del Segre y té 564 hab. 

ALBATERA. Geog. Vila de la 
prov. d' Alacant, bisb. d' Orihuela, 
part. jud. de Dolores; és a la unió 
de les carreteres d' Alacant a Ori- 
huela ab la de Novelda a aquesta 
derrera ciutat y té 4,221 hab. 

ALBATERA (Serra de). Otog. Serra de la part po- 
nentiva de la prov. d' Alacant. part. jud. de Novelda. 
ALBATRE. ni. Min. ALABASTRE. 
ALBAY. Geog. Petit lloch corresponent al municipi 
d' Aiguamurcia, part. jud. del Vendrell. 

ALBAYDA. Geog. Part. jud. de la prov. de Valen- 
cia format deis següents 28 ajuntaments: Adzaneta 
de Albayda, Albayda, Aifarrassi, Ayelo de Rugat, 
Bélgida, Beniatjar, Benicolet, Beniganini, Benissoda, 
Benissuera, Bufali, Carricola, Castelló del Duch, 
Cuatretonda, Guadassequies, Luchente,' Montaber- 
ner, Montichelvo, Ollería, Otos, Palomar, Pinet, Po- 
bla del Duch, Ráfol de Salem, Sempe;e y Terrateig. 
II — Vila de la prov. y bisb. de Valencia, cap del 
part, jud. del seu nóm; és a tramontana de la serra 
d' Agullent y té 3,987 hab. 

ALBAYDA (JVlarqués de). Biog. ORENSE. (JOSEPH 
MARÍA). 

ALBECA. f. ALBENCH. 

ALBEDRIU. m. Llibertat que té la criatura huma- 
na pera triar el bé o el nial. Albedrío. 

ALBEGALA. Aslron. Nóm que 's dona a la conste- 
lació Lira. Albegala. 

ALBEGÉS (Arnau). Biog. Arquitecte cátala que 
vivía a Barcelona a les derreríes del sigle XIV. 

ALBELDA. Geog. Vila de la prov. d' Osea y bisb. 
de Lleida, part. jud. de Tamarít de Llitera; és a la 
esquerra del canal d' Aragó y Catalunya y té 1,213 
habitans. 

ALBELLÓ. m. Ant. CLAVEQUERA. || Acequia cuberta 
pera treure 1' aigua d' algún camp. Arbollón, tijera. 





Segell d' Albera 



ALBENCH. m. Pell fina y blanca que hi ha entre 
la fusta y la cresta deis arbres. Albura. 

ALBER BLANCH. m. Álamo blanco. 

ALBERA L'. Geog. Poblé del depart. deis Piri- 
neus Orientáis, bisb. de Per- 
pinyá, cantó d' Argeles; és ais 
monts A beres y té 527 hab. 
Está situat a 1' altitut de 521 
metres dessota del pich que for- 
ma frontera ab Espanya. 

ALBERA L'. Hidrog. Riera que 
neix a la vessant N. deis Piri- 
neus Orientáis, sota '1 coll For- 
cat y desaígua a la vora esque- 
rra de la riera de Portús, en- 
tre '1 poblé de aquest nom y '1 de La Esclusa. 

ALBERCH. m. ABRICH, 2. |] CASA, ji DRET DE. || An- 
tiga prestado. 

ALBERCOCH. m. ABERCOCH. 

ALBERCOCH DEL ULL BLANCH. m. AberCOCh petit, 

quasi blanch y mólt gustos. Albarillo. 

ALBERCOQUER. m. ABERCOQUER. 

ALBERCUIX. Geog. Caseriu del terme de Pollensa. 
Mallorca. 

ALBERES (Les). Orog. Nom que donen els france- 
sos a la part del Pirineu que s' extén a la dreta de la 
carretera de Girona a Perpinyá. 

ALBERESA. f. Min. Cals carbonatada, runiforme. 
Alberesa. JI Varietat de marbre que a la seua superficie 
presenta taques fosques. Alberesa. 

ALBERGADOR. m. Ant. alberguer. 

ALBERGAR, v. a. ACULLIR. !| Aposentar. Hospe- 
dar, alojar. 

ALBERGARÍA, f. Ant. HOSTAL, POSADA. 

ALBERGARSE, v. r. Pendre hostatje, recullirse a 
un alberch. Albergarse, hospedarse, alojarse. || 
Met. Posarse fora de perill. Albergarse. 

ALBERGAT, DA. p. p. ACULLIT. 

ALBERGE. m. PRÉSSECH. 

ALBERGENER. m. y 

ALBERGER. m. PRESSEGUER. 

ALBERGíNERAR o ALBERGINAR. m. Terra 
plantada d' alberginies. Berenjenal. 

ALBERGINIA. f. Fruit de la alberginiera. Beren- 
jena. 

COP D' ALBERGINIA. Berenjenazo. 

ALBERGINIERA. f. Boí. Planta anyal d' uns cin- 
quanta centimetres d' al?ada, de fulles grans, ovala- 
des, verdes y quasi cubertes d' un polvet blanch; les 
branques plenas de punxes; les flors grans y mora- 
des; el fruit regularment morat y en figura d' ou mes 
o menys llarch. Berenjena. Hi há ademes la rodona 
tardana y la rodona primerenca. Berenjena. 

ALBERGUER. El que dona aculliment. Mesonero. 

ALBERGUERÍA. f. ALBERGARÍA. 

ALBERICH. n. p. Alberico. 

ALBERICH Y CASAS (Joseph). Biog. Metje que 
va néíxer a Reus 1' any 1824, morint en 1874. Va ésser 
un deis fundadors y redactors del Diario de Reus; és 
autor d' algunes memories y va traduir al castellá 
el Ilibre Manipulaciones elecírotipicas, ó tratado de 
galvanoplastia, de Valker. 

ALBERIQUE. Geog. Part. jud. de la prov. de Va- 
lencia, format de 15 ajuntaments, que son: Alberique, 
Alcántara, Antella, Benegida, Benimuslem, Cárcer, 
Cotes, Gabarda, Masalavés, Pobla Llarga, Sant Joan 
d' Énova. Senyera, Sumacárcel, Tous y Vilanova de 
Castelló. II Vila de la prov. y bisb. de Valencia, cap 
de part. jud. del séu nom; és a la esquerra del riu 
Júcar, está unida a la capital de la prov. per un F.-C. 
y té 5.620 hab. 

ALBERNÚS. m. Ant. Mena de capa o capot ab ca- 



ALB 



ALB 



65 



putxa que 's feia antiguaiiient d' un teixit de llana 
niólt groixut y servía pera lliurarse de la pluja y de 
la neu. Albornoz. 

ALBEROLA. Geog. Poblet de la prov. de Lleida; 
archip. d' Áger; part. jud. de Balaguer. 

ALBERT. n. p. Alberto. 

ALBERT (Jaume). Biog. Jesuíta cátala, fill de Be- 
salú, prov. de Qirona, y mort a Gandía (Valencia) 
l'any 1638. L' any 1629 va fer estampar a Lleida un 
sernió titolat Circuncisión de comedias. 

— (PERE). Biog. Compilador de les Costums gene- 
ráis de Catalunya. És autor de diferents tractats so- 
bre '1 nostre dret consuetudinari. És desconeguda la 
biografía d' aquesta notabilitat catalana; sois se sab 
qu' era canonge de la catedral de Barcelona y que 
vivía en 1249, any en que va assistir cóm a procura- 
dor del séu capítol y del bisbe de Girona al concili 
tarragoni. 

— (RAMÓN). Biog. Primer g neral de 1' ordre de la 
Mercé, nomenat per Joan XXII a les derreries de 
1317. Era mólt versat en dret civil y caiiónich. Va 
anar quatre vegades a 1' África pera redimir cautius. 
Va ésser conseller de Jaume 11 y '1 seu embaixador 
pera tractar la pau ab els reis de Nápols y de Sicilia. 
També fóu elegit pera compondré les desavinenses 
entre 'Is reis de Franca y d' Aragó. El Sant Pare in- 
dicat, li envía el capell cardenalici. Va escriure dí- 
vers tractats ascétichs, entre altres els titolats De la 
obediencia y De la renuncia de la propia voluníat. Va 
fer noves constitucions pera 1' ordre de la Mercé y 
reformar el Breviari, niissal y cerinwnial de dita or- 
dre. Va morir a Valencia 1' any 1330, y está enterrat 
en el convent del Puig, d' allí prop. 

— VILA (PERE). Biog. Faniós niúsich, organista y 
canonge de la Séu barcelonina, que va morir 1' any 
1582, al seixanta cinch d' etat. Sa reputació era tan 
gran, que de tot arreu veníen a conéixel y a gaudir 
la seua trassa musical, creient els seus contempora- 
nis qu' en dues centuries no s' havia conegut heme 
tan hábil en el seu art. Va afinar 1' orgue de la Séu, 
que 's reputava per la niilor d' Espanya. Tanta era 
la vocacíó artística de Pere Albert Vila, que exercía 
el professorat sense cobrar res deis séus deíxebles. 

ALBERTÍ (Arnau). Biog. Personatge mallorquí, 
bisbe de Pati (Italia), nat a la vila de Murl' any 1480 
y mort al seu palau bisbal 1' any 1545. Fou mólt 
influient entre 'Is poderosos del séu temps. Va estu- 
diar a les universitats de Mallorca y de Lleida; 
se gradúa de doctor a Pavía l'any 1509, y va ésser 
catedrátich de dret a Lleida, ca' onge y vicari gene- 
ral a Mallorca, y delegat al concili provincial con- 
gregat a Saragossa per 1' arquebisbe Ferrán d' Aragó, 
devant de quines injustes pretensions tingué argu- 
ments pera que 's disolgués 1' assamblea per falta de 
poders deis delegats. Fou inquisidor de Mallorca y de 
Valencia. Assistí a les Corts de Montsó, en que 's 
va disertar sobre el cárrech deis inquísidors. L' em- 
perador Caries V el feu bisbe de Pati 1' any 1534, en 
qnin bisbat va distingírse, en particular quan se pre- 
parava la famosa batalla contra 'Is turclis, haguda a 
Lepanto, quan ell regentava el virreinat de Sicilia. 

— (VICENTS). Biog. Filólech nascut a Mahó 1' any 
1786 y mort allá meteix en 1859. Deixá dotze obres 
escrites, algunes traduides, y sis volums manuscrits 
en mahonés, de trenta y tantes comedies de 'n Mo- 
liere, Metastasio y d' altres. És d' ell el Manual de un 
lector, ó sea Diccionario etimológico-analitico, etc., 
quin primer volum publica en 1828, llegant a 1' Aca- 
demia Espanyola els nou volums restants, encare 
inédits. Traduí del castellá al mahonés U Alonsiada 
o Conquista de Mallorca, etc., poema original d' en 
Ramis (Mahó, 1818). 

ALBESA. Geog. Vila de la prov. de Lleida, bisb. de 
la Séu d' Urgell, part. jud. de Balaguer. Té un agre- 
gat; Camporrells, y compta 1.448 hab. 

ALBET. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Lla- 

DIC. CAT. — T. I.— 9. 




Segell d'AIbí 
(Lleida) 



durs, prov. de Lleida. || Poblé del dist. munpal. de la 
Valí de Castellbó, prov. de Lleida. 

ALBEYLAN. m. A/i/. y 

ALBEYLÓ. m. CLAVEGUERA. 

ALBÍ. Geog. Vila de la prov. y part. jud. de Lleida, 
dióc. de Tarragona. Está situada al peu d' una inon- 
tanya; té cóm agregat Sant Cosme, 
y reuneixen entre tots dos 1.267 ha- 
bitants. || Geog. ¡list. Ciutat del initj- 
día de Fransa, are capital del depar- 
tament de Tarn, que té 22,571 hab. 
Conserva recorts de la doininació 
catalana aragonesa durant el perio- 
de mitjeval, y en ella va fonamen- 
tarse la secta deis albígesos,que pro- 
moguéren la sagnanta lUiita civil sos- 
tinguda ais comensos del sigle Xlli. 
II —(PORTILLÓ D') Coll situat a 2390 m. entre la 
Valí d' Aran y Franga. 

ALBÍ, NA. adj. Blanquínós. Albino. || Aquell que 
pateix d' albinisme. || El qui éssent de pares ne- 
gres, és mólt blanch y ros, conservant en lo demés 
la fesomía de la seua rassa. || pl. Els que tenint el 
peí y cabell tot blanch, teñen la vista tan débil, que 
h¡ veuen mes en els crepi'isculs que de día. Albinos. 
II Animáis de peí blanch sobre pell roja. Albinos. 

ALBIGENSE. adj. El natural o pertanyent a Albí, 
ciutat de Franga. Albigense. I! ni. Heretge d' una 
secta que aparegué a Albí ais comensos del sigle xiii. 
Condemnava 1' us deis sagraments, el cuite exterior 
y la gerarquía ecclesiástica. Albigense. 

ALBINISME. m. Fistol. Afecció anómala d' algúns 
éssers organisats (animáis y vegetáis) y mes particu- 
larment de la especie humana. Se coneix per tindre 
blanca la pell, el peí y 'Is cabells de la grogor del 
iris y 'I color roig de la pruna del ull. Albinismo. 

ALBINS. adj. pl. Albí. Albinos, 4. 

ALBIÑANA (Joan Francisco). Biog. Arqueólech 
cátala: va néixer a Tarragona 1' any 1802 y va morir a 
la meteixa ciutat 1' any 1£68. Era notari y va exer- 
cir les escribaníes del Jutjat, de I' Alcaldía y de la 
Curia ecclesiástica de Tarragona. Va fundar el Mu- 
seo qu' és avui provincial, havent estat vicepresident 
de la Coniissió de Monuments de la seua térra, aixis 
cóm socí de nioltes corporaclons distingides. Va pu- 
blicar 1' obra Tarragona Monumental, junt ab 1' An- 
dreu de Bofarull, y una Memoria sobre la primada de 
la Silla arzobispal de Tarragona. 
Queden d' ell alguns escrits iné- 
dits relatius a historia y arqueo- 
logía. 

ALBINYANA. Geog. Poblé de la 
prov. y dióc. de Tarragona, part. 
jud. del Vendrell; és a la dreta de la 
riera de La Bisbal, y té 1.118 hab. 

ALBIÓ. Geog. Poblet del dist. 
munpal. de Llorach, prov. de Ta- 
rragona. 

ALBIOL. Geog. Poblé de la prov. 
gona, part. jud. de Valls. Té 277 
tuat al cim d' una montanya. 

ALBIR, m. Ant, ARBITRE, JUDICI, 
PARER. 

ALBIRAR. V. a. Ant. ARBITRAR. 
II V. n. Ant. OVIRAR. 

ALBIREU. m. Aslron. Nóm d' una 
estrella de la constelació del Cis- 
ne. Albíreo. 

ALBIRL ni. Ant. ARBITRE, JUDICI, 
PARER. 

ALBITA, f. Miner. Mena de fesdespat; de alúmina 
y de sosa. Les primeres varietats que se 'n van co- 
néixer eren blanques, d' ont li vingué 'I nóm; avui 
se 'n coneixen de mólts altres colors. Albita. 




Segell d'AIbinyana 

y dióc. de Tarra- 
hab., y está si- 




Segelld'Albio' 



66 



ALB 



ALC 




ALBITANA f. Náut. Pessa de fusta ab la que se 

assegura la roda o contrabanch ab 1' extrem de la 

quilla. Albitana, contrabanque, contrarroda. 

ALBIXERA. f. An'. Regalo que s' acostuma fer al 

rebre una bona nova. Albricias. || Bona nova. Buena 

nueva. || albricies. 

ALBOCÁCER. Geog. Part. jud. de la prov. de Cas- 

telló, fo niat de 14 ajuntamenrs, que son: Albocácer, 

Benafigos, Benassal, Benllocli, Catí, Coves d-' Vin- 

romá, CuUa, Serratella. Serra-Engarcerán, Tirig, 

Torre de 'n Besora, Torre de 'n Doinénech, Vilanova 

d' Alcolea y Villar de Canes. || Vila de la prov. de 

Castelló, bisb. de Tortosa, cap de part. jud. del séu 

noni; és a la esquerra de la rambla 

Carbonera, al peu de la serra d' En- 

garcerán, y té 3.644 hab. 

|a>"i^ ALBONS. Geog. Poblé de la 

prov., bisb. y part. jud. de Girona; 

és dalt d' un turó a ponent de La 

UfllC)^^ Escala, y té 584 hab. 

ALBOR, f. Ant. Blancor perfec- 

„ ,, ... ta. Albor, albura. || Poét. Alba, 

Segell d Albons ^^^^^^ ^j^^^. ,| ^^.^ ^^ ^.^^ ^j. 

burno, breca. 

ALBORACHE. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Valencia, part. jud. de Chiva; és a la dreta del riu 
Júcar, y té 1.238 hab. 

ALBORAYA. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part. 
jud. de Valencia; és prop del mar, entre 'Is ferroca- 
rrils de Valencia a Tarragona y de Valencia a Sa- 
gunto, y té 4.710 hab. 

ALBORAYET DE N ROCA. Geog. Caseriu del 
terme de Campanet (Mallorca). || —DE SON ESTRANY. 
Geog. Caseriu del terme de Campanet (Mallorca). 

ALBOROT. m. FRESSA, BRUQIT. II Motí. Alboroto, 
tumulto, motín. 

ALBOROTADAMENT. adv. m. Alborotadamente. 

ALBOROTADIS, SA. adj. El qui per qualsevol 
motiu, per petit que sigui, s' alborota. Alborota- 
dizo. 

ALBOROTADOR, A. m. y f El qui alborota. Albo- 
rotador. 

ALBOROTAMENT. m. ALBOROT. 

ALBOROTAPOBLES. m. Alborotador. Alborota- 
pueblos. 

ALBOROTAR, v. a. Alterar la tranquilitat. Albo- 
rotar. 

ALBOROTAR EL BARRÍ. Alborotar la calle. 

ALBOROTAR EL GALLINER. fr. Met. Alborotar una 
companyia o concur.encia. Alborotar el cortijo, el pa- 
lomar, el rancho. 

ALBOROTARSE, v. r. Enfadarse niólt. Alboro- 
tarse, alterarse. || amotinarse. 

ALBOROTAT, DA. adj. Qui per poch motiu s' al- 
borota. Alborotado, alborotadizo. || Qui per niassa 
vivesa obrasense reflexió. Alborotado, atolondrado. 
II Alterat, inquiet, intranquil per algún sentiment, 
passió o afecte. luquieto, preocupado. 

ALBOY. Geog. Poblet del terme de Játiva, prov. de 
Valencia. 

ALBUDECA, f. Ant. Meló dessaborit. Badea, albu- 
deca. II Ant. SINDRIA. 

ALBUFERA, f. Estany gran que 's forma de les ai- 
gües del mar y prop d' aquest. Albufera, estero, al- 
bina de marisma. 

ALBUFERA (La). Hidrog. Gran estany que h¡ há 
a la vora del mar, a mitjorn de Valencia. (| — D' AL- 
CUDIA. Hidrog. Gran estany de la vora del mar, dins 
del port d' Alcudia, illa de Mallorca. || — D' elxe Es- 
tany format per les aigües del riu Vinalop, a la costa 
del mar, al SE. de Elxe, prov. d' Alacant. 

ALBUGINITIS. f. Patol. Flegmassía, o inflamado 
del teixit albugineu o fibrós. Albuginitls. 



ALBUIXECH. Geog Poblé de la prov., bisb. y part. 
jud. de Valencia; és prop del mar, estació del F.-C 
de Valencia a Tarragona, y té 1.507 hab. 

ÁLBUM, m. Veu llatina. Álbum, jl Llibret de me- 
mories que porten els viatgers pera anotar lo mes 
notable y recuUir firmes deis amichs, coneguts y per- 
sones distingides. || Llibre de paper o cartolina en 
blanch, enquadernat ab mes o menys luxo, pera co- 
leccionarhi segells, fotografíes, estampes, poesíes, ca- 
ricatures, etc. Álbum. 

ALBUMEN, m. Substancia que rodeja 1' embrió 
de algunes plantes y els hi serveix d' a iment pera 
llur creixensa. Albumen. 

ALBÚMINA, f. Liq it llepisós, descolorit, transpa- 
rent, un poch salabrós, soluble dins de 1' aigua, deis 
ácits y del álcali, quin tipo es la clara del ou; es coa- 
gulable pél calor y pél contacte del ácit muriátich 
oxigenat. Albúmina. II Constitueix una materia inme- 
diata ais cossos orgánichs. 

ALBUMINAT. adj. Lo que conté albúmina. Albu- 
minado. 

ALBUMINIFORME. adj. Semblant a la albúmina. 
Albuminiforme. 

ALBUMINÍMETRE. m. Instrument que serveix 
pera sapiguer la quantitat d' albúmina continguda en 
alguna cosa. Albuminímetro. 

ALBUMININA. f. Qaim. Materia que s' obté expo- 
sant r albúmina a 1' acció del foch. Albuminina. 

ALBUMINÓS. adj. Pertanyent a 1' albúmina. Al- 
buminoso. 

ALBUMINURIA, f. Patol. Malaltía caracterisada 
particularment per la presencia de 1' albúmina a la 
orina y perdues semináis, causada per la sífilis o 
veneren. Albuminuria. 

ALCABALA, f. Cert tribut sobre '1 valor de les co- 
ses mobles, Inmobles y semimobles cada vegada que 
se veníen o canibiaven. Alcabala. 

ALCABALER. m. El qui administrava o cobrava 
les aleábales, o tenía arrendades les d' alguna pro- 
vincie, ciutat o poblé. Alcabalero. 

ALCACER. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va- 
lencia, part. jud. de Torrent; és a la dreta d' una 
riera y té 2.985 hab. 

ALCALÁ DE CHISBERT. Geog. Vila de la prov. de 
Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Sant Mateu; 
és estació del F.-C. de Tarragona a Valencia y té 
6.416 hab. 1| =DE LA CHOVADA. Poblé de la prov. de 
Alacant, anome lat també de la Jovada. || — ALCALÁ 
(VALL D'). Prov. d' Alacant. 

ÁLCALI. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant, dióc. 
de Valencia, part. jud. de Denía; és a 1' esquerra del 
riu Gorgos y té 1.249 hab. 

ALCALDADA, f. L' acció imprudenta o inconside- 
rada d' algún alcalde. Alcaldada. 

ALCALDE, m. Jutge. Alcalde, juez || Avui, per 
influencia castellana, se diu alcalde al que presideix 
r ajuntament, essent aixís que en cátala propi es bat- 
lle, com se diu encare en mólts poblé; y viles. Alcal- 
de. II —DE barrí. Aquell que en les poblac ons grans 
cuida d' un sol barrí. Alcalde de barrio. || —DE CASA 
Y CORT. jutge togat deis que componían la sala dita 
d' Alcaldes, quinta del Consell de Castella. Alcalde 
de casa y corte, de rastro. || —del CRIM. Jutge togat 
que hi havía a les cancilleríes de Valladolit y Gra- 
nada y a algunes audiencies. Alcalde del crimen. i| — 
DE la SACA. Jutge encarregat de vetllar que no s' ex- 
treguin del regne les coses proibides per les Ileis. 
Alcalde de sacas. \\ — MAJOR. Jutge de lletres Alcalde 
mayor. || — ORDINARI: BATLLE. 

TiNDRE EL PARE ALCALDE, fr. Contar ab un protec- 
tor decidí t Tener el padre alcalde. 

ALCALDESA, f. La muller del alcalde. Alcal- 
desa. 



ALC 



ALC 



67 



ALCALDÍA, f. L' ofici d' alcalde. Alcaldía. || Te- 
rritori o districte de sa jurisdlcció. Alcaldía ll Ofici- 
na ont se despatxen els negocís corresponents al al- 
calde. Alcaldía. 

ALCALESCENCIA. f. Med. Fermentado alcalina o 
pútrida; traiisformació d' un eos en álcali. Alcales- 
cencia. 

ALCALESCENT. adj. Med. Propens a la alcales- 
cencia. Alcalescente. 

ÁLCALI, ni Qiiím. Nóm geiiérich que 's dona a 
diferentes substancies que teñen un gust agre y cáus- 
tich y la propietat de combinarse fácilment ab els 
ácits, y formar sais. Álcali. |1 — aéreu. amoníach. || 

— CAUSTICH. Aquell que no té ácit carbónicli. Álcali 
animal. || — deliqüescent, pota sa || — dols o be- 
NIGNE. El qu' ha perdut la causticitat per la combi- 
nado ab r ácit carbónich. Álcali dulce ó benigno. || — 
EFERVESCENT. Carbonat álcali. Álcali efervescente. || 

— FIXO O PERMANENT. El que no 's volatilisa per la 
acció del focli; se fá coniúnnient de les cendres deis 
vegetáis, és de forma sólida, y torna blanauinosa la 
disolució de mercuri y d' esprit de nitre. Álcali fijo. 

II —mar!, sosa, h -MINERAL. CARBONAT DE SOSA. || 

— PRUSSIÁ. El qu' está saturat d'ácit prússich. Álcali 
prúsico \\ — TÉRROS. Tota ménade térra que tingui 
propietats alcalines. Álcali terroso. || —VEGETAL. PO- 
TASSA. II —VOLÁTIL. Fluit aeriforme, sumanient volá- 
til, d' olor mólt forta y penetranta, conipost d' ássoe 
y de hidrógen, anomenat també amoniaili. Amoniaco. 

ÁLCALI, NA. adj. Qitim. Lo que conté un álcali o 
té propietats de tal. Ij m. Substancia que té alguns 
deis carácters propis deis álcalis. Alcalino. 

ALCALICITAT. f. Qnim. La popietat d' álcali. 
Alcalicidad. 

ALCALÍFER. adj. Quim. Que conté álcali. Alcalí- 
lífero. 

ALCALIFICABLE. adj. Qiiím. Que pot ser alcali- 
ficat. Alcalificable. 

ALCALIFICACIÓ. adj. Quim. Acció y efecte d' al- 
calificar. Alcalificación. 

ALCALIFICANT. adj. Quim. Que alcalifica. Alca- 
lificante. 

ALCALIFICAR, a. Quim. Convertir en álcali, for- 
mar, fer, treure álcalis. Alcalificar. 

ALCALIFICARSE, v. n. Quim. Ferse álcali. Alcali- 
ficarse. 

ALCALÍMETRE. m. Quim. Instrument que s' usa 
pera coniexer la quantitat d' álcali contlnguda en 
les soses y potasses del comers, aixis com també la 
riquesa deis álcalis. Alcalímetro. 

ALCALIMÉTRICH. adj. Quim. Lo concernent al 
alcalímetre. Alcalimétrico. 

ALCALÍNUL. adj. Quim. Sal que conté una dosis 
d' álcali que suprimeix 1' estat neutre. Alcalinulo. 

ALCALISABLE. adj. Susceptible d' alcalisació. Al- 
calizable. 

ALCALISACIÓ. f. L' acc ó y efecte d' alcalisar. 
Alcalización. 

ALCALISADOR. s El qui alcalisa. Alcalizador. 

ALCALISAR. v. a. Quim. Donar o comunicar a un 
cós les propietats d' un álcali. Alcalizar. 

ALCALISAT, DA. adj Quim. Que té o ha rebut les 
propietats del álcali. Alcalizado. 

ALCALOIDES, m. Quim. Substancies extretes de 
materies vegetáis o animáis que tenen el do de neu- 
tralisar els ácits y '1 de formar compostos semblants 
a les sais minerals. Alcaloides. 

ALCALS Geog. Caseriu de Pujarnols, prov. de 
Girona; dist. munpal. de Porqueres. 

ALCAMELÚS. m. Asirán. Una estrella de la cons- 
telado Arturo. Alcameluj. 

ALCAMPEL. Geog. Vila de la prov. d' Osea, bisb. 




Segell d' Alcanar 



de Lleida, part. jud. de Tamarit; és prop d' aquesta 
vila y té 1.983. hab. 

ALCANA. Geog. llleta del dist. munpal. de Alcu- 
dia, Mallorca. 

ALCANADA. Geog. Caseriu del ternie de Alcudia, 
Mallorca. 

ALCANAR. Geog. Poblé de la prov. de Tarragona, 
bisb. y part. jud. de Tortosa. És a 
r esquerra y prop de la desembo- 
cadura del riu Cenia y té 4.988 hab. 
II —(CASES DE) Caseriu del terme 
munpal. d' Alcanar, prov. de Tarra- 
gona. És a la vora del mar. 

ALCANFEN. m. Quim. Substan- 
cia oliosa continguda en la essen- 
cia de la trementina, producte de 
la destilación de la cánfora arti- 
ficial. Alcanfeno. 

ALCANFÓGEN. m. Quim. Compost de carbono y 
de hidrógen. Alcanfógeno. 

ALCANFORAR, v. a. Barrejar cánfora ab alguna 
cosa, có¡n aiguardent, rom, etc. Alcanforar. 

ALCANFORARSE, v. n. Barrejarse ab cánfora. Al- 
canforarse. 

ALCANFÓRICH. Nóm d' un ácit producte de la 
acció del ácit nitrich calent sobre la cánfora. Al- 
canfórico. 

ALCANÓ. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part. 
jud de Lleida. Té 357 hab. y és a 1' esquerra y una 
mica apartat del riu Set. 

ALCANS. m. La diferencia del cá.recha la data en 
els comptes. Alcance. || Capacitat, talent. Alcance. 
II L' acte d' alcans"ar a algú. Alcance. || La distancia 
a que arriba alguna cosa. Alcance. 

ALCANSAR. v. a. Aconseguir a algú. Alcanzar. 
II Acreditar, restar a favor d' algú alguna quantitat. 
Alcanzar. || Entendre, sapiguer. Alcanzar, penetrar, 
comprender. || Lograr alguna pretensió. Alcanzar. || 
Arribar fins a alguna part ab la má o ab la vista, etc. 
Alcanzar. 

ALCANSAR POCH O NO ALCANSAR MES. Ref. Tindre 
poca capacitat. Alcanzársele poco o no alcanzársele 
más. 

QUI CANSA, ALCANSA. Ref. Denota la eficacia que 
tenen les oracions o supliques repetides pera lograr 
lo que 's demana. Amén, amén al cielo llega. 

QUl MENYS PROCURA ALCANSA MELLOR. Ref. Que 
denota quán perjudicial es lo Importunar massa. 
Quien menos procura alcanza más bien. 

QUI NO 'S CANSA, TOT HÓ ALCANSA. ReJ. La porfia 
mata la caza, o pobre porfiado saca mendrugo. 

ALCÁNTARA, f. Caixa ont se recull el vellut al 
temps de travallarlo. Alcántara. || Ordre militar. Al- 
cántara. II adj. Relligiós francisca de la reforma de 
Sant Pere d' Alcántara. Alcantarito. 

ALCÁNTARA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Valencia, part. jud. d' Alberique; és a la carretera de 
Madrit a Valencia y té 984 hab. 

ALCANYIS (Llitis). Biog. Metge valencia, mestre 
en Arts y Medecina, que exercia a les derreríes del 
sigle XV y principis del xvi. Va ésser el primer mestre 
de medicina y cirurgia citat a les Constitucions del 
govern de la Universitat, fetes 1' any 1499. Se creu 
que va morir ent e 1503 y 1504. 

ALCARAVIA. f. ALCARICOVIA. 

ALCARÍA BLANCA. Geog. Caseriu del districte 
municipal de Lluhi, Mallorca. || Poblet del districte 
municipal de Saitany, Mallorca. || —(DEL COMTE DE 
AMPURIES). Caseriu del part. jud. de Palma, Ma- 
llorca. II —(ROJA). Caseriu del part. jud. de Manacor, 
Mallorca. 

ALCARÍES (Les). Geog. Caseriu del part. jud. de 
Palma, Mallorca. 



68 



ALC 



ALC 




Segell d' Alcarrás 



ALCARICOVIA. Bot. Nom vulgar del Cucuminum. 
II CUMÍ DE MADRiT. Comino. 

ALCARRÁS. Geog. Poblé de la 
prov., bisb. y part jud. de Lleida; 
té 2.342 hab. y un agregat; Vall- 
manya. 

ALCARRAXET. Hidrog. Riera 
que baixa del mont Cabezacut, 
entre les prov. de Castelló y Va- 
lencia, y desaigua al Mediterrá, a 
poca distancia y a tramontana de 
la ciutat de aquest derrer nóni. 
ALCARSINA. f. Quím. Liquit olios, pudent, deseo 
lorit, fumant, espontáneament inflamable, resultat de 
la reacció del acetat de potassi ab 1' ácit carbónich. 
Alcarsina. 

ALCARXOFA. f. CARXOFA. 
ALCARXOFERA. f. Bot. CARXOFERA. 
ALCÁSSAR. ni. Náut. L' espai que hi ha entre 
r arbre mestre y la entrada a la cambra. Alcázar. 1| 
Fortalesa. Alcázar. || Poél. Palau reial. Alcázar. 

ALCAYDE (Joseph). Biog. Qravador valencia del 
sigle XIX, que gairebé sempre va residir a Roma, pen- 
sionat peí duch d' Alba, havent estudiat baix la di- 
recció del faniós Marchetti. La seua obra mes cone- 
guda és r excelent retrato del sant pare Lleó Xli. Va 
morir 1' any 1860. 

ALCAYDIAT. m. L' ofici d' alcait. Alcaidía. 
ALCAYNE y ARMENGOL (Vicents). Biog. Escrip- 
tor y arquitecte, nascut a Valencia 1' any 1817. En 
1866 va publicar El rio Turia y la vega de Valencia, 
y '1 1869 un estudi sobre '1 valor de la fila d' aigua. 
Va ésser regidor de Valencia en 1869. Exercint el pe- 
riodisme va dirigir revistes professionals y publica 
bons estudis d' urbanisació, aixís cóm uns interes- 
sants articles sobre La arquitectura en Valencia. Cóm 
a polítich, afiiiat al partit federal, va escríurer al- 
guns folletos. L' any 1870, quan la sublevado canto- 
nal, era a calde de Valencia. La corporació El Rat 
Penat el contava entre 'Is seus membres. 

ALCAYNES (Son). Geog. Caseriu del terme de Si- 
neu, Mallorca. 

ALCAYT. m. Aní. Alcalde. || El qui tenía al seu 
cárrech la guarda d' un castell. Alcaide. 

ALCEA. f. Bot. MALVA VERA. 

ALCIONS. m. pl. Els set díes que precedeixen y 
els set que segueixeo al solstici d' hivern. Alcio- 
nes. 

ALCIÓ FÓSIL, m. Entom. Alció o botiguer en estat 
fósil. Acionito. 

ALCIONA. f. Astron. La séptima estrella del grupo 
de fes Pléyades en la constelado del Toro. Alcione. 

ALCIRA. Geog. Part. jud. de la prov. de Valencia, 
format de 13 ajuntaments, que son: Alcira, Algemes- 
sí, Barig, Benifayró de Valldigna, Carcagente, Cor- 
bera de Alcira, Favareta, Fortaleny, Guadassuar, 
Llaurí, Polinyá, Rióla y Simat de Valldinga. || Vila 
de la prov. y bisb. de Valencia, cap de part. jud. del 
séu nom; és a 1' esquerra del riu Júcar y té 19.906 
habitants. 

ALCIRL Geog. Caseriu del dist. munpal. de Monó- 
var, prov. d' Alacant. 

ALCOB. m. Med Muriat d' antimoni. Alcob. 

ALCOBA, f. Pessa pera dormir. Alcoba. 

ALCOBASSA. f. aum. Una alcoba gran. Aleo- 
baza. 

ALCOBETA. f. dim. Alcobilla, aleobita. 

ALCOCER DE PLANES. Geog. Poblé de la prov. de 
Alacant, dióc. de Valencia, part. jud. de Concentai- 
na; és a 1' esquerra del riu Serpis y té 342 hab, 

ALCOFOLÍ. m. Quim. L' alcofoll o esprit de vi 
pur. Alcohollmo. 



y¿5¡¡J»»«, 



ALCOFOLL. m. Esprit de vi. Alcohol. || Pedra mi- 
neral negra y Iluenta que 's desfá en tulles. Alcohol, 
galena. 

ALCOFOLLADOR. m. Aquell que alcofoUa. Alco- 
holador. 

ALCOFOLLAR. v. a. Aní. Pintar ab alcofoll els 
cabells, les celles y les pestanyes. Alcoholar. || Quim. 
Extreure 1' esprit d' algún licor. Alcoholar. 

ALCOFOLLAT, DA. p. p. Alcoholado, da. 

ALCOFOLLATIU. m. Farm. Medicament alcofó- 
llich, que s' aplica a les parts externes. Alcohola- 
tivo. 

ALCOFOLLERA. m. El vas de posar 1' alcofoll. Al- 
coholera. 

ALCOFÓLLICH, CA. adj. Pertanyent al alcofoll. 
Alcohólico. 

ALCOFOLLISACIÓ. f. L' acció y efecte de alcofo- 
llisar. Alcoholizacíón. 

ALCOFOLLISADOR. m. El que aleofoUisa. Aleo- 
holizador. 

ALCOFOLLISAR. a. Quim. Lo meteix que alcofo- 
llar. Alcoholizar. 

ALCOFÓLLIT. m. Compost orgánich que conté al- 
cofoll. Alcohólido. 

ALCOFOLLÓIVtETRE. m. Instrument pera niidar la 
forsa del alcofoll. Aleoholómetro. 

ALCGFOLLOiVlÉTRICH. adj. Pertanyent al alcofo- 
llómetre. Alcoholométrico. 

ALCÓGL. m. ALCOFOLL. 

ALCOLECHA. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant 
dióe. de Valencia, part. jud. de 
Concentaina; té 977 habitants. 

ALCOLETGE. Geog. Poblé de 
la prov , bisb. y part. jud. de 
Lleida: és a 1' esquerra del Segre 
y té 898 hab. 

ALCOLL. Geog. Veinat del dis- 
tricte munpal. de LUnás, prov. de 
Barcelona. 

ALCOR, m. Astron. Una estre- 
lla petita de la cua de la Ossa 
gran. || — (MONTAnya D'). Orog. Montanya del S. de 
la prov. d' Alacant, part. jud. de Dolores. 

ALCORA. f. Geog. Vila de la prov. de Castelló, 
bisb. de Tortosa, part. jud. de Lucena; és a la dreta 
de la riera de Lucena y té 4.695 hab. || Min. Pedra 
espurnejada de taques argentades. Alcora. 

ALCORÁ. m. El llibre de la Ilei de Mahoma. Al- 
corán. 

ALCOTAS. Hidrog. Riera de la prov. de Valencia; 
neix a la serra del Sabinas, prov. de Castelló, entra 
a aquélla, passa per Alcotas y 
desaigua a la vora esquerra de la 
La Yessa, demunt de Chelva. 

ALCOVER. Geog. Vila de la 
prov. y dióc. de Tarragona, part. 
jud. de Valls. És estació del F.-C. 
de Tarragona a Lleida y té 1.953 
hab. II — (RlUET D"). Hidrog. V. 
GLORIETA. 

ALCOVER Y GUITART (Pau). 
Biog. Advocat, escriptor y home 
de molta cultura. Va néixer a Barcelona a prin- 
cipis del sigle xix, morint a Santa Coloma de Par- 
nés 1' any 1832. Queda d' ell mólt mes original iné- 
dit que no pas publicat. Va dedicarse a la poesía, 
escribint en castellá sobre temes romántichs, con- 
reant també la botánica y la pintura. 

ALCOVERRO, (Joseph María). Biog. Esculptor cá- 
tala, que va néixer a Tivenys (Tarragona). Fou cate- 
drátich de 1' escola de Belles Arls de Madrit. Va 
ésser un deis deixebles distingits del mestre Piquer, 




Segell d' Alcoletge 




Segell d' Alcover 



ALD 



ALE 



69 




deixant una niunió de remarcables obres, que li han 
valgut fonamentada reputació. Pera el Paiau de Mu- 
seus y Biblioteques de Madrit, va esculpir les esta- 
túes de Sant Isidor, Alfons el 
Sabi y Berruguete, y la de Argue- 
lles pera el Senat. Va morir a 
Madrit a 10 de desembre de 1908. 
ALCOY. Geog. Part. jud. de 
la prov. d' Alacant, format de 
quatre ajuntaments, que son: Al- 
coy, Banyeres, Benifallim y Pe- 
náguila. || — Vila moít industrial 
de la prov. d' Alacant, bisb. de 
Valencia y cap del part. jud. 
del séu nóm; és a la dreta del 
riu Serpis, té estació de F. - C. y 
compta ab 31,578 hab. 

ALCUBLAS. Geog. Vila de la 
prov. de Valencia, bisbat de Segorb, part. jud. de 
Liria; té 2 858 habitants. 

ALCUDIA. Geog. Ciutat de 1' illa de Mallorca, 
part. jud. de Inca; és prop del mar y té 2,718 hab. 
11 — (BADÍA D') H drog. Badia del N. E. de 1' illa de 
Mallorca. || — de carlet. Geog. Vila de la prov. y 
bisb. de Valencia, part. jud. de Carlet; és a la dreta 
de la riera d' Algemessí y estació del F.-C. de Va- 
lencia a Alberique; té 3,227 hab. |1 — DE CRESPÍNS. 
Poblé de la prov. y bisb. de Valencia, part. jud. de 
Xátiv '; es estació del F.- C. d' Almansa a Valencia 
y té 1,395 hab. || — DE GALLINERA. Barri del terme 
de Benirrama, prov. d' Alacant. || — de veo. Poblé de 
la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de 
Segorb; té 889 hab. || — de villalonga. Barri del 
terme de Villalonga, prov. d' Alacant. 

ALCUDIETA. Geog. Caseríu del terme de Lloseta, 
Mallorca. || — DE concentaina. Poblet del dist. 
munpal. de Concentaina, prov. d' Alacant. 

ALCUDIOLA. Geog. Caseríu del terme de Santa 
Margarida, Mallorca. 

ALQAMORA (Bernardi). Biog. Pintor valencia del 
sigle XVIL Es autor del magnífich retrato del gran rei 
en Jaume I el Conquistador, colocat al arxiu municipal 
de Valencia per encárrech deis jurats 1' any 1631, des- 
tinat a decorar la sala daurada de la casa de la ciutat. 
ALDANA, (Joan). Biog. Coronel mestre de camp 
del exércit del emperador Caries V y escrlptor, natu- 
ral de Tortosa. En la batalla de Pavía (1525), va fer 
presoner al rey de Fransa Francisco 1. Per ordre de 
Felip 11 va acompanyar al rei de Portugal en la des- 
graciada expedició al África, trobant 'hi la mort I' any 
1578 en la batalla de Alcázar. 

ALDANY. Geog. Caseríu de la prov. de Lleida, si- 
tuat a la dreta del Noguera Ribagorsana y prop de 
Ibars de Noguera. 

ALDAYA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va- 
lencia, part. jud. de Torrent; és estació del F.-C. de 
Valencia a Utiel y té 2878 hab. 

ALDEA, f. Poblé dependent de la jurisdicció d' un 
altre de mes important. Aldea. 

ALDEA (La). Geog. Caseríu del terme munpal. de 
Tortosa, situat al delta esquerra de 1' Ebre. || — de 
CABANVES. II — DEL CAMP. || —DE LES CASES. j| — DE 
LES COVES. II — DELS CORRALS. |1 — D' ESTENES. || — 
DE SIERRA. II —DE LA TORRE. Aldees del dist. munpal. 
de utiel, prov. de Valencia. 

ALDEA, NA. m. y f. Natural de o pertanyent a la 
aldea. Aldeano. 

ALDEETA. f. dim. Aldehuela, aldehilla, aldeo- 
rro, aldeorrio. 

ALDEHIDAT. Qulm. Sal d' ácit aldehídrich. Alde- 
hldato. 

ALDEHÍDICH. adj. m. Qu/m. Ácit que s'extreu del 
alcofolt per medí d' una combustió lenta al contacte 
de cossos porosos. Aldehídico. 



ALDEHIT. m. Quim. Líquit molt inflamable consi- 
derat per alguns cóm alcofoll deshidrogenat. Al- 
deida. 

ALDERULL. m. Ter. TRÁFECH, ENRENOU. 

ALDOSA, (La). Geog. Poblet de la Valí d'Andorra; 
és a la esquerra de la ribera d' Ordino y pertany a la 
parroquia de La Massana. || — DE CANILLO, (La). 
Caseríu de la parroquia de Canillo, a la Valí d'An- 
dorra. 

ALDOVER. Geog. Víleta de la prov. de Tarragona, 
bisb. y part. jud. de Tortosa. Es a la vora dreta de 
r Ebre y té 1,380 hab. 

ALDRALL. Geog. Poblet situat prop de Castellbi, 
prov. de Lleida. 

ALDUCALAR. v. a. Fer els cuchs de seda 'Is ca- 
polls dits aldúcars. Alducalar. 

ALDÚCAR. m. Seda grollera que 's treu de la part 
de sobre del capoll. Adúcar, aldúcar. 

ALDUF. m. Ant. CATIJFOL. PANDERO. 

ALDUFER, A. m. y f. Ant. Tocador de pandero. 
Adufero. 

ALDUFRABAL. m. Ant. PANDERO. 

ALÉ. m. L' aire que surt per la boca quan se res- 
pira. Aliento, hálito, vaho. || El causat per la fati- 
ga o' 1 cansament. Resuello. 

BEURE D' UN ALÉ. Ir. Beber sin resollar, beber de un 
trago o de un sorbo. 

NO FER UN ALÉ D AIRE. fr. No percibirse el aire que 
corre. 

PUDIRLI A aLGÚ l' ALÉ. Hederle el aliento ó la boca. 

ALEACIÓ. f. Metalls units entre sí per medi de la 
fusió. Aleación. 

ALEATORI. adj. For. Incert, eventual. Aleatorio. 

ALEBURE. m. Nümis. Moneda de Suecia, 48 de 
les quals equivalen a 25 céntims. Alebure. 

ALECET. m. Asíron. Un deis noms de la constela- 
ció Lleó. Aleceto. 

ALECH, (Coll). Orog. Coll que hi há entre la riera 
de Bolos y'l riu Ter, al S. E. de la encontrada de 
Camprodón; té 1,120 metres deniunt el nivell del mar. 

ALECTOROMANCIA. f. Endevinament per medi 
d' algún gall. Alectoromancia. 

ALECTOROMÁNTICH, CA. adj. Lo que pertany a 
la alectoromancia y qui la practica. Alectoromán- 
tico. 

ALEDO, (Joan). Biog. Químich balear. Nat a Mahó 
r any 1795 y mort 1' any 1833 a Barcelona en I' in- 
cendi ocasionat al inflamárseli una gran quantitat de 
alcóol nítrich. Es autor de una labia toxicológica 
(Barcelona, 1825) y de un Tratado de la composición 
del agua, que va deixar manuscrit. Traduhí la Nueva 
doctrina química d' en Chausarel. 

ALEDRAN. Btog. Duch y marqués de la Septima- 
nia o Gotia, dependent deis reís franchs. Va governar 
desde la capital, que era Barcelona, entre 'Is anys 
848 y 852. Va detendré la Marca Hispánica contra 
l'exércit de Guillém, comte de Tolosa, que li va pen- 
dre Barcelona y Ampuries. Caries el Calvo li va tor- 
nar aquelles ciutats I' any 850; mes un any després 
el general serrahí Abderraman, li va pendre nova- 
ment Barcelona, ajudat per una traidoría deis jueus. 
Se suposa que Aledran va morir aleshores. 

ALEDUA, (Serra de). Orog. Serra de la prov. de 
Valencia; és a la esquerra de la riera d' Algemesí, 
part. jud. de Carlet. 

ALEGACIÓ. f. Acció y efecte de alegar. Alegación, 
cita, autoridad, testimonio. || For. Exposició del 
dret de cada hú, y 1' escrit que '1 conté. Alegación, 
alegato, réplica. 

ALEGADOR, s. Qui alega. Alegador. 

ALEGAR. V. a. Confirmar alguna cosa ab algún 
fet, au'.oritat o testimoni. Alegar, citar, producir, 



70 



ALE 



ALE 



acotar. I| For. Provar els advocáis el dret que de- 
fensen. Alegar, abogar. 

ALEGAR D' AGRAVis. fr. For. Es l'escrit que pre- 
senta a segona instancia tot aquell qu 'ha perdut en 
la primera, manifestant els agravis que 1¡ causa la 
sentencia del jutge. Decir ó expresar agravios. 

ALEGAR FALSAMENT. fr. Alegar en falso. 

ALEGAT. m. For. Alegació escrita. Alegato. 

ALEGORÍA, f. Substitució d'un llenguatge figurat 
a l'expressió propia pera explicar una cosa. Alego- 
ría. 

ALEGÓRICAMENT. adv. m. En sentit alegórich. 
Alegóricamente. 

ALEGÓRICH, CA. adj. Lo que conté alegoría. 
Alegórico. 

ALEGRA, f. Eina de cer de tall molt fí y torta de 
la punta de que's serveixen els cirugiáns pera descu- 
brir y rascar els ossos del crani y veure si es trencat. 
Legra. 

ALEGRADOR, m. Paper retort pera aliar el Uum. 
Alegrador. 

ALEGRANSA. f. A«/. ALEGRÍA. 

ALEGRAR, v. a. Causar alegría. Alegrar. 

ALEGRAR ELS LLUMS. fr. Meí. Aliarlos. .Alegrar, 
avivar. 

ALEGRARSE, v. r. Sentir, rebre alegría. Alegrar- 
se. II Ant. GAUDIR. 

ALEGRARSE DELS PRIVIVEGIS. Ant. Gozar los privi- 
legios. 

ALEGRAT, DA. p. p. Alegrado. 

ALEGRATGE, m. Ant. y 

ALEGRE, adj. Content. Alegre, gozoso. || Joiós, 
divertit. Alegre, divertido, correntón, jovial, jo- 
coso. II Dit de les coses inaniniades, cóm: día, noti- 
cia alegre. Alegre, fausto, feliz, placentero. || Co- 
lor viu y agradable a la vista. Alegre. 

ALEGRE DE CASCOS. Exp. Qui té poch enteniment. 
Alegre de cascos. 

AB AQUELL ALEGRE, fr. Con alegría. 

DONARSE ALEGRE. Exp. ant. Alegrarse, regocijarse y 
estar alegre. 

ESTAR ALEGRE, fr. Estar un poch borratxo. Alegrar- 
se, estar calamocano. 

ALEGRE, (Francisco). Biog. Humanista cátala, 
fin de Barcelona, molt entes en 1' estudi de 'Is poetes 
grechs y Uatins; va traduir al cátala la Primera 
guerra púnica y quinze Ilibres de les Metamórjosis 
d' Ovidi. 

— (Miquel). Advocat y polítích de talla, natural 
de Segorb (1820). Cursa carrera militar primerament. 
Defensor acerrim del lliberalisme, en el moviment re- 
pública del 1848 comandava una numerosa partida, 
que va ésser derrotada, escapantse ell a Franga. 
Comandant de la Milicia Nacional de Segorb en 
1854; Diputar a Corts en distintes llegislatures; Go- 
vernador Civil de Cuenca. Va ésser influent y poderos 
a la provincia, per ses qualitats personáis. Morí en 
1875. 

— V GÓRRiz, (PASCU.AL). fiíog'. Qravador al cer, nat 
a Valencia a mitjans del sigle .\ix y mort a Madrit 
1' any 1877. Va apendre dibuix a la Cort, y al comen- 
sar a gravar va manifestar tot seguit les seues apti- 
tuts. Va travallar pera la Academia de San Fernando 
y pera la Historia del Escorial de 'n Rotondo. L' any 
1874 va gravar les targetes postáis espanyoles. 

ALEGRE, (Son). Geog. Caseríu del terme de Santa 
Margarida, Mallorca. 

ALEGREMENT. m. Ant. ALEGRÍA. || adv. m. Ale- 
gremente. 

GASTAR ALEGREMENT fr. Gastar en plaers y diver- 
sions. Derrochar. 

ALEGRET. dim. Alégrete. 

ALEGRETTO. m. Más. dim. de Alegro. Alegreto. 



(AfXi 



Sepelí d' Aleixar 



ALEGRÍ.^. f. Goig, content. Alegría, júbilo, pla- 
cer. II Regositj molt gran. Alborozo. || Bot. Planta 
de branques y fulles peludes, flor blanca, y quatre 
llevors grogues dins d' una capseta. Alegría, ajon- 
jolí. II PÚBLICA. Festes publiques. Alegrías, regocijos 
públicos. 

ALEGRÍA AMAGADA CANDELA APAGADA. Ref. Que 
ensenya que 'Is gustos son menors quan no 's comu- 
niquen. Alegría secreta, candela muerta. 

SALTAR D' ALEGRÍA, fr. Estar boix d' alegría, estar 
molt content. Dar saltos de contento. 

ALEGRÍES, (Les). Geog. Caseríu del terme de Llo- 
ret de Mar, prov. de Girona. 

ALEGRÍSSIM, A. adj. sup. Alegrísimo. 

ALEGROY, A. m. y f. Diminutiu d' alegre. Alegre. 

ALEGROYS. m. pl. Fam. Alegría boja, extraordi- 
naria y bulliciosa. Tindre'ls alegroys. Estar boig 
d' alegría. Estar loco de alegría o de contento. 

ALEIX. n. p. Alejo. 

ALEIX Y BATLLE, (Ramón). Biog. Capellá y 
mestre de capella de la iglesia de Santa María del 
Mar, a Barcelona, desde l'any 1819 fins a 1850. Es 
autor de diverses composicións de música relligiosa 
que en el séu temps varen ser mólt alabadas. Era na- 
tural de Barcelona ont va morir 
r any 1850 ais seixanta sis anys ^,— ,^ 

d' edat. 

ALEIXAR. Geog. Vila de la pro- 
vincia y bisb. de Tarragona, part. 
jud. de Reus. Es a la dreta de la 
riera de Maspujols y té 971 hab. 

ALEJAR. V. n. Moure les ales. 
Alear. 

ALELAMENT. m. L' acte y efec- 
te de entontirse. Alelamiento. 

ALELAR. V. a. Posar o fer tornar lelo o boig a 
algú. Enloquecer, alelar. || Aíe/. Aturdir, perturbar, 
trastornar, trastocar els sentits, deixar tonto pél 
mólt soroll o altres causes. Alelar, aturdir, per- 
turbar. 

ALELARSE, v. r. Tornarse lelo. Alelarse. 

ALELAT, DA. adj. Ximple, tonto, boíx, trastocat, 
etc. Alelado. 

ALELUYA, f. Paraula hebraica que significa alaben 
al Senyor. Aleluya, alabad al Señor. || El temps de 
Pasqua florida. Aleluya. || Alegría, goig. Il Bot. Lú- 
jula. 

ALELUYA, ALELUYA, QUI NO MATA PORCH NO MENJA 
XULLA. Ref. fam. Pera donar a entendre que comun- 
ment no 's fan favors a qui no 'Is pot recompensar. 
Barrabao Jumilla, quien no mata puerco no come mor- 
cilla. 

COBRAR ALELUYA. Loc. ant. CANTAR ALELUYA. 

TOCAR ALELUYA, fr. Pera manifestar la satisfacció. 
d' haverse acabat lo que durava mólt mes del re- 
gular. Tedeum. 

ALELLA. Geog. Poblé de la 
prov. y bisb. de Barcelona; 
part. jud. de Mataró. Está si- 
tuat a mitja vessant de la mon- 
tanya y és faniós per son vi 
blanch. Té ajunt. y 1,370 hab. 

ALEMANY, A. adj. Natural 
o pertanyent a Alemanya. 
Alemán. 

ALEMANY. m. Idioma ale- 
niany, llengua alemanya. Ale- 
mán. 

ALEMANY. Biog. Nóm de casa mólt estés a Cata- 
lunya. Es el de una familia de la noblesa que 's trova 
repetit en la nostra historia desde la formació de la 
nacionalifat catalana. També es el cognóm d' una 
familia d' artistes barcelonins deis sigles XIV y XV. 




Segell d' Alella 



ALE 



ALE 



71 



Un Aleinany esculpttirava capitells y basatnents de 
3a catedral de Barcelona 1' any 1389. || —(TOMÁS), 
pintor, se trova citat en docunients, entre 'Is anys 
1446 y 1449. || —(GABRIEL), fill del anterior, se 'I tro- 
va exercint 1' art entre 'Is anys 1451 y 1489. || — 
<JOAN), pintava, també a Barcelona 1' any 1491. 

— GABRIEL. Biog. Artista cátala, pintor de mitjans 
del sigle XV, ciutadá de Barcelona. L' any 1450 era 
V artista oficial o escullit de la ciutat pera tot lo re- 
latiu a testes, funerals de reis, lluininaries, torneigs, 
entrados de reis ab carro trioinfal y deniés actes en 
que fós necessari el concurs del artista. La derrera 
noticia que se 'n té es del any 1489. Posteriorment, 
al primer ters del sigle XVI, hi havía a Barcelona, del 
ineteix nóm un altre pintor. 

— Y MORAGUES (GERONi). Biog. Historiaire mallor- 
<]uí, descendent de una familia catalana de Cervelló. 
Va néixer 1' any 1693 y va morir a Madrit, ais pochs 
anys de ésser sacerdot en 1753. Va exercirdistints cá- 
rreclis, a Palma, civils, primer, y eclesiástichs des- 
prés, éssent assessor del tribunal de la Santa Creua- 
da. Va escriurer vuit obres, la majorfa d' historia 
balear; casi totes inédites. De la Historia general del 
reino de Mallorca se 'n va publicar un sol volúm, en 
1727, que conté la primera part, y el restant va que- 
dar manuscrit, aixís cóm també Episcopologío mayo- 
ricense: cinch voli'ims de Misceláneas historiales y un 
gres volúm de Fastos baleáricos. Li va donar mólt 
renóm la censura a la Gazeta ilusirada, que 's va pu- 
blicar r any 1746, contenint bon compendi de histo- 
ria mallorquina. 

ALEIVIANY. Geog. Caseriu del terme de Santa Mar- 
garida, Mallorca. 

ALEMANYA. f. Imperi, país exténs de la Europa 
central. Alemania, Germania. 

ALEMANYES. f. pl. Certa mena de roba. Alema- 
netas. 

ALEÑA, f. Eina de cer o de ferro, prima, punxagu- 
da y una mica torta, posada en un mánech de fusta, 
denuese serveixen els sabaters y als^úns d' altres 
■oficis pera foradar, cusir y repuntar les soles y '1 
cuiro. Lezna. 

PUNXAGUT CÓM L' ALEÑA. Aleznado. 
ALEÑADA, f. La respirado que 's despedeix de 
rnia vegada. Vaharada. 

ALENAMENT. m. Acció y efecte d' aleñar o ale- 
narse. Aleznamiento. 

ALEÑAR, v. n. Despedir 1' alé. Respirar, alentar, 
vahear, vahar. || Alentar. || a. Ant. Donar la forma 
d' aleña a una cosa. Aleznar. 

ALENDAR, v. n. Aleñar ab violencia. Resollar. |¡ 
m. Ant. ALÉ, respirado forta. 

ALENDÓ. Geog. Poblet del dist. munpal. de Pe- 
rrera, prov. de Lleida. 

ALENEGABLE. adj. Ant. LLISQUENT, lliscóS. 
ALENEGAMENT. m. Ant. RELLISCADA. 
ALENEGARSE. v. r. Ant. RELLISCAR. 
ALENS. m. Ant. y 
ALENT. m. Ant. ALÉ. 

ALENTAR, v. a. Animar, donar coratge. Alentar, 
animar. || Esforsar al qui está acobardlt. Alentar. 

ALENTARSE, v. r. Cobrar áni- 
mo. Alentarse. 

ALENTAT, DA. p. p. Alen- 
tado, da. II adj. Valent. Alentado, 
esforzado, valiente. 

ALENTORN. adv. Ant. entorn. 
ALENTORN. Geog. Poblé del 
dist. munpal. de Anyá, prov. de 
Lleida. 

ALENTORNS. m. pl. Ter. En- 
contorns d' un poblé o d' una encontrada. Alrede- 
dores, contornos. 




d' Alentom 



ALENY. Geog. Aldea del dist. munpal.de Calonge, 
prov. de Barcelona. V. CUNILL. 
ALENYA. f. Bot. OLIVELLA. 

ALEP. m. Cilindre vertical ab nióltes paletes ho- 
ritgontals en forma de roda, les que, a inipuls del ai- 
gua, fan rodar la mola superior del molí. Rodezno, 
rodete. || Ciutat de Siria. Alepo. 

ALEPÍ. m. Roba llisa de seda o de llana mólt fina. 
Alepín. II El natural, y lo que pertany a la ciutat de 
Alep. Alepino. 

ALEPi DE LA REINA. Roba de llana mólt mes fina 
que la estamenya encara que mólt serablant a ella. 
Alepín de la reina. 

ALER. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb. de 
Barbastre, part. jud. de Benabarre; és a la dreta 
d' una riera y té 166 hab. 

ALERIGUES (Miquel. Biog. Mestre argenter de 
Perpinyá en el sigle XV, que va construir el remar- 
cable reliquari conservat en la iglesia d' Arles. 

ALERIÓ. m. Blas. Aguiló sense peus ni béch y ab 
les ales exteses. Alerión. 

ALERS. m. Arbre de la fani. de les coniferes, quin 
tronch es mólt alt, dret y prim; quines branques, que 
son horitfontals, van disminuint de Margada a mesura 
que sont mes altes, donant a la copa la figura de pi- 
rámide, y quin fruit es una pinya mes petita que la 
del pí. II — ÁFRICA. El provinent del África, introduit 
ais nostres jardins; floreix peí Febrer; d' ell s' extreu 
la grassilla que serveix pera desllustrar el paper, y 
la sena fusta, tinguda per incorruptible, era mólt 
usada antiguament a les provincies del mitjdia de 
Espanya Alerce africano. \\ — europeu. El que floreix 
peí Maig y pert les tulles éssent la sola conifera que 
las perdí; produeix la trementina dita de Venecia y la 
seua fusta es mólt usada en les construccions hidráu- 
liques, servint la seua escorsa pera adobar les pells. 
Alerce europeo. 

ALERTA, f. Avís que 's donen les centinelles de 
nit. Alerta. || adv. m. Ab vigilancia y atenció. Alerta. 

ANAR, ESTAR ALERTA, fr. Estar alerta, sobre el avi- 
so, traer la barba sobre el tiombto. 

ANEU ALERTA. Expr. De amenassa. Guárdate del 
diablo. 

ULL ALERTA, fr. Ojo Qvizor. 

ALES. f. pl. Favor, protecció. Alas. || Llibertat 
pera fer mal. Alas. || Anat. Varíes parts carnoses sem- 
blantes a les ales, y aixís se diu: ales del cor, etc. 
Alas. II Art. y of. Petes a vegades postiles, a vegades 
de un mateix trog y que generalnient se construeixen 
pera unir altres peges entre sí, per medi de caragols, 
visos o puntes. Serveixen de refor?, asiento o suple- 
ment. || En algúns telers unes barretes o paletes que 
peguen ais fusos y 'Is fan rodar. Alas. || Bot. En la 
botánica 1' angul que forma la fulla o la qua d' ella 
ab la branca. Alas. || Mei. Atreviment. || En el joch 
d' escaclis els que forman els peóns de cada un deis 
cavalls ab el peo del roch ínniediat, y per consegüent 
cada jugador té la seua ala dreta y la seua ala es- 
querra. Alas. II Más. Part de les tecles de cert instru- 
ment niúsich anom nat espineta. Aletas de la espi- 
neta. II Náut. Veles petites accesories de les grans 
pera arreplegar mes vent. Alas. || Poét. La lleugeresa 
y velocitat d' alguna cosa, cóm: del pensament, del 
vent, de la fama, etc. Alas. 

BATAMENT D' ALES. Aleteo, aletada, sacudimiento 
de alas. 

CAURE LES ALES DEL COR. fr. Desconfiar, acobar- 
dirse en les adversitats. Abatirse, caerse las alas del 
corazón. 

CAIGUT D' ALES: ALABAIX. 

DONAR ALES. fr. Animar, regularment pera fer mal. 
Dar alas. 

ESTAR AB LES ALES ALSADES D'ALQÚ. f r. Ant. Estar pie 
de desitj per saber lo que 'I tal pensa fer o per veure 
la realísació del seu pensament. No perder de vista. 



72 



ALE 



ALF 



FER CAURE LES ALES. fr. Fer perdre la confiansa, 
desanimar. Cortar ó quebrar las alas. 

FER CAURE LES ALES DEL COR. fr. Moure a compas- 
sió. Quebrar las alas del corazón. 

PENDRE ALES. fr. Pendres massa Ilibertat ab la con- 
fiansa de no ser castigat. Cobrar alas. 

TALLAR LES ALES fr. Impedir els progressos o in- 
tents d' algú Cortar los vuelos, quebrar ó cortar las 
alas. 

PER SA RUINA LI NASQUEREN ALES A LA HORMIGA. 
Ref. Qu' ensenya que la elevado extraordinaria oca- 
siona a niólts sa ruina. Da Dios alas d la hormiga 
para morir más alna. 

TRENCAT D' ALES. Aliquebrado. 
ALESHORES. adv. f. ALLAVORES. 
ALET. m. Ent e 'Is comerciants, sindich, comissio- 
nat. Síndico. || Procurador o notari passat, qu' espe- 
ra que h¡ hagi una plassa vacant. Aspirante de pro- 
curador ó escribano. 

¡QUlN ALET! Expr Denota qu' algú es mólt astut 
o dissiniulat. Buen pájaro, bravo sacristán; buena 
brasa, ¡inda caña de pescar. 

ALETA, f. dim. Aleta, aletilla. || La membrana ab 
que naden els peixos Aleta. !| f. Mar. Pessa que for- 
ma la coderna posterior o darrera de popa, y que va 
unida a la extremitat deis jous. Aleta. II — CAYGUDa, 
LLENSADA. Ndut. La que forma ab la cara prop del 
jou o dragant, una superficie plana o cilindrica des- 
cansant el peu en el cap de la carena pera formar la 
popa plena. Aleta caída. \\ —REVIRADA. Ndut. Pessa 
que ocupa '1 lloch de la darrera coderna revirada de 
popa y va unida ais extréms del dragant y de les 
cotxinates. Aleta revirada. 

FER L' ALETA fr. Moure sovint les ales. Aletear, 
cernerse las aves. \\ Met Buscar ocasións de poder 
mostrar afecte a la persona que 's pretén. Hacer la 
rueda ó el oso. 

ALETAR. V. a. Ant. DONAR mamar. 
ALETEIG. m. Moviment suau de les ales. Aleteo. 
ALETEJAR. v. a. Acte del aleteig. Aletear. 
ALETELOGÍA. f Tractat o discurs sobre la veri- 
tat. Aletología. 

ALETES. Art. y of. dim. ALES PETITES. 
ALEU Y TEIXIDOR, (Andreu). Biog. Esculptor 
natural de Tarragona, deixeble del famós Campeny. 
Guanyá una cátedra de la Es- 
cola de Bellas Arts de Barce- 
lona r any 1856 en oposicións 
fetes a Madrit, liaventla exer- 
cida niólts anys Les obres 
principáis del Aleu son: el Sant 
Jordi del frontis del paiau de 
la Diputació de Barcelona; una 
gran estatua de Isabel 11: un 
Sant Joseph; y la estatua eques- 
tre del Marqués del Duero. Era 
membre de la Reial Academia 
de Ciencies desde 1863, y va 
guanyar premis en diverses ex- 
posicións. 
ALEUROMANCIA. f. Endevinació que 's feia per 
medi de la fariña de blat. Aleuromancia. 

ALEVÍ. m. Ictiol. Peix petit que 's tira ais rius, ais 
safreixs o ais estanys pera poblarlos. Alevino. 

ALEVINAR V. a. Poblar un safreig, estanys, etc. 
ab alevíns. Alevinar. 

ALEVÓS, A. adj. Quí obra ab alevosía. Alevoso || 
L' acció feta ab alevosía. Alevoso. 

ALEVOSA f. Med. Tumor que surt sota la llengua. 
Alevosa. 

ALEVOSAMENT. adv. m. D' un modo alevós. Ale- 
vosamente. 

ALEVOSÍA, f. Traició, infidelitat, maquinació cau- 
telosa contra algú Alevosía. 




Aleu y Telxidor 



ALEXANDRE, A. n. p. Alejandro, a. 

ALEXANDRE VL Biog. Sant pare, natural de Xá- 
tiva, de nom Roderich de 
Borja, nevot de Calist III, 
qui, essent cardenal, se '1 
va emportar a estudiar a 
Bolonya. Va ésser canonge 
de Segorb, sagristá major 
de Valencia, capisc»! de la 
colegial de Xátiva. Quan 
el seu onde va ésser pontí- 
fex, va ferio bisbe de Va- 
lencia, cardenal y vis-con- 
celler de la Santa mare 
Iglesia y 






Medalló ab el retrato del 
papa Alexandre VI 




Escut del papa 
Alexandre VI 



llegat a la 
Marca de 
Ancona y 
Portugal. Píus II el va fer adminis- 
trador del bisbat de Cartagena y 
Murcia: Sist IV, llegat ad-látere y al- 
tres títols distingits; pujant a la mes 
alta gerarquía el 11 d' Agost de 1492, 
ocupant onze anys la cadira apos- 
tólica y morint a Roma el 18 d' Agost 
del any 1509. Fou célebre la butlla 
d' aquest Papa, delimitant les noves terres descober- 
tes a les Indies orientáis y occidentals. 

ALEXANDRÍ, NA. s. y adj. Natural d' Alexandría 
o pertanyent a aquesta ciutat d' Egipte. Alejandrino. 
II S' aplica al vers de tretze, catorze o setze silabes, 
que 's diu aixís del nóm del seu autor o perqué va ésser 
empleat en el temps d' Alexandre Magne. 

ALEY. Geog. Caseríu del terme d' Altes, prov. de 
Lleida. 

ALFA. f. Filol. Primera Metra del abecedari grech 
que correspon a la a del nostre. Alfa. 

ALFÁBAGA y ALFÁBEGA, f. Ant. Alfábrega. 

ALFABET. m. Abecedari. 

ALFABÉTICAMENT. adv. m. Per ordre alfabétich. 
Alfabéticamente. 

ALFABÉTICH, CA. adj. Lo que pertany al alfabet. 
Alfabético. 

ALFABÍA. Geog. Casa de camp que ho era d' es- 
bargi pels reis moros de Mallorca, en el terme de 
Palma. || — (SERRA d'). Orog. Serra del N.O. de 1' illa 
de Mallorca, entre Sóller y Alfabia. 

ALFÁBREGA. f. Bot. Planta anyal de la familia 
de les llabiades, que 's conreua ais jardins o en testos, 
per la bona flaira que fa. És mólt 
espessa de branques, té les fulles 
d' un vert mólt bonich y fa floretes 
blanques; n' hi ha de fulla petita 
y de fulla grossa. Albahaca. || — 
borda. Varietat de 1' anterior que 
neix espontáneament. Albahaca 
silvestre. || — BOSCANA. Varietat 
d' alfábrega que creix ais Ilochs 
ombrívols sense necessitat de con- 
reu. Albahaca montana. || — 
CRESPADA. Albahaca virada. || 
— DE FULLA AMPLE. Albahaca 

común. II —DE FULLA ESTRETA. 

Albahaca enana. Vegis AUFÁ- 

BREOA. 

ALFACH. m. Banch de sorra 
desembocadura d' un riu. Alfaque. 

ALFACHS (Port deis). Hidrog. Port que hi há a la 
vora dreta del Ebre, junt a Sant Carlos de la Rápita, 
prov. de Tarragona. 

ALFAFAR. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va- 
lencia, part. jud. de Torrent; és estació del f. c. de 
Almansa á Valencia; té 2.558 hab. 

ALFAFARA. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant. 




Brot d' alfábrega 



la costa o 



la 



ALF 



ALF 



73 




Brot d' alfals 



dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és a la 
esquerra de la riera d' Agres, y té 598 liab. 

ALFAHUIR. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va- 
lencia, part. jud. de Gandía; és a la dreta de la riera 
de Benissa, y té 385 hab. 

ALFALS. f. Bot. Planta forratjera de la fam. de les 
Ueguminoses, espontánea o conreuada, de seixanta a 
vuitanta centimetres d' algada, 
quines tulles están disposa es de 
tres en tres y quines flors blaves 
formen espiga. Alfalfa, alfalfe, 
alfalfen. || V. aufals. 

ALFALSAL. m. LIocli ont hi há 
plantat alfals y la nieteixa plan- 
tada. Alfalfar, alfalfal. 
ALFALSAR. m. ALFALSAL. 
ALFALSER. ni. Qui tracta ab 
alfals o 'n ven. Alfalfero. 

ALFALSERA. f. El lloch ont 
s' hi guarda 1' alfals segat. Al- 
falfara. 

ALFANET. in. Ornit. Au de pre- 
sa, mena de falcó, blanquinós, clapat ab taques fos- 
ques; un cop ainanyagat serveix pera cassar altres 
aucells. Alfaneque. 

ALFANGE. ni. Sabré ampie, curt y córb, propi deis 
alarbs y turclis. Alfange. 
COP D' ALFANGE. Alfanjazo. 
ALFANGET. ni. dini. Alfanjete. 
ALFANÍ. ni. Ant. Alfenyich. 

ALFAQUÍ. ni. Entre 'Is nnissul- 
máns el doctor de la Ilei. Alfaqui. 

ALFAR, ni. Astron. Estrella de 
primera grossor, nonienada també 
Cor de la Hidia, perqué és al mitj 
d' aquesta constelació. Alfar. || 
Geog. Poblet de la prov. y bisb. 
de Girona, part. jud. de Figueres. 
És al cini d' una montanya, y té 
306 hab. || Veinat del terme muni- 
cipal de Dosrius, prov. de Barce- 
lona; és a dait de la carena de la 
serra del Corredor. || Caseriu situat 
prop 1' ayguabarreix del torrent de Malanyeu ab el 
Llobregat. 

ALEARA. Geog Poblé de la prov. de Tarragona, 
bisb. y part. jud. de Tortosa. És a la dreta de l'Ebre, 
y té 987 hab. || — (BARRANCH D') 
Hidrog. Neix al coll del séu nóni, 
prop d' Alfara, y desaigua a la 
vora dreta de 1' Ebre devall de 
Cherta. || —(COLL D') Orog. És a 
una de les estribacions de la mon- 
tanya de Caro, entre Pauls y Al- 
fara, a ia dreta de 1' Ebre. || — 
D' ALQUIMIA. Geog. Poblé de la 
prov. y bisb. de Valencia, part. 
jud. de Sagunto; és a la esquerra 
del riu Palencia , y té 658 hab. 
II —DEL PATRIARCA. Poblé de la 
prov., bisb. y part. jud. de Valencia; és prop del 
F.-C. de la capital a Hetera, y té 1.339 hab. 

ALFARDA, f. Aní. Mena de tribut o contribució 
que 's pagava per dret d' aigües. Alfarda. 

ALFARDATX. ni. Nóm que donen al llangardaix a 
la ribera de 1' Ebre y a la part catalana del Baix 
Aragó. Lagarto. 

ALFARDER. m. Ant. Qui cobrava '1 dret d' alfarda. 
Alfardero. 

ALFARDO. m. VOLANDERA. 

ALFARP. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va- 
lencia, part jud. de Carlet; és 




Segell d' Alfar 




Segell d' Altara 




Marqués d' AI- 
tarrás 




la dreta de la riera 



d' Algemessí, y té 1.072 bab. 

DIC. CAT. — T. I.— 10. 



ALFARRAS (Marqués d'). Biog. Va ésser D. Lluis 
Desvalls y Fort de Saint Maiirin una de les figures 
de Barcelona niés remarcables a les 
derreries del sigle xix. Quefe d' una 
de les families de 
la noblesa catalana, 
fou alcalde de Bar- 
celona en una de les 
époques mes criti- 
ques, abans de la re- 
volució de Septeni- 
bre. Va morir a Bar- 
celona el día 31 de 
Desenibre de 1889. 
ALFARRAS. Geog. 
Poblé de la prov. y bisb. de Lleida, 
part. jud. de Balaguer. Está situat a la vora esquerra 
del Noguera Ribagorsaiia, y té 741 hab. 

ALFARRASi. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Valencia, part. jud. d' Albaida; té 675 hab. 

ALFAS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Torre- 
feta, prov. de Lleida. 

ALFAZ DEL PI. Geog. Poblé de la prov. d' Ala- 
cant, dióc. de Valencia, part. jud. de Callosa d' En- 
sarriá; és prop del mar, y té 1.117 hab. 

ALFECHE. Geog. Barri del terme de Campbell, 
prop. d' Alacant. 

ALFENYICH. ni. Pasta de sucre feta ab oli de 
ametlles dolíjes. Alfeñique. || Met. El delicat de com- 
plexió. Alfeñique. 

ALFENYIQUER. s. Fabricant o venedor d' alfe- 
nyich. Alfeñiquero. 

ALFÉRES. m. Propiament 1' oficial militar que 
porta la bandera; mes ara 's dona aquést nóm a qual- 
sevol subtiiient. Alférez. 

ALFERRÁS. m. Astron. Es- 
trella de la constelació del Pe- 
gas. Alferraz. 

ALFÉS Geog. Poblé de la 
prov., bisb. y part. jud. de Llei- 
da. Está situat a la vora esque- 
rra del riu Set, y té 654 hab. 

ALFETA. f. Astron. Estrella 
de segona grossor de la Co.ona 
septentrional. Alfeta. 

ALFIL, f. Pessa del joch d' es- 
cachs, que imita al elefant. Alfil. 

ALFITÓFACH, GA. adj. Qui troba gust excessiu en 
menjar fariña; que 's manté d' ella. Alfitófago. 

ALFITÓFAGIA. f. Passió, fal-lera per menjar fa- 
riña. Alfitofagia. 

ALFITÓFOBO, A. adj. Qui sent repulsió a la fa- 
riña. Alfitófobo. 

ALFITOFOBIA. f. Repulsió que 's té a la fariña. 
Alfitofobia. 

ALFITOMANCIA. f. ALEUROMANCIA. 

ALFLAVIA. Ant. Eina pera posar liquits. Especie 
de vasija. 

ALFOLBES. f. Ant. fenigrech, sinigrech. 

.ALFÓN (Jaume). Biog. Arquitecte cátala. L' any 
1490, junt ab en Pere Barret, va construir el claus- 
tre gótich del monestir de Montserrat. 

ALFONDECH. m. Paiol. Alfolí, albóndiga, pó- 
sito. II Llotja de niercaders. Lonja de mercaderes. 
m. SITJA, 1. 

ALFONDEGUILLA. Geog. Poblé de la prov. de 
Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Nules; és a 
la esquerra del riuet de Belcaide, y té 958 hab. 

ALFONS. n. p. Alfonso. 

— I DE CATALUNYA, II D' ARAGÓ. Biog. FiU del comte 
de Barcelona Ramean Berenguer IV y de Petronilla de 
Aragó. Va ésser el primer rei de Catalunya, y va 




Segell d' Alfés 



74 



ALF 



ALG 



néixer a Barcelona 1' any 1152. Les Corts generáis 
d' Osea, any 1162, el varen proclamar reí. Tant c6in 
de les armes, cuida de les lletres, éssent aniich y 
protector deis trobadors, conreuant ell nieteix la poe- 
sía. És tingiit cóm el mes antich del poetes catalans; 
empró sois una can^ó d' amor, escrita en cátala pro- 
vensal, ha arrivat fins a nosaltres. Va morir a Per- 
pinyá r any 1196 y va ésser sepultat al monestir de 
Poblet. El seu nóni de fonts era Ramón; mes, després 
de niort el seu pare, la sena mare li va cambiar per 
el de Alfons. 

— II DE CATALUNYA Y III D' ARAGÓ, a qui I' historia 
titula '1 Llibcral. Biog. Fill de Rere II, el Gran, quina 
corona va heretar 1' any 1285, nientres ell era a Ma- 
llorca combatent contra '1 rei Janme. En 1282 con- 
certá matrimoni ab Leonor, filia d' Eduard IV d' An- 
glaterra, mes va morir avans de casars' hi (1291). 
Alfons instituí hereu del seu regne al seu gerniá en 
Jaunie II. e\ Just, rei de Sicilia. 

— III DE CATALUNYA Y IV D' ARAGÓ. Biog. Segón 
fill de 'n Jaume II d' Aragó y de na Blanca de Nápols, 




TREURE 'LS PEUS DE L' ALFORJA. Loc. met. Perdre 
tota consideració o respecte. 
Desmandarse. 

ALFORJA. Geog. Vila de la 
prov. y dióc. de Tarragona, part. 
jud. de Reus. Está en un alt a 
r esquerra de la riera del seu 
nóm, y té 1.909 hab. || — COLL 
DE. Orog. Depressió que hi há 
prop de la v la d' aquest nóm, 
per la que passa la carretera de 
Reus a Cornudella. || — RIERA 
DE. Hidrog. Riera de la prov. de Tarragona, que neix 
sota el coll d' Alforja, passa per les Borjes del Canip 
y Montbrió y desaigua al mar, tocant a Cambrils. 

ALFORJER. m. Qui fa o ven alforjes. Alforjero. 

ALFORJETA. f. dim. Alforjita, alforjilla, alfor- 
juela. 

ALFORRAR. v. a. Donar Ilibertat al esclau. Aho- 
rrar y manumitir. 



Segell d' Alforja 




Retratos deis reis Alfons I a IV de Catalunya, extrets d' un pergamí procedent del Monestir de Poblet 



havent siicceit al seu pare V any 1327 perqué 1' hereu 
de la corona havía prés I' liábit de 1' ordre Hospitala- 
ria, renunciant el regne a favor del seu gerniá Alfons. 
Casat en primeres nupcies ab Teresa d' Enten^a y 
després ab Leonor de Castella, havent tingut suc- 
cesió d' una y altra, va morir ais trenta set anys de 
etat (1335), éssent sepultat a Lleida. 

— IV DE CATALUNYA Y V D' ARAGÓ. Biog. Va néi- 
xer en 1385, éssent fill de Ferrán I (el d' Antequera); 
succeintlo en el trono 1' any 1416. Per son caiácter 
géneros 1' anomenen algúns historiaires el Magnánini, 
y per la protecció que va donar a les manifestacions 
del ingeni, se li ha apropiat també el calificatiu de 
Savi. Aliatdejoana de Nápols, en la Iluita sostin- 
guda per ella contra Lluis d' Anjou, va ésser desates 
per la reina, retornant ais seus estats aragoneses; 
mes, en 1437, ja niorta ella, va proposarse Alfons 
conquistar aquelles terres, y encare que fossen retu- 
des les seues naus a Ponsa, va destronar a la fí a 
Renat d' Anjou, posessionanlse del regne de les diies 
Sicilies en 1442, éssent consagrat pels Papes Eu- 
geni IV y Nicolau V. Fóu fundador de 1' universitat 
de Barcelona en 1450, y va morir en 1458, éssent 
enterrat al monestir de Poblet. 

ALFONSELLO (Doctor Andreu). Biog. Canonge de 
Girona, que vivía en el sigle XV. Va escriure unes 
Notes sobre coses mólt citrioses, particularment so- 
bre les guerres de Joan II, que 's conservaven manus- 
crites al arxiu d' aquella catedral. 

ALFONSÍ, NA. adj. Lo pertanyent a algún deis 
reis espanyols dits Alfons. Alfonsino. || m. Alaravedís 
antich fet encunyar peí rei D. Alfons el Savi. Alfon- 
sino. 

ALFORJA, f. Sach unit pels caps y obert peí mitj 
pera igualar el pés; couiunment s' usa en plural. Al- 
forja. 

TIRAR'HO TOT A L' ALFORJA, fr. TIRÁRSE'HO TOT A 
LES ESPATLLES. 



ALFORRER, A. adj. Esclau que havía obtingut la 
Ilibertat. Horro. 

ALFOU. Geog. Poblet de la prov. y bisb. de Barce- 
lona, part. jud. de Granollers. És demunt de un turó 
prop de Cardedéu, y pertany al dist. municipal de 
Sant Antoni de Vilamajor. 

ALFRED. n. p. Alfredo. 

ALGA. f. Herba que 's cría dins del aigua, tan 
lleugera que la meteixa aigua l'arrenca y queda na- 
d.int. Ova, alga. 

ALGA DE VIDRIERS. Mena d' alga de cama filiforme 
y ramosa, fulles llanceolades, llargues, estretes, toves, 
trencadisses, de color vert fósch y semblantes a co- 
rretges. Quan es seca serveix ais vidriers pera embo- 
ticar pesses de vidre, etc., y de le seues cendres se 'n 
pot fer vidre. Alga de vidriero. 

ALGAIDA. Geog. Vila de Tilla de Mallorca, part. 
jud. de Palma; és a la carretera de aquesta ciutat a 
Manacor y té 4,098 hab. 

ALGALIA, f. Mena de reina olorosa que cría '1 gat 
lie algalia dins d' una bossa que té sota la cua. Alga- 
lia II Ciru. Instrument de metall, que s' introdueix en 
el conduele de 1' orina pera facilitarla. Algalia. 

ALGAMA, (Ríu). Hidrog. Riuet de la prov. de Gi- 
rona que neix prop de Sant Martí Sasserras, passa 
per Liado, Creixell y Santa Llogaya y desaigua a la 
vora dreta del Manol. 

ALGAR. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen- 
cia, part. jud. de Sagunto; és a la dreta del riu Pa- 
lancia y té 761 hab. 

ALGARADA, f Gran avalot o esvalot causat per 
un Iropell de gent, y mes freqüentment per un esca- 
mot de soldáis de cavall, que entra en país enemich 
fent tot el mal que pot, y retirantse després a corre- 
cuita. Algarada. 

ALGARROBERA. Geog. Caseríu del terme de Po- 
llensa, Mallorca. 



ALO 



ALI 



75 



ALGAS. Geog. Casería del part. jud. de Gandesa, 
prov. de Tarragona. És a la dreta del ríii de '1 seu 
noni. 11 — Hidrog. Riu que neix ais porta de Beceit, 
separa part de la prov. de Tarragona de la de Sara- 
gossa y desaigua a la vora dreta del Matarranya, 
sota Nonasp. 

ALGEBAR. m. Aslron. La constelació de Orió en- 
tre 'Is alarbs. Algebaro. 

ÁLGEBRA, f. Part de les matemátiques, que con- 
sidera la quantitat del modo mes general, y la repre- 
senta ab lletres. Álgebra. 

ALGEBRAICAMENT. adv. m. D' una manera alge- 
braica; segóns les regles de 1' álgebra. Algebraica- 
mente. 

ALGEBRAICH, CA. adj. Lo pertanyent a 1' álge- 
bra. Algebraico. 

ALGEBRISTA, m, Professor d' álgebra. Alge- 
brista. 

ALGEMESSÍ. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va- 
lencia, part. jud. d'Alcira; és a la esquerra del riu 
Júcar; és estació del F. - C. d' Almansa a Valencia y 
té 7,995 hab. || — (RIERA DE). Hidrog. AHuent de la 
vora esquerra del riu Júcar, prov. de Valencia. 

ALGENIB. m. As/ron. Una de les dues estrelles se- 
cundarles de la constelació de Pegasso. Algenib. 

ALGENIR. m. Aslron. Estrella de segón ordre fixa 
en el peu dret del planeta Persea. Algenir. 

ALGEPS. m. Ani. Guix. 

ALGER. m. Ciutat d' África. Argel. 

ALGERÍ, NA. adj. Natural d'Alger o lo pertanyent 
a aquesta ciutat o regió. Argelino. 
ALGERRI. Geoá'. Poblé de la pro- 
vincia de Lleida, arxiprestat de 
Áger, part. jud. de Balaguer. Está 
sitiiat a la vora esquerra del No- 
guera Ribagorsana y té 994 habi- 
tants. 

ÁLGIDA, adj. f. Patol. La febre 
quin síntoma principal és el fret 
glacial que 's nota peí tacte per tot 
el CCS del malalt. Álgida. 

ALGIMIA D' ALEARA. Geog. Poblé de la prov. y 
bísb. de Valencia, part. jud. de Sagunto; és a la dre- 
ta del riu Palancia, estació del F. -C. de Terol a 
Sagunto y té 998 hab: !l — d'almonacid. Poblé de 
la prov. de Castelló, bisb. y part. jud. de Segorb; 
té 1,197 hab. 

ALGINET. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Valen- 
cia, part. jud de Carlet; és estació del F. - C. de 
Almansa a Valencia y té 4,916 hab. 

ALGOL, m. Astron. Estrella de segona niagnitut de 
la constelació de Perseu. També 's diu cap de Me- 
dussa. Algol. 

ALGOLMEISSA. f. Astron. Estrella de petita niag- 
nitut que hi liá a la constelació de Cáncer. Algol- 
meiza. 

ALGOM. pron. QUELCOM. 

ALGORAB. ni. Astron. Una de les estrelles de la 
constelació del Corb. Algorab. 

ALGORFA, f. Golfa. 

ALGORFA. Geog. Poblé de la prov. d'AIacant, 
bisb. y part. jud. d'Orihuela; és a la dreta del riu 
Segura y té 416 hab. 

ALGORITME m. Mat. Ciencia que tracta del cál- 
cul aritniétich y algebraich; teoría deis nombres. 
Algoritmo. 

ALGORÍTMICH. m. Mat. Lo pertanyent o relatiu 
al algoritme. Algorítmico. 

ALGOTSIL. m. Ant. y 

ALGOTSIR. m. Ant. AGLSIL. 

ALGÚ, NA. adj. Indef. Alguno, alguien. 




Segell d'Algerri 




Segeh d' Alguayre 



ALGIJ ALTRE. Otro. 

SI ALGÚ. Si alguno. 

ALGUAYRE. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Lleida, part. jud. de Balaguer. 
Está siiuat a la vora esquerra del 
canal de Pinyana y té 2 346 hab. 

ALGUER. Geog. Ciutat de Cer- 
denya qu' are forma part del reg- 
ué d' Italia. Té 12,000 liab. Va 
ésser fundada en el temps de la 
dominació catalana-aragonesa, 
parlantse encara en la seua co- 
marca el cátala que s' usa en les 
sessións del seu municipi, per mes 
que sía la iialióna la Uengua oficia!. La nostra litera- 
tura, té en aquella localitat fervents conreuadors, 
publicants 'hi, ademes c'e varíes obres escrites en cá- 
tala, períódictis redactáis en el meteíx llenguatge. 

ALGUIRANDO. ni. Cuitando. 

ALGÚN, A. adj. Indef. ALGÚ. || adj. Anteposat al 
substantiu, Algún; y si 'I substantiu se li anteposa 
o 's calla. Alguno. 

ALGÚN TEMPS Y ALGUNA HORA. m. adv. En otro 
tiempo, un tiempo fué ó hubo. 

ALGUNA VEGADA, ni. adv. Alguna vez. 

ALHABOR. m. Astron. Noni arábich de la estrella 
Siri. Alhabor. 

ALHAJA, f. Joya. 

ALHAJÓS. til. Astron. Estrella de primera magní- 
tut pertanyent a la constelació delcotxeio. Alhajoz. 

ALHAYOT. ni. Astron. Alhajós. 

ALHENYA. f. Eot. ant. Olivella. 

ALHOMAYDI, (Mohamet, Ben Fatig Abu Aabda- 
llah). Biog. Famós historiaire serralií, natural de Ma- 
llorca, fill d' un savi analista. L' any 1055 (448 de 
la egira), va viatjar pél Orient. Va morir l'any 1095. 
Deixá escrita la obra Ghaamar, historiant els anals 
d'Andalusía y els seus honies ilustres. 

ALL m. En el joch de la secansa dos o tres cartea 
d' un meteix punt. Ali. 

FER ALÍ. fr Anar a una, fer companyía. Entenderse 
para uu objeto dado. 

ALIACI, A. adj. Bol. Que se sembla al all o 'n té 
r olor Aliáceo. 

ALIACRE. m. Fel sobreixit. Ictericia. 

ALIANDA. Geog. Caseríu del ternie d' Onteniente, 
prov. de Valencia. 

ALIANSA. f. Acció y efecte d' unirse dues o mes 
persones. Alianza' i| Pacte, aocietat entre 'la prin- 
ceps de diferents Estats pera defensarse mutuament 
de Ilurs enemiclis. Alianza, confederación. II Paren- 
tiu. Alianza, parentesco, conexión. 

ALIARSE. V. r. Unirse 'Is princeps de diferents Es- 
tats pera defensarse de Ilurs enemichs. Aliarse, coli- 
garse, confederarse. || Unirse, coligarse ab altre. 
Aliarse, mancomunarse. 

ALIAT, DA. p. p. Aliado, da. 

ALI - BEY EL ABBASÍ. Biog. Vegis Badía y Leblich 
(Domingo). 

ALIBLANCH, CA. adj. Ornit. Aucell que té les ales 
blanques. Albidipenna. 

ALICACABÍ. m. Bot. BUFETA DE OOS. 

ALICANTÍ, NA. adj. ALACANTÍ, NA. Natural d'AIa- 
cant y lo pertanyent a aques- 
ta ciutat. Alicantino. 

ALICANTE MAJOR. Geog. 
Caseríu del ternie de Muro. 
Mallorca. || — menor. Case- 
ríu del ternie de Muro, Ma- Alicates 
Horca. 

ALICATES, f. Art. y OH. Mordassetes ab punta pera 
fer cadeneta de rosari, que s' utilisen pera subjectar. 




76 



ALI 



ALI 



tor^e o trancar alguna pe^a prima de nietall. || —DE 
PUNTA. Les que teñen els caps rodons y afuats. || — 
DETALL. Les que en forma de tenalla, estisora, etc., 
serveixen pera tallar fils nietáliclis. || — planes. Aque- 
lles que per dalt se junten en dos extremitats planes. 
Alicates. 

ALICH ROIG. Orna. Flamenco rojo. 
ALICIENT. m. Inceniiu, atractiu. Aliciente. 
ALICORN. m Mitol. !Kn\ma\ fabulós semblant a un 
cavallet ab una banya al niitj del froiit. Zool. Els 
naturalistes solen donar aquest nóm al rinoceront. 
Unicornio, monoceronte. 

ALÍDADA. f. Geotn. Regla terminada per dues pi- 
ñales verticals a la meteixa, que gira sobre 'I centre 
de certs Instruments pera niidar ánguls, tais cóni 
/' astrolabi y'l grafomelre. Alidada. 
ALIENACIÓ. f. ENAJENAUÓ. 

ALiENACió MENTAL, f. Patul. Bogería, deliri, frene- 
sí, perdua de la rao, del judie!, del seiiy. Alienación 
mental. 
ALIENAR. V. a. Enajenar. 

ALIFAFA. ni. Tumor a les carnes de les cavalle- 
ríes. Alifafe. 

ALIFORME, adj. Hist. nat. Que té la forma d' una 
ala. Aliforme. 

ALIGA, f. Aucell de presa, de béch fort, aguda 
vista, y que vola mólt alt. Es el rei deis aucells 
Águila. II Insignia de la legió romana. Águila. || 
Astron. Constelació boreal de vint y una estrelles, de 
les quals les tres mes notables se anonienen les tres 
Maríes. Águila. || — Nu- 
mism. Moneda d' or en 
temps deis Reís Católichs, 
que valía den rals de plata. 
r.guila. II Moneda d' or de 
Méjich y deis Estats Units 
de América Aliga. || — 
BLANCA, f. Ordre militar 
instituida per Ladislau III, 
rei de Polonia. /í?í///a blan- 
ca. II Zool. Quebranta hue- 
sos. Sangual. \\ — BORDA. 
Aguilucho, águila bastar- 
da. II — CORONADA IMPE- 
RIAL, CRICRI, CUA-BARRADA 
CALVADA, CAUDAL, ESTO- 
RENYA , MELIONA, CARRE- 
TERA. Diferentes especies del género Falcó. |i — 
PASMADA. Blas. La que 's posa ais escuts ab ales 
baixes y tancades Águila pasmada. ¡\ — PESCA- 
DORA. Aliga marina que comunment se trova en 
alta mar. Aliga pescadora. || — REAL. La mes gran 
de totes; té 'I becli mólt gros y blavench y els ulls 
grossos y fondos. Águila real ó dorada. 

ÉSSER UNA ÁGUILA. Loc. mct. Esser molt destre. 
Esser una águila. 

ESSERNE L' ALIGA, fr. Esser algú molt destre en la 
cosa de que 's parla. Corlarlas ó matarlas en el aire; 
cogerlas al vuelo. 

VÉUREHí MES QUE UNA ALIGA. Loc. Ver más que un 
lince. 
ÑAS D' ÁGUILA. Nariz agui:eña. 
ALIGACIÓ. f. Barreja de dues o mes coses. Aliga- 
ción. II Aril. Operació qu' ensenya la proporció en 
que deuen barrejarse les coses pera donarles 'hi el 
valor que 's desitja. Aligación. 

ALIGAT. Ornit. ASTor. || — dels PETITS. Busardo, 
harpaya de los pantanos. 

ALIGOT. m Ornit. El poli del águila. Aguilucho. 
II— Aucell de presa mólt abundant, llarch d 'uns 
quaranta centímetres; essent vell tira a color de xa- 
colata y té la gorja blanquinosa. Viu ais boscos y 
menja rates, taups, serps, granotes y escarbats. Mi- 
lano rojo. II Aucell nocturn, mena de duch, d' uns 
quaranta cinch centimetres de llarch, d' un color 




Aliga 



entre vermell y negra, béch córb cubert de plomes, 
ulls grans situats a la part anterior del cap, y de- 
munt d' aquest unes plomes dretes que figuren ore- 
lles. Alucón. || Ictiol. Cert peix de mar. Aligóte. 

ALIGOTA. m. aum. Blas. Aligassa, aliga grossa o 
gran. Aguilón. 

ALIGUENYA. f. Bot. Planta perenne de carnes 
d' uns 50 a 80 centimetres d' alsada; té les fui:es de 
un vert fosch per la part superior y grogoses pél in- 
revés. Fa móltes flors, que consten de cinch tulles 
roges, blQves, morades o blanques, segóns les diferen- 
tes varietats d'aqueixa planta, que 's conrea per 
adorno ais jardins. Aguileno. 

ALIGUERA. f. La roca alta ont les aligas hi fan el 
niu. Aguilera. 

ALIGUETA. dim. d' aliga Aguilucho, aguileja || 
f. Blas. Divisa que's representa ab un' aliga sense 
béch ni urpes, volant dret al sol. Significa que'l fill 
imita al sen pare, servint al príncep. Aguililla. 

ALIJAMA f. Ant. junta o barri de moros o jueus. 
Aljama. 

ALIMARIES. f. Ant. Senyals que 's fan ab lluní 
Alimara, ahumada. 

ALIMENT. m. Prodncte animal o vegetal ab que 
r lióme se sustenta y creix. Alimento. || Lo que ser- 
veix pera conservar algunes coses inanimades, com 
la llenya respecte del foch. Pábulo, alimento, || Lo 
que fomenta algún afecte o passió. Pábulo, cebo, 
alimento. 

EL BON ALIMENT FA BON ENTRETENIMENT, Ref. Al- 
tres diñen: EL BON ALIMENT FA TORNAR JOVE A LA 
GENT. Denota que '1 bon aliment fa recobrar les for- 
ses perdudes, y en certa manera allarga la vida. Cara 
sin dientes hace á los muertos vivientes. 

ALIMENTACIÓ. f. Acció y efecte d' alimentar. Ali- 
mentación. II Quim. Operació per la qual se dona 
mes consistencia y solidesa a una substancia o ma- 
teria. Alimentación. 

ALIMENTAR, v. a. Criar, donar aliment. Alimen- 
tar, nutrir. || Mantindre. Alimentar. || Senyalar ali- 
ments a algú. Alimentar. || Donar vigor, fomentar 
per medi de calor natural. Alimentar, fomentar, nu- 
trir. II Aplicar materia a algunes coses inanimades, 
cóni: llenya al foch. Alimentar, cebar, nutrir, jj Fo- 
mentar algún efecte o passió. Fomentar, alimentar, 
cebar, atizar. 

ALIMENTARIA, adj. For. Subgecte a qui li senya- 
len aliments. Alimentario, alimentista. 

LLEí ALIMENTARIA. La que Obliga ais filis a donar 
aliments ais pares. Ley alimentaria. 

ALIMENTARSE, v. r. Menjar. Alimentarse, nu- 
trirse 

ALIMENTARSE DEL AIRE. fr. Tindre vanes esperan- 
ses. Mantenerse del aire. || Menjar poch. Sustentarse 
del aire. 

ALIMENTAT, DA. p. p. Alimentado, da. 

ALIMENTICI, A, adj. Pertanyent al aliment o a la 
alimentació. Alimenticio. || Med. Porció de quimo 
destinat a la nutricio y que 's converteix en la pro- 
pia substancia del individuo alimentat. Alimenticio. 

PENSIÓ ALIMENTICIA. Juris. PENSió. || Quantitat se- 
nyalada per vía d' aliments. Pensión alimenticia. 

ALIMENTOS, A. adj. Substanciós, nutritiu, que té 
virtut d' alimentar. Alimen- 
toso. 

ALIMENTS. m. pl. La pen- 
sió que 's senyala pera la 
manutenció d'algú. Alimen- 
tos, asistencias. 

ALINS. Geog. Vileta de 
la prov. de Lleida, hisb. de 
la Seu d' Urgell, part. jud. 

de Sort. Está situada a la valí del seu nóm y té 
230 hab. || — (PUlO D'). Orog. Puig de 2.787 met. 



Aiins 



Segell d'Alins 



ALI 



ALM 



77 




Ssgell d' Alinyá 




Segell d'Alió 



d' altitut, sitiiat al S. E. de Alins, prov. de Lleida. 

II — (VALL D'). Valí que coinensa al peu del port de 

Cabús, frontera occidental de Andorra y acava a 

la vora esquerra de la Valí Fa- 

rrera, prov. de Lleida. 

ALINYÁ. Geog. Poblé de la pro- 
vincia de Lleida , bisb y part. 
jud. de la Seu d' Urgell. Té ajunt. 
y 489 hab. 1| Hidrog. Riu de la 
prov. de Lleida ; neix al coll de 
Comte, a les niontanyes de la 
Vansa; passa pels termes d' Ali- 
nyá, Perles y Canellas y desaigua 
a la vora esquerra del Segre, una 
mica mes aniunt de Coll de Nargó. 

ALIO (Francisco). Biog. Escriptor musical que va 
néixer a Barcelona 1' any 1862, morint a la nieteixa 
ciutat en 1908. Essent deixeble d' en Vidiella, en el 
piano, y del niestre Barba en la conipos'ció, de xá es- 
crites di verses barqueroles, algunes bastant reinipre- 
ses: recolectava cansons populars. La seva obra mu- 
sical és el volum de Cansons pera cant y piano, lletra 
de Verdaguer, Mestres, Matlieu y Quimera, decorada 
ab dibuixos del propi Alió (Bar- 
celona, 1887), quins origináis va- 
ren figurar en la Exposició del Cen- 
tre Aquarelista de Barcelona. 

ALIÓ. Geog. Poblé de la prov. y 
dióc. de Tarragona, part. jud. de 
Valls. Té 690 hab. 

ALIOLI. ni. Composicíó d' alls 
picats y oli ben debatut. Ajiaceite. 
ALIOT. m. Astron. Una estrella 
de la Ossa major, que serveix pera 
conéixer o calcular 1' altura del Pol. Aliot. 

ALIQUANTA. adj. Matem. Cada una de les parts 
que no poden ésser contingudes exactament en un 
tot; parts numériques que no divideixen exactament 
una quantitat total, cóm: 2 tespecte de 7. Alicuanta. 
ALÍQUOTA. adj. Matem. Cada una de les parts 
contingudes en un tot cert número de vegades, cóm: 
«ei 4 respecte del 8, per estar contingut en ell dues 
vegades.» Alícuota. 

ALIRÓ. m. Ala plomada. Alón. 
ALIS. adj. S' aplica al pá sense Uevat. Cenceño, 
ácimo. 

ALISAR, v. n. Ant. Y 'Is seus derivats. Relliscar. 
II v. a. AlHsar. 

ALISCARA. For. Pena imposada pels Usatges al 
detentor u ofensor d' algún cavaller; consistía en 
donar voltes ab els peus delscalsos y en térra difor- 
nie per tot 1' entorn del castell del senyor ofés, o en 
passejarse a arbitri del jutge per les deu propietats 
imniediates. Aliscara. 

ALISSARL m. Ind. Les arrels seques de la gransa 
que serveixen pera tenyír de vermell les teles. Ali- 
zario. 

ALISSÁRICH, CA. m. Quim. Ácit que s' extreu de 
1' alissarina. Alizárico. 

ALISSARINA. í. Qiiím. Materia colorant, roja, so- 
luble dins del alcofoll y del ácit sulíúrich, que s' ex- 
treu de la rubia juiít ab altre substancia groga, de 
la que se la separa xafantla dins de 1' aigua. Aliza- 
rina. 

ALISSIS. adj pl. Meteor. Vents constants de la sona 
intertropical, que bufen desde '1 N.E. al hemisferi N. 
y desde '1 S.E. al hemisferi S. Alisios. 

ALITENDRE. adj. Ales tendres; aucell d' ales ten- 
dres. Alitierno. 

ALIURA. f. Ant. Aspi. 
ALIURAR. v. an. Ant. Aspiar. 
ALIVIADÍSSIM, A, adj. sup. Aliviadísimo. 
ALIVIADOR, m, Qui alivia. Aliviador. 



ALIVIAR. V. a. Alleugerir de cárrega o pes. Ali- 
viar, aligerar. |i Met. Socorre, donar auxili. Aliviar, 
relevar. |1 Mitigar, suavisar. Aliviar, mitigar, sua- 
vizar. II Consolar en les penes o afliccions. Aliviar, 
consolar. || Met. fam. Pillar, robar. 

ALIVIARSE, v. r. Calmarse algún sentiment, ma- 
laltia, pena, tristesa o dolor. Despejarse, calmarse. 

ALIVIAT, DA. p. p. Aliviado, mejorado || adj. Se 
usa ab els verbs trovarse, sentirse. Aliviado, mejo- 
rado. 

ALIVIATIU. adj. Ant. Una cosa que té la facultat 
de consolar, que alivia, que calma les penes. Alivia- 
tívo. 

ALIVIO, m. Disminució de nialaltía. Alivio, mejo- 
ría. II Auxili. Alivio, auxilio. || Descans, desaogo, 

consol. Alivio II REMEI, ESMENA. 

ALJABA, f. Ant. BUIRACH. 

ALJENET. m. Astron Estrella qu' está a la dreta 
de la constelació Perseu. Aljenet. 

ALJENIT. m. Astron. Estrella de segona dasse al 
peu de la constelació Perseu. Aljenit. 

ALJETI. m. Astron. Estrella situada al cap d' Hér- 
cules. Aígeti. 

ALJORF. Geog. Poblé del dist. munpal. d' A bayda, 
prov. de Valencia. 

ALJUB. ni. Ant. Cisterna. || Esperó pera que la co- 
rrent no perjudiqui les vores deis rius. Parapeto, 
reparo, estribo. 

ALJUBA. f. Vestidura morisca, que es una mena 
de sacli sense mánegas. Aijuba. 

ALJUVAR. m. Ant. AXOVAR. 

ALM, A. adj. Poét. Lo que cría 
o alimenta. Almo. |1 Met. poét. 
Venerable, benéfich. Almo. 

ALMACELLES. Geog. Poblé 
de la prov., bisb. y part. jud. de 
Lleida, que té estació en el F.-C. 
de Saragossa a Barcelona. És cap 
d' ajuntament y té 1.411 habi- 
tants. 

ALMACELLETES. Geog. Poblé 
d' Almacenes, prov. de Lleida. 

ALMÁCERA. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part. 
jud. de Valencia; és a la dreta de la riera de Carra- 
ixet y té 1.677 habitants. 

ALMADRA. Geog. Caseriu del terme d' Alaró, Ma- 
llorca. 

ALMADRABA, f. Filat pera pescar la tunyina. Al- 
madraba. II Pesca de tunyina. Almadraba. || El pa- 
ratge ont se pesca la tunyina. Almadraba. || Qui se 
ocupa en dita pesca. Almadrabero. 

ALMAGEST. m. Colecció d' observacions geomé- 
triques y astronómiques. Almagesto. || Denominació 
dimanada del famós Ilibre que ab aquest nóm va es- 
criure Ptolomeu 1' any 140 de la nostra era, y qu' es 
el Ilibre mes antich que tracta d' astronomía. 

ALMAJANECH, ni. Máquina de guerra que servía 
pera tirar pedrés. Mandrón. 

ALMANAQH. ni. PRONÓSTiCH. 

ALMANCO. ad. A lo menos, al menos, por lo 
menos. 

ALMANDINA, f. Min. Pedra preciosa, de base de 
I' alúmina y d' óxit de ferro, de color violat, niólt 
semblanta al granat. Almandina. 

ALMANGONAR. v. a. ALMANGRAR. 

ALMANGRA. f. Barreja natural d' alúmina y al- 
tres terres ab óxit roig de ferro. Almagre, almagra, 
almazarrón. |1 Terreno abundant d' almangra. Al- 
magral. 

ALMANGRAR. v. a. Pintar d' almangra. Alma- 
grar. 




S'gell d'Ahmcelles 
del dist. munpal 



78 



ALM 



ALM 




Segell d'Almatret 



ALMANGUENA, f. Ant. Almangra. 
ALMARRA. Geog. Caseriu del dist. niiinpal. de 
Castalia, prov. d' Alacant. 

ALMARRAES. m. pl. Eines d' espinyolar coto Al- 
marraes. 

ALMARRAIXA f. MORRATXA. 
ALMARTECH. m. Ant. litargiri. 
ALMASÍ. Geog. Terine rural de la prov. de Lleida, 
part. jud. de Balaguer. 

ALMASÓ. Geog. Caseriu del dist. niunpal. de Pe- 
nelles, prov. de Lleida. 

ALMATELL. Geog. Caseriu del 
Ajuntament de Sobreinunt, part. 
jud. de Vicli. 

ALMATRET. Geog. Poblé de 
la prov. y part. jud. de Lleida. 
Está sitUcit dalt d' una altura a 
la vora esquerra del Ebre y té 
1.390 hab. 

ALMAZORA. Geog. Vila de la 
prov. y part. jud. de Castelló, 
bisb. de Tortosa; és a 1' esquerra 
del riu M jares y 1é 7.228. hab. 

ALMEDÍJAR. Geog. Vila de la prov. de Castelló, 
bisb. y part. jud. de Segorb; és a 1' esquerra del riu 
Palancia y té 808 hab. 

ALMEDROT. m. Ant. ALMODROCH. 
ALMEGÓ. m. Bot. Planta forratjera indígena, de la 
fam. de les lleguminoses, que fa les fu les de tres en 
tres y les flors vermelloses; aqüestes son mólt aro- 
mátiques y s' usen cóin a resolutives y calmants con- 
tra la tos, mal d' ulls, flates, etc. Trébol oloroso. 

ALMENAR. Geog. Vila situada al mitj d' un plá; 
prov. y bisb. de Lleida; pait. jud. de Balaguer. Té 
ajunt. y 2.260 hab. 

ALMENAR (Joan). Biog. Metge valencia, de mol- 
ía celebritat en el sigle xvi. Es 1' autor del Uibre 
De morbo gallico, reimprés en distintes c utats del 
extraiiger, interessant en lo que pertoca a 1' historia 
de r aparició d' aquella nialaltia 
a Europa. 

ALMENARA. Geog Vila de la 
prov. de Castelló, bisb. de Tor- 
tosa, part. jud. de Nules; és es- 
tació del F.-C. de Tarragona a 
Valencia y 1é 1.424 hab || -(SE- 
RRA D') Orog. Serra de la prov. 
de Lleida; forma la vessant dreta 
del riu Ció, extenentse de O. a E. 
desde Balaguer fins a Aranyó. || 
— ALTA. Geog. Poblé del dist. muiipal. d' Agramunt, 
prov. de Lleida. || — BAIXA. Geog. Terme rural del 
niunicipi de Pulióla, part. jud. de Balaguer 
AL MENOS, adv. m. y 
AL MENYS. adv. m. A LO MENOS. 
ALMERICH (Jaume). Biog. Argenter barceloní, 
que va ésser Conceller de la ciutat de Barcelona 
r any 1481. 

ALMESCAT. m. Bot. Planta reinosa de la fam. de 
les llabiades, que fá uua olor per 1' estil de la del 
pi; és petita y té les flors grogues. Píníllo almiz- 
clado. II AGULLOTS. 

ALMESCH. m. Droga olorosa de la sanch presa 
que té junt al melich cert animal de les Indies, sem- 
blant al cerv. Almizcle. 

ADOBAR AB ALMESCH. Almizclar. 
ALMESQUERA. f. Vas d' olors. Pebetero, perfu- 
fumador. || Mena de rata d' aigua que fá olor d' al- 
mesch. Almizclera. 

ALMESQUÍ. f. Bot. JONQUILLO. 
ALMÍBAR, m. Sucre cuit ab aigua fins que prén 
cert puut de consistencia. Almíbar. || Dols de fruites 
en conserva. Almíbar. 




Sege'l d' Almenara 



ALMIRALL. m. Ant. ALMIRANT. 
ALMIRALL Y LLOZER (Valentí). Biog. Advocat, 
escriptor cátala y notable politich. Nasqué a Barcelo- 
na r any 1841, morint en la meteixa ciutat 1' any 1904. 
Va cursar liéis fins a 1863. En 1866-67 va secundar 
al seu amich Soler (Pitarra) en la creació del teatre 
cátala. Va comeiisar la tasca política en 1868, forta- 
nient possessionat del dret politich y de la organisa- 
ció deis Estats. De bon principi va propagar 1' auto- 
nomía y la federació cóni únich remei ais mals de 
Espanya, perseverant, ab talent y clarividencia, pri- 
mer entre 'Is republicans federáis y mes tart (janer 
de 1884), convertint en franca aspirado política el 
moviment catalanista, literari y artístich fins alesho- 
res. Va organisar el famós Pacte de Tortosa (18 Maig 
1869), fundant y dirigint el diari El Estado Catalán 
(Barcelona 1869-1873 y Madrit 1873), en el qual feu 
gran campanya autonomista. Del 1871 al 1873, presi- 
dint 1' Hospici de Barcelona, va reorganisar la casa 
ab trassa exemplar Desde Maig de 1879 al Juny de 
1881 feu a Barcelona el Diari Cátala, primer publicat 
en la nostra llengua, escampant la llevor autonomista. 
En 1881, en el Congrés cátala de jurisconsults, per 
son talent y esforgos, va salvar el dret civil de Cata- 
lunya. En 1880 fóu organisador y president del pri- 
mer Congrés Catalanista (mil doscents inscrits) y en 
1883 del segon Congrés, en el qual s' aprová el pro- 
grama del Catalanisme. Fóu la principal figura del 
Centre Cátala de Barcelona (1882 a 1888), ont dona a 
coneixer gran quantitat deis séus excelents escrits de 
doctrina autonomista-catalana. Peí Janer de 1885 va 
redactar la famosa Memoria al rei Alfons XII, en qui- 
na comissió va figurar. En 1886 fóu president deis 
jochs Floráis. En 1887 organisá les lestes populáis 
de Hostalrich, al posarse la lapida conmemoradora 
del primer drama cátala, Les joles de la Roser (Pita- 
rra, 1865). Del 1893 al 1895 va montar y organisar 
la Biblioteca pública Arús, com testamentar! de 
aquell escriptor. Fóu president de 1' Ateneu Barce- 
loní (1896). Son remarcables, entre altres escrits 
séus: Bases para la Constitución federal de la nación 
española y para la del Estado catalán (Barcelona, 
1868); La República federal española; datos para su 
organización (Barcelona, 1873); La Confederación 
suiza y la Unión americana, estudi politich compara- 
tiu (Vilanova y Geltrú, 1881); Contestación al dis- 
curso leido por don Gaspar Núñez de Arce en el Ateneo 
de Madrid (Barcelona, 1885); L'Espagne íelle qu'elle 
est (París, 1886), traduída també al castellá; Lo Cata- 
nisme; motius que 7 Ilegitiman; fonaments cientifichs 
y solucions practiques (Barcelona, 1886); Obras y es- 
critos políticos y literarios de Valentín Almirall, edi- 
ció en llengua castellana. (Vegis lámina sola de retra- 
tos, Iletra A). 

ALMIRALLA. Ant. ALMIRANTA. 
ALMIRALLAT. m. Tribunal de marina. Almiran- 
tazgo. II El dret que 's paga a 1' almirant. Almiran- 
tazgo. II Terme ont s' extén la jurisdicció de 1' almi- 
rant. Almirantazgo. l| Jutjat particular de 1' almirant. 
Almirantazgo. 

ALMIRANT. m. Aquell que té jurisdicció ab sol y 
mixte imperi en les coses de mar y '1 mando absolut 
de les armades, vaixells y galeres. Almirante. || El 
qui mana una esquadra després del primer general. 
II Graduado superior en la marina de guerra de mól- 
tes nacions. Almirante. 

ALMIRANTA. f. La muller de 1' almirant. Almi- 
ranta, almirantesa. |1 La ñau que monta 1' almirant 
o el segón general. Almiranta. 
ALMIRANTASCH. m. ALMIRALLAT. 
ALMISERAT. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Valencia, part. jud. de Gandía; és a 1' esquerra del 
riu Beiiissa, y té 329 hab. 

ALMODROCH. m. Ant. Salsa feta d' olí, alls, foi- 
matge y altres coses ab que s' assaonen les albergi- 
nies. Almodrote. 



ALM 



ALO 



79 




Alraogavers 



ALMOGÁVER. m. Soldat deis cossos que felen 
correries per les ierres deis eneniichs. Almogávar, 

almogárabe. || 
Home del camp 
que forinava 
partides ab al- 
tres y feia co- 
rieries per les 
terres del ene- 
luich. Almogá- 
rabe. 

ALMOGAVE- 
RÍA. f. El con- 
liint d' alniogá- 
vers. Almoga- 
varía. II La pro- 
fessió d' almo- 
gáver. Almo- 
gavería. 

ALMOHA- 
DES, ni.pl. Mo- 
ros vassalls del 
re¡ A 1 mogadí 
que varen vin- 
dre a Espanya 1' any 1146. Almohades. 
ALMOINA. f. Caritat. Limosna. 

L' ALMOINA, QUAN LA FARÁS, NO MIRIS A QUI LA 
FAS. Ref. Vot dir que 1' heme deu fer bé a tothoni 
sense distinció de cap mena. Haz bien sin mirar a 
quien. 

ALMOINER. m. Qu¡ distribueix |les almoines. 
Limosnero. Il Qui les rccull. Limosnero, demanda- 
dor, cuestor. || Qui fá alnioina per caritat. Limos- 
nero. II FRARE D' ALFORJA. || —DE GRANS. El relllgiós 
mendicant que recullía peí mes d' Agost 1' almoina 
deis grans. Agostero. 

ALMOINES. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de 
Valencia, part. jud. de Gandía; és a la dreta del riu 
Serpís, y té 480 hab. 

ALMÓMETRE. m. Fís. Instrument pera midar la 
■evaporació d' un eos. Almómetro. 

ALMOR. Geog. Poblé agregat al dist. munpal. de 
la parroquia de Besalú, prov. de Girona. 

ALMORADÍ. Geog. Vila de la prov. d' Alacant 
bisb. d' Orihuela, part. jud. de Dolores; és a la vora 
del riii Segura, y té 4 818 hab. 

ALMORAQUÍ. Geog. Caseriu del dist. munpal. de 
Monóvar, prov. d' Alacant. 

ALMORÁVIDES, m. pl. Moros africans, vassalls 
de Joseph Tepliin,que varen dominar a Espanya desde 
1093 a 1148. Almorávides. 

ALMORAYRA (Cap d'). Orog. Cap. de la prov. 
d' Alacant, part. jud, de Denia. 

ALMORSAR. ni. y v. a. Ant. ESMORSAR. 
ALMOSSÁRABE. ni. Cristiá que vivía baix la do- 
minació deis moros que dominaven part del territori 
■espanyol. Almozárabe |1 Oficl, rite y niissa qu' usa- 
ven llavors y qu' encare avui día usen en una capella 
de la catedral de Toledo. Almozárabe. 

ALMOSTA. f. Porció de grans, fruites, dolgos, etc., 
que cap en les dues mans juntes. Almuerza. 

ALMOSTER. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de Ta- 
rragona, part. jud. de Reus. Té 455 hab. Está situat 
a niitj coster de la monianya entre Reus y La Selva. 
ALMOXERIF. m. Qui cuida de cobrar 1' almoxeri- 
íat Almojarife. 

ALMOXERIFAT. ni. Dret d' entrada y sortida del 
regne que pagaven els géneros. Almojarifazgo, al- 
mojarifadgo || m. Cárrech o empleu d' aliiioxerif. 
Almojarifazgo. 

ALMUDAINA Geog. Poblé de la prov. d' Alacant, 
dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és al 
peu d' una montanya, y té 480 hab. 



ALMUDÉJAR Geog. Partida rural del terme de 
Casares, prov. de Tarragona. 

ALMUDES (Les). Orog. Montanya de la vera 
dreta de la riera d' Algemesf, part, jud. de Carlet, 
prov, de Valencia 

ALMUGADÉN. m. Capitá d' alniogávers. Almoca- 
dén, almocatén. 

ALMUGÁVER, m. Almogáver. 

ALMUNIA. Geog. Caseriu del municipi de Castell- 
ví de la Marca, part. jud. de Vilafranca del Panadés. 

ALMUSAFES. Geog. Vila de la prov. y bisb. de 
Valencia, part. jud. de Sueca; és a Ponent de 1' Albu- 
fera, y té 2.285 hab. 

ALMUSSA f. ARMUSSA. 

ALNA. f. Ant. Mida un poch niés curta que la mitja 
cana, qne s' usava e:i algúns punts d' Espanya. Ana. 

ALÓ. m L' ala de gallina, capó, etc. Alón. 

ALÓ-ALET. adv. m. Ter. Poch a poquet. Despacito. 

ALOCH. m. Bot. Mala de la fam. de les verbená- 
cees, de branques blincadisses, quines tulles semblen 
mans obertes y quina flor fá cóm una mena d' anell. 
Agnocasto, zausgatillo, zargatillo, saucegatillo, 
pimiento loco ó pimientillo. 

ALOCUCIÓ. f. Plática o discurs, generalment 
breu, dirigit per un superior ais séus subordináis. 
Alocución. 

ALODIAL, adj. For. S' aplica ais bens Iliures de 
tota cárrega o, en altres páranles, ais bens quin do- 
mini directe va junt ab el domini útil. Alodial. 

ALODIALMENT. adv. m. For. En alou o alodial. 
Alodiaimente. 

ALODIARI. adj. For. Senyor directe. Señor di- 
recto 

ALÓFAN. m, ALLOFANA. 

ALOGOTROFIA. f. Med. Irregularitat en les nutri- 
cions, que altera les formes de certes parts del cós y 
les hi dona un aunient extraordinari. Alogotrofia. 

ALOJA, f. Ant. Beguda d' aigua, niel y especies. 
Lloja. 

ALOMANCIA. f. Endevinació per medi de la sal; 
superstició deis que creuen que ha de resultar algún 
mal del fet de vessarse la sal dennint la taula. Alo- 
mancia. 

ALOMANÍA f. Passió per la sal. Alomanía. || 
Propensió a creure que ab la sal poden ferse mira- 
des. Alomanía. 

ALOMÁNTICH, CA. adj. El qui endevina o prediu 
péls accidents que s' escauen manejant la sal. Alo- 
manciano y alomántico. 

ALOMAR Y BARBARIU (Antoni Ignasi). Biog. 
Metge mallorquí distingit. Escriptor professional de 
mólta valúa. Va néixer en la vila de Mur 1' any 1823 

ALÓMENOS, adv. ALMENYS. 

ALONDÓ. Geog. Arrabal del dist. munpal. de Fa- 
rrera, prov. de Lleida. 

ALONET ni. dim. Aló petit. Aloncillo. || ALETA. 

ALONGACIÓ, f. Ant. PROLONGACIÓ. 

ALONGAMENT, m. Ant. DILACIÓ, APLASSAMENT. 

ALONGAR. V. a. Ant. ALLARGAR. 

ALÓPATA s. y adj. El qui segueix el sistema de 
r alopatía. Alópata. 

ALOPATÍA f. Sistema médich que consisteix en 
tractar les nialalties ab reméis contraiis ais sínto- 
iiies que presenten Alopatía. 

ALOPÁTICH. adj. Med. Lo que té relació ab 1' alo- 
patía o ab els alópatas. Alopático. 

ALOPECIA, f. Med. Malaltía que consisteix en la 
caiguda total o parcial del peí. Alopecia. 

ALOPECÍA. f Mena de tinya que fá caure '1 ca- 
bell. Alopecia, pelona, peladera. 



80 



ALO 



ALS 




Segell d' Alós de 
Balaguer 




ALORA, adv. t. Ani. aleshores, 

ALÓS. Geog. Poblé del dist munpal. d' Isil, prov. 
de Lleida. || Caseriu del terme de Santa Margarida 
(Mallorca). || —DE balaguer. Vila 
de la provincia de Lleida, bisb. de 
la Séu d' Urgell, part. jud. de Ba- 
laguer. Está sitúa 
da a la vera dreta 
del Segre, aigües 
amunt de la des- 
embocadura del 
Noguera Pallare- 
sa. Té 780 hab. || 

— D' ESTERRI, DE 

ANEU. Geog. Lloch 

situat a la dreta 
del Noguera-Pallaresa. 

ALÓS (Joan). Biog. Metge cátala 
que vivía a Barcelona en la segona nieitat del si- 
gle XVII. L' any 1664 va ésser nonienat professor 
d' anatomía y farmacia d' aquella facultat, escri- 
vint varies obres sobre dites dues ciencies, essent 
ne la mes remarcable la titulada Disqiiisitio de corde 
dominis physiologica et anatómica. 

— Y MORA (JOSEPH Al." DE). Biog. Militar ma- 
lloiquí, ministre de la Guerra y secretari d' Es- 
tat en tenips del rei Ferrán VII. Havía nascut a 
Palma I' any 1765 y va morir 1' any 1844 Durant la 
guerra de la independencia va ésser adiete a 1' element 
espanyol, essent aleshores governador de Cádiz, de la 
Corunya y de Sevilla, sostenint correspondencia ab 
lord Wellington. Al retorn de Ferrán VII va rebre el 
grau de tinent general y ana de comandant general al 
camp de Qibraltar, passant'hi quatre anys, durant els 
quals va renunciar a la Capitanía general de Cas- 
tella la Vella, que 1¡ va ésser proposada. L' any 181& 
el reí li conferí el títol de .Ministre Notari Major del 
Reine, pera fer els capitols matrimoniáis ab mo- 
tín del casament del rei ab Amelia de Saxonia. Deixá 
el Ministeri en 1824 y fins al 1828 fóu capitá general 
de les Balears. Va ésser un deis militars que mes se 
dístiiigiren per els seiis estudis, consultat sovint 
pera les reformes introduides en la táctica y la orga- 
nisació del exercit. 

— Y DE Rius (ANTÓN! DE). Biog. Militar nat á Bar- 
celona 1' any 1693 y mort aquí nieteix l'aiiy 1780. 
Formava part del exercit d' en Felíp V desde 1710, 
fent tota la campanya de la guerra de Succesió. Ana 
a la primera guerra de Sicilia, a la conquesta de Ná- 
pols, a la segona de Sicilia y d' aqu-' a la de Lombar- 
día y a la del regne d' Italia Fins 1' any 1762 sempre 
estigué ont hi havía Uuita. Al tornar de Nápols 
Caries III, dona al marqués d' Alós el govern de la 
plassa de Girona, y desde allá fóu escullit pera co- 
mandant general del regne de Mallorca, haventne es- 
devíngut capitá general. Per son lloable comporta- 
ment en bé de la ciutat, el munícipi de Palma concedí 
a n' ell y ais séus descendents el títol de fill adoptiu. 
Alcansá la categoría de tinent general en 1' exercit. 
Escrigué una Instrucción militar pera. 'Is séus filis, me- 
na de autobiografía, uns Avisos y algún altre Uibret. 

ALOSA, f. Ornil. Aucell petit, de color de térra, ab 
collar negre. Alondra. 

ALOTRIOFAGIA. f. Med. Neurosis de la digestíó, 
que consisieix en un apetit mólt depravat o desitj de 
menjar substancies que no son nutritives, cóm: guix, 
térra, carbó, cendra, etc. Alotriofagia. 

ALOTRIOLOGÍA. f. Vici de barrejar en un discurs 
doctrines o idees distintes del assumpte principal. 
Alotriología. 

ALOU. m.Heretatsense gravámens. Alodio. I| Geog. 
Caseriu del municipi de Balsareny, part. jud. de Man- 
resa. 

ALOYA, f. Ornit. ALOSA. 

ALOVET. Geog. Caseriu del municipi de Sant Bar- 
tomeu de Graus, part. jud. de Valls. 



SALP8 



'c>oi 



Segell d' Alp 




Segell d'AIpens 



ALOY, (Mestre) Biog. Esculptor cátala, ciutadá 
de Barcelona, que '1 1351 se va comprometre a fer 
r obra del cor baix de la catedral de Girona. 

ALP. Geog. Poblé de la prov. de Girona, bisb. de 
la Séu d' Urgell; part. jud. de Puigcerdái Está situat 
al vessant de la montanya del séu 
nóm. Té 588 hab. || — (PUIG D'). 
Orog. Puig de 2.465 metres de- 
munt el nivell del mar; és al Piri- 
neu de la prov. de Girona, part. 
jud. de Puigcerdá. || — Riu que 
neix prop del pobie d' aquest nóm 
y desaigua en el Segre. 

ALPACA, f. Min. Substancia 
composta de coure, nikel y zench, 
mólt semblanta a la plata. A Es- 
panya se 'n sol dir metall blanch. Alpaca. || Teixit o 
tela de certa mena de llana treta de una bestia de 
cárrega del Perú. Alpaca. || El nóm de aquesta me- 
teixa bestia, del tamany d' un cerv y de llana mólt 
Uarga y fina. Alpaca. 

ALPATRÓ. Geog. Poblet de la prov. d' Alacant, 
dióc. de Valencia, part. jud. de 
Pego. 

ALPENS. Geog. Poblé de la 
prov. de Barcelona, bisb. de Sol- 
sona, part. jud. de Berga. Té 470 
habitants. 

ALPÍ, NA. adj. Natural o propi 
deis Alps Alpino. 

ALPS. Orog. La serra mes alta 
del centre d' Europa; s' extén en- 
tre Fransa y Suissa. Alpes. 

ALPUERITE. Geog. Vila de la prov. de Valencia, 
bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a la dreta 
de la riera de la Yesa y té 3,077 hab. 

ALPUSTOST. adv. m. Ant. Lo más presto, cuan- 
to antes. 

ALQUENYA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de 
Pinoso, prov. d' Alacant. 

ALQUERÍA. Geog. Aldea del part. jud. d' Ibissa y 
illa del meteix nóm. || —Caseriu del terme de Selva, 
Mallorca. |1 —Caseriu del terme de Vilareal, prov. 
de Castelló. || —Caseriu del terme de Santa Margari- 
da, Mallorca || —DE AZNAR Poblé de la prov. de 
Alacant, dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; 
és a la vora del riu Serpís y té 223 hab. II —DE LA 
CONDESA. Poblé de la prov. y bisb. de Valencia, part. 
jud. de Gandía; és estació del F.-C. de Valencia a 
Alacant y té 1,361 hab. || —del COMPTE d' ampu- 
RIES. Poblet del terme de Sóller, Mallorca. || —del 
DUCH. Caseriu del terme de Chiva, prov. de Valencia. 
II — DELS capelláns. Aldea del dist. munpal. de 
.Muro, prov. d' Alacant. [| — (LA). Caseriu del terme 
de Campanet, Mallorca. 

ALQUIMIA, f. Art que tenía per obgecte transfor- 
mar en or tots els demés metails y trovar la pedra 
filosofal per medí de certes operacions quiniiques. 
Alquimia. 

ALQUIMISTA, m. El qui 's dedícava a la alquimia. 
Alquimista. 

ALQUITRÁ. ni. Ant. QUITRÁ. 

ALQUITRANAR, v. a. Untar ab alqultrá. Alqui- 
tranar. 

ALQUITRANAT, DA. p. p. Alquitranado. 

ALRE. adj. Ant. ALTRE. 

ÉSSER ALRE D' ALGÚ. LoC. ant. SUCCEIRLI ALGUNA 
NOVETAT. 

ALS. prep.de acusat. y dat. Contracció de >( e/s. 
Á los. II Ant. Res, ninguna cosa Nada. || m. adv. Ant. 
Diversament. De otra manera. 

ALSA. f. Art. y of. Gruix o gruixes de fusta, que 
serveixen de suplements pera alsar o aixecar. En 



ALS 



ALS 



81 



'DISTRITO' 
iMUNiC'PAL] 

\r?y ^^ ^» 



Segell d'Alsamora 



maquinaria s' emplea pera les cadiretes, daus, etc. 
Alza. II Tros de sola que 's posa dennint la forma, 
pera que la sabata isqui mes alta. Alza. || Entre im- 
pressors lo que 's posa sobre '1 tinipá pera que surtí 
bé la impressió. Alza. || Una part de la frasqueta que 
posen agafada al timpá pera que s' estampin les lie- 
tres vermelles. Alza. II A la Bossa la puja, o la ten- 
dencia al aument de préu deis valors. Alza. || A les 
fundicions tipográfiques planxetes de llautó que 's 
posen al motilo pera donar mes o menys eos a la Me- 
tra. Alzas. 

ALSACOLL. m. COLLET DE CAPELLÁ. 

ALSADA. f. ALSARIA II For. Apelado. Alzada. 

DIR A LA ALSADA D' UN CAMPANAR. fr Dir lllólts 
oprobis a algú. Decir de una hasta ciento, ó el nombre 
de las pascuas. 

FER ALSADA. fr. ALSAR, 7. 

ALSADOR. m. Fadrí que ordena les tulles impre- 
ses pera formar un volúm. Alzador. || s. El qui aixe- 
ca. Levantador. 

ALSADURA. f. Ant. y 

ALSAMENT ni. Ant, La acció y efecte d' alsar. 
Alzamiento, elevación, levantamiento. || Aixeca- 

meiit de veda Desacoto. || Ant. 

^^"■^T^v REBELIÓ, SEDICIÓ. || DESLLIURA- 

<i-i¿-í) \ MENT. 

ALSAMORA. Geog. Poblé de la 
prov y bisb. de Lleida, part. jud. 
de Trenip. Está a la vora esquerra 
del Noguera Ribagorsana y té 
818 hab. 

ALSAMORA (Esteve). Biog. 
Pintor cátala del sigle xv. 

— (NOFRE). Biog. Pintor cátala 
de niitjans del sigle Xix, preiniat en algunes exposi- 
cions. Eraprofessor de perspectiva, quina especialitat 
va conreuar en la pintura y de la qual va escriure'n 
un Tratado elemental (Barcelona, 1842). 

ALSAPÉU. m. Llassera pera agafar aucells. On- 
cejera. 

ÁLSAPRÉM. m. PARPAL. 

FER ÁLSAPRÉM. Posar la punta del parpal sota de 
algún obgecte feixuch pera alsarlo o tréurel de Uocli. 
Apalancar, alzaprimar. 

ALSAPREMAR. v. a. Alsar o fer moure alguna 
cosa feixuga ab el parpal. Apalancar, alzaprimar. 

ALSAR. v. a. Aixecar de térra. Alzar, levantar. || 
Posar una cosa en lloch mes alt del que ocupava. 
Alzar, levantar, sublimar. || Posar dreta alguna cosa 
qu' estava ageguda. Levantar. II Aixecar una cosa en 
alt, cóm: la hostia, el cálser en la Missa. Alzar, le- 
vantar, elevar. || Espantar o alborotar la caga pera 
descubrirla. Alzar. || Dit deis animáis que no volen. 
Levantar la caza. |i Imp. Escullir un per un els fulls 
estampats pera formar un volúm. Alzar. || Desar. || 
Abatre's nialiciosament els mercaders pera defraudar 
ais acreedors. Alzarse || Aixecar alguna part del eos 
qu' estava inclinada. Levantar, alzar. || Met. Ajudar 
al caigut o desvalgut. Levantar. || Parlant deis edi- 
ficis, ferlos, fer una paret, etc. Subir. II Parlant de la 
excomunió, desterro, arrest, etc. treure dites coses. 
Alzar, levantar, remitir, absolver. || Llevar, impu- 
tar, atribuir falsament alguna cosa a algú. Ca- 
lumniar. II Aumentar la dita o preu d' alguna cosa. 
Pujar. 

ALSAR LES MANS AL CEL. fr. Pregar a Déu. Levan- 
tar las manos al cielo. 

ALSAR LA VEU. fr. Parlar fort. Alzar, levantar, subir 
la voz. II Parlar ab anogancia. Alzar el gallo. 

ALSAR PÓLS o POLSAQUERA. fr. Levantar polvo ó 
polvareda. \\ Met. Moure dissensíons. Levantar pol- 
vareda. 

ALSAR VELES, fr. Ferse a la vela. Alzar velas, ha- 
cerse á ¡a vela. 

DIC. CAT.— T. I.— 11. 



NO PODER ALSAR EL CAP. fr. No poder fer fortuna. 
No poder medrar, no poder cubrirle pelo. 

QUI S' ALBA DEMATi PIXA Y CAüA ALLÁ ONT YOL. 
Loe. fam. Denota que pera lograr algún fí devém ser 
inólt diligents. Quien madruga halla la pájara en el 
nido; y quien se duerme hállale vacio; quien la coguja- 
da ha de matar muy de mañana se ha de levantar. 
A quien madruga Dios le ayuda. 

ALSARIA. f. ALSADA. 

ALSARSE. V. r. Posarse dret. Levantarse, alzar- 
se. II Llevarse del Hit. Levantarse. || Convaleixer de 
alguna nialaltía. Levantarse, salir, escapar. || Rebe- 
larse contra '1 govern o les inslitucions establertes, 
armar alguna revoiució. Sublevarse, levantarse, al- 
zarse, rebelarse. || Lograr fortuna 'Is miserables. 
Levantarse. || Moure's un poch qui está sentat pera 
treure lo que té sota. Solidiarse. || Dit deis cavalls 
que galopant s' alsen de devant. Alfar. || Dit del 
temps quan se mellora. Serenarse. 

ALSARSE AB ALGUNA COSA. fr. Apoderarse 'n ab 
injusticia. Levantarse con alguna cosa. 

ALSARSE A LES ESTIELLES O ALS NÚVOLS. fr. Ensu- 
perbirse. Levantarse á las estrellas ó á las nubes. 

ALSARSE DE PUNTETES. f. Posarse dret demunt Ms 
dits deis peus. Empinarse, ponerse de puntillas. || Par- 
lant de quadrúpedes alsarse de les potes de devant. 
Empinarse, encabritarse; s' apliquen al cavall. 

ALSARSE LA ROBA fr. ARREMANGARSE. 

ALSEMNOS Y ANEU'HL Expr. S' aplica ais que volen 
que fasin els altres lo que ells meteixos son incapassos 
de fer. No entra en misa la campana, y á todos llama. 

ALSARSE BORRASCA, r. Posarse 'I temps bórraseos. 
Aborrascarse. 

NO PODER ALSARSE. fr. NO PODER ALSAR EL CAP. 

ALSAT, DA. p. p. Alzado. || Arq. Dibuix que re- 
presenta '1 frontis d' un' obra, sigui casa, pont, etc. 
Alzado. 

ALSINA. f. Bol. Aibre de la fam. de les cupulífe- 
res, quin tioncli, del que n' ixen moltes branque?, té 
la fusta niólt dura; té les tulles ovalades, retallades 
y blauquinoses peí revés; dona per fruit les aglans. 
Encina, carrasca. || Art. y of. Per sa resistencia la 
fusta d' alsina té niolta aplicado a la maquinaria y 
al art fabril, utilisantse marcadament pera corrons 
de desgraixadura, claus, soports, cilindres y dents 
d' engravació. || — BORDA. Mata de la fam. de 
les oleácees de dos a tres metres d' alsada y fuUes 
d' un vert fosch y llustroses en forma de ferro de 
llansa. Labiérnago. \\ — D' AGLANS DOLCES. Encina de 
bellotas dulces \\ — SURERA. Arbre de la fam. de les 
cupulíferes; mena d' alsina quina escorsa es niólt 
flonja y pren el nóm de suro. Alcornoque. 

més'fort qu' UNA ALSINA. fr. Se diu de aquell que 
té una coniplexió mólt robusta. 
Faene como un roble. 

ALSINA (Pau). Biog. Teixi- 
dor barceloní, nat 1' any 1830. 
Prengué part en la revoiució 
de Septembre de 1868, fou d¡- 
putat provincial y diputat a les 
Corts constituientes de 1869 en 
representació deis travalladors 
de Barcelona, en quina ciutat 
va morir 1' any 1902 essent por- 
ter del Museu de la Historia, 
després de haver estat senador 
del legne. 

— (JOAN). Biog. Distingit eco- 
nomista, que va consagrarse 
també a estudis cientifidis mólt remarcables. Va 
instalar al Tibidabo, un museu experimental, no- 
menantlo La Mentora, cedintlo a la ciutat de Barce- 
lona, al morir en 1907. 

ALSINA. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Alinyá, 
prov. de Lleida. || — Caseriu del niunicipi de Begas, 
prov. de Barcelona. || —DE LA conca. Poblé del dist 




82 



ALT 



ALT 



munpal, d' Alsamora, prov. de Lleida. || —DE RIVE- 
LLES, Poblé del dist. munpal. de Vilanova de la Agu- 
da, prov. de Lleida. || — (LA). Caseriu del tenue de 
Santa Margarida, Mallorca. 

ALSINAR. m. Lloch plantat d' alsines. Encinar, 
encinal. || —DE 'n costas. Geog. Caseriu del inuni- 
cipi de Fontrnbí, part. jud. de Vilafranca del Pena- 
das. 

ALSINET (Joseph). Biog. Metge de Caries III, 
natural de Vilanova de Meya. Va escriure algunes 
obres de niedeciua publicades el derrer ters del si- 
gle XVIII. 

ALSINETA f. Bot. Alsina petita. Encinita. || Herba 
de la fani. de les llabiades, quines fulles son petites 
y de la foinia de les del roure y les seues flors rojeu- 
ques y amargantes. Camedrio, 

ALSINOIES. Bot. Nóm que 's dona en la comarca 
de Sant Celoni a una mena de bolet del género Pleu- 
rotus. 

ALSIÓ. Ornit. V. FUMADELL. 

ALT, A. m. Altura, alto. || Mus. La veu o instru- 
ment pera notes agudes. Alto. ¡| Qualsevol veu sobre 
el baix. Alto II Cada pis d' un edifici. Alto, piso 
cuarto. II adj. Gran en estatura. Alto || Paratge ele- 
vat, y lo que hi ha en el!. Alto, elevado, encumbra- 
do. II S' aplica a les festes movibles que venen mes 
tart uns anys qu' altres. Alto. || Met. Superior, mag- 
níficli, excellent. Alto || Subgecte, y cárrech de mol- 
ta dignitat. Alto procer, magnate. II Difícil de coni- 
pendre o d' executar. Alto, arduo, difícil. || altre. || 
Dit del preu. CAR. || Dit deis rius grossos. |1 .\nt. adv. 
11. y Tcr. DALT. II adv. m. Alto, en alta voz. 

ALT BORDO, m. Ndut. Denominació aplicada ais 
vaixells de guerra y barcos de gran port o dimensió. 
Alto bordo. 

ALT DE LLÓM. adj. Se diu del cavall que té '1 Uóni 
encorvat cap dalt coni els porchs. Alomado. 

ALT Y FLACH. Languirucho. 

ALTS Y BAixos. Desigualtats deis terrenos. Altiba- 
jos, altos y bfíjos. || Met. Mudansa, varietat en els 
succesos. Altibajoss, vicisitudes. 

ALT E BAIX. Loe aiit. Poco Ó mucho. 

CAURE D' ALT A BAIX. ir. Dar á bajo. 

EN ALTA MAR. m. adv. En alta mar. 

PARLAR ALT. ir. Met. Parlar ab Ilibertat y confian- 
sa. Hablar alto. 

PASSAR ALTS fr. Denota que una cosa no está a la 
má del que la desitja. Estar verdes. 

PASSAR PER Alt. fr. No advertir. Pasarse, irse por 
alto. II Dissimular. Pasar por alto, hacer la vista gor- 
da. II Omitir, no fer menció. Pasar, echar por alto, en 
blanco, en claro. 

PER ALT. fr. A más tardar. 

PICAR, TIRAR PER ALT. fr. Met. Exagerar, ponderar. 
Echar por mayor, por arrobas, por quintales. || Pre- 
tendre algú coses supeiiors ais seus niérits. Picar 
más alto o muy alto. 

CÓM MES ALT MES ANIMAL. Aforisme ab que 's sig- 
nifica que és mes ridicula una falta en aquell que 
sembla que ha de tindre mes seny. 

QUI MES ALT PUJA DE MES ALT CAU. Aforisme ab 
que 's significa que s' lia d' anar ab compte en lo 
que 's fassi, procurant sempre estar ben fonamentat, 
o també que no s' obri a la lleugera. 

TREURE PER ALT. fr. Conseguir, lograr, sacar por 
alto. 

ALT URGELL. V. URGELL. 

ALT VALLES. V. VALLES. 

ALT VALLESPIR, V. VALLESPIR. 

ALTA. f. Mil. Nota en la que consta la presencia 
d' algún ludividuo, que s' havia donat de baixa. Alta. 
II Ais hospitals 1' ordre que 's dona al convalescent 
pera que pugui aixir de la enfermería. Alta. 

ALTADILL (y Teixidó, Antoni). Biog. Escriplor y 




Anloni Altadill 




Segell dAItalulla 



eleva- 



polítich república, natural de Tortosa (1828) Va es- 
criure en periódiclis, pera '1 teatre, y és autor de les 
noveles firmades ab el pseudónim de Antonio de Pá- 
dua. Molts deis seus Uibres, 
tais cóni Barcelona y sus mis- 
terios, tinguéren gran éxit y 
encara interessen a la gene- 
ració actual Durant la Re- 
pública va ésser governadoi 
de Guadalajara y després de 
Murcia. Va morir a Barcelona 
r any 1880. 

— (CARLES). Biog. Escriptor 
anomenat el Gandul, per és- 
ser 'ho de natural. Era gerniá 
del anterior y cóni ell també 
tortosí. Va morirá la Casa de 
Caritat de Barcelona 1' any 
1879. Tenía gran facilitat pera 

fer versos. És autor de dues comedies: Un mirall per 
les pubilées (1870) y El gandul. Algunes de les seues 
poesíes se coleccionaren en un quadern titulat: Llam- 
pechs y tencbres. De la seua gandulería se 'n conten 
tantes anécdotes cóni del famós rector de Vallfogona 
graciositats. 

ALTADILL. Geog Caseriu 
del dist. munpal. de Freixa- 
net, prov. de Lleida. 

ALTAFULLA Geog. Vila de 
la prov. y dióc. de Tarragona, 
part. jud. del Vendrell. És es- 
tado del F -C. de Taiiagona a 
Barcelona y té 773 hab. Está 
emplassada a la dreta y prop 
de la desembocadura del riu 
Gaya. 

ALTAJVIENT. adv. m. Alta, 
perfecta, excelentemente, excelsamente, 
damente. 

ALTANER. adj. Superbiós. Altanero, altivo. 

ALTANERÍA, f. Altivesa, orgull Altanería, alti- 
vez. 

ALTANQUÍA. f. Farm. Una droga pera fer caure '1 
cabell, depilatori. Altanquía. 

ALTAR, ni. Taula Uarga ab una pedra quadrada 
en mitj pera dir missa, y també s' anomeiia aixís el 
retaule que hi ha deniunt. Altar, ara. II — major. El 
principal de cada iglesia. Altar mayor. \\ —portátil. 
El que fácilment se pot transportar y guarnir en 
qualsevol part. Altar portátil \\ — PRniLEGiAT. Altar 
privilegiado. || —A UN BON ALTAR NO HI CALEN ADOR- 
NOS. II LA CATEDRAL NO NECESSITA ADORNOS. Afo- 
risnies ab que 's significa que '1 bó no necessita 
adornos. 

DESPARAR UN ALTAR PERA PARARNE UN ALTRE. fr. 
Desnudar á un santo para vestir á otro, 

DEVANT D' ALTAR. Ant PÁLIT. 

ROSEGAR ELS ALTARS. ir. Hacer el santurrón. 

ALTARER. m. Qui forma y cuida altars. Alta- 
rero. 

ALTARET m. dim. Altarico, altarillo, altarito. 

ALTARÍA, f. Ant. ALSARiA. 

ALTARREINA, f. Bot. Herba de la fam. de les 
conipostes, de tronchs quasi pelats, fulles llargues a 
manera de nianats, y floretes grogues en forma de 
umbrel-la Agerato, altareina. 

ALTARRIBA. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Es- 
tarás, prov. de Lleida. 1| Capella del part. jud. de 
Vich. 

ALTARSE V. r. Ant. Enamorarse, 1| Vanaglo- 
riarse. 

ALTEA. Geog. Vila de la prov. d' Alacant, dióc, de 
Valencia, part. jud. de Callosa d' Ensarriá; és á la 
vera del n:ar, a la dreta del riu Guadalest, y té 



ALT 



ALT 



83 



6,179 hab. |1 — LA VELLA. Caseriu del ternie d' Altea, 
prov. d' Alacant. 

ALTER, A. adj. Ter. Alt, parlant de llochs o de 
terres. Altura, altozano. 

ALTERABILITAT. f. Disposició a alterarse, qiia- 
litat de lo alterable. Alterabilidad. 

ALTERABLE, adj Lo que pot alterarse. Altera- 
ble. II Qui fácilment s' altera, fácil d' enfadarse. Al- 
terable. 

ALTERACrÓ. f. L' acció y efecte d' alterar o alte- 
rarse. Alteración. || Destrenipatnent del pols. Alte- 
ración II Movinient d' alguna passió. Alteración. II 
Alborot, niotí. Alteración, alboroto, tumulto || Mu- 
dansa, vicissitut. Mudanza, vicisitud, jj Ant. SET. 

ALTERAMENT. m. ALTERACIÓ. 

ALTERANT. adj. Med. Medicanient que té la pro- 
pietat de modificar o cambiar d' un modo sensible y 
sense produir evaquacioiis 1' estat deis sólits y 'Is 
líquits. Alterante. 

ALTERAR v a. Causar novetat, mudar d' estat 
les coses. Alterar, innovar, mudar. || Comnioure, 
enfadar. Alterar, inquietar. || Corrompre. Alterar. 
|l Convertir una cosa en un' altra. Alterar. |1 Ant. 
Fer set. Dar sed. 

ALTERARSE, v. r. Acalorarse, alterarse. 

ALTERAT, DA. p. p Alterado. |1 adj. alborOTAT. 
II Ant. ASSEDEGAT. 

ALTERCACIÓ. f. Baralla, disputa. Altercación, 
altercado. 

ALTERCADOR, A. ni. y f. Qui alterca. Altercador 

ALTERCAR, v. a. Disputar ab tenacitat. Altercar, 
porfiar. || pledejar. 

ALTERCAT, DA. p. p. Altercado. || m. INCIDENT, 
ALTERACIÓ. 

ALTERN, A. adj. Significa torn. Alterno. 

ALTERNADAMENT. adv. ni. aternativamfnt. 

ALTERNANT. p. a. El qui alterna. Alternante. 

ALTERNAR, v. a. Variar successivament les ac- 
cioHS o páranles. Alternar. || Anar repetides vegades 
una cosa darrera un' altra. Alternar. || Geom. Com- 
pararse antecedents y conseqüents entre sí. Alter- 
nar. II Dir o fer una persona, després d' un' altra, una 
ineteixa cosa per torn. Alternar. 

ALTERNAT. adj. Bot, Calificació que 's dona a la 
disposició de les parts d' un vegetal quan se troven 
posades a un y altre costal del eix, encara qu' esti- 
guin al nieteix pía. Alterno. || Blas. Els quartels y 
figures que 's coloquen alternativament ais escuts. 

II Poét. ALTERNATiU. 

ALTERNAT, DA. p. p. Alternado. 

ALTERNATIU, VA. adj. Lo que 's fa ab alternació. 
Alternativo. 

ALTERNATIVA, f. Variació successiva. Alterna- 
tiva, alternación. || La opció entre dues coses. Al- 
ternativa. 

ALTERNATIVAMENT. adv. ni. Alternativamen- 
te, alternadamente. 

ALTERNES, f. pl. Bot. Se diu de les fulles qu' es- 
tán a un costat y altre de la planta. Alternas. 

ALTERNIFLOR. adj. Bot. Que té les flors alternes. 
Alterniflor. 

ALTERNIFULLAT. adj. Bot. Que té les fulles al- 
ternes. Alternifoliado. 

ALTERNÍPEDO. adj. Zool. Se diu deis animáis 
que teñen alternativament les potes de dos distints 
colors. Alternípedo. 

ALTERNS. ni. pl. Mat. Nóm que 's dona ais anguls 
oposats peí vértix entre 'Is formats per dues ratlles 
qu2 's creueii. Alternos. 

ALTEROS, adj. Que és o está niólt alt. Alto, 
elevado. I| adj Náal. Se diu d' \\\\ barco massa alt 



d' obra niorta y en particular del que té nioltíssinia 
mes alsaria ais extrenis qu' al mitj. Alteroso. 

ALTERRI. Geog. Riu que neix prop de Banyoles y 
va a desaiguar al Ter. 

ALTES Y CASALS (Francisco). Biog. Conegut per 
en Giirena. Escriptor y polítich fecundíssim y actiu, 
quina musa exercí bona influencia a Barcelona entre 
1820 y 1823. Publica poesías patriótiques al Diario 
Constitucional y Diario de Barcelona. Va ésser secre- 
tari segón de 1' Academia de Bones Lletres y del Ajun- 
tament de Barcelona entre 1820 y 1824. Era ales- 
hores director del teatre de Santa Creu. No va estu- 
diar en cap Uiversitat. Va traduir del francés y del 
anglés bona cosa de noveles y obres dramátiques. És 
numerosa la colecció de travalls origináis de distin- 
tes nienes que va publicar. Va tindre d' emigrar a 
Fransa per les senes opinions Uiberals entre 1824 y 
1835. Va tornar després a Fransa y va morir a JVlar- 
sella r any 1838. 

ALTES. Geog. Arrabal de Basella, prov. de Lleida. 
ALTESA. f. ELEVACIÓ, ALSARIA. || Tractament que's 
dona ais filis deis reís, ais infants d'Espanya, siguin 
o no filis de reís, y a altres persones de gran digni- 
tat. Alteza. || Grandesa d'ánim. Elevación, grande- 
za de ánimo. 

ALTET, A. adj. dim. Altillo. 

ALTET. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Figue- 
rosa, prov. de Lleida. 

ALTET Y RÚATE (Benet) Biog. Distingit poeta, 
nal a Valencia I' any 1827. En la seua juventud se va 
dedicar al coiners; mes tari va escriure en revistes y 
periódichs, prosa y vers, aixís en valencia coni en 
castellá, contra les idees modernes. Se va distingir 
per la facilitat de fer poesíes monosilábiques, de les 
que 'n va fer un voluní, obtenint diverses distincions 
en certámens y academies. L'any 1856 era cónsul de 
Bélgica a Valencia. 

ALTICA. f. Zool. Género d'insectes mólt petits, 
de variáis y brillants colors, que salten coin les pu- 
ses ab gran lleugeresa. N'hi há de varíes nienes; la 
mes bonica de totes es la rubí, que viu ais sálsers. 
Altica 

ALTILOCUENCIA, f. Estil aixecat, sublim. Altilo- 
cuencia, grandilocuencia. 

ALTILOCUENT. adj. Poét. El qui parla ab estil 
elevat. Altilocuente, grandilocuente. 

ALTÍLOQUO. adj. Zool. Que té un cant mólt fort, 
estrépitos, sonor, parlant del aucells. Altílocuo. 

ALTIMETRÍA. f. Gcom. Part de la geometría prác- 
tica qu'ensenya a midar les altures. Altimetría. 

ALTIMÉTRICH, CA. adj Geom. Pertanyent a la 
altimetría. Altímétrico. || Instrument pera midar al- 
tures. Altimétrico. 

ALTIMIRA. f. Bot. Planta perenne de la fani. de 
les compostes; té pocti niés d' un pam d' frisada, fu- 
lles blanquinoses per dessota y floretes blanques ab 
un botó grocli al mitj. Artemisa, matricaria, esco- 
billa parda. 

ALTIMIRA Y MOTIÁ, (Francesch). Biog. Compo- 
sitor y pianista cátala, autor de la música de diver- 
ses sarsueles catalanes, d' una misa «de requienio y 
d' altres peges. Va morir a Barcelona 1' any 1872. 
ALTiSME. m. Ant. y 

ALTÍSSIM. m. Déu. Dios, cielo. Altísimo. 
ALTÍSSIM, A. adj. sup. de alt. Altísimo. 
ALTISSIMUS. m. Fórmula ab que teriiiinaven els 
pediments, encara després que ja no s'escrivíen en 
llati; coni si dignes Alíissimus dirigat; y' s continua 
usant fins a la publicado del Reglament provisional. 
Altissimus. 

ALTISSONANT. adj. Se diu del estil elevat, pom- 
pos, y de qui I' usa. Altisonante, altísono. 
ALTITUT. f. ALSARIA. 



84 



ALU 



ALU 



ALTIU, VA. adj. altaner. 

ALTIVAMENT. adv. m. SUPERBIOSAMENT. 

ALTIVESA f. ALTANERÍA. || s. Ab que 's significa 
orgull o superbia. Altivez. 

ALTÍVOL, A. adj. Qui té altanería. SUPERBióS. |1 
Altanero, altivo. 

ALTO. 111. La detenció de les tropes. Alto. || La 
veu ab que 's mana. Alto. || Veu ab que 's suspén 
qualsevol cosa. Alto. 

D'ALTO BORDO, m. adv. S' aplica al subjecte noble 
o de iiiólta consideració en la societat. Principal. 

FER ALTO. fr. Pararse, descansar. Hacer alto. 

ALTORS. Geog. Caseríu del part. niunpal. de La 
Junquera, prov. de Girona. V. Tors. 

ALTRAMENT. altrement. 

ALTRE, A adj. La persona o cosa diferenta de la 
de que's parla. Otro. |l Veu que denota la seiiiblan- 
sa, cóni: es un altre Alexandre. Otro, segundo. || 
Restant Otro, restante. || adv. ni. Ant. Altrement 

ALTRE QUE TAL. Loc. Fam. Explica la repetido o 
seiiiblansa de dues coses. Otro que íal. 

ALTRE TANT. Expr. adv. Lo niete'x. Otro tanto. 

ALTRE TANT MES. ni. adv. Doble Otro tanto más. 

AQUESTA ES U.v'ALTRA. Expr Denota que lo que 's 
<l¡u es un nou despropóslt o impertinencia. Esa es 
otra. 

PER AL7RA PART. Expr. D'altra manera. Por ó ííe 
otra parte. 

VETEN AQUÍ UN' ALTRA, O VETEN AQUÍ UN' ALTRA 
QUE N'HA FILAT D' AVUY. Expr. Aquesta es un' alira. 

ALTREMENT. adv. m. Diversanient. De otro modo 
ó manera. || Per altra part. Por otra parte, ade- 
más. 

AI-TRESSÍ. adv. m. Ademes d'aixó, aixís iiieteix. 
Otrosí. |i ni. For. Cada una de les peticions d' un 
escrit després de la principal. Otrosí. 

ALTRETAL adv. Ant. SEMBLANTMENT, lOUALMENT. 

ALTRON. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. 
de la Seu d' Urgell, par. jud. de Sors. Té 264 hab. 

ALTRUISME. m. Doctrina que ensenya a travallar 
y sacrificarse peí bé deis altres, descuidant el propi. 
Altruismo. 

ALTRUISTA, adj. Qui se sacrifica y travalla péls 
d¿niés. Altruista. 

ALTRUY. adj. Ant. D' altre. De otro. 

ALTURA, f. ALSARIA II Punta o cim d' una nion- 
tanya. Altura. || Geoni. Una de les tres diniensións 
deis cossos. Altura. || La regió del aire considerada 
a alguna distancia de la térra. Altura. || —DE LA VISTA. 
La línea recta que baixa de la vista y és perpendicu- 
lar al pía geométricli. Altura de la vista. |¡ —DEL POL. 
L'arch de iiieridiá compres entre l'horitzó d' algún 
lloch y' 1 pol del séu heinisferi. Altura del polo. || — 
D' UN ASTRE L'arch del circuí vertical compres entre 
r astre y r lioritzó Altura de un astro II —MERIDIA- 
NA. L' altura máxima que té qualsevol astre de cada 
día y es quan se trova en el meridiá. Altura meri- 
diana. 

PENDRE L' ALTURA DEL POL fr. Amidarla. Tomar la 
altura del polo. 

ALTURA. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb. 
y part jud. de Segorb; és a la dreta del riu Palan- 
cia y té 2,818 liab. 

ALTURES f. pl. CEL. 

ALUCINACIÓ. f. Encegament. Alucinamiento, 
alucinación. 

ALUCINAD AMENT. adv. m. Alucinadamente. 

ALUCINADOR, A adj. El qui alucina. Se diu del 
escriptor, poeta u orador que ab el séu estil pompos, 
ele^ant y florit no deixa coneixer els delectes sustan- 
ciáis, la nulitat de les idees, la falta de fons y la in- 
coeiencia deis seus pensaiiients. Alucinador. 

ALUCINAMENT. m. ALUCINACIÓ. 



ALUCINAR, v. n. Enganyar, perturbar la rahó. 
Alucinar, ofuscar, deslumhrar, entusiasmar. 

ALUCINARSE, v. r. Alucinarse, encapricharse. 

ALUCINAT, DA. p. p. Alucinado. 

ALUDA, f. Pell adobada, suau y prima, regular- 
inent pera fer guants. Baldés. || Guant d' espart pera 
netejar els cavalls. Espartilla, lúa. 

ALUDER. m. Art. y ofic. El qui fa I* ofici de con- 
vertir les pells en aluda. 

ALUDIR. V. a. Fer referencia, referirse a alguna 
persona o cosa sense nonienarla. Aludir. 

ALUJES. Geog. Caseriu proper a Cervera, prov. de 
Lleida. 

ALÚM. m. Quim. H¡ ha tres sais naturals conegu- 
des ab aquest nóm; un sulfat ácit de alúmina y po- 
tassa; un sulfat ácit de alúmina y anioníach y un sul- 
fat ácit de alúmina, potassa y amoníacli. Alúm, alum- 
bre. II Art. y ofí. Els blanquers usen el nóin d'aquest 
mineral pera designar els excrenients de gós empleáis 
pera adobar la sola. || — DE GOS. El séu excrement. 
Canina. \\ —DE PLOAIA El que's trova en fils Alum- 
bre de pluma. II —DE ROCA. El que's trova natural- 
ment en crestalls semblants a les loques. Alumbre 
de roca. 

ALUMAIRE. m. Qui arreplega 1' al.'im de gos. Ca- 
minero. 

ALUiVlAR. V. a. Tenyir ab alúm. Alumbrar. 1| Ant. 

ILLUMINAR. 

ALUMAT. adj Que té quaütat o barreja d' alúm. 
Aluminoso. 

ALÚMBRICH. adj. Geol. Se diu deis terrenos que 
teñen alúm complertament format. Alúmbrico. || 
Cossos en quina íormació lii entra alúm. 

ALUMBRÓGENL m. Quim. Sulfat d' alúmina hi- 
dralat. Se presenta en petites mases blanques, flbro- 
ses o escatoses, solubles, no crestallisables, y d' un 
gust amarch Alumbrógeno. 

ALUMENAR. v. a. ALUMAR. 

ALUMERA. f. Mina d'alúm Alumbrera. 

ALÚMINA, f. Miner. Óxit d' alumini, qu' es la part 
principal de la constitució de les argiles, pissarres y 
de les mines de alúm. Alúmina. 

ALUMINACIÓ. f Quim. Acció y efecte de alumi- 
nar. Aluminación. |1 Forniació natural o artificial del 
alúm. Alminación. 

ALUMINAT. f. Quim. Sal formada per la combi- 
nacíó de certes bases ab óxit aluniínich. Es soluble 
ab els ácits després d' haverlos derretit ab álcali. 
Aluminato. 

ALUMINI. Q«/m. Cos simple metálich que's pre- 
senta en forma de pols cendrosa niólt seinblanta a la 
del platini; es inoxidable en 1' aigua freda y soluble 
en els álcalis cáustichs. Aluminio. || Metall de que 
se 'n fan diferents obgectes. Aluminio. 

ALUMÍNICH. adj. Quim. Que conté alúmina. AIu- 
mínico. 

ALUMINÍFER. adj. Geol. S' aplica a la térra que 
conté alúmina. Aluminífero. 

ALUMINITA, f. Quim. Substancia blanca, no lluen- 
ta, opaca, insoluble al aigua, composta d' ácit sul- 
fúricli, alúmina y aigua. Aluminita. 

ALUMINÓXIT. m. Quim. Óxit d' alumini o d' alú- 
mina. Aluminóxido. 

ALUMNE, A. m. DEIXEBLE. 

ALUMÓS. adj. Lo que té alúm. Aluminóse. 

ALUNAR. v. a. Ant. ALLUNYar. 

ALUSIÓ. f. Conexió, respecte, relació. Alusión, 
relación, referencia, respecto. 

ALUSIU, VA. adj. El que aludeix. Alusivo. 

ALUSIVAMENT. adv. ni. Per alusió. Alusiva- 
mente. 



ALL 



ALL 



S5 



ALUVIAL, adj. Geol. Se diu del terrer formal per 
aluvi'ó. Aluvial. 

ALUVIÓ. 111. Terrer format per les corrents d' ai- 
gües, ja siguí en el fons deis rius, ja en llurs mar- 
gas o en llurs desembocadures al mar. Aluvión. || ni. 
Avinguda forta d' aigtia, inundació. Aluvión. 

D' ALUVIÓ. fr. Se diu de les ierres que queden des- 
prés de les avingudes y de les que 's formen poch a 
poch per les variacions o desviacions que sufreixen 
els rius. De aluvión. 

ALVEDRIU. m. Voluntat Iliure. Albedrío. Il Volun- 
tat gobernada pél capritxo. Albedrío. 

ALVEU. m. Mare d' un riu o d' una riera. Álveo. 

ALVILAR. Geog. Masíes del niunicipi de Vilade- 
inuls, prov. de Qirona. 

ALVIR. m. Ant. ALVEDRIU. 

ALXUB. m. Anl. enjup. 

ALZINA. f. ALSINA. 

ALZINA (Joan). Biog. Relligiós d' exeniplars vir- 
tuts, niólt lamós a 1' illa de Mallorca en el sigle xvil. 
Va néi.xer en 1588 ala vila de Mur y va entrar a 
%' ordre de Sant Francesch, al convent deis mínims 
de Palma 1' any 1609, morint al convent de la vila de 
Camps r any 1646. Pels anys 1694 y 1695 se va obrir 
una informació jurídica pera testimoniar les virtuts 
que '1 poblé lí atribuía. 

ALZINALL. m. Ter. Alsina petita. Coscoja. 
ALL. m. Bol. Planta d' horta, de la fam. de les li- 
liáceas; té les íulles Margues, estretes y aplanades y 
un sol pomet de floretes blanques; 
al capdevall té una cabessa forma- 
da de diferents grans d' un gust 
coent. Ajo. i| —DE bruixa. Mena 
d' all silvestre, que té les fulles mes 
dobles que '1 conreat y les fibres pe- 
tites y morades. Ajipuerro, puerro 
silvestre, ajo de culebra. || —DE OLOR. 
Varietat del all comú que 's conreua 
y té 'Is meteixos usos que aquést. 
Aio oloroso. II — POR:<ET. Varietat 
d' all bort. Puerro de viña. || —PO- 
RRO. PORRO II — TENDRÉ. Ajele. 

ALLS CRUS Y VINET PUR PASSEN 
EL PORT SEGUR. Ref. ab que s' in- 
dica que pera soportar les fati- 
gues convé estar ben alimentat. Ajo 
crudo y vino puro pasan el puerto 
seguro. 

CABESSA D' ALLS. Cabeza de ajos, 
FORCH D' ALLS. Ristra de ajos. 

FORT CÓM UN ALL BUIXAT. Se diU 

d' un que sigui débil. Es un alfeñique. 
ORA D' ALL. ni. Cada una de les 
parts que forínen la cabessa. Diente de ajo. 

MES TREMPAT QU' UN ALL. fr. Más alegre que unas 
■castañuelas. 

PER -ANT BLAY SE SEMBRA L' ALL. Por San Blas el 
ajo sembrarás. 

QUAN NO TÉ UN ALL, TÉ UNA SEBA. Quan nO té un 
inial ne té un altre. 

SÁ CÓM UN ALL. fr. S' apHc 1 a la persona robusta 
y de boa color. Sano como una manzana. 
SALSA D' ALLS. Afete. 
TAN PUT UN ALL CÓM CENT CA- 
BESSES. Ref. ab que s' indica que 
qui fa una falta desmereix cóm 
si 'n hagués fet moltes. Quien hace 
un cesto, hace ciento. 

ALL. Geog. Poblet de la prov. 
de Girona, agregat al dist. muni- 
cipal d' Isóbol. 
ALLÁ. adv. II. Allá. Sobre poch 
«les o nienys, cóm: vingui allá a les vuil. Sobre, á cosa. 
11 En r antigor, cóm: allá en temps deis gols. Allá. 




Planta d' All 




Segell d' All 



ALLÁ SE LES HAGIN. fr. Que s' arreglin. Allá se 
las hayan, ó se las avengan, ó se las compongan. 

ALLÁ SERÁ 'L BÓ o 'L CAS. Loc. Que 's diu al qui 
adverteix que provindrá un mal o una desgracia que 
altres no preveuen fácilment. Ahi será ello o ahí fuera 
ello. 

ALLÁ D' ALLÁ. adv. de 11. Expressió ab que 's sig- 
nifica qu' una cosa está mólt llunyana. En lonta- 
nanza. 

ALLÁ D' ENLLÁ. ALLÁ D' ALLÁ. 

VET'HO ALLÁ. D' aquella manera. Asi, asi. 

ALLADA. f. Ant. ALIOLI. || Picada, salsa d' alls, pá 
y sal. Ajada. 

ALLANGUIDA. adj. f. Se diu de la dona mólt es- 
treta d' anques o que porta mólt ajustáis el gipó, les 
faldilles y les enagües. Escurrida. 

ALLANGUIRSt. v. r. ESLLANGUIRSE. 

ALLANGUIT, DA. adj. EsUanguit. Traspillado, 
delanguido. 

ALLANITA. f. Min. Silicat de ceri, de cals y de 
ferro; substancia negra y vidriosa, que ratlla '1 cres- 
tall. Allanita. 

ALLANSAT. DA. adj. Semblant a una llansa. 
Alanzado. 

ALLANSEJADA. adj. f. Bot. La fulla llarga y es- 
treta per tots dos costats. Alanceada. 

ALLANSEJAMENT. m. Acció y efecte d' allanse- 
jar. Alanceamiento. 

ALLANSEJAR. v. a. Anl. LLANSEJAR. 

ALLAPIDAR. v. a. Ant. Llensar pedrés. Apedrear. 

ALLAR. Lloch plantat d' alls. Ajar. 

ALLARCH. m. ALLARGAMENT. 

ALLARCHS. m. pl. Roba que 's deixa al cap de 
abaix deis camalls deis pantalons, de les mánigues, 
de les faldilles, etc., ficantla dins pera poguer allar- 
gar dites prendes quan convingui. Alargos. 

ALLARGADA. f. Mar. L' acció de mudar de direc- 
ció 'I vent. Alargada. 

ALLARGADERA. f. Quím. Cañó de crestall que 's 
posa al coll d' una retorta o redoma en certes opera- 
cions químiques, ab 1' obgecte de rebaixar la tempe- 
ratura del eos que 1' ha d' atravesar, pera lograr la 
sena condensació. Alargadera. 

ALLARGAR. v. a. Extendre, fer mes llarga alguna 
cosa. Alargar. || En les armes de foch, arribar a tret 
a certa distancia. Alargar, alcanzar, llegar. || Au- 
mentar el número o quantitat assenyalada, cóm: el 
salari, la racció. Alargar, aumentar. || Cedir lo que 's 
té o 's posseeix, cóm: un emplea, un arrendament, etc. 
Alargar, ceder. Ij Donar una cosa que 's trova lluny 
de qui la deniana. Alargar. || Viure, cóm: aquest ma- 
lalt no pot allargar mólt. Alargar, durar, tirar. || 
Fer durar, entretíndres en 1' execució d' alguna cosa. 
Alargar, endurar, prolongar, dilatar. || Suspendre 
per algún temps 1' execució á' alguna cosa. Alargar, 
diferir, dilatar, retardar. || Soltar, afluxar. || Ter. 
Manllevar, durar, subsistir. 

ALLARGAR EL PAS. fr. Anar mes depressa. Alargar 
el peño. 

ALLARGAR 'LS CORDONS DE LA BOSSA. fr. Donar d¡- 
ners. Alargar, soltar la bolsa 

ALLARGAR EL viOLARi O LA VIDA. fr. Alargar el vita- 
licio. 

ALLARGAR POCH. fr. Met. Tindre poca capacitat. 
Alcanzársele poco, no alcanzársele más. 

A TOT ALLARGAR. Expr. A todo reventar o tirar. 

NO ALLARGAR MES. fr. ALLARGAR POCH. 

NO ALLARGAR MES EL ERAS QUE LA MÁNEOA. fr. 
Prov. No gastar ni solicitar mes de lo que correspón 
al estat de cada qual. No estirar la pierna más de lo 
que alcanza la manta; extender la pierna hasta donde 
llegue la sábana. 

ALLARGARSE. v. r. Alargarse, prolongarse. || 
Allunyarse, desviarse. Alargarse, alejarse. || Esti- 



86 



ALL 



ALL 



rars?. Alargarse, estirarse. || fugir. || Fer durar el 
discurs, la conversa, etc. Alargarse, extenderse. || 
Dit deis díes y les nits. creixe. 

ALLARGASSAT, DA. aij. Estirat de llarch a 
llarch Tendido 

ALLARGAT, DA. p. p. Alargado. 

ALLARGUES. f. pl. Largas treguas. V. ALLARCHS- 
Alargos 

DONAR ALLAROUES. fr. Diferir un negoci. Dar lar- 
gas. 

ALLÁS. m. aum. Ajazo. 

ALLAU. f. Massa de neu que 's desprén d' un ves- 
sant y va engrossiiitse a mida que rodela, acavant 
per ésser tan enorme que arrasa tot quant troba al 
pas. Alud. II Ter. barranch. 

ALLEPUZ (Salvador). Biog. Arquebisbe de Sásser 
(Cerdenya», nat a Morella a les acaba'.les del sigle 
XV. Va ésser un deis niés distingits en el coicili de 
Trento, pronuncian! 'Iii un notable discurs en la ses- 
sió tretzena. Va morir en 1551, després d' haver go- 
vernat la mitra per espai de quarant' anys. 

ALLAVORS. adv. t. 1er. LLAVORS, ALESHORES. En- 
tonces. 

ALLER. m. Qui ven o es aficionat ais alls. Ajero. 

ALLET. dim. Ajete 

ALLETAMENT. m. L' acció de donar mamar, o la 
de mamar la criatura. Lactancia. 

ALLETAR. v. a. AnL DONAR MAMAR. 

ALLEUGERIDOR. ni. Qui alleugera. Alijador. || 
Mar. La llanxa o barca que serveix pera alleugerir 
altres embarcacions. 

ALLEUGERIMENT. m. L' acció d' alleugerir. Ali- 
geramiento. II L' acció de descarregar el pes sobrant 
de la ñau. Alijo. |1 Arquit. L' acció de desemparedar 
portes, finestres, etc. Alijeramiento. y — forsat. 
Mar. El que 's fá durant una navegació a causa d'un 
temporal; també 's diu: despipar y grossa avería 
Alijo forzado. 

ALLEUGERIR. v. a. Disminuir el pes d' alguna 
cosa. Aligerar, aliviar. || Met. Moderar les penes, els 
pesars. Aligerar, aliviar, templar. || Treure cárrech 
d' alguna ñau. Alijar, aligerar, aliviar. || aliviar el 
travall. 

ALLEUGERIT, DA. p. p. Alijerado, aliviado. 

ALLEUJAMENT. m. ALLEUGERIMENT. 

ALLEUJAR. v. a. ALLEUGERIR. I! Allojar. 

ALLEUJERADOR. m. ALLEUGERIDOR. 

ALLEVANSA. f. Falsa acusació. Calumnia, impu- 
tación. 

ALLEVAR. V. a. Acusar falsa y nialiciosament a 
algú. Calumniar, imputar, achacar, imponer, ahi- 
jar, acumular. 

ALLEVAT, DA. p. p. Calumniado. 

ALLEVIAMENT. m. Ant. Alivio. 

ALLEVIAR. V. a. A«/. aliviar, alleugerir. |1 háut. 
Alleugerir la ñau foragitant part de la cárrega. A#ijar. 

ALLÍ. adv. |] En aqiiell lloch. Allí. || Lo meteix qu; 
a les hores, en aquell punt. Entonces. 

D' allí. ni. adv. De allí. 

D' allí ha de víndre. fr. Denota qu' una cosa íri- 
gará inólt en verificarse. Desde allí ha de venir. 

PER ALLÍ. m. adv. Por allí. 

allí avant. adv. t De allí en adelante. 

ALLICH. dim. ALLET. 

ALLIMARIES f. pl. LLUMINARIES. 

ALLIOLL m. ALIOLI. 

ALLISADOR. m. Qui allisa. Alisador. |1 Instru- 
nient para allis.ir. Alisador. 

ALLISADURA. f. ALLISAMENT. 

ALLISADURES. f. pl. Les parts menudes que que- 



den de la pedra o altres coses qu s' allisen. Alisa- 
duras. 

ALLISAMENT. m. L' acció d' allísar. Alisadura. 

ALLISAR. V. a. Posar llisa alguna cosa. Alisar. || 
Posar les parets llises pera pintarles o emb^auqui- 
narles. Enrasar, revocar. || Esgrunar alguna cosa 
fregantla ab un' alta. Frotar. 

ALLISTADOR. m. Qui fa 1' allistament. Alistador. 
II m L' home que porta 1' alsa y baixa d' una o va- 
ríes colles de jornalers qua travallen a una obra o 
feina. Listero. 

ALLISTAMENT. m. Llista. Alistamiento, listo. 

ALLISTAR. v. a. Escríure 'Is nóms en una llista. 
Alistar. II Empadronar || Matricular. 

ALLISTARSE. v. r. Donar el nóm pera que '1 posin 
a la llista. Alistarse. 

ALLISTAT, DA. p. p. Alistado. 

ALLITARSE. v. r. AJAURE'S, 2. 

ALLÓ. pr. dem Aquello. 

ALLÓ PER ALLÓ. f r. Me!. ídem por ídem. 

D' ALLÓ MES. fr. Mucho. 

d' ALLÓ MILLOR. mod. adv. De molde, de perilla. 

ALLOCADA. adj. Parlant de la dona, és estarse 
arrepapada peresosamenf; y referintse a la gallina, 
estar covant els ous. Aclocada. 
• ALLOCAMENT. ni. Estat de la gallina quan cova 
els ous. Aclocamiento. || Positura d' una persona 
quan s' ajoca cóm les gallínes. 

ALLOCARSE. r. Sentarse demunt els talons. Aclu- 
carse. || Ajocarse la gallina demunt els ous, o abai- 
xarse a térra quan la cubreix el gall. Acloclarse. 

ALLOMADURA. f. L' acció y efecte d' allomar o 
de allomarse. Dcslomadura. 

ALLOMAR, v. a. Trencar o maltractar els lloms. 
Deslomar. 

ALLOMARSE, v. r. Deslomarse, derrengarse. 

ALLOMAT, DA. p. p. Deslomado, derrengado. 

ALLONGAMENT. m. Aní. L' acte d' allargar. 
Alargamiento 

ALLONGAR, y 'h seus deriváis. ALLARGAR. 

ALLÓS. adj. Pertanyent o seniblant al all. Alídeo. 

ALLOSSAR. v. a. Posar cer a les eines de ferro pera 
que tallin mellor. Acerar, templar, aguzar. ll Trem- 
par les eines de pagés fent'hi punxa o esmolant el 
ferro d' elles Afilar. 

ALLOTJAMENT. m. Lloch pera allotjar y allot- 
jarse. Alojamiento. |1 Lloch entre cubería y cubería 
deis barcos. Alojamiento. 

ALLOTJAR. v. a. Donar habitació ais soldats. 
Alojar, 

ALLOTJARSE. v. r. Buscarse habitació 'Is soldats. 
Alojarse. 

ALLOTJAT. p. p. y s. Alojado. 

ALLUCINAR y tots 'Is séus deriváis. Alucinar. 

ALLUMENATS. m. pl. Heretges qu' en el sigle XVll 
teníen per inútil el baptisme, el dejuni y la eucaris- 
tía. Alumbrados. 

ALLUNAMENT. m. Ndut. Tall en forma d' arch 
que 's fa a la rellinga d' algunes veles. Aluuamlento. 

ALLUNAR. a. Aau/. Donar allunanient a les veles. 
Alunan 

ALLUNAT, DA. adj. Aní. llunAtiCH. 

ALLUNYAMENT. m. Apartament. Alejamiento, 
apartamiento. || aislament. || extranyament. 

ALLUNYAR. v. a. Apartar lluny. Alejar. |1 Ex- 
pelir, treure alguna persona o cosa d' algún lloch. 
Alejar. 

ALLUNYARSE. v. r. Alejarse. 

allunyarse del PROPósiT. fr. Apartarse o des- 
viarse del assumpte. Desviarse del propósito. 



AMA 



AMA 



87 




Buste de 
Ramón Amadeu 



AM. MI. Ham. || f. Anima. || v. Jo amo. Amo. || prep. 
H¡ ha algúns que 1' usen en llocli de AB. Con. 

AMABILÍSSIM, A. adj. sup. Mólt amable. Amabl- 
lislmo. 

AMABILÍSSIMAMENT. adv. m. Amabilísíma- 
mente. 

AMABILITAT. f. La qualltatque lá amable. Ama- 
bilidad. 

AMABLE, adj. Digne de ésser amat. Amable. || 
Afable, coinplacent. Amable. 

AMABLEMENT. adv. in. Ab amor. Amablemente. 
AMADELF. adj. Bot. S' aplica a les plantes que 
neixen y creixen juntes en gran 
nombre. Amadelfo. 

AMADEU. m. N6ni d' home. 
Amadeo. 

AMADEU (Ramón). Biog. 
Esculptor de rellevanls quaii- 
tats que florí a Barcelona, ont 
va néixer 1' any 1746, niorint 
a la meteixa ciutat 1' any 1821. 
Va deixar obres mólt remarca- 
bles d' esculptura religiosa. 

AMADO Y BERNADET (Ra- 
món). Biog. Pintor al oli y acua- 
relista distingit, i'eixeble de la 
Llotge, a Barcelona 1' any 1864. 
Va anar a estudiar ais musseus de Madrit y 1' any 
1865 a Roma, pasant'hi una llarga temporada y re- 
corrent part d' Italia. Desde 
aieshores fins I' any 1888, en 
que va morir a Barcelona, cap 
de les nostres exposicions va 
deixar de comptar ab obres de 
Amado. La Diputado de Na- 
varra va premiar en públich 
concuis el seu quadro Iiistórich 
Las Navas de Tolosa. Va viure 
quaranta qiiatre anys. 

AMADOR, A. m. y f. Qui 
ama. Amador, amante. || Ant. 
Amancebat. || Entregatal amor 
desordenat de les dones. Mu- 
jeriego. 
AMAESTRAMENT. m. Ant. ENSENYANSA. 
AMAESTRAR, v. a. Ant. ensenyar: 
AMAGACREUS. m. Fam. Aquell que guarda mólt 
el diner Ata el gato. 

AMAGADAMENT. adv. m. Ocultamente, escon- 
didamente, á escondidas, á hurtadillas. 
AMAOADET, A. adj. dim. Escondidillo. 
D' AMAGADET. m. adv. A escondidillas. 
AMAGADÍSSIM, A. adj. s. Escondidísimo. 
AMAGADOR, A. m. y f. El qui amaga. Ocul- 
tador. 

AMAGAMALLES. m. AMAGACREUS. 
AMAGAMENT. m. La acció d' amagar. Escondi- 
miento, ocultación. || Ant. amagatall. 

AMAGAR. V. a. Posar alguna cosa ont no pugui 
ésser vista o trovada. Ocultar, esconder. || Contin- 
dre, incloure alguna cosa que no tots saben veure. 
Esconder, encerrar. 

AMAGARSE, v. r. Esconderse, ocultarse. || Aco- 
bardirse. || Guardarse, cóm: no me'n amago de dir'ho. 
Guardarse. 

amagarse detrás d' un cantó. Dar trascantón, ó 
trascantonada. 

NO AMAGARSE PER ALTRE. No cedir. No mojar la 
oreja. 

AMAGAT, DA, p. p. Escondido, oculto. 

D' AMAGAT. adv. y 

D' AMAGADA, m. adv. Ant. amaqadament. 




Ramón Amado 



ANAR D' AMACAT. fr. Obrar ocultament. Andar á 
sombra de tejado, ó á lo somorgujo. 

AMAGATALL. m. y 

AMAGATAY. m. Ant. Recó, lloch ocult pera ama- 
gar. Escondedero, escondite, escondrijo. 

AMAGATEJAR. v. a. Ant. AMAGAR. 

D' AMAGATÓNS Y D' AMAGATOTIS. m. adv. AMAQA- 
DAMENT. 

AMAGRIMENT. m. enmagriment. 

AMAGKIR. V. a. ENMAGRIR, 

AMAGRIRSE. v. r. enmagrirse. 

AMAINAR, v. a. Náut. AMAYNAR. 

AMALARICH. ni. Nóni d' home. Amalarlco. 

AMALECITES. m. pl. PobUs d' Idumea. Amale- 
citas. 

AMALGAMA, f. Barreja del argentviu ab qualsevol 
metall menys ab el ferro. Amalgama. || Met Unió o 
barreja de coses de distinta naturalesa. Amalgama. 

AMALGAMACIÓ. f. Quím. V acció y efecte de 
amalgamar. Amalgamación. 

AMALGAMAR, v. a. Barrejar argentviu ab els me- 
talls peta feries mes di'ictils. Amalgamar. H Met. Ba- 
rrejar varies coses. Amalgamar. 

AMALGAMAT, DA. p. p. Amalgamado. 

AMALGAMENT. m. Barreja de varies coses. Mez- 
cla. II AMALGAMAC.Ó. 

AMALKICH (Arnau de). Biog. Cátala de naixensa, 
descendeat deis vescomtes de Narbona. Prior de 
Poblet 1' any 1192 y mes tart abat del meteix mones- 
tir. Es el XVll general y abat del ordre del Cister. 
Va assistir al concili de 1215. Va ésser llegat del 
papa y va manar la creuada contra 'Is albigesos ha- 
vent causal nioltes victimes ab la fogositat de les 
seues exortacions, enardint bojament el zel deis sol- 
dats. Va ésser arquebisbe de Narbona. Arrivat a Es- 
panya pera posar d' acort ais poders cristians ab la 
fé de combatre ais alarbs, el primer resultat de la 
seua vinguda va ésser la famosa batalla de las Navas 
de Tolosa 1' any 1812, de la que Amalricb, testimoni 
de vista, n' escrigué una relació llatina. Era vanitós 
y despiadat: va morir 1' any 1224. 

AMANAR. V. a. Ant. Menar. 

AMANERAMENT. m. Acció y efecte de amanerar- 
se. Amaneramieuto. 

AMANERARSE, v. Pendre certs costúms unifor- 
mes. Amanerarse. 

AMANERAT, DA. adj. Qui obra ab uniformilat. 
Conuinment s' aplica ais professors de telles arts, y 
a les seues obres. Amanerado. 

AMANEU DES-ESCÁS. Biog. Persona distingida 
y trobador cátala de les derreríes del sigle Xlil, de 
qui no mes se 'n conserven quatre obres. 

AMANILLAR, v. a. Posar manilles. Esposar. 

AMANILLAT, DA. adj. Qui*porta manilles. Des- 
posado. 

AMANIMENT. m. La composició o salsa pera as- 
saonar la vianda. Guiso, aderezo, condimento. || 
Ant. Aparell, preparatiu. Apresto. || L' oli, vinagre 
y sal que 's posa a les viandes. Aceites. 

AMANIMENTS. n. L' oli, vinagre y sal que 's dona 
ais pastors. Cundido. 

AMANIR. V. a. Aparellar, preparar alguna cosa. 
Aprontar, aparejar, apercibir, preparar. || Posar 
els anianiments a alguna vianda: Aderezar, condi- 
mentar, sazonar. 

AMANIRSE V. r. Disposarse alguna persona pera 
algún fi. Aprestarse, aparejarse, apañarse. 

AMANIT, DA. p. p. Preparat. Aparejado. || As- 
saonat. Sazonado. 

AMANITINA. f. Bot. Principi niatsinós que conte- 
neii els bolets. Amanitina 



88 



AMA 



AMA 



AMANLLEUTAR. v. a. Ant. AFIANSAR, 1. 

AMANSA, f. Ant. AMISTANSADA. 

AMANSADOR, A. m. y f. Qiii amanseix les besties. 
Amansador. 

AMANSADURA. f. Ant. y 

AMANSAMENT. ni. Acció y efecte de amansir. 
Amansamiento, mitigación. 

AMANSIR. V. a. Fer perdre la feresa ais animáis. 
Amansar, domesticar, domeñar, domar. |1 Met. Sos- 
segar, apaciguar. Amansar, mitigar, calmar, apla- 
car. 

AMANSIRSE. v. r. Domesticarse, desentosquirse, 
afinarse. Desembravecerse. 

AMANSIT, DA. p. p. Amansado. 

AMANT. p. a. Qui ama. Amante. || n. p. d' home. 
Amando. || Náut. Denominació general de tota corda 
grossa que, assegurada per un extréin al cap del ai- 
bre, verga, etc., y proveída en 1' allre d' un aparell; 
serveix pera aguantar grans esforsos. Amante. 

AMANTA, adv. de quant. Mucho. 

AMANTAR, v. a. y 'Is seus deriváis. Enmantar. 

AMANTINA. f. La corda que serveix pera mantin- 
dre horitzoiitals les verguea. Amantillo. 

AMANTINAR. v. a. Náut. Tirar de les amantines 
pera posar lioritzontals les vergues o feries decantar 
mes d' un costal que del altre. Amantillar. 

AMANTÍSSIM, A. adj. s. Amantísimo. 

AMANTS. m. pl. Náut. Cordes grosses pera ficar y 
traure de la ñau la llanxa y altres coses feixugues. 
Amantes. 

AMANUENSE, s. ni. Escrivent. Amanuense. 

AMANYACH. ni. El cant ab que festejen els co- 
lóms y les tortores; cant que serveix pera fer ador- 
mir ais nois ai bressol. Arrullo. 

AMANYAGADOR, A. ni. y f. Afalagador. Acari- 
ciador. 

AMANYAGAMENT. m. AFALACH. 

AMANYAGAR. v. a. Afaia ar. Acariciar. || Enga- 
nyar ab afalachs. Engatusar. 

AMAR. v. a. Tindre afició y voluntat a algú. Amar, 
amartelar. || Desitjar, apetéixer, cóni: les plantes 
aman el sol. Amar. 

QUi BÉ AMA, BÉ CASTIGA. Ref. Ensenya que '1 ver- 
dader carinyo consisteix en corretgir al amicli enca- 
ra que a aquest li sápiga mal. Quien bien te quiere, le 
hará llorar; quien te dio la hiél te dará la miel. 

QUI BÉ AMA BÉ OBEEix. Ref. Explica que '1 carinyo 
o amistat facilita a qui '1 professa tots els medis de 
coniplaure y donar gust. Quien bien ama bien obe- 
dece. 

QUI BÉ AMA TART OLVIDA, fr. Denota que l'anior 
verdader no s'imniuta ab les contingencies. Quien 
bien quiere tarde olvidg. 

QUI NO T' AMA BURLANT TE DISFAMA. Ref. Contra 
les burles que paren en injuries. Quien no te ama 
burlando te difama. 

AMARADOR. m. Qui amara el cánem. Enrlador. 

AMARAMENT. m. La acció d' amarar el cáneni, 
el ilí, etc. Maceración. || L' acte d' amarar la cals. 
Apagamiento. 

AMARANTACIES. f. pl. Bol. Familia de plantes 
dicotiledónees: compren les plantes herbácees de 
tulles alternes, flors petites, móltes vegades herma- 
frodites, y aitres d' un sol sexe, formant espiga. Ama- 
rantáceas. 

AMARAR, v. a. Penetrar el líquit dins d' algún 
cós secli. Calar, empapar. |¡ Posar el cánem, ilí, etc., 
al aigua. Enriar, macerar, cocer. (| Tirar aigua a 
la cals pera fóndrela y poguerne fer us. Apagar, 
ahogar. 

AMARARSE, v. r. Empaparse d' aigua la térra o 



qualsevol aitra cosa. Amararse. || BATEJAR EL vi. 1[ 
Mullarse. Amararse. 

AMARAT, DA. p. p. XOP. 

TOT AMARAT. Fet una sopa d' aigua o estar mólt 
muliat. Hecho una sopa. || Estar tot amarat. XOP. 

AMARCH, adj. Lo que té un gust mólt desapacible 
que excita vómits. Amargoso, amargo. 1| Meí. Do- 
lores o penós. Amargo. || m. Amargura. 

AMARCH COM UN FEL. fr. Moltíssiin amarch. Amargo 
como unas tueras, como una hiél. 

AMARCHS. m. pl. Farm. Confecció d' ingrediente 
amarchs. Amargos. || Dolsos ab barreja d' ametlies 
amargues Amargos. 

AMARESCENT. adj. m. Lleugerament amargant, 
que amargoteja. Amarescente. 

AMARGALL. m. Bol. MARGALL. 

AMARGAMENT. adv. m. Ab amargura. Amarga- 
mente. II Met. Ab pena y aflicció. Amargamente. 

AMARGANT. adj. AMARCH. 

AMARGANTMENT. adv. m. D' un modoseniblant 
al síver. Acibaradamente. 

AMARGAR, v. n. Tindre gust amarch alguna cosa, 
cóni: el fel, donsell, etc. Amargar. || v. a. Fer tornar 
aniarcli. Amargar. || Met. Causar pena o aflicció. 
Amargar. || Ofendre ab obres o paraules. Amargar. 

AMARGAT, DA. p. p. Amargado. 

AMARGOR, f. Gust amarch. Amargor, amargu- 
ra, amargo. || Met. Angustia o pena. Amargor, 
amargura. 

AMARGORETA. f. dim. Amarguillo. 

AMARGOS, adj. Ant. AMARCH. 

AMARGOSAMENT. adv. m. Ant. AMARGAMENT. 

AMARGOTEJAR. v. n. ASPREJAR. 

AMARGUESA. f. Ant. AMARGOR. 

AMARGUET, A. adj. dim. Amarguillo. 

AMARGDÍSSIM, A. adj. s. Mólt amarch. Amarguí- 
simo. 

AMARGUiSSIMAMENT. adv. m. sup. Amarguí- 
simamente. 

AMARGURA, f. AMARGOR. || f. Met. Disgust, sen- 
timent, pesar. Acíbar, amargura. 

AMARINADOR. adj. El qui aparella. Apa- 
reador. 

AMARINAR, v. a. Tripular. || Ter. AMANSIR. 

AMARINAT, DA. adj. Mar. Fet o avesat al mar. 
Amarinado. 

AMARLETAT, DA. adj. Coronat de marlets. Al- 
menado. 

AMARRA, f. Náut. Corda ab que s' amarra la ñau 
a térra o ab 1' ancla. Amarra. || Corretja que 's 
posa al cavail pera que no alsi '1 cap. Amarra. 

AMARRADER. m. L' anella o altre instrument ont 
s' amarra alguna cosa. Amarradero. || Lloch ont 
s' amarra ia ñau, o a propósit pera amarrarla. Ama- 
rradero. 

AMARRADOR. s. El qui amarra. Amarrador. 

AMARRADURA, f. Náut. La acció y efecte de 
amarrar. Amarradura. 

AMARRAR v. a. Lligar ab cordes, cadenes, etc. 
Amarrar. |1 Náut. Assegurar una ñau ab cordes, ca- 
denes, etc. Amarrar. || Assegurar la ñau ab les an- 
cles. Aferrar, anclar. 

AMARRAT, DA. p. p. Amarrado. 

AMARRAT DE TRAVÉS. Náut. Donar una codera de 
modo que la ñau presentí '1 costat a un punt deter- 
minat. Acoderar. 

AMARRES, f. Náut. Denominació general que » 
dona a bordo a tota corda, y especialment a aquelles 
ab que s' amarren les naus qu' están fondejades y les- 
seves embarcacions petites. Amarrazón. 



AMA 



AMB 



89 



AMARTELLAR. v. a. Ant. Copejar ab martell. 
Amartillar, martillar. || Posar alguna arma a piint 
pera dispararla. Amartillar. || Met. ant. Atormen- 
tar. 

AIWASSADET. iti. dim. Amasadito. 

AIVIASSADOR. m. Qui ainassa. Amasador. 

AMASSADURA. f. Anf. La acció y efecte d'anias- 
sar. Amasadura. 

AMASSAMENT. iii. Ant. AMONTONAMENT. II La 
acció d'unir o juntar. Amasamiento. 

AJWASSAR. V. a. PASTAP. || Anl. Amontonar. || 
Met, Disposar les coses pera lograr algún fí. Amasar. 

AJVIASSONA. f. Dona alta, d' ánimo varonil. Ama- 
zona, marimacho. i| La que niunta a caval'. Ama- 
zona. 

AMASSONAR. v. a. Pitjar ab el niassó. Api- 
sonar. 

AMASSONAT, DA. p. p. Apisonado. 

AlVIASSONITA. f. Min. Feldespat vert, opacli, sus- 
ceptible de pulinient. Se li dona aquest nóin per ha- 
ver sigut trovat a la vora del riu de les Amassones, 
en América. Amazonita. 

AMASTOSSOARIS. Zoof. Animáis vertebráis que 
no teñen manielles. Amastozoarios. 

AJVIAT, DA. p. p. Amado. 

AMAT, (Bartomeu). Biog. Enginyer militar y es- 
criptor, natural de Barcelona Va estudiar a la Aca- 
demia militar de Zamora desde 1803 a 1805. A fináis 
d' aquest any er¿i subtineiit, seguínt els estudis a 
Alcalá de Henares. Destinat a la Divisió c,ue entra a 
Portugal, va fer després tota la guaira de la Inde- 
pendenc a, per Extremadura, '1 Centre y Andaliis a, 
fins que l'any 1810 va retirarse a Cádiz. Coniissionat 
pera establir una escola d' estudis militars a Mallor- 
ca (1811), va escriure pera ella alguns tractaís. Va 
esser professor en la academia de Cádiz de 1811 a 
1814 y de la d' Alcalá fins a 1822. Va desempenyar 
distints cáriechs, entre ells el de director del Colegí 
general militar. En 1833 havía estudiat la costa y l'in- 
terior de Catalunya y la defensa de Aladrlt, ont va 
morir l'any 1850, essent director d' enginyers del 
districte de Burgos. 

— (FELiu). Biog. Arquebisbe de Palmira, escriptor 
distingit y lióme notable. Va néixer a Sabadell 1' any 
1750. En 1774 el bisbe Climent 1' ordena de sacer- 
dot. Nomenat bibliotecari de la episcopal barcelo- 
nina, va catalogar en nienys d' un any niés de deu 
mil Ilibres y 'Is seus Índex servían encara després de 

cinquant'anys. La Aca- 
demia de Bones Lletres 
va elegirlo soci. En 1785 
va guanyar una canongía 
a Tarragona y allí, junt 
ab 1' arquebisbe Arma- 
nyá, varen fundar la Eco- 
nómica de Amichs del 
País, En 1803 fou consa- 
grat a Madrit arquebisbe 
de Palmira in partibus y 
pocli després confessor 
de Carlos IV a condició 
de no ficarse en política. 
Se sostíngué dignair.ent 
dtirant la invasió france- 
sa, mes en 1814 fou obli- 
gat a tornar a Catalunya, 
morint en 1824. Les senes principáis obres son: His- 
toria eclesiástica, 12 volums en quart; Observaciones 
pacificas sobre la potestad eclesiástica y Deberes del 
cristiano en tiempos de revolución tiácia la potestad 
pública. 

— (JOAN GARLES). Biog. Metge, músich y escriptor. 
Va néixer a Monistrol en 1572 y va estudiar medecina 
a Valencia, essent després metge de Montserrat. Del 
seu Ilibre Fructus medicince, etc., se 'n coneixcn mes 




Feliu Amat 



de sis edicións. Es 1' autor deis Quatrecents oforis- 
mes calalans, tantíssimes voltes reimprés a Barcelo- 
na, Valencia, Girona y altres parts, quins textes han 
passat a la categoría de cosa folk - lórica, y s' han 
traduit a diverses llengües. Ademes d' un Tractat 
de peste y altre Tratado de las fieridas de la cabeza 
(Valencia 1588), es aulor d' un quadernet de música 
imprés a Barcelona, a Valencia, a Girona, etc., en 
cátala, valencia y castellá, titulat Guitarra española 
y vandola. 

AMAT, (Riera del). Hidrog. Riera que desaigua a 
la vora esquerra de la de Sallent prop de Sant Privat 
de Bas, prov. de Girona. 

AMATAR, v. a. Ant. CUITAR. 

AMATENT, A. adj. Prompte, llest. Pronto. 11 adv. 

ni. A PUNT. 

DE AMATENT. adv. ni. De prompte, sobtadanient. 
Prontamente, súbitamente. 

AMATINARSE. v. r. Anticiparse a fer alguna cosa. 
Madrugar. 

AMATISTA, f. Minct. Crestall de roca d' un color 
morat dar que s' usa coni pedra d' adorno en argen- 
tería, pero que no es pedra fina. Amatista. Il —ORIEN- 
TAL, f. Pedra fina; corindó hialí d' un hermós color 
morat tirant a purpuren; s' usa en joles fines. Ama- 
tista oriental. 

AMATISTAT. adj. Semblant a la amatista. Ama- 
tistado. 

AMATIU. adj. Que inspira amor. Amativo. 

AMATIVITAT. f. Fren. Inclinació que impulsa a 
una persona a juntarse ab un' altra de diferent sexe 
pera propagar la especie. Enioció o commocíó de 
amor sexual. Amatividad j| La part del cap qu' in- 
dica el desarrollo de aquesta inclinació. Amativi- 
dad. 

AMATONARSE. r. Espessirse la llet, ferse mató. 
Requesonarse. 

AMATONAT. adj. Lo que sembla mató. Requeso- 
nado. 

AMATORI, A. adj. Lo que tracta del amor o l'íns- 
pira Amatorio. 

AMÁUCITA. f. Al/«. Varietat de feldespat. Amáu- 
cita. 

AMAYNADAT, DA. adj. Qui té filis. CASAT. 

AMAYNAR. v. a. Plegar les veles pera que la eni- 
barcació vagi mes pausada. Amainar. |1 Met. Apa- 
ciguarse, mitigarse, teniplarse'l rigor d' alguna cosa 
o cedir d' alguna pretensió o desitj. Calmar, amai- 
nar, aflojar, ceder. 

AMBÁ. ni. Paret feta de inaó de cantell que ser- 
veíx pera les divisións interíors deis pisos. Ta- 
bique. 

AMBENT. adj. S' aplica a qualsevol fluit que ro- 
degi a un eos. Ambiente. || ni. Aire suau que rodeja 
els cossos, y, per extensió, tot alió que lodeja al 
hoine. Ambiente. 

AMBICIÓ, f. Passió desordenada de conseguir 
fama, hor.ors O dígnitats. Ambición. || Codicia. 

AMBICIONAR, v. a. Desitjar ab ambició. Ambi- 
cionar. 

AMBICIONAT, DA. p. p. Ambicionado. 

AMBICIÓS, A. adj. Qui té ambició. Ambicioso. Jt 
Qui desilja ab ansia alguna cosa lícitanient. Ambi- 
cioso. 

AMBICIOSAMENT. adv. m. Ambiciosamente. 

AMBIDENTAT. adj. Zool. Animal que té dents en 
totes dues barres. Ambidentado. 

AMBIDEXTERITAT. f. La facultat que té l'ambi- 
dextre de fer el meteix ab la ma esquerra que ab la 
dreta. Ambidexteridad. 

AMBIDEXTRE. adj. Qui usa igualment de les dues 
nians. Ambidextro. 



DIC. CAT. — T. I. 



12. 



90 



AMB 



AME 



AMBÍGENA. adj. Bot. Flor que té la part exterior 
de la meitexa iiaturalesa del cálzer y 1' interior de la 
com corola, Ambigena. = Gcom. Corva hiperbólica 
de ters grau que té una de les seues ranies inscrita y 
l'altra circunscrita a la seua assíntota. Ambigena. 

AMBIGÚ, ni. Veu francesa que significa viandes fre- 
des que 's posen d' una vegada a la taula. Ambigú. 

AMBIGUAMENT. adv. ni, Ambiguamente. 

AMBIGÜIFLOR. adj. Bot. Que té flors ambigúes. 
Ambigüifloro. 

AMBIGÜITAT. f. Dupte, conhisió, incertitut. Am- 
bigüedad. 

AMBIGUO, adj. Lo que té anibigüitat. Ambiguo. 
II Gram. Dit del noni que indistintanient s' usi cóni 
niasculí y femení. Ambiguo. 

AmBIT. ni. Espai compres dins de certs líniils. 
Ámbito. 

AMBLIGONI. ni. Geom. El triángul obtus ángul. 
Ambligonio. 

AMBLIGÓNIT. ni. Min Fosfat d' alúmina y de 
litina; substancia de color vert o blandí verdós, vi- 
driosa y transparenta. Ambligonito. 

AMBLIOPiA, f. Med. Escursanient de la vista. Am- 
bliopia 

AMBLÍTER. adj. Min. Crestalls quines vores y 
ánguls sufreixen disniinució o depressió, exceptúan! 
una aresta que 's trova entre dues cares que formen 
ángul obti'is. Amblítero. 

AMBO. ni. En el joch de la lotería és la sort de 
dos núineroi ab que 's guanya '1 preini niés baix. 
Ambo. 

AMBOCH. ni. En el jóch de taula la acció de pas- 
sar la bola per dins de 1' aiiella. Emboque. || Pas de 
qiialsevol cosa per paratge estret. Emboque. 

AMBRE. ni. Min. Reina fóssil groga y transparent, 
lleugera y tan dura que, travallada y pulida, serveix 
pera fer boquilles, collars y attres adornos; si 's 
frega s' electrisa, y quan se crema fá un olor aroniá- 
tich. Ámbar. 

AMBRE GRIS. Substancia sólida de color cendrós, 
formada de capes blaiiqnes y grifes que 's troba su- 
rant deinunt les aigiies al mar de la India; per sa 
niólta fragancia s' emplea en perfums. Ámbar gris. 

AMBRE GROCH. Sólit, trencadís, unes vegades trans- 
parent y altres opacli; no fá olor. Succino, ámbar 
amarillo. 

AMBRET. Geog. Caseriu del part. jnd de la Séu 
d' Urgell, prov. de Lleida. 

AMBRETA. f. diiii Ambarito. || Petita flor que fá 
olor d' anibre. Ambarilla. || Lo que pertany a 1' ain- 
bre. Ambarino. 

AMBRÓS. n p. Nóüi d' honie. Ambrosio 

AMBROSÍA, f. Qualsevol vianda o beguda de gust 
suau y delicat. || Med. Purga niolt suau. Ambrosía 

AMBROSIA, adj. Lo que pertany a Anibrós. || Re- 
lligiós de 1' ordre de Sant Anibrós. Ambrosiano. 

AMBROSÍACH, CA. adj. D' olor o gust semblant 
al que té 1' ambrosía. Ambrosíaco. 

AMBROSIANA. f. Ordre de relligíoses fundada 
per Catarina Alorigia I' any 1450. Ambrosiana 

AMBRUNAL. m. Náat. Cada un deis forats que lii 
há deniunt de cuberta pera que pugui sortir 1' aigua 
que lii entra. Embornal. 

AMBULANCIA, s. f. Hospital establert en els cos- 
sos o divisions d' un exércít, y destinat a seguir els 
movinients de les tropes pera poguer donar els pri- 
mers auxilis ais ferits. Ambulancia. 

AMBULANT. adj. Passejant. Ambulante. || Dít de 
coses inaniínades que 's belluguin. Ambulante 

AMÉ, NA. adj. Frondós, hermós, deleitable a la 
vist.i, parlant de la Naturalesa. Ameno, i] Discurs o 
escrit fet ab amenitat. Ameno. 




Ignasi Amellar 



AMELIE-LES BAINS. Geog. Població a 243 metrcs 
d' altitut, en la confluencia del Tech y '1 Mondony, 
en el Vallespir, pertanyent are al departanient deis 
Pirineus orientáis, bisbat de Perpinyá, cantó d' Ar- 
les, contenint 1 429 habitants. Prou coneguda aquesta 
localitat per la riquesa de les aigües medicináis, cele- 
brades ja en temps deis ronians, s' anonienava Banys 
d' Arles fins a 1 840, canibiant llavors son nóni en con- 
niemoració déla iiiuller de Lluis Felip, la reina Amelia, 
que va recobrar en aquelles termes la salut perduda. 

AMELL Y LLOPIS (Joan). Biog. Fóu empleat de 
la Diputació provincial barcelonina, va redactar no- 
tables docunients administratius, y va escriurer, junt 
ab en Guilléin M.'"" Broca, 1' obra: Instituciones del 
derecho civil catalán. Va morir a Barcelona 1' any 1885. 
AMELLER Y ROS (Ignasi). Biog. Metge que va 
néixe'r a Barcelona 1' any 1769. Durant la canipanya 
del Rosselló (1793), va ésser 
metge del exércit y després pri- 
mer inetge deis hospitals de Pe- 
relada, Sant Feliu de Guíxols, 
Girona, La Escala, Calella y 
Arenys de Mar. L' any 1799 va 
ocupar la cátedra de química 
de Salamanca y 1' any 1804 la 
del Colegí de Medecina de Bur- 
gos. En 1807 prengué possesió 
cóni a catedrátich supernuiiie- 
rari de Barcelona, éssent direc- 
tor del Colegí Médich. Va ésser 
el metge mes famós de la nostra 
térra durant son temps. Va mo- 
rir a Barcelona 1' any 1843, deixant publicáis gran 
nombre d' estudis de medecina. 

— Y viLADEMUNT íviCTORiÁ DE). Biog. General y 
escriptor nat 1' any 1818 d' una familia de Banyoles, 
mort r any 1889 a Alcalá de Henares. Va figurar en- 
tre '1 partit Iliberal a niitjans del sígle XIX. El séu Ilibre 
Los mártires de la libertad española (dos vol. 4.°, Ma- 
drít, 1853) va ésser causa de que 'i govern el perse- 
guís; va publicar ademes, Juicio critico de la guerra de 
África (1861), Ideas sobre la reforma de la fuerza ar- 
mada en España (1870), Un ejército para el rey ó un 
ejército para la patria, aquest derrer mólt notable, 
estanipat a Madrid 1' any 1887. 

AMELLERAL. ni. Ant. AMETLLAR. 

AMÉN. m. Veu hebraica que vol dir: aixis és, aixis 
sia. Amén. 

AMÉN DE DÉu. interj. Pera manifestar el gran de- 
sitj de que succeeixi alguna cosa. Amén, ojalá, antes 
hoy que mañana. 

MÓLTS AMÉNS ARRIBEN AL CEL. Ref. Denota la efi- 
cacia de les oracions repetides. Amén, amén al cielo 
llega: muchos amenes al cielo llegan. 

AMENAR. V. a. Ant. MENAR. 

AMENASSA. f. Acció o paraules ab que 's denota 
que 's vol mal a algú. Amenaza. 

AMENASSADOR, A m. y f. Qui amenassa. Ame- 
nazador, amenazante. 

AMENASSAMENT. m. Anl. AMENASSA. 

AMENASSANT. adv. ni. Amenazando. 

AMENASSAR. v. a. Manifestar ab accions o pa- 
raules que 's vol fer mal a algú. Amenazar. || Estar 
en próxiin perill o contingencia de succeir alguna 
cosa, cóni: amenassar temporal. Amenazar. 

AMENASSAR Y NO PEGAR. Jóch de minyons, en que 
se fan accions de pegar y pert aquell que pega. Ama- 
gar y no dar. 

QUI AMENASSA Y NO PEGA PER BESTIA QUEDA. 

Aforisnie que s' aplica a aquell que crida mólt y no 
fá res. Pegar al aire. 
AMENASSAT, DA. p. p. Amenazado. 

MES SON ELS AMENASSAT3 QUE'LS NAFRATS. Ref. Més 

fácil és amenassar que pegar. Los amenazados comen 
pan: son más los amenazados que los acuchillados. 



AME 



AME 



91 




Segell d' Amer 



AMENISAR. V. a. Fer amé, donar aiiienitat. Ame- 
nizar. II Dit d' un discurs, adornarlo. Amenizar. 
AMENiSSIM. adj. sup. Amenísimo. 
AMENITAT. f. La hermosura y froiidositat que 
presenta '1 camp. Amenidad. || La varietat y adorno 
de que 's fá gala en els discursos pera que siguin niés 
agradables. Amenidad. 

ÁMENLA, f. Anl. AMETLLA. 

AMER (Pere d'>. Biog. Cavaller, quina aniistat ab 
el fundador de 1' ordre de la Mercé va fer que pren- 
gués r li.ibit. L' aiiy 1262 va ésser elegit quart gene- 
ral de r ordre a Barcelona. Era conceller del rei en 
Jaunie I. Va ésser encarregat de reconciliar al rei de 
Castella 1' Alfons ab el séu fill Sanxo y de preparar 
el casanient del rei de Portugal ab la primpcesa de 
Aragó, que avui és Santa Isabel. Va recopilar y au- 
mentar les constitucions de 1' ordre mercenaria y va 
escriure en la sena llengua ma- 
terna la vida de Sant Pere No- 
lasch y alguns tractats de relli- 
gió y moral, morint 1' any 1301 
ab fama de santetat || Geog. Vila 
important de la prov., bisb. y part. 
jud. de Qirona. Está situada a la 
vora dreta de la riera de Palle- 
rols; té un antich monestir, que 
res ofereix de notable, y 2.688 
hab. És estado del F.-C. de Gi- 
rona a Olot. || — (riera D'). Hi- 
drog. V. PALLEROLS (RIERA DE). 

AMÉRICA, f. Una de les parts del mon. América. 
AMERICA, NA. adj. y 

AMÉRICH. adj. Ant. Lo pertanyent a 1' América. 
Americano. || m. Natural d' América Americano. 
AMES. adv. ni. Ademes. A más. 
AMESURADAMENT. adv. Ant. MESURADAMENT. 
AMESURAT. adj. Ant. MESURAT, 2. 
AMETLA. f. Ter. AMETLLA. 

AMETLONS. Zool. Nóm genérich ab que 's desig- 
nen a les Balears varies especies de moluschs. 

AMETLLER ni. Ter. AMET- 
LLER. 

AMETLLA. f. La llevor que 's 
trova dins el fruit del ametller 
cuberta d' una pell de color de 
canyella. La meteixa liavor ab 
la clofoUa, y 
la llevor del 
pinyolde qual- 
sevol fruita. 
Almendra. || 
La que és cu- 
berta de sucie. 
Peladilla.il En 
les arrecades el diamant que té la 
figura de 1' atmetlla. || — CAIXA- 
LERA. Ter. V. AMETLLA MOLLAR. || 
Geog. Poblé de la prov. de Lleida, dist munpal. de 
Fontllonga. || — (LA). Poblé de la piov. de Tarra- 
gona, bisb. y part. jud. de Torto- 
^^¡gU^ sa. Es a la vora del mar, té una 

^SÉÍkUA tárrega. Poblé del dist munpal. 
iR^^SB^4 de Montoliu de Cervera, prov. de 
«SHfin Lleida. II — DEL valles (la). Po- 
^^BHH|^ ble de la prov y bisb. de Bar- 
^^Bi^^ celona, part. jud. de Qranollers. 
Está situat a la dreta del Con- 
gost, y té 716 hab. 

AMETLLAR. m. Terreno plan- 
tat d' ametllers. Almendral. 
AMETLLASSA. f. aum. Almendrón. 
AMETLLAT, DA. adj. Lo semblant a 1' ametlla. 




Ametlla 




Segell d' Ametlla 
de Tárrega 



Segell d' Ametlla 
del Valles 




Fruit de l'ametiler 



Almendrado. || m. Pasta feta de fariña, mel, sucre y 
anietlles. Almendrado. 

AMETLLER. m. Bot. Arbre de la fam. de les rosá- 
cees; se fa prou alt; té moltes branques; les fuUes 
llargues, estretes y dentellades 
y les flors blanqnes y un xicli 
verrnelloses al mitj; el sen fruit 
es ovalat y una mica aplanat. 
Almendro. || — amargant. El 
qire fá les anietlles amargues. 
Allozo, almendro amargo. || — 
BORT. Allozo. II — DOlS. El que 
fa les ametlles dolscs. Almen- 
dro, almendro dulce. \\ — mollar. 
Aquell quines ametlles teñen la 
closca tendré y fácil de trencar 
ab les dents Almendro mollar. 

FLORiR L' ametller. fr. Met. 
fam. Posar cabells blandís En- 
canecer. 

AMETLLER (Caries Francisco). Biog. Metge cá- 
tala, que nasqué 1' any 1758 y mori 1' any 1835. Deixá 
escrita una Memoria descriptiva de la fiebre amarilla. 

— (maure). Biog. Frare, natural de Palafiugell, 
que duraut vint anys ton cantor de la capella de 
Montserrat, y és autor de la famosa Salve que 's can- 
ta cada día en aquell monestir. Va inventar un eu- 
ginyós instrument musical titulat velocordi y un apa- 
ren pera la elevació de les aigües. Havía lecuUit y 
dissecat una gran colecció d' insectes y plantes mont- 
seiratines. L' any 1817 va ingressar a 1' Academia de 
Ciencies naturals y Aits de Barcelona, en quina va 
presentar una máquina pera treure la sorra del port. 
Ademes del seu discurs d' entrada a 1' Academia y de 
la Memoria sobre el vclocordio, va publicar la Descrip- 
ción de una sembradera. Va morir l'any 1833, ais vuitan- 
ta quatre d'etat, essent monje de Sant Benet de Bages. 

— (MIQUEL). Biog. Metge, natural de Cerviá (1804), 
que va morirá Girona l'any 1867. Va ésser co ni issionat, 
pera estdiar el cólera, a Barcelona; !a verola, a I' Am- 
purdá; y les febres malignes originades peí conreu del 
arrós ais pobles propers de la desembocadura del 
Ter. De 1836 a 1867 va ésser metge y cirurgiá de 
les cases de Beneficencia de Girona y diputat provin- 
cial. Deixá obres impreses y tres tractats inaniiscrits. 

— (narcíS). Biog. Militar, esciptor y músich cáta- 
la. Era fill de Banyolas, ont va morir 1' any 1877, es- 
sent tinent general. Era notable guitarrista y autor 
d' una ópera en tres actes. El guerrillero, quina lle- 
tra y mi'isica va acavar 1' any 1863, traduintla Angela 
Grassi al itaüá. Posseía una selecta biblioteca y co- 
leccions d' armes y d' historia natural. 

— Y VINYES (JOSEPH). Biog. iVíetge cátala, un deis 
mellors de Qirona, d' ont era fill (1830). Morí 1' any 
1901. En totes les manifestacions de cultura hagu- 
des a Girona, durant la sena vic'a, va figurar. Ob- 
tingué renóm cóm a periodista a Madrit, entre 'Is 
anys 1856-1866, ont inicia, ab el doctor Yánez, el pri- 
mer Congrés espanyol de niedecina (1864). Desde '1 
1856 va formar part de la Comissió de Monuments, 
de r Associació Literaria, de les juntes de Sanitat, 
Beneficencia, Agricultura, Instrucció, etc., y de les 
principáis comissions gironines. Va fundar la notable 
Revista de Gerona (1877 a 1895). La sena prodúcelo 
literaria y científica ha estat abundosa, escribint en 
vers y en prosa, de literatura, d' art, de ciencia y de 
historia. D' entre Ms seus esttidis, el preferent y mes 
important de toís és: Don Alfor.so V de Aragón y la 
crisis religiosa del siglo xv; travall de niolta empresa, 
pera 'I qual va ésserli precís fer viatges expressos a 
Marsella, Genova, Milá, Florensa, Venecia y al regne 
de Nápols. Havía escrit pera '1 teatre cátala. 

AMETLLETA. f. dini. Almendrica, almendrilla. 
II Llima de manya que acaba en figura d' ametlla. 
Almendrilla. 

AMETLLINA. f. Qiiim. Materia nitrogenada que 



92 



AMI 



AMI 



hi ha a les aiiietlles y a algunes altres llevors. Al- 
mendrina. 

AMETLLÓ. 111. Ametlla ten re. Almendruco, 
alloza. 

AMFIBI. adj. Animal que viu a la Ierra y a 1' ai- 
gua. Anfibio. 

AMFIBOLOOÍA. f. Páranla o frase que lé dos o 
niés seiitits. Anfibología. |i Ret. Figura que consis- 
teix en fer us de paraules o figures ambigúes Equí- 
voco, anfibología. 

AMFIBOLÓOICAMENT. adv. m Anfibológica- 
mente. 

AMFIBOLÓGICH, CA. adj. Lo que té diferents 
sentits. Anfibológico. 

AMFITEATRE. ni. Edifici rodó u ovalat ab grades 
alentorn pera veure alguna funció pública. Anfitea- 
tro. II Conjuiit d' assentos colocats ordinarianiant en 




Amfiteatre roma d' Arles 

forma de grades semicirculars que sol haverhi a les 
aules y ais teatres. || — ANATÓMlCH. Llocli que ais 
hospitals y altres edificis se destina a la dissecció 
deis cadavres. Anfiteatro anatómico. 

AMFITRIÓ. ni. Fig. y fam. Qui té convidáis a 
taula y 'is regala espléndidanient. Anfitrión. 

ÁMFORA. Vegis ÁNFORA. 

AMIANT. ni Minet. Pedra fibrosa, que és un sili- 
cat de magnesia. És del tot incombustible y se 'n 
fan teixits que resisteixen perfectament al foch. 
Amianto. 

AMICH, GA. m. y f. Qui té aniistat. Amigo, ami- 
ga. II Aficionat o inclinat a alguna cosa. Amigo. || — 
DE CONFI.í\NSA. Confidente, amigo de confianza. || — 
DE COR. L' aniich de debo. Amigo intimo, cordial, del 
alma. \\ —DE LA FORTUNA. Amigo de la taza de vino. 
II —DE RENYINES O RAONS. Pendenciero, quimerista. 

AL AMICH PRÓBA'L PRIMER, ANS QUE 'l HAGIS ME- 
NESTER. Ref. Denota que no 'ns devém fiar niassa 
deis que se 'ns venen per amichs. No ecfies la gata en 
tu cama, ó no la acoces después de echada 

AL AMICH Y AL CAVALL NO CANSA'l. Denota que no 
convé molestar massa ais amichs Al amigo y al ca- 
ballo no apretallo. 

AMICH RECONCILIAT, ENEMICH DOBLAT. Ref. Adver- 



teix que no devém fiar niólt del enemich ab qui ha- 
véni tornat en pau. Amigo reconciliado, enemigo do- 
blado. 

AMICH Y TRASTO QUE NO SERVEIX, AL CARRER. 
Amigo qne no presa y el cuchillo que no corta, que se 
pierdan poco importa. 

AMICHS FINS AL CEL, A LA BOSSA NO HI TOQUÉM. 
Aforisnie ab que s' expressa la fluixetat o mal fona- 
ment d' algunes amistats. 

AMICHS FINS ALS HOCHS, A LA BOSSA NO M' HI 
TOCHS. Ref. Bien te quiero, bien le quiero, mas no te 
doy mi dinero. 

CÓM MES AMICHS MES CLARS. Ref. Denota que la 
formalitat en els contractes asseguren niés 1' amis- 
tat. Mientras más amigos más claros: entre dos ami- 
gos, un notario y dos testigos. 

D' AMiCHS PüCHS Y BONS. Loc. Amigo de uno y 
enemigo de ninguno. 

DELS AMICHS SE TREUEN LES PESSETES. També 'S 
diu: DELS AMICHS SE TREUEN ELS ARDITS. Aforisme ab 
que s' indica 1' abús que 's fa de 1' amistat. De los 
amigos se vive. 

DE VI, PORCH Y AMICH, ES MELLOR EL MES ANTICH. 
Aforisme ab que s' expressa que de les tres coses la 
mes antiga es la mthor. Amigo, viejo; tocino y vino, 
añejo. 

DEIXA DINERS ALS AMICHS SI VOLS TINDRE ENE- 
MiCHS. Aforisme ab que s' indica la facilitat ab que 
se perden les amistats deixant diners. 

ELS AMICHS SE CONEIXEN EN LA DESGRACIA. LoC 
Al amigo le prueba el peligro. 

EL MES AMICH LA PEGA. Expr. Ensenya que convé 
no confiar massa en tots els que 's venen per amichs, 
per quant mólts ab capa d' amistat son una verita- 
bles traidors. El mayor amigo la pega; quien menos 
piensas te hizo el tiro; de amigo á amigo, de compadre 
a compadre sangre en el ojo. 

ENTRE AMICHS Y SOLDATS CUMPLIMENTS SON EX- 
CUSATS. Ref. Entre amigos y soldados cumplimientos 
son excusados. 

ESTAR BÉ AB SOS AMICHS. fr. Fam. Estar gras y bó. 
Estar de buen año. 

FER AMICHS ALS ENEMISTATS. Loc. Reconciliar ais 
qui eren eneniichs. Reconciliar, ajustar, amistar. 

FERSE AMICHS. Hacerse amigos, amistarse, reconci- 
liarse, volver en amistad. 

MES VAL UN BON AMICH QUE CENT PARENTS. fr. 
Más vale un amigo que pariente ni primo. 

NO És BON AMICH QUI VOL LA CAPA DEL ALTRE 
AMICH. Aforisme ab que s' indica que 1' amistat no 
ha d' estar fundada en 1' interés. 

NO HI HA AMICH SENSE DINER EN EL BOLSICH. Ref. 
Denota que a aquell que no 'n té tots 1' abandonen. 
No hay amigo ni hermano si no hay dinero en mano. 

NO VULOUIS MAL ALS AMICHS QUE SON DE TOS ENEC 
MICHS. Ref. No quieras mal al amigo, porque lo es d- 
ta enemigo 

QUI TÉ AMICHS TÉ FATICHS. Aforisme ab que s' ex- 
pressa que r amistat ocasiona disgustos y compro- 
misos. 

SABATER AMICH O PARENT CALÍ^A CAR Y MES DO- 
LENT. Aforisme ab que "s significa també 1' abús que 
se fa de 1' amistat. De los amigos se vive. 

TANT AMICHS CÓM ANTES Loc. fam. Ab que algú 
inanifesta a un altre serli indiferent que li concedeixi 
o no alguna cosa. Tan amigos como antes. 

TRAMONTANA NO TÉ ABRICH, NI L' HOME POBRE TÉ 
AMICH. Aforisme ab que s' expressa que la pobresa 
sempre 's queda sola. Tramontana no tiene abrigo, ni 
hombre pobre amigo. 

AMICH (Antoni). Biog. Jurisconsult cátala nota- 
ble y ciutadá tortosí del sigle XVI. A petició de la 
ciutat va revisar les costums, o Ueis, de Tortosa, que 
per consuetut regíen desde la reconquista, cuidant 
saviament de la seua correcció y estampació, íeta a 
Tortosa ineteix 1' any 1539 per Arnau Quillem de 
Montpesat. 



AMI 



AMO 



93 



AMIDADOR, A. ni. y f. Qui amida. Medidor. 

AMIDAR. V. a. Examinar la extensió d' alguna 
cosa ab el paní, cana, etc. Medir. || Coniparar algu- 
na cosa imniaterial ab un' altra, cóin les forses, etc. 
Medir. 

AMIDAT, DA. p. p. Medido. 

VINDRE AMIDAT. fr. Vindre just, cabal. Venir pinti- 
parado. 

TINDRE AMIDAT DE PAM A PAM. fr. APAMAT. 

AMIDONAR. V. a. Ant. EMMIDONAR. 

AMIGA, f. AMISTANSADA. 

AMIGABLE, adj. Lo que toca o pertany a 1* aniís- 
tat. Amistoso, amigable. 

AMIGABLEMENT. adv. ni. Amigablemente. 

AMIGAMENT. ni. Ant. AMISTANSAMENT. 

AMIGAR. V. a. Ant. Fer amigues a dues persones. 
Hacer amigos. || Ant. ferse amichs. 

AMIGAT, DA. p. p. Anl. AMISTANSAT. 

AMIGATXO. in. auni. Pam. AMIOOT. 

AMÍGDALES. s. f. Cada un deis cossos glanuloso3 
que r home y alguns ¡mimáis teñen a un y altre cos- 
tat de la gargamella. Amígdalas. 

AMIGDALITIS, s, f. Med. Inflamació de les amíg- 
dales. Amigdalitis. 

AMIGÓ (Eudald Ramón). Biog. Artista vidrier de 
llum, a qui pot considerarse cóin el restaurador de la 
vidriería artistica espaiiyola, nascuda ab 1' arquitec- 
tura gótiga relligiosa. Va morir a Barcelona 1' any 
1885. Es autor deis vidres decoratiiis deis fineslrals del 
ábsis del Pí de Barcelona, de dues vidriares a Mont- 
serrat, de cincli a 1' iglesia d;l Sagrat Cor, etc., etc. 

— (JAUME). Biog. Arquitecte distingit, fill d' Ull- 
demolíns, que era rector de Tivisa 1' any 1550. 
La majoría de les obres fetes a la catedral de Ta- 
rragona entre 'Is anys 1561 y 1586 son projectades 
per ell, especialnient la capelia del Sagrament (1580) 
situada al antich refetó, y '1 trassat de I' orgue de 
aquella Séu (1568). Les Iglesies parroquials de La 
Selva (1582) y la de Ulldemolins foren projectades 
per Amigó, y tiirigides pél célebre Pere Blay. 

AMIGOT. m. auni. Amigóte. 

AMIGUET, A. m. y f. dim. Amiguillo, amiguito. 

AMIGUÍSSIM, A. adj. sup. Amiguísimo. 

AMIL. in. Radical hipotética d' una serie de com- 
postos deis quals 1' oxit hidratat és la materia gras- 
sa de la patata. Amil. 

AMÍLCAR BARCA. Biog. General cartaginés que 
va morir en nna batalla 1' any 228 abans de J. C. des- 
pres de haver sotmés la Espanya. Se li atribueix la 
íundació de Barcelona. 

AMILENO. m. Producte que 's presenta baix 1' as- 
pecte d' un liquit incolor; és volátil y d' un pes es- 
pecíficli mólt pocli considerable. Es anestésich cóm 
r éter y 'I séu us es perillos. Amileno. 

AMÍLICH, CA. adj. Alcofoll amílich o extret de la 
materia de la patata Amílico. 

AMISTANSA. f. Ant. ALIANSA. fl AMISTAT. 

AMISTANSARSE v. r. Amancebarse, enredarse. 

AMISTANSAT, DA. p. p. Amancebado. 

AMISTAT. f. Afecte recíproch entre dues o mes 
persones. Amistad. || amistansament. || An!. Plaer, 
servei, favor. Merced, favor, amistad. 

AMISTAT PER INTERÉS, NO DURA PERQUÉ NO N' ES. 
Ref. Amistad por interés, no dura porque no lo es. 

EN DIENT LES VERITATS SE PERDEN LES AMISTATS. 

Aforisnie que indica que 'I parlar ciar ocasiona inól- 
tes vegades eneniistats. Cantando las verdades se 
pierden las amistades; no me quieren mis comadres 
porque canto las verdades. 

ES DOBLADA LA MALDAT QUE 'S FA EN SENYAL DE 
AMISTAT. Aforisnie ab que s' expressa qu' es doble 
criminal qui abusa de I' amistat. 



FER L' AMISTAT. fr. BESAR LA MA. 

L' AMISTAT A UNA PART Y 'LS INTERESSOS A UN' AL- 
TRA. Cuenta y razón sustenta ó conserva amistad. 
També 's diu en cátala: COMPTE Y RAÓ SOSTenen 
L' AMISTAT. 

TORNAR EN AMISTAT. fr. Ferse novament amichs 
els que havien deixat de esserlio Reconciliarse. || Re- 
conciliar ais qu' eren eneniichs. Reconciliar, compo- 
ner, ajuslar. 

TRENCAR l' AMISTAT. fr. Romper la amistad. 

AMISTAYAR. v. a. Ant. Reconciliarse. 

AMISTÓS, A. adj. Lo que toca o pertany a I' amis- 
tat, contráete o correspondencia amistosa. Amistoso. 

AMISTOSAMENT. adv. ni. Amistosamente, afec- 
tuosamente. 

AMISTOSÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Amlstosísi- 
mamente, afectuosísimamente. 

ÁMIT. m. Tela de quatre pams en quadro ab una 
creu al niitj, que 'I sacerdot se posa al cap, d' allí 
baixa al coll y se '1 Higa a la cintura quan se reves- 
teix pera dir niissa. Amito. 

AMITJANAR. v. a. Igualar o repartir alguna cosa 
en dues parts iguals. Promediar. 

AMITJAR. Geog. Caseriu del terme d' Escoria, 
Mallorca. 

AMMONIT. m. Geol. Caragol fóssil en forma d' es- 
piral semblant a les banyes de Júpiter. Ammon, am- 
monitas. 

AMMORZAMENT. m. Ant. Amortiguamiento. 

AMMORZAR. v. a. Ant. y derivats. Apagar, amor- 
tiguar. 

AMNESIA f. Med. Debilitació extraordinaria de 
la memoria. Amnesia. 

AMNIUS. m. pl. Ant. La membrana prima. lUsa y 
transparenta mes interior de les que cubreixen el feto. 
Amnios. || Bot. Liquit gelatinós que serveix d' ali- 
ment al embrió de les plantes. 

AMNISTÍA, f. Perdó general, oblít d' injuries, de- 
cretat pél soberá. Amnistía. 

AMNISTIAR V. a. Donar perdó general, oblidant 
els fets passats. Amnistiar. 

AMO. m. El cap o senyor d' alguna casa o familia. 
Amo, dueño. || Senyor o posseidor d' a guna cosa. 
Amo, señor. || Qai té una casa llegada a d' altres. 
Casero. || Aut. Qui estava encarregat de la criansa y 
instrucció d' algún minyó. Ayo, pedagogo. 

AMO QUE TÉ M03S0S Y NO 'LS VEU SE FA POBRE Y 
NO s' HO CREU. Ref. Denota que no 's deuen abando- 
nar al cuidado d' altres les coses propies. Hacienda, 
tu dueño te ve.i; el pie del dueño, estiércol para la he- 
redad; adonde no está el dueño ahí está su duelo; quien 
tenga hacienda que la atienda, y sino que la venda. 

CONTENT L' AMO, PAGAT EL MOSSO. Aforisnie ab 
que 's significa que content liu content tothoni. 

FERSE AMO. Met. Apropiarse lo d' altres. hacerse 
dueño, señor. 

GIRARSE CONTRA L' AMO. fr. Met. fani. Ensuperbir- 
se. Levantarse, alzarse á mayores. 

V AMO FA 'L MOSSO, Y 'L MOSSO FA L' AMO. Loc. 
Denota que '1 bon tráete entre 'Is amos y criats fá 
que 's dissinuilin algunes faltes entre ells. Ruin se- 
ñor cria ruin servidor. 

MES VAL SER AMO QUE CRIAT. fr. Más Vale ser arrie- 
ro que borrico. 

NI AMO PER FORSA, NI MOSSO PER FORSA. LoC. Re- 
prén ais que fan les coses de mala gana. Reniego del 
árbol que á palos ha de dar el fruto. 

NO SER AMO DE FER ALGUNA COSA. No tindre llí- 
bertat. No ser dueño de alguna cosa. 

NOSTRE AMO. Per antonomasia 'L SAGRAMENT DEL 
ALTAR. II Náut. Contramaestre. 

POSARSE EN AMO. Obligarse a servir a algú. Asen- 
tar con amo. 

QUI A DOS AMOS VOL SERVIR A UN O ALTRE HA DE 



94; 



AMO 



AMO 



FER FALTA. Ref. Ensenya que no 's poden desenipe- 
nyar bé mol tes coses al hora. Quien d muchos amos 
sirve, á alguno ó d uno y otro ha de hacer falta. 

ÉS SER AMO DEL AUCA, O DELS DAUS, O DEL TRULL. 
fr. Tindre inólt maneig en alguna cosa o en algunes 
persones. Ser el dueño del cuchillo, del hato, de los 
cubos, etc. 

AMOBLAMENT. ni. Conjunt d'obgectes que cons- 
titueixen el niobiliari d' una casa. MobiUarío. 

AMOCRISO. lu. Miner. Pols de mica de color d' or. 
Amocriso. 

AMODORRIRSE. v. r. Ant. Ensopirse. Amodo- 
rrarse. 

AMODORRIT, DA. p. p. Amodorrado. 

AMOINADOR, A. ni. y f. Qiii amoina. Molesto, 
sobón. 

AMOINAR. V. a. Enfadar, enujar. Amohinar, pu- 
drir. II Consumir. Atafagar. 

AMOINARSE. v. r. Cansarse móit pensant en al- 
guna cosa o volguent averiguarla. Devanarse los 
sesos, romperse los cascos. 

AMOINAT, DA. p. p. Amohinado. 

AMOÍNO. m. Enfado, molestia. 

AMOIXADOR. m Qui anioixa. El que suaviza ó 
calma. 

AMOIXAMENT. ni. L' acció d' amoixar. Acto de 
calmar ó suavizar. 

AMOIXAR. Aiiiansir, afalagar, fer caricies. Acari- 
ciar, mimar. Popar. 

AMOLAR. V. a. Fer posar a la rao. Amoldar. || Fer 
. perdre la paciencia a algú, ferio espeiar massa. 
Cansar. 

AMOLLAR. V. a. Deixar anar poch a poch la corda 
o un' altra cosa que 's té subjecte. Alargar, aflojar. 
II Deixar anar del tot lo que 's té apretat o agafat ab 
les niaiis Soltar. || En algúns jochs de cartes no fer 
basa poguentla fer. Amollar. [| Perdre '1 rigor, o dis- 
minuir la forsa algunes coses, cóm la inalaltía, 1' ai- 
gua, etc. Ceder, aflojar, menguar, moderarse. 1| 
Fam. met. DONAR. || a. Abardernar, anojelar. 

AMOLLARSE, v. r. Deixarse anar d' un lloch alt, 
escorrentse per una corda o d' un modo análech. 
Deslizarse. 

AMOLLIMENT. m. ABLANIMENT. 

AMOLLINANT. s, Ant. L' acció de aniollir. Amo- 
llentadura. 

AMOLLIR. V. a. Ablanir. Ablandar, enmollecer, 
relentecer Ij Ant. Estovar els niatalassos, coixíns, 
etc. Mullir. 

AMOLLIT, DA. p. p. Ablandado, enmollecido- 

AMOLLONAR. v. a Ter. MoUonar. 

AMÓM. m. y 

AMOMO. ni. Bot. Classe de plantes, quasi totes 
exótiques y dotadas en general d' un gust picant y 
aroiiiátich. Amomo. || GiNGiBRE. 

AMONESTACIÓ. s. f. Avís, advertencia. Amo- 
nestación, admonición, advertencia || La publi- 
cació del niatriinoiii en progecte o deis ordenandes 
a la niissa niajor d'un día festiu. Amonestación, 
proclama 

TIRAR LES AMONESTACIÓNS. fr. Tirar trona avall. 

AMONESTAR. 

AMONESTADOR. m. Qui avisa. Amonestador, 
admonitor. 

AMONESTAR, v. a. Publicar les amonestacions a 
la missa niajor. Amonestar, cobrar las amonesta- 
ciones, o proclamar, echar las proclamas, [j Avisar. 
Amonestar, avisar. 

AMONESTAT, DA. p. p. Amonestado. 

AMONi. ni. Quim. Metall hipotétich que forma la 
base del amoníach. Amonio. 



AMONIACAL, adj. Quiñi. Se din de lo que conté 
amoníach o té propietats de tal. Amoniacal. 

AMONÍACH. f. Quim. Gas iiicolor, traiisparent, de 
un gust cáusticli, que fá una olor forta y penetranta; 
es 1' i'inich gas que te propietats alcalines; s' extreu 
deis vegetáis y de les substancies animáis. També 
se '1 coneix ab el noin de álcali volátil. Amoníaco. 

AMONIAT. ni. Quim. Combinació de amoníach y 
d' un óxit nietálich. Amoniato. 

AMONIUR. m. Quim. Combinació del amoníach ab 
les sais nietáliqnes. Amoniuro. 

AMONT. adv. II. Ant. Amunt. 

AMONTANAR. v. a. Ant. y 

AMONTANYAR. v. a. Ant. y 

AMONTEGAR. v. a. Ter. Amontonar. 

AMONTONADOR, A. m. y f. Qui amontona. 
Amontonador, 

AMONTCNAMENT. ni. L' acció y efecte d' amon- 
tonar. Amontonamiento' || Met. El conjunt de varíes 
especies y veus sense ordie ni concert. Amontona- 
miento 

AMONTONAR, v. a. Juntar o posar unes coses 
demunt les altres sense ordre ni concert Acumular, 
cumular, amontonar. || Me/. Barrejar y juntar va- 
ríes especies, cóiii: amontonar idees, conceptes, etc. 
Amontonar. 

AMONTONARSE, v. r. Reunirse la gent. Agol- 
parse. 

AMONTONAT, DA. p. p. Amontonado. 

AMOR. m. Afecte o inclinació a alguna persona o 
cosa. Amor, ley, voluntad. || Suavitat, bladnra, 
cóm: el pare castiga ais filis ab amor. Amor. || La per- 
sona amada. Amor, amores, mis amores, jj Agrado, 
afabilitat. Amor, agrado, afabilidad. I| —DE GOS. El 
sensual. Amor lascivo. \\ — D' hortelá. fío/. Planta de 
uns cinquanta centinietres d'alsada,ab la cama qua- 
drada y plena de punxes, les tulles estretes, colocades 
de vuit en vuit y ab punxes peí demunt, y les flors 
petites y grogues Amor de hortelano. \\ — PLATÓNlCH. 
El purament ideal. Amor platónico. \\ — PROPl. El 
desordenat ab que liu 's mira a si meteix. Amor 
propio. 

AMOR AB AMOR SE PAGA. Ref. Pera denotar la mu- 
tua correspondencia en qualsevol cosa favorable o 
adversa. Amor con amor se paga. 

AMOR DE cendre BUGADA SENSE CENDRA. R,f. De- 
nota la fredor y poca dinació de la aniistat entre so- 
gres y gendres. Amistad de yerno, sol en invierno. 

AMOR DE MONJA Y PET DE FRARE TOT ES AIRE. Ref. 
Denota que seniblant amor tan prest se posa c6ni se 
treu. Amor de montas fuego de estopas. 

AMOR DE PARE, TOT LO DE.MÉS ES AIRE. Ref Adver- 
teix que sois 1' amor deis pares es stgnx. Amor de 
padre, que todo lo demás es aire. 

AMOR DE SENYOR, AIGUA EN SISTELLA. Ref. Denota 
el poch segur qu' es dit amor. Amor de señor agua en 
cesto. 

AMOR, PENES Y DINERS NO PODEN ESTAR SECRETS. 
Ref. Denota que aqüestes coses no poden dissimular- 
se. Amores, dolores y dinero no pueden estar encu- 
biertos. 

AMOR Y GRAVETAT NO PASSAN PER UN FORAT. Ref 
Denota que 1' amor atropella tots els respectes. Amor 
ni cata linaje, ni fe, ni pleito homenaie. 

DE MIL AMORS. Loc. De niólt bona gana. De mil 
amores. 

EN AMOR Y COMPANYA. Loc. fam. En amistat y 
y connaiiyía. En amor y compañía. 

GUERRA, CASSERAS Y AMORS, PER CADA PLER MIL 
DOLORS. Aforisnie ab que 's significa les dificultats 
que aixís la guerra, cóm la cassa y 1' amor presenten. 
Guerra, caza y amores, por un placer mil dolores. 

LES SOPES Y AMORS, ELS PRIMERS SON ELS MELLORS. 
Ref. De los amores y las cañas las entradas. Sopas y 



AMO 



AMO 



95 



amores, los primeros los mejores. Alguns també diuen: 
DE LES FRUITES Y 'LS AMORS, ELS PRIMERS SON ELS 
MELLORS. 

NO H¡ HA AMOR CÓM EL DE LA MARE. LOC. Denota 
que r amor deis pares és el mes verdader y segur. 
Amor de padre, que todo lo demás es airé. 

PASSEN ELS AMORS Y QUEDEN ELS DOLORS. Ref. 
Denota que '1 fi deis amors sol ésser amarch y trist. 
Vaiise los ainores y quedan los dolores. 

PER AMOR. Loe. fam. Per átenció, mirament o res- 
pecte. Por amor, por causa, por razón. 

PER AMOR DE DÉu. Loc. Ab que 's demana encari- 
.dament alguna cosa. Por amor de Dios. || Sense inte- 
,rés. Por amor de Dios. \\ Sense recompensa d' algún 
travall. Por amor de Dios. 

PER AAIOR DEL BOU LLEPA 'L LLOP EL JOU. Pef. Eu- 

senya que 'Is afalaclis se fan mes per interés que per 
amor. Menea la cola el can, no por ti, sino por el pan. 

QUi TÉ AMORS TÉ DOLO íS Ref. Denota que 1' amor 
sol anar acompanyat de penes. Quien tiene amor tiene 
pena. Quien adama á la doncella, el alma trae en 
pena. 

R^BRE O ADMETRE AB MÓLT AMOR O AGRADO. Ad- 
mitir Ó recibir abiertos los brazos ó con los brazos 
abiertos. 

AMORATAR. n. Posar o tornarse una cosa de co- 
lor morat. S' usa també cóm recíproch. Amoratar. 

AMORATAT, DA. adj. Lo que tira a morat. Amo- 
ratado. 

AMORBARSE. v. r. Ant emmalaltirSE. 

AMORDIR. V. a. Ndut. Deturarse, encallarse un 
cap a la gruera, gúmera, etc. Atorarse. 

AMOREJAR. V. n. Ant. AFALAQAR. 

AMORET. ni. dim. Amorcillo. 

AMORETES. f. pl. Senyes pera manifestar 1' amor. 
Amoricones. 

DlR AMORETES. Loc. Decir chicoleos. 

QUl TIRA PEDRETES TIRA AMORETES. Expr. Ab que's 
significa que s' afalaga a qui un vol. 

AMORF. adj Miner. El que noté una lornia ben 
iieterminada. Amorfo. || Minerals que 's presenten en 
luunts irregulars. Amorfos. 

AMORFÍA, f. Hist. na!. Carencia di forma; defor- 
iiiitat, vici de construcció. Amorfía. Il Miner Nóm 
«specífich deis minerals que 's presenten en masses 
irregulars. 

AMORÓS, A. adj. Carinyós, amable. Amoroso. II 
Parlant de coses materials, blá, suau, pastos, fácil 
de trava lar. Amoroso || Dit del temps, templat. Amo- 
roso, templado, apacible, blando. 

ÉSSER AMORÓS CÓM UNA ARGELAQA, fr. Ab que 's 
denota qu' una persona és aspre y desapacible en son 
tráete y páranles. Ser como unas ortigas. 

ÉSSER AMORÓS COM UNA ROMAGUERA DE DOS CAPS, 
fr, Ter. ÉSSER AMORÓS CÓM UNA ARGELAGA. 

AMORÓS (Francisco). Biog. Home distingit, nat a 
Valencia en 1770 y mort a París en 1843. En la capi- 
tal de Franca fóu director del gimnás normal, militar 
y civil, en quin establiment hi va introduír 1' estudi 
de la música. Conipongué distintes obres de cant. 

— Y PUJOL (FRANCISCO). Biog. Industrial cátala de 
gran cultura; va néixer a Maitorell 1' any 1811. De- 
dicat al ram de 1' ebanistería, després de viatjar sis 
anys per Franca, Anglaterra y Bélgica, va establirse 
a Ba.celona 1' any 1835, fundant una botiga de bi- 
llars, quina anomenada és coneguda de totiiom. Amo- 
res se va distingir cóm a industrial y obrer inteli- 
gent, cóm a polítich avencat y cóm a escriptor espe- 
cialista en el sáu art. Entre 'Is anys 1852 y 1869 va 
publicar diferents travalls relatius a la fustería, a les 
taules de billar y a altres assumptes, morint a Bar- 
celona r any 1879. 

AMORÓS. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Frei- 
jcanet, prov de Lleida. 

AMOROSAMENT. adv. m. Amorosamente. 



AMOROSÍA- f. Ab que 's significa la afectuosa in- 
clinació que se sent per algú. Amor. 

AMOROSIR. v. a. amollir. 

AMOROSiSSiM, A adj. sup. Amorosísimo. 

AMOROSÍSSIMAMENT. adv. sup. Amorosísima- 
mente. 

AMOROSIT, DA. p. p. De amorosir. Ablan- 
dado. 

AMOROSITAT. f. DOCILITAT, DOLQURA. 

AMORRAR. V. n. Fer inclinar el cap a Ierra. Amo- 
rrar II Fer caure de morros. Abocinar. || Acostar al- 
guna cosa de punta al obgecte o paratge ont lia de 
obrar, com: la pistola ais pus, V atxa a la paret 
Abocar. || També s' usa mólt sovint cóm recíproch 
Amorrarse. || Ndut. Picar la ñau mólt y sovint la 
pioa a r aigua de resultes de anar mólt carregada o 
estivada, o per dur mes vela de la que pot resistir. 
Ahocicar. || Ndut. Atracar una embarcació a la platja. 
Atracar. 

AMORRARSE LA BARCA, fr. Clavarse en tierra en el 
momento de sacarla del mar. 

AMORRAT, DA. p. p De amorrar. Amorrado. 

AMORRIARSE. v. r. Reunirse el bestiar de llana a 
r ombra. Acarrarse 

AMORSAR. V. a. Ant. ESMORSAR. 

AMORTALLADOR, A. s, Qui amorlalla. Amorta- 
jador. 

AMORTALLAMENT. m. Acció y efecte de amorta- 
llar Amortajamiento. 

AMORTALLAR. v. a. EmboHcar un mort ab la 
niortalla. Amortajar. 

AMORTAR, v. a. Ant. AMORTlR. 

AMORTÍGUADOR. m. Ndut. Ressort pera fer que 
els barómetres S'guin nienys sensibles a les agitacions 
del mar. Amortiguador. 

AMORTIGUAT, DA. adj. Fig. Calmat, suavisat, etc. 
Amortiguado. 

AMORTIR. V. a. Ant. Esniortuir, mitigar. Amorti- 
guar. 

AMORTISABLE. adj. Lo que pot ésser amortisat. 
Amortizable. 

AMORTISACIÓ. f. y 

AMORTISAMENT. m. La acció y efecte d' amor- 
tisar. Amortización. 

AMORTISAR. v. a. Passar els béns a mans mortes 
que no 'Is puguin vendré; vincularlos a favor d' una 
familia o comunitat. Amortizar. |1 Dit deis censáis, 
etcétera, Huir, redimir el capital. Amortizar, redi- 
mir, quitar. 

AMORTISAT, DA. p. p. Amortizado. 

AMOSCARSE, v. r. Fam. Enfadarse. Amostazarse, 
amoscarse. 

AMOSSAR. V. a. y 'Is seus deriváis. Ant. AMUSSAR. 

AMOSTRAR, v a: Ant. y 'Is seus derivats. MOS- 
TRAR. 

AMOTARSE. v. r. Créixer les plantes formant mo- 
tes Amacollarse. 

AIVIOTINADAMENT. adv. m. Amotinadamente, 
sediciosamente, tumultuosamente. 

AMOTINADOR, A. m. y f. Qui amotina. Amoti- 
nador. 

AMOTINAMENT. m. L' acció d' amotinarse, y 'I 
meteix motí. Amotinamiento. 

AMOTINAR. V. a. Alborotar un regne, poblé, re- 
pública o exércit contra '1 séu superior. Amotinar. 
I! Turbar, alborotar les passions. Amotinar, albo- 
rotar. 

AMOTINARSE, v. r. Rebelarse contra 'Is supe- 
riors. Amotinarse, rebelarse, sublevarse. || Amon- 
tonarse la gent en algún paratge. Agolparse, remo- 
linarse. 



96 



AMP 



AMU 



AMOTINAT, DA. p. p. Amotinado. 

AMOTLLAR. v. a. enmotllar. 

AMOVIBLE, adj. Lo que 's pot separar d' algún 
lloch; antigament se deia deis empleos y ara 's diu 
del benefici ecclesiásticli que no és coiatiu. Admoví- 
ble, amovible o adnuttim. 

AMOVILITAT. f. Amovilidad. 

AMPARA, f. Suspensió d' alguna obra. Embargo. 
II Segrest, embarch. Embargo y ampara. 

AMPARADOR, ni. Amparador. 

AMPARAR. V. a. Protegir, defendre, recuUir a 
algú. Amparar, proteger, favorecer. || Impedir la 
prossecució d' alguna obra. Embargar. || Segres- 
tar o embargar els béns mobles. Embargar y am- 
parar. II Ter. ENMATLLEVAR. Pedir ó tomar pres- 
tado. 

AMPARARSE, v. r. Ampararse. || Aprovecharse, 
valerse. 

AMPARAT, DA. p. p. Amparado. 

AMPARO, m. Favor o protecció. Amparo. || Qual- 
sevol abricli o defensa. Amparo, asilo, refugio || 
La persona qne favoreix o protegeix a un' altra. Am- 
paro, protector, amparador. 

AMPELITA. f. Geol. Esquist argilós de color negre 
o niólt foscli, que, format per una barreja d' antracita 
y niateries pissarroses, conté gran quantitat de pi- 
rita blanca. No s' ha lograt fóndrel, mes en el focii 
varía de color. Ampelita. || — ALUMÍfera. La que se 
usa pera fer alum y que a mes deis silicats d' alú- 
mina y carbono, té quantitats de sofre y ferro. Am- 
pelita alumífera. || —GRÁFICA. La que 's diu vulgar- 
nient llapis de fiister, y 's compon de sílice, alúmina, 
ferro y carbono. Ampelita gráfica. 

AMPELÓGRAF. m. Qu¡ estudia o 's dedica a la 
descripció deis cepj. Ampelógrafo. 

AMPELOGRAFÍA. f. Descripció o tractat deis ceps. 
Ampelografía. 

AMPIT. m. Barana macisa de pedra o de maó. || 
Art. y Of. Baix d' una porta || El Uoq compres desde 
el través de baix fins a la faixa. || El primer piafó de 
una porta, d' una vidriera o d' un pórtico. Ante- 
pecho. 

AMPLA. f. y 

.IMPLADA, f. Ampiaría. 

AMPLAMENT. adv. ni. AMPLIAMENT, 2. || ABUN- 
DANTMENT. 

AMPLARIA. f. Anchura, ancho. || Parlant de te- 
les. Anchura. 

AMPLÁS, SA. adj. aum. Mólt ampie. Anchí- 
simo. 

AMPLE, A. adj. Lo que té ampiaría. Ancho, a. [) 
Extés, dilatat, balder, folgat. Holgado, holnaguero. 
II ni. Ampiaría. 

viNDRE AMPLE UNA COSA. fr. Venir holgada. 

AMPLE (Riu). Hidrog. Riuet tributari de la vora 
esquerra del riu Tech, Alt Vallespir. 

AMPLECURT, A. adj. Mes ampie que llarch. An- 
chicorto. 

AMPLESA. f. AMPLARIA. 

AMPLEXIFOLIAT. adj. Bot. Calificació de les 
plantes quines fuUes rodejen el tronch. Amplexífo- 
liado. 

AMPLIACIÓ. f. L' acció y efecte d' ampliar. Am- 
plificación, ampliación. 

AMPLIADOR, m. Ampliador, amplificador. 

AMPLIAMENT. m. Ant. AMPLIACIÓ. || adv. m. Am- 
pliamente, extensamente. 

AMPLIAR, v. a. En^randir, aumentar, extendre. 
Ampliar, dilatar, extender. 

AMPLIAT, DA. p. p. Ampliado. 



a. Ampliar. 



Extendre un 



o crestall, de coll 
rodó. Ampolla, re- 
ír. Vol dir que una 



AMPLIATIU. adj. Lo que té virtut d' ampliar. Am- 
pliativo. 

AMPLIFICACIÓ. f. AMPLIACIÓ. jj Dilatació, exten- 
sió. Amplificación. 

AMPLIFICADAMENT. adv. m. Ampliflcadamen- 
te, ampliadaniente. 

AMPLIFICADOR, A. m. y f. Quí amplifica. Am- 
plificador. 

AMPLIFICAR v. 
discurs Amplificar. 

AMPLIFICAT, DA. p. p. Amplificado. 

AMPLÍSSIM, A. adj. sup. Lo que té molta ampia- 
ría. Anchísimo. |i Dit de les coses immaterials, cóm 
facullats aniplissimes. Amplísimo. 

AMPLITUT. f. Extensió, dilatació. Amplitud. |I 

Ant, AMPLARIA. 

AMPLOYA. f. Sardina. |i Quan és salada 86 'n diu 
arengada. Sardina salada, arenque. 

AMPLURA. f. Anf. AMPLARIA. 

AMPOLLA, f. Pot de vidre 
llarch y estret y de cós ampie y 
doma, botella. 

NO ÉS BUFAR Y FER AMPOLLES, 
cosa no és tan fácil c'e fer cóm algú suposa. No se 
ganó Zamora en una hora, o es cosa que tiene uñas, o 
tiene más pelendengues de lo que parece. 

AMPOLLA (La). Geog. Poblé del terme muni- 
cipal de Perelló, prov. de Tarragona. És a la vora 
del mar. 

AMPOLLETA, f. dim. Ampolleta, ampollica, am- 
pollita. II Rellotge d' arena, dit aixís per estar coni- 
post de dues ampolletes. Ampolleta. || La que ser- 
veix pera posar la crisma. Crismera, oliera. || La de 
aigua d' olor. Pomo. 

AMPONYA. i. Bot. Peonía. 

AMPOSTA. Geog. Vila de la 
prov. de Tarragona, b'sb. y part. 
jud. de Tortosa. Es a la vora dre- 
ta del Ebrey té 4,226 hab. 

AMPRAMENT. m. Ant. em- 
barch. 

AMPRAR. V. a. Ter. emmanlle- 
var. Pedir ó tomar prestado, y 
amprar. || Amparar. || Ant, Aprofitarse. 
charse, valerse. 

AMPRAT, DA. p. p. Amprado. 

AMPRE. m. Ter. y Ant. VESPRE. 

AMPRIUS. m. pl. Terra erma y comuna d' algún 
poblé. Baldío. || Ter. Recó ont se solen tirar les es- 
conibraries. Basurero. 

AMPULÓS, A. adj. Pompos, refumbant, massa ex- 
téns, parlant d' un escrit o d' un discurs. Ampuloso. 

AMPUTACIÓ. Cir. La operació de tallar algún 
menibre. Amputación. 

AMPUTAR. V. a. Tallar o separar del tot algún 
membre. Amputar. 

AMPUTAT, DA. p. p. Amputado, da, 

AMULATAT, DA. adj. De color deis mulates. 
Amulatado. 

AMULET. m. Obgecte, quina forma y material pot 
ésser niolt variada, al que se l'hi atribueixen certes 
virtuts cuiatives o preservatives. .Amuleto. 

AMUNT. adv. 11. Dalt, demunt la part alta. Arri- 
ba. II Mel. Lloch preeminent que ocupa algú respecte 
d' altre. Arriba. 1| En els escrits, ans, antecedent- 
nient. Arriba. 

EN AMUNT. m. adv. Pera significar aument de preu, 
número o teinps, cóm: de les dea en amunt. Arriba. 

D' AMUNT avall. Loc. De arriba abajo, de pies d 
cabeza, desde el principio hasta el fin. 

FER'HO ANAR TOT D' AMUNT AVALL. fr. Invertir con- 
fusanient 1' ordre de les coses. Trastornar. 




ANA 



ANA 



97 



PER AMUNT. ni. adv. AVANT. 

AMUNTEGAR. v. a. Fer imints o piles sens ordre 
ni concert. Amontonar, hacinar. 

AMURA, f. Núut. Qiiadra de proa. Mida de la iiaii 
611 el puiit que determina la qiiarta part de la eslora 
y de sa inajor llargaria per la banda de fora contant 
desde la proa. Amura. || Corda que serveix pera 
cerfes maniobres. Amura. 

AMURADA, f. Ndiit. Costats intcriors de la ñau. 
Amurada. 

AMURALLAR, v. a. Edificar o alsar muralles al 
entorn d' una població, d' una casa, etc. Murar, 
amurallar. 

AMURAR. V. á. Náiit. Tirar per 1' amura y portar 
el piMiy envers la proa, ont está assegurada aquella. 
Amurar. 

AMURRIADOR. m. Llocli onibrivol ont en el fort 
del sol s' aplega '1 bestiar pera fer la mitjdiada. 
Lugar donde se acarra el ganado lanar. 

AMURRIADOR, (Plá del). Orog. Plá de ¡a serra 
de Mongroiiy, prov. de Qirona. 

AMURRIAR. V. a. Abandonarse. || Baixar o incli- 
nar el cap. Amorrar. 

AMURRIARSE. v. r. Se diu del bestiar quan al es- 
tiu se reuneix a l'onibra pera resguardarse del sol. 
Acarrarse. Il Fer el nuirri, no responent a lo que 's 
pregunta. Amorrar. 

AMUSSAMENT. ni. Sensació aspre y desagradable 
que causen a les dents els ácits. Dentera. || La ac- 
ció d' anarse 'n el fil deis Instruments de tall o de 
punta. Embotadura. 

AMUSSAR. V. a. Causar 1' ácit utia sensació aspre 
y desagradable a la dentadura. Acedar, dar dente- 
ra, alargar los dientes. || Fer perdre 'I fil ais iiis- 
trunients de tall. Embotar. 

AMUSSARSE. v. r. Engruixirse M fil deis instru- 
ments per haver tallat alguna cosa aspre. Esniosarse 
un' eiiia. Embotarse. Il Tindre dentera. Acedar, dar 
dentera. 

AN. ni. Anl ANY. 

ANA. f. Xifra ab que 'Is metges signifiquen pes o 
quantitat igual. Ana. |I AAida de niitja cana a poca 
diferencia. Ana. 

ANABAPTISME. m. Heretgía deis anabaptistes. 
Anabaptismo. 

ANABAPTISTA, m. Cristiá que refusa '1 batisme 
a les criatnres y '1 donen solsament ais adults, tor- 
nantlos a batejar quan son grans si lio han estat ja 
de petits. Anabaptista. 

ANABEN, A. adj. ni. Erpet. S' aplica a aquells rep- 
tils que s" enfilen pels arbres. Anabeno. 

ANABENODÁCTIL. adj. Hist. nat. Calificació deis 
animáis que teñen els dits a propósit pera enfilarse. 
Anabenodáctílo 

ANABIS. Geog. ant. Nóni de Tárregíi, segons uiis, 
y d' Agramunt, segons altres, en temps deis romans. 

ANACARDINA. f. Confecció feta ab 1' anacart, a 
la que se li atribueix la vi.tut de retornar la memo- 
ria. Anacardina. 

ANACART. ui. y 

ANACARTI. m. Arbre gran de la India, que té la 
pell d' un color de cendre foscli, les fuUes en forma 
de cuny gran, el fruit en figura de cor b ancli, ab 
una closca, y dius una llevor d' igual figura; s' usa en 
la medicina. Anacardo. 

ANACATARSIS. f. Patol. Expectorado abundant 
de mucositats, de linfa o de pus. Anacatarsis. 

ANACEFALEOSIS. f. Rct. Recapitulació, deis prin- 
cipáis punís d' un discurs. Anacefaleosis. 

ANACíNEMA. f. Med. Commoció o sacudiinent de 
totes les parts del cós. Anaclnema. 

DIC. CAT. — T. I. — 13, 



ANACLÁSTICH, CA. adj. Opt. S' aplica al punt 
que causa la refracció. Anaclástico, ca. 

ANACLET. n. p. Anacleto. 

ANACOLEAIA. f. Med. Pegat qu' en les malaltícs 
deis ulls s' aplica al front. Anacolema. 

ANACOLUTA. f. Gram. Figura de gramática que 
consisteix en suprimir en una frase una páranla que 
és correlativa ordinaria d 'una de les páranles ja ex- 
preíades Anacoluta. 

ANACORETA, m. Home que impulsat per un sen- 
timeut religiós fuig del món y viu en llocli retirat, 
entregat a la penitencia y a la vida contemplativa 
Anacoreta 

ANACORÉTICH, CA adj. Lo que pertany al ana- 
coreta. Anacorctico. 

ANACREÓNTICH, CA. adj. Poesía feta a imitació 
de les de Anacreont. Anacreóntico, ca. 

ANACRONISME m Erro que 's coniet colocant 
un fet avans o després de la época en que se lia rea- 
lisat. Anacronismo. 

ANACTESIA. f. Med. Reparado de les forses. 
Anactesia. 

AÑADA, f. Acte d' anar d'un Uoch a 1' altre. Ida. 
II En el joch de billar la sortida fora de la taula de 
la bola del que juga Ida. || La acció y efecte de 
anar. Ida. 

AÑADA Y VINGUDA Loc. La acció d' anar y vindre. 
Ida y venida. 

EN DUES AÑADES Y VINQUDES Loc Jam. Ab niólt 
poch teuips. En dos idas y venidas. 

L' AÑADA DEL BON METGE Loc L' AÑADA DEL FUM. 

L' AÑADA DEL FUM Loc fam. Denota '1 desitj de 
que no torui 'I que se 'n va. La ida del humo, del cau- 
tivo 

NO DEI.XAR L' AÑADA PER LA TORNADA fr. Denota 
la eficacia ab que 's preté alguna cosa No dar ó no 
dejar la ida por la venida. 

ÁNADE, f ÁNECH. 

ANADEJAR v n. Aní. Caminar com l'ánech.decaii- 
tantse tan aviat a un costat com al altre Anadear. 

AÑADÍ, ni. dini. El poli del ánech Anadino, ana- 
doncillo II L' ánech novell. Anadón 

ANADÓ m Ant. SURTIDOR || m Ánech jove 
Anadoncillo 

ANADOR ni Ant. Andador. 

ANADOSIS. f. Flsiol Digestió o distribució del 
quilo per totes les parts del eos Anadosis 

ANADRÓM adj. S' aplica ais peixos de mar que 
pugen fins al interior deis rius Anadromo. 

ANADROMA f M d Trasladó deis luimors nior- 
bííiclis d' una part a V altra, y principalnient de les 
parts superiors a les inferiors. Anadroma. 

ANADURA. f. Anl. Añada. 

ANAFALANTÍASIS f. Palol. Caiguda de les ce- 
lles. Anafalantíasis. 

ANAFIA. f Disminució o privació del tacte 
Anafía. 

ANAFIL m. Instrument músich semblant a una 
t ompeta recta. Añafíl 

ANAFILER. m. Qui toca l'anafil. Añafílero. 

ANAFOLIS f. Palol. Curado de la geniva descar- 
nada. Anafolis. 

ANAFONESIA. f. Exercici de la ven pera enfortir- 
la. Anafonesia, 

ANÁFORA, f. Ret. Figura retórica que consisteix 
en repetir una meteixa páranla al comensament de 
dues o mes frases Anáfora. 

ANAFÓRICH, CA adj Med. Anl. S' apíicava al 
que treia qualsevulga materia per la boca Anafó- 
rico, ca. 

ANAFRODISIA. f Med. Carencia del apetit vene- 
ren: incapacitat d' engendrar. Anafrodisia. 



98 



ANA 



ANA 



ANAFRODISÍACH, CA. adj Relatiu a la anafrodi- 
sia, Anafrodisíaco || S' aplica a les substancies 
que calmen l'apetit venéreu. Anafrodisíaco. 

ANAFRODITA. s. y adj. Med. Insensible ais plaers 
venereus o impotent pera engendrar. Anafrodita. 

ANAFRODÍTICH, CA. adj. Se diu d' un eos orga- 
nisat que 's forma sen;e intervenció deis sexes. Ana- 
frodítico. 

ANAGENiTA. f. Geol. Mena de roca talcosa for- 
mada de fra^nients de feldespat, de qiiaig y de pro- 
togina. Anagénita. 

ANAGLIF. ni. Obra tallada de relléu groller. Ana 
glifo. II Ariaí. ant. El quart ventrícul o la cavitat 
romboidal del cervell. 

ANAGLÍFICH, CA. adj. Cubert de relléus o figures 
de relléu. Anaglífico. 

ANAGOGÍA. f. Interpretació mística del sentit li- 
teral de la Biblia y d' allres lllbres sants. Anagogía, 
anagoge. 

ANAGÓGICAMENT. adv. m. En sentit místich 
Anagógicamente. 

ANAGÓGICH, CA. adj. Pertanyent a la anagogía. 
Anagógico. 

ANAGRAF. m. Med. Fórmula o prescripció de me- 
dicaments. Anagrafe. 

ANAGRAMA, m. Transposició arbitraria de les 
lletres que entren en un nóm pera fórmame un altre. 
Anagrama. 

ANAGUES. f. pl. Enagües. 

ANAJÚS. ni. pl. Bot. Planta indígena de la fam. de 
les vaccinácees, quins fruits son astringents y refres- 
canls y deis quals se 'n fa un aixarop mólt recome- 
nat contra 'Is cóliclis de sancli; també s' usen en tin- 
torería. Arándano, mirtilo. 

ANALCIJVSA f. Min. Mineral coinpost de sílice, 
alúmina, sosa, cals y aigua. Analcima. 
ANÁLECH, GA. adj. AMÁLOCH. 
ANALECTES. s. m. Colecció selecte de trossos 
d' escrits trets d' un o de vaiis autors. Analectos 

ANALÉCTICH, CA. adj. Med. Lo meteix que res- 
taurador de les forses abatudes per una malaltía. 
Analéctico, analéptico. 

ANALEIVIA. f. Astroii. Projecció ortográfica de la 
esfera sobre 'I coluro deis solsticis Analenia. 

ANALEMÁTICH, CA. adj. Astron. Relariu al ana- 
lema. Analemático, ca. 

ANALEPSIA. f. Med. Restabliinent de les forses 
(lesprés d' una malaltía. Analepsia. 

ANALGESIA, f. Fisiol Carencia de dolor. Anal- 
gesia. 

ANALISADOR. m. Versat en 1' análisis. Anali- 
zador. 

ANALISAR. V. a. Fer análisis. Analizar. 
ANÁLISIS, f. Resolució o separado de les parts 
d' un tot fins a coniixer 'Is seus principis o elements. 
Análisis. II Matem. L' art de resoldre 'Is problemes 
per r álgebra. Análisis. |1 Examen d' alguna obra o 
escrit. Análisis. || —LÓGICA. Métode pél que passém 
de les consecuencies ais principis, deis etectes a les 
causes, de lo particular a lo general, de lo concret 
a r abstret y de lo compost a lo simple. Análisis 
lógica. 

ANALISTA, m. El qui escriu anals. Analista. 
ANALÍTICA, f. Art de resoldre les coses en llurs 
principis. Analítica. 

ANALÍTICAMENT. adv. m. Analíticamente. 
ANALÍTICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' análi- 
sis. Analítico. 

ANÁLOCH, GA. adj. Lo que pertany a 1' analo- 
gía. Análogo, analógico. 

ANALOGÍA, f. Semblansa qu' algunes coses dis- 



tintes teñen entre elles, per mes que 's diferencien en 
altres que 'Is lii son peculiars. Analogía. || Gram. La 
primera part de la gramática que tracfa del origen 
de les parts de 1" oració ab llurs propietats y acci- 
dents. Analogía. || —diferencial. Astron. Les rela- 
cions que lii ha entre les diferencies deis ánguls y 
deis costats d' uii triángul esíérich. Analogía diferen- 
cial. 

ANALÓGICAJVIENT. adv. m. Analógicamente. 
ANALÓGICH, CA. adj. ANÁLoCH. 
ANALOGISME. m. Comparació de relacions. Ana- 
logismo. 

ANALOSIS. f. Patol. Extenuado, consumpció afla- 
quiment considerable. Analosis. 

ANALS. s. m. pl. Histories en les que 'Is sucessos 
se compten any per any. Anales. 

ANALUVIÓ. ni. Geol. Aglomerado de trossos de 
roques que formen un sol eos heterogeni. Analuvión. 
ANAMNESIA, f. Fisiol. Reminiscencia, acte de re- 
cordar les idees d' obgectes oblidats. Art de recordar, 
de tindre memoria. Anamnesia. 

ANAMNÉSTICH, CA. adj. Que pertany a 1' anam- 
nesia o remei pera retornar la memoria a aquell que 
r ha perduda. Anamnéstico. 

ANAMÓRFICH, CA. adj Min. S' aplica ais cres- 
talls naturals quin centre afecta distinta forma de la 
qu' ells teñen. Anamórfico. 

ANAMORFOSI. adj. Matem. CaLficatiu que 's dona 
a les figures deformes que, vistes baix cert aspecte, 
semblen regulars y fetes ab justes proporcions. Ana- 
morfóseo. 

ANAMORFOSIA. f, Fis. Imatge deforme, represen- 
tado grotesca íeta demunt d' una superficie plana o 
córba, pero que, vista a certa distancia y baix certes 
condicioiis, presenta una figura regular y ben pro- 
porcionada. Anamorfosia. 

ANANA, f. Bot. Planta de la fam. de les bromeliá- 
cees, quines fuHes son semblantes a les de 1' atza- 
vara y quina fruita, en forma de pinya, és mólt gus- 
tosa. Pina de América anana. 

ANANDIA. f. Patol. Privació de la ven. Anandia. 
ANANT. p. a. Andando. 

ANÁNXITA. f. Min. ant. Pedra qu' usaven els má- 
giclis en la hidromancia. Ananchita ó ananquita. 

ANAP. m. Ant. s. m. Copa gran qu' usaven els 
anticlis pera brindar. Vaso. 

ANAPECIA. f. Patol. Dilatado viciosa deis con 
ductes y orificis vasculars. Anapecia. 

ANAPLASIS. f. Med. Consolidació de la fractura 
d' un os. Anaplasis. 

ANAPLEURÓTICH. adj. Med. Se diu del remei que 
fá que 1 llocli d' una ferida s' ompli de carn. Ana- 
pleurótico. 

ANAPLEUSIS. f. Med. Descarnado deis ossos cor- 
eáis. Anapleusis. 

ANAPTISIA. f. Ant. Salivació. Anaptisia. 
ANAR. V. n. Moure's, caminar d' un lloch a 1' al- 
tre. Ir, andar, caminar. || Apostar, c6m: va una pes- 
seta. Ir. || Consistir, dependre y sois s' usa en les ter- 
ceres persones, cóm: en aixó li va la vida. Ir, consis- 
tir, estar en, depender de. || Importar, inteiessar, 
cóm: res ni' hi va en aixó. Ir, importar, interesar || 
Corre, cóm: va per nou anys. Ir. || Diferenciarse, cóm: 
lo que va de pare a fill. Ir, distar, j] Dirigirse un camí 
a tal part, cóm: aquesta carretera va a Madrit. Ir, lle- 
var. II En el joch de cartes fer joch o entrar. Ir, en- 
trar, jugar. II Obrar, proceir. Ir, portarse, proceder. 
II Conjugarse un verh cóm un altre. Ir. Vendre's les 
coses a tal preu. Ir, valer, pasar, estar. || Significant 
1' estat d' alguna cosa, cóm: va 7 mon al revés, tot va 
mal. Ir, andar, estar. || Moure's el rellotge y altres 
niáqjines que teñen moviment. Ir, andar. || Junt ab el 
modo, cóm: de púnteles, a peu deseáis, a cavall, a les 



ANA 



ANA 



99 



fosques, a qiialre giapcs, a pea coix. Ir, andar. || Jiint 
ab els gerundis d' altres verbs denota 1' acció y cxe- 
cució d' ells, cóiii: uñar corrent. Ir, andar corriendo, 
correr. || Junt ab les partíciiles a, ab, per, de. en, y 
algiins nóins, preii la sigiiificació d' ells, cóiii: anar a 
passeig. Ir, andar á paseo, pasear. H Ab la preposi- 
ció contra, denota perseguir o ser de contrari parar. 
Ir. II Ab la preposicló fora de, significa acció contra- 
ria al veib, cóiii: anar fora de canii. Ir. II Junt ab al- 
gún infinitiu, disposarsc per 1' acció del veib ab que 
s' ajunta. Ir. 

AnAR a cegues. fr. Sens véureshi. Andar ciegamen- 
le. II Met. Sers coiieixcnient ni reflexíó. A ciegas. 

ANAR A DIR. fr. Estar a piint de dir alguna cosa. 
Tener en la punta o en el pico de la lengua. 

ANAR AFORRO, fr. Anar a peu y sense cárrega. 

ANAR A LA 1 UA. fr. Náut. Pendre '1 vent per la parí 
del revís de les veles a causa d' un descuit. Tomar 
una embarcación pnr la lúa. 

ANAR A LA MATINADA. fr. Entre niariuers. Zarpar 
antes de amanecer. 

ANAR A LA PRIMA, fr. Entre mariners. Sa/íV tí pis- 
car a puesta de sol. 

ANAR A PUNT DE COMPÁS O DE SOLFA, fr Met. 

Obrar ab mesura, fer les coses cóni deuen ésser. Ir 
alguno con el compás en la mano. 

ANAR BÉ. fr. Met. fam. Lograrse, tindre efecte al- 
guna cosa. Cuajar, 

ANAR, DIR O PARLAR PER ALGÚ. fr. Tirar indirectes, 
donant a enteudre que 's parla per algiin subjecte 
particular. Tirar á ven'ana señalada. 

ANAR, NAVEGAR ARRiBANT. Dirigirse a sotavent de 
la derrota. Ir, ó navegar arribando. 

ANAR A RÉTALO, fr. Fam. Usar de les sabates cóni 
a xinet-Ies. Andar en chanclela. 

ANAR VESTIT DELS DÍES DE FESTA. Ir endomin- 
gado. 

ANAR A LA QUE SALTA, fr. Aprofitar 1' ocasió quan 
se presenta. Andar á la que salta, bribonear. 

ANAR A LA SAGA. fr. Observar els passos y les ac- 
cions d' algi'i. Andar á las vueltas, ir ó andar á los 
alcances. 

ANAR A LES PALPENTES. Prosseguir ab incertitut 
buscant els niedis pera acertar. Andar á tientas, d 
ciegas. 

ANAR ALGUNA COSA A LA GREGA, A LA XAMBERGA, 
A TRES QUARTS DE QUINZE. Sens ordre ni concert. Ir 
alguna cosa fuera de trastes, ó á trompa y talega. 

ANAR ALGUNA COSA MÓLT ESCASSA fr. Havern' hi 
pocli. Andar alguna cosa muy escasa. 

ANAR A PARTIR, fr. Aliar en algún negoci a perdua 
o a ganancia ab altres. //■ d la parte, ir de cuartillo. 

ANAR AB ARMES, fr. Ant. Jocii d' arnies. 

ANAR EL CARRO PÉL PEDREGAL, fr. Seguir ja de 
tenips nialanient alguna co a y pitjorant quasi senipre. 
Irse á rodar, ir desbaratado. 

ANAR BRANQUEJANT. fr. ANAR PER LES BRANQUES. 

ANAR CALENT O FORT ALGÚN NEGOCL fr. Tractarse 
ab activitat. Bullir. \\ Tindre 1' animal másele desit- 
jos de femella o líndrels aquesta d' aquell. Andar ó 
estar en celos, estar caliente, apetecer el coito. 

ANAR CORRENT. ir. Fer les coses depressa. Andar 
en un pie. 

ANAR D' ASSÍ Y D' ALLÍ, D' UNA PART A L' ALTRA. 
fr. Divagar, vagamundejar. Andar de acá para allá, ó 
de acá para acullá, ó andar vagando. 

ANAR DE CURT O DE LLARCH. fr. Anar ab casaca o 
liábit talar. Ir de corto ó con hábitos. 

ANAR DE DALT A BAix. fr. Caure de dalt a baix. 
Dar abajo. 

ANAR DE TORT. fr. Girarse envers un costat alguna 
cosa que 's mou. Ladearse, torcerse. || Dit del qu' está 
borratxo. Estar hecho una equis. 

ANAR DERRERA D' ALCilJ. fr. Seguirlo ont va. Ir al 
rabo. II Buscarlo ab diligencia pera pendre'l o per al- 
tre fí. Andar, ir tras alguno. 

ANAR DERRERA D' ALGUNA COSA. fr. Fer les diligen- 



cies pera lograrla. Andar por alguna cosa. \\ Pretén- 
drela ab eficacia y instancia. Andcr ó ir iras alguna 
cosa. 

ANAR ENDEVANT. fr. Avansar, fer algún non pro- 
grés. Adelantar. \\ No detindres en lo que s' está fent 
o tractant. Ir adelante. 

ANAR OROS. fr. Dit del riu, anar niólt crescnt. Ir 
alto, crecido. 

ANARHi PERDUT. fr. Denota qu' en alguna materia 
s' obra sense 'Is coneixements o noticies necessaries. 
Ir á oscuras, andar á tientas. 

ANARHI TOT. fr. POSAR L' OLLA GRAN DINTRE LA 
XICA. 

ANARno A DIR. Expr. Pera denotar qu' aigú estava 
a punt de dir lo que á\\x un &\ixe. Estar á punto de 
decirlo. 

ANARLI A ALGl) 'LS PEUS, LES MANS, etc. No estar 

quiet. Bullirle á uno los pies, etc. 

ANAR LLEST. Andar listo. 

ANAR LLUNY D' OSQUES. ir. Met. Estar inólt distant 
de lo que 's diu, 's fa, o 's vol donar a entendre. Ir 
lejos ó muy lejos ó errado. 

ANAR EL COR, EL POLS. Moure's violentanient. Latir 
el corazón, el pulso. 

ANAR MELLOR O PER A1ELL0R. Mellorarse CU la sa- 
lut. Mejorar, convalecer. 

ANAR PASSANT. fr. Mantindres en un nieteix estat 
de salut o conveniencies. Ir pasando. 

ANAR PER ALT. fr. En el jocli de billar saltar al 
bola fora de la taula. Ir por alto. || No advertir o no 
entendre alguna cosa. Irse por alto. 

ANAR SOBRE ALGUNA COSA, fr Seguir algún negoci 
sense perdre'l de vista. Ir sobre alguna cosa. 

ANAR SOL CÓM UNA OLIVA, O CÓM UN MUSSOL, O 
ANAR FET UN MUSSOL. Andar como un duende, ó solo 
como el espárrago. 

ANAR TOT DEiXAT. Anar mal endres at. Andar des- 
aliñado, desaseado. 

ANAR TOTS A UNA. fr. Obrar de conceit pera alguna 
cosa. Andar d una. 

ANAR TOT XANO xANO. fr. Caminar pocli a pocli. 
Andar paso d paso. 

ANÉM. Loe. fam. Vamos, vaya. 

ANÉUHO A ENTENDRE. fr. Denota que no 's pot con- 
ciliar la contradicció d' algunes coses. Ajustadmc 
esas medidas. 

A TOT Anar. Expr. A tota pressa. .4 más andar. 

ANAR CÓM UNA PASTORELLA. Expr. íer Caminar a 
saltéis. Andar de cení id tilo. 

BO ÉS ANAR A VISITAR, PERO MELLOR QUl A CASA 
S' ESTÁ. Aforisnie ab que 's significa que no 's deuen 
frecuentar les cases deis altres pels compromisos que 
hi pot haver. 

DEiXAR ANAR. fr. No fer cas d' alguna cosa, omi- 
tirla. Dejar correr. \\ Deixar caure a térra alguna cosa. 
Dejar caer. || Posar en llibertat a un prés, deixar solt 
lo que 's tenía agafat. Soltar. || Met. Deixar caure al- 
guna páranla dissimuladanient en la conversa. De- 
jarse decir. |i En el jocli de cartes, no matar la basa 
podentho fer. Soltar la baza. 

DEIXARSE ANAR. fr. Fam. Explica que alguna per- 
sona va tota mal endressada. Caerse d pedazos, irse 
ó caerse cada cuarto por su lado, dejarse. || Precipi- 
tarse d' algún llocli. Dejarse caer, echarse, arrojarse, 
precipitarse. \\ Baixar d' un arbre o per una corda 
avall, etc. Descolgarse, dejarse caer. 

DEiXAT ANAR. Loc. Equivalent a desgairat. Deznia- 
zalado, desmadejado. 

DÍGASAIE AB QUl VAS Y 'T DIRÉ QUI SERÁS, fr. Que 
indica lo que pot la forga deis costums en els com- 
panys. Dime con quién andas y te diré quién eres. 

NO ANAR GAIRE. No trigar niólt en succeir alguna 
cosa. No tardar mucho, no pasar mucho tiempo. 

NO ANIRÁS A ROMA PER LA PENITENCIA. Anienassa 
cásticli greu. No irás d pagarla en el otro mundo. 

NO VAGI o NO VAGIS TAN DEPRESSA. fr. Ab que Se 

amenassa a algú qu' en altra ocasió mes propia pa- 



100 



ANA 



ANA 



gara '1 mal que ha fet. A cada puerco le llega su San 
Martin; no te irás alabando; ya te lo dirán de misas. 

PER ONT ANIRÁS FARÁS CÓ\1 VEURÁS. Ref. Denota 
que totliom déu acomodarse al estil del país o;it se 
trova, Por donde fueres haz como vieres; á do vas, 
como vieres, asi haz. 

PER TOT ONT VAGIS DELS TEUS Hl HAGI. Aforisme 
ab que 's significa que 's déu procurar no trovarse 
sense algún parent o aniicti. 

POCH A POCH SE VA LLUNY. Ref. Vol dir que totes 
les coses volen coiiieiisanient. Poquito á poco hilaba 
la vieja el copo. 

QUAN TOT VAGí MAL O MALAMENT. fr Fam. Cuando 
todo corra turbio. 

¿QUE HE D' ANAR VOLANT? Expr. met, fam. Ab que 
s' excusa algú quan 1¡ donen niassa pressa. Es puña- 
lada de p'caro. 

QUI VA DEPRESSA PLEGA TART. Ref. Vol dir que les 
coses que 's fan depressa surten nialament. Vísteme 
despacio que estoy de prisa. 

SEGONS CÓM ANlRÁ. fr. Denota que iiavem d' espe- 
rar r éxit de alguna cosa pera arreglar la nostra con 
ducta. Conforme diere el dado. 

SEMBLA QUE VAGIS A BUSCAR LA MORT. ir. Se li 
diu a aquell que va niólt poch a poquet. Parece que 
vayas pisando huevos. 

SENS CÓM VA NI CÓM COSTA, fr. Sens preparació, a 
bulto. A secas y sin llover: á tontas y á locas. 

SENS ANARLI NI VENiRLi. Expr. Pera donar a enten- 
dre que a algú no li importa res alió de que 's tracta. 
Sin irle ni venirle. 

TAL Hi VA QUE NO S' HO CREU. Af. Donde menos 
uno se piensa salta la liebre. II També 's diu: TAL 
HI VA QUE NO S' HO CREU A L' HOSPITAL DE LA SAN- 
TA CREU. 

TOT VA CÓM DÉU VOL. fr. Irón. Denota que les co- 
ses van nialament. Todo va como Dios es servido, ó á 
la buena de Dios. 

VAGl UNA COSA PER ALTRA. Loc. Denota que una 
cosa 's recompensa ab altra d' igual estimació poch 
mes o menys. Vayase lo uno por lo otro. 

VAGí JO CALENT Y RiGUi LA OENT. Ref. S' aplica al 
que prefereix el séii gust a lo que poden dir. Ande yo 
caliente y ríase la gente. 

VA 'l resto, TOT HI VA. Loc. ENVIDAR, 5. 

VAL MES ANAR SOL QUE MAL ACOMPANYAT. Afo- 
risnie ab que 's significa lo perillos d' algunes amis- 
tats. Más vale ir solo que mal acompañado. 

ANAREGNIMA. adj. Palo!. Se diu de les llagues 
que 's renoven per la trencadura de la sena cicatris 
tancada niassa aviat. Anaregnima. 

ANARMÓSTICH, GA. adj. Miner. S' aplica al mi- 
neral quina crestallisació presenta cares accidentáis 
y anormals Anarmóstíco. 

ANARQUÍA, f. L' estat que no té ningú que '1 go- 
verni. Anarquía. || Carencia d' autoritat. Anarquía. 

ANÁRQUICAMENT. adv. m. D' una manera anár- 
quica. Anárquicamente. 

ANÁRQUICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' anar- 
quía. Anárquico, ca. 

ANARQUISTA, m. Partidari de 1' anarquía. Anar- 
quista. II Socialista enemich de tot principi autori- 
tari. Anarquista. 

ANARREA f. Patol. Fluxió d' humors de les parts 
inferiors del eos cap a les superiors. Anarrea. 

ANARROPÍA f. Med. Tendencia de la sanch a 
pujar al cap. Anarropía. 

ANARRÓPICH, CA. aij. Que té relació ab I' ana- 
rropía. Anarrópico, ca. 

ANÁRSE 'N. V. r. Separarse d' algún lloch. Irse. 
II Estarse morint. Irse. i| Vessarse poch a poch el lí- 
quit, aplicaiitse ta nbé al vas que '1 conté; y aixís 's 
diu: se 'n v.i vi de la bola, etc. Irse. || En el joch de 
caries, descartarse. Irse de las cartas, descartarse. 
Parlant de la roba s' hi sol afegir: a trossos, y vol dir 



ferse vella o estriparse. Irse. || Desistir. || Dit de les 
substancies espirituoses. Evaporarse, exlialarsc. 

ANARSE 'N AB LA QÚA ENTRE LES CAMES. fr. Rebre 
un xasco, o anárse 'n avergonyit d' alguna part Irse, 
ó salir rábano en re piernas. 

ANÁRSE 'N AB NOSTRE SENYOR. fr. Morlr, rse al cielo. 

ANÁRSE 'N TOT A RODAR, fr. ANAR EL CARRO PÉL 
PEDREGAL. 

VESTE 'N A PASSEJAR, y 

VESTE 'N EN NÓM DE DÉU. Loc. mct fam. Manifesta 
el desagrado o desaprobació de lo que algú proposa, 
diu o fá. Anda d pasear ó á paseo. 

ANAS. Geog. Poblé del dist. iiiunpal. d' Estahón, 
prov. de Lleida 

ANASARCA, f. Med. Acumulació de la serositat 
en el teixit celular; ve a ésser una mena d' hidropes- 
sía. Anasarca. 

ANASCOT. ni. Tela fina de llana, de la qual se 'n 
fan mantos y altres coses. Añascóte. i| escot. 

ANASPASIS. f. Patol. Contracció de les parets del 
ventrell Anaspasis. 

ANASTASI. n. p. Anastasio. || — (SANT). 5/0^'. Ca- 
pitá deis exércits de Roma, natural de Lleida, con- 
demnat a mort a Badalona per ésser cristiá Va sufrir 
el mártir! junt ab setanta tres deis séus soldats en 
r any 305. L' Iglesia 'Is commemora I' onze de Maig. 

ANASTASIS. f. Med. Transport deis humors a una 
part elevada. Anastasis. 

ANASTEQUEIOSIS. f. Med. Resolució, complerta 
separació deis elements d' un eos Anastequeiosis. 

ANASTOMOSARSE. pron. Anat. Juntarse per llurs 
extrems les ramiíicacions que ixen de les venes y ar- 
teries, o unirse dos tronchs en un sol. Anastomo- 
sarse. 

ANASTOMOSIS, f. Med. Dilatació de les venes. 
Anastomosis. 

ANASTOMÓTICH. adj. Med. Remei eficás pera dila 
tar els vasos y fer que circuli la sanch. Anastomático. 

ANASTROF. f. Gram. Inversió de paraules sense 
cap necessitat. Anástrofe. 

ANASTROFIA. f. Patol. Inversió d' una part del 
eos. Anastrofia. 

ANAT, DA. p. p. Andado; ido. || PASSAT. 

ANATEMA, f. Excomunió. Anatema, excomunión, 
anatematismo. || Met. execració, maledicció. 

ANATEMISAR. v. a. Fulminar anatemes. Anate- 
matizar, excomulgar. !l execrar, maldecir. 

ANATEMATISTA, DA. p. p. y adj. Anatemati- 
zado, da. 

ANATEMATISME. m. ANATEMA. 

ANATÍ, A. adj. Que té relació ab 1' ánech. Anatino. 

ANATOLES. ni. Astron. L' orient del equinocci. 
Anatolas. 

ANATOMÍA. 1 Disécelo de les parts del eos huma 
pera examinar I' ofici de cada una d' elles y poguer- 
les curar ab acert. Anatomía, disección. || Ciencia 
que tracta de les parts solides del eos huma y del 
animal pera sapiguerne la seua figura, situació, lli- 
gament, oficis, etc. Anatomía. || Pint La organisa- 
ció, tamany, forma y disposició de tots els membres 
del animal. Anatomía. || —FISIOLÓGICA. La que té 
per obgecte 1' estudi deis órgans sans. Anatomía fi- 
siológica. 

FER ANATOMÍA, fr. ANATOMISAR. || Met. Esmicolar, 
examinar per p.irts alguna cosa. Analizar, hacer 
anatomía. 

ANATÓMICAMENT. adv. ni. Conforme ab les re- 
gles de r anatomía. Anatómicamente. 

ANATÓMICH. ni. Professor d' anatomía. Anató- 
mico, anatomista. 

ANATÓMICH, CA. a ij. Lo pertanyent a 1' anato- 
mía. Anatómico 



ANC 



AND 



101 



ANATOMISAR. v. a. Execiitar 1' anatomía. Anato- 
mizar, disecar. || Pint. Senyalar exactament en les 
est;vt,iies els ossos, muscles, etc. Anatomatizar. || 

EXAMINAR, ANALISAR. 

ANATOMISAT, DA. p. p Anatomizado. 
ANATOMISAT. ni. ANATÓMICH. 
ANATRIPSIA. f. Frega seca ii oliosa que 's fá pera 
donar forga a algún nienibre del cós huiná. Ana- 
tripsia. 

ANATRIPSOLOGÍA. f. Terap Tractat sobre les 
fregués o '1 modo d' aplicarles. Anatripsología. 

ANATRÍPTICH, CA. adj. Que serveix pera donar 
regues. Anatríptico. 

ANATROP. m. Patol. Afecció del ventrell o des- 
ordre de les seues funcions, acompanyada d' ascos y 
vómits. Anátropo. 

ANAYGARSE. v. n. ANYORAR RL PiT. 
ANAYGAT, DA. adj. S' aplica a les criaturas o ais 
animáis qu' anyoren el pit al desmamarles. 

ANCA. f. La part posterior del cós entre la cuixa 
y la Cintura. Nalga, asentaderas, posas. || En estil 
jocos y tractantse d' irracionals. Anca. II La part de 
darrera deis animáis. Anca. Il —Núiit. La part exte- 
rior y convexa que forma el casco del barco, a cada 
costat del codart sota de la bovedeta, y que corres- 
pon ais caps del joii principal. Anca. 

ANAR A LES ANQUES. Se din del que va a cavall 
demunt les anques. A ancas, ó sobre las ancas. 

BATRE LES ANQUES. fr. Ter. Pegar surres. Zurrar. 

NO SUFRIR ANQUES. No consentir les cavalcadures 

que 'Is pugin a cavall a les anques. No sutiir ancas. 

POSARSE D' ANQUES A LA PARET. f. Fam. Defendre 

tossudainent una opinió o dictamen. Ponerse de pies 

en la pared. 

ANCALSAR. v. a. Anl. ACONSEGUIR. 
ANCiA, NA. adj. La persona que té mólts anys. 
Anciano. 

ANCIANITAT. f. Etat avan^iida, vellesa. Anciani- 
dad, vejez. II Aní. antiquitat. 

ANCIANS. m. pl. Nóm que Ms juéus donaven a les 
persones mes iniportants. Ancianos. 

ANCILOBLÉFARON. m. Patol. Malaltía que con- 
sisteix en 1' unió deis parpres superiors ab els infe- 
riors. Ancilobléfaron. 

ANCILOGLOSIS. f. Pa/ol. Malaltía de la llengua, 
dnrant la qual no pot nnure's Iliurement a causa de 
les senes adlierencies ab la part inferior de la boca; 
pot ésser congénita y accidental. Anciloglosis. 
ANCILOjMELA. f. Cir. Sonda córba. Ancilomela. 
ANCILOMERISME. m. Patol. Reunió de parts 
que deuen estar nnturalment separades. Ancilo- 
raerismo. 

ANCILOTOM. m. Cir. ant. Mena de bisturí córb 
que s' usava antigiianient. Ancilótomo. 

ANCILS. Geog. Poblet del dist. rnunpal. de Be- 
nascli, prov. d' Osea. 

ANCIOLA (Port d'). Hidrog. Part del S.O. de 1' illa 
de Cabrera (Balears). 

ANCIROIDES. adj. Ant. S' aplica a les diverses 
parts del cós qu' afecten la forma de ganxo o gafet. 
Anciroides. 

ANCISTROIDES. adj. Que té la forma d' un ham 
Ancistroides. 

ANCH. adv. Anl. MAi. || AMES. || ENCARA, encara 
MES II TAMBÉ. 

ANCHS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Moncor- 
tés, prov. de Llelda. 

ANCLA, f. Náiit. ÁNCORA. 

ANCLAR (Montanya de). Orog. Montanya que lii 
ha a la dreta del riu Valira, demunt nieteix d' An- 
dorra. 



ANCOLLA. f. Ter. Gerra de gran cabuda. Tinajón. 

ANCOR, adv. Ant. ENCARA. 

ÁNCORA, s. f. Pega grosa de ferro ab dues Men- 
gües cóni la punta del ham, que tirat al mar ab la gú- 
nie a deté les embarcacións, y les sosté contra Ms 
cops deis vents. Ancla, áncora. || —DE grillet. Náut. 
La que s' usa ab cable y cadena, té '1 cap de ferro y 
en Iloch d' argani.-ll té un gros grillet pera subjectarel 
cable. Ancla de grillete. \\ — DE LA ESPERANSA. La qu' es 
niólt gran, dita aixís per ésser de major se.^uretat 
y '1 darrer recurs que queda, ncora de la esperanza. 

ALSAR ANCORES, fr. Náut. Levar áncoras, desafe- 
rrar, zarpar. 

ESTAR AL ÁNCORA. Estar la ñau assegurada ab ella. 
Estar en anclas, ó sobre las anclas ó las áncoras. 

FERAIAR LES ANCORES. Loc. anl. ALSAR ANCORES. 

TIRAR ANCORES. Anclar, ancorar, echar las anclas ó 
áncoras, dar fondo. 

ANCORATGE. m. La acció de tirar les ancores al 
mar. Anclaje, ancoraje. || Llóch ont dona fons la 
ñau. II El dret que 's paga en els ports pera donar 
fons. Anclaje, ancoraje. 

ANCORCA, f. Argila pura groga que s' usa pera 
pintar. Ancorca. 

ANCORDA. f. La corda tivanta o corda retorsuda 
de la ballesta. 

ANCORELL. ni. Pedra de dues, tres o tiiés arrobes 
de pes, que s' usa en la pesca de la sardina. Ancorel. 

ANCORER. m. Qtii ía ancores. Ancorero. 

ANCORERÍA, f. Lloch ont se ían ancores A nco- 
rería. 

ANCORETA. f. dim. y 

ANCORÓ, m. dim. Anclote. 

ANCUS. m. Cir. Qni no té drets els brassos, de 
manera que no pot extendre'ls perfectanient, y segóns 
Hipócrates, la defonnitat que pot resultar de la luxa- 
ció del húmer o del antebrás. Ancus. 

ANCUSA, f. Bol. LLENGUA BOVINA. 

ANCUSAT. m. Quim. Sal pro.luida per la combi- 
nació del ácit ancúsich ab una base. Ancusato. 

ANCÚSICH, CA. adj. Quim. Ácit que constitueix 
el principi colorant de 1' ancusa. Ancúsico. 

ANCUSINA. f. Quim. Principi o materia colorant 
roja de I' ancusa. Ancusina. 

ANCUT, DA. adj. Que té grans anques. Nalgudo. 

ANDA. m. Cnmp o artiga ont hi fan dormir el bes- 
tiar de llana acorralat ab cledes, pera femar la térra. 

ANDADOR, m. Criat de contraría pera avisar a!s 
germáns els exercicis a que deuen concorre. Muñi- 
dor, mullidor, llamador. 

ANDALUCITA, f. Miner. Mineral compost de síli- 
ce, alúmina y potassa, que talla M vidre y '1 crestall 
de roca y es mólt coniú a Europa. Andalucita. 

ANDALÚS, A. m. Natural o pertanyent a 1' Anda- 
lusia. Andaluz. 

ANDALUSADA. f. Exagerado. Andaluzada. 

ANDÁMITS. m. pl. Acció, aclilut, modo d' usar 
o de fer. Trazas || Ter. Aire, aspecte d' una persona. 

ANDANA, f. Rengla. Andana. || Ter. ONA. 

ANDANADA, f. Mar. Descárrega de tota 1' artille- 
ría que 's trova a un costat d' una ñau. Andanada. 
II Ter. ONADA. II Reprensió forta. Andanada. 

ANDANÍ. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Alfa- 
rrás, prov. de Lleida. 

ANDANT. m. Mus. Graciós, un deis cinch inovi- 
nienls fnnamentals de la música. Andante. 

ANDANTÍ. m. Mus. Moviment un xich mes viu que 
r andant Andantino. 

ANDELIOTS o VERGUETES. m. pl. Mar. Anelles 
de fusta ab que 's guarneixen les veles triangulars. 
Andeliotes. 



102 



AND 



AND 



ANDERRIS. ni. pl. 1er. CI.AMÁSTECHS. 

ANDES, f. pl. LLITERA, BAYART. || Aní. LLIT DE 
MORTS. II Ant. PEANYA. || Geog. Montanyes d' América. 

ANDÍCOLA, adj. Pertanyent ais Andes. Andícola. 

ANDILÚ. ni. Eina de boix usada pels sabaters pera 
treure vius. Aiidilú. 

ANDILLA. Geog. Vila de la prov. de Valencia, 
bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a niitjorn 
del puig del séu nóni y té 1,457 liab. || — (PUIG DE). 
Oro^. Puig de la Se ra Salada al coníí de les provs. 
de Castelló, Terol y Valencia; té 1,589 nietres d' al- 
titut. 

ANDORRA. Geog. República, petit estat inde- 
pendent ab 5,231 habitants que ocupa 1' extensió de 
452 k 1. quadrats. Anticli senyoriu, que resta tri- 







-^<, . J-L) 

,. V_í L líawcíTM: , „ 

Evufjrdmtif. 

\ANDORRA. 






Sonts del 
^ 1< A/i.^ 



c ^ 







AlLVU, 

Ai-caheU * í 
Jifscaráfi 

^e n 

Mapa comarcal d' Andorra 



butari del Bisbat d' Urgell y de Franqa quan va 
passar al doniini d' aquesta nació a les derreries del 
sigle XIII, el cenital de Foix. El tribut anyal satisfet 
a Franga es de 960 franchs y 460 el que cobra el 
bisbe d' U gell, representáis 
el diocessá de la Sen y el go- 
vern francés per un veguer, 
que formen part del Consell 
general de les valis, compost 
per 24 niembres, quatre per 
cada una de les sis parro- 
quies. El servei postal y te- 
legráficli está regit per les 
llcis franceses, la moneda es 
espanyola, y se parla oficial- 
mentía Mengua catalana. || — 
(VALL DE). Orog. Valí situada 
entre dues estribacions del Pirineii al NE. déla prov. 
de Lleida y al NO. de la de Girona. Es un territori ac- 
cidental, que reguen les aigües del riu Valira y for- 




Escut d' Andorra 



nía sis parroquies, que son: les de Andorra la Vella, 
Canillo, Encamp, La Massana, Ordino y Sant Julia 
de Loria. || —LA VELLA. Geog. Poblé de la valí del séu 
n6m, situat a la dreta del riu Valira; es cap de la 
parroquia aixís anoiuenada. 

ANDORRA, NA. m. Natural o pertanyent a la valí 
d' Andorra. Andorrano. || Pobre, vagamundo. Guita- 
rrón, guitón, tuno. 

PER L' ANDORRA, fr. Fer el desentés quan no 's vol 
convenir en lo que 's proposa o deniana. Hacerse el 
memo, llamarse andana. 
ANDOSSÍEU. Ter. y 
ANDOSSÍAU. Ter. A DÉU SIAU. 
ANDRAITX. Geog. Vila de 1' illa de .Mallorca, part. 
jud, de Palma; és a poiient de I' illa y té 7,512 liab. 

ANDRARTROCA- 
FIA. f. Med. Caries de 
les articulacions del 
eos huma. Andrar- 
trocace, andrartro- 
cafía. 

ANDRÉS (Jascinte), 
Biog. Metge, nascut a 
Hostalricli. Desiie I'any 
1651 filis a 1675 va des- 
enipenyar la cátedra de 
medicina a Barcelona. 
Va de'xar escrita una 
obra tilolada Pratica- 
Gotholorum pro curan- 
dis human i corporis 
morbis 

- (JOAN). Biog. Fa- 
niós inoro del sigle xv^ 
convertit al cristianis- 
me; era fill de Xátiva. 
L' any 1487 va escriu- 
re '1 Ilibre: La confu- 
sión de la secta de Ma- 
lioma , que lia estat 
traduida al francés per 
Lefevre de la Boderie, 
y que va obtindre gran 
éxit en temps del seu 
autor. 

ANDRESSAMENT. 

ni. Ant. ADRESSAMENT. 

ANDRESSAR. v. 

Ant ADRESSAR. 1| EN- 

DRESSAR, 3. 

ANDRÉU. ni. Nóin 
d' lióme. Andrés. 

PER SANT ANDRÉU 

PLUJA O NEU. Aforisme 

ab que 's significa el 

temps que acostuma fer per tal diada. També se 

sol dir: PER SANT ANDRÉU PLUJA O NEU O FRET 

MÓLT GREU. 

ANDRÉU (Clara). Biog. Insigne monja mallorqui- 
na, nascuda a Palma 1' any 1596 y morta 1' any 1628 
al monestir de les geróninies de la vila de Inca. Va 
pendre 'I vel blandí I' any 1604, professant notí anys 
després. El seu extraordinari zel relllg ós li va oca- 
sionar algunes niortificacioiis. L' any 1627 se va obrir 
expedient en averiguado de la seua vida, costunis, 
raptes, visions y revé acions, resultant ineréixer a 
les seues germanes de clausura 'I concepte de santa 
que lí confería la veu popular. 

— (FELIP). Biog. Esculptor, nat a Valencia 1' any 
1757, niort en la meteixa ciutat envers 1' any 1820. 
Era deixeble de la Academia valenciana de St. Caries 
y essent mólt jove va oblindre 'I titol d' acadéinich 
de mérif, y liiient director de pintura de-de prin- 
cipis del sigle xix fins a la seua niort. Sois s' es- 
tnenteii d' ell dues estatúes: La Pintura y La Esculp- 








,0- 






AND 



ANE 



103 




tura, fetes pera solemnisar la entrada del rei Car- 
Jes IV a Valencia 1' any 1802. 

— ()OSEPH). Biog. Relligiós niallorquí del sigle XVI, 
■a qui s' ha cregut fill de Tarragona y nat 1' any 1585. 
Traduí al castellá el Ilibre Blanqiieriia, d'en Ra- 
món Liill. 

— (RAMÓN). Biog. Argenter gironi del sigle XIV, qui 
r any 1357 va fer els baixos relleus del precios re- 
taule d' argent del altar niajor de la Seu gironina, 
coiuensat per mestre Baitunieu. 

— Y PONS (BENET). Biog. Mestre de música exce- 
lent, nat a Malió 1' any 1803. Deixeble d' Alaqner y 
capellá cóni ell. Era mestre de capella a Sta. María, 
de Mallo, desde 1826, admirant el sen art de tocar 
r orgue. Tingué deixebles ta laprofitats cóni els ger- 
nians Frontí, GrafuUa, Protti, Manent, etc. Es autor 
d' obres didáctiques y de importantes composicions 
musicals relligiosas y profanes, entre elles: La Fi- 
danzata, ópera en tres actes, (1846); Repertorio de 
misas á t ida orquesta. Era innovador professional; 
simplifica el cant plá, reformantlo ab ventatja 

ANDREUET. n. p. Diminutiu d' ANDRÉu. Andre- 
sito. 

ANDREVÍ (Francisco). Biog. Prebere, mestre com- 
positor, famós pels seus coneixements y trassa mu- 
sical. Sis vegades va triomfar en les oposicions de 
mestre de cápela, obtenint en 
1830 la del Paiau Real. Entre 
1814 y 1819 lio va ésser en la 
iglesia de Sta. María del Mar, 
a Barcelona. L' any 1836 va 
tindre d' emigrar de Madrit per 
causes polítiques y establert a 
Burdeus va ésser mestre de ca- 
pella de la catedral d' aquella 
ciutat. L' any 1849 va tornar 
a Barcelona y se li confia la 
mestría de la Mercé que va ocu- 
par fins que va morir (1853). 
Era fill de Sanahuja ont va néi- 
xer 1' any 1786. Va deixar es- 
crites moltes composicions musicals y una notable 
obra didáctica: Tratado teórico-práctico de armonía 
y composición (1848 primera edició y en 1885 la se- 
gona, Barcelona), que va ésser traduida al francés 
pocli després de publicada. 

ANDROFOBIA. f. Mtd. Horror ais hoinens. An- 
drofobla. 

ANDRÓFOR. m. Bot. Filament de les flora. An- 
dróforo. 

ANDROGEA. f. Bot. Conjunt deis fils de la flor de 
una planta. Andrógea. 

ANDROGENESIA. f. FU. Estudi del desenrotllo 
físich y moral del honie. Androgenesía. 

ANDROGINARIA. adj. f. Bot. Calificatiu de les 
flors que 's tornen dobles per la reunió de les dues 
classes d' orgiies sexuals. Androginaria. 

ANDROGiNIA. f. Bot. Reunió deis dos orgues se- 
xuals en una ni;te¡xa flor o planta. Androginia. 

ANDROGINÍFLOR. adj. Bot. Que 's composa úni- 
cament de flors hermaírodites o andrógines. An- 
droginífloro. 

ANDROGINIMASCULÍFER, A. adj. Bot. Que pro- 
dueix flors máseles y hermafrodites. Androgino- 
tnasculífero. 

ANDRÓGINO, m. Qui es jiintament másele y fe- 
mella. Hermafrodita, andrógino. 

ANDRÓMEDA, f. n. p. Andrómeda. || Astrol. Cons- 
telado septentrional que té cinquanta nou estrelles. 
Andrómeda. 

ANDRÓiVlINA. f. Trapassería, enredo ab que 's 
preté alucinar. Andrómina, tramoya. 

ANDRÓMINES. f. pl. Trastos petits y de poca im- 
portancia. Chismes, bagatelas. 



Francisco Andrevi 



ANDRONA. f. Carrero estret o cel obert de cinch 
pams que 's deixa entre dues cases veiiies pere rebre 
claror. Callejón. 

ANDROPÉTAL, A. adj. Bot. Flors dobles quins 
fils s' han transformat en petáis sensills y múltiples. 
Andropétalo. 

ANDRÓTOM, A. adj. Bot. Flor de «Is dividits en 
dues parts per una mena d' articulació. Andró- 
tomo. 

ANDULL. m. Fulla de tabaco, Uarga y arrollada. 
Andullo, li Mar. El teixit que 's posa en les xarretes 
y corrióles pera evitar el róssech. Andullo. 

ANDURAIR. V. a. Ant. ENDURIR. 

ANDURINA. f. Mar. Cap de corda de dues braíes 
ab que s' atraca y cenyeix la vela al arbre. Ando- 
rina. 

ANDURRIALS. ni. pl. Paratges extraviáis o fora 
de camí. Andurriales. 

ANDUVl. m. Ter. ENTUVl. 

ANEB A. s. Med. Qui no té la etat nubil, impú- 
ber. Anebo. 

ANÉCDOTA, f. Noticia, novetat, ocurrencia igno- 
rada avans. Anécdota. 

ANECH. m. Aucell d' aigua d' uns trenta cinch 
centímetres d' alsada, potes roges y curtes, dits units 
ab una membrana, becli a manera d' espátula, con- 
vexe deniuiit la punta, y cós clapat de blanch, negre 
y blau. Añade, pato. || — DE mar. f. Anech mari de 
color blanch y fosch. Abucasta. || —NOVELL. Anadón. 
II— PETIT. Anadeja. || —DE BOSCH. || — D' AiGUA 
GRÓS. II — MARSENCH. || — CAP-ROIG. Sibón. || — PALE- 
TER. II — D' AIGUA PETIT. Sarcela menor. || — GABAix. 
II — GABAIX MUT. || — DE CRESTA. || — XACOLATER. 
Nóms aplicats a les diferentes especies del g¿'iiero 
Anas, il — CAPBussó. Especie del género Colymbiis. 

ANAR CÓM ELS ÁNECHS. fr. Caminar decantantse a 
dreta y esquerra. Anadear. 

FER l' Anech. fr. Morir boquejant. Boquear, morir, 
espirar. || Ofegarse. Anegarse, ahogarse. 

POLL D' ÁNECH. Anadino. 

ANEDA. Ant. ANECH. 

ANEGA, f. Bot. ANET. 

ANEGAR. V. a. Ant. OFEGAR. 11 INUNDAR. 

ANEGARSE, v. r. Ofegarse. Anegarse, sumer- 
girse. 

ANEGAT, DA. p. p. Anegado, da. 

ANEGUET. m. dim. Anadón. 

ANEILESIS. f. Direcció que preñen els gasos intes- 
tinals cap a la part supeiior del canal digestiu, pro- 
duint torsaments o cinglades de mal de ventre. Anei- 
lesis. 

ANELÉCTRICH, CA. adj. Ant. Privat d' electrici- 
tat. Aneléctrico. 

ANELITS. m. pl. Zool. ANNÉLITS. 

ANELL. m. Adorno d' or, plata, cornalina, etc., 
que 's posa ais diís de les mans; geiieralment h¡ va 
engarsada alguna pedra una. Sortija. || Arquit. La 
forma d' anell ab que termina la part superior de la 
columna. Collarino. |! virolla. || — aSTRONÓMich. 
Loe. Cercol de metall gradual, ab la seua correspo- 
nent alidada, que serveix pera pendre I' altura deis 
astres. Anillo astronómico. \\ —DEL PESCADOR O DEL 
PAPA. Expr. Anell pera segellar els breus. Anillo del 
pescador || —DE SALTAR. Joch de nois posats en dues 
fueres, un deis quals amaga entre 'Is de sa part una 
prenda, y si un altre del partit contrari endevina qui 
la té, no 's mou ningú; pero si s' erra, '1 darrer de la 
flla del que 1' amaga fa un salt endevant, tenint tot 
aixó d' avantatge: se segueix fentlio aixís alternati- 
vament, y guanya la flla que arriva primer al lloch 
senyalat. Salta tú y dámela tú. 

ANELL AL DIT HONRA SENSE PROFIT. Ref. Adverteix 
que no 's deu gastar '1 diner en lo que sois serveix 



104 



ANE 



ANF 



de faust o vanitat Anillo en el dedo honra sin pro- 
vecho. 

AL ANELL. 111. adv. ANELL DE SALTAR. 

ESTAR BÉ LA PEDRA AL ANELL. Ant. VINDRE CÓM 
L' ANELL AL DIT. 

VINDRE CÓM L' ANELL AL DIT. fr. Fam. Significa que 
una cosa s' ha dit o fet ab oportunitat. Venir de pe- 
rilla, ó como pedrada en ojo de boticario. 

ANELLA. f. Cércol de ferro ab una espiga pera 
clavarlo. Armella. || Anelía grossa de ferro, bronse o 
llautó, que 's posa a les portes de les cases pera pi- 
car ab ella deinunt d' un' altre pessa del iiieteix iiie- 
tall y ferse sentir deis estadants. Aldaba, alda- 
bón. II La de les corlines. Anilla. || La malla de la 
cadena. Eslabón. || La que 's posa per ansa ais caps 
de les cai.\es o baguls. Aldabón, n La que 's fica a la 
paret pera Iligarlii 'Is cavalls, etc. Arrendador. 
COP D' ANELLA. Loc. Aldabada, aldabazo. 
TRUCAR LA PORTA AB L' ANELLA. Aldabear, lla- 
mar. 

ANELLÁS. ni. aum. Sortijón. 
ANELLASSA. f. aum. Aldabón. 
ANELLAT, DA. adj. Blas. Que té anells. Ani- 
llado. II Que té forma d' anell. || m. pl. Zool. Divisió 
del regne animal, que compren els art-culats, quins 
cossos se componen d' anells encadenáis. Anilla- 
dos. 
ANELLET. m. diin. Anillejo, anillico. 
ANELLETA. f. dini. Aldabilla. || La que 's porta 
per adorno a les orelles. Zarcillo. || En els telers; 
ullets de vidre. Gafetes. 

ANELLS. ni. pl. En els insectes, cuclis y altres 
animáis, les parts en que teñen dividit el c6s y que 
representen uns anells. Anillos. 
ANÉM. Int. fam. Vamos. 

ANEMIA. Med. Estat particular del sistema circu- 
latori en que la sanch, pobre o escassa, no té prou 
influencia vivificadora dennuit 1' organisme. Ane- 
mia. 

ANEMOGRAFÍA. f. Fis. Part de la física que trac- 
ta de la descripció deis vents. Anemografía. 

ANEMÓMETRE. m. Iiistrument que serveix pera 
niidar la forsa y velocitat del vent. Anemómetro. 

ANEMOMETRiA. f. L' art de midar la forsa y di- 
recció del vent. Anemometria. 

ANÉiVlONA. f. Bot. Planta de la íani. de las ranun- 
culácees que té a 1' arrel una seba, y quines flors de 
sis petáis son grans y mólt vistoses, haven'lii de 
molts colors. Anemone. II Flor d' aquesta planta. 
II —DE MAR. Zool. Pólip carnós y radial, que sembla 
una flor. Actinia. 

ANEIVIÓNICH. adj. Quim. Ácit que s' extreu de 
r anémona. Anemónico. 

ANEMONINA. f. Quim. Substancia acre, olorosa y 
concreta, que s' extreu de 1' anémona y sois es solu- 
ble a 1' aigua o al alcofoll calent. Anemonina. 

ANEMÓSCOP. m. Instrunient que sei veix pera in- 
dicar la direcció del vent. Anemóscopo. 

ANEMOSCOPIA. f. Endevinació del pervindre va- 
lentse deis vents. Anemoscopia. 

ANEMOTROPO. m. Arts. y Of. Motor inipulsat peí 
vent, que s' emplea ais molins de xacolata. Anemo- 
tropo 

ANENTERENCIA. f. Med. Falta de sanch ais bu- 
dells. Anenterencía. 

ANENTEROTROFIA. f. Med. Disniinució del vo- 
luní deis budells. Anenterotrofia. 

ANEOS. s. Perdua de la veu; la persona que la 
pert. Aneos. 

ANEPITIMIA. f. Med. Inapetencia total. Anepltl- 
mia. 
ANEQUET. m. dim. Ánecli jove. Anadoncillo. 



ANEROIDES adj. Barómetre aneroide; nóni donat a 
un instrument que fa 1' ofici de baróniet e y del qual 
un tubo viiit d' aigua y encorbat sobre sí nieteix és 
la pessa principal. Aneroide 

ANERPONT. adj. Hist. nal. Que pot enfilarse pels 
arbres y les parets. Anerponte. 

ANESIA. f. Med. Remissió o disminució deis sínto- 
mes d' una malaltia. Anesis o anesia. 

ANESIPOMA adj. y m. Calificado deis peixos 
que teñen 1' opércul móvil. Anesipoma. 

ANESTESIA, f. Med Falta o privació general o 
parcial de la sensibilitat, ja per efecte d' una malal- 
tia, ja produída artificialment. Anestesia. 

ANESTÉSICH, CA. adj. Lo que perlany a 1' anes- 
tesia. 11 Lo que causa o produeix 1' anastesia. Anes- 
tésico. 

ANESTISIA. f. Med Mena de parálisis que consis- 
teix en la perdua de les sensacions y mes particular- 
ment de la del tacte, Anestisia. 

ANET. ni. ÁNECH. || m. Bot. Planta de la fam. de les 
umbelíferes, mólt seniblanta al fonoll y que s' usa 
en medecina pera fer dormir. Eneldo. 

ANÉTICH, CA. adj. m. Terap. Calificatiu de tot 
remei que disminiieix els dolors o la gravetat deis 
sintomes. Anético. 

ANEXO. Orog. És el pich mes alt del Pirinen 
(3.432 niet deniunt el nívell del mar) a la fron- 
tera de les provs. de Lleida y Osea, a ponent de la 
Valí d' Aran. || Geog. Poblet situnt en el niarge del 
Noguera. 

ANEU (Valí de). Orog. Valleta de la part alta de 
la prov. de Lleida; comensa al port de la Bonaigua, 
frontera de la Valí d' Aran, y acava a la vora dreta 
del Noguera Pallaresa; les senes poblacions mes im- 
portantes son Valencia y Esterri d' Aneu. 

ANEURISME. f. Cir. Tumor sanguinos que 's for- 
ma per la relaxació o fractura d' una arteria. Aneu- 
risma. II —DEL COR. Dilatació de les cavitats del 
cor. Aneurisma del corazón. || — FALS ANEURISMA. Tu- 
mor fonnat per la sancli escampada fora d' una ar- 
teria. Falso aneurisma. 

ANEXAR. V. a. Unir o agregar una cosa a un'altra 
ab dependencia d' ella. S' usa princlpalnient parlant 
de 1' agregació d' una ciutat, provincia o nació a 
un' altra, o d' un benefici ecclesiásticb a un altre. 
Anexar, anexionar. 

ANEXE, A. adj. Ab que s' expressa qu' una cosa 
és aprop d' un' altre o hi está ajuntada. Anexo. 

ANEXES, f. pl. Drets y coses accessories d' un' al- ' 
tre principal. S' usa cóm fórmula en els instrunieuts 
públiclis, junt ab la veu anexitats. Anexidades, 
conexidades. 

ANFALONIRSE. v. r. Ant. enfalonirse, enujarSE 
ANFANT. ni. Bot. Dilatació d' un peduncle que 
conté moltes flors. Anfanto. 

ANFEMERINA. adj. f. Med Pebre qu' acomet día- 
riament al nialalt. Anfemerina. 

ANFESTA Geog. Arrabal del dist. munpal. de Mol- 
sosa, prov. de Lleida. 

ANFIBIGGRAFÍA. f. La part de la zoología que 
tracta deis anfibis. Anfibiografía. 

ANFÍBOL. Miner, Silicat de cals, magnesia y óxit 
de ferro, ab algnnes paitícules d' alumini. Compren 
tres minerals: la tremolita, V actinot y 1' hornblenda. 
Les roques anfibóüques s' usen pera obtindre la fosa 
deis vidres negres o verts. Anfíbol. 

ANFlBOLITA. f. Geol. Roca que 's compon essen- 
cial y quasi exclusivanient d' anííbol en estat cres- 
tallí. Anfibolita. 

ANFIBOLOGÍA, f Doble sentit que resulta, mes 
aviat que de 1' ambigüetat de les paraules, del modo 
de colocarles en el discurs. Anfibología. 



Dic. Caí-. 



Andorra 




Vista general d' Andorra la Vella. — Casa de la Valí a Andorra la Vella. — Palanca y porta de Sant Julia 

Vista de Les Escaldes. 



La Val 






.■teX-. 




Andorra la Vella 




' /¿'i-I ^ 



^"N . \ I,' -.*'.í'.*-j ■ 



. . V. \ i-v;. 







La Massana 



d' Andorra 




W^ 



y" 



^.^ 




■asms^ 


^ iMBMf* 


'm 




Lji 




t 


Tj;- 


'■ ' 


^T*i 


\. 











&S»'* 



ant Julia de Loria 



Santuari de Ntra. Sra. de Meritxell 





;11 general de la Valí 



Les Escaldes 



Andorra 




Plana d' Encamp. — Primeres cases de Soldeu ; al fons montanyes del Valira y deis Pessons. 
granítich de Font-Negre y fonts del Ariége desde '1 Port de Frá Miquel. 



Cercle 



ANO 



ANG 



105 



ANFICARPI, A. adj. Bol. Calificatiu de les plantes 
quins friiits son de dues formes y maduren en épo- 
ques diferentes Anficárpeo. 

ANFICIÓ. m. Paleont Animal carnívor fósil, trovat 
al departament de Gers(Fransa), qtiin sistema dental 
es seinblant al del gos, ab la circunstancia de que '1 
demés de la seua calavera se sembla niés a la deis 
óssos. Anfición. 

ANFICIRT m. Astron. Aspecte de la lluna en son 
quart creixent, quan li manca poch pera ser plena, y 
en son quart inenguant, quan fa pocli que lii lia en- 
trat Anflcirto. 

ANFIDIARTROSIS. f. Anaí. Articulació que per- 
niet el nioviment en dues direccións, com la de la 
barra infeiior ab els teniporals. Anfidiortrosis. 

ANFIEXAEDRE adj. Min. Calificació de les subs- 
tancies minerals quins crestalls presenten la forma 
d' un prisma exáedrc. Anfiexáedro. 

ANFÍGEN. adj. Qiiim. S' aplica ais cossos simples 
que, coinbinats ab altres, produeixen ácits y bases. 
Anfígeno. 

ANFIMÉTRICH. adj. Min Se diu de les substan- 
cies que presenten nna incidencia igual en aigunes 
cares de llurs crestalls Anfimétrico. 

ANFIPROSTILS. m pl Arqiiit. Temples deis an- 
tichs que teníen quatre columnes devant y quatre 
darrera Anfiprostilos. 

ANFIT. adj. Qiiim Calificatiu de les sais obtingu- 
des per medí de la combinació de compostos pro- 
duits per la unió de cossos anfigens. Anfido. 

ANFITEATRE. Vegis AMFITEATRE. 

ANFITROPIA f. Bo/. Fenómenque 

consisteix en enrotllarse per tots 

dos caps r enibrió d' una planta. 

Anfitropia. 

ANFODELITA. f. Min. Silicat de 
alúmina y cals, de color cendrós, 
verdós o rogencli. Anfodelita. 

ÁNFORA, f. Gerra de terrissa que 
te dues anses y acaba en punta per 
la banda de baix Ánfora. 

ANFÓS. n. p. Alfonso, Ildefonso 
ANFÓS. Ictiol. Nóm ab que's de- 
signa en les Balears el Mero. || — 
BORD. II — JUEU. ti —BURRO. Di'erents 
nóms ab que 's coneix en les Balears 
r Espinephelus ruber. 

ANFÓS (Cap d'). Hidrog. Cap de 
la banda N de 1' illa de Menorca. 
ANGANILLES y 
ANGARILLES, f. pl. Sella pera 
anar les dones ab comoditat a cavall. Jamugas. 

ÁNGEL, m. Esperit celeste criat per Déu pera 'I 
seu ministeri. Ángel. || Peix xato semblant a la ra- 
jada. Ángel, lija, malgacho, pintarroja. || Met. 
Noi petit. Angelito, ángel. || Figura de noi que po- 
sen ais retaules. Angelote. || m. Nóm propi d' lióme. 
Ángel. II — DE LA GUARDA El que Déu té senyalat a 
cada persona pera que '1 Uiuri de tentacións niate- 
rials y perills espirituals. Ángel de la guarda ó ángel 
^custodio. II Met. El protector d' algi'i. Ángel de la 
guarda. \\ — mal. El diable o dinioni. Ángel malo ó de 
tinieblas. 1| — BO o de llum. El qui no va prevari- 
car. Ángel bueno ó de luz. \\ — BUFADOR Loe. Se diu 
del que té grans galtes. Angelón de retablo, carrillos 
de monja boba. \\ — DE PEGA. Expressió irónica que's 
dirigeix al que es tonto o fingeix extremada innocen- 
cia. Angelito, angélico. \\ — GRAS. ángel bufador. || 
Ictiol. Nóm vulgar de la Squatina Icevis. Ángel. An- 
gelote. 

cantar com un ángel o tindre veu d' ángel, fr. 
Fam. Denota la habilitat y dolsura ab que canta al- 
guna persona. Cantar como un ángel. 

DIC. CAT. — T. I. — 14. 





Ánfora 



ES UN ángel. Expressió pera denotar la innocencia o 
bon geni d' algú. Es un ángel. \\ fr. Fam. Expressa al 
hermosura d'una persona. Es un ángel ó como un ángel. 

ÁNGELA, f. Nóm de dona. Ángela. || Interjecció 
afirmativa. Eso mismo, eso es ello, bravo. 

ÁNGELA BARCELONINA. Biog. Aixís és conegu- 
da en els Ilibres una dona catalana de la qual se 'n 
tracta ab gran elogi entre les dones niés ilustres de 
Espanya. Era mólt entesa en les llengUes y lletres 
gregues y llatiiies. 

— SERAFINA, (margarida). Biog. Introductora a 
Espanya del ordre de les Caputxines. Va néixer a 
Manresa 1' any 1543. Va solicitar 1' ajuda del rei Fe- 
lip ters pera fundar en 1599 el primer convent de 
aquella ordre a Barcelona, acavant 'hi ella Ms seus 
díes. Va rebre 'I vel y títol de fundadora, Prelada y 
Abadesa de la seua relligió y convent 1' any 1602. 

ANGELAS, ni; aum. Angelote. 

ANGELATS DE DALT. Geog. Veinats de la Valí 
de Ribes. 

ANGELET. m. dini. S' aplica ais nois per la seua 
innocencia. Angélico, angelito. 

ANGELETA. n. p. Diminutiii d' Ángela. Angelita. 

ANGELETS. m. Bot. Planta de la fam. de les com' 
postes, que creix entre 'Is sembrats y fa unes floretes 
blaves quin cálzer té moltes escates. Azulejo, cabe- 
zuela, escobilla, aciano. 

ANGÉLICA, f. Bot. Planta deis Pirinéus; té les fu- 
lles retallades y espinoses, 1' arrel grossa, molsuda 
y en figura de fus, grisa y arrugada per fora y blan- 
quinosa per dintre. Ajonjera, aljonjera, ajonje, an- 
gélica, carlina, cardo aljonjero. II Purga d' herbes 
cordials y manná clarificat Angélica. || La Ilisó 
que 's canta '1 dissapte sant pera beneir el ciri pas- 
cual. Angélica. 1| — ARCANGÉliCA. f. Planta que 's 
diferencia de la angélica en que la part superior de 
la seua fulla está dividida en pollagóns. Angélica 
arcangélica. || — borda. Planta de la familia de les 
umbelíferes. Angélica silvestre. || — carlina, v. car- 
lina. II — D' olor. Angélica odorífera. 

ANGELICAL, adj. ANGÉLICH. 

ANGELICALMENT. adv. m. Ab candor e innocen- 
cia. Angelicalments. 

ANGÉLICH, CA. adj. Lo quepertany al ángel. An- 
gelical, angélico. 

ANGELiCEU adj. Bot. Semblant a la angélica. 
Angelice©. || f. pl. Tribu de plantes que teñen per 
tipo r angélica. 

ANGELINA, n. p. Diminutiu d' Angela. Angelina. 

ANGELINS. ni pl. Bot. Planta de la familia de les 
llabiades, que 's cría en la regió pirenenca y quina 
infusió es tónica y astringenta. Camedrio de los bos- 
ques. 

ANGÉLIQUES. f. pl. Relligioses d' un ordre fundada 
a Italia per Lhiisa Toselle. Angélicas, guastalinas. 

ANGELITES. m. pl. Heretges que seguíen a Sabe- 
li. Angelitas. 

ANGELÓ, m. dim. d' ángeh 
Angelito. 

ANGELOLATRÍA. f. Cult que 
's dona ais ángels. Angelolatria 

ANGELÓN Y BROQUETAS 
(Manel). Biog. Publicista no- 
table. Va néixer a Lleida 1' any 
1831 y va morir a Barcelona 
V any 1889. Era advocat y perio- 
dista. Va es=er director de La 
Flaca. Queden com a mostra del 
seu talent d' escriptor, el drama 
La Verge de les Mercés y les noveles Treinta años 6 
la vida de un jugador; Flor de un dia. Espinas de 
una flor; ¡Atrás el extrangcro! El pendón de Santa 
Eulalia y altres no tan llegides. 




Mane! Angelón 



106 



ANG 



ANG 



ÁNGELUS. 111. Oració instituida per la Iglesia ca- 
tólica pera honrar el iiiisteri de la Encarnació. Án- 
gelus. 

ANGEVÍ, NA. a Jj. El natural d' Angers o del Anjou 
y lo pertaiiyent a ells o a lliirs Ierres. Angevino. 

ANGIECTASIA. f. Med. Nóiii genérich de les dila- 
tacíóns deis vasos y del cor, cóni centre de la circu- 
lació. Aiigiectasia. 

ANGINA, f. Med. Inflaniació del tel nnicós que cu- 
breix la gorja o '1 coiiiensanient del canal respiratori. 
Angina || — maligna, f. Angina que dificulta lo 
ineteix la deglució que la respirado. Hlanco. 

ANGIOGRAFÍA. Anal. Descripció deis vasos del 
cós liuniá y des cossos animáis. Angiografía. 

ANGIOHEMIA. f. Med. Congestió sanguínea. An- 
giohemia 

ANGIOHIDROGRAFÍA. í. Anal. Descripció deis 
vasos linfáticlis. Angiohidrografia. 

ANGIOHIDROTOMÍA. f. Anal. Anatomía o diséc- 
elo deis vasos liiif.iticlis. Angiohidrotomía. 

ANGIOLOGÍA. f. Anal. Descripció de les venes, ar- 
terias iiervis y vasos linfáticlis. Angíologia. 

ANGIOPIRIA. f. Med. Mena de febre inflamatoria. 
Angiopiria. 

ANGIORRAGIA. f. Patol. Fluix de sanch per excés 
de forss. Angiorragia. 

ANGIO.^REA. f. Palol. Fluix de sanch per falta de 
forsa. Angeiorrea, angiorrea. 

ANGIOSCOPI. MI. M"d. Alicroscopi pera examinar 
els vasos capilars Angioscopio. 

ANGiOSCOPlA. f. Med. Art d' examinar els vasos 
capiiars valeiitse del angioscopi. Angioscopia. 

ANGIOSIS. f. Palol. Malaítía que resideix en el 
sistema \ascular sanguíneu. Angiosis. 1] Siseiia fa- 
milia de la nosología, que compren totes les malal- 
tíes quí teñen llur assento en el sistoiiia vascular 
sangiiineii. 

ANGIOSPERM, A. Bol. Nóm de les plantes quines 
llevors esián closes en pericarps diferents. Anglos- 
perma. 

ANGIOSPERMÍA. f. Bot. Ordre de plantes quines 
llevors están ciibertes d' un pericarp de diíerenta 
naturaksa. Angiospermia. 

ANGIOSPORIES. f. pl. Bot. Fam. de líqnens que 
teñen aniagats els esporidis. Angiospóreas. 

ANGIOTENIA. f. Patol. F¿bre inflamatoria que obra 
cnérgicaiiient sobre 'Is vasos sanguínens. Angiotenia. 
ANGIOTOMÍA. f. Anal. Disécelo deis vasos del 
cós huma o del deis animáis. Angiotomta. 

ANGIR. v. a. Ant. Rodejar una peqa de térra ab 
una valí o tanca. CERCAR. 

ANGITIS. f. Patol. Nóm genérich de la inflamació 
deis vasos, sense determinar si son els arterials, els 
venosos, etc. Angitis. 

ANGLADA (Mas de). Geog. 
Caseriu del terme municipal de 
Const intí, prov. de Tarragona. 

ANGLADES (Les). Geog. Vei- 
nat de Vilert, prov. de Girona. 

ANGLASELL Y SERRANO 
(Ramón). Biog. Cátedra tich de 
economía política, escriptor y 
orador fácil, elegant y conecte. 
Va néixer a Barcelona I' any 1821 
y va morir a Premia 1' any 1863. 
Va ésser un deis fundadors del 
Ateneu Barcelonés. Entre 'Is seus 
escrits niereixsenyalarseel Com- 
pendio de las lecciones de econo- 
mia política, donades a 1' Universitat de Barcelona 
r any 1858, pero no ha deixat cap obra capdal, per 
inés que tots els seus escrits son prou notables. 




Ramón Anglasell 
V Serrano 



ANGLE. m. Ant. ÁNGUL. 

ANGLÉS. adj. Anl. inglés. 

ANGLÉS (Guillem). Biog Frare doniinich y escrip- 
tor natural de Valencia. Brillava a mitjans del sigle 
XIV. A aquella catedral se conserva d' ell un manus- 
crit en Uatí, que a continuado porta quinze folis 
en valencia, baix la rúbrica: Comenta la exposició 
brea gramaticalment. en roniang del Canon y del himno 
angélico del Sánelas; és de 1' any 1368. 

— (PERE MÁRTIR). Biog. Bibliotecari del convent de 
Santa Caterina, a Barcelona, y entes filólech orien- 
talista del sigle XVIII. Era tarragoiií, de 1' ordre de 
frares p edicadors, y va morí a Barcelona I' any 
1754 ais setanta tres d' etat. Els pochs escrits origi- 
náis seus que s' han imprés teñen escassa importan- 
cia, y 'Is millors travalls resten inédits, citantse en- 
tr' ells la Historia monedal, que déu guardarse al ar- 
xiu de r Academia de Bones Lletres. 

— V LLiBERio (viCENTS). Biog. Poeta popular va- 
lencia, nat r any 1801 y mort a Valencia 1' any 1847. 
Tenía I' ofici de sabater. Mes, lesseus qualitats de 
festín y briUant improvisador y 1' agudesa del sen 
ingeni 'I varen fer distingir y estimar per tots els es- 
taments socials. Eren niólt celebráis els seus col- 
loqnis o romansos d' estil popular, que revelaven el 
dó natural que pera fer versos tenía. Algunes de les 
senes poesíes son encara recitades peí poblé va- 
lencia. 

ANGLÉS. Geog. Vila mólt industrial de la prov. y 
bisb. de Girona; part. jud. de Santa Coloma de Far- 
nés. Té varíes fabriques de filats; és estació del 
F.-C. de Girona a Olot y compta 1,625 hab. Está situa- 
da a la vora dreta del Ter. || — (ELS). Veinat del 
dist. niunpal. de Montagut, prov. de Girona. 

ANGLESOLA (Ramón de). Biog. Bisbe de Vich 
mólt dist ngit, natural de Bellpuig. Va ésser capellá 
del Papa Ignoscent, estudia clnch anys dret civil en 
la Universitat de Bolonia L' any 1264 va ésser elegit 
bisbe de Vich, ont va morir I' any 1298. Del sen zél 
y bones iniciatives ne donaren 
testimoiii les diverses constitu- 
cions sinodals, capitulars y admi- 
nistratives per ell dictades. 

ANGLESOLA. Geog. Vila de la 
prov. de Lleida; bisb. de Solsona; 
part. jud. de Cervera. Té 1,696 
habí tan ts. 

ANGLICÁ, NA. adj. Natural o 
pertanyent a 1' Anglaterra. Angli- 
cano. II Qui és de la relligió anglicana. Anglicano. 

ANGLICANISME. m. Reí. Conjunt de practiques y 
doctrines relligioses, autorisades cóni forniant part 
de la relligió del Estat a 1' Anglaterra. Anglica- 
nismo. 

ANGLICISME. m. Páranla o frase anglesa usada 
en altra llengua. Anglicismo. 

ANGLO AMERICA, adj. El natural y pertanyent ais 
Estats Units de 1' América Septentrional. Anglo- 
americano. 

ANGLOFOBIA. f. Passió que a niólts fa pensar, 
parlar u obrar senipre contra 1' Anglaterra. Anglo- 
fobia. 

ANGLORA (Eussebi). Biog. Poeta y escriptor n.i* 
tural de Barcelona, ont va neixer 1' any 1832, mo- 
rint'hi r any 1875. Era advocat y va escríurer en cas- 
tellá un poema en deu cants útolat: La humana co- 
media, y algunes poesíes que 's van publicar en un 
voluní després de la seua mort. 

ANGLÓS (Estany d')- hidrog. Son situats en Taita 
Ribagorsa, en els estreps de les montanyes Malehi- 
des. II Comarca de les Malehides plena d' estanys. 

ANGÓ. m. Mil. Mena de llansa curta mólt usada 
antiguament. Angón. II CABALíSTiCH. Máquina de 
guerra formada del tronch d' un arbre sense bran- 




;ell d'Anglesola 



ANG 



ANG 



107 



ques o d' una viga de fusta verda, que ben subjecta- 
da 's feia torcer ab violencia del cap de munt, y des- 
prés se la deixava anar pera que al adressaise pegues 
ab una pedra posada expressanieiit y 1' eugegués a 
Marga distancia. Angón cabalístico. 

ANGOISSAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. Con- 
goixar. 

ANGOIXA f. Ant. ANGUSTIA, CONGOIXA. 
ANGOIXAR. V. a. Ant. ANGUSTIAR, CONGOIXAR. 
ANGOIXÓS. adj. Ant. ANGUSTIÓS, CONQOIXÓS. 
ANGONA. f. Patol. Mena d' estrenyiment de coll 
que soien patir les dones atacades d' liistérich, An- 
gona, angone. 

ANOONAL. ni. La part superior del eos ont se 
junten les cuixes ab el ventre. Ingle. 

ANGORCHS. Hidrog. Estany del tenue de Alaran- 
ges, prov. de Qiroiia. 

. ANGRELADES. f. pl. Blas. La creu, biodadures y 
bandes que teñen les dents mólt petites y 'Is costáis 
rodons per la part inferior ab les puntes enfora, que 
se posen ais escuts d' armes. Angreladas. 

ANGÚ. Ter. Pestes que 's fan a les criatures que 
encara mamen. 

ANGUERA (Riu). Hidrog. Riuet que baixa del Co- 
gull, passa per Rocafort, Sarreal y Barbará, y des- 
aigua a la vora esquerra del Francolí, devant nieteix 
de Montblancli, prov. de Tarragona. 

ANGUILA, f. Ictiol Peix de riu o d' estany, seni- 
blant a la serp, que sol tindre fins uns vuitanta cen- 
tínietres de Uargada, quin 
eos és cilíndrich y quina cua 
és aplanada; és mólt llis- 
quent y difícil d' agafar. I| — 
PASTURENCA, || — FARTONA. 
II — MARESA. II —DE MAR. || 
— DE RIU. il — VERA. || — RO- 
JA. Diferents nóms aplicats 
a la anguila vulgar. || — CA- 

BOTERA. II — CABOT. AxlS 

s' anomena en les Balears la 
Anguilla latiroslris. Angui- 
la. II Núut. Cada una de les 
dues fustes Uargues inclina- 
des a la vora del mar, per 
les quals se fá lliscar la ñau quan se tira al ajgua. 
Anguila. II Ter. VIT DE bou. 

ESCAPARSE CÓM L' ANGUILA, fr. Fam, S' aplica ais 
astutsque ab llurs trapasseríes s' escapen de tot. Es- 
curríase como una anguila. 

ANGUILA (Punta de la). Hidrog. Punta déla boca 
S.E. de Formentera, Balears. 

ANGUILAT. adj Paregut a 1' anguila. Angui- 
lado. 

ANGUILEJAR. v a. Ab que 's significa aquell que 
camina feíit esses. Culebrear, serpentear. 

ANGUILER. m. Lloch ont se críen anguiles. An- 
guilero. II L' home que les pesca. Anguilero || Nóm 
de una au que s' alimenta de peix. Mergo vulgar. \\ — 
DE MONYO. Mergo moñudo. || — mitja. 

ANGUILERA, f. Cistell ont hl posen les anguiles. 
Anguilera. 

ANGUILETA. f. dim. Anguilíta. || —de mar. Nóm 
que 's dona a Valencia a la Cepola rubescens. 

ANGUINA. f. Veter. La vena de la part angonal. 
Anguina 

ANGUINARI, A adj. Lo pertanyent a 1' anguina. 
Anguinario. 

ANGUÍNEA. adj Geom. Se diu d' una hipérbole de 
tercer grau, que, tenint punts d' inflexió, serpenteja 
fins al iufinit al voltant de la seua assíntota. An- 
guinea. 

ANGÜIXAR. V. a. Ant. con(íoixar. 




ÁNGUL. m. La incliiiació de dues ratlles que 's jun- 
ten en un meleix punt. Ángulo. Ii —agut. Aquell que 
és mes petit qu' un recte. Ángulo agudo. \\ — CURVI- 
LÍNEU. El formal de dues ratlles curves. Ángulo cur- 
vilíneo. II — ENTRANT Fort. Aquell en que la punta 
mira envers la plassa. Ángulo entrante. || — esférich. 
El que 's forma a la supeificie de 1' esfera, entre dos 
cércols máxinis que 's tallen. Ángulo esférico. \\ — FA- 
CIAL. Ángul format per dues ratlles imaginaries de 
les que la una baixa desde la part mes sortida del 
front fins a les dents incissives de la barra superior, 
y r altra puja desde aquest derrer punt fins al con- 
duele auricular. Ángulo facial. || -MIXTILÍNEU. El for- 
mat per una ratlla recta y altra de curva. Ángulo 
mixtilineo. || — MORT. Fort. ÁNGUL ENTRANT. II — 
ÓBLICII. El (|ue 's mes petit o niajor qu' un recte. Án- 
gulo oblicuo. II — OBTÚS. El que passa deis noranta 
graus. Ángulo obtuso. || — PLÁ. El format per 1' inter- 
secció de dues superficies planes. Ángulo plano. || — 
rectilíneu. El format per dues ratlles rectes. Ángulo 
rectilíneo. || —RECTE. El format per dues ratlles que 's 
tallen verlicalnient o que mideix noranta graus. Án- 
gulo recio. II —DE REFLEXió. El que 's forma per la su- 
perficie plana en que cau un raig de Ilum, la ratlla 
que va desde '1 meteix plá ais uUs. Ángulo de re- 
flexión. II —DEL ULL. Anal. V exlrém ont s' uneixeu 
les dues parpelles. Ángulo del oio. \\ - SÓLIT. El que 
és fá per mes de dos iinguls plans que no están en 
una nieteixa superficie plana, y van a parar a un me- 
teix punt. Ángulo sólido. 

ANGULAR, a. Donar a dues ratlles la forma d' án- 
gul, o imitarlo d' algún modo Angular. || Formar o 
treure exact^ment les motllures d' una pessa de me- 
tal!. II adj. Pertanyent al ángul o semblant a 'n ell. II 
Os mólt prim, aixafat y de figura irregular, que ocupa 
1' ángul nassal del ull. |1 Bol. Que 's trova demunt 
1' ángul d' un tronch. || — moviment. Mecán. Espai 
que descriu un eos subjecte a un eix fixe y que roda 
alentorn del nieteix eix. Movimienlo angular. || — mDS- 
CLE DEL OMÓPLAT. Anat El quc s' extén desde 1' án- 
gul del omóplat fins a les apófisis transversals de les 
primeres vertebres cervicals. Músculo angular del 
omóplato. II —APÓFISIS ANGULARS. Les orbitaries del 
coronal corresponents ais ánguls deis ulls. Apófisis 
angulares. || COLUMNES ANGULARS. Arquit. Les que 's 
coloquen ais ánguls del perislil que no es circular. 
Columnas angulares. 

ANGULARI. m. Instrument pera niidar ánguls. An- 
gulario. 

ANGULARIVIENT. adv. m. En forma o figura d' án- 
gul. Angularmente. 

ANGULASTERS (Estany de). Hidrog. Estany prop 
d' Encamp a la Valí d' Andorra, 

ANGULET. m. Arquit. Cavitat que forma un ángul 
recte que separa 'Is encoixinats de les fatxades del 
género rústich. 

ANGULÍFER, A. adj. Que presenta ánguls. Angu- 
lífero. 

ANGULINERVAT, DA. adj. Bot. Se diu de les 
plantes que teñen nirvis angulosos. Angulenervado, 
angul nérveo. 

ÁNGULO (Isidor de). Biog. Agróneni, natural de 
Vilanova y Geltrú (1812), mort a Hospilalet de Llo- 
bregat 1' any 1854. Va viatjar per Anglaterra y 'Is 
Estats Units, establintse a Barcelona 1' any 1839, 
ont forma pait de la Junta de Coniers, del Consell 
Provincial y de V Academia de Ciencies y Arfs. Va 
ésser soci fundador del Institut Agrícol Cátala de 
Sant Isidio y vocal de la Junta d' Agricultura de la 
Provincia. Entre 'Is seus escrits pericials lii figuren 
un Tratado completo de agricultura práctica y la His- 
toria de la agricultura española; una y altre sense 
acavar, per haverlo sorprés la mort ais quaranta dos 
anys. Va introduir a Catalunya '1 conreu de les mo- 
reres multicaulis o de Filipinas. 



108 



ANI 



ANI 



ÁNGULOS, A. adj. Lo que té ángiils.Aguloso. 
ANGUNIA. f. Aflicció, congoixa, passió d' ánim 
que fá patir extraordinariaiiient. Angustia. 

ANGUNIAR. V. a. Fatigar, afligir. Acongojar, 
angustiar. 

ANGUNIARSE. v. r. Patir congoixa. Acongojarse, 
angustiarse. 

ANGUNIAT, DA. p. p. Acongojado, angustiado. 
ANGUNIÓS, A. adj. Qui pateix angoixa. Congojo- 
so, angustiado. 1| Lo que causa angoixa. Congo- 
joso 

ANGUSTIFOLIAT, DA. adj. Bol. Planta de fu- 
lles niólt estretes. Angustifoliado. 

ANGUSTRINA. Geog. Poblé del depart. deis Piri- 
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sallago- 
sa; és ais dos costats de la riera del seu nómy té 51S 
liabitants. 

ANGUYAR. V. a. Ani. CONGOiXAR. 
ANHIDRE. m. Miner. Mineral naturalnient pri- 
vat de la seua aigua de crestallisació. Anhidro. || 
Qiilni. Quaisevol eos que no té gens d' aigua. Anhi- 
dro. 

ANHÍDRICH, CA. adj. Min. S' aplica ais niinerals 
conipletament faltáis d' aigua de cresíallisació. An- 
hídrico. 

ANHIDRO, adj. Quiñi. Que no conté aigua. An- 
hidro. 

ANHIDROHEMIA. f. Med. Disniinució de la part 
serosa de la sanch. An- 
-^ hidrohemia. 

ANHILARSE. v. r. 
ANIQUILARSE. 

ANÍBAL. Biog. Ge- 
neral cartaginés fill 
d' Aniilcar Barca, que 
va néixer 1' any 247 
avans de J. C. y en les 
cróniques antigües de 
Catalunya, figura so- 
vint cóm capdili en las 
Iluites contra els ro- 
nians sostingudes. Se- 
góns Plini, el nóm de 
aquell cartaginés, se 
liavia apropiat en son 
tenips en aquesta ban- 
da de la costa del Me- 
diterrani, pera desig- 
nar les atalaies, que s' anomenaven Torres d' Aníbal. 
ANICET. n. p. Aniceto. 

ANIDROSIS. f. Med Disniinució o privació total 
de la suor. Anidrosis. 

ANIERAT, DA. adj. Ter. Flcat al niu. Anidado. 
ANILAMIDA. f. Quim. Substancia crestallisada, 
groga, brillanta, que s' obté per niedi de la combina- 
ció del amoníach ab 1' éter metilindigótich. Anilá- 
mida. 

ANILINA, f. Quim. Substancia líquida, incolora y 
d' olor agradable que s' obté combinant V índicli ab 
un excés de potasa. Anilina. 

ANILURIA. f. Quim. Substancia crestallisada que 
s' obté combinant 1' aigua ab el clorur de cianógen 
gaseós. Anilúrea. 

ÁNIM. ni. Esfors, coratge. Ánimo, valor, corazón, 
brío. II Voluntat, intenció. Ánimo. || Atenció, pen- 
sament. 

ABAIXAR L' ÁNIM. fr. ABAIXAR EL CAP. 

ÁNIM A LA FARINOSA, fr. Fam. tcr. Ab que s' alenta 
a la execució d' una cosa difícil. Ánimo á las gachas. 
BON ÁNIM. Ini. Pera animar. Buen ánimo. 

COBRAR ÁNI.M. fr. ANIMARSE. 

DECAURE DEL ÁNIM D' ALGÚ. fr. Perdre la estima- 
ció. Pzrder el concepto. 




'lE^!í¿í5í\t-'-?%ífí. 



Buste d'.\níbal 



DONAR ÁNI.M. fr. ANIMAR., 

EXPLAIARSE L' ÁNIM. fr. EXPLAIARSE 'L COR. 
FER PERDRE L' ÁNIM. fr. Met. DESANIMAR. 
FER ÁNIM fr. TINDRE ÁNIM, CORATGE. 

PERDRE L' ÁNIM. Acobardirse Estrecharse de ánimo. 

TINDRE ÁNIM. fr. Formar intenció de fer alguna 
cosa. Hacer ánimo. 

ANIMA, f. Principi interior del movinient o de les 
operacions de tot eos vivent. Alma, ánima. || Tros 
rodó de fusta, os, etc., sobre que 's formen els bo- 
tóns. Hormilla. || Tractanse del violí y altres instru- 
Mients de pont, pega de fusta que 's posa entre les 
dues tapes pera que 's conservín a igual distancia. 
Alma. II En els negocis el mes essencial d' ells. Alma. 
II En una divisa, la lletra que acompanya la figura. 
Alma. II El vuit d' un cañó d' artillería. Anima. || Lo 
que 's posa dins de alguna cosa pera mantíndrela o 
sostindrela. Alma, || Vivesa, esperit, forsa, expressió, 
etcétera, y aixis se diu: la iniaíge, 7 discurs té malta 
ánima. |1 Fantasma, papo pera fer por a les criatures. * 
Coco. II Se diu comunment de la del purgatori. Áni- 
ma, alma. || Arí. y of. Llistó posat al cadell obert al 
niitj d' un junt pera reforjarlo. Alma. ¡| Met. Lo que 
dona esperit, vigor y forsa a alguna cosa, cóm: /' 
amor a la patria es V ánima del Estal. Alma. || La 
substancia o '1 principal en quaisevol cosa, y aixís 
's diu: aném al ánima del neg,oci. Alma, i Enteni- 
ment. || La conciencia, y aixís del que obra mal se'n 
diu que no té ánima. Alma. || Ret. Se pren per tota 
la persona, y aixís 's diu: no hi há un ánima en tot el 
correr. Alma. || — EN PENA. La que pateix al purga- 
tori. Alma en pena. \\ Met. Trist, melancólich. Alma 
en pena. \\ — FREDA. La persona de pocli esperit. Ave 
fria, ave gonza. 

ÁNIMA DE CAVALL. Expr. fam. Se diu de la persona 
que sense escrupol comet maldats. Alma de caballo. 

ÁNIMA DE CAGAFERRO. Loc. fam. y 

ÁNIMA DE CANTl. Expr. fam. Se diu de la persona 
niólt necia o tonta Alma de cántaro. 

ÁNIMA MEVA. Expr. de carinyo. Alma mia, mi alma. 

ANÁRSELI A ALGÚ L' ÁNIMA DARRERA D' ALGUNA 
COSA. fr. Met. Denota la forsa ab que alguna cosa 
atreu a algi'i. Llevar á uno alguna cosa tras de si el 
alma. 

ARRENCAR L' ÁNIMA A ALCÚ. fr. Met. Matarlo o ferli 
mólt di nial. Se diu ordinariament anienassant. Sacar 
el alma, el corazón, las entrañas ó las tripas á alguno. 

ARRIBAR A TOCAR A L' ANIMA, fr. Sentir vivanient 
alguna cosa. Tocarle á uno en el alma ó tocar al alma 
alguna cosa. 

CLAVARSE A L' ÁNIMA, fr. Fam. Menjar o beure al- 
guna cosa Echarse algo al coleto ó á cuestas. 

DONAR ÁNIMA, fr. Donar vivesa, esperit y gracia, 
particularment al llenguatge. Dar alma. 

DONAR L' ÁNIMA A DEU. Espirar, morir, rendir ó aar 
el alma á Dios. 

ESTAR CÓM L' ÁNIMA DEN GARIBAY. fr. Se diu del 
que no pren partít ni en pro ni en contra de alguna 
cosa. Estar como el alma de Ganbay. 

NO GOSAR DIR QUE L' ÁNIMA SIGUÍ SEUA. fr. No 
gosar parlar ni en bé ni en mal. No chistar, no des- 
plegar los labios. 

PE.NJAR L' ÁNIMA A ALGÚ. fr. Fam. Pondera la mólta 
gana de menjar. Clarearse de hambre. 

PESARLi A ALGÚ A L' ÁNIMA, fr. Fam. Sentir viva- 
ment al.^ún mal succés o contratenips. Pesarle á uno 
ó sentirlo en el alma. 

PORTARSE'N EN COS Y ÁNIMA, fr. Met. Portarse'n 
del tot alguna cosa. Llevarse en cuerpo y en alma. 

SENTIR A LA ÁNIMA, fr. Tindre gran sentiment o 
dolor d' alguna cosa. Sentir de muerte, á par de 
muerte, á par del alma ó en el alma. Sentir en el alma, 
tocar en la lumbre ó en la niña de los ojos. 

TINDRE L' ÁNIMA PENJADA D' UN FIL. fr. Estar niOlt 

anguniós per alguna cosa. Tener el alma penaiente de 
un hilo. 

ESTAR AB L' ÁNIMA A LES DENTS. fr. Met. Tindre 



ANl 



ANl 



109 



mólta por o estar en gran perill. Estar con, ó tener el 
alma entre los dientes. 

UNA ÁNIMA SüLA NO CANTA NI PLORA. Rej. Adver- 
teix qu' un de sol sense ajuda d' altres no se; veix de 
res. Una ánima sola ni canta ni llora. 

ANIMACIÓ. f. L' acte d' animarse o infundirse 
1' ánima en el eos. Animación. 

ANIMADET, A. adj. Dini. de animat. Algo ani- 
mado. 

ANIlVlADÍSSIiVl Siip. de animat. Animadísimo. 

ANIMADOR, RA. m. y f. Qui anima. Animador. 

ANIJVIAL. ni. Cós que té sentit y moviment. Ani- 
mal. II Coniiinment s' enfen per 1" irracional. Animal, 
bestia, bruto. || adj. Dit del iiome niólt ignorant. 
Animal, bruto, bestia. || adj. Lo que pertaiiy al cós 
an niat y sensitiii. Animal || — ab SÉCHS. Ant. IN- 
SECTE. II — BRUT: BESTIA BRUTA. 

ANIMAL DE CARRETA. Expr. y 

ANIMAL DE CHATRE POTES Expr. met. Sumamcnt 
incapás. Tonto de cuatro suelas. 

ANIMAL DE LLOGUER. Expr. La cavalcadura que 
lloguen. Alquilóa. 

ANIMAL NOCiu. Alimaña. 

TOT ANIMAL SAB DEIXAR EL LLOCH ONT NO POT 
CAMPAR. Ref. Aconsella abandonar 1' empenyo que 
'ns perjudica. Quien tiene tienda y no vende, necio es 
si la sostiene. 

ANIMALADA, f. Fig. Dit o fet propi de persona 
grollera o ignorant. Animalada. 

anímalas, m. aum. Animalazo, animalón, ani- 
malote. || Met. Home niólt ignorant o tonto. Anima- 
lazo. 

ANIMALCULISME. ni. Fisiol. Sistema que esta- 
bleix que tan sois els animáis espermátichs produei- 
xen r enibrió animal. Animalculismo. 

ANIMALET. ni. dim. A.NIMALÓ. 

ANIMALÍFER, A. adj. Que conté animáis. Anima- 
lifero. 

ANIMALISACIÓ. f. Cambi de naturalesa qu' expe- 
rimenten els aliments vegetáis couvertintlos en pro- 
pis pera concorrer al sosteniment y reparado del eos 
deis animáis, Animalización. 

ANIMALISAR. v. a. Convertir una substancia en 
la propria d' un animal. Animalizar. || r. Assimilarse 
a la substancia d' un anima). Animalizarse. 

ANIMALITAT. f. Condició d' animal; qualitat 
constitutiva d' un ser animal y sensitiu; conjunt deis 
carácters y de les propietats animáis. Animalidad. 

ANÍMALO, n;. dim. Animalejo, animalito. 

ANIMALOT. ni. Animal de mala figura que no té 
nóm conegut. Animalucho. || Vulg. L' honie suma- 
nient ignorant. Animalucho. 

ANIMAR. V. a. Infundir 1' ánima al eos, donar vida. 
Animar. i| Met. Donar ánim, valor, coratge. Ani- 
mar. II Donar vigor y energía a les coses inani- 
mades. Animar. || Entre pintors y esculptors donar 
vivesa y expressió a les figuras. Animar. || Más. So- 
nar ab primor un instruinent. Animar. 

ANIMARSE. V. r. Cobrar ánim, esfors. Animarse, 
cobrar ánimo, valor 

ANIMAT, DA. p. p. Animado. 

ANIME, ni. Certa reíiia treta per incisió d' un ar- 
bre de Indies semblant al garrofer: es d' olor niólt 
suau y de co'or d' encéiis. Anime, goma ánima. [| — 
COPAL U ORIENTAL. ReTna mólt dura, transparenta, de 
color de topaci ciar, que flueix d' una mena de roldó, 
y serveix pera la duresa y brillantor del barnís. Ani- 
me copal ú oriental. 

ANIMER. ni. Qui capta per les animes del purga- 
tori. Animero. 

ANIMES. El toch de campanes que s' acostuma 
fer a entrada de íoscli, avisant ais fidels pera que 
preguin per les animes del purgatori. Ánimas. 



Animes beneites. interj. Qu' expresa '1 gran desitj 
d' alguna cosa. Ánimas y Dios; Dios ¡o oiga y el pe- 
cado sea sordo. 

ANIMES (Riera de les). Hidrog. Riera del Camp 
de Tarragona; neix sota del Piiig den Coma, passa 
per Castellvell y desaigua a la vora esquerra de la 
riera de Mascalbó. 

ANIMETA. f. Dim. d' ánima. 

ANIMETES SANTES: ANIMES BENEITES. 

L' ANIMETA. Expr. Pera avisar a algú que obri ab 
conciencia. Conciencia. 

ÉSSER UNA ANIMETA. fr. ÁNIMA PREDA. 

ANÍMICH, CA, adj. Quim. Que té per base I' ani- 
inina. Anímico. 

ANIMINA. f. Qulm. Base salificable que lii ha al 
oli animal de Dippel. Animina. 

ANIMISME. m. Med. Sistema fisiológich qu' expli- 
ca 'Is feíióniens vitáis y les nialaltíes fent'hi inter- 
vindre 1' ánima. Animismo. 

ANIMISTA. ni. Partidari del animisme. Animista. 

ÁNIMOS, A. adj Coratjós, esforsat, valent. Ani- 
moso, valeroso, esforzado. 

ANIMOSAMENT. adv. m. Animosamente. 

ANIMOSÍSSIM, A. adj. sup. Animosísimo. 

ANIMOSÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Animosísi- 
mamente. 

ANIMOSITAT. f. Valor, atreviment. Animosidad, 
ardimiento, valor. || Rabia, odi inveterat. Animo- 
sidad. 

ANIMOVISTA. ni. Fisiol. Qui eren que 'Is ovaris 
están dividits en celdes y que dins de cada una de 
elles hi há un olí, ont va a parar 1' aninialet esper- 
mátich. Animovista. 

ANIÓ. ni. Fis. Part d' un eos descompost per la 
acció galvánica, que 's dirígeix cap al pol negatiu 
de una pila eléctrica. Anión. 

ANIOL Sant. Geog. V. SANT Aniol. 

ANIQUILABLE. adj. Fácil d' aniquilarse. Aniqui- 
lable. 

ANIQUILACIÓ. f. Destrucció. Aniquilación, ani- 
quilamiento. 

ANIQUILADOR, A. m. y f. Qui aniquila. Aniqui- 
lador, exterminador. 

ANIQUILAMENT. m. Aniquilado. 

ANIQUILAR. V. a. Reduir a no res. Aniquilar, ex- 
terminar, il Arruinar completament. Aniquilar. 

ANIQUILARSE, v. r. Ferse nialbé mólt alguna 
cosa. Aniquilarse. || Perdres completament Aniqui- 
larse 

ANÍS. in. Confits fets ab la llevor de la niatafaluga 
ensucrada. Anís, grajea. II — estrellat. Aibust de la 
Xina y del Japó, que fa un boíl a modo d' estrella ab 
set raig, cada qual ab sa llevor, de gust y olor sem- 
blant al anís; aquesta llevor serveix pera preparar 
licors mólt gustosos. Anis de la Xina ó estrellado de 
las Indias. 

ANÍS ÚLMINA. f. Quim. Substancia que s' obté 
del anis y sembla ésser un terme niitj entre 1' úlmina 
pura y '1 gluten. Anis úlmina. 

ANISsAT. m. Licor preparat per infusió y per des- 
tilado y compost d' aiguardent, sucre y niatafaluga. 
Anisado. 

ANISSET. ni. dim. Anisillo. 

ANISSOL. ni. Quim. Substancia líquida, incolora 
y aromática, resultat de la desconiposició del hidrat 
d' ácit aniisich destllat ab un excés de barita. 
Anisol. 

ANISSOMÉTRICH, CA. adj. Bot. Se diu de les 
parts del vegetal que son designáis entre sí. Aniso- 
métrico. || Miner. S' aplica a les crestallisacions que 
presenten tres eixs desiguals. Anisótico, anisomé- 
trico. 



no 



ANO 



ANS 



ANISSÓTACH, CA. adj. Med. Se diu del póls 
desigual y freqüent. Anisótico. 

ANISSÓTICH, CA. adj Miner. Se din de les subs- 
tancies que crestallisen en prisnies d' arestes niólt 
designáis e irregulars. Anisótico. 

ANISTIÓFOR, A. adj. Zool. Que no té cap apén- 
dice deniurit del ñas, cóin la rata piíiyada, per exeni- 
ple. Anistióforo. 

ANISTO, A. adj. Bot. Se diu de certs orguens deis 
vegetáis faltáis d' estructura celular Anisto. 

ANIT. adv. f. Anoclie. 

ANIUAR. V. a. Fer niu o convertir en niu algún 
Ilocli. Anidar. 

ANIVELLAR. v. a. Tirar el iiivell pera examinar si 
un pía está a nivell. Nivelar. || Posar un pía en po- 
sició horitzontal justa. Nivelar. |1 Posar en equilib i 
o igualtat qualsevol cosa material. Nivelar. Ii Per 
una cosa ab igualtat y equitat. Nivelar. 

ANIVELLAT, DA. p. p. Nivelado, da. 

ANIVERSAR!. m. Día consagrat a recordar un fet 
succeit en igual día d' algún any avans. Aniversa- 
rio. II L' ofici que 's celebra en snfragi d' algún difunt 
el día que fa 1' any de la seua niort. Aniversario. 

ANLASSAR. v. a. Ant. ENLLASSAR. 

ANLLÁ. adv. 11. enllá. 

ANMARSIR. V. a. Ant. enmustigAR 

ANNA. n. p. AGNA. 

ANNA. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Valencia, 
part. jud. d' Enguera; és a la vora de 1' estany del 
séu iióni, y té 2.126 hab. || Hidrog. Estany de la prov. 
de Valencia, part. jud. d' Enguera. 

ANNALISTA. m. El qui escriu annals. Analista. 

ANNALS. m. pl. L' historia que conté 'Is fets de 
cada any per separat. Anales. 

ANNATA f. La renda, fruit o emoluments que 
produeix qualsevol benefici o empleu. Anata. 

ANNÉLITS. ni. pl. Zool Animáis articulats, quin 
c6s és ton y está sempre dividit en gran nombre de 
anelles. Anélidos. 

ANNOBLIR. V. a. y 'Is séus deiívats. ennoblir. 

ANNUAL. adj. Lo que succeix cada any. Anual, 
anuo, añal. 

ANNUALITAT. f. La propietat d' ésser annual. 
Anualidad. || La renda d' un any. Anualidad. 

ANNUALMENT. adv. t. Cada any. Anualmente. 

ANNUO, A. adj. AnnUAL. 

ANO. ni. Cir. Forat del cul. Ano. 

AÑADÍ, NO. adj. Cir. y med. Se diu del medica- 
ment que suavisa y atempera els dolors. També s'usa 
substantivat. Anodino. 

ANODONT. adj. Zool Que no té dents. Anodonto. 

ANOLIEJAR. v.a.Ant. y'lsséns derivats. noliejar. 

ANÓJVIAL. adj. Gram. Se diu del nóm o verb que 
té alguna irregularitat. Anómalo. || Se diu també de 
tot lo que no té un cura regular. Anómalo. 

ANOMALÍA, f. Gram. La irregularitat d' algúns 
nóms y verbs. Anomalía, irregularidad. || Asirán. 
La irregularitat aparent deis niovinients deis plane- 
tes. Anomalía. || Med. Irregularitat a les libres o al 
pols. Anomalía. || En la historia natural, monstruosi- 
tat. Anomalía. 

ANOMALÍSTICH, CA. adj. Se diu de 1' any que 
transcorre desde que la térra ix del afelí fins que Iii 
torna, y consta de trescents seixanta cincli díes, sis 
llores y vinticincli nienuts. Anomalístico. 

ANOMENADA. f. Nóm, fama. Renombre, nom- 
bradla. 

ANOMENADAIWENT. adv. m. Expressament. Es- 
pecialmente, nombradamente. || Per son nóm. Nom- 
bradamente. 



ANOJVIENAR. v. a. Designar a algú pél séu nóm. 
Nombrar. || Posar nóm. Poner nombre. || Triar a 
algú per' alguna cosa. Nombrar. ll Fer menció parti- 
cular d' alguna cosa. Nombrar. 

ANOMENAR HEREU. fr. Constituirlo o ferio. Nombrar 
heredero. 

NO ME L' ANOMENis PAS. Expr. Denota la repugnan- 
cia ab que se sent anomenar al subjecte que s' abo- 
rreix. No me lo nombres. 

ANOJVIENARSE. v. r. Dirse o tindre nóm una cosa. 
Nombrarse, llamarse. 

ANOMENAT, DA. p. p. Nombrado, da. 

ANOMEUS. ni, pl. Anians purs. Anomeus, ano- 
mianos, anomos. 

ANCNFAL, A. Que no té melich. Anónfalo. 

ANÓNIM, A. adj Sense nóm o firma; carta sense 
firmar. Anónimo. || També 's diu del autor quin nóm 
no és conegut. Anónimo. 

ANOPÉTAL, A. adj. Bot. Qne té 'Is petáis cap a 
dalt. Anopétalo. 

ANORGANOGRAFÍA. f. Descripció deis cossos in- 
orgánichs. Anorganografía. 

ANORGANOLOGÍA. f. Tractat deis cossos in- 
orgánichs. Anorganología. 

ANORGISME. m. Conjunt de tot lo que no pertany 
al regne orgánich. Anorganismo. 

ANORMAL, adj. Lo irregular, lo que s' aparta de 
la regla o norma. Anormal. 

ANORKEAMENT. ni. Acte y efecte d' anorrear o 
anorrearse. Anonadación, anonadamiento. 

ANORREAR. v. a. Aniquilar, reduír a res. Ano- 
nadar. 

ANORREARSE. v. r. Humillarse, abaixarse, aba- 
tre's. Anonadarse. 

ANORREAT, DA. adj. Anonadado. 

ANOSMÍA. f. Patol. Debilitat d' olfat. Anosmía. 

ANOSTEOQOARl. adj. Zool. S' aplica ais ani- 
máis que. no teñen ossos propianient dits. Anosteo- 
zoario. 

ANOVES. Geog. Caseriu del dist. munpal. d' dia- 
na, prov. de Lleida. 

ANOYA. Hidrog. Riu de la prov. de Barcelona. 
Neix prop de Sant Maiti de Sesgayoles; passa pél 
terme d' aquest poblé, péls de Veciana, Santa María 
del Canií, Copons, Clariana, Jorba, Espel, Igualada, 
Vilanova del Camí, Pobla de Claramunt, Capellades, 
Vallbona, Cabrera, Sant Jaume, Monistrol de Anoya, 
Sant Sadurni, Subirats, Gélida y Martcrell, en quina 
vila desaigua a la vora dreta del Llobregat. 

ANPOQUIR. V. a. Ant. Disminuir Apocar, mi- 
norar. 

ANQUETA, f. dim. d' anca. Anqueta, anquila. 

ESTAR A MITJA ANQUETA, f. Estar mitj assentat. 
Estar de media anqueta. 

ANQUILOMERISME. m, Med. Aderencia mórbida 
de parts que deuen estar naturalinent separades. An- 
quilomerismo. 

ANQUILOP. ni. Med. Tumoret situat cap al gran 
ángul del ull, devant o al costat del sach llagrimal y 
no dins, circunstancia que '1 diferencia del tumor 
llagrimal. Anquüope, 

ANQUILOSAR. Med. Causar una anquilosis, pri- 
var a una articulació de la facultat de moure's. An- 
quilosan 

ANQUILOSIS. Med. Osificació de les articulacions 
que impideix que pnguin moure's. Anquilosis. 

ANRAVIRONAR. v. a. Ant. RODEJAR, IiNROTLLAR. 

ANRERA. adv. II. ENDERRERA. 

ANRIQUEIR. v. a. Ant. enriquir. 

ANS. adv. t. Avans. Antes. 

ANS BÉ. adv. Antes bien. 



ANT 



ANT 



111 



ANS. ücosy. Nóin anticli de Les Pereres, poblé agre- 
ga! al ajunt. de Caixans, prov. de Qirona. 

ANSA. f. Part que 's posa expressanient al costat 
o cieimint d' algiins obgectes pera poguerlos agafar 
ab la má; geiieraliiieiit, 6s córba y viiida del iiiitj. 
Asa. II —DEL COLL Cada un úcts dos cossos que van 
del pit al niiiscle. Clavicula, asilla. 

POSARSE EN ANSES O FER ANSES DE GERRA. f. Po- 
sarse les luans a la cintura, doblegant els bracos en 
forma d' anses. Ponerse en ¡arras ó en jarra. 
ANSANGONAR. v. a. Ant. Ensangrentar. 
ANSAT. m. Ter. TUPÍ. 

ANSEÁTICH, CA. adj. Se diu de certes ciutats de 
Aianianya, Iliures y reunides niutuninent pél coiners. 
Anseático, ansiático. 

ANSELM n. p. Nóni d' lióme. Anselmo. 
ANSERALL. Geog. Poblé de la piov._ de Lleida, 
fa'sb. y part. jud. de la Séii d' Urgell. És a la vora 
dreta del riu Valira, y íé 283 liab. 
ANSETA. f. dini. Asilla. 

ANSIA, f. Congoixa que causa iiiquietut o iiiovi- 
nient violent. Ansia, jj Desitj veenient. Ansia, an- 
helo. 

DONARSE ANSIA, fr. AFANYARSE. || In.^íeniarse. Me- 
nearse, bandearse. 

ESTAR AB ANSIA O PASSAR ANSIA, fr. Estar coii Cui- 
dado, tener ó pasar cuidado. 

ANSIAR. V. a. Desitjar ab ansia. Ansiar. 
ANSIAT, DA. p. p. del verb ansiar. Ansiado. 
ANSIES, f. pl. Basqueig, ganes de vomitar. Bas- 
cas, arcadas, vómitos. 

ANSÍES (Les). Geog. Caseriu del dist niunpal. de 
Les Planes, prov. de G roña. || Veinat del part. judi- 
cial de Solsona, prov. de Lleida. 
ANSIETAT. f. ANSIA. 

ANSIÓS, A. adj. Qui té ansia o desitj veenient de 
alguna cosa. Ansioso. || Lo que está acompanyat de 
grans congoixes. Ansioso. 

ANSIOSAMENT. adv. m. Ansiosamente. 
ANSINYAN. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus 
Orientáis, bisb. de Perpinyá; és a la confluencia del 
riu Desix ab I' Agly, y té 276 habitans. 

ANSOBELL. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Cova, 
prov. de Lleida. 

ANTA. f. Quadn'ipede cóiu un niulat; té 'i cap gros 
y llargarut ab una mena de trompa, qn' estira y 
arronsa quan vol, y a quina extreniitat lii té 'Is nas- 
sos; els nlls petits, oielles semblantes a les del porcli, 
la qúa curta, qnatre ungles a les potes de devant y 
tres en les de derrera: el pél curt, cspés y negrencli. 
Anta, danta, búfa!o. || La pell de dit animal ado- 
bada. Ante. 

LO QUE TÉ COLOR D' ANTA. .Anteado. 
ANTABAIR. v. a. Ant. Entibiarse. 
ANTAGALLA. f. Mar. Faixa de rissos de la vela 
de bauprés y de les veles quadrades y llatines per la 
part baixa. Antagala. 

ANTAGALLAR. v. a. Mar. PEND.^E ANTAGALLES. 
NAVEGAR O CORRE ANTAGALLANT. Portar antaga- 
ilades les veles ab que 's pot fer aqueixa maniobra, 
a causa de la niólta forga del vent. Navegar ó correr 
antagallando. 

ANTAGÓNICH, CA. adj. Oposat. Antagónico. 
ANTAGONISME. m. Oposició, aversió, antipatía; 
contraposició, rivalitat. Antagonismo. || FU. Doctri- 
na oposada a I' analogía o al origen. |i — DELS MUS- 
CLES. Anat. Acció per la qual un muscle djtermina un 
moviment contrari al que resnltava de I' inipressió de 
un altre. Antagonismo de los músculos. 

ANTAGONIST.A. m. Émnl, qui s' oposa o contra- 
deix a un altre. Antagonista. !l Anal. Qua'sevol deis 



inuscles que leñen ofici contrari al de un altre. Anta- 
gonista. 

ANTALGIA. f. Med. Carencia de dolor, aixis en 
estat de salut cóm en el de malaltía. Antalgia. 

ANTALGICH. adj. Tot reniei que calma 'I dolor. 
Antálgico. 

ANTANA. f. Solclis transversals que 's fan ais caps 
de les pesses de térra ont no iii arriven els solchs 
longitudinals fets ab la relia. Surco atravesado. 

ANTANY. adv. t. L' any próxini passat, y per ex- 
tensió qualsevol deis anys passats. Antaño. 

PENSAR EN LES NEUS D' ANTANY, SI CAURÁN EN- 
GUANY. fr. Met. Se reprén a algi'i que no está en lo 
que diu. Pensar en, ó mirar ú las musarañas 

QUAN ÉS JA VINGUT EL DANY, ÉS EN VÁ PARLAR DE 
ANTANY. Ref. Denola qu' alguna cosa s' ha fet pas- 
sada la ocasió, o quan ja no 's necesitava. Después 
de vendimiar, cuévanos; al asno muerto la cebada al 
rabo. 

ANTANYANA. f. Dona niólt vella. Antañona. 

ANTARES. m. Nóm que donen els astrónonis a la 
estrella fixa que lii ha al cor de I' Escorpí. Antares. 

ANTARTICH, CA. adj. S' aplica al pol oposat al 
ártich y a tot lo que 1¡ pertany. Antartico, ca. 

ANTEBRAQ. ni. La part anterior del brag desde '1 
pols fins a r indret del colze. Antebrazo. 

ANTECAMBRA, f. Pessa avans de la sala princi- 
pal. Antecámara. || Pessa avans del dormitori prin- 
cipal. Antecámara. 

FER FER ANTECAMBRA. Expressió ab que s' ex- 
pressa principalnient 1' estona que se 'ns fa esperar, 
avans de rébre 'ns, al anar a visitar a algú. 

NO FER ANTECAMBRA. Expiessió ab que 's niani- 
festa 1' entrada que 's té en una casa, aixó és, que 
s' lií entra sense que 'ns fassin esperar. No hacer an- 
tecámara o antesala. 

ANTECAPELLA. f. Pega inmediata a la capella. 
Antecapilla. 

ANTECEDENCIA, f. Antecedencia, procedencia. 

ANTECEDENT. adj. Lo que va avans. Anteceden- 
te, li m. Lng. La primera proposició d' un entimeina 
o d' un argiunent que 'n te dues. Antecedente. || 
Geom. y Arit. El primer ternic d'una rao que 's com- 
para ab el segón, dit consegüent Antecedente. || 
Gram. El nom o pro.ióni que regeix al relatiu. Ante- 
cedente. 

ANTECEDENTMENT. adv. t. Anteriormente, an- 
tecedentmente. 

ANTECEDIR. v. a. Annr o estar una cosa avans 
qu' altra. Proceder, anteceder. || Tindre una per- 
sona o cosa preferencia o superioritat sobre una 
altra. Preceder, anteceder. 

ANTECESSOR, m. Qualsevol deis antepassats res- 
pecte de llura descendents. Antecesor. || Parlant de 
empleos y dignitats el qui 'Is tenía avans deis actu- 
áis posessors. Predecesor, antecesor. 

ANTECH, CA. adj. y s. Se diu de qualsevol deis 
habitants del globo terráqueu que 's trova baix un 
insteix meridiá a igual distancia del Equador, els 
uns per la part septentrional y 'Is altres per la meri- 
dional. Anteco, ca. 

ANTECOLL. m. Part de la cota de malla pera de- 
fensa del coll. Antecuello. 

ANTECOR. m. La pega qu' está avans del cor. 
Antecoro. 

ANTEDILUVIÁ, NA. adj. Lo d' avans del diluvi. 
Antediluviano, na. 

ANTEFIÁLTICH, CA. adj. Med. Se diu deis reméis 
propis pera curar I' ofech o pera mitigarlo Antefiál- 
tico. 

ANTEFIRMA, f. La fórmula del tractament que 's 
posa avans de la firma. Antefirma. 

ANTEFOSSO. m. Primer fosso obert al peu del 



112 



ANT 



ANT 



glacis d' una plassa, ciutadela, etc. Antefoso, primer 
ifoso. 

ANTEGENESIA. f. Títol d' alguiis tractats filosó- 
fichs sobre la época anterior a la creació. Ante- 
genesia. 

ANTEHÉLIX. m. Anat. Elevació corbilínea forma- 
da pera '1 tendrúm de la orella y situada devant del 
hélix. Antehélix. 

ANTEIGLESIA, m. El porxo devant la iglesia. An- 
teiglesia. II A Biscaya la iglesia parroquial d' algúns 
¿els seus pobles. Anteiglesia. 

ANTELACIO. f. Preferencia, comunnient de tenips. 
Antelación. 

ANTELIA. f. Fenómeii meteorologich que consis- 
teix en 1' aparició al aire, y a la banda oposada al 
sol, d' un cercle blanch lluniiiiós ab una taca blanca 
al mitj que reprodueix 1' iniatje solar. Antelio. 

ANTELITRAGON!, A. adj. Anat. Que correspón al 
anthélix y al trago. Aníelitragonio. || Un deis nius- 
cles intrinsechs del pabellódela orella. Antelitrago. 

ANTELLA. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va- 
lencia, part. jud. d' Alberique; és a la esquerra del 
líu Júcar y té 1,396 liab. 

ANTELMiNTICH, CA. adj. Med. Lo qu' es contrari 
ais cuchs. Anthelmíntico. 

ANTEMEDIARI, A. adj. Bol. Calificació deis pe- 
táis oposats a les divisións del cálzer. Antemedia- 
rio. 

ANTEMERIDIA. adj. Lo qu' está avans del niitj- 
día. Antemeridiano. 

ANTEMURAL, ni. Segona muralla que's posa pera 
defensa de la principal. Antemural, antemuro. Ii 
Met. Reparo, defensa; y aixís se diu: antemural de la 
fe. Antemural. 

ANTEMURALLA, f. Antemural. 

ANTENA, f. Náut. Pal llarch, conipost del car y 
la pena, ont lii va embragada la vela llatina. En- 
tena. 

ANTENAT, DA. p. p. S' anoniena aixis al fulastre. 
Entenado. || Zool. Que té antenes o es banyut. 

ANTENÓM. m. Lo que antecedeix al nóm, cóni: 
sant, don. Antenombre. 

ANTENUPCIAL, adj. Que precedeix a la boda, 
c6ni: els capítols matrimoniáis, les vistes, etc. Antenup- 
cial. 

ANTEPASSAT, DA. adj. Passat, parlant del temps. 
Antepasado, da. 

ANTEPASSATS. ni. pl. Avis o ascendents. Ante- 
pasados, mayores. 

ANTEPECTORAL, adj. Qu' está colocat devant 
del pit. Antepectoral. 

ANTEPENÚLTIM, A. adj. El qu' está immediata- 
nient avans del penúltim. Antepenúltimo, a. 

ANTEPIT. f. Barana que impideix la caiguda de 
qui 's trova en paratges alts. Antepecho. 

ANTEPORT. m. El terreno elevat y difícil que hi 
lia a les faldes de les montanyes anonienades ports. 
Antepuerto. || Espai que a les cordilleies precedeix 
al port. Antepuerto. || Mar. Part avansada d' un 
port artificial, ont els barcos s' esperen pera entrar, 
se disposen pera sortir, o de nionient hi obtenen algún 
abrich contra les tempestáis. Antepuerto. 

ANTEPOSAR, v. a. Preferir. Anteponer, preferir. 

ANTEPOSARSE, v. r. Anteponerse, preferirse. 

ANTEPOSAT, DA. p p. Antepuesto, a. 

ANTEPREDICAMENTS. m. pl. Lóg. Punts prelimi- 
nars. Antepredicaraentos. 

ANTEQUART. m. Sonyal que fan alguns rellotges 
un poch avans de tocar els quarts. Antecuarto 

ANTEQUERÁ, NA. m. El natural de, o pertanyent 
a Antequera, ciutat d' Andalusía. Antequerano. 



ANTERA, f. Bol. Saquet membranós que conté la 
materia fecundanta, nomenadapo/<?«; es I' orgue mas- 
ele de les flors. Antera. 

ANTERIOR, adj. Lo que preceeix en lloch o temps. 
Anterior. 

ANTERIORITAT f. Precedencia temporal d' una 
cosa respecte de un' altra. Anterioridad. 

ANTERIORMENT, adv. 11. Anteriormente. 

ANTEROVERSIÓ. f. Patol. Inversió anormal d' un 
orgue qualsevol del eos huma. Anteroversión, ante- 
versión. 

ANTESCENARI. m. La part d' escenari compresa 
entre 'I teló de boca y '1 lloch destinat ais músichs. 
Anteescenario 

ANTESSACRISTÍA. f. Cambra situada avans de 
la sacristía. Antesacristía. 

ANTESSALA f. El recibidor qu' és avans de la 
sala principal. Antesala, antecámara. 

FER ANTESSALA. Esperarhi. Hacer antesala. 

ANTETEMPLE, m. Porxo devant d' un temple. 
Antetemplo. 

ANTEVIGILIA. f. El día avans de la vigilia. Ante- 
vigilia, antevíspera. 

ANTI. Gram. Preposició qu' entra en la composi- 
ció de móltes veas y significa contra. Anti. 

ANTIADITIS. f.Paío/ ant Inflamacióde les amig- 
dales. Amigdalitis. 

ANTIARTRiTICH, CA. adj. Med. Remei contra 'I 
poagre. Antiartrítico. 

ANTIASFÍTICH, CA. adj. Med. Que serveix contra 
r asfixia Antiasfítico. 

ANTIASMATICH. m. Med. Contrari al ofech. An- 
tiasmático. 

ANTICARDI. m Anat. Part corresponenta a la boca 
superior del ventrell. Anticardio. 

ANTICECAL. adj. Anat. Situat devant del budell 
cegó. Anticecal. 

ANTICH, GA. adj. Lo qu' ha passat fa mólt temps. 
Antiguo. II VELL. II Ais colegís y altres comunitats, 
el qui fa mólt temps que hi es. Antiguo. 

AB ANTICH adv. Desde la antiguitat Desde lo an- 
tiguo. 

A LA ANTIGA. Segóns 1' US o costúm deis antichs. 
A lo antiguo. 

ANTICHS. m. pl. Els que visqueren en els sigles 
reniots y 'Is homens célebres de la antiguitat. Anti- 
guos. 

ANTICfMICH, CA. adj. Quim. Oposat a la fermen- 
tado. Anticímico. 

ANTICIPACIÓ. f. La acció y efecte d' anticipar. 
Anticipamiento, anticipación. || Pressentiment. An- 
ticipación. II Prevenció. Anticipación. 

ANTICIPADA, f. Esg Ferida feta a traició. Anti- 
cipada. 

ANTICIPADAMENT. adv. t. Anticipadamente, 
con anticipación. 

ANTICIPADOR, A. m. y f. Qui anticipa. Antici- 
pador. 

ANTICIPAR, v. a. Fer alguna cosa avans del temps 
regular o assenyalat. Anticipar. 

ANTICIPARSE, v. r. Fer o lograr primer qu' un 
altre lo que aquest pretenía. Anticiparse, ganar por 
la mano. 

ANTICIPAT, DA, p. p. Anticipado. 
ANTICLINANT. m. Bot. Part interior del recepta- 
ele de les plantes que teñen flors compostes. Antlcli- 
nanto. 

ANTICÓLICH, CA. adj. Contrari a la cólica. Anti- 
cólico. 

ANTICREPÚSCUL. m. Fis. Claretat que 's veu a 
1' atmósfera a la part oposada a aquella en que hi 
há '1 verdader crepúscul. Anticrepúsculo. 



ANT 



ANT 



113 



ANTICRIST. m. L' lióme diabólich que ha de per- 
seguir a la Iglesia católica al íí del nión. Anticristo. 
II Enemicii de Crist. 

ANTI - CRIST, (Penyal del). Orog. Proniontori de 
la banda N. de 1' illa de Menorca. 

ANTICRISTIANiSME. ni. Sistema u opinió contra- 
ria al cristianlsnie. Anticristianismo. 

ANTICTONI, A. adj. Geog. Antípoda, antictonio. 

ANTICÚELA, f. Enticuela. 

ANTIDEJVIONÍACH. m. Qui no eren que hi hagi 
ttimonis. Antidemoníaco. 

ANTIDISENTÉRICH, CA. adj. Remei contra la 
disentería. Antedisentérico 

ANTIDORAL. adj. For. S' aplica regularnient a la 
obligado natural que teníni de correspondre ais be- 
neficis rebuts. Antidoral, remuneratorio. 

ANTÍDOT. m. Contraveri. Antídoto, contravene- 
no. II Met. Preservatiu pera no caure en algún vici 
o falta. Antídoto, preservativo. 

ANTIÉDRICH, CA. adj. Miner. Calificatiu deis 
crestalls quines cares están girades en sentit invers. 
Antiédrico. 

ANTIEFIÁLTICH, CA. adj. Med. Que obra contra 
els soninis pesáis. Antiefláltico. 

ANTIEMÉTICH, CA. adj. Med Que serxeix pera 
aturar el vómit. Antiemético. 

ANTIEXAEDRE, A. adj. Miner. Prismes nonago- 
nals acavats ab dues pirámides de nou cares. Antie- 
xaedro. 

ANTIFLOGÍSTICH, CA. adj. Calmant, refrigerant, 
laxant, que fa baixar la inflamació. També s' usa cóni 
siibstantiu. Antiflogístico. 

ANTÍFONA, f. El verset que en el reso 's diu o 's 
canta avans y després de cada salm. Antífona. 

ANTIFONARI. m. Llibre de cor que conté les antí- 
fones de tot 1' any. Antifonal, antifonario. 

ANTIFONER. ni. Qiii entona les antífones. Antifo- 
nero. 

ANTIFONÍA. f. Contradicció lógica. Ántifonía. 

ANTÍFRASIS, f. Ret. Figura que consisteix en 
usar una paraula en sentit contrari a la seua verita- 
ble significació. Antífrasis. 

ANTIFRODISÍACHS s. y adj. pl. Med. y Farm. 
Reméis peía calmar els desitjos carnals. Antifrodi- 
síacos. 

ANTIGALLA. f. Nóm despreciatiu pera designar 
una cosa antiga de cap valor. Antigualla. 

A LA ANTiQ-iLLA. fr. A la antigua. 

ANTIGALLES. f. pl. Usos o estils que s' usaven 
antigaiiient. Antiguaras. 

ANTIGA iVlENT. adv. t. Antiguamente. 

ANTIGOR. f. Tenips anticli. Antigüedad, tiempos 
añejos. 

ANTIGUÍSSIM, A. adj. sup. Antiquísimo. 

ANTIGUÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Antiquísi- 
mamente. 

ANTIGUITAT. f. La qualitat d' antich. Antigüe- 
dad. II Qualsevol objecte d' art antich. Antigüedad. 

ANTIHELMiNTICH, CA. adj. Lo que es contrari 
ais cuchs. Antivermífugo. 

ANTIHISTÉRICH, CA. adj. Med Lo que serveix 
pera combatre 1' histeiisme. Antihistérico. 

ANTILOGÍA, f. Oposició aparent d' un text ab un 
altre. Antilogía. 

ANTILÓGICH, CA. adj. Contrari a la lógica. An- 
tilógico. 

ANTÍLOP. ni. Zool. Género tie niamífers runiiants, 
de banyes vuides. Venen a ésser cóni entre cerv y 
cabra, tant per llur figura com per lo que corren. Son 
dóciis, manso?, perucha y sociables. Antílope. 

DIC. CAT. — T. I. — 15. 



ANTILLA. f. Geog. Cada una de les illes d' Améri- 
ca entre Ms 6r 30', y 87° 20' longitut O. N. N' hi há 
de gians y de petites y unes son angleses, altres 
franceses, dinamaiqueses, holandeses, sueques, etc. 
S' usa també en plural. Antillas. 

ANTIMONARQUICH, CA. adj. Contrari a la mo- 
narquía. Antimonárquico, ca. || Impropi de la monar- 
quía o del régimen monárquich. Antimonárquico. 

ANTIMONI. m. yV//«. Mineral que 's trova combinat 
ab altres substancies. El mes comú es niólt pesat, 
mitjanament dur y de color gris mes o menys ciar. 
Antimonio. || — CRU. Masses solides, formades de 
agalles crestallines, brillantes, d' un gris blavench, 
que taquen de negre 'Is dits y el paper; posades al 
foch se fonen fácilment y desprenen un gas sulfures; 
insolubles al aigua y solubles en els ácits ab 
desprendiment de gas suifurós. Conté un pocli d' ar- 
sénich y sulfur de ploni y de ferro. Es mólt tis.it péls 
manescals pera curar les besties. Sulfuro de anti- 
monio. II — (SOBREDAURAT DE). Composició que 
s' usa en medicina. Azufre dorado de antimonio. \\ — 
FETJE D' ANTIMONI. Producte d' una fusió ü' una part 
de sulfur d' antinioni ab 0,^e nitre. Hígado de anti- 
monio. II — CROCO D' ANTIMONI. Couu osició dels ine- 
teixos ingredients rentada y assecada a 1' onibra. 
Croco de antimonio. 

ANTiJVlONIA. Ant. ANTIMONI. 

ANTIJVIONIAL. adj. Pertanyeiit al antimoni, cóm: 
polvos aniimonials. Antimonial. 

ANTIMONIAR. v. a. Barrejar el nietall comú ab 
r antimoni pera fer les lletres d' imprenta. Antlmo- 
niar 

ANTIMONIAT. m. Quim. Sal produída per 1' ácit 
aniimónicli combinat ab una basa salificable. Anti- 
moniato. 

ANTIMONÍKEL. ni. Miner. Primerita u óxit de ni- 
kel unit a la crisopasia; és de color vert de poma, 
mate, de trencadura escatosa, suau al tacte y tren- 
cadís. És un poch eléctrich. Antimoníkel. 

ANTIMÓNIT. m. Qiiim. Sal obtinguda per la coni- 
binació del ácit anliinónich ab una base salificable. 
Untimónito. 

ANTIMÓNITS. m pl. Miner. Familia de miiierals 
que contenen antimóni. Antimónidos. 

ANTINA. f. Bot. Bolet que creix ais llochs huniits 
demunt de les tulles y de la fusta. Antina. 

ANTINAFRÍTICH, CA. adj. Remei contra '1 mal de 
pedra, y la cólica nefrítica. Antinefrítico. 

ANTINOMIA, f. For. Contrarietat de liéis en el 
dret escrit o de dos llochs ti' una nieteixa Uei. Anti- 
nomia. 

ANTÍOCH. n. p. Antíoco. 

ANTIPARA, m. Qui preté ésser papa contra '1 Ile- 
gítini. Antipapa. 

ANTIPAPAT. 111. La dignitat iilegitima d' antipa- 
ra. Antipapado. 

ANTIPARA, f. Ant. Cancell, biombo. Antipara, 
antepuerta. || Mitges, calses o polaines pera res- 
guardar el devant de les carnes y Ms petis. An- 
tipara. 

ANTIPATÍA, f. La oposició de geni o naturalesa 
que lii há entre dues o mes persones o coses. Anti- 
patía. 

ANTIPÁTICH, CA. adj. El que 'ns inspira antipa- 
tía. Antipático. 

ANTIPERISTÁLTICH, CA. adj. Zool. S' aplica al 
moviment de contracció del ventrell y deis budells, 
en virtut del qual les materies contingudes en ells 
van en sentit invers del seu curs natural o peristál- 
tich. Antiperlstáltico. 

ANTIPERÍSTASIS. f. Med. Acció de dos agents 
contraris que s' aumenten mutuament la forsa. Anti- 
perístasis. 



114 



ANT 



ANT 



ANTIPERISTATICH, CA, a.ij. Med. Lo que per- 
tany a la antipeiístasis. Antiperistático. 

ANTIPERNALS.adi.ni.pl. Els béns que '1 inarit 
cedeix en ilot a la seua mullcr. Antipernales ó anti- 
fernales. 

ANTÍPICH, CA. adj. Med. Medicaiiient propi pera 
prevenir o disminuir la supurado. Antípico. 

ANTIPIRÓTICH, CA. adj. Med. Contra la crema- 
dura. Antipirótico. 

ANTIPNÓTICH. adj. Med. Contra la modorra o en- 
sopinient, o 'I sonini seguit Antipnótico. 

ANTÍPODES. ni. pl. Habitaiits déla térra qu' ocu- 
pen lloclis de la meteixa diametralment oposats entre 
sí. Antípodas. |1 Mel. S' aplica a la persona de geni 
conlrari ;il de un'altra y a les coses oposades entra 
si. Antípoda. 

ANTIPTOSIS. i. Gram. Figura gramatical que con- 
sisleix en posar un cas per altre. Antiptosis. 

ANTIPÚTRIT, DA. adj. Contra la putrefacció. An- 
tipútrido. 

ANTIQUAR!. ni. Qu¡ f|^ particular estudi sobre les 
coses antigües. Anticuario. || Marxant d' antiguitats. 
Anticuario. 

ANTIQUARTANARI. adj. Med. Propi contra les 
quartaues Anticuartanario. 

ANTIQUAT, DA. adj. Anticuado. 

ANTIQUIOR. adj. y 

ANTlQUÍSSIiVl, A adj. sup. ANTiQ'JiSSIM. 

ANTIQUÍSSIMAMENT. adv. in. sup. ANTIGUiSSl- 

MANÍENT. 

ANTIQUITAT. f. ANriGUiTAT. 

ANTIQUITATS. f. pl. ANTIGALLES. 

ANTIRRAÓ. t. Ant. Injuri , injusticia. Sinrazón. 

ANTÍSCiS. f. Astrol. Dos puiits del cel igualment 
distants deis Irópiclis, Antiscios. || F'obles qu' habi- 
ten un meteix meridiá 'Is uns euQá y 'Is altres enllá 
del equador y que les ombres que progecten al mitj- 
día son oposades. Antiscios. 

ANTISCORBÜTICH. m. Med. Remei co itra 1' es- 
corbutí. Aníiscorbútico. 

ANTISSÉPTICH, CA. adj. Med. ANTIPÚTRIT. 

ANTISSIFILÍTICH, CA. adj. Med. Medicament con- 
tra 'I mal venéreu. Antisifilítico. 

ANTISSOCIAL. adj. El qu' es contrari a la socíe- 
tat o que lií és oposat. Antisocial. 

ANTIST. Geog. Poblé del dist. munpal. de la Po- 
bleta de Bellvelií, prov. de Lleida. 

ANTISTIANA. Geog. ant. Nóni de Vilafraica del 
Penadés, segons uns, o de la Bisbal del Penadés, se- 
gons altres, en teinps deis lomans. 

ANTISTROFA. f. Gram. Figura retórica que con- 
sisteix en la reciproca inversió de certes paraulcs 
fent que 1' una prengui '1 llocli de 1' altra cóm: el pare 
delfín, el fiU del pare. Antiestrofa. 

ANTÍTESIS, f. A!g. Miitació de quantitals d' afir- 
uiatives a negatives. Antitesis || Gram. Cambi de 
una lletra per altra Antítesis. Il Ret. Figura que 
consisteix en el contrast de díies idees oposades. An- 
títesis, contraste. 

ANTITÉTICH, CA adj. Lo que pertany a la anti- 
tesis. Antitético. 

ANTITRINITARL m. Heretge que negava '1 iniste- 
ri de la Trinitat Antitrinitario. 

ANTIVENÉREU. adj. ANTISSIFILÍTICH. 

ANTOORAFÍA. f. Art d' expressar els pensaments 
per niedi de les flors Antografía. 

ANTOIX. m. Desitj veement fundat sois en el ca- 
pritxo, en especial de les dones prenyades. Antojo. 

ANTOIXADÍS. adj. Qui facilment se deixa gover- 
nar pél seu antoix. Antojadizo. 



ANTOIXAMENT. ni. ANTOIX. 

ANTOIXARSE. v. r. Encapritxarse o tindre gran 
desitj d' alguna cosa. Sois s' usa en tercera persona 
del singular junt ab el pronóm se y me, te. li. Anto- 
jarse. 

ANTOLi. n. p. N6m d' honie. Antolín. 

ANTOLOGÍA, f. Colecció de travalls literaris de 
diferents autors. Antología. 

ANTÓN, n. p Antonio abad. 

SAN ANTÓN S' ENAMORA D' UN PORCH. fr. Pam. ULLS 
m HÁ QUE DE LLEGANYES S' ENAAIOREN. 

VESTE 'N, VÉSTE'N, ANTÓN, QUE 'L QUE 'S QUEDA 
JA 's COMPON. Ref. Que 'lis aconsella tractarnos bé 
pera allargar la vida, advertint que 'Is que sobre- 
viuen, facilment s' aconsolen. El anoche se murió, ella 
hoy casarse quiere, ¡guay de quien muere! 

ANTÓN, (Jaume). Biog. Frare agustiniá, natural 
de Mataró. Va escriure sobre les fundació s agusti- 
nianes de Catalunya y les biografíes deis liomens 
mes celebráis del ordre de predicadors, que floriren 
entre'ls anys 1306 v 1637. Va morir a Perpinyá al 
auy 1639. 

ANTONET. 11. p. Dini. d' Antón. Antoñito. 

ANTONL n. p. Nóni d' lióme. Antonio de Padua. 

ANTONÍ. n. p. Nóm d'liome Antoníno. 

ANTONIA, n. p Nóm de dona. Antonia. 

ANTONIA, ui. Relligiós de Sant Antón, Antonia- 
no, antoníno. 

ANTONIETA. f. n. p. dini. Antoñita, Antonieta. 

ANTONOiVlASIA. f. Met. Figura que substitueix 
un nóm propi per un apelatiu, o un apelatiu y patro- 
nimicli per un nóm propi. Antonomasia. 

ANTONOMASTICAMENT. adv. ni. Per antonoma 
sia. Antonomásticamente. 

ANTONOiVlASTICH. Lo pertanyent a la antono- 
masia. Antonomástico. 

ANTOSPERMA. m. Bol. Aglomeració deis globu- 
lets, reproductors de certes plantes aquátiques. An- 
tosperma. 

ANTOSTA. f. Ter. ESCUDELLER. 

ANTRACAMBIAR. v. n. Ant. Alternar. 

ANTRACIT. m. Min. Substancia carbonosa, opa- 
ca, amorfa, que s' encén sense flaiu, fuin ni olor, ex- 
ceptuant quan está unida a la pirita ferruginosa; 's 
compon de carbono y d' una substancia terrosa for- 
mada d' alúmina, cals, sílice, y a voltes sulfur de 
ferro. Antrácito. 

ÁNTRAX, ni. Med. Se diu del vesper quan ofereix 
alguna gravetat, que a vegades iguala al carbuucle. 
Ántrax, avispero 

ANTRE. s. m. Caverna o cova. Antro. 

ANTRETAYAR. v. a. Ant. ENTRETALLAR. 

ANTRIJVIÓLITA. f. Min. Mineral blandí que conté 
cals y potassa, de Ilustre sedós, estructura radiada, 
soluble dins deis ácits y fundible. Antrimólita. 

ANTROPÓFACH, GA. m. Qui s' alimenta de carn 
humana. Antropófago. 

ANTROPOFAGÍA. f. Costúni que teñen algúns 
selvatges de nienjar carn humana. Antropofagia. 

ANTROPOLOGÍA, f. Ciencia que tracta del honie, 
tísica y nioralment considerat, osigui deles relacións 
entre '1 cós y 1' esperit. Antropología. || Teol. Modo 
de parlar de la Sagrada Escriptura, que atribueix a 
Déu ulls, mans, etc., cóm al lióme. Antropología. 

ANTROPOLÓGICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu 
a la antropología. Antropológico. 

ANTROPOMORFE, FA. adj. Se diu de les mones 
que teñen alguna semblansa corporal ab els homens. 
Antropomorfo. 

ANTROPOMÓRFICH, CA. adj. Pertanyent o re- 
latiu al antropomorfisnie. Antropomórfico 



ANY 



ANY 



115 



ANTROPOMORFISME. ni. Hcretgia deis antropo- 
morfites. Antropomorfismo. 

ANTROPOMORFITA. adj. Heretges que atribuei- 
xen a üéu {orina d' lioiue. Antropomorfita. 

ANTUBI o ANTUVI (De primer), m. adv De 
cop, de repent. De antuvión. 

ANUARI ni. Llibre que 's publica d' any en aiiy. 
Qeneralment s' entén per tal aquell que 's publica al 
comens del aiiy pera que serveixi de guia a les per- 
sones de determinades professious.donántlcs'lii datos 
pera llur exercici, o niarcant la snccessió deis tra- 
valls en que s' liauráii d' ocupar y '1 modo d' execu- 
tarlos. Anuario 

ANUENCIA, f. Condescendencia. Anuencia. 

ANUJAR. V. a. y sos deriváis. Enujar. 

ANULABLE. adj. Lo que 's pot anular. Anula- 
ble. 

ANULACIÓ. f. Abrogado. Anulación. 

ANULADOR, A. ni. y f. Qui anula Anulador. 

ANULAMENT. ni. Ant. ANIQUILAMENT 

ANULAR. V. a. Abolir alguna Uei, tractat o privi- 
legi. Anular, invalidar, derogar. || Rescindir. || 
Aniquilar. || adj. El qnart dit de la niá. Anular. |1 Lo 
que té forma d' anell Anular. || Astron. Se diu del 
eclipse de sol quan 1' onibra cubreix tot el discli, 
ileixant al entorn sois una llista de llum en forma de 
anell. Anular. 

ANULATIU, VA. adj. Lo que té poder d' anular. 
Anulativo. || KESCISSORI. 

ANUNCI. ni. Avís verbal, escrit o estanipat, pera 
fer sapiguer quelcóm al públicli en general. Anunci. 

ANUNCIACIÓ. f. ANUNCI. II Per rntonomasía, la fas- 
ta en que 's celebra la embaixada que 1' Arcángel 
Sant Gabriel porta a la Verg María anunciantli '1 
misteri cié 1' encariiació. Anunciación 

ANUNCIADA, f. Ordre de relligiosos, instituida 
r any 1232 per set mercaders de Florencia. Anuncia- 
da, il Ordre de cavallería, fundada 1' any 1353. Anun- 
ciada, orden de los lazos del amor. || Ordre de re- 
lligioses, fundac'a per Joaua, nuiller de Lluis XH. 
Anunciada 

ANUNCIADOR, A. ni. y f. Qui anuncia. Anuncia- 
dor. 

ANUNCIANT. p. a. Ant. Qui anuiici.i. Anun- 
ciante. 

ANUNCIAR. V. a. Donar la primera noticia. Anun- 
ciar. II Pronosticar bons o mals successos. Anun- 
ciar. II AVISAR. 

ANUVOLARSE. v. n. ennuvolarSE. 

ANÚRIDA. f. Med. Supressió de la secreció urina- 
ria. Anúrida, anuria. 

ANVOLTAR. v. a. Anf. embolicar. 

ANXOVA. f. Ictiol. Peixet de cinch a set centínie- 
tres de lia cli, de Ilom verdós, costal y ventre plate- 
jats y mólt seinblaiit a la sardineta. Boquerón. || Dit 
peix salat. Anchoa. || Nóm que 's dona al ceitó salat. 
Anchoa. 

ANXUP. ni. Caseta o depósit que 's fá pera rebre 
r aigua y compartirla a diferentes parts. Jámbica, 
arca de agua. 

ANY. in. Astron. L' espai de teinps que 'Is planetes 
triguen en tornar al meteix punt de 1' eclíptica. Año. 
II Entre 'Is que han adiiiéí la correcció Gregoriana, 
r espai de 365 díes, G llores, 13 menuts y 59 segons, 
contingut del primer de Janer fins al derrer de Deseni- 
bre. Año. || Met. Tenips niés llarcli de lo regular 
pera fer alguna cosa; y aixís se diu: írigar ó estar un 
any pera fer alguna cosa. || — astronómich. L' espai 
que triga el sol en tornar al astre d' ont isqué; té 
inés que '1 solar lo que caminen les estrelles fixes de 
occident a orient. Año astronómico, au^^tral ó sidé- 
reo II — BISEST. V. any de TRASPÁS. || — CIVIL. Aquell 



de que cada nació 's serveix pera regular el tenips. Año 
civil ó político. II — COMÚ. El que s' usa pera les fet- 
xes de lo que s' escriii. Año común ó usual. \\ — COR- 
RENT. El present en que succeeíx lo que 's fá o diu. 
Año corriente. !| —de GRACIA, any del SENyor. || — 
DEL SENYOR. El del naixement de Jesucrist. Año de 
gracia ó de nuestra salud. || — DE TRASPÁS. S' aplica 
al any que té 366 díes; és cada quatre anys, excep- 
tnant el derrer de cada sigle. També 's din aixís el 
día sobreposat o afegit al 24 de Febrer. Año bisiesto. 
II —diminut. Any que li falten niesos. Año defectuo- 
so ó diminuto, \\ — ecclesiastich. El que governa les 
solemnitats de 1' Iglesia y comensa en la primera 
dominica d' Advent. Año edesiüstico. || - -EMERGENT. 
El que comensa a compiar de la fetxa d' un día 
qualsevol fins a 1' altra igual del any segíient. Año 
emergente. || --PlatóniCH. Revolnció de 36,000 anys 
després de la qual, segons 1' escola de Plato, 'Is pla- 
netes recobraríen el meteix punt de la sena primera 
disposició. Año platónico. || —REPÚBLICA. El que va 
comensar a Fransa la nit del 21 al 22 de Septembre 
del any 171)2, día de la fundació de la república. Año 
republicano. \\ — SABÁTICH. El que de set en set dei- 
xaven descansar les terres, segons la lleí de Moisés, 
Año sabático. || —SANT. El de jubileu universal, cine se 
celebra a Roma cada vinticinch anys, y se sol conce- 
dir ais demés pobles de la cristiaiidat. 

ANY BÓ PERA LA SERRA MAI S' APAREQA. Ref DÓna 
a entendre que 1' any qu' es bó pera la sorra no ho és 
pera la térra baixa. Año de la sierra no le traiga Dios 
ü la tierra. 

ANY CLIMATERICH. Met. L' any seté o nové de 1' edat 
de cada persona y 'Is seus múltiples; y per exten- 
sió '1 calamitós. Año climatérico. 

ANY D' EN MARRAS, fr. L' ANY DE MARÍA CASTANYA. 

ANY DE FIQUES FLORS, ANY DE PLORS. Ref. Denota 
que 'Is anys abundants de figues flors solen ésser es- 
térils en lo demés. Año de brevas nunca lo veas. 

ANY DE JUBILEU. fr. ANY SANT. 

ANY D' OVELLES ANY D' ABELLES. Ref. Denota que 
r any abundaiit d' ovelles també ho és d' abelles. 
Año de ovejas, año de abejas. 

ANY DE MAL TEMPS FINS LES VELLES POSEN DENTS. 
Ref. Denota que quan algú menys té se li ofereixen 
mes ocasions de gastar. Poca ropa y buen talante; no 
cabíamos al fuego y parió la de nuestro abuelo. 

ANY DE NEU ANY DE DÉu. /?e/. Denota quc 1' any 
que neva sol liaverlii niolta cullita Año de nieves, año 
de bienes: año de heladas, año de parvas. 

ANY DE POCH PÁ, GARBELL ESPÉS Y CEDAS CLAR. 
Aforísnie ab que 's significa que devant de la poque- 
tat s' ha d' economisar mes. 

ANY DE PLOR. For. L' any de dol en que la viuda 
deu ésser alimentada ab els béns del niarit. Año de 
luto. 

ANY FATAL. For. El senyalat ab terme peremptorí 
pera interposar y millorar les apelacions en certes 
causes. Año fatal. 

ANY NOU VIDA NOVA Denota que algú está resolt a 
millorar la vida. Año nuevo, vida nueva. 

ANY PLUJÓS, PAGÉs OCIOS. AForisme ab que 's sig- 
nifica que r abutidor de pinja fá ocios al pagés. Año 
lluvioso, échale de codo. 

ANY POI.ITICH. fr. ANY CIVIL. 

ANY DE SANT JAUME. Aquell en que cau en diumen- 
ge '1 día del Sant, y están concedides indulgencies 
ais que van a visitar el sen sepulcre. Año santo de 
Santiago. 

ANYS DRETS. fr. Ant. Anys cabals. Años cabales. 

A QUARANTA ANYS DÉIXAT DE BANYS. Ref. Denota 
que desde dita etat, en que 's va perdent el vigor, 
no conveiien els banys per lo mólt que debiliten. De 
cuarenta años arriba no te mofes la barriga. 

A CENT ANYS COTETA VERDA. Ref. Ab quc's notacl 
que fora d' ocasió o tenips executa o li sobrevé al- 
guna cosa. A rocín viejo cabezadas nuevas: ú la vejez 
viruelas: á buey viejo cencerro nuevo. 



116 



ANY 



ANY 



CADA Día és un ANY. Loc. Denota qu' és mólt per- 
iutlicial el dilatar 1' exectició d' alguna cosa. Cada 
día es un añi: cada momento parece un siglo. 

CAP D' ANY. fr. El día de la Circunisició, qu' es el 
primer de Janer. Año nuevo. \\?\intr&\ dit aixís, per- 
qué 's celebra 'I día que fá un any que algú ha niort. 
Cabo de año. 

CENT ANYS DE GUERRA Y NO UN DE PELEA. Ref. 
Aconsella qu' encara que 's fassi la guerra, 's procu- 
rin evitar e!s perills d' una batalla. Cien años de 
guerra y no un día de batalla. 

COA\PTAR ANYS. fr. JA TÉ ANYS O TÉ 'l.S SEUS ANYS. 

D' aquí a cent ANYS TOTS ' SERÉM CALVOS. Ref. 
Denota que no esperém veure verifícat alió de que 's 
parla. Antes de mil años todos seremos canos. 

DE CENT EN CENT ANYS O DE MIL EN MIL ANYS UNA 
VEGADA, fr. Denota qu' una cosa succeeix rara vega- 
da. Rara vez. por Jubileo. 

DE TRES ANYS. ni. adv. Se diu del que té tres 
anys. Tresañejo. 

DEL ANY DE LA PICÓ. Loc. fam. De temps niólt an- 
tich. Del tiempo del arpa; del tiempo en que el rey 
rabió. 

DURAR ANYS Y PANYS. fr. Durar niólt Durar una 
eternidad, ser eterno. 

ENTRE ANY. En el discurs d' ell. Entre año. 

EixiR DE MAL ANY. Passar de miseria a niillor for- 
tuna. Salto de mal año. 

FER ANYS. fr. Arribar algú cad' any al día que co- 
rrespón al del seu naixenient. Cumplir años. \\ Haver- 
hi anys qu' ha esdevingut alguna cosa. Hacer años. || 
Darse bona vida. Darse buen tiempo. 

JA TÉ ANYS O 'LS SEUS ANYS. Loc. Ser vella alguna 
cosa. Ya tiene añicos ó ya tiene sus años. 

JUGARSE 'LS ANYS. fr. Me/. Jugar sense interés. Jugar 
los años. 

V ANY DE MARÍA CASTANYA. Expr. fam. Ab que 's 
desprecia alguna cosa per antiga o perqué no 's creu. 
En tiempo de María Castaña, ó del rey que rabió, ó 
del año de cuarenta. 

LA MEITAT DEL ANY AB ART Y ENGANY, L' ALTRA 
MEiTAT AB ENGANY Y ART. Ref. Denota 'I modo de 
viure d' alguns, que van passaiit ab les seues trasses 
y manyes. La mitad del año con arte y engaño y la 
otra parte con engaño y arte. 

LO MAL ANY ENTRA NADANT. Ref. Denota lo perju- 
dicial qu' és la excessiva pluja al principi del any, 
perqué dessubstancia la térra. El mal año entra na- 
dando. 

LO QUE NO És EN MÓN ANY NO ÉS EN MÓN DANY. 
Ref. Explica que no devéin fer cas deis esdeveni- 
nients passats que no han estat a nostre cuidado. Lo 
que no fué en mi año no fué en mi daño. 

ELS ANYS Hi SON. fr. Denota 1' efecte que la etat 
causa en les persones, decaient llur robustesa y sa- 
lut. No se van los día-¡ en balde 

ELS ANYS NO HI SON. fr. LA ETAT NO HI ES. 

LLEVARSE DEU ANYS DE DEMUNT. fr. Met. fam. De- 
nota la satisfacció que 'ns causa alguna cosa o per- 
sona qu' esttméni. Quitar mil canas. 

¡MAL ANY! ínter, fam. Pera donar forsa a lo que 
s' afirma, y ab énfasis. Mal año. || m^lviatoe. 

MAL ANY EL PEL. Imprec. fam. Ab que 's desitja 
mal a algú. Mal año para alguno. 

mal any o BON any QUATRE CABEN EN UN BANCH. 
Ref. Aludeix ais oficis de justicia, qu' en les iglesies 
teñen banch senyalat, y so;i quatre: alcalde, dos re- 
gidors y '1 síndich procurador. Buen año ó mal año 
cuatro caben en un banco. 

NO ESTÁN EN ELS ANYS TOTS ELS ENGANYS. Ref. 
Adverteix que no sois els vells, sino també 'Is jovens 
teñen astucies y manyes. No en los años están todos 
los engaños. 

PER ANYS Y PANYS. Per temps y mes temps. Por 
años y años. 

QUI a TRENTA ANYS NO TÉ SENY, NI A QUARANTA 
TÉ CABAL, VA ALS CINQUANTA AL HOSPITAL. Aforisme 




ab que s' expressa '1 seny que s' ha tindre pera ad- 
quirir o lograr bona vellesa. Quien á los treinta no 
asesa, no comprará defiesa. 

QUI A VINT ANYS NO TÉ SENY Y A TRENTA NO TÉ 
ROBA, TOTA SA VIDA ES POBRE. Ref. QUI A TRENTA 
ANYS, etc. 

¿QUÍ 'T PREOU:-¡TA QUAnTS ANYS TEN3? Expr. fam. 
S' aplica al que 's fica ont no 'I demanen. ¿Quién te 
mete en camisa de once varas. 

SI A TRENTA ANYS NO SABS Y A QUARANTA NO TENS, 
AGAFA UN CABÁS Y VÉSTE'N A PLEGAR FEMS. Ref. De- 
nota que qui a trenta anys no té seny y a qiiaranta 
no té cabal, ab dificultat ne tindrá després. Quien d 
treinta no tiene seso y d cuarenta no es rico, rajadle 
del libro; quien á veinte no entiende, y á treinta no 
sabe, y á cuarenta no tiene, ruin vejez le viene. 

TAL DÍA FARÁ UN ANY. fr. Denota '1 poch cuidado 
que dona alguna cosa. Tal dia hará un año. 

TOT SERVEIX O FÁ SERVEI UNA VEGADA AL ANY. 
Ref. Ensenya que les coses que 's desprecien per de 
poca entitat, solen aprofitarse algunes ocasions. Las 
migajas del fardel á veces saben bien. 

TREURS 'L VENTRE DE MAL ANY. fr. Saíisfer la fam, 
inenjar mes o millor de lo que s' acostuma. Sacar el 
vientre de mal año. 

UN ANY PER ALTRE. Loc. La usen els llauradors 
pera denotar qu' un any se sembra la térra y altre 's 
deixa descansar. Año y vez. 

¡VISCA AiÓLTS ANYS! Expr. D' agrainient. ¡Viva 
muchos años! || Expr. iron. Ab 
que 's desprecia alguna cosa. Viva 
muchos años. 

ANYÁ. Geog. Poblé de la prov. 
de Lleida, archip. d' Áger, part. 
jud. de Balaguer. Está situat a la 
vora dreta del Segre y té 1,432 
habitants. 

ANYADA. f. La cuUita de cada 
any. Añada, cosecha. || El dis- 
curs o temps d' un any. Añada. 
dolent que fá en 1' espai d' un any. Añada. || La renda 
d' un any. Anata. 

A LA MALA ANYADA DONARLI PASSADA. Ref. QUI DÍA 
PASSA ANY EMPENY. 

MlTjA ANYADA. fr. Dret que 's paga al ingrés de 
qualsevol benefici ecclesiástich, pensió o empleu se- 
cular; y és la meitat del seu valor en el primer any. 
II També s' anoniena aixís la quantitat que 's paga 
per els títols y per 1' honorífich d' alguns empleus y 
altres coses. Media anata. 

VINGUI L' ANYADA MES QUE VINGUI TARDANA. af. 
Vale más tarde que nunca. 

ANYAL. adj. Lo que 's fá o esdevé cad' any. Anual, 
añal. 

ANYEJAR. V. n. Ant. Ésser antigua alguna cosa. 
Añejarse, envejecerse. II Alterarse les coses ab el 
transcurs del temps. Añejarse. 

ANYELL. ni. El fill de la ovella avans de fer I' any. 
Cordero. i| Met. Manso, dócil y huniil. Cordero. || — 
AFILLAT. El que mama d' una ovella que no és la 
seua mare. Cordero ahijado. || El que mama de la sena 
mare y d' un' altra ovella. Cordero endoblado. \\ — 
DE llet. El que mama y no pastura. Lechal, recental, 
cordero de secesto. || —tarda. Cordero tardío. 

ÉS UN ANYELL DE PÁ. fr. ÉS UN ÁNGEL. 

POSAR A ALGÚ MANSO CÓM UN ANYELL. fr. Reduirlo 
a la rao quan avans estava nióIt obstinat. Ponerle 
más blando que una breva ó que un cordobán. 

QUAN DE MAL JUST VE L' ANYELL MAL PROFIT FARÁ 
LA PELL. Ref. Denota que '1 mal guanyat dura poch. 
Quien por codicia viene a ser rico corre más peligro. 
De malo vino el conejo, al diablo irá el pellejo 

ANYELLA. f. Filia de la ovella. Cordera. 

ANYELLA (Plá de 1') Orog. Plá que té 1,750 met. 
demunt el nivell del mar, prov. de Qirona, situat en- 



Segell d' Anyá 
El temps bó o 



APA 



APA 



117 



tre la Cerdanya y la Val! de Ribes, al N.O. d'aquesta 
derrera. 

ANYELLAR. v. a. Parir la oveja. 

ANYELLET, A. m. dim. Corderito, corderillo. 

ANYELLS Geog. Caseriu de Corsa, del dist. niiini- 
cipal de La Bisbal, prov. de Girona. 

ANYÉS (Joan Batista). Biog. Notable poeta va- 
lencia, del sigle xvi, ecclesiástich exeniplar y huma- 
nista de gran saber. 

ANYETAKSE. v. r. Ant Envelllrse. Añejarse. 

ANYINA. f La pell del corder d' un aiiy. Añina. 
II Si está adobada. Cordero. || La llana del anyell. 
Añino. 

ANYINS. 111. pl. Pell d' anyell ab tota !a llana. 
Añinos. 

ANYÍVOL. ni. Arbre o planta que un any dona 
mólt frnit y 1' altre gens. Vecero. 

ANYOR. ni. a.nyorament. 

ANYORADÍS. adj. Aquell que fácilinent s' anyora. 

ANYORAMENT. ni. y 

ANYORANSA. f. Inquietut, pesar per la privació 
d' alguna cosa. Deseo, anlielo, añoranza. 

ANYORAR. v. a. Desitjar la companyía deis au- 
sents, o alguna cosa que no 's té. Echar á menos. 

ANYORARSE. v. a. No trovarse bé en algún Uoch. 
No hallarse. 

ONT Hl HA MENJAR, O MENTRES HI HA MENJAR NO 
M' ANYORO. Ref. Denota que les conveiiiencies fan 
qu' algú no frovi a inenys ais pares deis que s' ha se- 
parat. Buena vida padre y madre olvida. 

ANYÓS. adj. Ant. ANCIÁ. || ANTICH. 1| VELL. 

ANYÓS. Geog. Poblet de la Valí d' Andorra; és a 
r esquerra de la ribera de Ordino y pertany a la pa- 
rroquia de La Massana. 

ANYÚS. Geog. Caseriu del dist. niiuipal. de la 
Guardia de la Séu, prov. de Lleida. 

ANZIANAMENT. adv. II. Ant. ANTIGAMENT. 

AORTA, f. L' arteria major del eos huma, que neix 
del ventrícul e5qiierre del cor. Aorta. 

AOVAT, DA. adj. Lo que té figura d' ou Aovado. 

APA. Veu pera esforzar ais nois quan s' al^en. 
Aupa. 

APACIBILÍSSIM, A. adj. siip. Apacibilísimo 

APACIBILITAT. f. Suavitat en el tráete. Apacibi- 
lidad, afabilidad. || El bon temperaiiient, ainenitat y 
suavitat d' alguna cosa, cóm: del temps, etc. Apaci- 
bilidad. 

APACIBLE, adj. Agradable, de bon temperament. 
Apacible. || Qiii és afable, dócil de geni o tráete. 
Apacible. || Se diu de la veu, del soroll, del color y 
d' altres coses inanimades, cóm: día apacible, Uoch 
apacible, seniblant apacible, etc. Apacible. 

APACIBLEMENT. adv. in. Apaciblemente. 

APACIGUADOR, A. in. y f. Qui apacigua. Apaci- 
guador. 

APACIGUAMENT. m. L' acció y efecte de apaci- 
guar. Apaciguamiento. 

APACIGUAR. V. a. Pacificar. Apaciguar. 

APACIGUARSE, v. r. Sossegai^se. Apaciguarse. 

APACIGUAT, DA. p. p. Apaciguado. 

APADRINADOR, A. m. y f. PROTECTOR. 

APADRINAMENT. m. Acció y eíecte d' apadrinar. 
Apadrinamiento. 

APADRINAR, v a. Patrocinar, protegir, amparar. 
Apadrinar, patrocinar. || padrínejar. 

APAGABLE. adj. Lo que 's pot apagar. Apagable 

APAGADOR, A. ni. y f. Qui apaga. Apagador. || 
Eina de llauna en figura cónica, que posada al cap- 
deniunt d' una canya, serveix pera apagar Uums. IVIa- 



tacandelas. || Tro? d' esponja niullada pera 'I ineteix 
efecte. iVlano de Judas. || Mus. Trocet de grana que 's 
posa al iiiartinet deis pianos, etc., pera apagar el 
ressó de les cordes. Apagador 

APAGALLUIVIS. m. pl. Bot. Planta de la fatn. de 
les coiiipostes, mena d' escorsonera que fa unes flore- 
tes grogues y quines llevors están rodejades de péls 
blandís, lo que fa que al bufarles s' escampin per 
r aire. Rabanillo, Barbaja, seneris, suzón. |1 Pe- 
lussa déla flor del cart. Vilano, milano. || Cono de 
llauna o de ferro posat al capdemunt d' una canya 
pera apagar els ciris deis altars. Apagaluces 

APAGAMENT. m. L' acte d' apagar o apagarse 
els llunis. Apagamiento. 

APAGAR. V. a. Extingir el foc'i o el Ilum. Apa- 
gar, matar. |i Met. Esborrar, destruir. Apagar, jj 
Aplacar, suavisar. Apagar, jl Sofocar alguna cosa, 
desvanéixerla. Apagar. || Más. Posar sordina a un 
instrument. Apagar. || Pint. Baixar el color qu' és 
niassa viu. Apagar. || Templar la lluiii d' un quadro. 
Apagar. || Dit de la set, faní, etc., satisferla Apa- 
gar. II Parlant de la pols, tirar'lii aigua. IVIatar el 
polvo. 

APAGARSE: v. r. Apagarse. || Disminuirse '1 fervor 
d' alguna cosa. Apagarse. 
APAGAT, DA. p. p. Apagado, muerto. 
APAIGABAR. v. a. Posar pau. Apaciguar. 
APAIGABARSE. v. n. Parlant del soroll, anar dis- 
minuint. Apagarse, extinguirse. 

APAIGABAT, DA. adj. Apaciguado. Apagado, 
extinguido, hablando de ruidos. 

APAISANARSE, v. r. Familiarizarse. 
APAISSAT, DA. adj. Pintura que té la tela mes 
ampia que alta. Apaisado. 

APAL. Geog. Poblé de la banda occidental de la 
Valí d' Andorra; és a 1' esquerra de la riera del séu 
nóni y pertany a la parroquia de La Massana. I| — 
(RIERA DE). Hidrog. Petita riera de la Valí d' Ando- 
rra, que desaigua en un deis afluents de la vora dreta 
de la ribera d' Ordino. 

APALMAMENT. m. Art d' aniidar per pañis. Apal- 
meo. 

APALIWAR. v. a. Amidar a pams. Medir á palmos. 
APALMAT, DA. adj. p. p. D' apamar. IVIedido á 
palmos. 

TINDRE BEN APAMAT. fr. Met. Tindre perfet conei- 
xenient d' algún llocli o d' alguna cosa. Tener medido 
á palmos ó rí dedos. 

APANYAR. V. a. Ter. ADOBAR. 
APAPALLONAT, DA. f. En forma de papallona. 
Amariposado. 

APARACIÓ. f. Ant. EPIFANÍA. 
APARADOR, m. Mena d' armari ab vidres que te- 
ñen els argeiiters, quinquillaires y altres pera tín- 
drer"hi obgectes de mostra. Escaparate. || ESCUDE- 
LLER. 

APARATO, in. Pompa, ostentado, faust. Aparato. 
II Prevenció, provisió, preparació d' alguna cosa. 
Aparato, apresto, aparejo, prevención. || Circuns- 
tar.cia o se lyal que preceeix a alguna cosa. Aparato. 
II Anai El conjunt d' órguens que concorren al coni- 
plement d' una funció. Aparato. || —real. Loe. iiáut. 
El que 's fa ab major nombre de politxes y cordes 
mes grosses que 'I comú. Aparato real. 

APARATOS, SA. adj. Que té mólt aparato. Apa- 
ratoso. 

APARAULAR. v. a. Donarse páranla dos per al- 
gún fef: comúnment s' usa cóm a recíprocli. Apala- 
brar. II Met. Tractar de paraula algún negoci. Apala- 
brar. 

APARECIDA (Ntra. Sra. de la). Geog. Caseriu del 
tenue d' Orihuela, prov. d' Alacant. 



118 



APA 



APA 




Aparell 



APAREDAR v. a. y Is séus derivats. Paredar. II 
A pedra y cals. fr. Ant. Tapiar con cal y canto. 
APAREGUT, DA. p. p. Aparecido. 
APARÉIXER. V, n. Semblar. Parecer. || Presen- 
tarse a la vista impeiisadanient. Aparecer, apare- 
cerse. II Veure de lliiiiy. Avistar, columbrar. || SUC- 
CEIR. II Trova se lo peidut. Parecer, comparecer, 
aparecer. || Trovarse a alí;iiiia part. Aparecer. 

A MÓN APARÉIXER. 111. adv. SegoHS el iiieu propi 
parer o dictamen. A mi ver, d mi parecer. 
M' APAR MÓLT BÉ. Eslá muy bien. 

NO S' APAREIX, NI MENYS S' APARF.IX, TOT JUST SE 
APAREIX. f. Denota que una cosa és tan pocli percep- 
tible o tan patita, que 'n prou feines se veu. No se 
parece, apenas se parece. 

PER EL BEN APERÉIXER. Loc. fam. Manifesta que "s 
fá alguna cosa per respecte a lo que poden dir, y no 
per la propia inclinació o geni. Por el bien parecer. 
SEGONS APAR. Expr. AL APARÉIXER. 

APARÉIXERSE. v. r. Presentarse 
repentinament alguna persona ú ob- 
jecte. Aparecer, aparecerse. 

APARELL. ni. Preparació, liisposi- 
ció pera alguna cosa. Aparejo. II Els 
arréns iiecessaris pera cavalcar o ca- 
rregar algún animal. Aparejo. Ant 
APARATO, ADüB. jj p1. Els airéu?, eines 
o coses necessaries pera qualsevol 
ofici, maniobra, etc. Aparejos, ense- 
res. II Nditt. L' ornieig d' una ñau. 
Aparejo. || Máquina composta d' una 
corrióla y un quadernal pera pujar 
coses de niólt pes. Aparejo. !1 Pint. 
Els materials pera aparellar. Apare- 
jos. II — LI.ATÍ. Nául. Que 's compon 
de veles llatiues, que té 1' arbre de 
proa mólt inclinat cap aquesta part, 
1' arbre mestre quasi a plom y M de 
popa mólt inclinat. Aparejo latino. 

ESTAR EN APARE1L. fr. Estar a punt pera fer algu- 
na cosa. Estar aparejado, pronto, dispuesto. 

APARELLADOR, A. adj. Qui aparella. Apare- 
jador. 

APARELLAMENT. ni. - APARATO. 1| APARELL. || DE 
COMBATRE. Ant. APARATO DE GUERRA. 

APARELLAR. v. a. Preparar, prevenir, disposar lo 
necessari. Aparejar, aprestar, percibir. 1| Posar els 
aparells a les besties de cárrega. || Met. Embrutar ab 
fancli. Cubrir de lodo. Il Oíendre ab páranles injurio- 
ses. Poner de lodo. 1| Náiit. Armar de tot lo necessari 
una embarcació. Engalgar, aparejar. || Pint. Prepa- 
rar ab certes capes de color la fusta o tela que s' lia 
de pintar. Aparejar. 

APAREi.LAR DRETER. fr. Ant. Apuntar. Asestar, po- 
ner en batería. 

APARELLARSE. v. a. Prepararse pera fer alguna 
cosa. Aprestarse, disponerse. 

APARELLAT, DA p. p. Aparejado. 
ESTAR APARELí AT. fr. Estar preparat. Estar dis- 
puesto. 

APARENSA. f. Apariencia. 

APARENT. adj. Lo que sembla y no és. Aparente. 
II Lo que 's manifesta a la vista. Aparente. 

APARENTADOR, A. adj, y s. Qui manifesta o dona 
a entendre lo que no és o no lii liá. Aparentador. 

APARENTAR, v. a. Donara entendre lo que no 
és. Aparentar. || Aparentar y 'Is séus derivats. 1| EM- 
PARENTAR. 

APARENMENT. adv. m. Ab apariencia. Aparen- 
temente. 

APARER. v. n. Ant. SEMBLAR. 
APARIADOR, A. ni. adj. Qui aparía. Empareja- 
dor; el que apareja. 



APARIAMENT. L' acció y efecte d' apaiiar. Em- 
parejamiento. 

APARIAR. v. a. juntar, igualar dues coses compa- 
rantles entre si. Parear. II Triar coses iguals posant- 
les de dues en dues. Parear. || Compondré, reforjar, 
adobar, cóm: la medecina ha aparial al malalt. Com- 
poner. II Amanir el nienjar. Aderezar. || Posar les 
coses ab ordre y bona disposició. Enderezar, com- 
poner. II Juntar les femelles ab els máseles. Aparear, 
aparar; s' usa cóm recíprocli. 
APARIARSE. V. r. Avenirse. 
APARICI. n. p. Nóni d' Iiome. Aparicio. 
APARICI (Joseph). Biog. Natural de Caldes de 
Montbuy. Va morir 1' any 1731 y les seues cendres 
reposen al peu de la capeila de la Sania Magestat. 
Es autor d' un mapa de Catalunya tingut per mólt 
recomanable en el seu temps Era geograf del rei y 
Ajudant de Tresorer de Catalunya. L' any 1699 exer- 
cía de Conseller quart de Barcelona. 

— Y GARCÍA (JOSEPH). £/oá. Erudit escriptor mili- 
tar, nat a Valencia 1' any 1791 y mort a Granada '1 
1857. Va entrar al exércit 1' any 1807 cóm a cadet. 
Éssent comandantde sapadors envers 1' any 1826, va 
desempenyar iniportants comissions facultatives. En- 
tre 'Is anys 1833 y 1840 va pendre part a la guerra 
carlista arrivant a tinent coronel. L' any 1843 va 
ésser dcstinat a la comissió de investigacions histó- 
riques, passant al Arxiu de Simancas desde 1' any 
següent fins a 1854, havent formal cinquanta tres 
volums en foli y copiat trescents plans, relatiu tot a 
la historia de la artillería, de enginyeria, de la mari- 
na, etc., en Espanya, quin material resta casi tot 
inédit a la direcció general d' enginyers, a Madrit. 
L' any 1849 1' Academia de la Historia 'I va nomenar 
soci corresponent, y '1 1855 rebía el gran de briga- 
dier d' infantería. 

APARICIO, f. L' acció y efecte de apareixerse. 
Aparición. ¡| Visió d' un ésser sobrenatural o fantás- 
ticli, espectre, fantasma. Aparición. || Festa ab que 
celebra la Iglesia la aparició de Jesucrist ais seus 
deixebles després de !a Resurrecció. Aparición. 

APARIENCIA, f. La part exterior de les coses. 
Apariencia. il Fís. ostrón. Lo que 's descubreix per 
inedi de les obseí vacions. Apariencia. || Rastre, ves- 
tigi, cóm: no queda apariencia de Iliberlat. Aparien- 
cia. I! Indici, verossimilitut, conjectura Apariencia. 
II SEMBLANSA. 

APARíONAR. V. a. Art. y of. Triar la fusta. || Fer 
joclis de montants y travessos. Ensamblar. || Pre- 
sentar les cares y cantells que mes s' han de veure, 
nets de grops, faltes y blaus. Limpiar. 

APARISI Y GUIJARRO (Antoni). Biog. Escriptor, 
poeta, polítcli y distingit orador. Va néixer a Va- 
lencia 1' any 1815 y morí a Madrit 1' any 1872. Va se- 
guir la carrera de dret arrivant a ésser advocat de 
gran reiióni. L' any 1858 va ésser diputat pe prime- 
ra volta y desde llavorcs en endavant va representar a 
les Corts al partit carli de Valencia, éssent sempre 
notables els seus discuisos. Les seues poesíes ha- 
víen meresciit premis honrosíssims. May va acep- 
tar creus ni condecoracions. Les seues produccions 
s' han piiblicat coleccionades; empró 1' obra d' ell mes 
viventa, consultada encare avuy, es La cuestión di- 
nástica i N^Aáxxú, 1889), travall de polémica política 
sobre 1' hereu de la corona d' Espanya. 

APARPALAR. v. a. Colocar un o mes parpáis sota 
d' una pedra o altre obgecte pera poderlo alsar o 
cambiar de llocli. Apalancar. 

APARRAT. adj. Se diu de certs arbres de soca en- 
tortolligada cóm: la de les parres. Aparrado. 

APARROQUIANAR, v. a. Fer anar parroquiáns a 
una botiga. Aparroquiar. 

APARROQUIANARSE, v. r. Ferse parroquia d' al- 
guna botiga o establiment. Aparroquiarse. 
APARROQUI AKAT, DA. p.p. Aparroquiado. 



APE 



APE 



119 



APART. adv. iii. Separadaiiieiit, Aparte, separa- 
damente. II m. Ais escrits. Aparte. || Qiiati en la re- 
presentació d' una obra dramática un deis personat- 
ges parla de modo que sembla que 'Is dcmés no n' han 
d' heiire esinent. Aparte. || Lo que en la obra dramá- 
tica lia de dirse de aquest modo. Aparte. 

APARTADAMENT, adv. ni. APA <T, 1 

APARTADOR, m. Qui aparta. Apartador, || Qui 
té per ofici triar y sei)arar la llana segóns les seues 
diferentes qiialitats. Apartador. 

APARTAMENT. m. Anl. La acció y eíecle ú' apar- 
tar o apartarse. Apartamieuto, separación. i| For. 
L' acte judicial ab que algú desisteix y s' aparta for- 
nialnient del dret que té dc.luit. Apartamiento. II 

Anl. DIVORGI. 

APARTAR. V. a. Separar, desunir, dividir. Apar- 
tar. II Treure alguna cosa del seu llocli pera desem- 
barasarlo. Apartar. || Mel. Fer desistir a algú d' al- 
guna cosa. Apartar, apear. || Separar la llana bona 
de la dolenta. Apartar. 

APÁRTAT, APARTA T D' AQUÍ O DE DEVANT. Quita, 
quilate de ahi, quítate de delante. 

APARTARSE, v. r. Fer lloch. Quitarse, separar- 
se. II Met. Anar fora de canií, cóm: apartarxe de la 
rao. Apartarse, separarse. || Anl. Divorciarse. Se- 
pararse, apartarse, divorciarse. ll .Mudar de dict;i- 
men. Apartarse. 

APARTAT, DA. p. p. Apartado. ll m. En els 
¡libres, comensameiit d' lui iiou párrafo. Apartado. || 
11 RETIRAT, DiSTANT. II Á coriéus les cartes que per 
encánecli y paga particular posen apart pera donar- 
les desseguida a qui va a recullirles. Apartado. i¡ 

adj. DISTANT. 

APASSIONADAMENT. adv. m. Ab desitj véement. 
Apasionadamente. || Ab interés o esperit de partit. 
Apasionadamente. || estimar APASSIONADAMENT, 
CEGAMENT. 

APASSlONADiSSIMAMENT. adv. m. sup. Apa- 
sionadisimamente. 

APASSIONAR. v a. Anl. Excitar alguna passió. 
Apasionar 

APASSIONARSE. v. r. Aficionarse excessivanient 
a alguna persona o cosa. Apasionarse. || Pendre ab 
passió el partit d' algú. Apasionarse 

APASSIONAT, DA. adj. Qui obra ab passió. Apa- 
sionado. II E.\'AM0RAT. II DESITJÓS. 

APASSIONAT DE MALALTÍA. Loc. anl. APODERAT DF. 
MALALTÍA. 

EL QUI ESTÁ APASSIONAT NO VOI, ÉSSER CONSOLAT, 
Ref. Denota que '1 qui está posseit d' alguna passió 
110 's trova en estat d' adnietre consol. Hombre apa- 
sionado, no quiere ser consolado. 

APASTURAR. v. a. Anl. Donar pastura al bestiar. 
Apacentar. 

ÁPAT. m. Fani. Diñar, barenar o sopa^- abundan t. 
Comilona, merendona. || Lo que 's inenja coniun- 
nient o els meniars que 's fan al día, y se diu: he fet 
un bon ápat; ó faig tres ápats al día. 

APATÍA, f. Indiferencia, inseusibilitat. Apatía || 
Deixadesa, indolencia, falta de vigor y energía. 
Apatía. 

APÁTICH. CA. adj. Qui es mólt deixat o poch 
sensible. Indolente, apático. 

APATICICAR v. a. Adobar una cosa provisoria- 
ment. Chapucear. 

APATITA. Miner. Fosfat de cals natural de color 
blanch, blavench, groguench, rogench, violat o vert. 
Apatita 

APEAMENT m. L' acció de baixar de cavall. 
Apeamiento. 

APEAR. V. a. Baixar a algú de cavall O carruatge. 
Apear, desmontar. |1 Met. Deixir a algú sense l'em- 
pleu que tenía. Apear. 



APEARSE. V. r. Baixar de cavall o d' algún ca- 
rruatge. Apearse. 

APEARSE EN ALTRA POSADA, ff. Met. Pera despedir 
a algú neganlli lo que demana. A otra puerta, que 
ésta no se abre. A ¡a vuelta lo venden linio. 

APEAT, DA. p. p. Apeado. 

APEDASSADOR, A. m. y f. Qui apedassa. Re- 
mendón. 

APEOASSAiVlENT. m. Obra d' apedassar. Re- 
miendo. 

APEDASSAR. v. a. Fosar, cosir pedassos a la 
roba dolenta. Remendar, aderezar. || Met. Corretgir, 
esnienar. Remendar. || Acomodar una cosa a un' al- 
tra, pera suplir lo que li falta. Remendar. 

QUI APEDASSA SON TEMPS PASSA. Ref. Aconsclla '1 

cuidado que devém tindre en les coses pera que du- 
rin. Remienda ó adoba tu paño, pasareis tu año. 

QUI NO TE DONA NI BAGASSA ELL METEIX S' APE- 
DASSA. Ref. Indica que qui no te qui '1 cuidi, s ha de 
cuidar ell mcteix. 

APEDASSAT, DA. p. p. Remendado, aderezado. 
II ESPALLIFAT. 

APEDESSAR. v. u. Anl. y 'Is seus deriváis. Ape- 
dassar. 

APEDREGADOR. m. Qui lira pedrés. Apedreador. 
!1 Lloch ont s' ajuníen els xicots pera apedregarse. 
Apedreadero. 

APEDREGAMEN T. m. L' acció y afecte de ape- 
dregar. Apedregamiento, apedreo. || Coinbat d' uns 
xicots ab altres tirantse pedrés. Pedreo. || FER pe- 

DRADES. 

APEDREGAR. v. a. Tirar pedí es. Apedrear. || v. 
n. Caiire pedra o calaniarsa mólt grossa. Granizar, 
apedrear. || Met. Parlar ab mal modo. Apedrear. 

APEDREGARSE. v. n. Patir dany ab la pedra o 
calaniarsa les produccions del camp. Apedrearse. || 
r. Tirarse pedras intituament. Apedrearse. 

APEDREGAT, DA. p. p. Apedreado. 

APEGADiS, SA. adj. Lo que s' apega. Pegajoso, 
pegadizo. |1 Enconianadís. Pegadizo, contagioso. || 
Met. Suau, gustos, atractiu, cóm: tráete apegadis. 
Pegajoso. 

APEGADÍSSIIVI, A. adj. sup. Apegadísimo. 

APEGADURA. f. L' acció de apegar. Pegadura. 

APÉGALOS, A. adj. Pegajoso. || Qui 's convida ell 
meteix. Pegote. |i iii. Bol. Planta indígena de la fani. 
de les rubiácees, de tronch prini y aspre y quins 
fruits globulosos son cuberís de pels que s' enganxen 
per tot. Amor de hortelano. 

APEGAMENT. m. Acció de apegar ab engrut. 
Apego. 

APEGAR. V. a. Enganxar ab goma o pasteles una 
cosa ab un' altra. Pegar. || Juntar els marbres. Em- 
pelechar. II Encomanar. Pegar. || SOLDAR. 

APEGARSE. V. r. Agafarse una cosa ab un' altra. 
Pegarse. || Encomanarse algún mal vici, etc. Conta- 
giarse, pegarse. |l Met. Tindre luólta inclinació a al- 
gú. Pegarse. 

APEGAT, DA. p. p. Pegado. || adj. Apassionat. 
Apegado. 

APEGO, m. Afieló o inclinació particular. Apego. 

APELABLE, adj. Lo que adniet apelació. Ape- 
lable. 

APELACIÓ. f. L' acte d' apelar. Apelación. || RE- 
LACIÓ, ALUSIÓ. 

DESAMPARAR L' APELACIÓ. fr. For. No seguirla. De- 
samparar la apelación. 

DONAR PER DESERTA L' APELACIÓ. fr. For. Declarar 
el jutge haver passat el temps en que 1' apelant podía 
portar la causa al tribunal superior. Dar por desierta 
la apelación. 

INTERPOSAR APELACIÓ. fr. For. Apelar a un jutge 
superior. Interponer apelación. 



120 



APE 



API 



MILLORAR L' APELACió. fr. For. Fundarla devant 
d' un jutge superior. Mejorar la apelación. 

NO HAVERHI O NO TINDRE APELACIÓ. fr. Fam. No 
tindie reiiiei o recurs alguna cosa. No haber ó no te- 
ner apelación. 

APELADOR, m. y 

APELANT. ni. Qui apela. Apelante. 

APELAR. V. n. For. Recorre al tribunal superior 
pera que s' anuli la sentencia que 's creu injusta. 
Apelar. || Met. Recorre, cercar remei pera alguna 
cosa. Apelar. || Referirse una persona a un' altra cóni 
a justiíicatiu de lo que 's preté provar. Apelar. 

APELAT, DA. p. p. Apelado. 

APELATIU. adj. Gram. Nóni que convé a tots 
els individuos d' una nieteixa especie. Apelativo, 
común. 

APELFAR. V. a. Donar a una roba 1' aspecte de la 
pelfa. Afelpar. 

APELFAT, DA. p. p. Lo que sembla pelfa. Afel- 
pado. 

APELLARSE, v. r. Cubrirse naturalnient de pell 
una llaga o ferida. Encorarse, encorecerse, cica- 
trizarse. 

APELLAT, DA. adj. Encorado, encorecido, cica- 
trizado. 

APELLIDAR, v. a. Ant. Proclamar. 

APELLIDO, u). Ant. Crit de convocado del poblé, 
usat a Aragó per 1' estil de Vía fora somatent, de Ca- 
talunya. II Cognóin, nóni de casa. Apellido. 

APENAR, a. Causar pena, afligir. Apenar. 

APENES, adv. mod. en PROUFEINES. 

APÉNDIX. ni. Adició, suplement a alguna obra o 
tractat. Apéndice. || Conjunt d' escates a manera de 
trossos de fuUes que teñen a llur base alguns pecíots. 
Apéndice. || Zool. Part del cós animal unida a una 
altra de principal. Apéndice. 

APENDRE. V. a. Adquirir coneixemenls d' alguna 
cosa per niedi del estiidi y aplicació. Aprender. 

APENSADAMENT. adv. m. Ant. A dretes, ab pre- 
via meditació. De pensado, de intento. 

APEPSIA. 111. Med. Digestió dolenta. Apepsia. 

APERCEBIMENT. m. Acció y efecte d'apercebir. 
Apercibimiento. 

APERCEBIR. v. a. Preparar lo necessari per algu- 
na cosa. Apercibir. || Amonestar, advertir. Aperci- 
bir, amonestar. |1 For. Requerir a algú ab conimi- 
nació de pena o cásticli pera que fassi lo que se li té 
manat. Apercibir. |! percibir, entendre || descu- 
brir. 

APERCEBRE. v. a. Ant. y es deriváis. Apercebir. 

APERCEBUT, DA. p. p. D' apercebir o apercebre. 
Apercibido, da. 

APERFIDIA. ni. adv. Ab enipenyo, a competencia. 
A porfía. 

APERGAMINAT, D. a.ij. Semblant al perganií. 
Apergaminado. 1| Fig. Se diu d' aquell qu' está molt 
secli o niagre. Apergaminado. 

APERIBIR. V. a. Ant. Presentar, manifestar. Ex- 
hibir. 

APERITIU, VA. adj. Med. Medicament o remei que 
serveix pera combatre les obstruccions de les víes 
digestives. Aperitivo. || Lo que fa vindre gana de 
nienjar. Aperitivo. 

APERTAMENT. aJv. m. Ant. Obertament. Abier- 
tamente, descubiertamente. || Sense reserva, fran- 
canient. Abiertamente, francamente, sin reserva. 

APERTURA, f. Más. Introducció musical d' uiia 
ópera. Obertura. || Inaugurado. Apertura, inaugu- 
ración. 

APESARADAIVIENT. adv. m. Trlstanient. Apesa- 
radamente. 



APESARAR. V. a. Ant. Causar pesar o sentiment. 
Apesadumbrar. 

APESARARSE, v. r. Pendre pesar. Apesadum- 
brarse. 

APESARAT, DA. p. p. Apesadumbrado, pesa- 
roso. 

APESTAR, v. a. Causar o comunicar la peste. Apes- 
tar. II Fer mólt mala olor alguna cosa. Apestar. |1 
Met. fam. Fastiguejar, enfadar. Apestar, ¡j Viciar, 
corrompre 'Is costúnis. Apestar. 

APESTAT, DA. p.p. Apestado. 

estar APESTAT D' ALGUNA COSA. fr. fam. Havernhi 
niólta abundor. Estar apestado de alguna cosa. 

APÉTAL. adj. Se diu de les flors que no teñen 
petáis. Apétalo. 

APETEIXER. v, a. Tindre ganes o desitjs d'aiguna 
cosa. Apetecer. 

APETIR. V. a: p. u. APETEIXER. 

APETIT. m. Gana de nienjar. Apetito, gana de 
comer. || Desitj veement. Apetito. |1 Met. Lo que 
excita '1 desitj d' alguna cosa. Apetito, gollería. || 

ANTOIX. 

APETIT CARNAL. Desitj luxuriós. Apetito carnal. 

DONAR APETIT Y POSAR EN APETIT. Excitarlo. Ex- 
citar, avivar el apetito. 

ENGENDRE 'S L' APETIT. f. Excitarse la gelosía de 
les besties, y la passió del amor en les persones. Re- 
calentarse. 

REFRENAR ELS APETITS. Moderar les passións. Re- 
^renar, domar las pasiones. 

TINDRE APETIT. fr. APETEIXER. 

APETIT, DA. adj. Apetecido. 

APETITARSE. v. r. APETITIRSE. 

APETITIU. adj. Fil. Que s' aplica a la potencia o 
facultat d' apeteixer. Apetitivo. || APETITOS. 

APETITOS, A. adj. Menjar que excita 1' apetit. 
Apetitoso II Met. Dit de qualsevol cosa que móu el 
desitj. Apetitoso, atractivo. 

APETITS. m. pl. Requisits, guisadets apetitosos. 
Gollerías. 

APIADAR. V. a. Conmoure, enternir. Apiadar. 

APIADARSE. V. r. Compadeixer's, tindre pietat. 
Apiadarse. 

APIADAT, DA. p. p. Apiadado. 

ÁPICE, m. Extrém superior o punta de qualsevol 
- cosa. Ápice. il_El punt mes intrincat d' una dlficul- 
tat o qüestió. Ápice. !| Met. La mínima part ü' al- 
guna cosa. Ápice, pizca. 

ESTAR ALS ÁPICES, fr. Entendre ab perfecció una 
cosa. Estar en los ápices de una cosa. 

NO DISCREPAR EN UN ÁPICE. No excedir en res. No 
exceder en un átomo. 

APICULTURA, f. Alt de cuidar les abelles. Api- 
cultura. 

APILAMENT. m. La acció y efecte d'apilar. Amon- 
tonamiento. 

APILAR. V. a. Posar una cosa demunt de les altres 
fent pilao munt. Apilar, amontonar. || Met. Barrejar 
mdltes especies sense elecció ni ordre. Amontonar. 

APILARSE V. r. APILOTARSE. 

APILAT, DA. p. p. Amontonado. 

APILOTAMENT. m. Apilament. Amontonamiento. 

APILOTAR. V. a. Apilar ATERROSSAR. 

APILOTARSE. v. r. Juntarse de cop mólts indivi- 
duos. Agolparse. || Enredarse, ferse pilotes o terros- 
sos. Envedijarse, aterronarse. || Met. Barallarse. 
Empelotarse, envedijarse. 

APILOTAT, DA. p. p. Agolpado. Ij Envedi- 
jado. 

APINYAMENT. m. La acció y efecte de apinyar. 
Apiñadura, apiñamiento. 



APL 



APL 



121 




APINYAR. V. a. Juntar niólt estretametit unes co- 
ses ab altres. Apiñar, coser. || n. Bol. Formar pinya 
o ull les plantes. Repollar. 

APINYARSE. V. r. Juntarse les coses apretantse 
les unes ab les altres. Apiñarse. 

APINYAT, DA. p. p. Apiñado. |! adj. Lo que té 
figura de pinya. Apiñado. 

APIREXIA. f. Med. La ausencia o cessació de febrc. 
Aplrexia. 

APIRO, A. adj. Qu/nz. Cós refractari al foch. Apiro. 
APIROTAT, DA. adj. Ant. AVOL, dolent. 
APIT. ni. Bot. Planta d' horta o borda de la fami- 
lia de les umbelíferes, quines fulles, Uargues y vui- 
des, son menjívoles quan han estat colgades de térra 
fins a determinada alsada. Apio. 
II — BORT. Varietat del ante- 
rior que 's cría a monlanya. 
Apio silvestre, perejil de asno. 
II — D'AiOUA. El que's cría en 
els aiguamolls. Apio de lagU' 
ñas ó palustre, perejil de agua. 
II — DE CAVALL. Planta de 
igual familia que les anteriors; 
es borda, niés les senes arrels 
y brots tendres son nienjívols. 
Apio caballar. || — DE GOS. 
Planta mólt semblanta al juli- 
vert; es verinosa. Apio ó pere- 
jil de perro, cicuta menor. || — 
DE MACEDONIA. El qu' es seni- 
blant al julivert bort; té la flor 
blanca en forma de rosa y és 
mólt aromátich. Levistico, perejil de Macedonia. 

APURAR. V. a. Vulg. Embestir pit a pit. Acome- 
ter. II Dir fástichs. Abochornar, denostar. 

APITRAT, DA, p. p. Denostado. || Corrido, con- 
fuso. 

APLACAR. V. a. Art. y Of. Posar o encolar gruixos 
o íulles deninnt d' altra fusta. Aplacar. || — AB COLA. 
Posar la cola demunt del gruix o la fullola que s'en- 
cola. II Sostindre per medí de la cola, el calor del 
aiguacuit. || — AB martell. Estendre la fullola ama- 
rada d' aiguacuit demunt la fusta que 's vol aplacar, 
y passar 'lii el martell, pél llarch, pél través y diago- 
nalment, fins a treure tot 1' aiguacuit sobren. || Si 
la fullola está posada en sentit diagonal, se din: 
Aplacar en diagonal. 

APLANADOR. m. Qui aplana. Aplanador, alla- 
nador. 

APLANADURA. f. Ant. La acció d' aplanar. Apla- 
namiento, allanamiento. 

APLANAMENT. m. Acció y efecte d' aplanar. 
Aplanamiento, allanamiento. 

APLANAR. V. a. Posar plana alguna supeificie. 
Aplanar, allanar. || Caure una cosa demunt d'una 
altra, xafantla o fentla malbé. Hacer tortilla, aplas- 
tar. II Tirar a térra, destruir, arrunar. Arrasar. || 
Oprimir. Atortujar. || Dit del fusell, escopeta o arma 
semblant, posarla en direcció pera dispararla. Apun- 
tar. II Ter. Planxar. || ribotejar, assarronar, i. 
II Met. Apaciguar, aquietar. Allanar. || Facilitar els 
medís pera la consecució d' alguna cosa. Allanar. || 
Aturdir, deixar pasmat a algú. Aplanar. 

APLANAR LES COSTURES A LA ESQUENA, fr. Met. fam. 
ASSARRONAR. 

APLANAR EL BASTÓ. Pegar de plá. Terciar el bastón 
ó el palo. 

APLANARSE, v. r. Caure a plóm algún edifici. 
Aplomarse, aplanarse. || Met. Subgectarse a algu- 
na llei o tráete. Allanarse. 

APLANAT, DA. p. p. Allanado, aplanado. || 
Met. Aturdit, aixafat. Aplastado. 

APLANAVIUS. m. pl. Eina de ferro ab encaix que 

DIC. CAT.— T. I.— 16. 



usen els sellers pera treure 'is canlells ais vius. Ma- 
tacantos. 

APLANTILLAR, v. a. Ajusfar una cosa a la plan- 
tilla. Aplantillar. 

APLASSAMENT. m. Acció y efecte de aplassar. 
Aplazamiento. 

APLASSAR. V. a. Citar, convocar, cridar per temps 
y llócli senyalat. Aplazar, señalar día. 

APLASSAT, DA. p. p. Aplazado. 

APLASTAR. V. a. Aixafar alguna cosa. Aplastar. 

APLATAR. V. a. Ant. AMAGAR. 

APLATARSE, v. a. Ant. AJUPIRSE, AjOCARSE. 

APLAUDIR. V. a. Celebrar ab páranles o denios- 
tracions d' alegría alguna persona o cosa. Aplaudir. 

APLAUDIT, DA. p. p. Aplaudido. 

APLAURE. V. n. Ant. PLAURE. 

APLAUSO, m. Aprobado o alabanía pública en 
deniostració d' alegría Aplauso. 

APLECH. m. Munió de gent reunida. Gentío, 
golpe de gente, jj La corfluencia de móltes coses a 
un meteix lloch. Acogida. || Rotllo de gent. Corro, 
corrillo. II Viatge de devoció a alguna ermita. Rome- 
ría II Ant. FIRA. II Indigestió de ventrell. Asiento. 

D' APLECH Y DE FONTADA, MÓLTA DONA IX AFRON- 
TADA. Ref. Dona a entendre que nioltes vegades les 
devocions se preñen per pretext pera la diversió y *1 
plaer. Romería de cerca, muclio vino y poca cera. 

APLEGA. f. Acció d' aplegar la cullita. Recolec- 
ción. 

APLEGADA, f. APLEGA. 

APLEGADÍS, A. adj. arreplegadís. 

APLEGADOR. m. CAPTAiRE. || Mena de caixó de 
fusta obert de devant y ab un mánech derrera, que 
serveix pera arreplegar les esconibraríes. Cogedor. 
II Rotllo petit d' eslora que 's posa sota les llantie?, 
o que serveix pera recullir les escombraríes. Coge- 
dor, valeo. II Llóch ont s' arreplega gent de móltes 
nacions. Emporio. 

APLEGADURA. f. V acte y efecte d' aplegar. 
Allegamiento. 

APLEGAR. V. a ARREPLEGAR. II ARRIBAR. || CAPTAR, 
CULLIR. 

APLEGARSE, v. r. Arreplegarse, reunirse, jun- 
tarse. 

APLER adv. m. Sense fer soroll o ab ven baixa. 
Quedo, paso, pasito. |l Ant. Ab cuidado, sense preci- 
pitado. Quedo, quedito. || A poch a poch. Poco á 
poco, á paso sosegado, paso entre paso. 

APLERET. adv. m. APLER. 

APLESTÍA. f. Med. Faní canina, voracitat. Aples- 
tía. 

APLET. s. m. Llóch ont s' arraplega '1 bestiar. 
Soto. 

APLETAR. V. a. Recullirse el bestiar en algún pa- 
ratge. Majadear, cubilar. 

APLETAT, DA. p. p. Majadeado. 

TERRA APLETADA. fr. Lloch ont fan nit els pastois 
y el bestiar. Majada. 

APLICABLE, adj. Lo que 's pot aplicar. Aplicable. 

APLICACIÓ. f. L' acció d' aplicar o d' aplicarse. 
Aplicación. || L' esmero, diligencia y cuidíido ab 
que 's fa alguna cosa, particularment referintse al 
estudi. Aplicación. || L' acció d' acomodar alguna 
especie, text o passatge. Aplicación. || Destinar al- 
guna cosa a r US que deu tíndre. Aplicación. |1 
Astron. El moviment ab que '1 planeta mes velos se 
va acostant al que ho és menys. Aplicación. || For. 
ADJUDICACIÓ. 

APLICADA, f. Geoni. La ratlla recta tirada d' un 
punt de la circunferencia o d' una córba perpendicu- 
larment al séu diametre. Aplicada, ordenada. 



122 



APO 



APO 



APLICADÍSSIM, A. adj. sup. Aplicadísimo. 

APLICADOR. in. APLICABLE 

APLICAR. V a. Juntar o posar una cosa deniuiit 
d' lina aitra. Aplicar. || Met Apropiar, acomodar al 
propósit de lo que 's tracta algún pensanient, text o 
doctrina. Aplicar. || Destinar alguna cosa a 1' us que 
deu tindre. Aplicar. II Posar atenció o enteuimeiit 
al estudi o a lo que 's fá. Aplicar. || Significar, y 
aixís se diu: aquest tenue 's pot aplicar a mbltes co- 
ses. Aplicar. II Imputar, atrijuir. Aplicar. II Imposar, 
y aixís se diu: aplicar un cásticli. Aplicar. || For. Ad- 
judicar. Aplicar. II Dedicar, destinar algú a alguna 
professíó, etc. Aplicar. 

APLICARSE V. r. Dedicarse a alguna ciencia o 
art. Aplicarse. || Váldre's algú de la sena industria. 
Ingeniarse, aplicarse. || Posar gran diligencia o es- 
mero, particularment al estudi. Aplicarse. 

APLICAT, DA. p. p. Aplicado. || adj. Qui té apli- 
cació. Aplicado. || adj. Ant. Aciornat, cuidados. Ali- 
ñoso. 

APLOiVlALLAT. adj. Lo que se sembla al plomall. 
Apenachado. 

APLOJVIAR. V n. Arq Posar a plótn. Aplomar. 1 
Examinar si les parets son a plóm. Aplomar. 

APLOMAT, DA. p. p. Arq. Aplomado, á plomo. 
II adj. De color de plóni. Aplomado. 

APNEA. f. Med. Falta de respirado, asfixia. Apnea. 

APOBRIMENT. ni. Ant. EMPOBRIMENT, POBRESA. 

APOBRIR. V. a. Anl. y '1 seus derivats. EMPOBRIR. 

Apoca, f. Carta de pago, rebut. Finiquito y 
apoca. 

FIRMAR APOCA, fr. Olor^^ar carta cid pago. 

APOCADAMENT. adv. m. Ab pocli esperit. Apo- 
cadamente 

APOCADÍSSIM, A adj. sup Mb\t pobre d' esperit. 
Apocadísimo. 

APOCALIPSIS, m. Llibre profétich escrit per 
1' evan elista Sant Joan. Apocalipsis, apocalipsi. 

APGCALIPTICH, CA. adj. Pertanyent al Apoca- 
lipsis. Apocalíptico. 

APOCAMENT. m. Falta d' esperit. Cortedad, apo- 
camiento. 

APOCARSE. V. r. Huiuiliarse, tindres en poch. 
Apocarse. |1 EncoMgirse. Encogerse, apocarse. 

APOCAT, DA. p. p. Apocado. II adj. Pusilánim. 
Apocado. 

APÓCOPE, f. Poél. Figura que suprimeix alguna 
¡letra o sílaba al íí de dicció. Apócope. || Anat. Am- 
putació d' alguna part del eos. Apócope 

APÓCRIF, A. adj. Fabulós, fingit. Apócrifo. || Lli- 
bre d' un autor suposat o que no mereix crédit. Apó- 
crifo. 

APÓCRIFAMENT adv. m. Ab fonaments falsos o 
iucerts. Apócrifamente. 

APODERAR. V. a. Donar poder a algú. Apoderar. 

APODERAR EN VELES. LoC. nállt. FORJAR VELA. 

APODERARSE, v. r. Ferse amo d' alguna cosa. 
Apoderarse. 

APODERAT, DA. p. p Apoderado. |i m. Procura- 
dor. Apoderado, poder habiente. 

CONSTITUIR APODERAT. fr. For. Anomenarlo ab to- 
tes les formalitats de la llei. Conslitiiir apoderado. 

ESTAR APODERAT DE MALALTÍA. Loc. ant. Estar ata- 
bal fortanient d' alguna nialaltía. Estar atacado de 
enfermedad. 

APÓDOSIS. f. Ret. Segon membre d' una oració, 
per medí del qual se completa y acaba '1 sentit de 
aquélla. Apódosis. 

APÓFASIS. f. Ret. Negació. Apófasls. 

APOFILITA. Miner. Mineral en inasses, crestallisat 
en prismes quadrats y modificáis de diverses maneres; 



estructura fullosa y trencadiss , encara que un poch 
dura. Apofilita. 

APÓFISSIS. f. Anat. Eminencia natural d' un os. 
Apófisis. 

APOTEGMA, f. Sentencia breu y aguda. Apo- 
tegma. 

APOGÉU. ni. El punt en que un planeta 's trova 
mes lluny de la térra. Apogeo. || Met. El grau mes alt 
3 que pot arribar alguna persona o cosa. Apogeo. 

APÓGRAF. m. Máquina pera copiar dibuixos. Apó 
grafo. 

APOÍAR. V. a. Afavorir, ajudar. Apoyar. || Confir- 
mar alguna opinió o doctrina ab raoas o ab 1' autori- 
tat d' altres. Apoyar. |1 apuntalar. 

APOYARSE. V. r. Servirse d' algún apoi'o. Apo- 
yarse. II ESTRIBAR. 

APOÍAT, DA. p. p. Apoyado. 
ANAR APOÍAT EN EL BORDÓ. Abordonar. 
APOÍATURA Mus. Nota de mitj punt pera suavi- 
sar el tránsit d' un punt a un altre. Poyatura, apo- 
yatura. 

APOÍO. m. Lo que sei veix pera sostindre alguna 
cosa. Apoyo. || Met. Favor o protecció Apoyo. 

APÓLECH. m. Fábula o parábola que conté al- 
guna sentencia moral. Apólogo. 

APOLINAR, m. Nóm d' lióme. Apolinar. || adj. Lo 
que pertany a Apolo. Apolíneo, apolinar. 

APOLINAR (Tiberi Claudi). Biog. Célebre metge 
tarragoní de 1' época romana. 

APOLOGÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a la 
apología. Apologético, ca. 

apología, f. Discurs de paraula o par escrit que 's 
fá en defensa d' una peisona u obra. Apología. 

APOLÓGICH, CA. Lo que pertany al apólech o 
faula moral. Apológico. 

APOLOGISTA, m. Qui fa alguna apología. Apolo- 
gista, apologético. 

APOMAT. adj. Se diu del escut quj té una niá 
extesa y una bola en ella. Apomado. || adj. Semblant 
a la poma. Manzanil. 

APONCEMAT, DA. adj. Lo que té forma del pon- 
céni. Acimbogado 

APOPAR. V. a. Náii'. Posar pés a la part de la 
popa. Apopar. 

APOPLÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' apo- 
plexía o qui 'n pateix. Apoplético. 

APOPLEXÍA. s. f. Malaltía que tot d' un plegat 
sospén tota sensació y moviment, sense interrompre 
la ciiculació de la sanch. Apoplegia. [| Vulgarment 
se 'ii diu: FERIDURA. 

APOQUIR. V. a. Atxiquir. 

APORCAR. V. a. Senyalar porqués. Amelgar, 
aporcar. 

APORCELLANAT, DA. adj. Semblant a la porce- 
llaiia. Aporcelanado. 

APORISMA. ni. Med. Tumor que 's fá per derra- 
mament de la sanch entre carn y pell, quan al san- 
grar s' ob.'e mes la vena que '1 cutis. Aporisma. 

APORISMARSE. v. r. Med. Ferse aporisma. Apo- 
rismarse. 

APORREIAR. V. a. Ataconar, pegar bastonades. 
També s' usa cóni recíproch. Aporrear. 

APORRONAR. v. a. Injuriar, dir fástichs. De- 
nostar. 

APORTAR, v. n. Nául. Pendre port. Aportar. || 
PORTAR. 

APORTARSE, v. r. PORTARSE. 
APOSAR. v a. Ant. Aplicar una cosa a un' altra. 
Aplicar, componer. || Acumular, imputar. || v. a. 
I.MPOSAR 



APO 



APR 



123 



APOSCEMA. f. Med. Pás rápit deis huniors c¡' una 
part del eos a 1' altra. Aposcema. 

APOSEMA. Farm ant. Confecció medicinal d' lier- 
bes y altres dio^iies. Apócima, pocema, apócema. 

APOSENTADOR, A. m. y f. Qui aposenta. Apo- 
sentador. II Qui, en les jornades que fan les persones 
reials, s' adelanta a disposar 1' allotjanient. Aposen- 
tador de camino. || Ant. El qui senyalava '1 camp 
qu' liavía d' ocupar 1' cxércit. Aposentador. || — DE 
CASA Y CORT. Vocal de la junta d' aposentos que te- 
nia vot en tot lo pertanyent a ells. Aposentador de 
casa y corte. \\ — MAJOR DE CASA Y CORT. El president 
de la junta d' aposentos. Aposcnlador mayor de casa 
y corle. || —MAJOR DE PALACIO. El qui cuida de la se- 
parado deis quartos de les persones reials y la de- 
signació de Ilóchs pera oficines y habitacions deis 
que han de viurer diiis del palau. Aposentador mayor 
de palacio. 

APOSENTAMENT. ni. L' acció y efecte d' aposen- 
tar y aposentarse. Aposentamiento, hospedaje. 1| 
Ant. APOSENTO. 

APOSENTAR, v. a. Donar casa y habitado a algú. 
Aposentar. 

APOSENTARSE, v. r. Allotjarse. Hospedarse, 
alojfrse, aposentarse i Establirse en alguna part 
cóni a cap de familia. Poner casa, aposentarse. 
APOSENTAT, DA. p. p. Aposentado. 
APOSENTET. ni. dim. Aposentillo. 
APOSENTO, ni. Qualsevol quarto o sala d' una 
casa. Aposento. || Posada. Hospedaje, aposento. || 
Ais teatres qualsevol pessa d' ont se veu la repre- 
sentació. Aposento. H —DE coRT. Habitado deis mi- 
nistres y criats de la casa reial a la cort. Aposenlo 
de corte. 

APOSICIÓ. f. Gram. Figura que 's fa quan se po- 
sen dos o mes substantius seguits sense cap con- 
junció que 'Is separi, perqué pertanyen a una nietei- 
xa cosa, cóm: Barcelona delicia de Cataluña. Apo- 
sición. 

APOSIÓPESIS. f. Reí. Reticencia, elipsis, omisió- 
APÓSIT. ni. Mcd. Reniei que s' aplica exterior- 
ment. Aposito. I| Conjunt de venes, draps y ungüents 
que 's posa deniunt d' una llaga o ferida. Aposito. 

APOSPASMA. f. Med. Descontinuado violenta de 
les parts orgániques. Apospasma. 

APOSTADOR, A. ni. y f. Qui fá una posta. Apos- 
tador. 

APOSTAR. V. a. Jugarse alguna quantitat els que 
disputen sobre si és o no alguna cosa. Apostar. || 
Posar una o mes persones o cavalcadures en un llócli 
determinat pera un fí qualsevol. També s' usa cóm 
rccíproch. Apostar. 

APOSTASiA. f. Negació de la fé de Jesucrist, re- 
butía y protessada en el baptisnie. Apostasía. |1 La 
deserció pública del instituí o relligio qu' algú pro- 
fessava. Apostasía. 

APÓSTATA, m. Qui comet apostasía. Apóstata. 
APOSTATAR, v. a. Negar o apartarse de la fé de 
Jesucrist, rebuda en el baptisnie. Apostatar. || Aban- 
donar algún individuo 1' instituí relligiós a que per- 
tanyía. Apostatar. || Abandonar un partit pera pas- 
sarse a un altie o cambiar d' opinió, d' idees o de 
doctrines. Apostatar. 

APOSTÁTICH, CA. adj. Lo pertanyent a la apos- 
tasía. Apostático. 

APOSTERMA. f. Ant. Posterma. 
APOSTILLA, f. Nota breu al niarge deis escrits. 
Apostilla. 

APOSTILLAR, v. a. Posar notes margináis. Pos- 
tillar. 

APÓSTOL, m. Cada un deis dotze principáis dei- 
xebles de jesucrist, ais qiials enviá a predicar 1' Evan- 
geli per tot el inón; per antonomasia San Pau. Após- 



tol II Enibaixador, enviat. Apóstol, enviado, emba- 
jador. II pl. Fam. DIMISSORIAS. II CARTA CREDENCIAL. 
II For. Testinioni d' apelado. Coilas de apelación. 

ÉSSER UN BON APÓSTOL, fr. Met. fam. Denota que 
algú és niólt astut. Ser buena hipoteca, buena breva, 
linda caña de pescar. 

APOSTOLAT. m. Ofici d' apóstol. Apostolado. || 
La congregado deis Apóstols o el colegí apostólicli. 
Apostolado. II Lesiniatges deis c'otze Apóstols. Apos- 
tolado. 

APOSTOLICAL. adj. APOSTÓLICH. 

APOSTÓLICAMENT. adv. in. D' un modo apostó- 
lich. Apostólicamente. 

APOSTÓLICH, CA. adj. Lo que pertany ais após- 
tols o al papa. Apostólico. || m. pl. Heretges que vo!- 
gueren imitar ais apóstol?.- Apostólicos. 

A LA APOSTÓLICA. Sense aparato; ab nienys conio- 
ditat y companyia de la cue correspon. A la ligera. 

APOSTOLÍNS. m. pl. Rdligiosos que en el si- 
gle XIV feien vot d' imitar la vida deis Apóstols. 
Apostolinos. 

APOSTROF. 111. Gram. Signe que representa la 
supresió d' una lletra. Apóstrofo. 

APOSTROFAR, v. a. Dirigir la páranla a algú. 
Apostrofar. || Dirigir a algú páranles desagradables 
o mortificantes. Apostrofar. || Fig. Rependre, renyar. 
Apostrofar. 

APOSTROFE, f. Rct. Figura que consisteix en di- 
rigir la páranla a alguna persona o cosa quan se fá 
un discurs. Apostrofe. 

APOTÁCTICA. f. Secta qu' ensenyava que '1 re- 
nunciar les riqueses era de precepte. Apotáctica. 

APOTECARI. m. Qui prepara o ven les medicines. 
Boticario. 

APOTECARÍA. f. La botiga del apotecari. Botica. 

APOTECARIESSA. f. Muller del apotecari. Mujer 
del boticario. 

APGTEGIVIA. m. Dit bréu ysenfenciós. Apotegma. 

APOTEOSIS, f. Ceremonia supersticiosa ab que 
els pagáns posaren a llurs héroes y enipeíadors entre 
llurs déus. Deificación, apoteosis. 

APÓTOME. ni Alg. Diferencia entre dues qi anti- 
tats inconmensurables que 's sumen pera compondré 
els binoniis, trinomis, etc. Apótome. || Más. Part que 
queda d' un ló, quan se (reu el seniitó major. Apó- 
tome. 

APRECI. 11). La estimació que 's fa de les persones 
o coses Aprecio 

APRECIABLE. adj. Lo qu' es digne d' apreci. 
Apreciable. * 

APRECIACIÓ. f. Avaluado. Valuación, tasa. 

APRECIADÍSSIM, A. adj. sup. Apreciadísimo. 

APRECIADOR, A. ni. y f. Qui aprecia. Apre- 
ciador. 

APRECIAIVIENT. m. APRECI. 

APRECIAR. V. a. Avaluar. Apreciar, tasar. || Ca- 
lificar, estimar. Apreciar. 

APRECIAT, DA. p. p. Apreciado. 

APKECIATIU, VA. adj. Lo perlauyent al apreci o 
eGi:inia que 's fá d' alguna cosa. Apreciativo. 

APREENDRE. v. n. Imaginar. Imaginar, aprehen- 
der. II FU. Concebir les especies de les coses sense 
fer judici d' elles o sense afirmar ni negar. Apre- 
hender. 

APREÉNSIÓ. f. L' acció y efecte d' apreendre. 
Aprehensión. || El fals concepte que la iniaginació 
nos fa formar sobre alguna cosa. Aprehensión. || La 
primera operado del entenimeut ab que 's perce- 
beixen les idees per niedi deis sentits. Aprehensión. 
II EMBARCH, SEGREST. || f. En la fisiología r acció y 
efecte d' agafar els allments ab les dents incisives. 
Aprehensión. 



124 



APR 



APR 



APREENSIU, va. adj. Se diu de la persona que ab 
poch fonament coiicebeix idees de por o recel. Apre- 
hensivo, li Lo que pertauy a la facultat de apreendrc. 
Aprehensivo. 

APREGONIMENT. ni. Ani. Congost de riu entre 
dues niontanyes. Hocino. 

APREGONIRSE. v. r. Ant. Se deia deis rius que 
corren entre serres, per fraus o per paratges estrets 
y fondos. Ahocinarse. 

APREGONIT, DA. p. p. Ahocinado, da. 

APREM!. ni. L' acció y efecte d' apremiar. Apre- 
mio. II For. Mananient del jiitge que obliga a cumplir 
alguna cosa. Apremio, compulsión. 

APREMIADOR, A. m. y f. Qui apremia. Apre- 
miador. 

APREMIADORA, f. Anl. Apremi. 

APREMIAR. V. a. Obligar, compelir. Apremiar, 
compeler. 

APREMIAT, DA. p. p. Apremiado. 

APRENEDOR. m. Ant. y 

APRENENT, A. ni. y f. Qui aprén algún art u ofici 
o bé fá feines auxiliars en el nieteix, c6m: el nianxai- 
le en la nianyeria, etc. Aprendiz. 

APRENENT DE PORTUGAL QU' ENCARA NO SAB COSIR 
Y JA VOL TALLAR. Rcf. Denota que mólts no saven 
fer lo fíícil y volenfer lo difícil. Aprendiz de Porlugal, 
no sabe coser y quiere corlar. 

APRENENTATGE. ni. Tenips que 's triga a apen- 
dre algún ofici o art y 1' acte d' apéndrel. Aprendi- 
zaje. 

SEMPRE S' HA DE PAGAR L' APRENENTATGE. fr. De- 
nota que 'Is travalls y contratenips fan prudents ais 
liomens. Potros cayendo y mozos perdiendo, van ase- 
sando. 

APRÉS, A. p. p. D' apendre. Aprendido || adv. 
ordinal. Després. || A mes d' aixó. A más de eso. |l 
prep. DESPRÉS II prep. CERCA. II adj. Anl. INSTRUIT. 

APRÉS FORT POCH. ni. adv. Després de mólt poch 
temps. Después de muy poco. 

APRESSADAMENT. adv. ni. Ant. APRESSURADA- 
MENT. 

APRESSADOR, A. ni. y f. Qui apressa. Apresa- 
dor. II Lladre de mar. Pirata. 

APRESSAMENT. m. L' acció y efecte d' apressar. 
Apresamiento. 

APRESSAR. V. a. Fer presa. Apresar. ll Robar 
una embarcació els pirales. Apresar. I| v. a. APRE- 
SSURAR. 

APRESSARSE. v. r. Anar depressa., Apresurarse. 

APRESSAT, DA. p. p. Apresado. || APRESSURAT, 
cuirAT. 

APRESSURACIÓ. f. APRESSURAMEnt. 

APRSSURADAMENT. adv. m. Apresuradamen- 
te, presuroramente. || Ab precipitació y confusió. 
Apresuradamente. 

APRESSURAMENT. m. L' acció y efecte d' apres- 
surar, o apressurarse. Apresuraclón. 

APRESSURAR. v. a. Donar pressa. Apresurar, 
acelerar. 

APRESSURAR EL PAS. Caminar mes depressa. Apre- 
tar, adelantar el paso També s' usa cóm recíprocli. 

ENCARA SON A ROMA 'LS QUE M' APPESSUREN. Loc. 
Denota que algú no vol eixir del pas regular. Nadie 
nos sigue el alcance. 

APRESSURAT, DA. p. p. Apresurado. || adj. 
Qui va, o fá les coses depressa. Apresurado, acele- 
rado, presuroso. 

APRESTAR. V. a. aparellar, preparar 

APRETADA f. L' acció y efecte d' apretar. 
Apretón. 

APRETADAMENT. adv. m. Estretament. Apreta- 
dament, estrechamente. 



APRETADET. m. dim. Apretadillo. 

APRETADÍS. adj. Flonjo, blá, que fácilnient se 
comprimeix. Apretadizo. 

APRETADÍSSIM, A. adj. sup. Móltapretat. Apre- 
tadíssimo. 

APRETADOR, A. ni. y f. Qui apreta. Apretador. 
II Bina que serveix pera apretar. Apretador. 

APRETADORA, f. Cinta, corda o corretja pera 
apretar. Apretadera. 

APRETADORS. m. pl. Dos muscles que h¡ ha dins 
deis forats del ñas. Apretadores. 

APRETADURA, f y 

APRETAMENT. m. APRETADA. 

APRETAR. V. a. Estrényer, comprimir. Apretar. || 
Met. Estar prop d' aconseguir a algú a qui 's perse- 
gueix. Apretar, acosar, estrechar. || Afligir, angus- 
tiar. Apretar. || Per alguna cosa ab molta intenció o 
activitat; aixís quan fá mólt fiet se diu qu' apreta 
Apretar. || Instar ab eficacia. Apretar. || Picar al ca- 
vall pera que corri. Apretar. || expremer. || OBLIGAR. 

APRETAR A CORRE, f. Fam. Posarse a corre. Apre- 
tar ó echar á correr. 

APRETAR AB ELS PEUS. a. Apretar alguna cosa per 
forsa, o donant cops ab els peus. Acalcar. 

APRETAR AVALL. Fer forsa cap avall. Acolgar. 

APRETAR LA MÁ. Castigar ab rigor. Apretar o sen- 
lar la mano. 

APRETAR LES COSTURES, fr. Ndut. Ficar mes esto- 
pes entre les pesses de fusta d' un barco. Apretar las 
costuras. 

APRETAR LES ESTOPADES. fr. Estrényer a algú en 
alguna disputa o argument. Apretarle á uno las cla- 
vijas. 

APRETAR EL PAS. fr. Caminar mes depressa. Apre- 
tar el paso, apretar ó picar de soleta. 

APRETAR EL COLSE. fr. Fam. Apretar ó hincar el 
codo. 

NO M' APRETÉU, QU3 DIRÉ LO QUE NO VOLDRÉU. fr. 
Denota que algú dirá les faltes d' un altre si 1' apu- 
ren mólt. No me apretéis, que diré lo que oir no que- 
réis. 

APRETAT, DA. p. p. Apretado. 

ESTAR APRETAT O VÉURE'S MÓLT APRETAT. Estar 
en gran perill. Estar muy apretado, ver las orejas al 
lobo. !| Estar ab molta escassesa. Estar en apuro. 

APRETÓ, m. Perill, apuro. Aprieto, estrechez, 
apretura. 

ESTAR EN APRETÓ, fr. ESTAR APRETAT. 

POSAR EN APRETÓ A ALGiJ. fr, Met. Posarlo en 
apuro. Apretar las empulgueras. 

APRETÓ, m. y 

APRETURA, f. L' opressió que pateix algú per ha- 
verhi massa concurrencia de gent. Apretadura, 
aprieto, apretón, estrechez. 

APRIMADÍSSIM, A. adj. Adelgazadísimo. 

APRIMADOR, A. ni. y f. Qui aprima, Adelgaza- 
dor. 

APRIMADURA. f. y 

APRIMAMENT. m. L' acció y efecte d' aprimar. 
Adelgazamiento. || DISMINUCIÓ. 

APRIMAR. V. a. Reduir a menys el gruix d' algu- 
na cosa. Adelgazar. || Met. Discorre ab sutilesa. 
Adelgazar. || Met. APURAR. 

APRIMAR LA PLOMA, fr. Met. Avivar 1' ingeni. Agu- 
zar el ingenio. 

APRIMARSE. V. r. Emmagrirse, enflaquirse. Adel- 
gazarse, enflaquecerse. 

APRIMAT, DA. p. p. Adelgazado. 

APROAR. V. a. Nüut. Girar la proa al vent. 
Aproar. 

APROARSE. V. pron. Ndut. Girar el barco la proa 
al vent, a la marea, a la corrent o a algún punt de- 
terminat. Aproarse. 



APT 



APU 



125 



APROAT, DA. adj. Náut. Se diu del barco iiiólt 
calat de proa. Aproado. 

APROBACIÓ. f. Acte y efecte d' aprobar. Apro- 
bación. 

APROBADÍSSIM, A. adj. sup. Aprobadísimo 

APROBADOR, A. ni. y f. Qui aproba. Aprobador. 

APROBAR. V. a. Calificar o donar per bo. Apro- 
bar. II Ant. PROVAR. 

APROBAT, DA. p. p. Aprobado. 

APROFITABLE. adj. Lo que 's pot aprofitar. Apro- 
vechable. 

APROFITADAMENT. adv. m. Útilment. Aprove- 
chadamente. 

APROFITADOR, A. m. y f. Qui aprofita. Aprove- 
chador, aprovechante, vividor, [j adj. Qui aprofita 
lo qu' altres desprecien. Aprovechador. 

APROFITAiVlENT. m. Utilitat, profit. Adelanta- 
miento. II Progrés. Aprovechamiento, progreso. 

APROFITAR. V. a. Ésser útil. Aprovechar. 1| Em- 
plear útilinent alguna cosa, cóiu: la tena, eltemps, etc. 
Aprovechar. || Adelantar en la virtut, en els estudia, 
etc. Aprovechar, aprovecharse. || Aplicar a un altre 
destí lo que ja no pot servir per lo seu propi, c5m: 
el forro d' un vestít. etc. Aprovechar. || estalviar. || 
For. ADJUDICAR. 

APROFITAR l' OCASIó. fr. No delxarla perdre quán 
se presenta. Valerse de la ocasión; no perder, no des- 
echar ripio. 

APROFITARSE. v. r. Treure utilitat d' alguna 
cosa. Aprovecharse, utilizase. 

APROFITAT, DA. p. p. Aprovechado 

APROP. adv. y prep. PROP. 

APROPAR. V. a. y Ms seus deriváis. ACOSTAR. 
Acercar, aproximar. 

ARROPARSE, v. a. ACOSTARSE. 

APROPIACIÓ. f. L' acció d' apropiar o apro- 
piarse alguna cosa. Apropiación. 

APROPIADAJVIENT. adv. ni. Ab propietat. Apro- 
piadamente. 

APROPIADÍSSIM, A. adj. sup. Apropiadísimo. 

APROPIAR. V. a. Per a algií amo d' alguna cosa. 
Apropiar. || Aplicar a cada cosa lo que li és propi o 
convenient. Apropiar. || Met. Acomodar ab propietat 
les circunstancies o nioralitat d' un snccés al cas de 
que 's tracta. Apropiar, acomodar. || Imputar. || Fer 
que una cosa se senibli a un' altia. Asemejar. 

APROPIARSE. V. r. Pendre per sí, ferse amo d' al- 
guna cosa. Apropiarse. 

APROPIAT, DA. p. p. Apropiado, da. || adj. A 
propósit. Apropiado. 

APROPINCAR. v. a. Ant. Acercar. 

APROPÓSIT. ni. Ant. PROPÓSIT. || mod. adv. Á pro- 
pósito, al intento. 

APROXIMACIÓ. f. L' acte y efecte d' acostar. 
Aproximación || Arit. y alg. Proxiniitat que 's busca 
a una quantitat que no 's pot trovar justa. Aproxi- 
mación. II Á les rif s y loteríes la sort que guanya '1 
número próxini al premiat. Aproximación. 

APROXIM.AR. V. a. Arrimar, acostar alguna cos.i. 
Aproximar. || També s' usa cóni reciprocli. 
APROXíMAT, DA. p. p. Aproximado 
ÁPSIDE. f. Astron. Punt de 1' órbita d' un planeta 
o d' un satélite en que '1 planeta 's trova mes aprop 
o tot lo mes lluny del sol, o en que M satélite se tro- 
va 'I mes aprop o 'I mes lluny del seu corresponent 
planeta. Ápside. 

APTAIVIENT. adv. m. Ab aptitut. Aptamente. 
APTANT. Expressió abverbial composta de ab y 
tant. Entretanto, con esto. 

APTE. adj. Hábil, a propósit pera fer alguna cosa. 
Apto, idóneo, á propósito. |1 DISPOSAT. 



APTERE. adj. Entoin. S' aplica ais insectes que no 
teñen ales. Ápteros. 

APTÍSSIJVI, JVIA adj. sup. Aptísimo. 

APTÍSSIMAiVlENT. adv. m. Aptísimamente. 

APTITUT. f. Suficiencia, habilitat pera fer alguna 
cosa. Aptitud. 

APUGONARSE. v. n. Carregarse les plantes de 
pugó. Cubrirse de pulgón. 

APULITJAR. v. a. RIBOTEJAR. 

APUNT. adv. m. A PUNT 

APUNTA, m. adv. Á punta. 

APUNTACIÓ. f. Acció y efecte d' apuntar. Apun- 
tación. II Nota presa per escrit. Apunte, apuntación, 
apuntamiento. II Aí/is. La postura exacta de les no- 
tes y punts de solfa; també s' anonienen aixís les nie- 
teixes notes. Apuntación- 

APUNTADES. f. pl. Al blasó dues o mes coses 
que 's toquen per la punta. Apuntadas. 

APUNTADOR, A. m. y f. Qui apunta. Apuntador. 
II m. En les comedies, el qui está destinat pera dir lo 
que han de recitar els actors. Apuntador, consueta. 
II Á les catedrals el qui nota les faltes d' assisten- 
cia al cor. Pitancero. || Qui porta '1 coinpte deis tan- 
tos al jocli. Tanteador. || Veu del apuntador del tea- 
tre. Apunte. 

APUNTALADOR. ni. Qui apuntala les mines pera 
que no lii hagi ensulciades. Entibador. 

APUNTALAMENT. m, V acció d' apuntalar. Apun- 
talamiento, entibación. 

APUNTALAR, v. a. Posar puntáis, pilastres, etc. 
Apuntalar. || Sostindre ab puntáis o fustes les parts 
bones d' un edifici pera tirar a térra les que amenas- 
sen ruina. Apear, i! A les mines. Entibar, apuntalar. 

APUNTALAR AB FORQUETES. Assegurar ab forques. 
Se diu coniúnnient deis arbres. Ahorquillar. 

APUNTALARSE, v. r. Met. Cercar protecció pera 
el bonéxit d' una empresa. Retrecharse. 

APUNTALAT, DA. p. p. Apuntalado, apeado. 

ANAR APUNTALAT. fr. Obrar ab fonaiiient y pruden- 
cia. Caminar con pies de plomo, á paso de buey. 

APUNTAMENT. m. Apuntado. || For. Resumen 
d' un procés. Apuntamiento. 

APUNTAR, v. a. Dirigir el tret a un punt deter- 
niinat. Apuntar, asestar. || Coniensar a manifestarse 
alguna cosa, cóni: el día, etc. Apuntar, asomar, ama- 
necer. I! Insinuar o indicar. Apuntar. || Posar notes a 
un escrit pera trovar ab facilitat alguna cosa. Apun- 
tar. II Escriure conipendiosanient alguna cosa. Apun- 
tar. II A les catedrals y altres iglesies que teñen les 
hores canóniques, notar la falta d' assistencia deis 
individuos. Apuntar. |1 Tocar lleugerament alguna 
especie. Apuntar. || Colocar alguna cosa ab claus o 
tatxes sense acavarlos de clavar. Apuntar. || En al- 
guns jochs de caries, cóni: elcanet, banca, etc., posar 
deniunt la carta la quantitat que 's vol jugar. Apun- 
tar. |l Plegar les pesses de panyo y altres robes y po- 
sarhi 'i segell Apuntar. || A les comedies llegir 
r apuntador lo que representen o han de recitar. 
Apuntar. || Entre bugaderes juntar ab alguns punts 
les pesses de roba. Apuntar. || Ter. APUNTALAR. || 
Clausular, posar la puntuado a un escrit. Puntuar. 
II Ant. Punxar lleugerament. Punzar. 

APUNTARSE, v. r. CONTRAPUNTARSE, 2. || Comen- 
sar a ferse agre '1 vi. Repuntarse, apuntarse. 

APUNTAT, DA. p. p. Apuntado. 

APUNYEGADOR, A. m. y f. Qui apunyega. Apu- 
ñeteador. 

APUNYEGAR. v. a. Pegar punyades. Apuñear, 
apuñetear y apuñadar. pr. Arag. 

APUNYEGARSE. v. r. Apuñearse, apuñetearse, 
darse de puñadas. 

APUNYEGAT, DA. p. p. Apuñeteado. 



126 



AQU 



AQU 



APURADAMENT. adv. Justament. Apuradamen- 
te, precisamente, cabalmente. 

APURADOR, A. ni. y f. Qui apura. Apurador. 

APURAMENT. ni. L' acció y afecte d' apurar. 
Apuramiento. 

APURAR V. a. Purificar alguna materia, cóiii 
/' or, etc. Apurar, purificar. || Averiguar fins els ñus 
petits detalls d' algura cosa. Apurar, aquilatar. |1 
Consumir, acabar. Apurar. || Enfadar o fer perdre la 
paciencia. Apurar. 

APURARSE. V. r. Afligirse. Apurarse, acongo- 
jarse. 

APURAT, DA. p. p. Apurado. || Apretat, fal- 
tat de cabal. Apurado. 

TROVARSE O VEURE'S ÍPURAT O MÓLT APURAT. fr. 
No sapiguer d' ont treurer recuisos. Verse ó hallarse 
apurado ó en apuro. 

APURO, m. Apretó, peril. Apuro, aprieto. || 
Aflicció. Apuro. || Escassesa, necessitat. Apuro. 

APUS. ni. Astron. Constelació meridional que tam- 
bé 's diu Aucell del Paradis. Apus. 

A QUADROS. adj. Disposat en forma de quadros 
de dos colors alternadainent, a modo de taula de da- 
nies o d' escachs. jl Blas. Perqué en el blasó 's pugui 
donar aquest nóm al escut, a les pesses principáis y a 
les aligues, lleons y altres figures, lian de tindre al 
luenys vintiquatre quadros o casetes; puig fiaventn'lii « 
sois non, se diu equipolat, y ab quinze 's diu quinze 
punts d' escaclis. Les faixes, baiides, etc., n' lian de 
tindre, per lo menys, durs files y si no, s' anonienen 
campronades. Ajedrezado. 

AQUADUCTE. Vegis ACUEDUCTE. 

AQUAE CALDENSES. Geog. ant. Nóm de Caldes 
de Montbu', prov. de Barcelona, en tenips deis ro- 
nians. || — CALIDAE. Nóm de Caldes de Malavella, 
prov. de Girona, en temps deis ronians. 

AQUARELA. f. Pintura que 's fá demunt de pa- 
per, pergamí o ivori, desfent colors ab aigua y apli- 
cantlos ab pinzells de peí de maita. Acuarela. 

AQUARELISTA. f. Qui pinta aqiiareles. Acua- 
relista. 

AQUARI. m. Astron. Signe del zodíacli. Acuario. 
II ni. Hist. Enipleat encarregat de cuidar deis acue- 
diictes y de tot el demés perlanyeiit al servei d' a¡- 
giies. Acuarino. || — o AQUARiUM. in. Dipósit arti- 
ficial d' aigua en que s' lii teñen vius y visibles 
peixos, plantes, etc Acuario. 

AQUARIS. f. Secta d' heretges del sigla lil, que 
al sacrifici de la missa oferíen aigun en lloch de 
vi. Acuaria. 

AQUARTELAMENT. ni. /Xcció y efecte de aqiiarte- 
lar. Acuartelamiento. 

AQUARTELAR. v. a. Picar o tindre les trepes 
ais qiia/tels. Tamba s' usa cóni recíprocli. Acuarte- 
lar. II Nául. Carregar les veles d' una ñau que va a 
la bolina. Acuartelar. 

AQUARTELAT, DA. p. p. Acuartelado. !| Blas. 
Se diu del escut dividlt en quartels. Acuartelado. 

AQU ARTERONAR. a. Blas. Dividir un escut d' ar- 
mes desigualnient ab una banda. Acuarteronar. 

AQUÁTICH, CA. adj. Acuático. Ij pl. Heretj^es que, 
adoptant el sistema füosóficli de Tales, soslenien que 
1' aigua era un principi coetern ab Déu y causa pri- 
mera de tots els ésseis. Acuáticos. 

AQUÁTIL. adj. Lo que pertany a 1' a'gua, y en par- 
ticular lo que hi viu. Acuátil, acuático. 

AQUATINTA. f. Mena de gravat al aiguafort que 
imita 'Is dibui.xos fels a pií'zell ab tinta de Xina, se- 
pia, sulge o tinta d' escriurer. Aguatinta. 

AQUATINTISTA. m. Qui grava al aquatinta. 
Grabador al aguatinta. 

AQUEFERAT, DA. adj. Qui té quefers. Atareado. 



AQUEIX, A. pron. dein. Denota 1' obgecte igual- 
nient lluny del qui parla y del qui escolta. Ese. 

AQUELL, A. pron. deni. Que senyala la persona o 
cosa que' está mes Uuny d' un' altra. Aquel. 

AQUELLARRE. ni. Aplecli de bruixes y brulxots. 
Aquelarre. 

AQUÉST, A. pron. deni. y 

AQUET. p: on. dem. Senyala V obgecte qu' está niés 
prop del qui parla que del qui escolta. Este, aqueste. 

AQUEST ALTRE. pron. dcni. Que senyala alguna per- 
sona o cosa ab referencia a un' altra y equival a 
aquest altre o aquista altra. Esotro. 

SI D' AQUESTA ESCAPO, MAY PUS. Ref. Expressa que 
si aígú's Iliura del perill en que está, anirá ab nólt 
de cuidado. Si de esta escapo y no muero, nunca más 
bodas al cielo. Si Dios de ésta me escapa, nunca me 
cubrirá ¡al capa. 

AQUÍ. adv. 11. En aquést IIocli. Aquí. || A aquést 
llocti. Acá, aqui. || En assó cóni: aqui está I' engany. 
Aquí, ahí, en eso, en esto. || A poca distancia, cóid: 
aqui a dnes hores. Ahí. || adv. t. Ara. || Expr. Pera 
advertir que vagi aigú al lloch ont és el que '1 crida. 
Acá. II ALESHORES. 

AQUI, AQUÍ. Expr. Pera donar ánini. Aqui, Aqui. \\ 
A un meteix llocii precisainent. Aqui, aqui, aquí 
mismo. 

AQUÍ ES LO Bó. Loe. fam. Pera fer parar la atehció. 
Aqui es, ó fué ello. 

AQUÍ ESTÁ LA DiFiCULTAT. fr. Aqui és el cas. Ese es 
el diablo. 

AQUÍ VA ÉSSER TROYA. Expr. met. Que fa refació a 
alguna cosa notable siicceida en aquell lloch. Aqui 
fué Troya. 

AQUÍ METEIX. Encoiitineiit, al instant. Ahora, aqui 
mismo. 

AQUÍ Y ALLÍ. m. adv Pera denotar indeterminada- 
nient diferents lloclis. Acá y allá 

D' AQUÍ. ni. adv. De assó, cóni: d' aqui li vé la sort. 
De aqui, de es'.o. 

D' AQUÍ 'N DEVANT. ni. adv. Desde aquesta hora en 
devant. De aqui, de hoy en adelante. 

D' AQUÍ PER ALLÍ. ni. adv. D' una pnrt a altra. De 
aqui para alli. 

Fuix D' AQUÍ O IX D' AQUÍ. Loc. Ab que 's despedeix 
a algú. Quita, quilate de ahi, ó de delante. 

NO LI VÉ D' AQUÍ Loc. No depent'eix d' aixó. No 
pende de ahi el arado. 

PER AQUÍ. m. adv. A poca diferencia, cóm: eren cent 
cinquan'.a per aqui. Poco más ó menos; por ahi, por 
ahi. 

PER AQUÍ o PER LA PORTA fr. Denota o que algú ha 
de cumplir alguna cosa o s' ha de despendre d' ella. 
Errar ó quitar el banco. 

VET AQUÍ. Loc. Pera senyalar algún obgecte. Cata 
ahí, vete al¡i. 

VÉTEL AQUÍ. Expressió demostrativa d' algún ob- 
gecte. Hétele, hétela. 

VINA AQUÍ. Expr. Pera persuadir o fer entendre la 
rao en que 's funda alguna cosa. Ven acá, oye, es- 
cucha. 

AQUIESCENCIA, f For. y 

AQUIETAMENT. m. QUiETUT. || For. Consenti- 
ment. Aquiescencia. || ni. quietut. 

AQUIETAR. V. a. Aplacar, apaciguar. També se 
usa coiii recíproch. Aquieta >•, sosegar, tranquilizar. 

AQUIETARSE, v. r. Conformarse, sosegarse. 

AQUIETAT, DA p. p. Aquietado. 

aquietauvos. Exp. Sossegauvos. Envaine usted. 

AQUILATAR, v í>. Graduar els quilats. Aquilatar. 

AQUILATAT, DA. adj. Fig. Exaniinat a fons. Se 
diu déla varié tato de les circuns tan ci es d'alguna cosa. 

AQUIL!, NA. adj. Poét. AGUILENCH. 

AQUILONAR, adj. Lo que pertany a la tramonta- 
na. Aquilonar, aquilonal. 



ARA 



ARA 



127 



AQUISSAR. V. a. Ter. Incitar ais gossos pera que 
€inpaitin y mosseguiíi a algú. Azuzar. || Met. Irritar 
o exasperar a algi'i. Azuzar. 

AQUITANI, A. adj. Natural de la Aquitania, regió 
de la antigua Fraiisa. Aquitánico, a. 

AQUITANICH, CA. adj. Lo pertaayent a la Aqui- 
tania. Aquitánico. 

AQUÓS, A. adj. Lo que té iiió:ta aigua. Acuoso. 

AQUOSITAT. f. La qualitat d' aigualit. Acuosidad. 

ARA. f. La pedrn consagrada sobre la qual el sacer- 
dot extén els corporals pera dir misa Ara || Asirán. 
Una de les set constelación? australs. Ara || Mito!. 
Fropianient era un altar en forma quadrada, en el 
qual els anticlis oferien sacrifícis ais Déus Ara 

ARA adv. t. Denota 'J temps actual, el próxim pas- 
sat o venider, cóin: ara ho enlench, ara han arrivat, 
■ara cobrarém Ahora || conj. distributiva Denota 
(lue algunes coses diferentes se conformen en alguna 
cosa, coni: ara tinguin poch, ara tiiiguin mólt, els 
avaros sempre son pobres. Ahora, ya. 

ARA, AVANS, ARA. Loc. Per nioments. De un momen- 
to d otro, por momentos 

ARA, ARA. Loe. Denota '1 temos próxim passat. Aho- 
ra, ahora; ahora mismo, en este momento. 

ARA BÉ. Loc. concessiva. Ahora bien, esto supuesto ó 
sentado. 

ARA METEix. Loc. Denota 'i tenips próxim passat o 
venider. Ahora mismj. 

ARA 'M BEETS, ARA NO 'M BESETS. LoC. fam. kb 
que s' expressa la inconstancia d' alguna persona. 
Desde que vi á mi tía muero de acedía, y desde que no 
la veo muero de deseo. 

ARA PER ARA. Loc. PER ARA. 

ARA POCH HÁ. Loe. y 

ARA PUS. Loe. continuativa. Ahora pues. 

ARA TOT JUST. Loc. No hi há gaire temps. Poco há, 
ahora mismo. 

ARA VAJA. Loc. ARA BÉ. 

ARA Y ADÉS. Loc. Pera expressar allernació. Aliara. 

P2R ARA. Loc. Per el temps present. Por ahora. 

PROP ARA Loc. POCH HÁ. 

SI NO ES ARA SERÁ UN 'ALTRA HORA O VEGADA. 
Loe. Denota que lo que no 's logra en una ocasió 's 
sol conseguir en altra. Si no es en csía batquHa será 
en la que se fleta. 

TANT ES ARA COM SUARA af. Tanto da hoy como 
mm.ma. 

ARABELL. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. 
y part. jud. de la Seu d' Urgell. Té 331 liab. 

ARABESCH. adj. arábiCH. i| ni, Pinl. Adorno de- 
coratiu que co;isisteix ab un enllás de betes, palmes, 
branques, flors, poncelles, frui- 
tes, etc., entre 'Is que s' hi po- 
sen aucells y quadrúpets reals o 
fantástlclis. Arabesco. 

ARABIA Y SOLANAS (Ra- 
món). Biog. Excursionista mólt 
distingit. Va néixer a Mataró 
r any 1850 y va morir a Barce- 
lona r any 1902. Lliconciat en 
filosofía y lletres, intérprete ju- 
rat de gran renóm. Va ésser un 
deis priniers socis y president de 
TAssociació d'Excursions Cata- 
lana, soci del Club Alpí francés, 
del Turista de Viena; officier 
d'Academie del Ministeri de liistrucció Pública y Ba- 
iles Arts de Franqa; correspo:isal del «Appalachiau 
Mountain Club» de Boston, y d' altres. Parlava y es- 
crivía cóm en sa Ilengua nadina la francesa, anglesa, 
italiana y alenianya, coiieixent llengües orientáis. 
Eslava dedicat al comers y al professorat. A n' ell se 
li deu en gran part la restauració del monestir de 
Ripoll. Era un bon taquígraf y excelent publicista. 
ARÁBÍCH, CA. m. y f. El natural de I' Arabia. 




Ramón Arabia 
y Solanas 



Árabe. II adj. Lo que pcrtany a 1' Arabia o ais ará- 
bichs. Arábigo ó arabesco. 

ESTAR EN ARÁBICH ir. ESTAR EN GRECH. 

ARABISTA s. m. Q:ii ha fet un estudi particu- 
lar del idioma de!s árnbes y de llurs costums. Ara- 
bista. 

ARABLE. Arís. y of. Fusta fina, atapaida de gro- 
pets o aigües naturals, ut lisada pera aplicar les fo- 
nedures de niólts mobles. Arabo. 

ARABO. Geog. Caseriu de Saneja, del dist. muni- 
cipal de Guils, prov. de Girona || — (Riu D'). Hidrog. 
Riu que n^ix a la Cerdanya francesa, entra a Cata- 
lunya per Saneja y desaigua en el curs del Segre, sota 
Talltort, prov. de üirona. V. QUEROL. 

ARABOT (Rere), fi/o?. Pintor valencia de les de- 
rreries del sigle XIV, o principis del XV, que vi fer 
importantes obres origináis y alguna restauració per 
encárrech del mnnicipi de Valencia. 

ARÁCNIT, DA. adj. Que se sembla a 1' aranya. 
Arác leo, arácnido. 

ARACNODERiVl. adj. De pell mólt fi la, cóm tara- 
nyina. Aracnodermo. 

ARACNODi, NA. adj. Qu' és tan sutil cóm un fil 
de taranyina. Aracnodinc 

ARACNODITIS f. Med. Inflamado de la aracnoide. 
Aracnoiditis. 

ARAGNOGASTRITIS. f. Malaltía produída per la 
estada d' una aranya al ventrell. Aragnogastritis. 

ARACNOIDE. f. Anat. Una de les tres membranes 
q le rodegeu 1' encéíai. Aracnoide. 

ARACNOLOGÍA. f. Tractat de les aranyes. Arac- 
nologia. 

ARA-CHRISTI. Geog. Caseriu del terme del Puig, 
prov. de Valencia. 

ARADA, f. y ARADRE. 

ARADRE. m. Eina pera Uaurar les terres. Arado. 

ARAGAIS. Bot. Nóm ab que 's designa a Sant Ce- 
loni una especie de bolet. 

ARAGÓ. m. Regne d' Espanya, veí de Catalunya. 
Aragón. 

ARAGÓ (Agustina). Biog. V. ZARAGOZA. 

ARAGÓ (Joan). Biog. Arquitecte mallorquí, de 
mólt renóm y gran matemátich de niitjans del si- 
gle xviil. Coneixía també la pintura y I' esculptura. 
És obra d' ell la gran capella del Roser, de la igle- 
sia parroquial de la vila de Felanitx, comeneada 
r any 1727 y acabada el 1730. 

— PASCUAL DE. Biog. Cardenal del títol de Santa 
Balbina. Va néixer a Mataró 1' any 1627 y va morir 
a Aíadrlt 1' any 1677, essent enterrat a Toledo. És 
autor d' una obra de dret. Va ésser regent del Con- 
sell d' Aragó, inquisidor general d' Espanya y mem- 
bre de la Congregado deis Rites y de la Signatura 

ARAGONÉS, A. m y f. Natural d' Aragó y lo per- 
tanyent a aquesta regió. Aragonés. || Met. Tossut. 
Cerrado como pie de muleto 

ARAGONÉS (Francisco). Biog. Frare francisca 
que, ab el pseudónim d' El filósofo arrinconado, va 
publicar una colecció de quaderns o Caries polítiques, 
moguent mólt d'e.ironou entre'ls anys 1820 y 1823. Va 
ésser processat per ses idees. Havía estat lector 
y definidor del séu convent a Barcelona. Va morir 
r any 1835, a Barcelona. 

ARAONIT Min. Carbonat de cals, de vegades 
translácit, que crestallisa en prismes rectes exago- 
nals, ja en crestalls sois, ja formant grupos Deu son 
nóm a la circunstancia d' iiaver estat trovat per pri- 
mera vegada a Molina d' Aragó, prov. de Guadala- 
jara. Aragonito. 

ARAHÓS. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Ainet 
de Besan, prov. de Lleida. 

ARAIRES (Torrent deis). Geog. Corrent que baixa 



128 



ARA 



ARA 



-< 



del cap del Port de la Bonaigua en la Valí d' Aran, 
y s'uneix al riu Ruda. 

ARAJOL (Joan Bautista). Biog. Orador relligiós 
celebérrini, cancnge de Lleida y teólech iilustrat del 
sigla XVIII. Va escriure sobre punts niólt delicats del 
dogma y de la disciplina de la Iglesia, éssent poch lo 
que s' ha publicat original ci' ell. 

ARAM. m. Mena de coure de que 's fan les calde- 
res, paelle?, xacolateres, etc. Cobre. || Eines de aquest 

nietall que ser- 
vcixen pera les 
cuines. Batería 
de cocina 

ARAMPRUN- 
yA. Castell en- 
cinglerat del ter- 
nie de Viiade- 
cans. II —(BARO- 
NÍA D'). Antiga 
baronía queconi- 
prenía gran part 
deis termes de 
Qavá, Begues y 
Castelldeíels. 

ARAMUNT. 
Geog. Poblé de 
la prov. de Llei- 
da, bisb. de la 
"^éu d' Urgell, 
,) ar t ¡ t judicial 
de Trenip. És a 
la vora de la 
riera del séu 
noni, pocli avaus 
de la seua con- 
fluencia ab la Noguera Pallaresa, y té 404 hab. 

ARAN. Geog. Forma part de la valí del Carona, 
quin riu entra a Franca, per Pont del Rei. És una 



i 



¡^ 



Vista d'Aramprunyá 



3agn 

de "i 




PícKcLAaeio •" "* 
340* 



M.laMa 



9 O Y 

Mapa comarcal d' Aran 



encontrada mólt pintoresca y escabrosa, neixent 'hi 
nombrosos rins: el Noguera Pallaresa lii corre desde 
Mongarri y el Ríbagorsana desde 'Is ports de Viella y 
Rius. Els estanys d' aquesta comarca ton nombrosos 
dcnantlii remarcable riquesa d' aigües que fertilisen 
els seus terrenys Té una snperficie de 498 kil. qua- 
drat', y compta ab 6,380 iiabitans, niinvant la seua 
població per no liavers 'lii establert fáciis comunica- 
cions, que impulsarien les seues riquesas naturals. || 
— (VALL DE). Orog. Valí situada al vessant Nort 
del Pirineu, a 1' extreni N O. de la prov. de Lleida. 
És regada peí riu Carona y té per capital Viella. 

ARANESOS (Coll deis) Geog. Es situat a la Valí 
d'Arán, entre la Furcanada y '1 Auc de I' Artiga. 

ARANCEL, m. Reglainent públich deis drets que 
s' han de pagar per 1' importació o exportació de 
niercaderíes. Arancel. || Se pren també per el preu, 
regla, norma, ele. Arancel. 

ARANCELAR!, A. adj Lo pertanyent o relatiu al 
arancel, cóm: drets arancelaris, reforma arancelaria. 
Arancelario. 

AR ANDAS (Gaspar). Biog. Argentar cátala de! 
sigle XVII, vei de Tarragona, autor del frontal de la 
urna del nionument y del viril que s' usen per la oc- 
tava ciel Corpus a aquella ciutat Els Arandas lian 
constituit una Uarga familia d' orfevres tarragonins, 
argenters de la indicada Séu. 

ARANEA. f. Anat. Tánica transparenta y sutil que 
conté 1' humor crestallí deis uUs. Aranea. 
ARANETA. f. AURANETA. 
ARANGÍ. m. Bot. TARONOINA. 

ARANS. Geog. Poblé de la Valí d' Andoira, situat 
a la vora de la ribeía d' Ordino; pertany a la parro- 
quia d' Ordino. 

ARANSA. Geog. Poblé del dlst. numpal de Musa 
y Aransá, prov. de Lleida |¡ — (RibET DE). Hidrog. 
Neix a la serra de Bescar?n; passa pels termes del 
poblé del séu nóm, de 
Musa y Aristot, y des- 
aigua cap a la vora del 
Segie, prop de Pont de 
Bar. 

ARANSAL. Geoá-. Po- 
blé de la banda occi- 
dental de la Valí d' An- 
dorra; pertany a la pa- 
rroquia de La Massana. 
II — (RIERA \ Hidrog. 
Riera de la Valí d' An- 
dorra, que desaigua 
cap a la vora de la ri- 
bera de Ordino. Per- 
tany a la parroquia de 
La Massana. 

ARANSÍS. Geog. Po- 
blé de la prov de Llei- 
da, bisbat de la Séu 
d' Urgell, part. jud. de 
Trenip. Es a la vora 
y un poch apartat del 
Noguera Pallaresa, y té 
586 hab. 

ARANYA. f. Erdom. 
Insecte petit ab vuit 
peus, vuit ulls a la part 
anterior del cap: forma 
ab la baba una tela mólt 
sutil. Araña. || Aucell 
que sois s' alimenta de 
insectes. Trepador de 
muro. II /c/ío/. Peixque'n 
prou feines té vinticincli 
centii'ietres de llaich, 
el llóni groch fosch, els 



"',11^'^ 



Dic. Cat. 



Aran 




Vista general de la Val! d' Aran. — Vista general de Viella. — Vista general de Bosost. 




Ribera y Ports de Viella. -- Vista general de la Valí desde '1 Portillón. — Vista de Porteau prop de Les. — Vis | 

Viita general de Escunau. — Vista 



vN 




:ral de Betreu. — Vista del Carona a la carretera de Arros. — Vista de Vilaclis prop de Viella. — Vista de Salardu. 
all del Riu Negre y del Port de Viella. 



Aran 







Vista de 1' iglesia d' Escunau. — Torre de 1' iglesia d'Artíes. — Iglesia de Viella capital de la Valí d' Aran. 

Iglesia de Bosost. — Iglesia de Betreu. 



ARA 



ARB 



129 




Aranya 



costats y '1 ventre platejats, clapat de ratlles trans- 
versals fosques, la barra inferior, qu' és mólt niés 
Marga que la superior, puja en forma d' arcli a 
juntarse ab ella, les ales del 
llóni y del ventre son quasi 
tan Ilargues cóin el eos, y al 
cap n' lii té una altra de pe- 
tita en forma de vano. Ara- 
ña, peje araña || salamó. || 
— ARANYA VERA. || — BLANCA. 
II — FRAGATA. II —NEGRA. || — 
MONJA. Diferents nóms ab que 
se designen a les Balears les 
especies del meteix peix. || Art. 
y of. Pega de ferro roscada de 
coure y ab el cap formant baga en espiral, que s' uti- 
lisa pera les maquines de filar, torns de retorcer, ma- 
quines de rodets, etc Serveix pera guiar el fil. ll Ndut. 
Fusta ab mólts forats peront passen cordes primes y 
quin conjunt sembla una aranya, y serveix pera que 
lio s' emboliqui la vela ab les cordes que guarneixen 
r arbre de la ñau. Araña. || f. taranyina. 

A L' ARANYA. Loc. fam. A estira cabells. A la reba- 
tiña. 

LES ARANYES PERA FILAR Y L' HOME PERA TRAVA- 
LLAR. Ref. EL MILITAR A LA GUERRA Y 'L PAGÉS A LA 
TERRA. 

ARANYER. m. Art. y of. Conjunt d' aranyes. El 
llistó, barra o altre trog de fusta, sostenidor d' una 
restallera d' aqüestes peges. 

ARANYES. f. Bot. Planta indígena de la fam. de 
les ranunculácees, quines flors semblen aranyes: 
móltes de les seues varietats se conreuen ais jardins. 
Arañuela. 
ARANYETA. f. dim. Arañuela. 
ARANYUEL. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, 
dióc. de Valencia, part. jud. de Viver; és a la vora 
del riu Mijares, y té 904 liab. 

ARANYÓ. m. El fruit del aranyoner. Endrina 
ANY D' ARANYONS, POCHS GARBERONS. Ref Indica 
que r any que hi há mólts aranyons és mólt fret y hi 
há poch blat. Año de muchas endri- 
nas, pocas hacinas. 

ARANYÓ. Geog. Casería del 
dist. munpal. de Juneda, prov. de 
Lleida.il Poblé de la prov. de Llei- 
da, bisb d' Urgell, part. jud. de 
Cervera; és a la vora del riu Sió, 
y té 924 hab. 

ARANYONER. m. Bot. Mata 
de la fam. de les aniygdalácees, 
quines branques acaven ab una 
punxa, quines fuUes son elíptiques y retallades y quin 
fruit es nna mena de pruna petita, negra y mólt as- 
pre quan no es ben madura. Endrino. 

ANY D' ARANYONER ANY DE POCH GRANER. Varietat 
del Ref. ANY D' ARANYONS, etc. Espino abundoso, in- 
vierno riguroso. 

ARANYONET. Geog. Poblet del díst. munpal. de 
Qombreny. 

ARAÑÓ Y MAJÓ (Miquel). Biog. Mestre de pri- 
meres Uetres, quines obres didáctiques revelen un 
home de facultats, gran aptitut en la seua carrera y 
extraordinaria solidesa de coneixements. Va néixer a 
Canet de Mar 1' any 1818, niorint a Barcelona, teatre 
de la seua activitat, 1' any 1881. Tenía colegí de pri- 
mera y segona ensenyansa y era redactor de El Bo- 
letín de Instrucción Pública (1861) junt ab en Salvador 
Malet y M. Forcaria. Es autor d' una Biografía d' en 
Cubí.D' entre els nou Ilibrets d' ensenyansa escrits 
per ell esmentarém la Cartilla industrial, ó sea conse- 
jos morales de un anciano sobre el trabajo, la econo- 
mía, la industria y el comercio. 
ARAQUES. Bot.v. maduixer. 
ARAS D' ALPUENTE. Geog. Vila de la prov de 

DIC. CAT. — T. I. — 1' 




Segell d'Aranyó 




Segell d' Arbeca 



Valencia, bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a 
mitjorn de la costa de Fricós y té 1,288 hab. 

ARAU. m. Ant. REÍ D' ARMAS. 

ARAU Y SANPONS (Francisco). Biog. Mecánich 
mólt trassut, constructor d' instruments de matemá- 
tiques y d' aparells físichs y mecánichs. Va néixer y 
va morir a Barcelona (1797 a 1867). Els seus mérits 
eren mólt estimáis y va ocupar diversos cárrechs en 
que fou útil. Ell es quí va fer la esfera copernicana 
ab les órbítes ecliptiques, imaginada pél famós abat 
Zafont, que 's guarda al Seminarí de Girona. Va es- 
criure algunes obres de teoría y práctica industrial, 
unes origináis y altres traduides. 

ARAUCÁ, NA. adj. Natural d' Arauco o pertanyent 
a aquest país d' América. Araucano. 

ARAUT. m. Ant. PREGONER. || CORREU. Ii m. HERALT. 

ARBE (Coma d'). Geog. Planell que 's trova en el 
camí de Canegan ais estanys de 
Líat, en la Valí d' Aran. 

ARBECA. Geog. Vila de la prov. 
y part. jud. de Lleida, bisb. de 
Tarragona. És famosa per les 
seues olives petites, dítes arbe- 
quines. És a la, vora de la riera 
de la Quadra y té 2,921 hab. 

ARBEL. ni. Geom. ant. Nóm 
que donaven els geometres a una 
figura corbilínea formada de tres porcions d' arch 
y de tres ánguls aguts. Arbelo. 

ARBERGAR. v. a. Ant. Albergar. 

ARBITRABLE, adj. Lo que dependeix del arbitri 
de cada hu. Arbitrable. 

ARBITRACIÓ. f. Ant. V acció o facultat d' arbi- 
trar. Arbitraje. 

ARBITRADOR. m. ARBITRE, 1. 

ARBITRAL, adj. ARBITRARI, 2. 

ARBITRAMENT. m. For. Sentencia arbitraria, y 
també 1' acció y efecte de donarla. Arbitramento, 
arbitramiento. 

ARBITRAR, v. a. For. Judicar, determinar cóm 
arbitre. Arbitrar. || Ant. Considerar. || Proceír lliu- 
rement. Arbitrar. || Donar, proposar medís o arbi- 
tris. Arbitrar. 

ARBITRARI, A. adj. Lo que dependeix del arbitri 
de cada hu. Arbitrario. || Lo que pertany ais jutges 
arbitres o ais seus judiéis. Arbitrario. 

ARBITRARIAMENT. adv. m. Al arbitri o voluntat 
de cada hu. Arbitrariamente. 

ARBITRARIETAT. f. Proceiment o dictamen se- 
góns el propi capritxo y contra la rao. Arbitra- 
riedad. 

ARBITRAT, DA. p. p. Arbitrado. 

ARBITRATGE. m. Judíci per arbitre. Arbitraje. || 
Operació per la qual s' esculleíx el camí niés ventat- 
jós pera remetre lletres de canibi sobre una plassa 
extrangera y també '1 tráfech que consisteíx en com- 
prar efectes sobre una plassa ont están a baíx preu, 
pera revendre'ls en altres plasses ont son mólt bus- 
cáis. Arbitraje. |i Operació per la qual un cambia un 
valor de bossa contra un altre, venent 1' un y com- 
prant 1' altre. Arbitraje. 

ARBITRATIU, VA. adj. ARBITRARI. 

ARBITRATORI, A. adj. For. ant. Lo que pertany 
ais arbitres o dependeix d' ells. Arbitratorio. 

Arbitre, m. E1 jutge en quí leí! parts someten 
llurs demandes pera decidir llurs respectives preten- 
sions. Arbitro, arbitrador. || Qui pot obrar sens 
dependencia de ningú. Arbitro. || arbitri, alvedriu. 
II Art, medí pera conseguir algún fí. Arbitrio, jj pl. 
ARB1TRIS. 

ARBITRE O ARBITRADOR Y AMIGABLE COMPONEDOR, 
fr. For. Arbitro, arbitrador, y amigable componedor. 



130 



ARB 



ARB 



A ARBITRE, fr. A voluntat. Ajuicio, al arbitrio. 
SER ARBITRE, fr. Ser amo absolut. Ser arbitro. 
ARBITRI. III. Facultat y poder de fer o triar lo 
que un vulgui. Arbitrio. II Medi extiaordiiiari para 
lograr algún fí. Arbitrio, recurso. i| El judici o sen- 
tencia del arbitre. Arbitrio. I! La escriptura de coni- 
proniís de ¡es parts d' acceptar la decisió deis arbi- 
tres. Arbitrio 

ARBITRISTA, m. Qui discorre y proposa al Estat 
arbitris que li semblen útils. Arbitrista. 

ARBOLADURA, f. Náut. El conjuiit deis arbres de 
una ñau. Arboladura. 

ARBOLAM. m. Ant. HORTALISA. 
ARBOLAR. V. a. ENARBOLAR. 

ARBOLAR A PLOM. A'd«/. Posar els arbres vertical- 
nient. Arbolar en candela. 

ARBOLÍ. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de Ta- 
rragona, part. jud. de Falset. És a la vora del riu 
Ciurana y té 515 hab. Ii — RIERA DE. Hidrog. Neix al 
pía de Gallicán, prop d' Arbolí, y desaigua no lluny 
del Ciurana, niés avall del poblé d' aquest nóiu. 

ARBOLÓ. Geog. Caseríu del dist. munpal. d' Es- 
tach, prov. de Lleida. 
ARBORAR. V. a. Enarbolar, ¡j Ter. ALSAR. 
ARBOREDA. f. Ter. arbreDA. 
ARBORESCENCIA, f. Bot. Qualitat de lo que creix 
en íornia d' arbre, de lo que 's fa arbre. Arbores- 
cencia. 

ARBORESCENT, A. adj. Que creix o 's fa cóm un 
arbre. Arborescente 

ARBORICULTURA. f. Coiireu deis arbies. Arbo- 
ricuitura. 

ARBORISACIÓ. f. .\cció y efecte d' arborisar. 
Arborización. |1 Min. Figura natural, dibuix d' un ra- 
niatge que teñen algunes pedrés, cóm: les ágates per 
exempie. Arborización. 

ARBORISAT, DA. adj. Miner. Se diu de tota pe- 
dra que deixa veure cert raniatge, per lo comú negre 
o roig, semblant al deis arbres. Arborizado. 

ARBÓS (Jaume . Biog. Ilustre físicli y quiniich re- 
marcable, natural de Sant Hipólit de Voltregá (1824), 
que va morir a Barcelona 1' any 1882. Va ¡utroduir 
al país els motors de gas. Buscant la baratura del 
combustible deis motors, va trovar el gas d' aigua. 
A Vich, Caldes de iWontbuy, Tortosa y altres parts, 
se va ensajar el sistema del gas Arbós. Ultimanient 
va construir un petit aparell pera ferse al acte '1 gas 
a casa meteix, valguentse del aire safurat de hidro- 
carburs volátils. 

ARBÓS. m. Bol. Mata de la fain. de les ericácees; 
té dos o tres metres d' alsada, el tronch arrugat, les 
branques espesses, les fulles verdes y llustroses y 
retalladas tot voltant, les flors en forma de raíms y 
els fruits rodons y granillosos, de primer verts, des- 
prés grochs y a la derrería d' un 
hermós color vermell. Madroño, 
madroñera. 

ARBÓS. Geog. Vila de la prov. 
y dióc. de Tarrwgona, part. jud. 
del Vendrell. És a la vora del riu 
Foix y té 1,918 hab. 

ARBOSSAL. m. Lloch plantat 
d' arbossos Madroñal. 

ARBOSSAR. Geog. C seríu del 
terme de PoUensa , Mallorca. || 
Caseriu del munic. d' Avinyonet, partit jud. de Vi- 
lafranca del Penadés. 

ARBOSSER. m. Bot. ter. ARBÓS. 

SI VOLS MAL A TA MULLER DUSLI LLENYA D' ARBOS- 
SER. Ref. que indica el mólt de mal cremar que fá la 
Uenya de aquesta mata. Si quieres ver ú tu mujer he- 
cha un demonio, llévale leña de madroño 

ARBOSSET. m. dim. Arbós petit. Madroñuelo. |' 




Segell d' Arbós 



Geog. Aldea de dist. munpal. de Vilanova d' Escor- 
nalbou, prov. de Tarragona. 
ARBRÁM. m. ARBREDA. 
ARBRÁS. m. aum. Arbolazo. 
ARBRAT, DA. adj. Terreno de niólts arbres. Ar- 
boleda. 

ARBRE. m. Planta que 's dislíngeix de les demés 
per sa corpulencia, comunment ab una sola soca 
llenyosa, lo meteix que les branques. Árbol. !l Náut. 
Qualsevol deis país d' una ñau en que 's posen les 
veles. Árbol, mástil, palo. || Ar¡. y oí. En algunes 
maquines el pal dret que serveix d' eix pera '1 nio- 
viment circular, cóm: al rodet del molí del oli, o 
a la cinia, etc. II El niontant, sosteniment, base o 
centre d' un aparell. || Pe^es quadrades, rodones, 
vuitevades o sisevades que s' empleen en construc- 
ció. II La pe^a sisevada que serveix en la devanadora 
pera repicar els pius. || A 1' urdidor, la pega vuiteva- 
da ont radiquen les peqes de la bota. |¡ A les escales 
de caragol, el sostenidor deis graóns. Árbol. || Indum. 
El eos de la camisa sense mánegas ni coll. Árbol. 
II Rol. V espigó o tronch de 1' atsabara. Pitaco, 
picón. II Indus. Al molí de fariña, pega de fusta en 
part rodona y en part quadrada, en la qual eii- 
grava '1 collferro de la mola. Árbol. || — blanCH. m. 
Alba, álamo blanco. || Ter. SÁLSER. || — BO. m. ARBRE 
DE .MENJAR. || — DÓLS. El que sols se fá en térra fluixa, 
cóm; la figuera, y 's diu aixis perqué sembla que la 
xucli dolgament. || — FRUITER. El qui fa fruit. Frutal, 
árbol frutal. || — MONIAT. m. Herba d' olor fort que 
excita '1 vómit; les fulles son semblantes a les del 
gatillo casto y a les deis creixens. Anagiris. \\ — NE- 
GRE. BERN. II — POLL. POLLANCRA. || — POMÍFER. Ant. 
ARBRE FRUITER. || — SANT. Arbre de passetj o de jardí 
quines flors en forma de raíms y de color morat fan 
una flaira mólt agradable. Cinamomo. \\ — DE MARÍA. 
El semblant al pí per la soca, y per la fulla al garro- 
fer. Árbol de Maria. || — DE .me.njar O dóls. El que fa 
el fruit bo pera menjar. Árbol de buen fruto. || —DE 
PLATA. Arbre de la fam. de les oleágnees, de tres a 
quatre metres d' alsada, de fulles y flors blanquino- 
ses y cóm d' un color platejat, que fan una flaira 
«nromática que se sent de lluny, y quin fruit se sem- 
bla a r oliva. Árbol del Paraíso. || —DEL AMOR. ARBRE 
DE JUDAS. II — DEL PARADÍS. ARBRE DE PLATA. :| — DE 
LA CIENCIA. Arbre del paradís, quin fruit li era p.oibit 
a Adam. Árbol de la ciencia. || —DE LA vida. Arbre de 
la fam. de les confieres que es sempre vert y quines 
fulles son flairoses. Tuya. 

ARBRE DOLENT NO POT DONAR FRUIT. af. Ab que 
s' expressa que no 's pot esperar res de la maldat. 

ARBRE DE JUDAS, Bot. Arbre de tres a quatre me- 
tres d' alsada quines flors de color carmesí fan una 
mena de llegums del nieieix color. Es arbre de jardí 
o de passetj. Ciclamor, árbol del amor. 

ARBRES FRUITERS, FELS A MILERS. Ref. Per el mólt 
producte que donen. De plantar frutales, no te canses. 

ARBRE MESTRE. Náut. El qu' está al mitj de la ñau. 
Árbol ó palo mayor. 

ARBRE DE MITJANA. Nául. .MITJA.VA. 

ARBRE DE DIANA. Quim. Amalgama de plata, ar- 
gentviu y aigua fort, que posada dintre de 1' aigua 
forma la figura d' un arbret. Árbol de Diana. 

ARBRE DE BONA CASTA PREN UN PAM Y 'N PAGA 
QUATRE. Ref. Ensenya que 1' arbre de bona casta 
ocupa poch terreno y dona mólta utilitat. Árbol de 
buen natio toma un palmo y paga cinco. 

ARBRE DE CONSANGUINITAT O GENEALÓGICH. La 
descripció figurada en forma de arbre, en que 's de- 
niostra la ascendencia o descendencia d' alguna fa- 
milia. Árbol genealógico. 

ARBRE QUE FLOREIX POT DONAR FRUIT. af. Ab que 
s' expressa que de qui es bo se 'n poden esperar bo- 
nes obres. 

ARBRE SECH. Náut. Sense veles. A palo seco. 

ARBRE SOVINT TRASPLANTAT NO pOSA ARRELS. Ref. 



ARC 



ARC 



131 



S' aplica ais que muden sovint do poblé o d' ofici. 
A piedra movediza nunca el molió la cobija. 

ARRiMARSK A BON ARBRR. fr. Valerse de bons eni- 
penyos o de bon protector. Agarrarse á buenas ai- 
dabas. 

CADA ARBRE FA 'L SEU FRUIT, O SEGONS L' ARBRE'L 
FRUIT. fr. Ab lo que s' indica que és en va esperar de 
algú que dongui o íassi lo que no té costuní de donar 
o fer. No tiay que pedir peras al olmo. 

DE DOLENT ARBRE NO N 'ESPERIS BON FRUIT. ReJ. 
Ensenya que de gent de mala quaütat no se 'n poden 
esperar obres ni accións nobles. De rabo de puerco 
nunca buen virote; de mala benngena nunca buena ca- 
labaza. 

DE XIQUET SE CRÍA L' ARBRE DRET. Ref. AL ENFOR- 

NAR SE FAN ELS PANS GEPERUTS. Los niños de peque- 
ños, que no hay castigo después para ellos. 

EN ARBRE CAIQUT TOTHOM Hl FA LLENYA. Ref. DÓna 

a ententire el despreci que 's fa coinunnient d' aquell 
a qui ha estat contraria la sort, y la utilitat que al- 
gúns treuen de la seua desgracia. Del árbol caldo to- 
dos hacen leña, á moro muerto gran lanzada, hoja caí- 
da todo el mundo la pisa. 

MES VAL L' ARBRE QUE LES FLORS- Loc. Denota quc 
devéni fer mes cas de lo principal que de lo accesori. 
Más vale el árbol que sus flores. 

RENEGÓ DEL ARBRE QUE NO DÓDA FRUIT SINO A BAS- 
TONADES. Ref. Reprén ais que per la seua indocilitat 
no obren bé sino per forsa. Reniego del árbol que á 
palos ha de dar el fruto. 

Si L 'ARBRE GRAN BRINCAR VOLDRÁS, ABÁNS QUE 'L 
BRINQUIS EL TRENCARÁS. Ref. AL ENFORNAR SE FAN 
ELS PANS GEPERUTS. 

ARBREDA. Llocti plantat d' arbres. Arboleda. 

ARBREDIU. ui. Ter. ARBREDA. 

ARBRER, A. adj. Se diu del Uóch o de la térra 
apropósit pera planlar'hi arbres. Buen terreno para 
árboles. 

ARBRET. m. dim. Arbolillo, arbolejo. 

ARBRÓ. m. dim. Arbolejo. 

ARBROT. m. Arbre Iletj o do- 
lent; se diu ab tó de despreci. 
Arbolóte, 

ARBUCIES. Geog. Vila de la 
prov. y bisb. de Girona, part. 
jud. de Santa Colonia de Par- 
nés. És població ont van a es- 
tiuejar niolts barcelonins. Té 
3,602 hab. || Hidrog. Riu que des- 
aigua al Tordera, prop d' Hostal- 
rich. 

ARBULL. Geog. Montanya ab un célebre santuari, 
en el terme de Puigvert, part. jud. de Tremp. 

ARBUSSOLS. Geog. Poblet del departament deis 
Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sour- 
niá; és a la vora de la riera deis Prats y té 229 hab. 

ARCA. f. Ant. CAIXA. || — D' AMISTANSA, y 

ARCA DE LA ALIANSA. Aquella en que per ordre de 
Déu se tanca Noé y la seua familia ab unaparella de 
cada mena d' animáis. Arca de Noé ó del diluvio. \\ — 
DEL TESTAMENT. La en que 's guardaven les taules 
de la llei, el maná, y la vara d' Aarón. Arca del tes- 
tamento. 

ARCA. Geog. Veinat del terme de Rabullel, depar- 
tament deis Pirineus Orientáis. || — (COLL D'). Prop 
de Castellar d' en Huch, entre les comarques de Rus 
y les de Riols. 

ARCABELL. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, 
bisb. y part. jud. de la Seu d' Urgell. Es a la vora 
del Segre y té 208 hab 

ARCABOT, A. ni. y f. La persona que contracta o 
encubreix ais que teñen fractes lascius o ilíclts, o 'Is 
admet a casa seua. Correvedile, alcahuete. || Met. 
fam. La persona o cosa que serveix pera amagar lo 




Segéll d' Arbucies 



que no 's vol que 's vegi o que se sápiga. Alcahuete 

SI NO HI HAGUÉS ARCABOTES NO MI HAURÍA PUTES. 
Ref. Denota que si no hi hagués qui protegís ais do- 
lents no ii' hi hauria tants. No hay ladrón sin encu- 
bridor. 

ARCABOTÁS, SA. m. y f. ai.in. Alcahueten, al- 
cahuetona. 

ARCABOTEJAR. v. a. y n. Fer 1' ofici d' arcabot. 
Alcahuetear. 

ARCABOTERiA. f. L' acte de fer d' arcabot. Al- 
cahuetería II Met. fam. Encubriment de qualsevol 
cosa. Alcahuetería. || Patrocini que 's dona a algú 
perqué fassa mal. Alcahuetería. 

ARCABOTET, A. ni. y f. Diminutiu d' arcabot. 
Alcahuetillo, alcahuetilla. 

ARCABÚS. ni. Arma de focli, mena d' escopeta. 
Arcabuz, [j — pedrenval. Lo que serveix pera tirar 
pedrés. Arcabuz pedrero. 

ARCAEUSSADA. f. Tret del arcabús y la ferida 
que fá. Arcabuzazo. 

ARCABUSSEJAR. v. a. Tirar arcabussades. Arca- 
bucear. II Passar per les armes Arcabucear 

ARCABUSSER. ni. Ant. El soldat que usava arca- 
bús. Arcabucero. || Qui feia arcabiissos. Arcabu- 
cero 

ARCABUSSERÍA. f. Munió d' arcabussos. Arca- 
bucería. 11 El conjunt de trets tirats ab els arcabus- 
sos. Arcabucería. || Fábrica d' arcabussos. Arcabu- 
cería 

ARCABUSSET. m. Dim. d' arcabús. Arcabuete. 

ARCADA, f. Arch. Arco. || El conjunt o serie de 
arclis, especialment ais ponts. Arcada. i| Cada un 
deis archs d' un pont. Ojo. || El conjunt de les cos- 
telles de la filosa o la caseta d' ella. Rocadero. 

ÁRCADE. adj. El natural y lo pertanyent a 1' Ar- 
cadia Árcade. || Individuu d' una academia de bo- 
nes lletres de Roma. Arcade 

ARCADÍ. n p ARCADÍS. 

ARCAICii, CA. adj. Grani. Lo qu' es vell y antich. 
Arcaico || Ar/s. Lo que pertany a 1' alta antiguitat. 
Arcaico. 

ARCAÍSME. m. Expressió o frase antiquada. Ar- 
caísmo. 

ARCALÍS Geog. Poblé del dist. niunpal d' Es- 
tach, prov. de Lleida. 

ARCÁNGEL, m. Esperit beiiaveiiturat quina ge- 
rarquía está compresa entre la deis ángels y la deis 
principáis. Arcángel 

ARCÁNGELA. n. p. Nóiu de dona. Arcángela. 

ARCANGÉLICA. f. Bot. CARLINA 

ARCEDIÁ. ni. Ardiaca 

ARCH. ni. Geom. Una porció de córba, cóm, per 
exeniple: d' una elipse, d' un cercle etc. Arco. || Arma 
de ferro, fusta o altra materia elástica, que, oprimi- 
da péls extrems ab una corda o bordó, forma part de 
un cércol, y serveix pera tirar fletxes Arco. II Arq. 
Secció formada ab una córba a un sólit plá Arco 
II El vímet o altra cosa en figura d' arch que 's posa 
ais bressols a fí de que 'Is abrigalls no toquin la cara 
de les criatures. Arco || — AGUT. El que forma un 
ángul agut corbilineu en la ciau Arco agudo || — 
ALSAT DE PUNT. Aquell quina alsada és el major se- 
niidiámetre de mitja elipse Arco levantado de punto. 
II — APUNTAT El que consta de dues porcions de 
cercle que formen ángul a la clau Arco apuntado 
II — DE MITJ PUNT. El que consta d'un seinicercle 
s^l^r. Arco de medio punto || — arch a nivell. 
Aquell que degenera en ratlla recta. Arco adintelado. 
II — ARCH DE PUNTA D' AMETLLA El que acava en 
punta, coni el gótich. Arco apuntado. || — DE SANT 
MARTÍ. L'aich de diferents colore que's forma ais nú- 
vols ab el reflexe del sol. Iris, arco iris. || — DIREC- 
TiU. Astron. V equinoccial, contingut entre dos cer- 



132 



ARD 



ARD 



cíes de posició. Arco directivo. || — TORAL. Un deis 
quatre en que descansa la mitja taronja. Arco toral. 
II —PROPORCIONAL. El seiiiblant a aUre. Arco propor- 
cional. 11 — SEMIDIURN. El que descriu 1' astre desde 
r horitzó filis al nieridiá superior. Arco semidiiirno. 
11 — SEMINOCTURN. El que un astre descriu desde el 
horitzó filis al nieridiá inferior. Arco seminocíurno. 
II — TRIUNFAL. L' arcada adornada de estatúes, etc., 
que 's fá en llochs públichs en honor del vencedor o 
en celebritat d' algún succés memorable. Arco triun- 
fal. 11 — ARCH DE SANT MARTÍ AL MATÍ, LA PLUJA JA 
ES aquí; ARCH DE SANT AÍARTÍ A LA TARDE, LA PLUJA 
JA ES PASSADA, O també V ARCH DE SANT MARTÍ, SI 
SURT AL MATi, PÁRALI 'L BASSÍ; SI SURT AL VESPRE, 
PÁRALI LA TESTA. Aforisnie ab que 's significa que 
acostunia ploure o seguir la pinja si 1' arcii de Sant 
Martí surt al dematí, y deixa de ploure si surt a la 
tarde. Arco de San Juan por la mañana, agua á la tar- 
dada; arco de San Juan de tarde, prevén la capa para 
el aire. 

ARCH SEMPRE ARMAT, O FLUIX O TRENCAT. Ref. 
Dona a entendí e qu' aixis coin l'arch que está seni- 
pre tibant o 's romp o pert la forsa, aixis les coses hu- 
manes no poden mantindres mólt temps en un estat 
violent. Arco siempre armado, ó flojo ó quebrado. 

ARCH VOLTÁICH. El que forma la Uuní eléctrica en- 
entre dues puntes de carbó. Arco voltaico. 

ARMAR O PARAR UN ARCH. f. Prepararlo pera tirar. 
Armar, bregar, flechar el arco. 

ENTRE L' ARCH Y LA PARET. m. adv. ENTRE LA ES- 
PASA Y LA PARET. 

ARCH. Geog. Santuari y caseriu del dist. munpal. 
de Santa Pan, prov. de Girona. 

ARCHS. Geog. Caseriu del tenue de Viiiyols, prov. 
de Tarragona. || í^ble del dist. iiiiinpal. de Bellvís, 
prov. de Lleida. || — (.MAS DELS). Caseriu del terine 
munpal. de Tarragona. 

ARCÍS, A. n. p. Narciso, a. 

ARCÓSE, ni. Geol. Mena de pedra sorrenca feldes- 
pática. Arcóse. 

ARCTÉTICH, CA. adj. Qui pateix de dolor a les 
articulacións: els nieteixos dolors. Artético. 

ARCTÍCOLA. adj. Calificatiu deis peixos que 
viiien al mar ártich. Artícela. 

ARCUACIÓ. f. Anat. Corbatura d'algun os, en for- 
ma d'arch, cóin se veu en els nois raquítichs. Arcua- 
ción. II Qep forniat al devant de 1' esternó. Arcua- 




Arcuació 

cíón. II Arquil. Acepció sinónima del Arch o 1' Arcada. 
S'usa determinadaiiient en plural, pera designar la 
galería formada d'arcades, o bé un motiu d' orna- 
nientació. Arcuación. 

ARDANUÉS, Geog. Aldea del terme de Nerül, pro- 
vincia d' Osea, 

ARDENA Y DARNIUS, (Olaguer de). Biog. Ma- 
temátich y geógraf. L' any 1707, va publ car un 
Mapa deis comíais de Rosselló y Cerdanya. Va presén- 
tame un altre de Catalunya a Felip V, que no 's va 
publicar, cóm tampocli se varen publicar els seus vc- 
lunis de una Adarga Catalana, en un deis quals cons- 




Jaume Ardévol 



ta un.nobiliaai de dues mil quatrecentes families ex- 
tingides. L' any 1730 encara era viu. 

ARDENT, A. adj. Lo que crema mólt. Ardiente. 1| 
Met. Actiu, fervorós, eficás. Ardiente, vehemente, 
fervoroso. 

ARDENTÍSSIM, A. adj. sup. Ardentísimo. 

ARDENTÍSSIMAMENT. adv. m. Ardentíslma- 
mente. 

ARDENTMENT. adv. m. Ab ardor. Ardientemen- 
te. II Ab gran desitj. Ardientemente. |1 Apassiona- 
dament, ab extréin. Ardientemente. 

ARDENYA. Geog. Poblé del dist. munpal. de la 
Riera, prov. de Tarragona. || (Plá d'). Planell cali? 
mólt trencat entre Vallirana y Begues. 

ARDÉVOL, (Jaume). Biog. Metge notable cátala. 
Va néixer a Vilella Alta 1' any 1775 y va morir a 
Barcelona 1' any 1835. Va pendre '1 títol a la Escola 
de Montpeller 1' any 1800. Va estudiar geología y 
mineralogía; mostrá vocació pera '1 foment de les arts 
y la industria. Fou qui dona 
a conéixer al canip de Tarra- 
gona la manera de blanquejar 
les fibres y teixits vegetáis ab 
el cloro. Ajudá al perfecciona- 
ment deis alainbins pera la fa- 
bricado deis esperits en gran 
escala. L' any 1805, propaga, 
allí nieteix, el conreu de les 
patatas. Durant la guerra de 
la Independencia fou metge del 
exércit del país. L' any 1812 
funda a Reus, ab gran éxit, el 
primer periódich políticli, des- 
tinat a obra benéfica. Ardévol, 

esperit Iliberal, n'era '1 director y li valgué 15 niesos 
de presó al castell de Pilats a Tarragona mentres se 
tramita '1 procés, del que fou absolt. Inventa 1' aparell 
Hidrópata pera elevar aigües ensajat a Salou en 1819 
ab éxit. Es autor de! primer travall d' estadística cien- 
tífica a Espanya: Ensayo sobre ¡a topografía y esta- 
dística de la villa de Reus {\ 820). Meresqué 'Is ho- 
nors d' aconteixement científich son travall: Apuntes 
acerca de la Lardite intertropical, llamada vulgarmen- 
te fiebre amarilla y vómito negro. (París, 1833 y Bar- 
celona, 1870). 

— Y SARDA (LEANDRE). Bíog. Mecánich distingit, 
natural de Reus (1809), ont va morir l'any 1873. Va 
cursar Medicina a París 1' any 1832 y mes tart va 
estudiar a la Escola de Mines. Retorna a Barcelona 
r any 1834, y dirigí dos iniportants establiments in- 
dustrial, que fusionáis constituiren la actual societat 
La Maquinista Terrestre y Marítima, essentne Ardé- 
vol un deis tres directors. Era hoine científich y in- 
dustrial, estudios, impulsor de innovacións, mes pru- 
dent y desconfiat, qui sois tenía fe en la rao ajudada 
de la experiencia. Forma part de la Academia de 
Ciencies naturals y Arts, de la Societat de Amichs del 
País, de Barcelona, y ocupa la presidencia del «Cen- 
tro de Lectura» de Reus. Vaescriurealgunesmemories. 

ARDÉVOL. Geog. Ax\&ha\ de Prulláns, provincia de 
Lleida. || — Poblé del dist. munpal. de Pinos, prov. 
de Lleida. 

ARDIACA. ni. El primer deis diaques. Avui és dig- 
nitat de les catedrals. Arcediano. 

ÉSSER PETIT PER ARDLACA. fr. Fam. ÉSSER PETIT 
PER BISBE. 

ARDIACONAT. m. La dignitat y jurisdicció del 
ardiaca. Arcedianato. 

ARDIDAMENT. adv. ni. Ant. Ab ánim, ab coratge. 
Denodadamente. 

ARDIDESA. f. Ant. y 

ARDIESA. f. Ant. ARDIMENT. 

ARDILLÓN. m. Ant. PUNOANT. 

ARDIMENT. m. ARDIDESA. 1| pl. EMPRESES. 



ARE 



ARE 



133 



TINDRE ARDIMENT SOBRE ARDIMENT. Loc.ant. Crci- 

xe '1 valor. 

ARDIR. m. Ant. Coratge, valor. Denuedo, ardi- 
miento. II V. n. Atrevirse. 

ARDIT, DA. adj. Atrevit, ánimos, arriscat. Osado, 
denodado, intrépido. || Ant. Ingenios. Vivo. || Núin. 
Moneda catalana que valía un diner. Ardite. || Es- 
tratagema, astucia. Ardid, arte. || DESiTj, voluntat. 

NO VAL, NO SE ME'N DONA UN ARDIT. fr. Denota el 
pocli valor d' alguna cosa o 'I despreci que se 'n fa. 
No vale ó no se estima en un ardite, ó no se me da un 
ardite, un bledo ó un pito. 

SI TENS UN ARDIT PER VIL, MAI ARRIBARÁS A MIL. 
Ref. Ab que 's nota al que desprecia les coses per ser 
de poch valor. Quien hace la miaja vil, nunca las llega 
rí mil. 

ARDOR, m. Calor gran. Ardor. || Met. Esfors, ac- 
tivitat, eficacia. Ardor, anhelo. II Passió veement. 
Ardor. || Incentiu de la ira. Ardor. || RIGOR. || El 
punt niés empenyat d' un combat o disputa. Ardor 
vivo. II — DE SANCH. Med. La alteració violenta 
d' ella. Encendimiento. 

ARDORÓS, A. adj. Ardoroso. 

ARDUAMENT. adv. m. Ab gran dificultat, perillo- 
sament. Arduamente. 

ARDUÍSSIM, A. adj.sup. Arduísimo. 

ARDUITAT. f. Dificultat gran. Arduidad. 

ARDUIX. Geog. Caseriu del dist. nuinpal. de Civis, 
prov. de Lleida. 

ARDUO, A. adj. Mólt dificultes. Arduo. 

ÁREA. f. Geom. L' espai que compren una figura 
plana. Área. || L' espai de térra que ocupa un edi- 
fici. Área. || Asirán. Corona de iluiu que 's forma 
alentorn del sol y deis astres. Área. 

ÁREA ó SAERA, (Ramón de). Biog. Canonge de 
Victi r any 1348, natural de Manresa, faniós juriscon- 
sult. Va escriure un Comentari sobre les Constitu- 
cións y Usatjes de Catalunya. (Tots els autors es- 
criuhen Área, y es probable sia Aera, de Qa -era, ó 
Saera. — Modernament La Era). 

ARECH. m. Ant. Conreu de la térra. Labranza. 

AREFACCIA. f. Farm Operació d' assecar els me- 
dicaments que deuen pulverisarse. Arefacción. 

AREN. Geog. Vila de la prov. d' Osea, bisb. de 
Urgell, part. jud. de Benabarre; és a la vora del No- 
guera Ribagorsana y té 1,232 liab. 

ARENA, f Sorra, conjunt de parts de la pedra re- 
duída a granets mes o menys petits Arena. || La 
d' or que 's trova a alguns rius. Pepita. 

VOLER CONTAR LES ARENES DEL MAR. fr. Pondera 
la gran dificultat d' alguna cosa. Querer contar las 
estrellas. 

ARENARI, A. adj. Lo que viu a 1' arena. Are- 
nario. 

ARENCH. m. Peixet estret del cós, vert, blanch y 
platejat. Arenque. 

ARENCH FUMAT. El secat al fum. Annque curado. 

ARENCH SALAT: ARENGADA. 

ARENDALITA. f. Miner. Varietat d' epidot que 's 
trova a les mines de ferro d' Arendal, Noruega. Aren- 
dalita. 

ARENER. m. Aquell que ven arena. Arenero. 

ARENES, f. p . Med. Les que 's formen ais ronyons. 
Arenas, cálculos. 

ARENES (Les). Hidrol. Riuet que neix prop de Ba- 
rata, passa per Matadeperas, Tarrassa y Rubí y des- 
aigua a la vora del Llobregat, una mica niés avall de 
Sant Andreu de la Barca. || — (PLA DE LES). Orog. Pía 
al ciin d' una de les montanyes de les Quilleríes a 
ponent de Sant Hilari Sacalm, pro . de Girona. 

ARENETA. f. dim. Arenica. 

ARENGA, f. Alocució a una comunitat o persona 



de respecte. Arenga. \\Iron. Enraonament afectat e im- 
pertinent pera persuadir o enganyar a algú. Arenga. 
AENGADA. f. Peix comunnient de dotze a catorze 
centímetres de llarch per dos o tres d' ampie; '1 llóm 
blavench, el demés platejat, el cap gran y punxagut, 
les aleles cendroses. Sardina. 

ESTAR CÓM LES ARENGADES AL BARRIL, fr. Estar 
niólt apretáis en alguna part per lo mólt concurs de 
gent. Estar como sardina en banasta ó como piojos en 
costura. 

MES VAL ÉSSER CAP D' ARENGADA QUE CUA DE PA- 
GELL. Ref. Denota que val mes ésser el primer d' una 
corporació, encara que petita, que 'I derrer d' un' al- 
tra de mes gran. Más vale ser cabeza de ratón, que 
cola de león. 

ARENGADER, A. m. y f. Qui ven o tracta ab aren- 
gades. Sardinero. || Lo que pertany a les arengades. 
Sardinero. 

ARENGADES. f. Bot. Herba indígena perenne de 
la fam. de les poligonácees, d' arrel grossa, fulles 
grans a la base y mes petites a mida que surten de 
niés ainunt del tany; les senes flors ixen a les bran- 
ques, no leñen petáis y llurs cálzers son pél istil de 
les de les agrelles. Romaza. 

ARENGADETA. f. dim. SARDINETA. 
ARENGADOR, A. m. y f. Qui fá arengues. Aren- 
gador. 

ARENGAR, v. a. Fer una arenga o discurs en pú- 
blich. Arengar. || Ant. arreglar, 1. 

ARENISCH, CA. adj. Lo que té barreja d' arena. 
Arenisco, arenoso. 

ÁRENOS, adj. Lo que té molta arena. Arenoso. || 
Lo que consta de la naturalesa y qualitats de 1' arena. 
Arenoso, arenáceo. 

ARENULACI, A. adj. Que té granets semblants 
a les particules d' arena. Arenuláceo. 

ARENULÓS, A. adj. Pié o cubert de granets de 
arena mólt menudn. Arenuloso. 

ARENY. m. Platja de riu o de mar. Arenal, || Llit 
qu' ocupen les aigües en les crescudes ordinaries y 
que queda pié de sorra y rierenchs. Lecho de río, 
ramblar. 

ARENYO. Hidrog. Riu afluent del Garona en la 
Valí d' Aran. || SERRA D' ARENYO. Orog. En la mateixa 
Valí d' Aran. 

ARENYS (Fra Pere). Biog. Relligiós del ordre de 
predicadors. Va professar 1' any 1364, essent prior, 
visitador del regne de Valencia y provincial de Terra 
Santa. Va escriure una Crónica de les coses memora- 
bles del seu temps, comensant el día en que va néixer 
r autor (10 Desembre 1349) y acavant 1' any 1443. 

ARENYS. Geog. Caseriu agregat al ajunt. de Tolo- 
riu, prov. de Lleida. || — D' AMPURDÁ. Poblet de la 
prov. de Girona, pertanyent al dist. munpal. de Ga- 
rrigás. || —de BAIX. Un deis barris en que 's divideix 
Arenys d' Ampurdá. || —DE DALT. Un deis barris en 
que és divideix Arenys d' Am- 
purdá. II — DE LLEDÓ. Poblé de 
la prov. de Terol, bisb. de Tor- 
tosa, part. jud. de Castellote; 
ds a la vora esquerra del riu Al- 
gar y té 759. hab. || —DE MAR. 
Part. jud. de la prov. de Bar- 
celona que compren els 23 se- 
güents ajuntaments: Arenys de 
Mar, Arenys de Munt, Calella, 
Campins, Canet de Mar, Fogás de 
Tordera, Qualba, Malgrat, Mont- 
negre.Olzinellcs, Orsavinyá, Pa- 
lafolls. Pineda, Sant Iscle de 
Vallalta, Sant Celoni, Sant Ci- 
pria de Vallalta, Sant Esteve de Palautordera, Sant 
Pol de Mar, Santa .María de Palautordera, Santa 
Susagna, Tordera, Vallgorguina y Villalba Sasserra, 




Segell d' Arenys 
de Mar 



134 



ARG 



ARG 




reunint entre tots 14,797 hab. 1| Vila de la prov. de 
Barcelona, bisb. de Girona; cap de part. jud. del seu 
n6m. Está situada a la vora del mar; és estació del 
F.-C de Barcelona a Fransa per Mataró y té 4.618 
habitants. Son niólt esiiniades les 
seues ametlles ensucrades. Il — 
DE MUNT. Vila de la prov. de Bar- 
celona, bisb. de Girona; part. jud. 
d' Arenys de Mar. Está situada a 
poca distancia d' aquesta derrera 
vila y té 3,003 habitants. 

AREO. Geog. Poblé de la prov. 

de Lleida, bisb. de Urgell, part. 

Segell d' Arenys jud. de Sort. És a la vora de la 

de Munt Vallferrera y té 215 hab. Il Hidrog. 

Riuet afluent de la vora de la 

ribera de Vallferrera; neix al peu del port d' Estax, 

prov. de Lleida. 

AREÓMETRE. ni. Instrument pera niidar les densi- 
tats y pesos deis líquits. Areómetro. 

AREÓSTIL. m. Arquit. L' iiitercolumiii quina dis- 
tancia es de vuit o mes móduls. Areóstilo. 

AREOTECTÓNICA. f. For. Art de fortificar, de- 
fendre y atacar les plasses fortes. Areotectónica. 

AREÓTICH, CA. adj. Med. Que té la propietat de 
rarificar els humois. Areótico. 
ARER. m. Ter. y 

ARERA. m. Qarbell mes gran que '1 regular, que 
serveix pera porgar el biat a 1' era. Arel. 

ARES (Coll d'). Orog. Coll del Pirineu, entre la 
Cerdanya francesa y 1' Ariége, a tramontana de Mont- 
lluis. Té una altitut de 1,600 met. sobre '1 nivell 
del mar en els cingles de Carlibas. Céssar en els seus 
comentaris Bello Civili, desciu son pas per aquell 
llocli, desde la Galia a Espanya, quau la batalla de 
Alunda, fent'hi alsar un Ara conmemorativa de la 
victoria obtinguda sobre Ponipeu; d' aquell monu- 
nient li resta '1 nóm de Collum de Ara, que porten 
també altres colls del Pirineu y deis seus estreps. || 
— DEL BOSCH. Geog. Aldea del dist. munpal. de Be- 
nasau, prov. d' Alacant. || — DEL MAESTRE Vila de 
la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de 
Alorella; és a una montanya, al cap demunt de la 
rambla Carbonera y té 2,031 hab. i¡ — (santüARI de 
LES). Situat en el Port de la Bonaigua. 

ARES. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Cabo, 
prov. de Lleida. || Serralada de la prov. de Lleida. 

ARESTA. f. La punta prima ab que remata '1 boíl 
d' alguns grans. Aresta, raspa. 1| Arq. Línea recta 
que divideix peí mitj els ánguls entrants y surtints. 
Arista. II La punxa o estelleta que 's clava a la carn. 
Espina. 

ARESTUY. Geog. Poblé del dist. munpal. de Lla- 
vorsi, prov. de Lleida. 

ARETI, NA. adj Natural y pertanyent a la ciutat 
d' Arezzo, Italia. Aretino. 

ARETOLOGÍA. f. Part de la 
filosofía moral que tracta de la 
virtut y deis medís pera adquirir- 
la. Aretología. 

ARFA. Geog. Vila de la prov. 
de Lleida, bisb. y part. jud. de la 
Seu d' Urgell. És a la vora del 
Segre y té 896 hab. 
Segell d' Arfa ARGA. f. Máquina a modo de 

grúa pera pujar pes. És un cilindre 
fixe a alguna part, de tal modo que 
fentlo rodar dos o niés honiens ab uns travessers so- 
bre son eix, se li va caragolant una corda, que per 
r un cap está subgecta al meteix cilindre y per 1' al- 
tre está Hígada al pes que s' ha de pujar. Cabres- 
trante. 

ARGADELLS. ni. pl. 1er. Angarillas de fusta, es- 
part o vimechs, ab quatre divisioiis, que 's posen de- 




munt del bast de les besties de cárrega pera portar 
cantis d' aigua, etc Aguaderas. 

ARGALL. ni. Córrech fet per les aigües de pluja 
ais vessants de les montanyes. Escurridero. || 1er. 

CLAVAGUERÓ. 

ARGALLERA, f. Eiiia de fuster pera fer solchs o 
cañáis a la íusia. Galzador. 

ARüALLET. m. Córrech petit fet per les aigües. 
Escurridero. 

ARGAMASSA. f. Barreja de cals y sorra qu' usen 
els mestres de cases pera fer les obres. Argamasa. || 
— BLANCA, f. Barreja niólt fina de cals y sorra que 
admet puliiiient. Arcatifa. 

FER L' ARGAMASSA. Argamasar. 

SEMBLAR ARGAMASSA. fr. Ésser alguna cosa mólt 
espessa. Ser una argamasa. 

ARGANEL. ni. Náiií. Part de la popa que serveix 
pera penjarhi una áncora. Gaviete. 

ARGANELL. m. Ndut. Aneila que 's posa al cap de 
r áncora pera lligarlií una corda. Arganeo. || Anelle- 
ta de metall qu' entra en la construcció del astrola- 
bi. Arganel. 

ARGANELLS. iii. pl. Ter. y 

ARGANS. m. pl. Ter. Oues paneres de vírnechs 
unides per una mena de bras fet del meteix, que 's 
carreguen una a cacía costal d' una bestia de bast 
pera portar'hi roba, friiita, terrisa, etc. Árganas 

ARGELAGA. f. Boí. Planta de branques cubertes 
de punxes c6m agulles; les tulles son mólt petites, 
les flors d' un grocli hermós, y M fruit en una tabe- 
lleta. Aliaga, argoma. || —DE BOSCH. GATOSes. 11 — 
VAQUERA. Varietat d' argelaga que té les branques 
peludes, mólt obertes y plenes de punxes. Aulaga ó 
aliaga vaquera. 

AMORÓS CÓ.M UNA ARGELAGA. fr. De génit aspre. 
Suave como un erizo. 

SUAU CÓM UNA ARGELAGA. fr. Suave como un 
erizo. 

ARGELAGAR. m. y 

AFGELAGUER. ni. Lloch ont hi ha moltes argela- 
gues. A llagar, argomal. 

ARGELAGUER. Geog. Poblé de 
la prov. y bisb. de Girona; part. 
jud. d' Olot. És a la vora del 
Fluviá y té 844 hab. 

ARGELES. Geog. Cantó del 
depart. deis Pirineus Orientáis, 
dist. de Ceret; está forniat deis 
12 ajuntaments següents. Albera 
(L'), Argellés, Banyuls sur Mer, 
CoUiure, La Roca, Montesquiu, 
Palau del Vid re, Portvendres, Segell d'Argelaguer 
Sant Andreu, San t Genis les Fonts, 
Sureda y Vilallonga deis Aíonts. Compta 17,800 hab. 
li —(SUR MER). Vila del cantó del seu nóm, depart. 
deis Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá; és prop 
del mar, té estació de F.-C. y 3,358 hab. 

ARGELÍ. NA. adj. Natural d' Alger y lo perta- 
nyent en aquesta ciutat del África. Argelino. 

ARGELITA. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, 
dióc de Valencia, part. jud. de Lucena; és a 1' es- 
querra del riu Mijares y té 413 hab. 

ARGEMÍ Y CASAMADA (Francisco). Biog. Relli- 
giós dedicat a la música. Va néixer a Badalona l'any 
1822 y va morir a Vinaroz 1' any 1887. Va estudiar 
en el monestir de Sant Geroni de la Murtra, y 1' any 
1835 va passar a ésser organista de Martorell, des- 
prés de Badalona, y mes tart guanyá, mitjansant 
oposicions, la plassa de mestre de capella de Vina- 
roz. Era compositor y executant, escríguent música 
relligiosa y profana. 

ARGEMIR (Miquel). Biog. (SANT míquEL DELS 
SANTS). Va néixer a la ciutat de Vich l'any 1591, 




ARG 



ARG 



135 





Segell d Argensola 



mostrant ja de petitet el sen fervor relligiós. Ais 
<Jotze anys abandonava la casa pairal y anava a 
peu a Barcelona, ont va denia- 
nar pendre 1' hábit en el con- 
vent de trinitaris cal^ats, pro- 
fessant a Saragossa l'aiiy 1607. 
Va visitar una boua p;\rt d' Es- 
paiiya, perseverant per tot arreu 
en les seues virtiits y austeiitat. 
Castigant severaaient el seu cós, 
li va arrivarel tránzit de la niort 
a Valladolit 1' any 1625, qiian 
tot just tenía treiita tres U' etat. 
El Sant pare Pius VI va beati- 
Sant Miquel deis ficarlo 1' any 1779 y Pius IX el 
Santa. (Del Musen va canonisar. 
episcopal de Yich.) ARGÉNS. m. La seisena part 
d' una onsa. Adarme. 
ARGENSOLA. Geog. Poblé de la prov. de Barce- 
lona, bisb. de Vicli, part. jud. d' Igualada. Té ajunt. 
y 510 liab. || Poblet del dist. mu- 
nicipal de Castellnou de Bages, 
prov. de Barcelona. || Hidrol. Ri- 
vera que prové de les serres de 
Viver y Serrateix. 

ARGENT. ni. Min. Metall d'iin 
blandí niólt brillant, sobretot 
després de pulit. Plata. || Ant. 

DINER. 

ARGENTADOR, A. in. y f. Ant. 
Qui argenta. Argentador. 

ARGENTAR, v. a. Guarnir, cu- 
brir alguna cosa ab una capa o 
bany d' arácnt. Argentar || Poet. Donar color seni- 
blant al de 1' argent. Argentar. 

ARGENTAT, DA. adj. S' aplica ais obgectes que 
s' han recobert d' una capa d' argent, y també a lo 
que se sembla a n' aquest metall Plateado. 

ARGENTER. m. Qui fá obgectes d' or y d' argent 
o 'n ven. Platero, joyero. 

ARGENTERA. Geog. Poblé del 
dist. niunpal. de la Baronía de la 
Vansa, prov. de Lleida. || Poblé 
de la prov. y dióc. de Tarrago- 
na, part. jud. de Falset. Es al 
fons de la barrancada de Riu- 
decanyes, té apeadero del F.-C. 
directe de Saragossa a Barcelo- 
na, y 242 hab. || — (COLL de l'). 
Orog. CoU que lii liá a la diviso- 
ria entre '1 Camp de Tarragona y 
la Ribera del Ebre. Hi passa el F.-C. directe de Sara- 
gossa a Barcelona ab una foradada de niés de qua- 
tre kilomelres. 

ARGENTERÍA, f. Botiga d* argenter. Platería, jo- 
yería. II Conjunt d' obgectes d' argent que lii há a 
una casa. Plata. 

ARGENTÍ, NA. adj. Lo que fá so d' argent. Argen- 
tino. || Natural de la República Argentina o perta- 
nyent a n' ella. Argentino. || 
Min. Varíetat de carbonat de 
cals. Argentina. 

ARGENTÍFER. adj. Lo que 
está fet d' argent. Argentífero. 
II Min. Mineral que conté argent. 
Argentífero. 

ARGENTONA. Geog. Poblé de 
la prov. y bisb. de Barcelona, 
part. jud. de Matarú. Está si- 
tuada a la vora de la riera del 
séu nóm; té un bon establinient 
d' aigües medicináis, ajunt. y 
2.014 hab || — (RIERA D'). Hidrog. Riera formada per 
les de Dosríus y Orrius, que passa per Argentona y 
desaigua al mar, entreniitj de Mataró y Premia. 



TERA 



.Segell d'Argentera 





Segell d'Argilaga 



Segell d'Argentona 



ARGENTOS, SA. adj Ant. Lo qu' és d' argent o 'n 
conté. Argentoso, sa. 

ARGENTUÉS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de 
Noves, prov. de Lleida. 

ARGENTVIU. m. Miner. Metall de color blanch, 
Miült pesat, y que 's conserva naturalment fluit. Mer- 
curio, azogue. 

ÉSSER UN ARGENTVIU. fr. Ésser n'ólt viu y estordit. 
Ser un azogue, una chispa. 

ARGET. Hidrog. Riu del Mítjdia de Franca, que 
desaigua al Ariége, vora de Foix 

ARGILA. f. Miner. Alúmina barrejada naturalment 
ab altres terres que li donen un co- 
lor groch, roig, etc. S' usa pera fa- 
bricar tculcs y tota mena de terri- 
ssa. Arcilla, argüía. 

.ARGILAGA. f. Bot. ARGELAGA. 

ARGILAGA Y MONTBUY. Geog. 
Poblé del dist. munpal. de La Se- 
cuita, prov. de Tarragona. 

ARGILER. m. Llóch ont hi há ar- 
gila. Lugar de arcilla. 

ARGiLOlDES. adj. pl. Geo!. Roques que presenten 
aspecte d' argila. Arciloides. 

ARGILÓS, A. adj. Lo que conté argila o s' hi sem- 
bla. Arcilloso. 

ARGIMIR. n. p. ARGIMIRO. 

ARGIROLITA. f. Miner. Les pirites que 's troven a 
les mines d' argent. Argirolita. 

ARGIROSA. f. Miner. Mineral argentífer, de color 
aploniat y aspecte nietálich. Argirosa. 

ARGOBARD. n. p. Argobarto. 

ARGOLELL. Geog. Poblé del dist. munpal. de Ci- 
vis, prov. de Lleida. 

ARGONAUTA, m. Zool. Género de caragols de 
mar quina closca sembla una llanxa. Argonauta. 

ARGUCIA, f. Sofistería, sutilesa inútil. Sofistería, 
argucia. 

ARGUENS. m. pl. ÁKGANS. 

ARGÜIR. V. n. Disputar, impugnar la opinió d' un 
altre. Argüir. Il v. a. Donar indici o mostra d' alguna 
cosa, cüni: la vivcsa deis ulls argiieix la del ingeni. 
Argüir, probar. |i Ant. Rependre. 

ARGÜIRSE. v. r. Inferirse. Argüirse. 

ARGULL. m. Ant. ORGULL. 

ARGULLOL Y SERRA (Joseph). Biog. Va néixer a 
Manresa 1' any 1839, morint a Barcelona '1 1886. Va 
fundar y dirigir El Manresano; va ésser mantenidor 
deis Joclis Floráis, presi ent de 1' Assoc/ac/ó Catala- 
nista d' Excursions Cientifiques y de 1' Asociación de 
Aficionados á la Caza y Pesca de Cataluña. És autor 
d'alguns Ilibres catalans y d'una colecció de disposi- 
cions legáis, comentades per ell, sobre cassa y pesca. 

ARGULLÓS, A. adj. Ant. AGUT, INGENIOS. || ORGU- 
LLOS. 

ARGULLOSAMENT. adv. ni. Ant. AGUDAMENT, 
INGENIOEAMENT. 

ARGUMENT. m. Obgecció oposada a l'opinió d'al- 
gú, feta segons les regles de la lógica. Argumento. 
II L'assumpte o materia d' alguna obra. Argumento. 
II El resúm del poema o del cant que 's sol posar al 
principi d' ell. Argumento. |1 Indici o senyal d' algu- 
na cosa. Argumento. |1 aroüent. || —de dos caps. 
DILEMA II — demostratiu. Argumento demostrativo. 
II — D' ESMALT: EMBLEMA. || — FALS El sofístich. Ar- 
gumento falso. II — NEGATiu. El que 's pren del silen- 
ci deis subgectes d' autoritat. Argumento negativo. \\ 
— ORATORI: ENTIMEMA. || — PROBABLE. El que COnsta 
de les dues premisses probables, o al menys d' una 
d' elles. Argumento probable. 

APRETAR l' ARGUMENT. fr. Ésser de difícil solució. 
Apretar el argumento. 



136 



ARI 



ARI 



SOLTAR l' argument. Donarli solució, desfer 1er. 
raóns del cotitrari. Desatar el argumento. 

ARGUMENTACIÓ. f. Lóg. L' acció d' argumentar 
y '1 meteix argument. Argumentación. 

ARGUMENTADOR, A. ni. y f. Qui argumenta. Ar- 
gumentador, arguyente. 

ARGUMENTAR, v. a. y 'Is seus derivats. Argüir. 

ARGUMENTET. m. dini. Argumentíllo. 

ARGUT DE DALT; ARGUT DE BAIX. Gcog. V¡- 
latges situats a les vores del Carona en la Valí 
d' Aran. 

ARIA. f. Coinposició musical pera cantarla una 
sola veu; consta de dues parts, y regularinent se re- 
peteix la primera: també 's diu aixís la música ab 
que 's canta. Aria. 

ARIANT. Geog. Casería del ternie de Pollensa, 
Mallorca. 

ARIANY. Geog. Poblet del dist. munpal. de Pe- 
tra, Mallorca. 

ARIBAU Y FARRIOLS (Bonaventura Caries) 
Biog. Home de lletres, quines moltes aptituts li lian 
valgut els lionors de la celebritat. Va ésser taquí- 
graf, acadéniich, poeta, periodista y economista, ha- 
ventse també dedicat al coniers, mostrant sempre un 
valer gens comú. Va exercir cárreclis públichs tais 
cóm els de Director de la Casa de la Moneda, Direc- 
tor del Tresor y, finalment, un alt cárrech al Minis- 
teri d' Hisenda. Pero ia seua memoria 's conserva 
principalnient per ésser autor d' una poesía conegu- 
da per Oda d ¡a patria, cadenciosa y suau de Ilen- 
guatge y enlairada de conceptas; aixis cóm també 
per haver estat Aribau director de la un temps fa- 
mosa Biblioteca de Autores Españoles. Va néixer a 
Barcelona 1' any 1798 y va morir a la meteixa ciutat 
r any 1862. (Vegis lamina sola de retratos, lletra A). 

ARIDAMENT. adv. m. Ant. SECAMEnt. 

ARIDESA. f. y 

ARIDITAT. f. Ant. Sequedat gran de la térra. Ari- 
dez. II SECA, 1. 

ARIÉGE. Geog. Depart. de la Catalunya Francesa 
compost en gran part pels territoris del antich com- 
tat d' Foix. Les seues poblacions mes signifícades 
son: Foix, Pamiers y Saint-Qirons. Está dívidit en 
20 cantons, 338 nuinicipis y reuneix una població de 
219,641 hab. || Hidrog. Ríu del mítjdía de Fransa, 
que rega els poblats mes importants del antich com- 
tat de Foix. Té les seues fonts ais Pirineus Orien- 
táis, en el pich de la Font Negre, y després de regar 
el territori compres entre la república d' Andorra y 
Fransa, s' endressa envers el Garona, ab quin ríu, 
després d' añuir'hi 1' Hers, s' uneix a 8 kílómetres de 
Tolosa. 

ARIES, m. El primer signe del zodíach, que corres- 
pón al mes de Mars. Aries. 

ARIETE, m. Máquina de guerra pera tirar a térra 
les muralles. Se componía d' una viga acavada ab 
una pessa de ferro en forma de cap de moltó, d' ont 
va pendre '1 nóm. Ariete 

ARIETÍ, NA. adj. Semblant al cap del be. Arie- 
tino. 

ARIGANY. m. Bot. MÚRGULA. 

ARIJA. Hidrog. Ríuet paralelo al Llobregat, entre 
la Pobla de Lillet y Sant Jaume de Frontanyá, 
prov. de Barcelona. 

ARILA. f. Bot. Prolongació del cordó umbilical de 
les Uevors de les flors. Arila. 

ARIMON Y ANDARIO (Joaquim). Biog. Va néixer 
a Barcelona 1' any 1804. Perseguit per les seues opí- 
nions polítiques, va emigrar a América 1' any 1825. 
Retornat al seu país 1' any 1850, hi va fundar la So- 
cietat del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, del 
que 'n va ésser director alguns anys. L' any 1852 va 
publicar un projecte de liéis especiáis pera Ultramar. 



ARÍNJOL. m. Bot. Planta de !a fam. de les esmi- 
lácees, quines arrels son blanques y medicináis y 
treuen mólts lUiclis ab punxes, lo meteix que les fu- 
lles, que son de forma de cor. Les flors formen raims 
y teñen unes boletes blanques y transparentes. Zar- 
zaparrilla. 

ARÍS Geog. Poblet situat prop del Segre y del po- 
blé de Bars en la prov. de Lleida. 

ARISCH, CA. adj. ESQUERP. 

ARISBA (Rabí Salomón). Biog. Per abreviatura 
se anomena aixís al famós jueu Rabí Selomoh ben 
Abraham ben Adereth, natural de Barcelona. Son 
desconegudes les dates de la seua neixensa y de la 
seua niort. Pero sabém que 1' any 1280 (5040 deis 
hebreus) era '1 rabanim (mestre) universal de tots els 
jueus d' Espanya. Va viurer mólts anys a Barcelona, 
escrívint bona cosa d' obres del ritual jueu, de mo- 
ral y de dret, les quals o gran part d' elles s' han 
imprés y reimprés, al través de les centuries, per 
Orient y Occident. 

ARISMÉTICA. f. y 'Is seus derivats. ARITMÉTICA. 

ARISSAL. Geog. Caseriu del terme de Sanselles, 
Mallorca. 

ARISSÓ. m. Zool. ERiSSÓ. || CAPELL, 3. 

ARISTARCH. n. p. Aristarco. 

ARISTOCRACIA, f. Govern en que íntervenen sol- 
sament els nobles. Aristocracia. || Classe noble de 
una nació. Aristocracia. Ij Per extensió, classe que 
sobressurt entre les demés per alguna circunstancia. 
Aixis se diu: /' aristocracia del saber, V aristocracia 
del diner, etc. || A vegades se diu també ab to des- 
preciatiu, cóm quan, parlant d' algú de la classe mes 
ínfima de la societat, se diu: ¡És de V aristocracia! 
¡Quin aristócrata! 

ARISTÓCRATA, m. ARISTOCRÁTICH, 2. 

ARISTOCRATICAMENT. adv. m. D' una manera 
aristocrática. Aristocráticamente, 

ARISTOCRÁTICH, CA. adj. Lo pertanyent a la 
aristocracia. Aristocrático. || Partidari o membre de 
r aristocracia. Aristócrata. 

ARISTOL. ni. Ant. La punta inferior de la llansa. 
Contera, regatón. 

ARÍSTOL. Geog. Poblet del dist. munpal. de Cer- 
velló, prov. de Barcelona. 

ARISTOT. Geog. Poblé de 
la prov. de Lleida, bisbat y 
part. jud. de la Seu d' Urgell. 
És a la vora del Segre y té „ ,, . . 

202 hab. ^®8ell d Anstot 

ARISTOTÉLICH, CA. adj. 
Lo que perfany a la doctrina y sistema d' Aristó- 
teles. Aristotélico. 

ARIT, DA. adj. S' aplica a les coses que no teñen 
humitat, y principalnient a la térra. Árido. || Met. 
Dit del estil y conversació que no teñen amenitat. 
Árido. 

ARITJOLS. m. Bot. ARÍNJOLS. 

ARITMÉTICA, f. Art de comptar. Aritmética. 

ARITMÉTICAMENT. adv. m. Segons les regles de 
r aritmética. Aritméticamente. 

ARITMÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' arit- 
mética. Aritmético. 

ARITMOGRAFÍA. f. Art d' escriure 'Is uúmeros 
Aritmografía. 

ARITMOGRAFE. m. Mena de regla calculada en 
forma d' arch de cercle. Aritmógrafo. 

ARITMOLOGÍA. f. Ciencia que compren tots els 
coneíxements relatius a la mida de les magnituts o 
quantitats en general. Aritmología. 

ARITMOMANCIA. f. Mena d' endevinació en la 
qual se preté conéixer el pervíndre per medí deis nú- 
meros. Aritmomancia. 



ms^ 



ARM 



ARM 



137 



ARITMÓMETRE. m. Instrument que té niarcades 
certes divisions logarítniiques que pertanyen a ope- 
racions del cálcul aritmétich. Arimómetro. 

ARITMOMETRÍA. f. Art de trassar en 1' aritinó- 
metre les divisions logarítniiques ab les quals se ve- 
rifiquen els cálculs aritméticUs. Aritmometría. 

ARITS. ni. pl. Els grans o llegunis seclis pera 'Is 
quals s' usen mesures de capacitat. Áridos. 
ARJANSANA. f. Bot. GENSANA. 
ARJAN. ni. Ndiit. Pal unit al que se li dona 1' in- 
clinació que 's vol. Caña del timón. 

ARLEQUÍ. m. Personatge cómich de 1' antiga co- 
media italiana, que portava careta negra y vestit de 
quadros de distints colors. Avui se 'n diu clovn. Ar- 
lequín. II Persona vestida ab aquest trajo. 1| Fig. y 
fam. Persona informal, ridicula y despreciable. Ar- 
lequín. II Fig. y fam. Qelat de dues o mes substancies 
y ab colors. Arlequín. 

ARLEQUINADA, f. Pá- 
ranla o acció d' ailequí. 
Arlequinada. 

ARLES. Geog. Cantó 
del depart. del Pirineus 
orientáis, dist. de Ceret, 
format de deu ajunta- 
ments, que son: Amelie, 
Arles, Cortravi, La Bas- 
: tida, Montalbá, Montbo- 
ló, Montferrer, Palaldá, 
Sant Marsal y Taulís, ab 
un conjunt de 7.907 hab. 

II —DEL TECH o DEL VA- 

LLESPIR. Vila que fou la 
antiga capital del Va- 
llespir, emplagada a 277 
metres d' altitut, regant 
son terme el riu Tech. 
Ara pertany al departament deis Pirineus orien- 
táis, bisb. de Perpinyá, essent cap de cantó, po- 
blada per 2.462 hab. Té mólts recorts histórichs y 

guarda curio- 
ses tradicions, 
cóni la del se- 
pulcre romá- 
nich de Guillem 
de Tallet, de 
quin brolla una 
deu d' aigua, a 
quina s' atri- 
bueix virtut cu- 
rativa. Conser- 
va una notable 
iglesia del si- 
gle XI, declara- 
da monum en t 
nacional a Frau- 
da, ésser.t pos- 
terior el claus- 
tre de la nie- 
teixa , que for- 
niava part del 
monestir de be- 
nets ins ti tui t 
allí desde 'Is 
temps mitge- 
vals. 




Estatua dita de Uuiliem 
de Tallet a Arles 




Claustre del antich monestir d' Arles 



ARLOS. Geog. Vilatge de la Valí d' Aran. 

ARLOT. m. Ant. ARCABOT. 

ARLOTERÍA. f. Ant. DROPERÍA. [j ARCABOTERÍA. 

ARLOTZ. m. Ant. DROPO, BRIBÓ. 

ARMA. f. Tot género d' instrument pera ofendre al 
contrari y pera defensarse. Arma. || —BLANCA. La 
que no és de foch, cóm: la espasa, el punyal, etc. 
Arma blanca. \\ —DEFENSIVA. La que serveix pera 

DIC. CAT. — T. I. — 18. 



guardarse de les ferides que pot fer 1' enemich, cóm: 
/' escut. Arma defensiva. \\ —DE foCH. La que 's ca- 
rrega ab pólvora, cóm: el fusell, la pistola, etc. Arma 
de fuego, d —ofensiva. La qu' és a propósit pera fe- 
rir, cóm: /' espasa, I' escopeta, etc. Arma ofensiva. || — 
TIRADISSA. La que 's lienta, cóm: la fletxa, el dart, etc. 
Arma arrojadiza. 

¡ AL ARMA, AL ARMA ! Expr. Pera prevenir a les tre- 
pes que prenguin les armes. ¡Al arma, al arma! ¡d 
las armas ! 

ARMADA, f. Ant. EXÉRCIT. || Conjunt de tropes 
marítinies. Armada. Ii ESQUADRA. || — (COMA D'). 
Geog. Montanya de demunt Montgrony en la Valí de 
Ribes. 

ARMADAS, Geog. Caseriu del disl. munpal. de Pa- 
lafrugell, prov. de Girona. || Poblet que forma part 
del dist. munpal. de Garrigás, prov. de Girona. 

ARMADES. Geog. Veinat de Cornelia, prov. de 
Girona. 

ARMADOR, ni. Capitá d' una ñau armada en 
guerra. Armador. || Corsari. Armador, corsario. 
II Qui allista mariners pera pescar ballenes y ba- 
callá. Armador. Ii Aquell qui arma embarcacions. 
Armador. 

ARMADURA, f. Les pesses de ferro, etc , que ves- 
tíen antiganient els militars. Armadura. || Art. y of. 
Complement, bastigi, carcassa. Conjunt de fusta, indi- 
cant els termes d' una obra, que s' lia de fer després. 
Armadura. 

ÁRMALA. Bot. Planta de la familia de las rutá- 
cees, que creix en llochs pedragosos y sorrenchs. 
Gamarza. 

ARMAMENT. m. Preparatiu de guerra. Arma- 
mento. II Ndut. Títol d' un compte que s' acostumava 
obrir en els llibres de coméis deis armadors, carre- 
gant els gastos; cóm: soiis deis mariners, compra de 
qneviures, etc. Armamento. 

ARMAMENTA. s. ni. Armes y demés Instruments 
bélichs que un porta demunt. Armamento. 

ARMANCIES. Geog. Aldea de 1' ajunt. de Canip- 
devánol, prov. de Girona. 

ARMANCIES DE RIBES. Geog. Caseriu del dist. 
niunpal. de Ribes, prov. de Girona. 

ARMANYÁ (Francisco). Biog. Arquebisbe de Ta- 
rragona. Va néixer a Vilanova y Geltrú I' any 1718, 
de pares pcscadors, y va morir a Tarragona 1' any 
1803. Elevat a bisbe de Lugo y mes tart a la Séu ta- 
rragonina, va deixar grat recort en una y altra dló- 
cessis. Ais dinou anys podía competir ab els honiens 
mes savis del seu temps. A niitjans del sigle XVIII va 
indicar ja la necessitat de que les ciencies d' obser- 
vado, les filosófiques y les teológiques seguissin el 
canií que modernament han emprés. El zel, el talent, 
r activitat y 'Is bons senliments d' Armanyá van 
fer niólt de bé y varen ésser 1' admiració de les 
eminencies del seu temps. Entre 'Is seus escrits 
que han arrivat a imprimirse s' alaben els Ser- 
mons y Pastarais, aixís com el Compendi de la 
Doctrina Christiana. t,Vegis Lámina sola de retra- 
tos, lletra A). 

ARMAR. V. a. Donar les armes a algú. També se 
usa cóm recíproch. Armar. || Aparellar un bastiment 
pera fer guerra. Armar. || Proveir a algú de lo neces- 
sari pera alguna empresa. Armar. || Disposar, com- 
boiar, formar alguna cosa, cóm: armar un ball, un 
piel, una brega, etc, || També s' usa cóm recíproch 
Armar. Ijjuntar les parfs d' una máquina o compon- 
drela. Armar. || Fer creure mentides, entavanar de 
cap. Armarla con queso, cargar de cabeza, em- 
baucar. 

ARMAR CAVALLER. fr. Vestir el rei a un cavaller 
o a altre les armes, practicant certes ceremonies. 
Armar á alguno caballero. 
ARMAR GAVIES. Loc. náut. Envergar gavias. 



138 



ARM 



ARM 








Armari d' apotecari del castell 
de Montsó (sigle xviii) 

r. Aparellarse pera la guerra. 
ARMAT, DA. p. p. Armado. 



ARMAR DE PUNTA EN BLANCH. fr. Armar decap 
a peits. Armar de punta en blanco. 

ARMARI. 111. 
Caixa de fusta 
ab les seues por- 
tes y que dius 
té p res ta tges, 
calaixos o posts 
pera posarhi ro- 
ba o altres co- 
ses. Armario. || 
Vuit que 's fá a 
la paret ab ina- 
nyells y portes 
pera guardarhi 
les coses. Ala- 
cena 

ARMARIET. 
in. dim Arma- 
rio pequeño 

ARM AR I S 
(Pu ig deis). 
Geog. Está si- 
tuat en la se- 
rralada que va 
de Roca Colóni 
al Canigó. (2.520 
iiietres.) 

ARMARSE. 
Armarse. 
II Els que fan de 
soldats romans en la profes ó de la Sstinana San- 
ta. Armado. || Entavanat de cap. Levantado de 
.cascos. 

ARMAT DE PUNTA EN BLANCH, y 

ARMAT DE TOTS PUNTS. fr. Arniat de cap a peus. 
Armado de punta en blanco. 

VENS MÓLT ARMAT. fr. Se diu d' aquell que 's pre- 
senta enfurismat y disposat a barallarse. Vienes lanza 
en ristre; dispuesto d romper lanzas. 

ARMAT. IctiO. V. MALARMAT. 

ARMATOSTA. f. Máquina y moble grolier y pe- 
sat, que serveix mes d' enibrás que de profit. Arma- 
toste. 

ARMEIG. El conjunt de peces que formen alguna 
cosa Armazón, armadura. 

ARMEJAR. V. a. Ant. y '1 seus derivats. Pelear. 

ARMELÍ. 111. Ant. ARMINYO. 

ARMELLA, f. ANELLA, 1. 

ARMENA (Font d'). Hidrog. Caudalosa déu que 
neix prop de Vallirana. 

ARMENGOL. n. p. Hermenegildo. 

ARMENüOL. Biog. Comte d' Ausona (Vich), en el 
sigle X. Sunyer, conite de Barcelona, va erigir aquell 
comtat, desfentse de la sobiranía d' aquella encon- 
trada a favor del seu fill Armengol; aquést va morir 
assesinat o al cainp de batalla 1' any 940 o 942. 

— (BERNAT). Biog. Frare del sigle XIV, del ordre de 
predicadors, al convent de Barcelona. Doctor y ca- 
tedráticli a 1' Universitat; 1' any 1356 va ésser enviat 
a París, ont va pendre '1 gran de doctor y va ense- 
nyar mólts anys. L' any 1360 va ésser nomenat in- 
quisidor de la provincia tarraconina. Se va distingir 
per la seua saviduría y va morir a Barcelona 1' any 
Í387. 

— DE MONTCADA. Biog. Personatge políticli y mili- 
tar del sigle viu al IX, a qiii Lluis el Piados va con- 
cedir el govern de les illes Balears. És tingut peí pri- 
mer comte d'Urgell (790). Va ésser comte del Rosselló, 
d' Empuries, de Cerdanya y de Pallars. Va morir en- 
vers 1' any 819. En memoria d' ell tots els altres 
comtes d' Urgell s' anonienaren Armengols, per mes 
que 'n la seua cronología comensa 1' ordre numeral el 
séu successor el Cordobés. 



— (JOSEPH). Bioj. Escriptor relligiós. Governador 
de la mitra de Mallorca en 1847-48. Era docte y elo- 
qüent. Nat a Palma 1' any 1785, va morir en 1851. 

— (NICOLAU). Biog. Escriptor y patrici mallorquí. 
Nat a Palma 1' any 1751, ont morí en 1823. Procura- 
dor general, en Aragó, de 1' ordre de Saiit Joan, bat- 
lle de Mallorca y receptor de tota 1' ordre, era un 
deis fundadors de 1' Económica d' Aiiiichs del País 
en la illa. Va traduir al castellá el poema Gieru- 
salemme liberatta, del Tasso. Traduí igualment en 
vers castellá El Paraíso perdido, del inglés Mil- 
ton. Deixá altres traduccions deis poetes antichs y 
també poesíes origináis entre elles un Himno á San 
Francisco. 

— I, EL CORDOBÉS. Biog. Segon comte d'Urgell, 
germá d' en Raimond Borrell, comte de Barcelona. 
Va regir el séu senyoriu desde 1' any 992 al 1010, en 
quin any va morir en la desgraciada expedició cata- 
lana que va aiiar a auxiliar al califa de Córdoba Mao- 
met Almaadi, 

— II, EL PELEGRÍ. Biog. Comte d'Urgell, entre 'Is 
anys 1010 y 1038, fill del Cordobés. Pacífich y devot, 
va anar a Jerusalem, ont va morir. 

— MI, EL DE BARBASTRE. Biog. Comte d' Urgell, lie- 
reu del nomenat el Pelegri. Va governar el comtat 
entre 'is anys 1038 y 1065, en els séus primers anys 
baix la tutela de la seua mare Constanza. Va ésser 
aliat del comte de Barcelona Ramón Berenguer I. 
Brega contra 'Is alarbs, subjugant ais wah's de Bala- 
guer, Lleida, Montsó, Barbastre y Fraga. Va casar la 
seua filia Felicia ab el reí d' Aragó Sanxo Ramírez, y 
entre so£;re y gendre varen reconquerir a Barbastre, 
morint Armengol en la Iluita sota 'Is niurs de la 
ciutat, caient el séu cadavre en poder deis ene- 
niichs, que li varen tallar el cap, que va guardar 
embalsamat diiis una caixa d' or el rei moro de Sara- 
gossa. 

— IV, De GERB. Biog. Comte d' Urgell desde 1' any 
1065 al 1092. Fill del de Barbaslrey batallador cóm el 
seu pare o mes, no va deixar en pau ais alarbs de la 
ribera del Segre. Bastí el castell de Gerb, convertit 
en centre d' operacions contra Balaguer, de quina 
c:utat vá apoderarse. Va fer tribu-taris séus ais walís 
de Tortosa, Lleida y Fraga, morint 1' any 1092 al 
castell de Gerb. 

— V, DE MAYERUCA. Biog. Comte d' Urgell entre 'Is 
anys 1092 y 1102, fill del de Gerb. Aliat ab el comte de 
Barcelona y '1 rei d' Aragó, brega també contra 'Is 
alarbs. Per desavinenses politiques ab el d' Aragó, 
va anar a Castellá, aposentantse a Valladolit, ont va 
casarse ab na María, filia del comte Pere Ansúrez, que 
va dur en dot a la casa d' Urgell el senyoriu de 
aquella capital. Posat al servei d' Alfons VI de Cas- 
tellá, diñen que a la batalla de Córdoba va arrivar 
al peu del portal, arrencantne els pica-portes, que 
serviren després pera 1' iglesia de Santa María 1' an- 
tiga de Valladolit. Va morirá Mayernca (Lleó) víc- 
tima d' una emboscada. Desde '1 seu fill, nat a Cas- 
tellá, fins a r Armengol X (1268 a 1314), a la mort 
del qual el rei Jaunie II compra el comtat d' Urgell, 
és dubtós que siguin catalans els cinch Armengols 
d' Urgell que seguiren. 

— Y CORNET (PERE). Biog. Advocat, natural de Bar- 
celona (1837). Home distingit péls séus estudis peni- 
tenciaris, sobre quina materia va escriurer mólt, 
havent representat ais eleraents oficiáis del país en 
diversos congressos penitenciaris haguts a 1' extran- 
ger. Les qüestions obreres també 1' havíen preocupat 
y fet escriure, aixís cóm la beneficencia, L' any 1879 
va fundar 1' Asociación general para la reforma peni- 
tenciaria en España. Figura entre 'Is séus escrits un 
bon estudi sobre La Reincidencia. Va deixar d' es- 
criure r any 1889, morint a Barcelona 1' any 1896. 

ARMEN!, m. y 

ARMÉNICH. m. Natural d' Armenia, país del Assia. 
Armenio. 



ARM 



ARN 



139 




Segell d' Armentera 



ARMENTER. n. p. Nóin d' hoine. Emeterio. 
ARMENTERA. Geog. Vileta de la prov., bisb. y 
part. jud. de Giroiia. Té 841 
habitants, 

ARMER. 111. Qtii fa armes. 
Armero. || Qui cuida de les ar- 
mes. Armero. II Mena de perxa 
que hi ha ais cossos de guar- 
dia pera posarhi 'is fusells drets 
y 1' un al costal del altre. 
Armero. 

ARMERÍA, f. Llóch ont se 
guarden les armes per curio- 
sitat o per ostentado. Arme- 
ría. II L' art de fabricar ar- 
mes. Armería. || La ciencia heráldica. Armería. 

ARMEROS (Pich deis). Geog. Montaiiya de la 
Valí d' Aran. (2.545 m.) 

ARMES, f. pl. Les trepes o exércit d' alguna po- 
tencia. Armas. || Els medis pera aconseguir alguna 
cosa, cóm: /o no tinch mes armes que la rao. Armas. 
II Les insignias que usen els nobles en lliirs escuts 
pera distingirse Is uns deis altres, y també '1 meteix 
escul, y 'Is de regnes, provincies, etc. Armas. 11 Les 
que s' usaven antigament, cóm: morrió, peto, espal- 
llera, etc. Armas. || — falses. Les que son contra les 
regles del blasó. Armas falsas. 
¡A armes! Loe. ant. ¡Al arma! 
AB LAS ARMES A LES MANS. Loc. A punt pera fer la 
guerra. Con las armas en la maní). 

ANAR AB ARMES. Ant. Juego de armas, vestir armas. 
DEiXAR LES ARMES, fr. Retirarse del servei de la 
milicia. També s" usa quan, estant la tropa sobre les 
armes, les arrimen pera descansar. Dejar las armas. 
DESCANSAR SOBRE LES ARMES. Mil. Apoiar el fusell 
en térra al costal del peu dret. Descansar sobre las 
armas. 

DONAR ARMES AL ENEMICH. fr. Met. Donar medis a 
un contrari en perjudici del meteix que Ms hi dona. 
Dar armas contra si. 

DONAR ARMES A CUBERTA. Loc. ant. Prepararse 'Is 
de una ñau pera combatre. Hacer zafarrancho. 

DONARSE A LES ARMES, fr. Ferse soldat. Darse d 
las armas. 

ENTREGAR LES ARMES, fr. Met. ABAIXAR CALSES. 
ESTAR SOBRE LES ARMES, fr. Estar la tropa previn- 
guda pera lo que pot esdevenir. Estar sobre las armas. 
FER ARMES. Lluitar. Hacer armas. 
FERSE A LES ARMES. Avesarse a manejarles. Hacer- 
se á las armas. || Avesarse y acomodarse a lo que 
obliga la necessitat. Hacerse d las armas. 

FESTA D' ARMES. Joch d' armes. Fiesta de armas. 
FET D' ARMES. Fassanya militar. Hecho de armas. 

LES ARMES Y 'LS DlNERS SI NO 'S SABEN MANEJAR 

NO VALEN RES. Ref. Ensenya que si no se 'n fa bou 
US son perjudicials. Armas y dineros buenas manos 
quieren. 

PASSAR PER LES ARMES, fr. Fusellar a algú. Pasar 
por las armas, arcabucear. 

PENDRE LES ARMES CONTRA D' ALOÚ. fr. Declarár- 
seli contrari, y ferli guerra cóm a enemich. Tomar 
las armas contra uno. 

PRESENTAR LES ARMES. Mil. Fer ab elles els honors 
deguts al superiors de sargento en amunt. Presen- 
tar, tomar ¡as armas. 

RENDIR LES ARMES, fr. Fer 1' infantería 'Is honors 
militars al Santíssiin Sagrament, posant a térra '1 
genoll dret y '1 fusell inclinat fins a térra. Rendir las 
armas. \\ Entregar 'Is vensuts les armes al vencedor. 
Rendir las armas. 

VETLLAR LES ARMES, fr. Ant. Guardarles, fent cen- 
tinella tota la nit, el qui havía d' ésser armat cavaller. 
Velar las armas 

ARMET (Pere Mártir). Biog. Va néixer a Barce- 
lona 1' any 1770 y va morir a la meteixa ciutat r any 
1850. Sent mitger de seda, va estudiar les matemáti- 



ques y va entrar a la Academia de Ciencies naturals 
y Arts r any 1816, havéntsel designat en 1822 pera 
ocupar la cátedra de matemátiques y cosmografía de 
aquella corporació. Va guanyar per concurs la plassa 
de professor de matemátiques establerta pél Qovern 
a Barcelona 1' any 1827 y nou anys després va co- 
mensar a exercir igual cárrech ais Estudis Generáis 
de Barcelona. Va escriurer interesantes memories 
científiques. 

ARMILLA. f. Pega de roba que 's porta ajustada 
al eos devall la casaca, etc. Almilla, chaleco. || Ant. 
ANELLA. II BRASSALET. 

ARMILLAR. adj. S' aplica a la esfera composta de 
cércols, que representen els principáis que 's consi- 
deren en el cel. Armilar. 

ARMINYAT, DA. adj. Lo que pertany al arminyo. 
Armiñado. 

ARMINYE. m. Zool. Mena de iiuistela de vint a 
vinticinch centimetres de llarch, de color blanch, 
nienys la cua, que té '1 cap negre, y es quasi tan 
llarga cóm tot el eos. Armiño. || La pell de dit ani- 
mal. Armiño. i| L' armussa deis canonges cubería de 
pell blanca. Armiño. || Al blasó, figura a manera 
de mosquetes negres, que sobre camp blanch imiten 
les pells y cues deis arminyes verdaders. Armiño. 

ARMINYÓS, A. adj. ARMinyat. 

ARMISTICI. m. Suspensió d' armes. Armisticio. 

ARMOLL. m. Bot. BLETMOLL. 

ARMONÍA, f. Consonancia de veus o d' instru- 
ments, o d' unes y altres plegats. Armonía. || La con- 
venient proporció y correspondencia d' unes coses 
ab altres. Armonía. |1 amistat, unió. || Ret. Combi- 
nació de diccions de pausada o rápida pronunciació, 
soslinguda per aiticulacions fácils y distintes, que 
fan r estil dóls y agradable. Armonía. 

ESTAR O viURE EN BONA ARMONÍA, fr. Tractarse 
amistosament. Correr con buena armonía, amistosa- 
mente. 

ARMÓNICH, CA. adj. Lo que fa armonía. Armó- 
nico, armonioso, canoro. 

ARMONIFÓN. m. Más. Instrument ab tecles y un 
cañó elásticli que reb 1' aire de la boca. Les tecles se 
toquen cóm les del piano. Armonifón. 

ARMONIOS, A. adj. Lo que és armónich o te ar- 
monía. Armonioso. 

ARMONIOSAMENT. adv. m. Ab armonía. Armo- 
niosamente. 

ARMONISAR. v. a. Acte de posar alguna cosa en 
armonía. Armonizar. 

ARMONIUM. Mus. Instrument a modo de piano ab 
registres y manxes. Armonium. 

ARMONOMETRÍA. f. Art de midar les propor- 
cions armóniques del so y les relacións deis toas 
música Is. Armonometría. 

ARMUSSA. Mena de valona que porten els ecde- 
siásticlis demunl del sobrepellís. Muceta. 

ARNA. f. Tinya, cucli que rosega la roba. Polilla. 
II Buch de abelles. Colmena. || Met. Lo que destrueix 
insensiblement alguna cosa. Polilla. 

ÉSSER UN ARNA. fr. Met. Se diu del qui és mólt as- 
tul y viu. Ser muy redomado. 

TREURE LES ARNÉS, fr. Treure la roba al aire y es- 
polsarla pera que caiguin les ames, si 'n té. Desapo- 
lillar, quitar la polilla. 

ARNAMENT. m. TiNYADURA. 

ARNARSE. V. r. Met. Ferse nialbé la roba o qual- 
sevol altra cosa. Apolillarse. 

ARNAT, DA. p. p. ApoHllado. || adj. Met. fam. Pi- 
cal de verola. Virolento. 

ARNÁU. ni. Nóm d' home. Arnaldo. 

ARNAU (Berenguer). Biog. Artista del sigle Xiv, 
iluminador de Ilibres, que vivía a Barcelona entre 
'Is anys 1361 y 1374. 



140 



ARN 



ARO 



— (COMTE L'). Biog. Vegis MATAPLANA, (ArtlQU de). 

— (DE VILANOVA). BiOg. Vegis VILANOVA. 

— (EL CÁTALA). Biog. Trobador que se siiposa que 
és el iiieteix que Tremoléis Cátala. Vivía entre Ms 
regnats d' en Alfoiis I y d' en Jaume el Conquistador. 

— (OATELL). Biog. Vegis GATELL. 

— (JOAN). Biog. Pintor nat a Barcelona 1' any 1595 
y niort 1' any 1693 Va estudiar a Madrit, tenint per 
niestre a Eugeni Caxes y tenía gran correcció de di- 
buix y bon colorit. Els seus millors quadres son; 
Vida de Sant Agusli; Saní Pere Apóstol, y Saní Fran- 
cisco de Sales. 

— (JOSEPH . Biog. Relligiós francescá deseáis, nat 
a Xátiva '1 1771. Després de cursar ab Iluinient li- 
teratura, filosofía, cánoiis y teología, y havent re- 
gentat la cátedra de moral a la vila de Elx, va ésser 
elegit ministre provincial en el capítol de Oriola tin- 
gut r any 1815 Al any següent era predicador del 
rei, exercint en 1817. Mes tart fou definidor general 
de 1' ordre de S.int Francescli y poch després secre- 
tar! general; liavent presidit, per comissió, el capítol 
provincial. Era bon predicador y va fer algunas poe- 
síes valencianes a la Ilibertat del rei Ferran Vil. 

— Y PALAU (JOAN). Biog. Brau niariner del sigle xvil, 
natural de Mataró, que 's va distingir a Portugal 
baix les ordres del marqués de Santa Cruz. Coman- 
dava una ñau de la «armada inveicible» artillada ab 
quaraiita peces. Va morir 1' any 1612, essent capitá 
de la galera «Sant [?amon.» 

ARNELLA. f. Ter. ANELLA. 
ARNER. m. 1er. Aucell. BOTIGUER. 
ARNERA, f. M/V. Teixit de vímets, branques, etc., 
en figura de cilindre d' un metre trenta a un metre 
setauta d' alsada y d' un metre de diámetre que, pié 
de térra serveix pera defensarse del foch del ene- 
mich. Cestón. 

ARNERA Hidrog. Rin que ne x al Pi ineu gironí, 
passa prop de Massanet de Cabrenys y desaigua a la 
vora esquerra de la Muga, terme de Darnius. 

ARNERADA. f. Mil. El conjunt d' ameres coloca- 
des en disposició de defendre ais que manegen 1' ar- 
tillería Cestonada. 

ARNÉS, f. Planta perenne d' uns trenta a quaranta 
centímetres d' alsada, fulles senseres y flors grans y 
blaves nienys al niítj que son grogues. Se conrea per 
adorno ais jardins. Amelo. 

ARNÉS. Geog. Vila de la prov.de Tarragona, bisb. 
de Tortosa, part. jud. de Gandesa. És a la vora dreta 
del riu Algas y té 1,280 hab. |1 — serra DE. Orog. Es 
una de les branques deis ports de Beceyt, a 1' extrem 
occidental de la prov. de Tarragona. 

ARNÉS, m. Conjunt d' armes de cer, defensivos, 
que d.iien els guerrers de la Etat Mitja. Arnés. || 
Met. BÉNS II — DE FOGUER. Certa bossa brodada que 
solíen portar els cavallers penjada del cinturó. 

ARNESES. m. pl. Aiil. Materials 
de guerra. Tren de batir. 

ARNETA. f. dini. Meí. TINYETA. 
II f. dim. Petit buch d' abelles. Col- 
menita. 

ÁRNICA, f. Bol. Planta indígena 
de la fauí. de les compostes, de dos 
a tres pañis d' alsaria y de flors gro- 
gues apomades. Árnica, tabaco de 
montaña, hierba del gato, talpica. 
II Tintura que s' usa en medicina 
pera contusions, cops y espunyidu- 
res, rixís cóm també administrada 
interiornient en mólt petites dosis. 
Árnica. 
ARNICINA. f. Qiiim. ReYna amarganta que 's treu 
de r árnica. Arnicina. 
ARNOLF y 
ARNULF. n. p. Nóni d' lióme. Arnulfo 




Jt^^'^- 




Evarist Arnús 




Segell d' Aro 



ARNULF. Biog. Bisbe de Vich, del sigle XI. Va 
morir de resultes d' una íerida rebuda al siti de Cór- 
doba. 

ARNÚS, (Evarist). Biog. Banquer barceloní, dis- 
tingit per la seua Iliberalitat. Va fundar una inipor- 
tant escola a Badalona, d' ont 
era fill adoptiu, y en quina ciu- ^., - ._,_ 

tat hi ha un passeig y una esta- 
tua que conmemoren el seu bon 
recort. Va protegir les arts y els 
artistes y va morir a Barcelona 
l'any 1390. 

— DE FERRER (MANUEL). Biog. 
Metge, natural de Tremp (1813), 
mort a Madrit 1' any 1879. Desde 
1846, en que va ser nietge deis 
banys de la Puda, fins al ter- 
me de sa vida, quan ho era de 
Pantincosa, se dedica al estudi 
cieiitífich de les aigües niinerals, en quina branca 
del saber era mólt entes, haventne publicat dife- 
rents tractats. L' any 1859 va fundar a Madrit el 
balneari de Sant Felip Neri, primer establiment 
de hidroterapia niontat científicament a la capital 
d' Espanya. 

ARNUX (Port de). Orog. Port de la banda occi- 
dental d' Andorra. 
ARO. m. Bot. XERRIA. 
ARO. Geog. Vila de la prov. de 
Girona, part. jud. de La Bisbal. 

ARO (Valí de). Orog. Valí de la 
prov. de Girona, situada prop de 
la costa, entre Sant Feüu de Gui- 
xols y Palaniós. 

AROL. Trosset de térra arraserat 
ont s' hi fan els planters de flors 
o de verdures. Cuadro. || Cada una 
de les faixes de térra en que 's di- 
videix un hort pera fer 'hi diferentes viandes. Cuadro. 
ARÓLA. Geog. Veinat pertanyent al mun. de Cas- 
tellar d' en Huch. 

ARÓLAS, (Francesch). Biog. Escriptor, advocat 
valencia germá del famós poeta. Sembla que era na- 
tural de Valencia. Morí allá meteix 1' any 1850, con- 
tant escassament 32 anys d' edat. Va desempenyar 
distints cárrechs líteráris y polítichs, estant afiliat 
al partit Iliberal. Escribía en el notable periódich 
El Fénix, de Valencia, tractant en castellá y en va- 
lencia sobre temes históriclis y populars, ab la me- 
teixa gracia y fina ironía de 'n 
Larra. 

— (JOAN). Biog. Escolapi y 
poeta dístingit, natural de Bar- 
celona (1805), mort a Valencia, 
després de haver perdut la rao 
r any 1849. Son notables les 
seues poesíes orientáis, les re- 
llígioses y caballeresques. Va 
ésser mestre de llatí a les Es- 
coles Píes de Valencia, 1' any 
1833. Va fundar, ab en Pasqual 
Pérez, El Diario Mercantil, y 
va colaborar en les revistes y 
periódichs principáis de Barce- 
lona y Valencia, traduint ademes diverses obres re- 
lligioses y literaries. Les seues poesíes s' han reíni- 
prés set vegades. 

ARÓLES (Collada d'). Geog. En un deis estreps de 
Pedraforca, entre Gisclareny y Saldes. 

AROLS, (Pláde). Orog. Plá a l'altitut de 1360 me- 
tres al O. de Sant Vicens del Rus, prov. de Barcelona. 
AROMA, f. Flor del aromer. Aroma. || Se diu del 
olor que fan les flors o altres obgectes. Aroma. 

AROMÁTICH, CA. adj. Lo que fá fragancia. Aro- 
mático 




Joan Arólas 



DlC. Cat. 



Ardería 




Caragol de banch. 2. Enteiiall. 3. Grapa. 4. Arquet de cerraller. 5. Llinia d' arnier. 6. Compás o mandrí. 
7. Rebol. 8. Punxó. 9. Alicates talla ferro. 10. Filabarquí. 11. Torniliador. 12. Brotxa pera netejar. 
13. Xafranador. 14. Fressa granada. 15. Compás corb de gruix. 16. Compás recte de gruix. 17. Caragol 
de prempsar. 18. Taladre. 19. Allisador. 20. Allisador gran. 21. Fressa fina. 22. Filera. 23. Regla. 
24. Llima d' armer. 25. Cullereta. 26. Másele pera roscar. 27. Rasqueta. 28. Gubia. 29. Enforniador. 
30. Caragol d' aplacar. 31. Martell. 32. Peu de rei. 33. Llima de ferrer. 34 y 25. Llimcs de mitja 
canya. 36. Llimes de varies nunes. 37. Plana de cadiraire. 



ARQ 



ARR 



141 



AROMÁTICHS. ni. pl. Ant. Nóiii genérich de totes 
les drogues oloioses. Aroma. 

AROMATISAR. v. a. Donar fragancia. Aromatizar. 

AROMER. ni. Bot. Arbre de la fani. de les llegunii- 
noses, quin troncli es niólt alt y quines branques te- 
ñen punxes; les senes flors son grogues y esfériques y 
fan niólt bona olor. Aromo, acacia olorosa. 

ARONDETA. f. Anl. Oreneta. 

ARPA. f. GRAPA Zarpa. || Met. fam. má. 

CAURE A LES ARPES, fr. Met. fam. Caure en poder 
á' algú. Caer en las manos. 

GENT DEL ARPA. fr. Fam. TINYETA. 

POSARLi A ALGU L' ARPA SOBRE, fr. Met. Xarparlo. 
Prender, echar mano. 

TOCAR L' ARPA. fr. Met. fam. ROBAR. 

ARPACH, GA. adj. ASPRE 

ARPADA, f. Esgarrapada. Arpadura, rasguño. 

ARPANA. f. Naiit. Qronxanient de la ñau. Arfada. 

ARPAR. V. a. Agafar a algú o alguna cosa ab vio- 
lencia. Agarrar. || Donar arpades, esgarrapar. Ar- 
par, arañar. 

ARPEGI. ni. Mus. Rápida succesió armónica deis 
sóns d' un acort. Arpegio, arcada. || Concordancia 
en virtut de la qual se fan sentir succesiva y rápida- 
nient els diversos sóns. Arpegio. 

ARPELLA. f, Ornit. Aucell de presa de quaranta a 
cinquanta centiinetres de llarcli; ré'l cap y devant 
del coll grochs y sense plomes; ploniatge niólt blancti, 
fora de les grans plomes de les ales, que son negres; 
potes groguenques, ab ungles negres. Se cría ais Pi- 
rinéus, menja tota mena d' inniundicies y alguna vol- 
ta quadrúpedos petits y aucells Pernóptero. 

ARPELLES. f. pl. y 

ARPELLS m. pl. RASCLE, RASCLET. 

ARPER, A. m. f. Ant. Qui toca 1' arpa. Arpista. 

ARPILLERA, f. Teixit de estopa ordinaria d' urdit 
niólt ciar que s' usa pera fregar o aixugar coses gro- 
lleres. Rodilla. || xarpallera. 

SEMBLA UNA ARPILLERA, fr. Se diu de tota roba ar- 
nada o mólt foradada. Parece una criba. 

ARPIÓ, m. ARPÓ. 

ARPIOT. ni. Eina depagés coniposta d' un mánech 
ab dues punxes de ferro, grapes y cavaféms. 

ARPÓ. ni. Eina de pescar ab un mánech de fusta, 
y al extrém un ferro de tres puntes, pera ferir y en- 
ganxar el peix. Arpón, fisga. 

ARQUEBISBAL. adj. Lo que pertany al ar- 
quebisbe. ArzobispaL 

ARQUEBISBAT. m. La dig- 
nítat d' arquebisbe y '1 districte 
de la seua jurisdicció. Arzo- 
bispado. 

ARQUEBISBE. ni. El bisbe 
metropolita o principal d' una 
provincia eclesiástica. Arzobis- 
po, metropolitano. 

ARQUEIG. ni. La acció y efec- 

te d' arquejar. Arqueo. || En el 

raní d' hisenda recompte deis 

cabdals que h¡ há a caixa, exa- 

minant aváns atentament el seu balans. Arqueo. || 

Mida de la capacitat d' una ñau. Arqueo. 

ARQUEJAR. V. a. Formar en figura d' arch. Ar- 
quear. II Amidar la capacitat de les embarcacións. 
Arquear. 

ARQUELAU. n. p. Arquelao. 

ARQUEOGRAFÍA. f. Descripció deis monuiuents 
antichs. Arqueografía. 

ARQUEÓLECH. m. Qui 's dedica a 1' arqueología. 
Arqueólogo. 

ARQUEOLOGÍA, f. Ciencia que estudia les anti- 
güetats per medi deis nionuments. Arqueología. 




Escut d'Arquebisbe 



ARQUEOLOGICH, CA. adj. Lo que pertany o es 
relatiu a I' arqueología. Arqueológico. 

ARQUER. ni. Qui tira fletxes. Flechero. 

ARQUERA, f. Anl. ESPITLLERA. 

ARQUES Y JOVER, (Agustí). fi/og. Escriptor re- 
lligiós, nat a Concentaina en 1734 y niort a Valencia 
el 1808. Va deixar inédits mólts estudis de historia 
relligiosa de la ordre de la Mercé y també de perti- 
nents a la noblesa, interessants al regne de Valencia. 

ARQUES, (Coll de les). Orog. Cinis del Vallespir, 
ont s' origina el riu Corbera. 

ARQUES, (Mas de). Geog. Caseriu del ternie nui- 
nicipal de Tarragona 

ARQUET. m. Mus. Verga prima y córba pels seus 
extrénis, en els quals s' h¡ asseguren les cordes pera 
tocar el violí, etc. Arco. || Pera les albardes. Barra. 
II m. Arl. y Of. Bastiment de ferro en forma d' arch 
ab una fulla de serra o una llima de dos talls sub- 
gecta ais caps a un passador y que nianté tivanta per 
r un cap una paloma; serveix pera travallar ferro y al- 
tres nietalls. || Vareta de acer o altra materia flexi- 
ble que acava en un mánech de fusta tornejada y 
porta una corda o corretja pera entortoUigarla al 
voltant de la maneta de una broca y donantli un nio- 
viment de vá y vé. 

COP D' ARQUET. fr. ARPEGI. 

FER L' ARQUET. fr. am. Apurar la paciencia. \\ V. fer 
LA GUITSA. 

ARQUETA, f. dim. Arqueta, arquilla. 

ARQUETECLÍN. m. Ant. REFETONER. 

ARQUIMBAU, (Domingo). Biog. Prebere, mestre 
de capella de la catedral de Girona, compositor la- 
boriosíssini. En 1790 se '1 va nombrar substitut en la 
inestría de la catedral de Sevilla, que va ocupar en 
propietat cinch anys després. L'any 1815 el Conser- 
vatori de Bolonia 'I va nonienar soci d' aquella Aca- 
demia, per una Lamentado primera del Dijous Sant. 

ARQUITECTE.m Mes- 
tre pera progectar y di- 
rigir la construcció de 
edifícis. Arquitecto. 

ARQUITECTO NICH, 
CA. adj. Lo que pertany 
a 1' arquitectura. Arqui- 
tectónico. 

ARQUITECTURA, f. 
Art de construir o edi- 
ficar segons determina- 
des regles o seguint les 
inspira cións del bón 
gust, que poden mólt bé 
modificar aquelles. Ar- 
quitectura. 

ARQUITRÁU. m. Ar- 
quit. La part de cornisa 

que descansa directanient demunt del capitell de la 
columna. Arqui- 
trabe. 

ARQUIVOL- 
TA. f. Arquit. 
Mütllura de re- 
lien que segueix 
y adorna la ciau 
d' un arch y pa- 
ssa d' una im- 
posta a 1' altra. 
Archivolta, ar- 
quivolta. 

ARRABAL, m. Barri mólt prop d' una ciutat o 
vila y també 1' extrém d' algún poblé gran. Arra- 
bal. II Geog. Barri de Gurp, prov. de Lleida. || —DE 
L' ESTACió. Caseriu de Bellpuig, prov. de Lleida. II 
— (EL). Caseriu del terme d' Olopte, dist. munpal. de 
Isóbol. prov. de Girona. 




Lliuuu 



»"ft°.iiy 




Arquitráu 




ArquivoUa 



142 



ARR 



ARR 



ARRABALER, A. adj. Qui viu a 1' arrabal. Arra- 
balero. 

ARRABASSAMENT. iii. Ant. V acció d' arrabas- 
sar. Roza. 

ARRABASSAR. v. a. Arrancar les mates d' un te- 
rreno pera conreuarlo. Rozar. || Arrancar els ceps de 
una vinya. Descepar. |1 Arrancar de soca y arrel els 
arbres d' algún terreno. Descepar. || Arrancar les ma- 
tes de soca y arrel. Descuajar. Il Arrancar alguna 
cosa ab violencia, coni: un clan, una dent. Sacar, 
arrancar. II Obligar a donar, cóm: li vaig arrebassar 
el diner. Sacar. |1 Pendre una cosa ab violencia. 
Arrebatar. || Met. Treure, cóm: arrebassar I' ánima del 
cós. Arrancar, quitar. Ij Obligar a algú a dir lo que 
té ocult. Sacar. || Ter. artigar. || Náut. Passar nave- 
gant mes enllá d' alguna embarcació o 

Éd' un altie punt en que lii lia alguna d¡- 
ficultat. Rebasar. 
ARRABASSAT, DA. p. p. Descepado, 
f'^ rozado. 
I ARRACADA, f. Cad' un deis dos pen- 

jij jants que les dones porten a les orelles 

/tJ per adorno. Arracada, pendiente. |i pl. Aíeí. 

'f.'^,\ fam. Filis petlts. Pequeñuelos, híjitos. 

Pif, SI NO HI HA ARRACADES NO HI HA 

V^í ABRASSADES. Aforisme ab que 's significa 

y*'' que no 's pernieten certes coses sense 

^ haver'hi eompromís formal. 

Arracada ARRACADES. f. pl. Bol. SANGUINARIA 

BLANCA. 

ARRACADETA. f. dim. Arrecadilla. 

ARRACONAMENT. m. Retiro. Recojimiento. 

ARRACONAR. v. a. Posar alguna cosa a racó. 
Arrinconar. || Arrimar o deixar alguna cosa per inú- 
til. Arrimar, arrumbar. || Privar a algú del enipleu, 
confiansa o favor que disfrutava. Arrinconar. \\ Ter. 
RETIRAR. 

ARRACONARSE. v. r. Posarse a racó. Arrinco- 
narse. II Mef. Retirarse del tráete de la gent. Arrin- 
conarse. 

ARRACONAT, DA. p, p. Arrinconado. 

ARRAIX. ni. Ant. Capitá de ñau nioresca. Arráez. 

ARRAJARSE, v. r. Uensarse o tirarse ab ímpetu. 
Arrojarse. 

ARRAMADARSE. v. a. Acte d' ajuntarse o de 
agruparse. Agruparse. 

ARRAMASSAR. v. a. Ter. arreplegar, juntar. 

ARRAMBAR. v. a. Arrimar una ñau a un' altra. 
Abordar, arrimar. 

ARRAMBAT, DA. p. p. Abordado. 

ARRAMBATGE. m. L' acció d' arrambar. Abor- 
daje. 

ARRAMBLAR, v. a. Met. Emportársen'ho tot ab 
violencia. Arramblar. || Arrimarse a un costat. Arri- 
marse, quitarse de en medio. 

ARRAMBLAT, DA. p. p. Arramblado. 

ARRÁMBLAT. fr. imp. Apártat, deixa pas. Arrí- 
mate, hazte á un lado. 

ARRAIVIBLATGE. m. Ndul. Máquina de ganxos 
forts y barres de ferro unides a una cadena que sub- 
gecta un cable que té un cap Iligat a les vergues nia- 
jors. Arramblaje. 

ARRAMIR. v. Aní arremétrer. 

ARRAN. m. adv. Per 1' arrel o junt a ella. A raíz, 
cercén ó á cercén. 

ARRÁN, ARRÁN. ni. adv. Tan junt a un altra cosa 
que no hi pugui cabré res. Á raíz. || Se diu d' una 
cosa plena que no n' hi cap mes. Hasta el tope. 

ARRANAR. v. a. Tallar o trencar una cosa a la 
cara de la térra. Cortar de raíz, á cercén. 

ARRANCACAIXALS. m. El qui fá dit ofici. Saca- 
muelas, dentista. 



ARRANCADA, f. Arquit. Naixement del arch for- 
mat sobre pilastres, etc. Arranque. II Embestida al 
principi d' una correguda. Arranque. || arranca- 
ment. II Eixida violenta d' alguna part. Arrancada. 
li Náut. Eixir sobtadament. Boga, arrancada, sa- 
lida. 

ARRANCADOR, A. m. y f. Qui arranca. Arran- 
cador. 
ARRANCADURA, f. y 

ARRANCAMENT. ni. L' acció y efecte d' arrancar. 
Arranque. ll Dit deis cabells. IVlesadura. 

ARRANCAPÍNS. m. Motiu que 's posa ais homens 
groUers de niolta forsa. MIL HOMENS. Arrancapinos. 
II Met. fam. irón. V honie flacli, de poca forsa y 
figura desnerida. CAGA SENALlas. mil homens. 

ARRANCAR, v a. Treure d' arrel una cosa que 
está plantada. Arrancar. || Met. Treure del pit les 
reunies o gargalls. Arrancar. || Treure ab violencia 
alguna cosa d' alguna part, cóm: un ciau, caixal, etc. 
Arrancar. |1 Met. Pendre ab violencia. Arrancar. |! 
Apartar a algú de son propósit. Sacar, arrancar. || 
Conseguir ab manya qu' algú digui alguna cosa. 
Arrancar, sacar, jj arrabassar, 1. || Conseguir una 
cosa a forsa d' instancies y impertinencies. Arran- 
car, sacar. || Eixir d' una part pera anarsen a un' al- 
tre. Partir, salir, arrancar. || Comensar els archs o 
voltes. Arrancar, mover. || Met. Treure del enteni- 
nient. Sacar. || Ant. Desbaratar. 

ARRANCAR A CORRE O A LA CARRERA, ir. Posarse a 
corre ab violencia. Echar, apretar, arrancar d co- 
rrer. 

ARRANCAR DE SOCA O DE SOCA Y ARREL. fr. Treure 
les plantes, brolla y nialeses pera poder conreuar la 
térra. Desmotar, descuajar, arrancar de cuajo. \\ Met. 
Descuajar, desarraigar, extirpar un vicio ó una mala 
costumbre. 

ARRANCAR EL BULL. fr. Coinensar a bullir. Levan- 
tar el hervor. 

ARRANCAR EL PLOR. fr. Comensar a plorar Soltar, 
romper el llanto. 

ARRANCARSE, v. r. Establirse en algún Uoch, 
adquirint'hi lo necessari pera passarlio bé. Prospe- 
rar, arraigar. 

ARRANCASSONDAS. m. Eina que serveix pera 
arrancar la sonda quan se tors o s' enganxa al forat. 
Arrancasondas. 

ARRANCAT, DA. p. p. Arrancado. || adj. Qui ab 
el sea travall lia lograt ferse una fortuna regular. 
Arreglado, acomodado. 

ARRANCATS. adj. Al blasó, arbres y plantes que 
descubreixen les arrels, y 'Is membres deis animáis 
que semblen arrancáis. Arrancados. 

ARRANCH. ni. L' acció d' arrancar. Arranque. |f 
Rauxa, cop d' ira. Arrsnque. 

ARRANJAR. V. a. APARELLAR. COMPONDRÉ. || Acte 
d' aparellarse, arrenglerarse o compondre's. Colo- 
carse, situarse. || Ter. Posar ordre en alguna cosa, 
ordenar. Arreglar, poner orden. 

ARRANJARSE v. a. Fam Saberse governar pera 
viure. Bandearse. 

ARRANXAR. a. y n. Náut. Estirar niólt una vela. 
Arranchar. || Passar el mes prop possible de la cos- 
ta, d' un baix, etc. 

ARRAPAMENT. m. L' acció de retallar els ca- 
bells. Rapadura, rasura. 

ARRAPAR. V. a. Pendre ab violencia. Arrebatar, 
rapar, arrapar. || Pelar ab la navaja. Rapar. 

ARRAPARSE, v. r. Agafarse. Agarrarse. || ESGA- 
RRAPARSE. 

ARRAPAT, DA. p. p. Rapado. 1| Agarrado. 

ARRAS, m. Drap. Tapicería. 

ARRASADOR, A. m. y f. Qui arrasa. Allanador. 
11 Cilindre o bastó de fusta que 's fá passar demuflt 



ARR 



ARR 



143 



de les mesures de gratis o de llegiinis pera treure'n 
el curull. Rasador. 
ARRASADURA. y 

ARRASAMENT. ni. Aiit. L' acció y efecte d' arra- 
sar. Allanamiento. || El de les mesures. Rasadura. 

ARRASAR. V. a. Aplanar la superficie d' alguna 
cosa. Arrasar, allanar. (| Arrunar, assolar algún edi- 
fici. Arrasar. || Treure '1 curull a les mesures. Des- 
colmar. 

ARRASARSE, v. n. Serenarse, desferse 'Is núvols. 
Arrosarse. 

ARRASAT, DA. p. p. Arrasado. || Oniplir alguna 
cosa fins a la vera. Arrasar. 

ARRASSIARSE. v. n. Ter. ARRASARSE. 
ARRASTRADAMENT. adv. ni. Ab travalls y mi- 
series. Arrastradamente. 

ARRASTRAMORTS. m. Ndut. El mariner encarre- 
gat de lecullir els morts y ferits quan lii ha combat. 
Arrastramuertos. 

ARRASTRAR, v. a. Met. Atraure a la vohintat o 
dictamen d' altre Arrastrar, arrebatar. || En alguns 
joclis de caries eixir per trunfo.. Arrastrar. 

ARRASTRAT. m. Bergant, infame, pervers. Mal- 
vado, perverso. || adj. Peiiós. Arrastrado. 

ANAR CÓM UN ARRASTRAT. fr. Viiire en molta pobre- 
sa, travaliar inólt y no poguer medrar. Andar arras- 
trando. 

viURE ARRASTRAT. Expr. La vida penosa o que 's 
passa ab travalls y disgustos. Vida arrastrada ó de 
perros. 

ARRASTRE, m. En alguns jochs de cartes 1' acció 
d' arrastrar. Arrastre. 

ARRAU Y BARBA (Joseph). Biog. Artista y es- 
criptor, natural de Barcelona (1802 a 1872). Havia 
cursat la notaría, mes va preferir el conreu de la 
pintura. Va viatjar per Italia, 
Fransa, Bélgica y Espaiiya. 
L' any 1816 va rebre la llicen- 
ciatura de doctor en Ciencies. 
L' any 1834 va organisar una 
classe d' art decoratiu a Llotja. 
Era notable en la pintura de re- 
tratos, esseiit un deis mestres 
distingits a Catalunya en tal es- 
pecialitat. Va publicar un Cur- 
so elemental de ornato, costejat 
per la Junta de Coiiiers. Fou 
professor de Llotja. Escrigué 
abundosament sobre belles arts 
y ciencies purés y aplicades, ha- 
vent exercit influencia en la nostra cultura. Va pendre 
part a les exposicions hagudes a Barcelona desde 
1836 fins a 1866. 

— Y ESTRADA (JOSEPH). Biog. Artista y escriptor, 
nat y mort a Barcelona (1774 a 1812). Premiat a 
Llotja els anys 1789 y 1793. Mes tart va ésser pro- 
fessor de pintura y subdirector de la propia escola 
de belles arts. Va fer varíes poesíes patriótiques en 
cátala y castellá, durant la guerra de la Independen- 
cia, publlcantles els diaris de Barcelona, Tarragona 
y Manresa. 

ARRAULIMENT. m. Acció y efecte d' arrupirse a 
térra, cóni solen ferlio els animáis quan teñen por de 
ésser cassats y castigáis. Alastramiento. 

ARRAULIR. V. n. Parlant d' algunes besties alsar 
les orelles, tirarles darrera en acció de voler mosse- 
gar o acometre. Amusgar. 

ARRAULIRSE. v. r. Arronsarse. Encogerse, acu- 
rrucarse. II ACOBARDIRSE. 

ARRRAULIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado. 
ARRAYGADES. f. pl. ^dut. Escales de corda. 
Arraigadas. 

ARREAMENT. ni. Ant. ARRÉU || Forninient. Ar- 
madura. 




Joseph Arrau y 
Barba 



ARREAR. V a. Ant. ADORNAR. 

ARREARSE v. r. Anl. Proveirse de lo necessari 
pera la manutenció. Proveer. 

ARREAT, DA. p. p Dispuesto, aparejado. 

ARREAT DE FERiR. Loc. ant. A punt de ferir o d' es- 
cometre. Armado de todas armas. 

ARREBASSAR. v. a. y 'is seus derivats. arra- 

BASSAR. 

ARREBATADA, f. Sois s' usa en la frase: tocar 
r arrebatada. Tocar á rebato. 

ARREBATADAMENT. adv. m. Precipitadament, 
sense reflexionar. Arrebatadamente, atropellada- 
mente. 

ARAEBATAMENT. m. L' acció d'anebatar. Arre- 
batamiento. II Siispensió deis sentits, particular- 
ment referintse a lo espiritual. Éxtasis, arroba- 
miento. |[ Furor, ímpetu d' una passió violenta. 
Arrebatamiento, acaloramiento. 

ARREBATANT. adj. Blas. S' aplica al llop o a la 
guiñen en 1' actitut del lleó rampant. Arrebatante. 

ARREBATAR, v. a. Pendre ab violencia alguna 
cosa. Arrebatar. || Met. Atreure, suspendre I' ánim 
o 'Is sentits cóiii fá 1' eloquencia, la música, la her- 
mosura, etc. Arrebatar. || Ant. Robar. 

ARREBATARSE, v. r. Enlairarse en esperit. Arro 
barse, arrebatarse. || Eufurismarse, deixarse portar 
d' una passió. Arrebatarse. || Admirarse, pasmarse. 
Arrobarse, asombrarse. 

ARREBATAT, DA. p. p. Extasiat. Arrobado, 
arrebatado. || Precipitat, impetuós. Arrebatado. 
II Se diu del heme inconsíderat y precipitat en les 
senes accións. Arrebatado. 

ARREBÓS. in. embÓS. 

ARREBOSSADA. f. La acció y efecte d' escampar 
el morter per la paret. Revoque. 

ARREBOSSADOR, A. m. y f. Eina pera arrebos- 
sar. Plana. 

ARREBOSSADURA. f. La acció y efecte d' escam- 
par el morter per la paret. Revoque. 

ARREBOSSAMENT. m. Embós de les dones pera 
no ser conegudes. Rebujo. 

ARREBOSSAR. v. a. Extendre o escampar el mor- 
ter per la paret pera allisarla. Revocar, jaharrar. || 
Donar dues capes pera pintar al fresch. Entunicar. 
(| Tapar, embolicar a aigú ab la capa. Embozar. 

ARREBOSSARSE. v. r. ARREMANGARSE. II Tapar- 
se la cara ab la capa, etc. Embozarse, revolverse 
en la capa. 

ARREBOSSAT, DA. p. p. Revocado. || Embo- 
zado. 

ARREDOSSAR. v. a. Ndut. Posar una ñau a redós 
o a cubert d' algún vent. Poner una nave á redoso. 

ARREDOSSARSE. v. r. Posarse a redós o a ras- 
ser. Ponerse al abrigo del viento. 

ARREGLADAMENT. adv. m. Ab arreglo. Arregla- 
damente, moderadamente. Il Conforme, segóns. 
Arregladamente. 

ARREGLADÍSSIIVI, A. adj. sup. Arregladísimo. 

ARREGLADÍSSIMAMENT. adv. sup. Arregladí- 
simamente. 

ARREGLAMENT. ni. Acte de posar alguna cosa en 
ordre. Arregladamente. || m. La instrucció que 's 
fá per escrit pera la direcció y govern d'alguna cosa. 
Reglamento, regla. 

ARREGLAR, v. a. Posar cada cosa ont li toca. 
Arreglar. || Conformar les accións a la regla. Re- 
glar. II A les fundicións de lletra, donar al motilo, 
per niedi d' alses, la proporció corresponent al eos 
de la lletra. Arreglar. || Subgectar. Arreglar. 

ARREGLAR UN LES SEUES COSES, fr. Fer testament. 
Arreglar sus cosas, hacer testamento. 



144 



ARR 



ARR 



ARREGLARSE, v. r. Seguir la regla, llei o costúm. 
Arreglarse, conformarse, acomodarse. II Mode- 
rarse, rediiiise, reformarse. Arreglarse, reformarse, 
templarse. 

ARREGLAT, DA. p. p. Arreglado, reglado. 
ARREGLO, m Regla, ordre. Arreglo. 
AB ARREGLO, ni. adv. Segóns regla. Con arreglo. 
ARREGUSSAR. v. a. Ter. y 'Is seus deriváis Arre- 
mangar. 

ARREL. f. La part ínfima deis arbres y plantes que 
está sota térra y per la qual reben les substancies 
nutritives Raíz. || La part inferior de qualsevulla 
cosa, majorment si está sota térra. Raíz. i| El princi- 
pi u origen de qualsevulla cosa. Raíz, || — f. Arit. 
Nóm, que multiplicat una o mes vcgades per si me- 
teix dona una quantitat igual al nombre de que s' ha 
extret dita arrel. Raíz. || - CÚB CA. Arit. La que 
multiplicada dues vegades per sí meteixa dona'! 
nombre de que s' ha extret. Raíz cúbica. || —DE BOIG. 
Met. El geni inconstant Vena de loco. \\ || DE CAi- 
XAL. Raigón. II — IRRACIONAL O SORDA. Arit. La que 
no 's pot expressar ab cap mena de nombres. Raíz 
irracional. || — QUADRADA. La que multiplicada per 
sí meteixa una sola vegada dona '1 nombre de que 
s' ha extret. Raíz cuadrada. 

D' ARREL. m. adv. Del tot, completament. De raíz. 
ARRELADA. f El cap del tronch que correspón a 
r arrel del arbre. Raigal. 

ARRELÁM. m Bot. Conjunt d' arrels que un o 
niólts arbres units escampen per sota la térra. Rai- 
gambre. 

ARRELAMENT. m. L' acció y efecte d' arrelar. 
Arraigadura. 

ARRELAMENTA. f. ARRELAM. 
ARRELAR. v. n. Posar arrels els arbres y plantes. 
També s' usa com recíproch. Arraigar, encepar, 
echar raíces. 

ARRELARSE v. r. Adquirir algú béns immobles en 
el paratge ont s' ha establert. Arraigarse. || Met. 
Pendre peu, afirmarse algún us, virtut, vici o costúm. 
Arraigarse 

ARRELASSA. f. aum. Raigón. 
ARRELAT, DA, p. p. Arraigado. U adj. S' aplica 
al que té possessiórs. Arraigado. 

ARRELETA. f. dim. Aaicilla, raiceja. 
ARRELS. m. pl. Les fibres que, a manera de fils 
teñen alguns arbres y plantes. 
POSAR ARRELS Ij fr. Arrelarse. 
ARREMÁ. adv. m. Lluny, fora de comers o de trac- 
te. Á trasmano. 

ARREMANGAMENT. m. L' acció y efecte d' arre- 
mangar o arremangarse. Arremango. 

ARREMANGAR, v. a. Doblegar o tirar les máne- 
gues cap amunt. Arremangar, remangar. 

ARREMANGARSE: v. r. Doblegar o tirar per 
amunt la part inferior d' un vestit llarch. Arregazar- 
se, enfaldarse, arremangarse. II Met. Empendre de 
ferm alguna cosa. Arremangarse. 

ARREMANGAT, DA. p. p. Arremangado. 
ARREMANGO, m. Anienassa, senyal exterior de 
voler ferir o pegar. Amago, ademán. 

FER ARREMANGOS, fr. Fer ademán O acció de pegar. 
Amagar. 

ARREMATAR, v. a. y 'Is seus deriváis. Rematar. 
ARREMÉS, A. p. p. Arremetido. II f. Embestida. 
Arremetida, arremetimiento. || CORREGUDA. 
ARREMESA, f. Embestida. Arremetida. 
ARREMETRE. v. a. Acometre ab ímpetu y furia. 
Arremeter. 

ARREMIR. V. a. Anl. AMENASSAP, DESAFIAR. 
ARRENCACAIXALS. m. Eina que usaven els den- 



tistes pera 1' obgecte que '1 nóm expressa. Polican 
II Vulg. Dentista. 

ARRENCAFELS, (Coll d'). Orog. Té 1,150 metres 
demunt el nivell del mar y és a la banda SE. de la 
encontrada de Camprodón, prov, de Girona. 

ARRENCAR v. a. y 'Is seus derivats. Arrancar. 
ARRENCH. m. Ter. Ocurrencia, acudit, frase o ac- 
ció repentina y enérgica. Arranque. 

ARRENDABLE, adj. Lo que 's pot arrendar. Arren- 
dable. 

ARRENDADOR, A. m. y f. Quí arrenda alguna 
cosa seua y aquell que la pren en arrendament. 
Arrendador. || arrendatari. 

ARRENDADOR DE LES MULTES DE LA MESTA. Qui 
arrendava les multes imposades peí consell de la 
Mesta. 

ARRENDADOR D' HERBES. Aquell que arrenda les 
deis seus prats o deveses. Herbajero. 

ARRENDADOR. Geog. Aldea del terme de Jara- 
fuel, prov. de Valencia. 

ARRENDADORET. m. Dim. Arrendadorcillo. 
ARRENDADORET, MENJAR EN PLATA Y MORIR EN GRI- 
LLET. Ref. Se diu perqué 'Is arrendadors solen gastar 
massa, y al passar comptes se veuen alcansats, y van 
a parar a la presó. Arrendadorcillos, comer con plata 
y morir en grillos. 

ARRENDAMENT. m. L' acció d' arrendar y '1 preu 
que produeix la cosa arrendada. Arrendamiento, 
arriendo. 

ARRENDAR, v. a. Llogar per un temps determinat 
una finca per un preu convingut. Arrendar. || Pen- 
dre en arrendament. Arrendar. i| Dit de les herbes. 
Alenguar. 

ARRENDAR AB EINES Y BOUS. a. Arrendar una finca 
ab les eines y bous que té 'I propietari pera trava- 
llarla. Aboyar. 

NO Li ARRENDO LA GANANCIA. Expr. fam. Denota 
que algú está en perill o exposat al cástich que me- 
re íx. No le arriendo la ganancia 

ARRENDAT, DA. p. p. Arrendado. 
ARRENDATARI, A. adj. Qui preñen arrendament. 
Arrendatario, arrendador. 

ARRENDIR. v. a. y 'Is seus derivats. Rendir. 
ARRENGLERAR. a. Posar en rengle. Alinear. 
ARREPAPARSE. v. r. Extendre 's al sitial, assen- 
tarse ab mólta comoditat y repós. Rellanarse, re- 
pantingarse. 

ARREPAPAT, DA. p. p. Arrellanado. 
ARREPAR. V. a. Ant. Arrapar. 
ARREPEL- m. adv. Contra la direcció natural del 
peí. A contrapelo, pelo arriba, á pospelo. il Met. 
Ab repugnancia. Cuesta arriba, á repelo. 

ARREPENTIDES. f. pl. Se diu de les dones que 
havent fet mala vida 's retiren a viure a un conveni 
d' un' ordre de Sant Agustí, fundada '1 sigle XIV. 
Arrepentidas. 

ARREPENTIMENT. m. Penediment d' haver fet 
una cosa, regularment dolenta. Arrepentimiento. 

ARREPENTIRSE, v. r. Tindre sentiment d' haver 
fet alguna cosa. Arrepentirse. 

ARREPENTIT, DA. p. p. y adj, PENEDIT, DA. || 
Arrepentido. 

ARREPLECH. m. L' acció y efecte d' arreplegar. 
Cogedura. || Munt, pila, agregat de moltes coses de 
una meteixa o de diferent especie, posades confosa- 
ment. Montón, ij Concurrencia, reunió de persones. 
Gentío. 

ARREPLEGADfS, SA. adj. Lo que s' arreplega 
sense elecció, y sois pera aumentar el nombre de lo 
que d' alió meteix se té. Allegadizo. 

ARREPLEGADOR, A. m. y. f. Qui arreplega. Alle- 
gadorll Captaire. Demandador, cuestor. |I Ter.TiRÁS 



ARR 



ARR 



145 



ARREPLEGADOR DE SAQÓ Y ESCAMPADOR DE FARIÑA. 
Ref. Se reprén a qui 's cuida niólt de lo que val poch, 
y descuida lo que val mólt. Allegador de ceniza y de- 
rramador de harina. 

ARREPLEGADURES. f. pl. Els residuos de varíes 
coses, per lo coinú niengívoles, que s' arrepleguen 
escurant la cassola, el plat, etc. Arrebanaduras. 

ARREPLEGAR, v. a. Rebre en sí alguna cosa, y 
aixís se diu: la mar tot lio arreplega. Recoger. || Jun- 
tar coses separades, recullír. Juntar, recoger. Il Re- 
cobrar lo que algií s' havía deixat a algún lloch. Re- 
coger. II Anar juntant poch a poch pera guardarho, 
especíalnient els diners. Recoger, allegar. || Recullír 
els fruíts de la térra, cóni: el vi, el blat, les olives, etc. 
Coger, recoger. il Recullír y desar lo qu' está díspers 
o esbarriat; y aixís se díu: arreplega la plata, els pa- 
pers, etc. Recoger, alzar. || Sospendre '1 curs de 
alguna cosa pera esmenarla o que no tíngui efecte. 
Recoger. || A alguns jochs de cartes, recullir la basa. 
Asentar la baza. || plegar. || Dit de la geut que 's 
recull pera '1 servei del reí. Reclutar, enganchar. 

ARREPLEOUEMNOS Y ANEUHI. LoC. EL PATRÓ ARA- 
NYA, etc. 

QUI NO ARREPLEGA UN FESOL, NO SOPA QUAN VOL. 
Ref. Vol dír que 1' home ha d' ésser previsor y no 
deu deixar perdre res de lo que pot esserlí útil. 

ARREPLEGARSE, v. r. Reunirse. Juntarse, re- 
unirse. || Juntarse de cop en algún paratge móltes 
persones. Agolparse. 

ARREPLEGAT, DA. p. p. Recogido, juntado. 

ARRERA. adv. m. Atrás. || prep. DERRERA. 

DE PART D' ARRERA. fr. Detrás, en ausencia. De- 
trás, á espaldas. 

ARRES, ni. Ant. arreus. 

ARRES. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. de 
la Séu d' Urgell, part. jud. de Víella. És a la Valí de 
Aran, a la vora del Carona, y 's divideix en Arres de 
Baix y Arres de Dalt. Té 101 hab. || Hidrog. Afluent 
del Carona que se li uneíx en la borda del Troy a la 
Valí d' Aran. || Montanya de la Valí d' Aran. 

ARRESAR. v. a. Ant. Arrear. 

ARRESARSE. v. r. Arrearse. 

ARRESERAR. v. a. Acte d' abrigar o lliurar del 
vent alguna peisona o cosa. Abrigar 

ARRESERARSE. v. r. L' acte de posarse a reser. 
Abrigarse, defenderse del viento. 

ARRESERAT. p. p. Abrigado. 

ARREST. m. L' acte d' arrestar a algú. Arresto. 
II Entre militars, presó. Prisión, arresto. 

ARRESTAR, v. a. Posar prés a algú Arrestar. 

ARRESTAT, DA p. p. Arrestado, da. 

ARRESTELLADA. f. RESTELLERA. 

ARRESTELLAR. v. a. Posar algunas coses deniunt 
d' altres ab cert ordre; fer una restellerai Hacer un 
rimero, apilar. (V. FER restells). 

ARRÉU. m. Ant. Lo que serveíx pera adornara al- 
guna persona o cosa. Adorno, atavío, aereo. |l Ter. 

ARADA. 

ARRÉU ARRÉU. fr. Ab que 's significa que no 's mira 
prim en lo que un compra o esculleíx, sino que ho ad- 
met tal com se va presentant. Sin escoger. 

A TOT ARRÉU O PER TOT ARRÉU. m. adv. Ont Se 
vulla. Por doquiera, donde quiera, doquiera. 

UNA PER ALTRA Y DOS ARRÉU. fr. Una por Otra y dos 
al golpe ó vez 

ARRÉU. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Isil, prov, 
de Lleida. || — (ESTANYS D'). Hidrog. Son situats en 
la Valí d' Aran. || — (HURQUETA D'). Collet divísorí 
d' aiguavessants del riu Malo y del barranch d' Arréu 
(2.378 nr.) per ell passa la frontera de la Valí d'Arán, 

ARRÉUS. m. pl. Tot 1' arnieig o aparells neces- 
saris pera fer alguna cosa. Arreos, aparejos. 11 Ves- 
tits, adornos, etc. Arreos. 

DIC. CAT. — T. I.— 19. 



DONAR ELS ARRÉUS. fr. Subministrar lo necessarí 
pera fer alguna cosa. Dar recado. 

ARREVEURE. fr. Saludo que 's fá al despedirse 
d' algú. Con Dios, hasta luego. 

]ARR1I Veu que s' usa pera fer caminar les caval- 
cadures. ¡Arre! || Interj. que s' usa pera expressar 
que no creyém lo que 'ns conten. Más acá hay po- 
sada. II Expr. fam. Ab que 's mana a algú que se 'n 
vagi. ¡Alto de ahí! ó ¡Fuera de aquí!. 

DIR TAN AVIAT ARRI CÓM XO. Loe. No ésser conse- 
qiient en lo que 's diu. Decir unas veces cesta, otras 
ballesta. 

ARRI, ARRI. mod. adv. Ab que 's reprén la impor- 
tuna repetició d' alguna cosa. Otra al dicho, Juan de 
Coca. 

ARRIA, NA. adj. Qui segueix els erros d' Arrio y 
el qui pertany a la sena secta. Arrlano. 

ARRIADA, f. L' acte d' arriar un nombre mes o 
menys crescut de bestiar que pastura a un camp, 
pera menarlo a algún altre punt. Arreada. 

ARRIALLAMENT. m. Ant. Ríalla descompassada. 
Carcajada, risotada. 

ARRIALLAT, DA. ni. y f. Ant. Rialler. Risueño. 

ARRIANISME. m. La secta y heretgía d' Arrio, 
heretge del sigle iv. Arrianlsmo. 

ARRIAR, v. a. Fer caminar a les cavalcadures. 
Arrear. || Náut. Baixar les veles o banderes. Arriar. 
Allargar, afluixar un aparell o corda qu' está tivanta. 
Arriar. || Art. y of. Donar corda, afluixantla, pera bai- 
xar un obgecte. Arriar. 

ARRIAT, DA. p. p. Arriado. 

ARRIATA, f. RIATA. 

ARRIBADA, f y 

ARRIBADAiWENT. m. L' acte d' arribar algú a un 
paratge determinat. Llegada, arribo. || El de la ñau 
al port. Arribada, arribaje. 

ARRIBAR. V. n. Entrar la ñau al port. Arribar, 
aportar. || Entrar a qualsevol paratge el qui vé d' un 
altre. Llegar. || Refugiarse la ñau per algún perill a 
un port ont no 's dirigía. Arribar || Bastar, durar; y 
aixís se díu: el diner no arribará pera pagar tots els 
deutes. Llegar, alcanzar || Durar fins a temps deter- 
minat, cóui: aquest malalt fará proa si arriba al diu- 
menge. Llegar, alargar. || Entendre, ccmpendre. Al- 
canzar. II Vindre 'I temps d' ésser, sufrir o fer alguna 
cosa. Llegar. || Conseguir lo que 's preté. Llegar á 
alcanzar. || Allargar fins a certa distancia alguna 
cosa, cóm: la vista, el tret, etc. Alcanzar. || Importar, 
costar alguna cosa a cert preu. Llegar, subir. || To- 
car alguna cosa a cert ternie, cóm: la capa li arriba 
ais talons. Llegar, alcanzar. || Junt ab altres verbs 
prén la significació d' ells, cóm: si ho arriba a sapi- 
guer. Llegar. || Anar a alguna part per alguna dili- 
gencia. Llegarse. || Veure '1 fí de lo que 's desitja. 
Arribar. 

ARRIBAR A TU PER TU. fr. ARRIBAR PER ENLLÁ. 

ARRIBAR AL CAP. fr. Llegar á las malas. 

ARRIBAR A MISSES DITES O A ULTIMES CANADELLES. 

fr. Fam. Arribar tart a algún convit o funció. Llegar 
d los anises. 

ARRIBAR MÓLT MAL. fr. y 

ARRIBAR MÓLT PER ENLLÁ. fr. Estar el malalt en 
greu perill. Llegar al cabo ó á las puertas de la 
muerte. 

ARRIBAR PER ENLLÁ. Arribar algún negocí al inajor 
apretó. Llegar d las dagas. || Insultarse 'is que 's ba- 
tallen, dientse paraules injurioses. Llegar á tu por tu. 
Arroiémelas, y arrójeselas. 

ARRIBAR POCH ENLLÁ. fr. ARRIBAR A POCH. 

ARRIBAR PRIMER, fr. Acudir avans que 'Is altres al 
lloch de reunió. Ganar la palmatoria o palmeta. 
ARRIBAR Y MOLDRE. Loc. fam. y 

ARRIBAR Y ENGRANAR. Loc. met. Explica la brevetat 
ab que's logra alguna cosa. Llegar y besar el santo. 



146 



ARR 



ARR 



NO ARRIBAR A LA SOLA DE LA SABATA. fr. Me!. De- 
nota la excessiva diferencia que hi há d' una persona 
a una altra. No llegar al zancajo ó á la suela de su za- 
pato. 

NO ARRIBAR A MES O MES ENLLÁ fr. ARRIBAR A 
POCH. 

SI ARRIBA, NO ARRIBA, O SI ARRIBA NO BASTA. Expr. 
Denota que una cosa és tan escassa, que 'n prou fei- 
nes n' hi há prou pera lo que há de servir. Si alcanza 
no llega. 

ARRIBARSE, v. r. Anar a alguna part no gaire 
lluny. Llegarse 

ARRIBAT, DA p. p. Llegado. 

BEN ARRIBAT SIAU. Expr. Ab que 's desitja la felís 
arribada d' algú. Bien venido seas. 

ARRIBO, m. Arribada. 

ARRIMADA, m. Al joch de les bofxes, el lloch 
niólt arriniat al bolitj. Arrime. 

ARRIMADERA, f. L' adorno de tela o estora fina 
que 's posa va a les parets deis estraios, desde térra 
íins a uns sis paTis. Avui se fá de pintura. Frisos y 
arrimadillo. 

ARRIMADERO, m. Prov. Estora que 's posa a les 
canibres, clavada a la paret. Arrimadillo. 

ARRIMADET. dini. de arriniat. ACOSTADET. 

ARRIMADURA f. y 

ARRIMAMENT. tn. L' acció y efecte de arrimar. 
Arrimadura 

ARRIMAR. V. a. Acostar una cosa a un' altra. 
Arrimar, acercar, [1 ARRACO.nar, 2, 3, 4. !1 ESTREVAR. 
:! Náut. Acostar una enibarcació a qualsevulla part. 
Acostar. 1| Juntar una cosa a un' altra. Allegar. 

ARRIMAT, DA. p. p. Arrimado 

ARRIMAT A LA SEUA. Loc. Tossut. Cerrado como pie 
de muleta. 

ARRIMBLARSE. v. a. Ter. ACOSTARSE, ARRAM- 
BLARSE. 

ARRIPAR. v. n. Anl. ARRIBAR. 

ARRISCADAMENT. adv. ni. Ab perill. Arriesga- 
damente. Atrevidanient. Arriscadamente. 

ARRISCADiSSIM, A. adj. sup. Arriscadísimo. 

ARRISCADOR, A. adj. Qui arrisca. Arrlesgador. 

ARRISCAMENT. m. ARRISCH. 

ARRISCAR. V. a. Posar en perill alguna cosa 
També s' usa cóin recíproch. Arriesgar, aventurar. 

ARRISCARSE, v. r Atrevirse. 

QUI NO S' ARRISCA NO' N PISCA. Ref. Adverteix 
que nióltes vegades és necessari exposarse a al- 
gún perill pera conseguir alguna cosa. Quien no 
se aventura no pasa ¡a mar; al osado la fortuna le 
da la mano. 

ARRISCAT, DA. p. p. Arriesgado. 1| adj. Atrevit. 
Osado, arriscado. 

ARRISCATS. pl. Joch de nois, que consisteix en 
dividirse els jugadors en dos escamots, posats 1' un 
devant de 1' altre, deixant cert espai entre 'Is dos, 
sortintne un o mes de cada part, pera enipaitarse y 
y veure qui pot agafar al altre. Marro 

ARRISCH. m. Exposició atrevida y perillosa 

Riesgo. I! AFREVIMENT. 

ARRISSAR. Ndut. Plegar, baixar les veles. Arri- 
zar. II Assegurar o Iligar ab cordes alguna cosa pera 
resistir al balans de la ñau. Arrizar, trincar, alotar. 

ARRISSAT, DA. p. p. Arrizado, 

ARRITJOLS. ni. pl. Ter. Bot. ARi.NJOLS. 

ARRÓ. Geog. Poblé del dist. inunpal. de les Bor- 
des, prov. de Lleida. 

ARROBA, f. Pés de vint y sis Iliures de dotze un- 
ses cada una. Arroba. 

Contar per arrobes, fr. Met. Ponderar niólt. 
Echar por arrobas. 



EL MAL VÉ A ARROBES Y SE 'N VA A UNSES. J?e/. 
Denota que 'Is iiials venen de proinpte y se 'n van 
ab niólt espai. El mal entra á brazadas y se va á 
pulgadas; los males entran por arrobas y salen por 
adarmes. 

TRES QUINTAR3 FAN DOTZE ARROBES, COMPTES 
VELí S BARALLES NOVES. Aforisme ab que 's significa 
que pera evitar discussions deuen pagarse els conip- 
tes cóm niés aviat niillor, o també que quan els ne- 
gocis están niólt enibrollats s' ha de pendre non par- 
tí t: A cuentas viejas, barajas nuevas 

ARRüCAR. V. a. Ant. Fer trogos. Despedazar, ha- 
cer pedazos. 

ARROCINAT, DA. adj. Semblant al rocí. Arroci- 
nado. 

ARRODELLAR. v. a. Ant. Cubrir, detendré, escu- 
dar ab la rodella. Arrodelar. 

ARRODONIMENT. ni. L' acció y efecte d' arrc- 
donir. Redondeamiento. 

ARRODONIA. v. a. Posar rodona alguna cosa. 
També s' usa cóm recíproch. Redondear. 

ARRODONIRSE. v. r. Reduir els gastos a lo que 
dona la venda. Redondearse, recogerse, ceñirse. II 
Met. Descarregarse deis seus cuidados, deutes o de- 
pendencies. Redondearse. 

ARRODONIT, DA. p. p. Redondeado. 

ARROENTAMENT. ni. enrogiment. 

ARROGACIÓ. f. L' acció d' arrogar y arrogarse. 
Arrogación. || For. Afíllanient Arrogación, adop- 
ción. 

ARROGADOR, A. ni. y f. Qui s' arroga o apropia 
alguna cosa. Arrogador. 

ARROGANCIA, f. Orgull, insolencia, superbia. 
Arrogancia, altanería. || Garbo, bissarría. Arrogan- 
cia, bizarría. 

ARROGANT. adj. Orgullos, insolent. Arrogante, 
altanero. || Valent, briós. Arrogante. HGalant. Arro- 
gante, gallardo. 

ARROGANTÍSSIM, A. adj. sup. Arrogantísimo. 

ARROGANTMENT. adv. m. Ab arrogancia. Arro- 
gantemente. 

ARROGARSE, v. r. Atribuirse, apropiarse algunes 
coses inimaterials, cóm: facultáis, jurisdicció, etc. 
Arrogarse. 

ARROGAT, DA. p. p. Arrogado. 

ARROJAR, v. a. Ant. y 'Is seus derivats Llensar, 
enjegar. Arrojar. || Ant. arruixar. 

ARROMANSAR. v. a. Ant. Posar en románs lo 
qu' está escrit en altra llengua Romancear, ro- 
manzar. 

ARROMANSAT, DA. p. p. Romanceado. 

ARRONSAMENT. m. L' acció de retirarse y apre- 
tarse entr£ si les parts d' un cós elástich. Contrac- 
ción, encogimiento. il Anal. L' acció de retirarse 'is 
nirvis. Contracción, crispadura. 

ARRONSAR. v. a. Retirar coniprimint. Encoger. 
Il Náut. Alsarse la ñau, y pujar les ancores a les tau- 
les de guarnició. Arrozar. 

ARRONSAR LES ESPATLLES. fr. Met. Fer ab les es- 
patlles cert ademán d' indiferencia o dupte. Encoger- 
se de hombros. II Deixar sense resposta alguna pre- 
gunta o petició. Eneogerse de hombros. 

ARRONSARSE. v. r. Reduirse de volum sense dis- 
minuir de pés. Encogerse y acurrucarse si és al 
Hit. II Fam. MORIR. 

ARRONSAT, DA. p. p. Encogide, acurrucado. 

ARRONYONAT, DA. adj. En forma de ronyó. 
Arriñonado. 

ARROP. m. El niost bullit fins a adquirir la con- 
sistencia del aixarop, y se solen coure ab ell algunes 
fruites, cóm: tallades de meló, pomes, etc. Arrope. íl 
El de mores. Diamorón, arrope de moras. 



ARR 



ARS 



147 




Espiga d' arrós 



ARRÓS. 111. Bol. P anta anyal de la faiii. de les 

gramínees que 's conreiia dins de l'aigua; té'ls tanys 

llarchs y les fulles llargues y estretes, les flors for- 

niant panolla y '1 gra oval, 

^ x-í:=. \ blanch y farinós. Arroz. || — 

DE BRUIXA, DE PARDAL y DE 

PARET V.CRESPINELL BLANCH. 

II —DESECA. Varietatd' arrós 
que 's cría en terres secanes. 
Arroz de secano. \\ — silves- 
tre. Arocia. 

ANAR D' ARRÓS. fr. Tindre 
alguna cosa a costa de altres. 
Ir líe gorra. 

ARRÓS, CATARINA, QUE LA 
CARN EMBAFA. Ref. GIRÉM DE 
FULL, etc. 

ARRÓS, PEIX Y PEBROT VO- 
LEN EL VI BEN FORT. Re}. De- 
nota '1 bé qu' hi va '1 vi ab 
di tes coses. El arroz, el pez 
V el pepino nacen con agua y 
mueren con vino. 

ARRÓS Y LA GALLINA A LA 
OLLA. fr. Ab la que s' ala- 
ba lo bo d' algún diñar. Arroz y gallo muerto. 

L' ARRÓS FÁ 'L VENTRE OROS Y LA PANXA LLISA. 
Ref. Denota 'Is bons efectes de 1' arrós. 

FER V ARRÓS A ALGUNA, fr. Festejar. Cortejar, ha- 
cer el amor. 

ARRÓS. Geog. Poblé del dist. niunpal. d' Esterri 
de Cardos, prov. de Lleida. 1| —Y vila. Poblé de la 
prov. de Lleida, bisb. de la Seu d' Urgell, part. jud. 
de Viella. Es a la Valí d' Aran, a la dreta del Caro- 
na, y té 307 hab. 

ARROSSAIRE. ni. Se diu d' aquell que té per 
costum o és niólt aficionat a iiienjar y divertirse a 
costa d' altres. Gorrero. 

ARROSSAL. m. Caiup sembrat d' arrós. Arro- 
zal. 

ARROSSEGAR. v. a. Portar per térra alguna per- 
sona o cosa tirant d' ella. Arrastrar. |1 Niel. Enipor- 
tarse derrera d' un o fer qu' un altre sigui del seu 
parer. || Anar alguna cosa fregant per térra. Arras- 
trar. II Caminar arrastrant els peus Arrastrar los 
pies. 

ARROSSEGARSE. v. r. Anar per térra a rossegons 
o cóni els reptils. Arrastrarse. 

ARROSSEGAT, DA. p. p. Arrastrado. 
ARROSSER. ni. Qui conreua o vén arrós. Arrocero. 
II Aficionat a menjar arrós. Arrocero. II ARROSAL. 
ARROSTIR. v. a. Ant. ROSTIR. 
ARRUAR v. a. Acte de moure's y acostarse unes 
coses ab altres. Juntarse, apiñarse. 

ARRUÉ (Leandre). Biog. Bisbe de Jaro (Visayas, 
Filipines). Era fill de Catalunya y va morir a aquella 
regió d' Oceanía a les derreríes del any 1897. Era 
frare agustí reforniat y va ocupar aquella Seu 1' any 
1885, després de la moit del reverendíssiin senyor 
Cuartero, primer bisbe de Jaro. 

ARRUF. m. Mar. Corbatura que 's dona a les cu- 
bertes d' un barco longitudinalment, quedant 1' arch 
cap avall, de modo que 'Is extrems de popa y proa 
siguin mes alts que '1 mitj. Arrufo. 

ARPUFADURA. f. Náut. Corbatura de la proa y 
popa cap anuint. Arrufadura. 
ARRUFA MENT. m. Ant. erissament. 
ARRUFAMENT DE ÑAS. Senyal de repugnancia o 
disgust que 's fá ab el ñas. Refunfuñadura, refun- 
fuño. 

ARRUFAR. V. a. Fer arrugues a la roba, crespar- 
la. Alechugar. || btánt. Arquejar. Arrufar 

ARRUFAR EL ÑAS. fr. Met. Mostrar desdeny o repug- 
nancia. Torcer las narices ó il gesto. 



ARRUFARSE, v. r. Ant. ERISSARSE. 

ARRUFAT, DA. p. p. ERISSAT. 

ARRUGA, f. El doblech o plech de la pell, ordina- 
riament per efecte de la etat. Arruga. || Els plectis 
que fá '1 vestit per estar mal cosit. Fuelles. || Els 
pleclis que fá la roba a causa d' ésser mal plegada. 
Arruga. 

ARRUGAMENT. in. L' acció y efecte d' arrugar o 
arrugarse. Arrugamiento. 

ARRUGAR. V. a. Fer arrugues. També s' usa cóm 
recíproch. Arrugar. i| Crespar. 

ARRUGARSE, v. r. Fam. Morir. Arrugarse. 

ARRUGAT, DA. p. p. Rugoso, arrugado. 

ARRUGAT. m. Bol. URO. 

ARRUjA (Plá d'). Geog. Situat en la Valí d'Arán 
prop de la scrra de la Bacanera. 

ARRUIXADAMENT. adv. m. Valentment, atrevi- 
dament. Arrojadamente. 

ARRUiXADESA. f. Ant. ATREVIMENT. 

ARRUIXADOR, A. m. y f. Qui arruixa. Rociador. 
II m. El deis surtidors. Girándula. || Útil de llauna 
que serveix pera arruixar. Regadera. || Tcr. Ventall 
fet de tiretes de paper. espanta moSQUES. 

ARRUIXAMENT. m. L' acció d' arruixar. Rociada. 

ARRUIXAR. V. a. Mullar alguna cosa de modo que 
r aigua caigui escampada. Rociar. || Salpicar ab un 
glop d' aigua alguna cosa, cóm: la roba que s' ha de 
planxar. Espurriar. || Ant. llensar. || 1er. Fer fugir 
les mosquea. Espantar las moscas. 

ARRUIXAT, DA. p. p. Rociado, jl adj. Atrevit, in- 
trépit. Arrojado. 

ARRUMBOJAR. v. a. 1er. arramblar. 

ARRUNAR. V. a. Espatllar, assolar algún ediflci. 
Arruinar. || Destruir, malmetie la gent de guerra 'Is 
edificis y tot lo que trova al camp enemich. Talar, 
arruinar. || Fer niólt de mal o perjudici, sobre tot en 
materia d'liisenda o interesaos. Arruinar, [j Met. Llen- 
sar a perdre a a!gú. Echar por puertas, arruinar. 

ARRUNARSE. v. r. Malmetre la propia hisenda. 
Perderse, arruinarse. 

ARRUNAMENT. m, Acte y efecte d' arrunar. 
Arruinamiento. 

ARRUPIRSE. V. r. Posarse arronsat cóm un cap- 
dell pera tindre nienys de fret o fer nienys de bulto. 
Encogerse, acurrucarse. 

ARRUPIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado. 

ARRUSSÓ. ni. Ter. FARINETES. 

ARS. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. y 
part. jud. de la Seu d' Urgell. És a la vora del riu 
Santa Magdalena y té 250. hab. || — (COLL D'). Geog. 
És situat en la divisoria d'agües de 1' Ariza y del 
Mardás y entre'ls coUs de Palomera y de Merolla. 
(1.150 111.) 

ARS BLANCH. ni. Bot. Mata punxosa de la fam. 
de les pomácees, de fulles dentades dividides en tres 
o cincli segments, ramells de flors blanques mólt 
flairoses y friiit roig, dóls y ab un sol pinyol rodó. 
II — CIRER DE PASTOR. Majuelo. II — NEGRE, ARANYO- 
NER. II — ESPINO NEGRO. || — DE TANQUES. Mata espi- 
nosa de la fam. de les solaná- 
cees, que's sol plantar pera im- 
pedir r entrada a les propietats; 
té les fulles llargues y estretes, 
en forma de falques y fá un fruit 
aovat llargarut. Cambronera. 

ARSEGUELL. Geog. Poblé de 
la prov. de Lleida, bisb. y part. 
jud de la Seu d' Urgell. És a 
la vora del Segre y té 284 ha- 
bitants. || — (riera d'). Hidrog. 
Neix al vessant S. de la serra de Cadí; passa pe's 
termes d' Ansovell, Caba y Arseguell y desaigua. 




Segell d' Arseguell 



148 



ART 



ART 



uns 2 kilónietres mes avall d' aquest derrer poblé, a 
la vora del Sagre. 

ARSENAL. 111. ADRESSANA. 

ARSENIAT, DA. adj. Que conté arsénicli. Arse- 
niado. 

ARSENIATAR, DA. adj. Se diu de les bases con- 
vertides en arseniats. Arseníatado. 

ARSENICAL. adj. Quím. Pertanyent al arsénich. 
Asenical. 

ARSÉNICH. m. Mineral niólt cáustich, matzines 
violentes; n' lii ha de blancli, que sol ésser transpa- 
rent, de groch y de roig. Arsénico, rejalgar. || — 
FERRUGINÓS. adj. Compost d' arsénich y de ferro. 
Arsénico ferruginoso. || — SULFUR ni. Nóm que's dona 
ais sulfurs nietálichs que 's troven combináis ab 
certa quantitat d' arsénich. Arsénico sulfuro. 

ARSENICITA. f. Miner. Arsénich de cals natural. 
Arsenicita. 

ARSENÍFER, A. adj. Que conté arsénich. Arseni- 
fero. 

ARSÉNITS. m. p!. Miner. Familia que compren 
tots els minerals d' arsénich. Arsénidos. 

ARSENIUA. m. Miner. Combinació d' arsénich ab 
qualsevol eos simple. Arseniuro. 

ARSENIURAT, DA. adj. Calificació de qualsevol 
metall barrejat ab arsénich. Arseniurado. 

ARSEPÉLECH. m. m. Anl. ARXIPÉLACH. 

ARSÓ. in. La fusta de devant o la de derrera de la 
sella de cavalcar. Arzón. || pl. En els telers de mit- 
ges dues pesses laterals, una a cada costat del teler, 
ont están atravessades ab la prempsa. Arzones. 

ARSOLES (Riera d'). Hidrog. Petit rieral tributar! 
de una de les vores de la riera de Baget, a la prov 
de Girona. 

ARSOT DE TANCA. Bo(. ARS DE TANQUES. 

ARSURA. f. ARDOR. 

ART. ni. y f. Colecció de preceptes o regles pera 
fer be alguna cosa. Arte. || Per antonomasia, el Ui- 
bre de les regles de la gramática llatiiia que va es- 
criurer Antoiii de Nebrija. Arte. II Mel. Industria, ma- 
nya. Arte. I! Astucia, artiflci, engany. Artificio, arte 
II Filat de pescar. Red. || Estament, ofici. Arte. I] De- 
licadesa, primor. Arte || pl. El curs complert de filo- 
sofía. Artes. II —ANGELICAL o DIABÓLICH. Art supers- 
ticiós d' apendre '1 que 's vol per medi d' un ángel o 
d' un mal esperit. Arte angelical ó diabólico. || — DE 
BRUlXERÍA. Malifetes que s' atribueixen a les brui.xes 
y bruixots. Arte de brujería. || — D' endevinaR: mági- 
ca. II —DE LA TERRA, y DE PAGÉS. Labranza, agricul- 
tura. II —DE SANT ANSELM. Art de curar les llagues 
sois ab tocar les venes; és una superstició inven- 
tada per Anselm de Parma, y no per Sant Anselm, 
cóm han dlt alguns. Arte de San Anselmo. || — DE 
SANT PAU: NOTORIA. || — LLIBERAL. Lo que pertany 
mes al ingeni que a les forses corporals, cóm: la poe- 
sía, la música, etc. Arte liberal. || —MÁGICA: MÁGICA. 
II — MECÁNICH. Lo que necessita mes de les forses 
del eos que del ingeni, cóm: la fusteria, la ferrete- 
ría, etc. Arte mecánico. || —militar: milicia. || — NO- 
TORIA. Preparació supersticiosa de dejunis, confes- 
sions y oracions ab que falsament s' afirma poguer 
arribar a tots els coneixements que va tindre Sa- 
lomó. Arte notoria. 

SONES O BELLES ARTS: ART LLIBERAL. 

CADA HU DE SON ART. Loc. DONAR L' ART A QUI L' HÁ. 

D' ART. m. adv. Aní. DE manera. 

DE MAL ART Loc. En mal estat o disposició. De 
mal arte. 

DONAR L' ART A QUI L' HÁ Ref. Adverteix que qui 
entén les coses les ha de fer. Quien las sabe las tañe; 
la misa digala el cura 

EL GRAN ART. Loc. Per antonomasia, y podría dirse 
mólt bé per ironía, la crysopeya. La gran arte. 



MAL POT JUDICAR DEL ART QUI EN ELLA NO HI TÉ 
PART. Ref QUE SAB EL QAT DE FER CULLERES. 

NO ES ART DE PANE QU^RENDO. Loc. QUE TÉ QUE 
VEURE 'L CUL AB LES QUATRE TÉMPORES. 

NO SER O NO TINDRE ART NI PART. fr. No tindre in- 
terés en alguna cosa o estarne enterament exclós. 
No tener arle ni parte. 

PER ART DEL ENCANTAMENT. Loc. fam. Sens saber 
cóm ni cóm no; per medís ocults y extraordínaris. 
Por arte de birlibirloque 

PER ART DEL DiABLE. Expr. Per medi que sembla 
fora del ordre natural. Por arte del diablo 

QUI TÉ ART VA A QUALSEVOL PART. Ref. Ensenya 
quan útil es tindre uu ofící pera guanyarse la vida. 
Quien tiene arte va por toda parte. 

TIRAR L' ART. Pescar ab ell. Tender las redes. \\ fr. 
Met. Fer totes les diligencies pera conseguir algún 
fí. Echar la red. 

ARTA. Geog. Vila de 1' illa de Mallorca, part jud. 
de Manacor; és a la vora de la riera de Canyamely té 




Vista de les coves d'Artá 

5,816 hab. || —(COVES DE). Encare qu'eniplassades al 
tenue de Capdepera, s' anomenen d' Arta, per ésser 
aquest el punt desde ont s' hi endressa el camí pera vi- 
sitarles. Desde la vora del mar a la valí de la Nya- 
na, fa vía a la remarcable cova, un viarany. La boca 
de ella s' ovira desde lluny, pasantshi per una escala 




Plan de les coves d' Arta 

d' obra. La extensió a recorre es d' uns 300 metres, 
poguents'hi admirar en les diverses grutes en que 
apareixen repartidas, exemplars d' estalactítes y altres 
petrificacioiis sorprendentes, éssent els llochs mes 
notables, els anomenats les estatúes deis cassadors, 
estalagmites precioses, la pedra de la lleona, els 
surtidors, els cambins, el quarto dit del trono, la 
sala de mil columnes, el monolit conegut per la gran 
columna, la Sala de la Reina Mora, el Montserrat, etc. 

ART.AJ. Geog. Aldea del terme d' Andílla, prov. de 
Valencia. 

ARTANA. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb. 



ART 



ART 



149 



de Tortosa, part. jud. de Nules; és a la vora de la 
riera del sen nóm y té 2,769 liab. 

ARTECH. 111. Ani. ARTER, ASTUT. 

ARTEFACTE. in. Producte niecánich fet a alguna 
fábrica. Artefacto. 

ARTELL. 111. Anl. Garra, ungía afilada. Garra. 

ARTEMÍ. n. p. Artemío. 

ARTEMISSA. f. Bot. Altimira. 

ARTEMISSIUM. Geog. ant. Un deis nónis de De- 
nia, prov. d' Alacant, en temps deis ronians. 

ARTER. in. Ant. Manyós, astiit. Artero. || Menti- 
der. Engañoso, falaz. 

ARTER, ARTER, PERO MAL CAVALLER. Ref. Reprén 
ais que 's valen d' astucies pera enganyar ais altres. 
Artero, artero, pero mal caballero. 

ARTEREURISME. ni. Patol. Dilatado d' una arte- 
ria contra natura. Artereurismo. 

ARTERIA. {. Anal Conducte que reb la sanch del 
cor, y la porta a totes les parts del eos, a diferencia 
de la vena, que fa tot el contrari. Arteria. || Anat. 
ARTICULACIÓ, 1. 

ASPRA ARTERIA. Part de r orgue de la respirado. 
Áspera arteria ó iraquearteria, caña del pulmón. 

ARTERÍA, f. ARr, ASTUCIA. 

ARTERÍACH, CA. adj. Med. Reniei contra les ina- 
laltíes de la tráquea y de la laringe. Arteriaco. 

ARTERIAL, adj. Anat. ARTURIÓS || S' aplica a la 
sancli roja de les arteries; a les venes que contenen 
sancii d' igual color y a un Iliganient o canal que 's 
tanca aixís que ix el feto a la lluni. Arterial 

ARTERIALISAR. v. a. Convertir la sanch venosa 
en arterial. Arterialízar. 



Med. Dilatació d' una arte- 

Arteriola 

f. Patol. Atonía de les arte- 



ARTERIECTASIS. i 
ria. Arteriéctasis. 
ARTERIETA. f. dim. 
ARTERIOCALASIA. 

ries. Arteriocalasia. 

ARTERIODEMO. ni Cir. Pinsa que serveix pera 
lugar les arteries. Arteriodemo. 

ARTERIOGRAFÍA. f. Descripció de les arteries. 
Arteriografía 

ARTERIOPITUITÓS, A. adj. y s. Anat. Cada un 
deis vasjs situats ea tota la extensió de la membra- 
na mucosa pituitaria. Arterio- 
pituitoso. 

ARTERIÓS, A. adj. Perta- 
nyent a la arteria. Arterioso. 

ARTERIOTOMÍA. f. Part de 
r anatomía que tracta de la 
disecció de les arteries. Arte- 
riotomía. 

ARTERITIS. f. Pdíol. Infla- 
mado de les arteries. Arteritis. 
ARTES. Geog. Vila de la pro- 
vincia de Barcelona; bisb. de 
Vich; part. jud. de Manresa. Está situada prop de 
la confiuencia del Riusech ab el 
y^í^^S^ Gavarresa. Té 2,543 liabitants. 

.^[g^ffl^. ARTESA DE LLEIDA. Geog. 

ÍMÍljfe^ygMl prov., bisb. y 

vflStíSx**' Lleida. £s a la 
'*»H.».,^rf»** vora del canal 

d' Urgell y té 

957 hab. II —DE 

SEGRE. Vila de 

laprov. deLlei- 
archip. de Áger, part. jud. de 




Sege'l d' Artes 



Segell d' Artesa 
de Lleida 




da 



Segell d' Artesa 
de Segre 




Segell d' Arties 



Balaguer. Es a la vora del Segre 
y té 1,736 hab. 

ARTESA, in. Qui exerceix un art manual o meca 
nich. Artesano. 



ARTESIÁ, NA. adj. Lo que pertany a I' Artois, 
antiga provincia de Franga. Artesiano. || m. Parlant 
de pous s' entén aquell del que obert per medi de 
sondes, ne surt 1' aigua brollant mes alta que la su- 
perficie de la térra. Pozo artesiano. 

ARTET. m. dim Artecillo. I| m. Ant. mar. Cada un 
deis país que 's colocaven a la galera pera aguantar 
una vela horitzontal. Filarete. 

ARTÉTICA, f. El mal de gota a les nians. Artéti- 
ca, gota artética. 

ARTÉTICH, CA. adj. Qui té dolor a les articula 
cions, y Ms reméis pera curarlo. 
Artétrico, artítrico. 

ARTICH, CA. adj. Se diu del 
pól septentrional y deis mars y 
regions que 'n son properes. Ár- 
tico, círculo polar ártico, tie- 
rras árticas. 

ARTÍES. Geog. Vila de la pro- 
vincia de Lleida, bisb. d' Urgell, 
part. jud. de Viella. És a la con- 
fluencia del Valartíes ab el Garo- 
na y té 424 hab. 

ARTICLE f. Part e.i que's solen dividir els escrits. 
Artículo. II En els diccionaris qualsevol veu o ac- 
cepció que 's defineix apart. Artículo, acepción. || 
Gram. És la modificativa que sense valor propi de- 
termina la paraula a la qual acompanya, o revela 'I 
carácter analógich de la nieteixa, y son: el, la, lo, en 
singular, y els, les, en plural. Artículo. || En les ca- 
pitulacions o tractats de pau cada una de les condi- 
cions que s'hi estipulen. Artículo, pacto, condición. 
II Géneros de comers. Género, artículo. || For. Ex- 
cepció previa de un pledejant pera estorbar el curs 
de la causa principal. Artículo. || Cada pregunta de 
les que formen un interrogatori Artículo. || —DE FÉ. 
Veritat que 's deu creure cóni revelada per Déu, y 
proposada cóm a tal per la Iglesia. Articulo de fe. || 
— DE FONDO. L' article doctrinal o de polémica que 
se posa al comensament o en Uocli preferent deis dia- 
ris políticlis. Articulo de fondo. \\ —DE LA MORT. Els 
derrers nioments de la vida. Artículo de la muerte. 

FORMAR ARTiCLE. fr. For. Introduir un incident en 
un plet Formar articulo. 

FORMAR ARTICLE D' UNA COSA. fr. Contradiría. For- 
mar ó hacer articulo de alguna cosa. 

PER ARTICLES. fr. Por artículos. 

ARTICULACIÓ. f. Cada junta o joch deis niembres 
del eos hiimá o del deis animáis. Articulación. || 
Pronunciació clara y distinta de les paraules. Arti- 
culación. 

ARTICULACIÓ PLANIFORME. f. La formada pél con- 
tacte de superficies planes o gaire bé planes. Altres 
r anomenen artrodia. Articulación planíforme. 

ARTICULADAMENT. adv. in. Ab pronunciado 
clara y distinta. Articuladamente. 

ARTICULADOR, A. s. y adj. Qui articula. Arti- 
culador 

ARTICULAR, v. a. Pronunciar les páranles clara 
y distintament. Articular. || For. Posar en terme de 
prova les respostes deis testimonis. Articular. || Al- 
tercar. II adj. Lo que pertany a les articulacions, 
cóni: dolor articular, etc. Articular. 

ARTICULARSE, v. r. Anl. Juntarse 'Is ossos entre 
sí per medi de lligaments. Articularse. 

ARTICULAT, DA. p. p. Articulado. 

ARTICULATS. ni. pl. Zool. Nóm d'una de les grans 
divisions del regne animal quin eos és fet de segments 
units uns ab altres o articulats. Articulador. 

ARTICULEJAR. v a. Porfiar ab aspresa o acalo- 
ranient. Altercar || Ter. enRAONAR, 

ARTICULISTA, m. Escriptor d' articles o discur- 
sos que s' inserten en qualsevol paper públic. Arti- 
culista. 



istf 



ART 



ARU 



ARTÍFICE, m. Qui exerceix algún art. Artífice. 
ARTÍFICI. m L' art o primor ab qu' está feta al- 
guna cosa. Artificio, arte. || Astucia, dissimulo, 
manya. Maña, artificio 

ARTIFICIAL, adj. Lo que 's fa per art o industria 
del home. Artificial. 

ARTIFICIALMENT. adv. m. ARTiFiClOSAMENT. 
ARTIFICIOS, A adj Lo fet ab arlifici o primor. 
Artificioso II Manyós, astut. Artificioso 

ARTIFICIOSAMENT. adv. m. Ab artifici. Arti- 
ficiosamente, artificialmente. 

ARTIFIL. adj. Bot. S' aplica a les plantes quines 
falles teñen botons y rams a la sena axila Artifilo. 

ARTIGA f. La térra erma després de arrebasada 
y a punt de llaurar Artiga, arrompido, noval. || — 
ROMPUDA. Terra que de nou se romp, se llaura y 's 
sembra Arrompido. 

TREURE ARTIGUES, fr. ARTIGAR. 
ARTIGA. Ocog. Caseríu del dist. raunpal. d' Arrós, 
prov. de Lleida. || Caseríu del dist. munpal. de Llesp, 
prov. de Lleida. 1| —DE LIN. Poblet del dist. munpal. 
de Vilacli, prov. de Lleida. ji — (mall del'). Un deis 
ciius de la Valí d' Aran. || Ribera de l'Artiga de Lin. 
S'origina en el plá de l'Artiga de Lin y s'anomeiia 
també Jueu, creientse que és la reaparició de l'aigua 
engolida en la Renclusa de toro o Embut de toio. || 
PUIG DE LA. — Orog. Puig de la frontera pirenaica, a 
tramontana del poblé d' Espinabell, prov. de Girona. 
II VALL DE LA. — Valí de la part S.O. de la Valí 
d' Aran; recull les aigües deis vessants compresos 
entre '1 pich de la Ensecada y '1 de la Forcanada y 
baixa fins a les Bordes a la vora del Carona. 

ARTIGAIRE. m. Qui tren artigues Rompedor, 
roturador. 

ARTIGANS. Geog. Caseríu del dist. munpal. de 
Aires, prov. de Lleida. 

ARTIGAR, v. a. Treure 1' erm y preparar la térra 
pera poderla ¡lanrar. Artigar, romper, panificar. 

ARTIGAS. Geog. Caseríu del terme d' Alaró, Ala- 
Horca. 

ARTIGUES. Geog. Caseríu del terme de Ridaura, 
prov. de Girona. 

ARTIGUES Y FERRAGUT (Joan). Biog. Arabista 
mallorquí. Nat a Sineu 1' any 1803, va morir assessi- 
nat ab altres jesuites cóm ell a Madrit, 1' any 1834. 
Savi en ciencies y llengües orientáis. L' any 1824 
trovantse a Madrit varen ferio catedrátich de llen- 
gua arábiga; havent tingut per deixebles a en Gayan- 
gos y n' Estévanez Calderón. En 1827 era bibliote- 
cari de Sant Isidro y prefet de 1' Academia de llen- 
gües orientáis. Deixá escrit el Ilibre: Observaciones 
sobre varias antigüedades árabes de España. 

— Y SUAU (JOAN). Biog. Jurisconsult mallorquí. 
Nat a Palma 1' any 1698 y niort en 1768. Ais dinou 
anys va guanyar la cátedra de instituto en la Un¡- 
versitat de Palma, que regenta fins el 1732. Durant 
e!s cinch anys que les trepes d'en Felip V varen 
allotjarse en la Universitat va donar acuUiment ais 
estudis en sa propia casa. L' any 1720 era, ademes, 
relator de I' Audiencia, y ab niotiu de haverse alterat 
r ordie a Ibissa, 1' any 1734 lii va anar de jutge es- 
pecial, passant catorze meses en la tasca, qu' era 
difícil y compromesa, haventne eixit airós a satisfác- 
elo de totliom, apaibagant les pass ons locáis. Els 
mérits contrets alesliores varen váldreli ocupar Uoclis 
públiclis eminents en la illa. 

ARTILLAR v. a. Armar d' artillería. Artillar 
ARTILLER. m. Qui professa per principis teórichs 
la facultat d' artillería. Artillero. || El soldat que 
serveix a la artillería. Artillero. || Qui serveix al 
cañó a diferencia del qui serveix al obús que 's diu 
bombarder. Artillero. || BOMBARDER. || — DE mar. 
Classe de soldat de marina a la que s'hi puja desde 
mariner. Artillero de marina. 



EL BON ARTILLER MORT AL PEU DEL CAÑÓ. LoC. EL 
BON SOLDAT MAI RECULA. 

ARTILLERÍA, f. L' art de fabricar les armes, ca- 
nons y demés enginys de guerra. Artillería. \\ Tota 
mena de maquines de guerra, cóm: cancns, morters, 
etc. Artillería. II El eos militar destinat a aquest 
servei. Artillería. || —de montanya. La de menor 
calibre, que's pofporiar a Ilom de les cavalcadures. 
Artillería de montaña. \\ — GR0SSA. La de gran ca- 
libre que s' emplea contra les fortaleses. Artilleria de 
sitio, il — V0LANT. La servida per artilléis montats. 
Artillería de d caballo ó ligera. 

APUNTAR TOTA L' ARTILLERÍA. Met. Fer tot 1' esfors 
possible pera conseguir alguna cosa. Asestar toda la 
artilleria. 

ARTIMANYA. f. Artifici o astucia pera enganyar. 
Artimaña 

ARTIMÓ. m. Náut. Vela llatina o triangular que's 
colocava al pal mes proper de la popa o timó. Arti- 
món. II BORT. Vela mólt gran que 's posava a 1' ente- 
na de la galera, quant el vent era poch y 'I temps bó. 
ARTISA. m. Ant. ARTESA. 

ARTISTA m. Qui exerceix alguna de les belles 
arts. Artista. 

ARTISTAMENT. adv. m. Ant. ARTIFICIOSAMENT. 
ARTÍSTICAMENT. adv. m. D' una manera artís- 
tica. Artísticamente. 

ARTÍSTICH, CA. adj Pertanyent a les aits, espe- 
cialment a les aiiomenades belles o nobles. Artístico. 
ARTIT adj. Ant. DILIGENT. 

ARTO. m. Tcr. Nóm que donen a Palamós a un 
filat pera pescar. Arto, artón. 

ARTRITIS, f. Patol. Malaltía de les articulacions, 
poagre. Artritis. 

ARTRITÓMETRE. m. Patol. Instrument que ser- 
veix pera examinar en la orina d' una persona artrí- 
tica quina mena de poagre pateix. Artritómetro. 

ARTROCACOLOGÍA. f. Tractat sobre les dislo- 
cacions espontanees Artrocacología. 

ARTROCASIS. f. Caries de les superficies artícu- 
lars. Artrocasis. 

ARTROFLOGOSIS. f. Patol. Inflamació d' una ar- 
ticulació. Artroflogosis. 

ARTROGASTRE. adj. Que té '1 ventre articulat. 
Artrogastro. 

ARTRONCH. m. Patol. Inflor de les articulacions. 
Artronco. 

ARTROPNOSIS. f. Patol. Supuració de les arti- 
culacions. Artropnosis. 

ARTS. f. pl. Conjunt de travalls a que 's dedica 
r home. Artes. ll — DECORATIVES. Les que teñen per 
obgecte fer agradables a la vista els utensilis usuals, 
els mobles que 'ns rodegen, la casa en que vivíni, 
etc, etc. En realitat no h¡ há cap art que no siguí de- 
corativa Arles decorativas. || — DEL DiBUix. Com- 
prenen la pintura, r esculptura y 1' arquitectura. 
Arles del dibujo. \\ — lUDUSTRIALS. v. ARTS DECORA- 
TIVES. II — LLIBERALS. Les que requereixen mes prin- 
cipalment 1' us de la inteligencia. Artes liberales. \\ — 
MECÁNIQUES. Aquelles a les que s' hi aplica mes 
principalment el travall manual o les maquines. Ar- 
tes mecánicas. II -- SUMPTUARIES. Les que 's referei- 
xen ais vestits, mobiliari, arreus de les cavalleríes, 
armes, veículs, etc. Artes suntuarias. 

ARTUR. m. Astron. Estrella fixa de primera mag- 
nitut de la constelado del Bootes. Arturo. 1| m. 
Nóm d' home. Arturo. 

ARUGA. f. Insecte de eos cilíndrich y llargarut 
compost de dotze anelles, que viu a les plantes y ais 
arbres féntloshi mólt de mal. També s' aplica a altres 
insectes. Oruga. 

ARUGA DE Pi. Cuca roja un poch peluda que 's cría 
ais pins en unes bosses que semblen fetes de tara- 



ARX 



ASC 



151 




Rosendo Arús y 
ArJeriu 



nyines y que, al sortir d' tiles, devoren en poclis díes 
totes les íulles del arbre. Oruga del pino. 

ARUNDINÁCEES. adj. Bol. S' aplica a íes plantes 
que teñen forma de canya. Arundináceas. 

ARÚS Y ARDERIU (Rosendo). Biog. Escriptor y 
filantrop, natural de Barcelona (1844 a 1891). Deis 
seus cabals, se funda al morir ell a la sena ciutat 
natal la Biblioteca del seu 
nóm y la Casa Consistorial 
y Escoles Publiques del Hos- 
pitalet, al Plá de Barcelona, 
y les de Das, — a la Cer- 
danya, — de ont eran filis 
respectivanient els seus pa- 
res. Arús es autor de bona 
quanlitat de composicións ca- 
talanes y castellanes pera '1 
teatre; escrigué bastant en 
periódichs. Va ésser secretari 
del primer Congrés catalanis- 
ta (1880). És autor del Ilibre 
Cortes a la dona (Nova York, 
1877) y junt ab en Bartrina 
(J.) va escriure la bromada popular £/ nuevo Tenorio. 
ARÚSPICE. m. AQORER. 

ARVELLA (Port de la). Orog Port de la frontera 
septentrional d' Andorra. 
ARVELLES. f. Ant VESSES. 

ARVÍCOLA. aJj. Zool. Que viu ais sembrats. Arví- 
cola. 

ARVICULTURA. f Conreu deis cerea's. Arvicul- 
tura. 

ARXÍ. m. Mida que usen els xinos pera les teles y 
es de noranta tres centínietres. Archín. 

ARXIACÓLIT. m. Primer acólit, quefe delsacólits 
Archiacólito. 

ARXICANCELLER. ni. Aní. Gran, o primer can- 
celler. Archichanciller. 

ARXICONFRARÍA. f. Societat de persones pia- 
doses, que 's reuneixen pera practicar algunes devo- 
cións. Archicofradía. 

ARXIDIACA. m. El cap encarregat deis diaques 
d' una iglesia y de distribuir les alinoines ais primi- 
tiustenips del cristianisnie. Archidiácono. || El dia- 
ca que serveix niés imniediatament al prelat que ce- 
lebra de pontifical. Archidiácono. 

ARXIDIOCESSÁ. adj. y s. Dependent, pertanyent 
o relatiu a un arquebisbe. Archidiocesano. 

ARXIDUCAL. adj. Lo pertanyent o relatiu al ar- 
xiduch o al arxiducat. Archiducal. 

ARXIDUCAT. m. La dignitat y territorl del arxi- 
duch. Archiducado. 

ARXIDUCH. m. En un principi era un duch re 
vestit de mes autoritat que Ms altres. Avui es digni- 
tat del soberá d' Austria, y titol de tots els seus filis 
concedit ademes a altres deis seus parents. Archi- 
duque. 

ARXIDUQUESA. f. La muller, la filia o la germa- 
na del arxiduch. Archiduquesa. 

ARXIMÁGICA. f. Part de 1' alquimia que tracta 
deis medis de fer 1' or. Archimágica. 

ARXIPÉLACH. m. Part del mar poblada d' isles. 
Per antonomasia s' anoniena aixis'l mar el Egéu, si- 
tuat entre Grecia y Assia. Archipiélago. 

ARXIPRESTRAT. m. La dignitat d' arxipreste y '1 
ten itori da Ja seua jurisdicció. Archiprestazgo, ar- 
ciprestazgo. 

ARXIPRESTRE. El principal deis preberes. És 
dignitat. Arcipreste. 

ARXITRÁU. m. Ant. Arquitráu. 
ARXIU. m. Llóch ont se guarden separadament y 
ab seguretat papers y docum?nts de importancia 




Archivo. 11 Mel. La persona a qui 's confía lo niés 
reservat. Archivo. 

ARXIVAR. V. a. Posar alguna cosa a 1' arxiu pera 
guardarla. Archivar. 

ARXIVAT, DA. p p. Archivado. 
ARXIVER. m. Qui té al seu cárrecli algún arxiu. 
Archivero, archivista. 

ARXIVOLTA.f. A///. AR- 
QUIVOLTA. 

AS. prep. Ant. A. || Ais 
jochs de caries, la prime- 
ra de cada coll. As. ü 
Ter. Joch. Burro. || El 
total de la heretat. As. 

EN TOr TROVA UN SI3 
O AS. fr. Fam. S' aplica 
al qui a tot hi trov.i fal- 
tes o que dir. En todo tie- 
ne que decir. 

FER ASOS. fr. Met. Eixir 
tnal alguna cosa, o no 
lograr lo que 's pretén. 
Echar azar. 

L' AS D' OROS NO 'L JU- 
GUEN BOBOS. Ref. Adver- 
teix que pera qnalsevnlla 
cosa, per fácil que sem- As d' un joch de cartas 
bli, es precís tindre inte- cátala. (Museu de Barce- 
lígencia. As de oros no le lona) 

juegan bobos. 

ASABORIJA. f. Bot. SAJULIDA. 
ASALONGA. Geog. Poblé de la Valí d' Andorra, 
és a la vora de la ribera d' Ordino y pertany a la 
parroquia d' aqnest nóm 

ASATS. adv. m. Ant. Mólt, ab abundor. Asaz. 
ASBAGENAR. v. a. Ant. Coure la vianda deixnntia 
mitj crua y sense assaonar. Salcochar, sancochar. 
ASBAGENAT, DA. p. p. Salcochado. 
ASBALAIRSE. v. n. Ant. Quedarse sense sentits. 
Pasmarse. 
ASBtRCH. m. Armadura del pit. Peto. 
ASBERGINAR. m. Vegis ALBERGINAR. 
ASBERGINIA. f. Ve is ALBERGINIA. 
ASBERGINIERA f. Vegis, ALBERGINIERA. 
ASBEST. m. Miner. amiant. 
ASBLAMAR v. a. Ter. SUPTAR. 
ASBLAMAT, DA, p p SUPTAT. 
ASBRONCAR. v. y derivats Esbroncar. 
ASCABRANTAR. V. a. An/. Consternar. 
ASCADARCHS. Geog. Caseríu de AstoH, prov. de 
Girona. 

ASCALLADES. f. pl. Bot. FUSELLADES. 
ASCAMPAR. V. a. Ant. y 'Is'seus derivats. Es- 
campar. 

ASCANI. n. p. Nóm d' home. Ascanio. 
ASCANI. Biog. Tarragoní, metropolita de la seua 
ciutat natal, en el derrer ters del sigle V. Se va dis- 
tingir per liumil y piados. La fama del seu zél pera 
niantindre la puresa de les doctrines y la disciplina 
de la Iglesia se veu ben manifesta en les dues cartes 
dirigides per ell al Sant Pare Hilari a propósit d' ac- 
tes comesos per Silvani, bisbe de Calahoira y per 
Nundinari, bisbe de Barcelona, llegides abdues al 
Concili roma del any 465, de qui meresquéren la mes 
plena conformitat. 

ASCÁS Geog. Caseriu de la Valí d' Andorra, par- 
roquia de La Massana. 

ASCENCIO, (Joseph). Biog. Pintor y gravador va- 
lencia de fináis del sigle XVIII y coniensaments del 
XIX. L' any 1783 va guanyar per coucurs el cárrech 
de mestre de gravat de 1' Academia de San Fernando 



152 



ASC 



ASE 



de Madrit, y per una obra de caligrafía el rei el va 
nomenar gravador de Cambra. 

ASCENDENCIA, f. La serie de pares y avis de qui 
descendeix cada hu. Ascendencia. 

ASCENDENT, A. adj. El pare o avi de qui descen- 
deix algú. Ascendiente. || Predomini o autoritat 
sobre algú. Ascendiente. 

tindre mólt d' asc ndent. fr. ésser l' amo de 
l' auca. 

ASCENDRE v. a. Ant. ENGENDRE. 
ASCÉNS. m. Adelantanient o promoció a niajor 
dignitat. Ascenso. 

ASCENSIÓ. f. V acció de pujar. Ascensión. || Per 
antonomasia, la de Jesucrist al cel y la festa anyal 
en que 's celebra aquest misteri. Ascensión. || AS- 
SUMPCló. II — OBLIQUA. Astron. L' arch de 1' equador, 
compres desde '1 principi del signe Aries cap al Orient 
fins a aquell punt que neix o arriva al lioritzó al me- 
teix temps que 1' astre en 1' esfera obliqua. Ascen- 
sión oblicua II — RECTA. Astron. L' arch de 1' equa- 
dor compres entre '1 principi d' Aries y '1 punt 
qu' arriva al horitzó al nieteix tenips que 1' astre 
en r esfera recta, o bé '1 nieridiá en qualsevol esfera. 
Ascensión recia. 

PER L' ASCENSIÓ CIRERETES A ABUNDÓ Ref. Signi- 
fica que per tal diada abunda ja mólt aquella fruita. 
Por la Ascensión cerecitas á montón. 

PER L' ASCENSIÓ CORTINA AL BALCÓ. Ref. Significa 
que per tal temps coniensa ja a fer calor. 

ASCENSIÓ. Orog. Cim de 1,300 met. demunt el 
nivell del mar que hi ha a la vora de Camprodón, 
prov. de Girona. 

ASCENSIONAL. adj. Astron. Lo pertanyent a la 
ascensió. Ascensional. 

ASCERIS. Geog. ant. Nóm de Calaf en temps deis 
romans. 

ASCETA, m. Qui 's dedica a la perfecció cristiana. 
Asceta. 

ASCETERI. m. Lloch retirat y solitari ont els as- 
cetes s' entragaven a llurs contemplacions y exerci- 
sis de pietat. Asceterio. 

ASCÉTICH, CA. adj. S' aplica ais que 's dediquen 

a la práctica y exercici de la perfecció cristiana, y 

ais llibres y escriptors que 'n tracten. Ascético. 

, ASCETISME. m. Vida contemplativa, rigidesa, es- 

crupulositat sobre les coses mundanes portada al 

derrer extrém. 
Ascetismo. 

ASCIENSAT, 
DA. adj. Se- 
sudo. 

ASCLADOR. 
m. Ter. ESTE- 
LLADOR. 

ASCLAR. v. 
a. Ter. ESTE- 
LLAR. 

ASCLE. f. 
Ter. Estella. 
Astilla. 

QUITÉTRONCH 
FÁ ASCLES Ref. 
Vol dir que qui 
té medis pera 
fer una cosa pot 
feria sense cap 
impediment. 
• UN ASCLE NO 
FA FOCH, NI 
DUES TAMPOCH. 

Ref. Una flor no hace primavera ó una golondrina no 
hace verano. 

ASCLÓ. m. Ornit. Aucell. BOTIGUER 



ASCO. m. Alteració del ventrell causada per una 
cosa repugnant que provoca '1 vómil. Asco, arcada, 
náusea. || Met. Disgust fastigós que causa el mal 
olor o qualsevuUa cosa. Asco, fastidio, náusea. || 

Ant. ROT, VENTOSITAT. 

FER ASCO. fr. Met. Fer fástich, o ésser indecent 
o despreciable alguna cosa. Hacer ascos, ser un asco. 





Aseó de masía 



Aseó del sigle xvi. (Museu de Vich) 

FER ASCOS, fr. Fam. Excitar el vómit. Provocar 
á vómito. 

FER ASCOS DE ALGUNA COSA. fr. Mel. Despreciarla. 
Hacer ascos de alguna cosa. 

TINDRE ASCOS, fr. Asquear. 

ASCO. m. Banch ab respatllera, prou ampie y ca- 
pas pera tres o mes persones. Escaño. Arqueol. Els 

ascons catalans 

4 



formen un deis 
aditaments mes 
característichs 
del antich mobi- 
liari, poguent- 
se'n esmentar al- 
guns de ben no- 
tables, aixís en 
les Ilars de les 
masíes com en 
lo pertanyent a 
1' ar qui tectura 
relligiosa. 

ASCO. Geog. 
Vila de la prov. 
de Tarragona, 
bisb. de Torto- 
j TT- 1. sa, part jud. de 
Aseó d'iglesia.sigle XV. (Museu de Vicn) Qgndesa Es a la 

vora del Ebre y 
té 2,499 hab. És estació del F.-C. directe de Sara- 
gossa a Barcelona. 

ASCONA. f. Ant. Mena de llansa curta que 's llen- 
sava a voltes contra 1' enemich. 
Chuzo. 

ASCONET. m. dim. d' aseó. Es- 
cañlllo. 

ASDELANAGAR. v. n. Ant. RE- 
LLISCAR. 

ASE. m. Animal de quatre po- 
tes, d' un metre deu centímetres 
a un metre quaranta d' alsada, 
d' orelles mólt llargues y que 
té '1 cap de la cúa pié de pels 
llarchs. Asno, burro, jl Met. Tonto, neci. Asno, bu- 
rro, borrico. || Utensili de fusta format de quatre 
país horisontals units per altres de verticals y mes 
curts pera estufar la roba del Hit y escalfarla ab un 
braseret pié de brases enceses qae s' hi fica dins. 
Tumbilla, burro. || — D' INDIAS. V. aliCORN. || — DE 
TRAOÍ: BURRO DE TRAGÍ. || — ENOASSER. El destinat 
pera les críes. Garañón. || — MOSSEGAIRE. Ictiol. Ve- 




^^ 



Segell d'Ascó 



ASE 



ASE 



153 



gis TORET. II — RANCH. Aüoiiiat. Asno cojo, derren- 
gado. II — SELVATGE. Mena d' ase pardo ab clapes 
blanques y negres. Onagro. 

ASE AB OR HO LOGRA TOT. Ref. Denota que 1 qui 
té diners logra lo que vol per tonto que sigui Asno 
con oro alcánzalo todo. 

ASE CARREOAT DE LLETRES. fr. BURRO. 

ASE D' ARCADIA, CARREOAT D' OR Y MENJA PALLA. 
Ref. Reprén ais que son richs y 's tracten ab miseria, 
Asno de Arcadia lleno de oro y come paja 

ASE D' EN MORA, DE QUANTES VEU S' ENAMORA. 
Ref, Reprén ais que s' enamoren de totes les dones 
que veuen. Amor trompetero, cuantas veo íantas quiero 

ASE DE QUATRE POTES. fr.-Mólt ígnorant. Tonto de 
tres ó de cuatro suelas. 

ASE MAGRE, PLE DE MOSQUES. Ref. Denota que al 
pobre y miserable tots se li atreveixen procurant re- 
(luirlo a major miseria. A perro flaco todo son pulgas 
ó el perro flaco todo es pulgas. 

ASE MOHi, O MOLT DOLENT O MÓLT Fi. Ref. Denota 
que les cavalcadures d' aquesta mena o son mólt bo- 
nes o mólt dolentes. Asno mohino ó muy ruin ó muy fino. 

Ase qu' entra en heretat agena, n' eixirá ca- 
RREGAT DE LLENYA. Ref. Denota que '1 qui entra en 
paratge vedat s' exposa a rebre algún dany. Asno 
que entra en dehesa ajena, volverá cargado de leña. 

ASE QUE 'M PORT Y NO CAVALL QUE M' ENDERROCH. 
Rej. Ensenya que 's niillor contentarse ab un esta- 
ment niitjá, que cercar el perill deis grans empleas. 
Más quiero asno que me lleve, que caballo que me de- 
rrengué. 

ASE SECH CARREOAT DE MOSQUES. Ref. ASE MAGRE 
PIÉ DE MOSQUES. 

AL ASE RUCH ARRIERO BOIG. Ref Significa que pera 
aquells que ab capa de tontos no fan el que deuen, el 
millor reme! es el cástich. Al asno lerdo arriero loco. 

AL ASE Y MALA MULLER BASTONADES HO HAN DE 
FER. Ref. Denota que '1 cásticli corretgeix els vicis 
fins d' aquells que no teñen coiieixement. El loco por 
la pena es cuerdo. 

BÉ POTS XIULAR SI L' ASE NO VOL BEURE. fr. De 
pocli serveix manar o rependre a qui no 'n fá cas. La 
citóla es por demás, cuando el molinero es sordo. 

BRAMS D' ASE NO PUGEN AL CEL, O 'L CEL NO 'LS 
OV. Loe. fam. Denota que no 's deu fer cas de qui 
parla sen^e rao. A palabras necias, oídos sordos: ora- 
ción de perro no va al cielo. 

CAURE DEL ASE. fr. Fam. Conéixer un erro. Caer 
de su asno ó de su burro ó de su borrico. 

D' ONT VINGUÉ L' ASE, VINDRÁ L' ALBARDA. Ref. 
Denota que ab lo principal ve coniunmeiit 1' acces- 
sori. Do vino el asno vendrá la albarda. 

DE BON LLINATOE VE 'L NOSTRE ASE, QU' AB LES 
DENTS SE GRATA 'L CUL. Aforisme ab que 's significa 
el ridícul d' aquells que venint de baixa esfera volen 
aparentar mes de lo que son. 

DE BON LLINATGE VINCH, ASE ERA L MEU AVI. 

DESGRACIAT L' ASE QUE NO POT ESTRENAR UNA AL- 
BARDA. 

DE JOSEPHS, JOANS V ASES N' HI HA PER TOTES LES 
CASES. 

DEIXA'M CAURE DEL ASE, Y AJUDARME HAS Loc. 
Denota que Ms favors s' han de fer quan se necessi- 
ten. Déjame caer y ayudarme has: cuando el hierro 
está encendido, entonces ha de ser batido. 

ELS CUIDADOS DEL ASE MATEN AL TRAGINER. 

EN MARMER Y EN SALÓM CÓM MES VA MES ASES 
SON. Ref, JERUSALÉM, JERUSALÉM, CÓM MES ANÉM 
MENOS VALÉM. 

ÉSSER UN ASE. fr. Se diu de les persones que son 
mólt ignorantes, o fan alguna necetat. Ser un burro. 

FER CREIXENSA D' ASE. fr. Ésser mólt aixerit o ma- 
quet de criatura y tornarse lleig o pesat al ésser gran. 

FERMA L' ASE ONT TON AAÍO VOL. Ref. Denota lo 
mólt que 's fá estimar 1' inferior que obeeix puntual- 
nient. Haz lo que tu amo te manda, y sentároste con él 
á la mesa. 

DIC. CAT. — T. I. —20. 



LA CULPA DEL ASE DONARLA A L' ALBARDA. Rej. Se 
aplica a les persones que per disculpar llurs detec- 
tes els atribueixen a altres que no hi teñen cap cul- 
pa. La culpa del asno hecharla á la albarda. 

V ASE FÁ UN COMPTE Y 'L TRAGINER O QUI L' AL- 
BARDA 'N FÁ UN ALTRE Denota que les disposicions 
deis súbdits no teñen efecte sense la voluntat deis 
superiors. Uno piensa el bayo y el otro el que lo en- 
silla. 

L' ASE PER FAM MENJA L' AGRAM. Ref. Denota que 
quan la necessitat apreta no 's para en delicadeses. 
A buena hambre no hay pan duro, ni falta salsa á nin- 
guno: cuando no tengo solomo de todo como 

MAI FORA TAN PERDUT L' ASE. Loc fam. DEL MAL AL 
MENOS. 

MÓLTS ASES HI HA AL MERCAT QUE S' ASSEMBLEN. 
Loe. S' usa a manera de compatació pera disculpar a 
subgecte determinat d' haver fet alguna falla. Hay 
un diablo que se parece á otro, ó hay muchos diablos 
que se parecen unos á otros. 

NO HAVER VIST MAI ASES VOLAR, fr. Fam. Nota la 
falta de coneixement en les coses comunes. No haber 
oido campanas. 

PERA TU S' HA TRET L' ASE DEL ESTABLE. Loc. iron. 
prov. PERA TU SON ELS GUANTS, etc. 

PER PEGAR AL ASE PEGAR Á V ALBARDA. Ref. Que 
s' aplica ais que tot ho centonen sense sapiguer el 
que 's fan. Por dar en el asno dar en la albarda. 

QUAN L' ASE S' HAURÁ MORT DE RIALLES. fr. Fam. 
LA SETMANA DELS TRES DIJOUS. 

¿QUÉ SAB L' ASE QUÉ COSA ÉS SAFRA, SI MAI HA 
ESTAT ADROGUER? Ref. Reprén a qui vol donar el 
seu vot en coses en que no hi entén. El ciego no dis- 
tingue de colores. 

QUEDARSE AL BANCH DELS ASES. fr. Se diu del 
deixeble que sempre és deis derrers de 1' aula y per 
extensió d' aquell que mai fá res de notable. Quedar- 
se en el banco de' los burros. 

QUI DEL ASE 'S MENJA 'L PÁ MAI DE FÁM SE MORIRÁ. 
Ref. Indica que 1' ase és un bon auxiliar pera gua- 
nyarse la vida. 

QUI DIU MAL DEL ASE AQUELL EL COMPRA. Ref. De- 
nota qu' algií desprecia afectadament alguna cosa 
pera dissimular el desitj que 'n té. Quien dice mal de 
la pera ése la lleva: quien desalaba la cosa ése la 
compra. 

QUI NO POT HAVERLES AB L' ASE LES HAU AB L' AL- 
BARDA. Ref. Que s' aplica a les persones que quan no 
se poden venjar deis que Ms hi han fet un mal, se ven- 
jen en coses seues. Quien no puede dar en el asno da 
en la albarda. 

QUI TÉ L' ASE FÁ 'L PREU. 

SEGONS L' ASE L' ALBARDA. Ref. Denota que '1 
port y '1 tracle pera no ferse reparables s' han de 
conformar ab la qualitat y dignitat del subgecte a 
qui 's tracta. A chico pajarilla, chico nidillo: á cada 
ollaza su coberteraza. 

SENSE DIR ASE NI BESTIA. Loc. fam. Sense demanar 
Uicencia, sense dlr paraula. Sin decir oste ni moste, ó 
chó ni arre. 

SI L' ASE DÚ PICAROL, LA SOMERA TAMBÉ 'N VOL 
Aforisme ab que 's significa que deu haver'hi distin- 
ció entre persones de diversa categoría Lo que quiere 
uno desea otro. 

TREURE L' ASE DEL CÓS. fr. TREURE LA LLANA DEL 
CLATELL. 

TROS D' ASE. Expr. Denota 1' incapacitat o nece- 
tat d' algú. Pedazo de alcornoque, de animal, de bruto, 
de bestia. 

UN ASE Y UNA SOMERA, TOT HO PAGA MOSSÉN 
PERE. 

ASENADA. f. Bestiesa, tontería. Machada, bu- 
rrada, asnada. 

ASENAL, adj. Lo que pertany al ase. Asnal. 

ASENAS. ni. auni. Asnazo. |1 El mólt neci o tonto. 
Asnazo. 



154 



ASP 



ASP 



ASENCIO ALCÁNTARA (Joaquim). Biog. Autor 
dramátich, poeta y periodista (1832-1879). Va escriu- 
ce en cátala y en castellá, essentne algunas de les 
seues produccions bon xich acceptables. 

ASENET. ni. dim. d' ase. Asnillo. 

ASES (Serra d'). Orog. Nóm que 's dona a part de 
r estribació del Pirineu que, partint del Picii Negre 
de r Os, forma 'I vessant esquerra de la riera de San- 
ta Magdalena y acava al puig d' Orri, a la vera 
del Noguera Pallaresa, prop de Sort, prov. de Lleida. 

ASET. m. dim. Asnillo. 

ASFALT. m. Bett'im sólit, llustrós, trencadís y 
niólt negre, que crema y 's fon al foch cóm pega y se 
usa, ja pera recubrir canonades de ferro, ja pera pa- 
vimentar carrers. Asfalto. 

ASFIXIA, f. Med. Privació repentina de polsos, 
forses, respirado y moviment, de modo que és 1' i'il- 
tim grau del síncope. Asfixia. 

ASFOLLAR. v. a. Ant. AFOLLAR. 

ASFORSAR. V. a. Ant. ESFORSAR. 

ASGORDAR. v. a. Ant. MIRAR. 

ASICATS. m, Aut. Esperó d' una sola punta de fe- 
rro, y en ella una rodanxa a distancia proporcionada 
pera que aquella no fassi mal al cavall. Acicate. 

ASÍNTOTA, f. Geom. Ratlla recta que, indefinida- 
ment prolongada, s' acosta constantnient a una córba 
sense poguer atravessarla niai. Asíntota. 

ASINTÓTICH, CA. adj. D' asíntota. Asintótico. |1 
L' espai compres entre una córba y la seua asíntota. 
Espacio asintótico. 

ASLINGA. f. Náut. Cap de corda fort pera engan- 
xar 'hi coses de mólt de pes. Eslinga. 

ASLINGAR. V. a. Lugar, subgectar ab 1' aslinga. 
Eslingar. 

ASLORA. f. Náut. Longitut de dintre de la ñau 
desde '1 cap de la carena fins a la roda. Eslora. 

ASLLOMAR. v. a. Ter. Allomar. 

ASMA. f. Med. OFECH. 

ASMÁTICH, CA. adj. Qui pateix d' ofech, o lo que 
pertany a aquesta malaltía. Asmático. 

ASMET (Ras d'). Orog. Valí del Conflent, d' ont 
s' originen moltes déus d' aigua, convertintse en 
fonts del riu Tet. 

ASNA. f. Ant. BURRA. 

ASNET. m. Ant. ASENET. 

ASNURAI. Geog. Pobletdel dist. munpal. de Cívis, 
prov. de Lleida. || — PORT VE.— Orog. Port de la ban- 
da occidental d' Andorra. 

ASPA. f. Dues fustes entrevessades en forma de 
una X, cóm la creu en que fou martirisat Sant An- 
dreu. Aspa \\ Arquit. Fustes que serveixen pera omplir 
un vuit. Aspas. il Ais mol.ns de wnai, ales grans, fo- 
rrades de drap, que 's posen al arbre y reben el vent 
pera fer rodar la mola. Aspas. || —DE SANT andREU. 
La creu que posaven ais ju;us reconciliáis. Aspa de 
San Andrés. || En el blasó, figura d' una aspa o creu 
de Sant Andreu que ocupa el ters 
del escut. Aspa de San Andrés, 
cruz de Borgoña ó borgoñota. 

ASPA. Geog. Poblé de la prov., 
bisb. y part. jud. de Lleida És a 
la vora del riu Set, y té 502 hab. 

ASPAR. Geog. Poblet del dist. 
munpal. de Saldes, prov. de Bar- 
celona. 

ASPÁRGULS. m. pl. Bot. Plaii- 

* ta indígena de la fam. ái les car- 

nabinácees, que 's cría a les tanques, qiiins brots 

tendres se menjen cóm els espárrechs y quines flora 

serveixen pera donar 1' amargor a la cervesa. Lúpulo- 

ASPARRALL. Ictiol. V. esparrall. 




Segell d' Aspa 



ASPASSAGAR. v. n. Ant. Frecuentar, menudear. 

ASPATXAMENT. m. Ant. ASPEATXAMENT. 

ASPE. Geog. Vila de la prov. d' Alacaut, bisb. de 
Oriola, part. jud. de Novelda; és a la carretera que 
va de Novelda a Oriola, y té 7 920 hab. 

ASPEATXAMENT. m. Ant Desembrás. Despa- 
cho. 

ASPECTE. m. El que 'Is obgectes presenten a la 
vista. Aspecto, semblante. || La cara de les perso- 
nes. Aspecto, semblante. || Astron. La situació que 
teñen en el zodiach unes estrelles respecte d' altres. 
Aspecto. 

TlNDRE BON O MAL ASPECTE. fr. Met. Tindre una 
cosa bou o jnal estat o disposició. Tener buen ó mal 
aspecto. 

ASPENALL. m. Ter. Al Priorat, cinglera o timba. 
Despeñadero. 

ASPEiVAR. V. a. Ter. ESTIMBAR. 

ASPENARSE. v. n. Ter. Caurer d" una penya o cin- 
gle. Mólt conu'i al Priorat, a la ribera d' Ebre y a la 
part catalana del Baix Aragó. Despeñarse. 

ASPERGES. Veu purament llatina que significa 
ruixament o aspersió. Asperges, aspersión. || L' eina 
ab que s' aspergeix 1' aigua beneita. Hisopo, asper- 
sorio. |¡ Met. DiSPERSió. 

QUEDARSE A ASPERGES, fr. Fam. QUEDARSE IN 
ALBIS. 

aspergía, v. a. Arruixar de modo que 1' aigua 
caigui a gotes escanipades. Rociar. 

ASPERITAT. f. Ant. ASPRESA. 

ÁSPERO, f. Nóm que donen els barquers de 1' Ebre 
a la corrent que formen les aigües dessota d' una 
pesquera o resclosa Aspereza. 

ASPERSIÓ. L' acció d' aspergir. Aspersión, rocia- 
dura. II Ant. Derramament de sanch. Efusión ó de- 
rramamiento. 

ASPÍ. in. Art. y of. Máquina composta de banca- 
des de fusta unídes a travessos, d' un arbre sosteni- 
dor, del empuellat y d' una devanadora. Serveix 
pera fer troques d' estam, coto, etc, Aspa. 

ÉSSER UN ASPi SENSE TROQUES, fr. Fam. Ésser in- 
útil pera tot. Este nuestro híio don Lope no es miel ni 
fiiel, ni vinagre ni arrope. 

ASPÍA. m. Ant. ASPi. 

ASPÍAR. Fer troques a 1' aspí. Aspar. 

ASPIAT, DA. p. p. Aspado. 

ASPIERA. f. Ant. ESPITLLERA. 

ASPIRACIÓ. f. V acció d' aspirar. Aspiración, jj 
Gram. La for^a ab que 's pronuncien algunes vocals, 
cóm: en la he de cofiet. Aspiración. || Mus. L' espai 
mes curt que la pausa, mentres se dona llóch a la 
respiració. Aspiración. 

ASPIRADAMENT adv. m. Ab aspirado. Aspira- 
damente. 

ASPIRANT. p. a. Aspirante. 

ASPIRAR. V. a. Atreure I' aire exterior introduint- 
lo ais pulmons. Aspirar. || Pretendre o desitjar ab 
ansia. Aspirar. || Notar les vocals ab aspiració. As- 
pirar. 

ASPIRAT, DA. p. p. Aspirado. 

ASPIROZ (Francisco X). Biog. Home públich va- 
lencia, nat a la capital l'any 1799. Fou ministre en 
1840. Era militar valent y atrevit; Comte d' Alpuen- 
te y vescomte de Begio. 

ASPIS o JASPIS. Geog. ant Nóm d' Aspe, prov. de 
Alacant, en temps deis romans. 

ÁSPIT m. Mena d' escursó d' uns trenta centime- 
tres de llargaria, de color de coure, ab una verruga a 
r extrem del ñas. La seua picadura és verinosa. Ás- 
pid. 

ASPLENI. m. Bot. FALSÍA. 



ASS 



ASS 



155 



ASPLUGA. Geog. Aldea de la prov. de Lleida, 
bisb. y part. jiid. de la Séu d' Urgell. 

ASPORDiR. V. a. Anl. ESPAVORDIR. 

ASPRA. f. El pal O estaca que soslé Ms arbres, 
ceps, etc. Rodrigón. 

EL TEMPS DE POSAR ASPRES. Rodrigazón. 

POSAR ASPRES. fr. Rodrigar. 

ASPRAMENT. adv. Ásperamente. 

ASPRAR. V. a. enasprar. 

ASPRE, A. adj. Lo qii' és desapacible al tacte per 
teñir desigual la superficie, cóni: la tela groHera, la 
fiis/a no ribotejada, etc. Áspero. !| Terreno desigual, 
treiicat, difícil de caminar 'hi. Áspero, escabroso. || 
Met. Desagradable al gust, cóin: la friii/a poch ma- 
dura. Acedo, áspero || De só desagradable. Bronco, 
áspero, ingrato ]1 Lo qu' és contrari a la suavitat y 
afabilitat de geni, cóni: temps aspre, páranles aspres. 
Áspero, severo 

ASPREDAT. f. .Ant. y 

ASPREJAMENT. m. Anl. ASPRESA. 

ASPREjAR. V. a. Tindre '1 gust aspre alguna cosa. 
Asperear. 

ASPRELL. ni. Bol. ASPRELLA. 

ASPRELLA. f. Bol. Aíena d' alga petita que viu 
dintre de I' aigua y está cubería d' una cresta ca- 
lissa. Cara común. 

ASPRELLINA. f. Bot. ASPRELLA. 

ASPREMENT. adv. in. Ab aspresa. Ásperamente. 

ÁSPRER. ni. ASPRA. 

ASPRES (Serra deis). Orog. Montanyes del Vall- 
espir que formen la divisoria ab el Rosselló. 

ASPRESA. f. La qualítat d' aspre. Aspereza, as- 
pesura || Desigualtat del terreno. Aspereza. || Par- 
lant del tráete y deis costtiiiis. Aspereza. 1| Met. Se 
diu de les coses desagradables al gust o al oído, del 
estii desigual, ele. Aspereza 

ASPRESA DE VIDA. Loc. Rigor, austerítat. Aspereza 
de vida. 

ASPRET, A. adj. diiii. Un poch aspre. Asperillo. 

ASPRETAT. f. ASPRESA. 

ASPRILLAS. Geog. Caseriu del terme d' Elxe, 
prov. d' Alacant. 

ASPRÍSSIM, A. adj. sup. Asperísimo, aspérrimo. 

ASPRÍSSIMAMENT. adv. ni. Asperísimamente. 

ASPROR. f. f. ASPRESA. II La rigidesa que deixa la 
mola al ferro. Aspereza. 

ASPRORETA. f. dim. El gustet un poch aspre o 
agre. Asperillo, aspereza. || Parlant del vi. Raba- 
nillo. 

ASQUEMIA. f. Astron. La constelació del Cá me- 
nor. Asquemia. 

ASQUERA. m. Astron. La constelació del Cá ma- 
jor. Asquero. 

ASQUERARSE. v. r. Ter. REVISCOLARSE. ¡| Esca- 
parse d' algún perill. 

ASQUEROS, A. adj. Lo que causa asco. Asque- 
rós, sa. 

¿ASQUEROS VOS HAVÉU TORNAT? PUIG D' AQUEST 
QUISAT JA N' HAVÉU MENJAT. Ref. Contra aquells 
que, niillorant de fortuna, desprecien lo que aprecia- 
ven quan eren a la miseria. ¿Asqueroso os habéis tor- 
nado? pues ya comisteis de ese guisado. 

ASQUEROSAMENT. adv. ni. Porcament. Asque- 
rosamente. 

ASQUEROSÍSSIM, A. adj. sup. Asquerosísimo. 

ASQUEROSITAT. f. Bruticia que causa ascos. As- 
querosidad. 

ASSABANONAR. v. a. Ablanir alguna cosa. Sua- 
vizar, sobar. 

ASSABENSAR. y 



ASSABENTAR. v. a. Ant. Fer sapiguer, noticiar 
alguna cosa Hacer saber, noticiar. 

ASSABIRIR. V. a. Ant. SUAviSAR. 

ASSABORAR. v. a. Ant. ASSABORIR 

ASSABOREIG. ni. Ter. Sensació que 's trova a la 
boca al menjar o beure alguna cosa Sabor. 

ASSABORIMENT. m Ant. SABOR || Assao^ament 
de les viandes Condimento. 

ASSABORIR. V. a. Tastar, menjar o beure pausa- 
danient alguna cosa pera trovarli bé '1 gust. Catar, 
probar, gustar. || Assaonar les viandes. Sazonar. || 

V. r. SABOREJARSE. 

ASSABORIT, DA. p. p. ASSAONAT. 

ASSACIAMENT, m Ant. SACIETAT. 

ASSACIAR. V. a Satisfer la gana de menjar o de 
beure. També s' usa cóni recíproch. Saciar. || Met. 
Satisfer el (íesit] c.ue 's té d' alguna cosa. També se 
usa cóni reciproch. Saciar. 

ASSACIAT, DA. p. p. Saciado, harto, satisfecho. 

ASSADOLLAR. v. a. Ant. y'ls seus derivats. ASSA- 
CIAR. 

ASSAFÉTIDA. f. Bot. Planta de la fam. de les 
umbelíferes, originaria de Persia, de la q\ie se'n tren 
una mena de goma niólt pudenta. Asafétida. || Aques- 
ta mete xa goma Asafétida. 

ASSAG. ni. Ant. ENSAIG. 

ASSAGELLAR. v. a. Ant. SEi LAR. 

ASSAGETADOR, A. m. y f. Ant. Qui assageta 
Asaetador. 

ASSAGETEJAR. v. a. Ant. Tirar sagetes a algi'i ab 
intenció de matarlo. Asaetear. 

ASSAGETEJAT, DA. p. p. Aseateado. 

ASSAINAR. V. a. Fer assaínets el cavall. Relin- 
char. II RENILLAR. 

ASSAINET. ni. Veu propia del cavall o de l'euga. 
Relincho, relinchido. 

ASSAIG. m. Ant. ensaio. 

ASSAILER v. a. Ant, Acometre. Salir al encuen- 
tro. 

ASSAJADOR, A. ni. y f 7er. y ant. Qui fa la prova 
de alguna cosa. Ensayador. I| Qui instrueix Ensa- 
yador. 

ASSAJAJVIENT. m. Ant. ENSAIG. 

ASSAJAR. V. a. ensajar. || intentar. |1 Ant. SON- 

DEJAR. 

ASSALANTAR. v. a. Ant. IMBUIR. 

ASSALARIAR. v a. Donar salari o son a algi'i. 
Asalariar. 

ASSALARIARSE. v. r. Llogarse pera fer algún trn- 
vall iiiitjansant salari. Asalariarse. 

ASSALARIAT, DA. p. p. Asalariado. || adj. Asse- 
nyalat, determinat, cóni: lloch assalariat. Señalado. 

ASSALT. L' acció y efecte d' assaltar. Asalto. || 
m. Acomesa impetuosa pera entrar a una plassa o 
fortalesa a forga d' armes. Asalto. || En la esgrima, 
acomesa assegurant a un temps el peu dret y 1' es- 
pasa. Asalto. II Met. Acomesa veement y repentina de 
alguiies coses inanimades, cóm: les passions, les ma- 
¡alties, etc. || Asalto. 

ASSALT HOM. Expr. ant. Hombre de prendas, bello 
hombre. 

D' ASSALT. adv. II. D' improvís, repentinament. De 
repente. 

DONAR ASSALT fr. ASSALTAR. 

ASSALTADOR, A. m. y f, Qui assalta. Asalta- 
dor. 

ASSALTAMENT, adv. m. Ant. bellament. 

ASSALTAR. v. a. Donar 1' assalt a alguna plassa 
o fortalesa. Asaltar. || Sorpendre, acometre a algú de 
improvís, coin fan els lladres que surten ais camins. 



156 



ASS 



ASS 



Asaltar. |1 Met. Esdevenir de pronipte alguna cosa o 
accident Asaltar. 

ASSALTARSE. v. r. Ant. Enamorarse d' alguna 
cosa. Prendarse. 

ASSALTAT, DA. p. p. Asaltado. 
ASSAMBLEA. f. Junta, congrés. Asamblea. || Tri- 
bunal deis grans priorats de 1' ordre de Sant Joan. 
Asamblea. || Toch de caixa o timbal militar pera avi- 
sar a la tropa. Asamblea. 

ASSANCH. f. Astron. Nóni donat a la constelació 
anonienada Lira. Asangue. 

ASSANEARSE. v. r. Informarse, instruirse d' al- 
guna cosa. Cerciorarse, enterarse. 

ASSANEAT, DA. p. p. Enterado, penetrado. 
ASSANTAR. v. a. Anl. AGRADAR, PLAURE. 
ASSAÓNADOR. m. Qui assaona les pells, deixant- 
les de color iiegre. Zurrador, curtidor. || Qui assao- 
na les viandes. Guisandero. 

ASSAÓNAMENT. ni. El gust de les viandes assao- 
iiades. Sazón, sabor, ü El de les pell. Zurra, adobo 
de pieles. | Mel. SAO. 

ASSAÓNAR. V. a. Donar a la vianda el punt de 
gust que li correspón. Sazonar, condimentar, dar 
sabor. || Posar les coses al punt y inaduresa que 
deuen teiiir, cóm: el sol assaona els jritits. Sazonar, 
madurar. || Oprimir sov^nt alguna cosa pera que se 
ablani o amoUi. Sobar, amasar. || Adobar les pells 
rascántles'hi'l peí. Zurrar, curtir. 

ASSAÓNAR CÓM UN POP. fr. Donar molts cops a 
algú. Zurrar. 

ASSAÓNARSE. v. r. Madurarse y posarse en sao 
alguna cosa. Sazonarse. 

ASSAÓNAT, DA. p. p. Sazonado, zurrado, cur- 
tido. 

ASSARIRSE. V. r. Moderar, templar o passar del 
tot r enuig, o les senyals de furor o d' altra passió, 
especialment en el semblant de la cara. Estordlrse, 
serenarse, despejarse. 

ASSARIT, DA. adj. ESTORDIT. 
ASSARRONAR. v. a. Castigar a algú pegantli bas- 
tonades. Zurrar, tundir. 
ASSATJ. m. Anl. ENSAIO. 
ASSATJAR v. a. y 'Is seus derivats. ENSAJAR. 
ASSATS. adv. m. Ant. PROU. 
ASSEAT. V. a. Ter. Net, curios, mudat. Aseado 
MOLT VA ASSEAT. fr. 1er. Mólt va mudat o ben ves- 
tí t. Muy elegante va V. 

ASSECADOR. m. Llóch ont se posa alguna cosa a 
secar. Secadero. 

ASSECAR. V. a. Extreure 1' liumitat d' algún cós 
per medí del aire o de la calor. Secar. || Gastar o 
consumir la sao o sucli substancies d' alguna cosa. 
Secar. 

ASSECARSE. v r PerJre 'Is arbres y les plantes 
el vigor, ufana y verdor per causa de la calor o '1 
fret. Secarse. 11 Aixugarse alguna cosa. Secarse, 
enjugarse || assedegarse. |l Quedar impedit 1' ús 
d' algún membre. Baldarse 
ASSECAT, DA. p. p. Secado. 
ASSEDEGARSE. v. r. Patir mólta set. Apalam- 
brarse. 

ASSEDEGAT, DA. adj. Qiii té mólta set. Sediento. 
ASSEGURACIÓ. f. Contráete pera assegurar en el 
comers elsperilis del mar. Seguro, aseguración. 

ASSEGURADAMENT. adv. m. Sense dupte. Segu- 
ramente. 

ASSEGURADOR, A. m. y f. Qui assegura. Asegu- 
rador. 

ASSEGURAMENT m. y 

ASSEGURANSA. f. La acció d' assegurar. Asegu- 
ramiento. II SEGURETAT, CERTESA. 



ASSEGURANT. p. a. Asegurador. 

ASSEGURAR. v. a. Donar fermesa o seguretat a 
alguna cosa pera conservarla o pera que 's conservi 
al seu lloch. Asegurar. || Respondre del per 11 que 
els géneros poden corre per mar o per térra. Asegu- 
rar. II Posar alguna cosa en un paratge segur, com: 
les persones a la presó. Asegurar. || Afirmar la cer- 
tesa d' alguna cosa. Asegurar, afirmar. || Preser- 
var d' algún dany o períU. Asegurar. || Donar fiansa. 
Asegurar. || prometre 

QUI assegura dura. Ref. Denota que '1 que em- 
prén ab coiieixement algún negoci ne sortirá bé. 
Quien bien ata bien desata. 

ASSEGURARSE. v. r. Posarse en cobro. Asegu- 
rarse. 

assegurarse d'alglj. fr. Agafailo. Coger, prender. 
II Fer a algú del séu partit. Atraer, arrastrar. \\ En- 
terarse d' alguna cosa. Enterarse. 
ASSEGURAT, DA. p. p. Asegurado. 
ASSEGUT, DA. p. p. D' asseure. Sentado. 
ASSEIADORA. f Banch o post que teñen pera 
seure Ms teixidor. Asiento, banco, banqueta. 

ASSEIX. Geog. Caseriu del terme d' Ontenient, 
prov. de Valencia. 

ASSELLAR. v. a. SAGELLAR. 
ASSEMELLAR. v. a y 

ASSEMELLARSE. v. n. Ter. Semblarse. Parecer- 
se, asemejarse. 

ASSEMBLAMENT. m. SEMBLANSA. 
ASSEMBLaR. V. a. Ant. SEMBLAR. 
ASSEMBLAT. p. p. SEMBLANT. 
ASSENAT, DA. adj. Ant. Qui té mólt de seny. Se- 
sudo, asesado 

ASSENSAR. V. a. y 'Is seus derivats. Ascensar. 
ASSENSIO, (Vicens). Biog. Faniós mestre de vio- 
la, nat a Valencia 1' any 1771. Ocupa siti en la 
Reial capella de Madrit. 

ASSENTADA. fr. Fam. CONFERENCIA. 
D' UNA ASSENTADA. fr. D' UNA VEGADA. 
ASSENTADAMENT. adv. m. Ab cordura. Juicio- 
samente, cuerdamente. 

ASSENTADOR. adj. Qui assenta alguna cosa. 
Asentador. 

ASSENTAMENT. m. Ant. CONFERENCIA. II RESOLU- 
Ció. II La acció d'assentarse. Asentamiento. II For. 
La possessió que dona "1 jutge al demanador deis 
béns del contrari per no respondre aquést a la de- 
manda. Asentamiento. 

ASSENTAR. v. a. Posar a algú a la cadira, banch 
o altre siti. S' usa com recíprocli. Asentar, sentar. 
II Presuposar alguna cosa pera obrar ab seguretat. 
Asentar, sentar. ll Afirmar, donar per certa alguna 
cosa. Asentar, afirmar. || Notar, posar per escrit. 
Asentar. |1 Posar, colocar alguna cosa de manera 
que 's conservi ferma. Asentar. || Fer algún conveni 
o tráete. Asentar. || For. Posar en possessió deis 
béns del contrari per no respondre aquést a la de- 
manda. Asentar. || Domiciliarse. || Entre sastres 
aplanar les costures. Sentar. || En la esgrima deixar 
la espasa a térra, desistir. Asentar. 

ASSENTAR EL REIAL, EL CAMP, etc. fr. Acampar les 
tropes. Acampar el ejército ó las tropas, asentar los 
reales ó el campo. 

ASSENTAR LA FUSTA, fr. ENGRAELLAR. 
ASSENTAR LES SEUES COSES, fr. ARREGLAR. 
ASSENTARSE. v. r. Parlant del menjar o beure, 
rébre ho bé 1 ventrell. Sentar la comida ó bebida: 
abrazar el estómago la comida ó bebida. || Arquit. 
Solidarse 1' edifici ab el pés deis nieteixos materials. 
Asentarse, hacer asiento. Il Allistarse en alguna 
congregació, etc. Asentarse, alistarse. || Parlant 
deis licors. assolarse || Met. Posar judici. Repor- 



ASS 



ASS 



157 



tarse, moderarse || llogarse. || Pendre possessió 
d' algún enipleu. Tomar posesión. 

ASSENTARSE AL LLIT. Loc. Incorporarse en la cama. 

ASSENTARSE BÉ ALGUNA COSA. fr. Met Agradar, 
ésser conforme al gust o dictamen d' un. Sentar bien 
una cosa. H'Escaure, vindre bé una cosa ab un' altra, 
eóm: el vestit, etc. Asentar. 

NO ASSENTARSE BÉ 'L MENJAR O 'L BEURE. Loc. No 
hacer bien la digestión, no asentarse en el estómago 
alguna cosa. 

ASSENTAT, DA. p. p. Sentado, asentado. || adj- 
Met. Judiciós, prudeiit. Sentado, sesudo, asesado- 

PER BEN ASSENTAT QU' ESTIGUIS, QUE NO POTS 
CAURE NO DIGUIS. Ref. fam. NO DIGUIS D' AQUESTA 
AIGUA NO BEURÉ, etc. 

ASSENTIMENT. m. Ant. La acció y ef¿cte de con- 
sentir. Asenso, consentimiento || LLICENCIA. 

ASSENTIR. V. n. Convindre, estar d' acort ab el 
judici o dictame d' altre. Asentir. 

ASSENTISTA. m. Qui fa algún contráete ab el go- 
vern o ab el públicli pera la provisió d' algún exér- 
cit, etc. Asentista. 

ASSENTIT, DA. p, p. Asentido. 

ASSENTÍU. Geog. Poblet del dist miinpal. de 
Bellcaire, prov. de Lleida. 

ASSENTO. m. Seti, cosa pera sentarse cóm cadi- 
ra, etc. Asiento. || Contráete o conveni. Asiento. || 
Prudencia, seny. Asiento, cordura, madurez. || El 
lloch que té cada hu a un tribunal o junta. Asiento. 
Il El lloch ont está situada alguna cosa. Asiento. 
II Parlant d' edificis 1' unió deis materials causada 
pél pés d' ells meteixos, de lo que'n resulta major 
solidesa. Asiento. || seient. 1I Art. y Of. Base, Hit, 
apoio o fixada d' un obgecte, pega o máquina. |1 — 
prudencia, cordura. II Ant. ALLOTJAMENT. 

ESTAR FER O QUEDARSE D' ASSENTO. fr. Establirse 
en algún poblé o paratge. Estar ó quedarse de asien- 
to, fiacer asiento. 

ASSENYALADAMENT adv. ni. Principalment. Se- 
ñaladamente. II Ant. Mólt bé. Excelentemente, es- 
clarecidamente. 

ASSENYALADOR, A. m. y f. Qui assenyala Sefia- 
lador. II Barreta de ferro que senyala les hores en 
els rellotges de sol. Mostrador, aguja, gnomon. || 
La que senyala les hores en els rellotges de corda. 
Aguja, manecilla, saeta. |1 de pá. m. Eina de ferro 
pera assenyalar el pá avans de posarlo al forn. Artera. 

ASSENYALAMENT. m. La acció d' assenyalar. 
Señalamiento. 

ASSENYALAR. v. a. Posar marca o senyal a algu- 
na cosa pera conéixerla. Señalar. || Determinar, fixar, 
cóm: assenyalar el dia, mes, any, etc. Señalar. I| Fer 
alguna ferida o senyal al cós y mes particularment 
a la cara d' algú. Señalar. || Mostrar alguna cosa 
entre altres. Señalar. || Fer senyal pera donar algu- 
na noticia; y aixís se diu: Montjnich assenyala un 
barco de guerra. Señalar. || Dir determinadamént 
alguna cosa. Señalar. || Anienassar; designar ab els 
ulls, dit, etc., alguna persona o cosa. Señalar. || 
Apuntar els tantos en algúns jochs de cartes. Seña 
lar, apuntar. 

ASSENYALARSE. v. r. Distingiise, singularisarse 
especialment en materia de reputado, crédit u honor. 
Señalarse, distinguirse, singularizarse. 

ASSENYALAT, DA. p. p. Señalado. || adj. Ilustre. 
Señalado, insigne, distinguido. || Notable. Notable. 
ASSENYAT. adj. Ant. Entenimentat. Sesudo. 
ASSEQUIBLE. adj. Lo que 's pot conseguir. Ase- 
quible. 

ASSERAR. V. a. Acerar. 
ASSERCIÓ. f. Afirmado. Aserto 
ASSERENAMENT. m.La acció d' asserenarse. Se- 
renidad. 



ASSERENAR. v. a. Aclarir, assossegar, tranquili- 
sar alguna cosa, cóm: e/ temps, la mar, etc. Serenar. 
II Posar l'aigua a la serena. Serenar. || Apaciguar, 
assossegar disturbis y avalots. Serenar, calmar. || 
Met. Templar, moderar 1' enuig. S' usa cóm a recí- 
procli. Serenar. 

ASSERENARSE. v. r. Abonansarse '1 temps. Sere- 
narse. II Met. Passar 1' agitació de les passións. 
Serenarse. 

ASSERENAT, DA p. p. Serenado. 

ASSERIA. V. a. Ant. y is seus derivats. Afirmar, 
aseverar. || estOrdirSE. 

ASSERT. m. Filos. Afirmació. Aserto. 

ASSERTIU, VA. adj. afirmatiu. 

ASSERTIVAMENT. adv. m. afirmativament. 

ASSERTORI, A adj. For. Afirmatiu; s' aplica al 
jurament. Asertorio. 

ASSESSÍ, NA. m. Qui mata alevosament. Asesino. 
Met. Dit de la persona mólt cruel. Traidor, alevoso. 

ASSESSINAMENT. m. Ant ASSESSINAT. 

ASSESSINAR. v. a. Mataralevosame.it. Asesinar. 

ASSESSINAT, DA. p. p. Asesinado. || m. Mort 
alevosa, 1' acte de feria. Asesinato. 

ASSESSOR, A. m. Qui dona consell a un' altre. 
Asesor. || Advocat ab qui s' aconipaiiya '1 jutge Uecli 
pera determinar y sentenciar en les coses de justicia. 
Asesor. 

ASSESSORAR. v. a. Donar consell o parer. Ase- 
sorar. 

ASSESSORARSE. v. r. Pendre assessor el jutge 
llech pera proveir judicialment. Asesorarse. 

ASSESSORAT, DA. p. p. Asesorado. 

ASSESSORÍA. f. El cárrech d' assessor. Asesoría. 
II L' estipeiidi o drets del assessor. Asesoría. 

ASSESSORIAL. adj. Lo que pertany a 1' assesso- 
ría. Asesorial. 

ASSESTAMENT.ni. A«í.L' acció d'assestar. Ases- 
tadura. 

ASSESTAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. APUN- 
TAR, 1. 

ASSETGE. m. Ant. bloqueíO. 

ASSETIAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. Sitiar. 
II V. n. Ant. ACAMPAR. 

ASSETJAR. V. n. Ant. y 'Is seus derivats. ABSEN- 
TAR, 1. II Ant. Sitiar. 

ASSEURE. v. a. Ant. SEURE. || Posar a algú en al- 
guna cadira, banch o altre seti. També s' usa cóm 
recíproch. Sentar, asentar. || Ant. Deixar posar al- 
guna cosa a algún lloch. Colocar, deponer, poner. 

ASSEVERACIÓ. f. La acció d' asseverar. Asevera- 
ción, afirmación. 

ASSEVERADAMENT. adv. m. Afirmativament. 
Aseveradamente. 

ASSEVERAR. v. a. Assegurar, afirmar lo que 's 
diu. Aseverar. 

ASSÍ. adv. 11. Aquí. || Ara. Ahora, aquí. 

ASSIA. f. Una de les parts del món. Asia. 

ASSIÁTICH, CA. adj. Natural del Assia o lo per- 
tanyent a ella Asiático. || Dit del estil que ab mol- 
tes páranles explica pochs conceptes. Asiático. 

ASSIDENT. ni. Ant. ASSESOR. 

ASSIDUAMENT. adv. m. fRECUENTME.nt. 

ASSIDUITAT. f. Frecuencia. 

ASSIGNABLE. adj. Asignable 

ASSIGNACIÓ. f. L' acció y efecte d' assignar. 
Asignación. 

ASSIGNAR V. a. a. Indicar, assenyalar, destinar. 
Asignar, destinar. || ANOMENAR. 

ASSIGNAT, DA. p. p. Asignado. 



158 



ASS 



ASS 



ASIGNATURA, f. La materia explicada cada curs 
pél catedráticli ais seus deixebles. Asignatura. 

ASSILO. 111. Llóch de refiigi que la llei concedía 
ais delincuents. Asilo. || Edifici ont hi recullen per- 
sones pobres. Asilo. || Mef. Amparo, p otecció, fa- 
vor. Asilo. 

ÁSSIM, A. adj. Se diu del pá sense llevat. Ázimo. 

ASSIMUT. m. Astron. El cércol vertical que'ls as- 
trónems suposen que passa peí centre de qualsevol 
astre pera midar la seua altura sobre 1' horitzó. Azi- 
mut. II Arch del horitzó compres entre '1 punt de 
Mitjdía, prés sobre 1' horitzó y '1 punt en que 'I cer- 
co! vertical travessa a n' aquest. Azimut. || Cércol 
que talla 1' horitzó en ángiil recte y passa peí punt 
vertical. 

ASSIRI, A. m. Natural de l'AsSiria, regne d' Assia. 
Asirio. 

ASSISTAR. V. a. Ant. APUNTAR, 1. 

ASSISTENCIA. f. Ajuda, auxili. Asistencia. |¡ 
L' acte d' assistir a algún lloch. Asistencia. || La 
recompensa o esiipendi que 's dona pera assistir 
personalment. Asistencia. || — DE SEVILLA. Empleu 
que correspón al de corregidor. Asistencia de Sevilla. 

ASSISTENCIES. f. pl. Aliments que 's senyalen a 
algú. Asistencias. 

ASSISTENT. m; Qui assisteix. Asistente. II Mil. 
El soldat qu' está destinat a servir a algún oficial. 
Asistente. || Qualsevol deis dos bisbes qu' ajuden 
al consagranten la consagrado d' un altre. Asisten- 
te. II El relligiós anomenat pera assistir al general 
en el govern de la seua ordre. Asistente. 

ASSISTIR. V. a. Estar present. Asistir. II Con- 
corre a alguna part. Asistir. || Aconipanyar a algú 
a algún acte púbüch. Asistir. || Ajudar, socorre, 
afavorir. Asistir. || Parlant deis malalts, cuidarlos 
Asistir, servir. || Servir iuterinament a algú. Asis- 
tir, li Donar assistencies o aliments. Asistir, ali- 
mentar. 

ASSITIAR, V. a. y Is seus derivats. Sitiar. 

ASSÍURER. V. n. Ant. SeuRE. 

ASSÓ. pron. AIXO. 

EN ASSÓ. ni. adv. ENTRETANT. 

ASSOAR. V. a. Qiiim. Carregar, impregnar d' ássoe 
o nitrógen alguna cosa. Azoar. 

AIOÜES ASSOADES. f. pl. Med. Les que son natural 
o artificialment carregades d' ássoe y s' usen cóni 
medicináis. Aguas azoadas. 

ASSOCAR. V. a. Náiit. Apretar bé una corda. Aso- 
car. 

ASSOCIABLE. adj. El qui naturalment és inclinat 
a la societat, o té disposíció pera ella. Sociable. II 

BENIGNE, CORTÉS. 

ASSOCIACIÓ. f. y 

ASSOCIAMENT. m. Ant. La acció y efecte d' asso- 
ciarse. Asociación. || El conjunt d' associats pera 
un meteix íí u obgccte. Asociación. 

ASSCCIAR. V. a. Admetre algú en alguna compa- 
nyía. Asociar. || Juntar una cosa a un'altra. Asociar. 
II Pendre per company. Asociar. 

ASSOCIARSE. V. r. Juntarse ab algú per algún 
efecte, cóm; els comerciants pera llurs negocis. Aso- 
ciarse. 

ASSOCIAT, DA. p p. Asociado. || ni. COMPANy. 

ASSOCLÓRICH. m. Quim. Combinado del ássoe 
ab el cloro. Azplano. 

ÁSSOE. m. Quim. Fluit elástich que ocupa les tres 
quartes parís del aire atmosférich. Ázoe, nitrógeno. 

ASSOIDICHS. m. pl. Min. Familia de minoráis que 
enclóu els nitrats naturals, 1' ássoe, l'amoníacli y el 
aire. Azoidos. || Familia de cossos simples que té 
per tipo r ássoe. Azoidos. 

ASSOLADOR, A. m. y f. Qui assola. Asolador. 



ASSOLADURA. f. y 

ASSOLAMENT. m. DESOLACIÓ, 1. 

ASSOLAPAR. V. a. Fer, posar solapes a un gech, 
a una levita, etc. Asolapar. 

ASSOLAR. V. a. Tirar a térra alguna' cosa, arra- 
sarla. També s' usa cóm recíproch. Asolar, arrasar. 

ASSOLARSE. v. r. Aclarirse 'Is líquits, baixant el 
solatge al fons Asolarse, serenarse. || Caure a 
térra algún edifici, etc. Arruinarse. 

ASSOLES. m. adv. Ant. SOLSAMENT. || A SOLES. 

ASSOLAT, DA. p. p. Asolado. 

ASSOLDAR. V. a. Aní. SOLDAR. H ASSALARIAR. 

ASSOLDEJAR v. a. AUistar, pendre soldats a sou. 
Reclutar. 

ASSOLDEJAT DA. adj. Allistat. Reclutado. 

ASSOLEADOR. m. Llóch a propósit pera pendre '1 
sol. Solana, abrigaño, carasol. 

ASSOLEGAR. v. a. y 

ASSOLEIAR. v. a. Tindre alguna cosa al sol. Aso- 
lear. II v. r. Pendre '1 sol en algún raser. Asolearse, 
tomar el sol. || Posarse moreno d' anar pél sol. 
Solearse, insolearse. 

ASSOLEIAT, DA. p. p. Soleado 

ASSOLEJAR. V. a. ASSOLEIAR. 

ASSOLIAR. V. a. Ant. Desamparar, deixar sol, 
abandonar. Desamparar. 

ASSOLIAT. adj. Ant. Sol, desamparat, sense. 
Solo, sin. 

ASSOLIDOR, A. m. y f. Qui aconsegueix o atrapa 
a un altre. Alcanzador. 

ASSOLIMENT. m. Acte d' assolir. Alcance, alcan- 
zamiento. 

ASSOLIR. v. a. Aconseguir. Alcanzar. 1| Atrapar 
descuidat. Coger, sorprender. || Apoderarse d' una 
cosa avans qu' arribi al fí a que 's destinava Inter- 
ceptar. 

ASSOLIT, DA. p. p. Atrapat en algún engany o 
delicte. Cogido. || Sorprés. Sorprendido, asaltado. 

ASSOLRE. V. a. Ant. ABSOLDRE. 

ASSOLL. m. Ter. Cort c!e porchs. Pocilga. || Met. 
Quarto brut y mal endressat. Pocilga. 

ASSOMBRAR. v. a Ant ESPANTAR. || Causar ad- 
miració. Asombrar. 

ASSOMBRAT, DA. p. p. Asombrado, pasmado. 

ASSOiVlBRÓS, A. adj. Lo qu' espavordeix fins al 
extiéni d' assombrar Asombroso. 

ASSONANCIA f. Mus La correspondencia d' un 
só ab un altre. Asonancia. || En la poesía castellana 
y catalana la coníormitat d' uns assonants ab al- 
tres Asonancia 

ASSONANT. adj. Lo que fá un meteix só ab altre 
cosa. Asonante. || La final del vers que té les me- 
teiTces vocals, pero diferents consonants, que la final 
de r altre ab qui lia de concertar. Asonante. || RELA- 
CIÓ, CORRESPONDENCIA. 

ASSONANTAR. v. n. Poét. Barrejar versos asso- 
nants entre consonants, lo que 's té per un defecte. 
Asonantar 

ASSONANTAT, DA. p. p Asonantado. 

ASSONAR. V. a Correspondre's les fináis deis ver- 
sos. Asonar. Il v. n. Ant. Fer son. Adormecer. 

ASSOODINAMIA. f. Med Perdua, debilitat de les 
forses vitáis. Azoodinamia. 

ASSOROLLAR. v. a. Ter. y 'Is seus derivats. SO- 
ROLLAR. 

ASSORTAT, DA. adj afoRTUNAT. 

ASSORTIDOR, A. m. y f. Qui assorteix. Provee- 
dor. 

ASSORTIJVIENT. m. Provisió. Surtido, surtimien- 



ASS 



AST 



159 



to, prevención. || Conjunt de maquines per algún fí. 
Juego. 

ASSORTIR. V. a. Proveir o donar a algú lo neces- 
sari. Surtir. 

ASSORTIRSE. v. r. Proveirse del necessari. Sur- 
tirse. 

ASSORTIT, DA. p. p. Surtido. II Adornado, guar- 
necido. II ni. pl. Varíes especies. Surtidos. 

ASSOSSECH. in. Tranquilitat, quietiit. Sosiego. 

ASSOSSEGADAMENT. adv. m. Sosegadamente. 

ASSOSSEGAMENT. m. Ant. SOSSEGO. 

ASSOSSEGAR. v. a. Apaciguar. També s' usa cóm 
recíproch. Sosegar, tranquilizar, aquietar. || v. n. 
Reposar, descansar. Descansar, reposar. 

ASSOSSEGAT, DA. p. p Sosegado. || Qui és na" 
turalment judiciós y quiet. Sosegado, reposado. || 
Dit del póls. Sentado, sosegado, firme. 

ASSOT. m. Instrument pera assotar. Azote. || Cóp 
<íonat ab 1' assot. Azote. || Met. Calamitat, aflicció, 
cástich gran, y la persona o cosa que '1 causa. Azote. 
II pl. Cástich ignominiós que s' aplicava pública- 
nient a certs delinquents, donantlos el butxi ab la 
penca cops a 1' esquena. Azotes. 

ASSOTS Y GAleres. Loc. fam. Prové del temps en 
que s' assotava y s' enviava per cástich a remar a 
les galeres del rei, y pera exagerar la culpa d' algú 
s' empleava la frase: mereix assots y galeres. Me- 
rece azotes y galeras. 

ASSOTA-CRISTOS. m. pl. Bot. Mena de cart; 
planta punxosa de la fam. de les conipostes, anome- 
nada aixís a causa de créures que ab ella fou asso- 
tat Cristo; té les punxes grogues y les floretes mora- 
des. Azotacristos. 

ASSOTADOR, A. m. y f. Qui assota. Azotador. 

ASSOTAGOSSOS. m. Qui cuida de íer eixir els 
gossos de la iglesia. Perrero. 

ASSOTAMENT. L' acció d' assotar. Azota 
miento. 

ASSOTAR. V. a. Pegar assots a algú. També se 
usa cóm recíproch. Azotar. || Met. Donar cops a ma- 
nera d' assots, cóm: /' aigua a les roques, el vent a les 
parets, etc. Azotar. 

ASSOTAT, DA. p. p. Azotado. 

ASSOTENESIS. f. Med. Malaltía deguda a 1' in- 
fluencia del ássoe sobre Ms demés principis de la eco- 
nomía animal. Azotenesis. || Nóm extensiu a una 
mena de malaltíes que compren la cangrena, 1' escor- 
but, etc. Azotenesis. 

ASSOTILLAR. v. a. Ant. SUBTILISAR. 

ASSOTISAR. adj. Qulm. Impregnar d' ássoe. Azo- 
tizar. 

ASSOTOIDES. m. pl. Quirn. Familia de cossos mi- 
nerals que compren 1' ássoe, el fósfor y 1' arsénich, 
quines combinacions hidrogenades serveixen de base, 
aixís cóm d' ácits les oxígenades. Azotoides. 

ASSOTÓXIT. m. Min. Género de minarais que 
compren les combinacions del ássoe ab 1' oxígen. 
Azotóxido. 

ASSOYS. Geog. Riera afluent de 1' Arija. 

ASSUDA. f. ASSUT. 11 RESCLOSA. 

ASSUET. m. Día o tarde de vacació que 's dona 
ais estudiants. Asueto. 

ASSUFISMADAMENT. adv. m. Ant. SOFÍSTICA- 
MENT. 

ASSUMIR. V, a. Pendre, portarse'n. Tomar. 

ASSUMIRSE. V. r. Arrogarse. Asumirse. 

ASSUMIT, DA. p. p. Asumido. 

ASSUMPCiÓ. f. L' acte d' ésser pujada María San- 
tíssima en cós y ánima al cel per medí d' ángels, y 
la festa que per aquest motiu celebra 1' Iglesia el 
<lía quinze d' Agost. Asunción. 



ASSUMPT. n. p. ASSUMIT. || m. ASSUMPTE. 

ASSUMPTA. n. p. de dona. ASSUMPCIÓ. 

ASSUMPTE. m. y 

ASSUMPTO. ni. La materia de que 's tracta. 
Asunto. II NEGOCI. 

DONAR ASSUMPTE. fr. Donar motiu u ocasió. Dar 
asunto. II Donar el punt o argunient pera tractar de 
alguna cosa. Dar asunto. 

DESEMPENYAR L' ASSUMPTE. fr. Probarlo comple- 
tament. Desempeñar el asunto. 

DORMIR SOBRE ALGÚN ASSUMPTE. fr. Met. Pendre 
temps pera resóldrel millor. Dormir sobre algún ne- 
gocio ó asunto. 

TOCAR DE PROP ALGÚN ASSUMPTE. fr. Met. Tin- 
dre'n coneixenient práctich d'ell. 7 ocar de cerca el 
asunto. 

ASSUQUES. Geog. Nóm que 's dona a dues nion- 
tanyes pariones de la comarca de Camprodón. 

ASSUT. m. Paret que travessa '1 riu pera conduir 
r aigua per les cequies. Azud. || Máquina pera treu- 
re 1' aigua deis rius y regar els canips. Azuda. 

AST. m. Burxa de ferro ont enfilen la carn pera 
rostirla. Asador. |1 Peix. agulla, 7. 

QUI ROBA L' AST NO 'N TAST. Ref^ Adverteix 
que e1s afortunats, sense travall logren el fruit de 
les fatigues d' altres. Uno levanta la caza y otro la 
mata. 

ASTA. Náut. Quiscún deis membres sensers sense 
varenga que 's sólen colocar ais extréms del casco 
de la ñau en llóch de codernas. Asta. || Nóm de tot 
pa! fixe d' una ñau colocat verticalnient pera is- 
sar'hi banderes o muntar'hi panells. Asta. 

ASTALARENY. Geog. Caseríu del dist. munpal. 
de la Torre de Capdella, prov. de Lleida. 

ASTAMBOR. m. Ndut Pega que sosté 'I timó. Es- 
tambor. 

ASTEÍSME. m. Ironía fina y delicada que consis- 
teix en amagar I' alabansa dins d' una apariencia de 
censura y al revés. Asteísmo. 

ASTELL. Geog. Poblé del dist munpal. de la To- 
rre de Capdella, prov. de Lleida. || Ribera de la conca 
del Flamissell. 

ASTENIA, f. Patol. Falta de forsa, debilitat, es- 
llanguiment. Astenia. 

ASTEREÓMETRE. m. Instrument pera fer cálculs 
astereométrichs. Astereómetro. 

ASTEREOMETRÍA. f. Art de calcular les eíxides y 
postes de sol. Astereometria. 

ASTEREOMÉTRICH, CA. adj. Lo pertanyent a la 
astereometria. Astereométrico. 

ASTERIA, f. Zool. Género que compren les estre- 
lles de mar. Asteria, jl Miner. Varietat del safir, la 
mes hermosa y resplandent. Asteria. || Ópalo fals 
que Ms llapidaris anoinenen girassol. Asteria. 

ASTÉRICH. m. Anat Tel subtil que s posa a la 
córnea y té figura d' estrelleta. Astérico. 

ASTERISCH. in. Estrelleta impresa que serveix 
pera cridar I' atenció de qui llegeix envers alguna 
nota. Asterisco. 

ASTERISME. m. CONSTELACIÓ. 

ASTERITA. f. Miner. Pedra radiada o en forma 
d' estrella. Asterita. 

ASTERNAL. adj. Anat. Que no té esternó, y aixís 
se poden anomenar costelles asternals les que no s' ar- 
ticulen ab aquell os. Asternal. 

ASTEROIDES, ni. pl. adj. Astron. Planetes petits 
qu' en gran nombre y en inoviment rapidíssim roden 
al voltant del sol. Asteroides. 

ASTET. m. dim. d' ast. Asardocillo. * 

ASTÍ. Veu de pastor. Aquí. 

ASTIL, m. Hasta. || adj. Bot. Calificatiu de tota 
planta sense ast I. Astilo. 



160 



AST 



ATA 




Segell d'AstoU 



ASTILES, f. pt. Anat. Glanduletes que 's fan a la 
canal de 1' uretra. Astiles. 
ASTOLSÍ. m. Ter. SUTGE. 

ASTOLL. Geog. Poblé del dist. niunpal. d' Urtg, 
prov. de Girona. 

ASTÓR. ni. Ornit. Aucell, me- 
na d' esparver, de color negre 
ciar, la panxa blanca ab cla- 
pes negres, la cua cendrosa cla- 
pada de blanch, les carnes gro- 
gues y '1 bech negre; és niólt 
enemich de's colóms. Alfaneque, 
ave zonza. 

ASTOR. Poblet del dist mu- 
nicipal de Sant Martí de Sas- 
gayoles, prov. de Barcelona. 
ASTORAMENT. m. Esparverament. Azoramiento. 
ASTORAR. V. a. Esparverar, sobressaltar. També 
s' usa cóm recíproch. Azorar. 
ASTORAT, DA. p. p. Azorado. 
ASTORELL. Geog. Caseriu del terme de Binissa- 
leni, Mallorca. 

ASTORGÁ, NA. adj. Pertanyent a la ciulat d' As- 
torga; qui n' és fill. Astorgano. 

ASTÓS. Geog. Barranch afluent de 1' Essera. 
ASTRAGAL. Arqnit. Motllureta rodona que rodeja 
la banda mes alta d' un pilar o columna. Astrá- 
galo. 

ASTRAL, adj. Que pertatly ais astres o lii té rela- 
ció. Astral. 

ASTRALLERA. f. Náut. Aparell ab currioles, pero 
sense cordes. Estrellera. 

ASTRAMITX. m Náut. Biga qu' endenta ab les 
corbes que 's posen demunt la cuberta deis barcos. 
Estramiche. 

ASTRE. ni. Cós lluminós del cel, cóm: el sol, la 
llttna, I' estrella, etc. Astro. || Met. ant. estrella, 2. 
ASTREMÓS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de 
Montanisell, prov. de Lleida. 

ASTRICCIÓ f. L' acció de tancarse Ms poros As- 
tricción. 

ASTRINGENT. adj. S' aplica ais aüments o re- 
méis que restrenyen, cóm: les serves. Astringente, 
astrictivo. 

ASTROGNOSSlA.f. Part 
de 1' astronomía que tracta 
del coneixement de les es- 
trelles fixes. Astrognosia. 

ASTROLABI m.Mat.lns- 
trument de metall en for- 
ma de planisferi: el seu us 
principal és pera observar 
els navegants I' altura del 
pol y deis astres. Astro- 
labio. 

ASTROLATRfA. f. Me- 
na de sabeísine o adoració 
deis astres. Astrolatría. 
ASTRÓLECH. m. Qui 
professa 1' astrología Astrólogo || Met. astut. 

ÉSSER UN BON ASTRÓLECH. fr Met. fam. ÉSSER UN 
BON APÓSTOL. 

ASTROLOGAL. adj. Lo que pertany a 1' astrolo- 
gía. Astrológico. 

ASTROLOGÍA. f. Ciencia qne tracta deis astres. 
Astrología. 

ASTROLÓGXH, CA. adj. Astrologal. 

ASTROLOMÍA. f. Ant. astronomía. 

ASTROMANCIA. f. Endevinació per medi deis as- 
tres. Astromancia. 

ASTROMÁNTICH, CA. adj. Concernent a 1' astro- 




Astrolabi 



inancia. Astromántico. || s. Qui pretén endevinarper 
medi deis astres. Astrólogo, astromántico. 

ASTROMETRÍA. f. Art d' amidar els diámetres 
aparents deis astres y les distancies de les estrelles. 
Astrometría. 

ASTRÓNOM. m. Professor d' astronomía. Astró- 
nomo. 

ASTRONOJVIÍA. f. Ciencia que tracta de la dimen- 
sió, mida y moviinent deis cossos celestes. Astrono- 
mía. II Aristología. 

ASTRONÓMICAMENT. adv. m. Segons els princi- 
pis y regles deis astrónoms. Astronómicamente. 

ASTRONÓMICH, CA. adj. Lo que peitany a 1' as- 
tronomía. Astronómico. 

ASTROSCOPIA. f. Contemplado deis astres. As- 
troscopia. 

ASTRÓSCOPO. m. Instrunient astronómich, com- 
post de dos conos en quina superficie están descrites 
les estrelles y constelacicns, pera trovarles mes fa- 
cilment. Astróscopo. 

ASTROSSOFIA. f. Estudi o coneixement deis as- 
tres. Astrosofía. 

ASTRUCH, CA. adj. Ant. afoRtunat, DITXÓS. || 
m. Bot TEY. 

ASTUCIA, f. Manya, sagacitat. Astucia, ardid. || 
Estratagema. 

ASTUCIÓS, A. adj. ASTUT. || Ter. ESCRÚPULOS, 
FASTIGÓS. 

ASTUCIOSAMENT. adv. m. ASTUTAMENT. 

ASTURDIT, DA. adj. ESTURDIT. 

ASTURIÁ, NA. m. Natural d' Asturias, principat 
d' Espanya. Asturiano. 

ASTUT, A. adj. Sagas. Astuto. 

ÉSSER MÓLT ASTUT. f. Pelarse de fino. 

ASTURAMENT. adv. m. Ab astucia. Astutamen- 
te. I! FRAUDLLENTMENT. 

ASTUTÍSSIM, A. adj. sup. Astutísimo. 

ATABAL, m Ant. Tabal. 

ATABALAR. v. a. Per mal de cap. Atolondrar, 
aturdir, atronar. 

ATABALAT, DA. p. p. Atolondrado. 

ATACADOR, m. Qui ataca. Atacador. || Eína pera 
atacar les pesses d' artillería. Atacador. || Eina ab 
que s' ataca la pólvora a les barrinades. Atacadera. 
II A r artillería de mar, corda grossa y forta ab un 
tros de fusta a un deis caps. Atacador. 

ATACAMENT. m. L' acció y efecte d' atacar. Ata- 
cadura, atacamiento. 

ATACAMITA. f. Min. Oxiclorur de coure trovat a 
Atakama. Atacamita. 

ATACAR. V. a. Apretar el taco dins del cañó de 
r escopeta o d' un' altra arma. Atacar. || Embestir, 
acometre. Atacar. || Posar en apuro a algú a forsa 
d' arguments. Atacar. 

ATACAT, DA. p. p. Atacado. 

ATACH. m. L' acció d' atacar, embestir, acometre 
una plassa o exércit. Ataque. || Met. Acometiment 
d' algún accident repentí, cóm: feridura, etc. Ataque. 

ATACONADOR. m. Sabater que adoba '1 cal^at 
vell. Zapatero de viejo, remendón. || Met. Qui pega. 
Zurrador. 

ATACONAMENT. m. Ant. ADOB. |1 TACÓ, 2. 

ATACONAR. v. a. Adobar les sabates. Remendar. 
II Atipar a algú, afartarlo. També s' usa cóm recí- 
procli. Rellenar, atracar || Pegar, fer un fart de 
tacó. Zurrar. 

ATACONAT, DA. p. p. Remendado. || Met. Zix- 
rrado. 

ATAFARRAR. v. a. Posar la tafarra. Atataarrar. 

ATAFETANAT, DA. adj. Seniblant al fafetá. Ata- 
fetanado. 



ATA 



ATE 



161 



ATAGELLAR. v. n. Mar. Navegar m6lt forsat de 
vela ab qualsevol obgecte. Atagellar. 

ATALAÍA. f. Lloch pera atalaíar. Vigía, atalaya. 
II Qiii atalaia. Vigía, atalaya, atalayador. 

ATALAÍA. Geog. Torre del tenue d' Alcudia, Ma- 
llorca. II Caseriu del dlst. niunpal. de Vicli, prov. de 
Barcelona. || —(la). Orog. Montanya de 1,161 met. 
d' altitiit, a la dreta del Turia, part. jud. de Chelva, 
prov. de Valencia. 

ATALAYADOR. A. adj. Qui atalaía. Vigía, atalaya, 
atalayador. || Ant. Qui observa les accions d' altres