H^'llí'
\- V" \ \ \ V
[
ir.;)?'' O'.-'rt-:
Bíimtoife : f^^l^^^t V fi##<M^.t!i C 'C^üm r ^GcfíTer de ifíBllorQi 220
Digitized by the Internet Archive
in 2010 with funding from
University of Toronto
http://www.archive.org/details/diccionaridelall01barc
Diccionari
de la
Llengua Catalana
ab la correspondencia castellana
Nova ediciü,
enciclopédica il-lustrada
Diccionari
de la
Llengua Catalana
ab la correspondencia castellana
Nova edició, enciclopédica il-lustrada
Conté, a mes de les accepcions deis diccionaris fins ara publicats,
els vocables, modismes y aforismes, mots técnichs de ciencies, arts e industria
adniesos en succesives edicions, per un conjunt de literats catalans que estimen la seua llengua;
biografíes de persones célebres, nóms de poblacions, rius y montanyes
de les regions ont s'hi parla cátala, en qualsevulla de les seues variants.
VOLÚM PRIMER
AR 5 MAPES EN COLORS, 44 LAMINES EN COLOR Y EN NEGRE, 1,078 GRAVATS
Y 16 MAPES COMARCALS INTERCALÁIS AL TEXT
ib^7'^
a .^
gt\
Barcelona
Salvat ^ Comp/, S. en C, cditors
220- Carrer de Mallorca - 220
ES PROPIETAT
Establimeiit tipoHtográfich de Salvat y C", S. en C, editors — Bapxeloxa
PROLECH
EL léxich cátala s' és aumentat de forma prou manifesta per la gran volada presa
per la nostra literatura, deixondiment que ha vingut a constituir aquesta so-
perba manifestació d' una llengua renascuda, després del decaiment que durant
tres centuries va deturar sa progressiva vía. Els estudis y les observacions atinades
deis nostres filólechs, deis nostres gramátichs, han fonamentat deduccions innom-
brables, fent créixer el cabal de mots, y la comparació deis modismes locáis han
enriquit, desde que 'Is derrers diccionaris catalans se publicaren, V esquisit aplech
que, ara cóm ara, consent empendre la tasca profitosa d' avalorar, ab recte sentit, la
apropiada significació deis termes usats en la nostra llengua. No cal remarcar de
quina mena, pera completar aquest enlairament de la parla, han influit 1' adopció
d' aquells tecnicismes industriáis, d' aquelles denominacions científiques que 'is
avensos han introduit y 1' us ha sancionat. Baix tres aspectes diferents cal, donchs,
atendré tot lo que sía relatiu al impuls de les apreciacions del mes modern léxich:
en lo que podríem considerarlo cóm a imposició de la filología, despullantlo de
perillosos arcaismes; en la influencia exercida per les llengües parlades en els terri-
toris veíns de Catalunya, y derrerament en 1' adopció de les expressions que podem
titilar d' originarles, deis avensos que les arts y les ciencies han realisat en els
temps contemporanis. A mitg fer la feina d' aplegar el tresor dispers de la llengua
viva, cal convenir, també, que manquen, encara, bona cosa d' edicions deis nostres
autors de la velluria, en son temps de floreixement, pera que puga esbrinarse la
significació escaient de moltes paraules, el valor que se les hi deu concedir, y
atenent a aquesta sórt de consideracions, entendre cóm i' ordenació d' un diccio-
nari és aportar a Tobra de la nostra renaixensa motius prou meritoris pera contri-
buir a son arrelament.
La sava montanyenca que va abocar al nostre idioma V eximi Mossén Jas-
cinto Verdaguer, va ésser dolí sanitós pera purificarlo; mes, d' aquella depuració,
cóm de les degudes a altres coneguts escriptors deis nostres temps, no n' hi ha pas
prou pera refugir els perills apuntáis en les discussions ab tant d' acert sostingudes
quan el primer Gongrcs de la llengua catalana. S' ha de definir fins ont calgui refer-
mar el criteri d' usar les paraules y les formes castices pera que no s' adoptin les
íorasteres, tot reconeixent, cóm cal reconéixer ab Mossén Miquel Costa y Llobera,
VI PRULECH
que al mancar les locucions, deuen apropiarse les exótiques, segellantles ab cata-
lana significació, «assimilantse tot alió que no té», catalanejant el neologisme; cóm
fora prou meritoria la ben establerta comparanza deis clássichs de nostres sigles
esplendorosos, pera arrivar a deduir la significació deis tresors lingüístichscontinguts
en llurs obres. Y aquest travall de selecció, que prou arrivará a ferse mes ende,
vant, y assenyalará 1' esclat de la moderna literatura, no mimva, ni menys contrau
gens ni mica el criteri deis que, en atenció al positiu valer de la nostra parla, ente-
nen ara de conveniencia absoluta la publicació d' un diccionari que serveixi de
guía y de consulta ais conreuadors de la llengua catalana, donant a conéixer una
munió de paraules y de termes locáis gaire bé desconeguts pera 'Is filis de les nos-
tres grans urbs. L' aplicació del cátala a I' estudi de les ciencias, la introdúcelo de
mots denominatius de les invencions contemporanies, ha imposat ques' adoptessin
paraules que no figuraven abans en els vocabularis de la llengua catalana. Per
aquest motiu ha d' ésser útil a Catalunya la publicació del seu primer Diccionapi
ENCICLOPÉOICH.
Al ordenar aqueix, havem consultat els léxichs que venim d' esmentar, apro-
fitant d' ells tot lo que sia aprofiíable, restantne les paraules castellanes que teñen
llurs equivalentes en cátala y aportanthi les extretes de les obres deis mes remar-
cables escriptors moderns, que hi mancaven.
No seníim pas la pretensió d' haver fet obra de savi: nos havem concretat a
recuUir les paraules atenentnos a les seues liéis íonétiques, aixís cóm se pronun-
cien, sense imposarnos el dever de cercar llur origen. Fins els mes reputats eti-
mólechs han sofert erros al esbrinar els origens deis mots, y mes considerables
foren els nostres, mancats del bagatge científich que, després d' assaorits estu-
dis, ells sosteníen. Coneixem les tendencies regressives d' alguns que voldríen
retornar la llengua catalana ais bons temps del seu floreixement y també ha-
vem observat la deria de molts d' altres, que per un excés de purisme rebutgen
les paraules semblantes a les castellanes y a les franceses, que no ja tan sois a
Valencia, sino en la meteixa Catalunya prou la influencia castellana ha esvaít la
significació del nostre idioma; y al Rosselló, la llengua francesa s' és imposada
mimvant 1' apropiada riquesa de la catalana.
Creiem nosaltres que les liengües evolucionen, cóm evoluciona tot, y que no
hi há cap parla que no soíreixi poch o molt la influencia de les llurs veínes. Per
aixó ens havem sostret de caure igualment en arcaísmes, que de rebutjar les parau
les forasteres qu' expressen V idea de quelcom que abans no coneixíem o bé modifi-
quen el sentit d' aquelles que ja teníem. Sense la evolució esmentada, y sense
atendré la importado de noves paraules, se íossilisaríen les liengües, deixant de
expressar els conceptas de les diferentes innovacions, que a la vida y a la manera
d" ésser deis pobles s' introdueixen cada día.
Respectant els principis que 1' us del llenguatge imposa, encara que adoptada
una pauta ortográfica d' acort ab les liéis de la fonética (i), havem servat en els cog-
(i) E! nostre criteri, en quant a 1' exposició de les regles ortográfiques adoptades en
aquest Diccionari, és admetre aquelles innovacions imposades per la rao, y moltes d' elles
PRÓLECH Vil
noms personáis y gaire bé sempre en els noms propis geográfichs, la seua estruc-
tura literal, perqué no fora prou raonada 1' alteració deis meteixos, que produiría
confusions, donchs no ha estat pas el nostre propósit fer malbé la nostra Uengua,
seguint r exemple de molts que pretengueren reformarla, sino millor conservarla
cóm se parla generalment, enaltintla, enriquintla ab nous vocables, substraient el
concepte d' antiqüats a molts deis qu' encara s' usen en diverses encontrades de la
nostra térra, apropiantnos les formes galanes d' altres qu' fian de conceptuarse ter-
mes de perfecte léxich, inillor qu' equivalents de particulars glosaris, restringils
per molts que no 'is hi reconegueren tota la seua significació apropiada.
La situació especial que va inñuir en la literatura catalana desde mitjans del
sigle XVI tins a la restauració deis Jochs Floráis de Barcelona, tot just fa una cin-
quantena d' anys, no era pas la mes apropósit pera que s' ensajessen publicacions
d' obres d' aquesta mena, y aixís és cóm els escriptors mes significats de la nostra
regió, que avaloraren desde els comencos del sigle xix, la importancia que deu
assignarse ais diccionaris, aportaren llurs coneixements, quan d' especialitats se
tractava, a la bibliografía castellana, no poguent capir molts d' ells, com el deixon-
diment de la nostra parla, imposaría la publicació en cátala de tot el cabal que ab
afany y ab estudi havíen reunit, y per aixó, en castellá foren escrits els diccionaris bio-
gráfichs d' En Torres Amat y d' En Cormines, el de productes industriáis d' En Ron-
quillo y tants d' altres d' art, de geografía y de cicncies cóm podríem esmentar, que
comentant les observacions d' escriptors meritíssims, veníen a enriquir la literatura
forastera. Ni era fácil per les meteixes raons expressades, trovar a Catalunya un
diccionari que vingués a constituir una Ilei de la volguda parla. No ha mancat pas
fins en els tristos temps del decaiment de la Uengua catalana, qui ab le y entu-
siasme se consagres a la formació del Diccionari Cátala, y fins podríem dóldrens
de la desaparició de bona cosa de manuscrits, que de les biblioteques y deis arxius
durant les Iluites de la independencia y les civils deis comentos del sigle xix, es-
vaíren potser la calificada tasca d' alguns filólechs, que s' havíen dedicat ab afany
a recuUir la munió de comparances que consentissen avalorar les paraules del
nostre léxich. Aixís y tot, alguns se 'n publicaren, aportant detalls prou estima-
bles. Al Diccionari catalá-llati, obra d' En Cavallería, un deis mes coneguts fins a
la publicació del d' En Labernia, van seguirne d' altres que resplandíen el fruit,
si 's vol limitat, mes sempre digne de Uoa de llurs redactors, servint de fites que
ab Iluiment discutides al primer Congrés de la Uengua catalana. Aixís esdevé per lo que íá a
1' article masculí singular, acceptant la forma el, gaire bé usada a tota Catalunya, y apropiant
el lo (que alguns escriptors adopten encara) a la expressió determinativa del neutre; en punt
a les desinencies plurals femenines, acceptem la terminado en es, que la major part d' autors
contemporanis admeten y qu' era forma corrent en els bons temps de la literatura catalana;
la tonalitat de la ch francesa y de la castellana resta formada per la. ix, deixant el tó de e«
quan la x segueix a qualsevulla lletra sense que la precedeixi i o t; usem la ch solsament al
final de paraula, cóm la ph en les derivades del llatí que acaven en phus en aquella Uen-
gua clássica; seguint el concepte de filólechs eminents, substituim la jy per 2 exceptuant la
conj unció copulativa; suprimim la h en mitg de paraula, y respecte a certs fináis en o, adop-
tem les liéis fonétiques que donen la tonalitat us, o bé substituim per e o i aquella lletra
en mots moderns d' arts y de ciencies, y en altres cassos se suprimeix, o resta substituida
per la ch final.
VIH PROLECH
devem esmentar com senyaladores deis avensos obtinguts en punt al coneixement
y recte sentit, a la deguda accepció, pera millor dirho, deis mots catalans. Eren
els escriptors d' allavores llatinistes prou erudits, y seguint les corrents que ais
estudis literaris imposaven la norma de comparances y deduccions etimológiques,
per la importancia deguda que ais clássichs del Laci se donava, motiven les
raons que induíen ais confeccionadors deis diccionaris catalans d* aquell temps,
a establir les equivalencies de les paraules en abdues llentües, per mes qu' alguns
d' ells, pél carácter oficial de la parla castellana, s' atenyiren tan sois a fonamen-
tar ab ella, la comparació del cabal de mots catalans que reunit havíen. Gales-
mentar les obres d' aquesta mena, que fins al comenc de la nostra centuria s' han
publicades (i) ab I' enlairat propósit de correspondre a les exigencies de consulta.
(i) El génessis deis diccionaris catalans marca la seua primera fita ab el Vocabulari
del valencia Joan Esteve, estampat a Venecia 1' any 1489, obra valiosa, que pertany a la nova
Biblioteca del Instituí d' Estudis Catalans.
En realitat aquell travall se refereix a la parla llemosina, qu' era la usada a Valencia
encara que fassi esment a la llengua valenciana el seu títol; Explicit liber elegantiarum Johan-
nis Stephani viri erudilissimi civis Vülentiani regie auctoritate notari publici; latina et valen-
tiana lingua, exactisstma diligenlia emendatus: Opera autem impensa Paganini de paganinis
Brixiensis Venetiis impresus. Inno. VIII. summo pontifici, Augustino Barbadico Venetiarum
principe. Anno a natali christiano MCCCC I XXXVIII. V. vero no Octobris.
Segucix en ordre cronológich el vocabulari cátala y alemany, estampat per En Rosem-
bach a Perpinyá 1' any i5o2, que 's conserva en la propia Institució. L' autor de la Biblia polí-
glota d' Alcalá, gramátich famosíssim, va esguardar 1' importancia que calía atribuirli a la lite-
ratura de la nostra regió, deñnint en el seu Lexicón moltes paraules catalanes, que per cert
no figuren en altres edicions posteriors del seu erudit travall, quan foren innovades les seues
disquisicions per autors que fonamentaren tan sois en les parles llatina y castellana, lo que
deduiren de la primera edició. En aquest cas se trova la impresa a Girona al sigle xvii, que
és, ara cóm ara, una de les mes conegudes baix el títol segiient: Diclionarium ^-Elié Antonii
Nebrissensis Grammatici Chronographi Regis-imo quadruplex ejusdem Antiqui dictionarii su-
plementum. — Gerundce: Apud. Vincentium Oliva. Typographus R.egium. En i5o7, En Caries
Amorós va estampar a Barcelona el vocabulari llatí -cátala y catalá-llatí, sistema ]SIebrixa,quin
únich exemplar serva ara el competent bibliófil Eudalt Canibell. Una nova edició feta a Bar-
celona en 1 56o, cal esmentar ab el títol Lexicón latino-calalanum seu dictionarium etc. A Ne-
brisensis ex Catalana in Latinum sermonen versum. Pochs anys mes tart, en iSyS y iS/g, se
feren també a Barcelona, les edicions primera y segona del Theramius Puerilis d' En Nofre
Pou, y al derrer tere de la següenta centuria, 1' any 1669 s' estampava a la capital de Catalu-
nya a r imprempta d' En Lacavallería el Ga\ophilacinus Caíalano-Laíinum d' En Joan Lacava-
llería y Dulach.
Va seguir a n' aquesta la publicado del Dictionarium sev thesaurus catalano-latinus, ver-
borum , ac phrasium . autkore Petra Torra, olim grammatices professore Barcinone concinna-
íus, nunc ab eodem emérito mendis expurgalus, auctus, et locupletatus ad orationem ex Catalana
Lalinam efficiendam, et locupletandam. Quanto locupletior thesaurus hic hác quinta quam aliis
editionibus.prodeat lege, et dices. Barcinone: ^Ex 0/ficiná Typographicá Raphaelis Figueró.^
L' obra pertany a les mitxaníes del sigle xvii, donchs el consentiment de publicarla porta
data de primer de Febrer de i653.
L' oblit en qu' era tinguda la nostra parla pot observarse ab la manca de notes biblio-
gráfiques d' aquesta mena, fins ja comengat el sigle xix. L' erudit bibliófil, En Isidre Bon-
soms, en 1' apéndix al seu discurs Uegit a 1' Academia de Bones Lletres el 21 de maig de igo8,
relatiu a les traduccions catalanes de la Fiametta y del Decameron, concisa una nota de
travalls pertanyents a la llengua catalana, de quina pot deduhirsen, la importancia presa péls
estudis del seu léxich.
PUULECll IX
a mida que la nostra llengua ha renascut obtenint la consideració que, ara cóm ara
li atribueixen els mes calificáis filólechs forans y propis. S' ha de reconéixer qu' és
de tots aquells travalls, el Diccionari del erudit Labernia, el mes complert, malgrat
la reduida extensió que tenía en son temps, el Icxich cátala.
El Diccionari Labernia, és mes metódich que 'Is que 1 precediren y mes
remarcable, per tant, pera pendrel com a punt de partida en obres d' aquesta
mena. En el de Fr. Magí Ferrer, reflecta el seu autor el conreu d' una de les
seccions mes apropiades del llenguatge, la literatura popular y el proverbi que tant
enriqueixen una parla; per altra banda, el desitg de popularisar els coneixements
del gramáiich Nebrixa, y facilitar el domini ajustat de la llengua llatina, ocasiona-
ren la publicado deis Vocabularis catalans llatins que porten el nóm d' aquell y el
del retórich Torra; aixís cóm el propósit de donar un bon fonament al estudi y a
la coneixensa del cátala, en temps mes propers ais nostres díes, ha impulsat la
publicado de vocabularis y diccionaris manuals, el mes remarcable de quins, és
sense dubte el del senyor Saura. Tots aquestos esforgos, fets en diferentes epoques
y per persones de mereixements, mostren lo molt que s' és fet y se realisa pera
que la llengua catalana posseeixi un Diccionari que puga satister les exigencies
que a cada época se semen a causa deis avensos intelectuals, moráis y socials, no
satisfets per les obres d' aquesta mena que fins ara constitueixen la determinada
bibliografía d' aquestos estudis; els coneixements llingüistichs d' una banda, y la
positiva significado que 'Is tecnicismes del art, de la industria y de les ciencies
han adquirit, determinen un positiu avens deis coneixements humans, aument
que deu resplandir en el Diccionari, perqué com s' ha dit de manera escalenta el
iéxich d' un poblé és conéixer sempre el seu grau de civilisació, o pera mellor
expressarho el desenrotllo de la seua cultura. Aixó vol dir, que avui ha de
oferirnos el Diccionari, ademes de la fidel expressió de les páranles, tots aquells
elements que d' una o d' altra forma, vinguen a determinarnos el concepte propi
Podem esmcDtar d' aquest lapse de temps entre les obres d' aquesta mena mes remarca-
bles les que segueixen:
JoAQuiM EsTEVE, JosEPH Belvitges Y Antoni Juglá Y FoNT. — Diccionario catalán-castellano-
latino. Barcelona, 1 803-1805, 2 volums gran foli.
Diccionari catalá-castellá-llatí-francés-italiá; per una societat de catalans. Barcelona, Tor-
ner, 1830, 2 volums.
Labernia ( Perej. — Diccionari de la llengua catalana. — Primera edició.
Ferrer í^Fr. Magí). — Diccionario castellano-catalán y catalán-castellano, con una colec-
ción de 1670 refranes. Barcelona: Riera, 1847-54, 2 volums.
Labernia (Pere). — Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana.
Barcelona: Espasa germans, 2 volums y nova edició en 1864-1865.
Diccionari suplement de tots els diccionaris publicats fins ara en la llengua catalana.
Barcelona. Espasa, 1868, un volúm.
Diccionari catalá-castellá, compost per una societat de metges. Barcelona, 1878.
Saura (Jaume AngelV — Novíssim diccionari manual de las llenguas catalana castellana y
castellana- catalana. Barcelona. Inglada y Pujadas, 1884 86, 2 volums.
BuLBENA Y TosELL (Antoni). — Diccionari catalá-francés-castellá. Barcelona, estampa de
Francesch Badía, 1905.
Aladern (J.) — Diccionari popular de la llengua catalana, completat desde la lletra I ab el
de Labernia, Baixarías, editor, 1907, 3 volums.
X PRÓLECH
y a explicarnos la exacta dedúcelo del meteix, aixís cóm la de la forma de que s
vesteix, y de les evolucions sofertes pera arrivar a les actuáis. L' estat deis estudis
histórich-filológichs, ara com ara nos ho consent prou, aduintnos antecedents in-
dispensables pera sapiguer quines paraules teñen carácter mes primitiu y quines el
teñen mes modern : 1' expansió de les observacions folk-loriques, aporten al ensemps,
valiosos indicis pera esbrinar conceptes que abans aparexíen dubtosos o incon-
grüents. Completant aquesta comparanfa ab la d' aquelles paraules apropiades a la
significació científica, adoptades a causa deis avensos, farán del jDzccio^ari un Ilibre
útil, podem dir, necessari pera tothom qui vulga posseir els coneixements exigits
per les relacions socials,
Sintetisa lo que fins aquí havem expressat el carácter que deuen revestir en
nostres temps els diccionaris, la íesomía que deu distingirlos y els fins a que deuen
endregarse; perqué 1' estat de la intelectualitat de nostres díes aixís ho exi-
geix, ornant aquesta mena de Ilibres, completantlos ab els elements que aclarin
la significació de cada un deis mots qu' ells contenen. Per aixó, perqué ademes de
llingüistich, nostre Diccionari és enciclopédich, no s'ha de reduir la seua exposició
a les consideracions genériques, ni a la determinado restringida de la sola signi-
ficació, que, al ensemps obeir li cal 1' expansiu carácter de les diferentes equivalen-
cies, pera donar a coneixer 1' apropiat ús de tots els mots que '1 composen, en el
vastíssim camp deis coneixements que fonamenten la moderna cultura. Es el pri-
mer assaig d' obra consemblanta, y sense créurela perfecta, podem afirmar que hi
havem posada tota la nostra atenció, que aixis com les altres literatures els divul-
guen aquestos aplechs, a 1' estat assolit per la nostra, hi mancava un travall de
consulta d' aquesta mena. Per tal motiu, el nostre Diccionari, s' enmotlla en pro-
pósits, que no podíen servir de pauta ais publicats fins ara, y contindrá tot lo que
pugui donar idea precisa. Forses motius avaloren per aixís ferho 1' esplendidesa
deles arts, de les lletres y de les ciencies després de la renaixensa catalana, y és
del cas, rendir a son passat, a son present y a son esdevenir 1' atenció que 'Is hi
és deguda, ab la concisió de un Diccionari. Raons antropológiques, motius de psi-
cología, apart deis conceptes filológichs, cal atendré, avui, al desenrotllar un lli-
bre de semblant consistencia. Atenent a les disquisicions etimológiques, no reíu-
sant les liéis fonétiques en 1' ortografía, y admetent la terminología que totes
les llengües accepten pera la nomenclatura de les ciencies modernes, els llindars
s" aixamplen al abans reduit terreny del léxich, que s' esvaeix per amplíssims es-
pais, deixant enrera els restringits horitzons, de fa uns quants anys, per efecte
de la seua evolució consistenta, moguda per impuls de noves deduccions que 'ns
expliquen el carácter filológich de cada llengua, revelant les liéis euíóniques que
les regulen, y aclarint les dificultats que se 'ns presenten, mes encara, quan estu-
diem la nostra llengua comparada ab les que hi han tingut una relació mes o
menys estreta, aprenent 1' historia fonológica, que dona a coneixer la vida y els
- aborígens de la nostra parla.
El coneixement de la part material de la páranla, fonamenta 1' estudi de les
liéis que sustenten la seua prodúcelo y se reñecten deduint el carácter apropiat
que a cada una de les encontrades ens presenta, y aquest travall ha de ferse sense
desatendre les nocions de 1' acústica, sense desestimar els motius fisiológichs que
prOlech XI
h¡ serven analogía, car si aixís no 's íes no podríem esbrinar aquelles anomalíes
que sovint se califiquen d' irregularitats, y que raonablement poden y deuen ex-
plicarse, quan ab ordre y metódicament son estudiades baix dos diferents aspectes;
el material y 1' intelectiu. La paraula material y la paraula signe, venen a formar
una unitat, expressada per dos o mes sóns articuláis o constituida per un de sol, do-
nantli coesió el tó o accent que és també el que contribueix a determinarla. En
aqüestes condicions la paraula, constitueix un tot que pot examinarse y analisarse
com qualsevol altre ésser, ab detenció segons passa del carácter de so o de signe
auditiu a la de signe visible, que aixís y tot ha de completarse designantli un valor
o bé un sentit, expressiu y determinatiu de algún concepte, y allavors s' estableix
entre abdós, tan íntima relació que no és possible considerar un d' ells sense tin-
dre r altre present, car fora dificultós íer per separat el degut estudi, si abs-
traientnos de les seues accepcions, no consideressim la paraula cóm 1 expressió
cabal d' una idea.
És cert que cada paraula suposa un concepte, mes ho és també que sovint un
meteix mot expressa idees diferentes, modificatives a voltes, acavant per admetre
cóm propi enunciat la modificació iniroduída. Aixó és fill de la expressió y de les
exigencies. Ni a totes les parles h¡ han páranles pera expressar cada una de les idees
del llenguatge, ni posseím tots, cabal suficient pera determinarles, y devant de la
conveniencia de la meteixa expressió se suplementen, inventant, modificant o
apropiant a un meteix mot diferenta determinado, y aixís admesos y generalisats
aquestos procediments, té lloch el sentit extensiu d' un terme que fonamenta 1' apli-
cació diferenta del meteix. Per altra banda, y com ja havem consignat en aquest
prólech, algunes vegades, pera complir el fet de la expressió, adoptem páranles
d' altres llengües, posant de relleu la recíproca influencia de distintes parles, que
enlaira y transforma el concepte de cada una d' elles, imposantnos de les particu-
laritats de sa expressió y de la valúa d' aquelles, segons afirmava el malaguanyat
y savi filólech doctor Balari y Jovany.
Essent un diccionari, la exposició o manifestado del sentit de les páranles, aixó
és r estudi de les meteixes en tot lo que 'ns reveli llur concepte propi y 1' extensiu,
la comprovació deis mols, pot ferse en aquestos Ilibres, indicant la seua qualitat,
el valor que teñen gramaticalment, y expressant la significació que cal donarli, ate-
nent al ús que d' ell se fá. Alguns autors opinen que ais diccionaris, no s' hi han
de compendre els modismes, mes la corrent d' admétrels, pera que serveixin de
accepció complementaria, está en nostres temps prou arrelada, pera tíndrela cóm
a bona. Acceptant la opinió d' una autoritat tan remarcable cóm la de 1' il-lustre
Coll y Vehí, establerta resta la essencial distinció que separa el modisme, manera
de parlar propia y privativa de la llengua qu' encarna una qüestió sintáxica trac-
tant de la colocado de les paraules, del idiotisme o sía el modisme de sentit literal
que suposa, o bé una infracció de les regles ordinaries de la gramática, o un concepte
desbaratat, qüestió lexicológica per quan s' até a la colocado mes generalment que
deu observarse el sentit, y derrerament del aforisme o reflexió pregona y sentencio-
sa expressada ab energía y brevetat qu' encarna una qüestió ideológica. Els aíorismes
deuríen estudiarse cóm il-lustració intelectiva, mellor que cóm a il-lustració léxi-
ca, perqué éssent cóm son filis de V experiencia y del raonament, tanquen una
XII PROLEGH
gran veritat moral o política, y per lo tant, han de formar part de 1' ensenyan^a
del home, en lo que 's refereix a son procedir, mes, atenent al carácter sintétich
deis aforismes, expressions peculiars d' un poblé gaire bé sempre, devem conside-
rarlos cóm una mena de modismes, que si en absolut no revelen el geni de la Men-
gua, no deixen de iniciarnos en les formes apropiades de pensaments determinats,
éssent cóm son, fruit de la experiencia o de la reflexió del poblé, y per aquest mo-
tiu, caben en els diccionaris els anieles referents a la paraula que 'Is continguen,
per r idea culminant qu' expressen, y deuen també intercalarshi, segons ho fem
en el nostre travall, els modismes y els idiotismes, pera que serveixin d' il-lustra-
ció a les paraules compreses en ell.
Tota vegada que cada un d' aquestos estudis se té com il-lustració deis mots
contingutsal léxich, Uur mes adequat Iloch és després d' haver expressat el genuí
concepte deis meteixos, no englobantlos en capítol apart cóm ho feien els an-
tichs diccionaris, perqué si bé és veritat que íentho aixís, posa de relleu la riquesa
que ofereix cada poblé o cada llengua, no 's veu tan ciar aquest meteix cabal cóm
íentlos seguir al article dedicat a cada paraula, perqué d' aquest modo, referma no
tan sois lo que cada una representa, sino que, al ensemps, indica les significacions
que de sa combinado se 'n dedueixen.
Veusaquí el tragat general de la nostra obra. Primerament, exposició del con-
cepte propi y traslatiu de cada paraula; segonamcnt, modismes, idiotismes y afo-
rismes en ús, relacionat ab cada una d' elles; suprimint la il-lustració etimológica
y filológica, pera no allargar massa aquest travall expositiu, quin obgecte és donar
el sentit mes propi deis mots que composen la llengua catalana. Aixó no vol dir
que al ordenar el present Diccionari, no s' hagen tingudes presentes les etimologíes
y els estudis filológichs, aixís com també els clássichs, al ensemps que les produc-
cions de nostres capdals escriptors moderns, mercés a quines, s' ha enriquit y
s' enriqueix mes cada día la nostra benvolguda parla.
En lo pertocant a les noticies biográfiques, havem compreses aquelles perso-
,nalitats de cada una de les regions de la llengua catalana, que foren mes distingi-
des en tots els ordres de la humana activitat, y que, havent finit, son mereixedores
de recort ais sobrevivents.
La rublerta il-lustració que a les pagines de nostre llibre fá ressaltar volgudes
fesomíes deis filis de la térra que en vida contribuiren a la verdadera significació
del carácter y del geni cátala, prescindint d'aquells que per sort encare avui I' en-
lairen; la reprodúcelo deis monuments, de les vistes de localitats signifícades a
les regions que integraren la gloriosa nacionalitat; lacolecció prou interessantadels
antichs segells y deis escuts de les contrades diverses; els detallats mapes comarcáis;
els aplechs de mobiliari, d'eines de travall, y deis exemplars que convenen al estudi
científich,de la botánica, de la zoología, de la geología, del' historia y d'altresco-
neixements; la exposició de 1' indumentaria, de les costums, y deis diíerents tipus
regionals per lí, assignen major importancia y mes assequible comprensió a n' el
primer Diccionari enciclopédich cátala, que ab ferma voluntat y bon desitg
publiquem.
EXFLICACIÓ
DE LES ABREVIATURES USADES EN AQUEST DICCIONARI
A
a actiu (verb).
abl ablatiu.
abr. . .... abreviat.
absol absolut.
acep acepció.
aciis acusatiu.
Acúsl Acústica.
adj adjectiii.
Adm Administrado.
adv adverbi, adverbial o adverbial
inent.
adv. afirm . . adverbi afirmatiu.
adv 11 adverbi de lloch.
adv. m. o adv. inod. adverbi de modo.
adv. neg adverbi negatiu.
adv. q adverbi de quantitat.
adv, t adverbi de temps.
afirm afirmatiu o afirmativameiit.
Agr Agricultura.
Agrim Agrimensura.
Agron Agronomía.
ajuiit ajuntainent.
Alg Algebra.
Alquim Alquimia.
amb ambigüe.
anal analogía.
Anal Anatomía.
Ant Antich Antiquat.
Ant. mar Antich de marina.
Ant. melaf. . . . Antich de metafísica.
Ant. mus Antich de música.
Ant. náut Antich de náutica.
Ant. qulm. . . . Antich de química.
Antol Antología.
Antrop Antropología.
Arb Arbricultura.
Arit. Aritmética.
Arqueol Arqueología.
Arquit Arquitectura.
art article.
Artill Artillería.
Art. y of. . . . . Arts y ojicis.
arxip arxiprcstatge.
Astral Astrologia.
Astron Astronomía.
aum anmentatiu.
auxil auxiliar.
B
Bell, art Belles arts.
Bibliog Bibliografía.
Biog Biografía.
bisb bisbat.
Blas Blassó.
Bot Botánica.
Ca(.. . . .
Cafa.
Cale. . . .
Calcografía.
Calig. . . .
Caligrafía.
Cap . . .
Capital.
Catóp . . .
Catóplríca.
Cer.. . . .
Cerería.
Cerr. . .
Cerralletla.
Cetr. . . .
Cetrería.
Cir
Cirurgía.
colee. . .
colectiu coleetivanient
Com. . . .
Comers.
Com. ant. .
Comers antich.
com.. .
com II (iiom).
comp. . . .
compost.
compar. .
comparatiu.
cond. . .
condicional.
conj. advers.
conjucció adversativa.
conj. disj..
conjucció disjuntiva.
conj. dist..
conjucció distributiva.
conjug.. .
conjugacio.
contrac. .
contracció.
corrup . .
. corrupcio.
Conqui . .
Conquilogia.
Cosmol. .
. Cosmología.
Cosmog. .
. Cosmografía.
Cron . .
Cronología.
D
dat datiu.
defec defectiu (verb).
defin definitiu.
dep deponent (verb).
depart departament
Dep Deportaíge.
deriv. .... derivat.
despee! despectiu.
Dial Dialéctica.
Díb.. . .
. Dibuix.
XIV
Didáct Didáctica.
dim diminutiu
Dindm Dinámica.
dióc diócessis
Dióp Diópírica.
Dipl Diplomacia.
dist districte.
Dogm Dogmátich.
Dr. Dret.
Dram Dramátich.
E
Econ Economía.
Elip Elíptica.
Entoni Entomología.
Epist Epistolar.
epít epitet.
Equít Equitació.
Erpeto Erpeíología.
Escult Esculptura.
Escol Escolástícfi.
Esgrim Esgrima.
Estadis Estadística.
Estam Estampado.
Estát Estática.
Estét Estética.
Etímol Etimología,
etc etcétera.
Etno Etnografía.
exag exageració.
exclaní exclamació.
explet expletiii
explic expl-catiu.
expr expressió.
expr. adv expressió adverbial.
expr. faní expressió familiar.
expr fani. irón. . expressió familiar irónica.
F
f femení (nom).
f. pl femení plural.
f. p. u femení propi unipersonal.
Fab Fabricado.
Fam Familiar.
Fam. ant Familiar anticfi.
Fam. irón .... Familiar írónich.
Farm Farmacia.
felig feligresía.
fest festiu.
fig figiirat.
FU. y Filos. . . . Filosoiía.
Filo! Filología.
Fis. y Fisi . . . . Física.
Fisíol Fisiología.
For Forense.
For. Ecl Forense Ecclesiástích.
For! Fortificado.
Foto Fotografía.
Fotoglip Fologliptica.
Fotogr Fotogravat.
fr frase
Fren Frenología.
freq frequentatiu.
Fund Fundido.
Fust Fustería.
fut futur.
G
Gen Genealogía.
gen genre, generich.
gener general.
genit genitiu.
Geod Geodesia.
Geogn. .... . Geognosia.
Geog Geografía.
Qeog. ant Geografía antigua.
Geol Geología.
Geom Geometría.
Germ Germánich.
gerund gerundi.
Gimn. Gimnástica.
Gnom Gnomonía.
gov govern.
Gram Gramática
Grav Gravai.
H
hab habitants.
Hídr Hidráulica.
Hidrog , Hidrografía.
Hidrom Hidrometría.
Hidrost Hidrosiátíca.
Híg Higiene.
hip hipérbole.
hiperb hiperbólich.
Hist Historia.
Hist. nat Historia natural.
Histol Histología.
hort Horticultura.
I
Icón . . .
Iconografía.
Ictiol. . .
Ictiología.
imp.. . .
impersonal (verb)
imper.
imperatiu.
imperf. .
imperfecte.
Imp.
Imprempta.
Ind . .
Industria
indef. . .
indefinit.
indet. .
. indeterininat.
indic.
indicatiu.
infin. .
infinitiu.
Int. fam.
Intima familiar.
¡nterj. .
interjecció.
interr. .
interrogatiu.
inus. .
inusitat.
inv. .
invariable.
Iron . .
írónich.
irreg. .
irregular.
J
J. C Jesucrist.
Jará .
Jardinería.
XV
jtid Judicial y Judicialment.
Jiiris. ..... Jarisprudencia
K
kgm kilograms.
km kilometres.
km' kilometres quadrats.
L
Lit Literatura.
Litogr Litografia.
liter literal.
Li'urg Litúrgica.
Loe Locució.
Loe ant Loeució antigua.
Loe. fam Locució familiar.
Loe. Jor Loeució forense.
Loe. met Locució metafórica.
Log Lógica.
long longitut.
LL
llat llatinisme.
Lleng Llengiiistica.
lio lloch.
M
fii iiiasculí (nom).
111. p. u masculí propi unipersonal.
ni. y f masculí y fenieni.
in. adv modo adverbial.
Magn Magnetisme.
Maquin Maquinaria.
Mar Marina.
Mat, méd Materia médica.
Matem Matemdíiques.
Mccán Meednica.
Med Medicina y medicinal.
Med. ant Medicina antigua.
Met Metáfora.
Met. fam Metáfora familiar.
Metaf. y melafis. . Metafisica.
Metal Metalurgia
iiietap metaplasme.
Meleor Meteorología.
Metr Metrología.
Mil Milicia.
Min Mineralogía
Mist Mística.
Mit Mitología.
ni. adv modo adverbial
niod modísiiie.
Mor Moral
nuinpal municipal.
Mus Música.
N
-n nsutre (verb).
n. p nom propi.
Náut Náutica.
Náut. ant Náutica antigua.
nat natural.
neg negació, negatiu.
neol neologisnie.
Neumát Neumátich.
nom nominatiu.
nomb nombre.
núm número, numeral.
Numis Numismática.
O
Obst Obstetricia.
Ópt. Óptica.
Orat. Oratoria.
ord ordre, ordinal.
Ornit Ornitología.
Orog Orografía.
Ort Ortografía.
P
p. a participi actiu.
p. p.. . . í . . participi passat.
p. pr participi present.
p. And provincial d' Andalucía.
p. Arag provincial d' Aragó.
p. Ast provincial d' Asturias.
p. Ext provincial d' Extremadura.
p. Gal provincial de Galicia.
p. Mur provincial de Murcia.
p. Nav provincial de Navarra.
p. u poch usat.
part particular.
part. jud partit judicial.
partícul partícula.
patol patología.
patr patronímich.
perif periírassis.
pers persona o personal.
Pers Perspectiva.
Pint Pintura.
Pint ant Pintura antigua.
Pirot Pirotecnia.
pl plural.
Poét Poética.
Polit Política.
Popal Popular.
posses possessiu.
práct práctica.
prep preparado.
prep. conj. . . . preposició conjunctiva.
pret pretérit.
prini priniitiu.
proced procediment.
pron pronominal.
pron. dem pronom demostratiu.
pron. ínter. . . . pronom interrogatiu.
pron. pers .... pronom personal.
pron. pos pronom possessiu.
pron. reí. .... pronom relatiu.
prop propi.
pros prosodia.
prov provincia, provincial.
proverb proverbi.
XVI
Psicol Psicología.
púb públich.
Q
Quim Química.
Quím. ant. . . . Química antigua.
R
r recíproch (verb).
rad radical.
Ref. Refrá.
refl reflexiu (verb).
Reí Relligió.
Re/ Retórica.
S
s substantiu.
s. y adj substantiu y adjectiu.
s. ni substantiu masculi.
sinipl simple.
sing singular.
subj subjiinctiu.
suf sufixe.
superJ superlatiu.
T
t temps (del verb).
Tdci Táctica.
Teol Teología.
Ter Territorial.
1er Terme o frase propis d' alguna
encontrada.
Terap Terapéutica.
Termod Termodínúmich.
Tip Tipografía.
Topog Topografía.
Toxic Toxicologia.
Trigon Trigonometría.
U
Unlp Unipersonal.
V
V Vegis.
V verb.
V. a verb actiu.
V. imp verb impersonal.
v. n verb neutre.
V. r verb recíproch.
V. ref verb reflexiu.
verb verbal.
Vet Veterinaria.
Vulg Vulgarísme.
Z
Zool Zoología.
ADVERTENCIE5
I. Els articles o les expresslons, frases, etc., que consten de mes d' una paraula, 's buscarán, sempre,
per la paraula que semblará mes important.
II. Les variades accepcions d' una meteixa veu estarán separades per aquest senyal i| .
III. Les paraules escrites ab aquest carácter (Abastar) s' han de buscar segons elles meteixes ex-
pressen, y si van acompanyades d' un nombre, a la accepció que aquest indica; v. gr.: AJAR. v. a. Ant.
Abastar, 1, qu' és cóm si dignes: vegis Abastar en la primera de les seues accepcions.
IV. Quan després del senyal || no s' hi posa la indicado o abreviatura gramatical, és que la accepció
que segueix té la meteixa qualitat gramatical que 1' anterior.
V. Aquest senyal ( — ) indica que se sobreentén la paraula o paraules que comensen 1' article.
DlC. Cat.
Retratos (Lletra A)
\A
^0^
\-
é
■ i/ W
dU
1
m M
ñ
Fraiicescli Alió (1862-11)08)
pág. 77
Gaspar de Aguilar (1561-UilO)
pág. 53
Joan Agell y Torrents (1809-1868)
pág. 47
Antoni Aulestia y Pijoan (1849-1908) Marian Aguiló y Fuster (1825-1897) Valentí Alniirall y Llozer (1841-1904)
pág. 168 pág. 54 pág. 78
W^
^B^^^^HR? ^r^yp^^^^^^^H
^^ ' *'i^' " "^
Joseph M." de Alós y Mora 1765-1844)
pág. 80
Francescli Armanyá (1718-1803)
pág. 137
B. C. Aribau y Farriols (1798-1862)
pág. 136
DlC. Cat.
Retratos (Lletra B)
Gabriel Balart (1824-1893)
pág. 187
Víctor Balaguer y Cirera (1824-iyui)
pág. 186
Jauíiie Balmes (1810-1847)
pág. 189
Antoni de Bofarull y de Broca
(1821-1891) pág. 245
Francescli Bonet y Bonfill (M. lí
pág. 251
^£
(/"of. Matio-i-odiinn )
Joseph Balari y Jovany (1844-1904)
pág. 187
Ramón Buldú (1815-1889)
pág. 275
hrancesch Felay Briz (1839-1889)
pág. 269
Joaquím Bonet y Vinyals (1822-1887)
pág. 251
K
A. Es la primera lletra del Abecé. Sona clara y de-
cidida: se pronuncia obrint regularinent la boca, te-
nint la Mengua tocant a les dents inferiora y deixant
els llabis en 1' estat en que 'Is posa la meteixa ober-
tura de la boca.
Serveix la lletra a pera expressar les següentes
abreviacions: A o Ar., Arnaldus: Arnau.— yAbbs., ab
una ratüeta que travessa Ms dos país de les bb,
abbas: Abat. (1 Ag", ager: Camp. || Ag': agri: Del camp.
II Aia., ánima: L' ánima. || AI., ab un travesser en el
pal de la 1, alter o alia: Altre o altra. || Añ., ante:
Avans. || Aqf", Aqua: Aigua. || At, au, au", autem:
Mes. II AA: abreviatura de Alteses y de Autors. En
medicina y en farmacia vol dir ana. || A. C. En la cro-
nología significa anys de Cristo. || A. E. C. Vol dir
anys de V era cristiana. || A. R. Vol dir any de la fun-
dació de Roma. il ADD. En medicina y en farmacia vol
dir afegescas. || Cóm a signe numeral, sesons el cos-
tum roma adoptat a Catalunya, valía 500, y ab una
ratlleta demunt 5.000.
A. Aquesta lletra considerada com preposició, pot
significar les relacions següentes: 1.*, objecte de la
acció, cóm: mon amich estima a son germá; 2.% terme
de la acció, cóm: aixís primors Amor a mi revela; 3.",
direcció, cóm; me 'n anava a Madrit; 4.", Iloch, cóm:
m' esíich a Barcelona; 5,°, temps, cóm: a la nit, a la
matinada: 6.*, causa, cóm: hihd anat a prech de tots;
7.*, semblaiisa, us o costum, cóm: a la catalana, a lo
militar; 8.", preu, cóm: a dotze guarios; fio he pagat a
tres pessetes; 9.", situació, cóm: o la esquerra, a la
dreta, a dalt, a baix; lO.", conformitat, cóm: a la Uey
de Roma; anar a compás; 1 1.", distancia, cóm: de tau-
la a taula; palm apalm; 12.% terme, cóm: a la cullita,
etcétera.
A vegades s' usa cóm equivalent a la preposició
pera, cóm: empero la cosa és a mi qiiaix impossible; al-
tres a la preposició per, cóm: si algún senyor de ñau o
de leny tendrá ab si algún servicial a temps sabut; al-
tres a la preposició de, cóm: tincfi a dir; halan a por-
tar, y altres equivalent a la partícula o adverbi si,
cóm: a saberho hi haguera arribat.
S' usa en la composició de moltes paraules, cóm:
a-conseguir, a-plom, a-genollar, a-campar, a-fonar, et-
cétera, y en la de moltes expressions, cóm: a soldada,
a les mil maravelles, a les fosques, a tom, a bell ull, a
brasset, a dretes, a foch y a sanch, etc.
Precedintla la paraula cóm, forma un modisme cá-
tala, qüan no hi há comparació, en qual cas se supri-
meix en castellá Aixís diliem: cóm a Pau que 'm dich;
admesos a la Cort cóm a barons; y en castellá: como
Pablo que soy, admitidos en la Corte como barones.
A, Interjecció, en castellá és també A, encare que
generalment s' escriu ali! cóm: ah, que so desditxat!
ah, qué fas.'
A ÉS LA LLETRA DELS ASES. fr. Se sol dir a aquell
que després de no enténdrer una cosa, cau en lo que
aquesta vol dir y exclama: ¡Ah!
NO SAPiGUER NI LA A. fr. No sapiguer llegir. No co-
nocer ni la a.
DIC. CAT.— T. I.— 1.
PENDRE LA A PER LA B. fr. Se diu del que prén una
cosa per altra, o en sentit contrari, al que se li déu
donar. Esa es la derecha y dábale con la zurda; o esa
es la derecha y ¡a torcida la del candil.
AAM. m. Mesura holandesa pera líquits, d' uns sei-
xanta litres de cabuda. Aam.
AAS DE BIELLE. Orog. Collada a una altura de
2,162"' en territori que havia pertenescut ais comtes
ribagorsans, en els primers sigles de 1' etat mitjana.
AB. prep. Con. Serveix pera expressar companyía,
cóm: anava ab el séu pare. || Manera o instrument,
cóm: ho deya ab interés; ab sa parla tan falaguera ho
alcansa tot; ho feu ab el colíell. || Motín, cóm: ab co-
neixement; ab excuses ho cura; ab el ben entes que, etc.
Entra en la composició de moltes frases, cóm se
veurá per els exemples següents:
AB AIXÓ, AB TOT Aixó. Se significa que, segons lo
que procedeix, s' acava d' aquesta o d' aquella mane-
ra. Por tanto.
AB MI, AB SI. Ablatius respectivament deis pronoms
jo y se. Conmigo, consigo. També s' usa ab tu, abnos-
altres, ab vosaltres, ab els quals, y en castellá: contigo,
con nosotros, con vosotros, con los cuales.
AB TOT, AB TOT Y AB AIXÓ. Espressions que co-
rresponen a con todo, con todo y con eso, sin embargo,
no obstante.
AB TAL, AB TAL QUE. Expressions ab que 's revela
condició. Con tal, con tal que, de modo que.
S' usa també en expressions cóm aqüestes: ab eter-
no, ab inicio, etc.
ABACÁ. Bot. Planta filamentosa americana.
ABACALLANARSE. v. n. Aprimarse, quedarse sois
ab la pell y 'Is ossos. Apergaminarse.
ABACALLANAT, DA. adj. Sech, prim. Apergami-
nado.
ABACIAL, adj. Lo que pertany al abat o a la aba-
día. Abacial, abadengo.
TAULA ABACIAL, fr. Se diu d' aquella que és pro-
vehida de bons y abundants menjars. Mesa abacial.
ABACOMTE. m. Abat ab dignítat comtal. Abacó-
mite.
ÁBACH. m. Taula en la qué se hi posa alguna cosa.
Ábachs catalans estil de transició (sigle xiii)
Abaco ó aparador de la plata ó vasos. || Taula
o:it s' ensenyan els vasos y objectes d' or y de plata.
Abaco. II Taula calculatoria ont els tresorers y ma-
ABA
ABA
temátichs feyen llurs nombres, ratlles y figures, per
quina rahó s' anomenava també taula pitagórica. Ta-
bla para contar. || Pedra que corona el capitell de
les columnes o pilastres y quina forma varía segons
r ordre arquitectónich a que aquelles pertanyen. ||
Abaco. II Antich ornament reyal a l'Anglaterra. ||
Abaco. II Bastó que 'i cap deis templaris usava te-
nint gravat en el puny la creu de l'ordre. || Abaco.
II Taula o post pera jugar. || Abaco.
ABADAL. adj. Lo pertanyent a la abadía y a la
dignitat d' abat. Abacial, abadial.
ABADEJO, ni. BACALLÁ.
ABADERNAR, v. a. Náut. Subjectar ab badernes.
Abadernar.
ABADESSA. f. Superiora de monjes. Abadesa.
SEMBLAR UNA MARE ABADESSA. fr. Se díu d' aquella
que és grassa y fa patxoca. Parecer una abadesa.
ABADESSES (Sant Joan de les). Geog. Vila de la
prov. de Girona, bisb. de Vich, part. jud. de Puigcer-
dá. És a la vora esquerra del Ter y té 2.Q29 hab. La
Vista de Sant Joan de les Abadesses.
població és remarcable per les mines de carbó de
pedra y de Hgnit, y per les fonts sulfur nitradas al
Pudol, les d' hidrógen sulfurat a la font deis Banys,
y la d' aigua salada al Torrent de les Feixes. La in-
dustria, es allí prou important en la producció de
filats y de teixits, y explotado de ciments. Conserva
recorts hisiórichs desde Guifre el Pilos, fondador
del monestir de quin sa filia Emniona va ésser la
primera abadessa en 887. Al 1017 elscanonges d'Aquis-
gran, s' hi establiren instalant després el mones-
tir de Sant Agustí, colegiata desde el sigle xvi. La
iglesia el convent va ésser consagrada en 1150, so-
terrantla un terratrémol en 1442. El claustre ojival y
part del antich temple son remarcables. L' iglesia de
Sant Pol ab portada románica del sigle XI, y retaule
escolpit; la casa nomenada del Abat ab un pati pri-
mitiu de volta baixa; la iglesieta de can Parrella; el
pont demunt del Ter restaurat en el sigle Xli; y algu-
nes torres de les muralles mitjevals, li donen a la vila
fesomia d' antigor.
ABADÍA, f. Dignitat d' abat o abadessa; iglesia o
monestir dirigit per un abat o abadessa. Abadía. ||
Casa rectoral. Abadía. || Territori, jurisdicció, béns
o rendes pertanyentes al abat. Abadía.
ABADIAL. Abacial.
ABADIAT. m. Districte del abat o terres a ell per-
tanyentes. Abadía y abadiado.
ABADIETA. y
ABADIOLA. f. Dim. d' abadía. Abadía pequeña.
ABAIX. adv. mod. Part inferior, o dessota. Abajo.
ABAIXADOR. m. Quí abaixa els panyos en la fa-
biicació d' aquets. Tundidor. I! Baixada. Bajada.
ANAR ALS ABAIXADORS. fr. Met. fam. Ter. A.NAR DE
BAIXA. Ir á menos.
ABAIXAMENT. m. BAIXA, s. || La acció y efecte de
abaixar. TUNDA, tundidura. || La baixa de préu en
els queviures. || Ant. devalliment. ¡i abatiment.
ABAIXAR. v. a. Tondre el pél del panyo y igua-
larlo ab les estisores. Tundir, j] Afluixar, disminuir
algunes coses inmaterials, cóm; el dolor, el fret, la
febre Bajar, declinar, ceder, aflojar. || Disminu r el
gruix o alsaria d' alguna cosa. Bajar, rebajar. || In-
clinar envers térra alguna cosa, cóm; el cap, el Ilibre.
Bajar, inclinar. || Disminuir la estimado o valor de
la moneda o d' altre qualsevulla cosa. Bajar. || Dis-
minuir el préu. Bajar, abaratar. || Reduir el sou o sa-
lar!. Bajar, rebajar, acortar, reducir.
ABAIXAR ELS FUMS A ALGÚ. fr. Fam. Sossegarlo,
ferli pérdrer 1' enfado o enuig per medi de bones ra-
ons, caricies, etc. En sentit metafórich se pren per
humillar, rebaixar. Amainar la cólera á alguno.
ABAIXARSE. v. r. Inclinarse cap a térra. Bajarse,
inclinarse, j] Inclinar el eos pera passar per sota de
alguna cosa. Bajarse, encorvarse, agacharse || Arru-
pirse pera no ésser vist. Aovillarse, agazaparse, acu-
rrucarse y agarbarse. Se diu comúnment de les lie-
bres. II Humiliarse. Doblar las rodillas, bajarse,
abatirse. || Disminuirse un tot, com un munt de blat,
els diners, etc. Bajar, menguar, mermar. || Alinvar
les aigües. Vaciar, mermar, menguar, decrecer. ||
Minvar els rius o bragos de mar fins que 's passin
a gual. Avadarse. || Desinflarse. Deshincharse.
QUI MOLT S' ABAIXA 'L CUL ENSENYA. Aforisme ab
que 's significa que la massa humiliació és baixesa.
ABAIXAT, DA. p. p. Tundido, bajado
ABAJANAT, DA. adj. y 'Is seus deriváis. Atontat,
ab posat y fets de beneit. Atontado, abobado.
ABALANSAR. v. a. Posar les balances al fil.
Abalanzar. || Impellir. Abalanzar, impeler, empu-
jar. II Moure, indüir Persuadir.
ABALANSARSE. v. r. Acometre a aigú tirántse-
li demunt. Abalanzarse. || Inclinarse, determinarse.
Abalanzarse.
ABALSAT, DA. adj. eSPADAT.
ABALTIT, DA. adj. Ter. Ensopit, endormiscat.
ABALLAR, v. Ant. Vestir.
ABALLAT, DA. p. p. Ant. Vestido.
ABALLIMENT. m. Ant. Desitj, capritxo. Antojo.
ABALLOL (Coll). Orog. Coll a 1.425 metres d' al-
titut a tramontana de Maianyeu, prov. de Barcelona.
ABANDERADO o ABANDERAT. m. Qui porta la
bandera en les professons y actes públichs. Abande-
rado. II Oficial d' exércit que porta la bandera. Aban-
derado.
ABANDEREJAR. v. a. Náut. Proveir una ñau
deis documents competents a autorisar sa bandera.
Abanderar.
ABANDÓ. m. L' acció y efecte d' abandonar y de
abandonarse. Abandono, desamparo.
ABANDONADAMENT. adv. m. Ab abandó. Aban-
donadamente.
ABANDONAMENT. m. ABANDÓ.
ABANDONAR, v. a. Deixar, desamparar alguna
cosa, no ferne cas. Abandonar. || Dir fástichs o pa-
raules afrontoses. Denostar, baldonar, ajar, abra-
sar, levantar la paletilla, poner de lodo, echar las
temporalidades. || Deixar del tot al cuidado d' altre
alguna cosa. Abandonar, confiar, cometer. || Vendré
per menys préu del regular. Malvender, hacer ba-
rato. II For. Renunciar, deixar la possesió d' alguna
herencia. Abandonar.
ABANDONARSE, v. r. Descuidarse de un meteix, de
les obligacions o interessos. Abandonarse. IIEntregar-
se sense fré ais efectes de 1' ánim, com a la alegría, al
dolor, a la compassió. Abandonarse, entregarse. ||
Entregarse a una vida en que 's pert la estimado.
Abandonarse, envilecerse, abatirse. || Perdre el
ánim, rendirse en les adversitats. Abandonarse,
abatirse. || Entregarse a la discreció d' altres. Aban-
ABA
ABA
donarse. || v. r. Imitar a les bagasses o rameres. Pros-
tituirse.
ABANDONAT, DA. p. p. Desaiiiparat. Abando-
nado. II Afrontat ab páranles picantes Abandonado,
denostado. || adj. Vil. Abandonado. || Moltíssim ba-
rato. A huevo, de tres al cuarto. || expósit. I| De
una manera deixada, o com les bagasses. Encanalla-
do, prostituido.
DONA ABANDONADA, Puíuela, ramerilla.
ABANILLA (Riera d'). Hidras. Neix a la serra de
les Tres Fonts, prov. d Alacant, passa a la de Mur-
cia, torna a entrar a la primera y passa per Beneferri
y desaigua a la esquerra del Segura, prop d' Ori-
huela.
ABÁNS. ni. Ant. Avantatge. || prep. conj. Denota
anterioritat de Uoch o tcmps, cóm: els maiors van
abáns que 'Is menors; abáns d' eixir el sol. Antes. ||
adv. t. Denota preferencia en les eleccions, cóm:
abdns morir que pecar. Antes, primero. I En temps
passat. Antes. || Antiguament. Antes, antiguamen-
te, en otro tiempo. || Parlant del tenips també s' usa
com adjectiu per lo meteix que antecedent o ante-
rior, cóm el dia abáns. Antes.
ABÁNS BÉ. conj. advers. Al contrari. Antes, antes
bien, al contrario.
ABÁNS DE DÍA. m. adv. Antes del dia o al amanecer.
ÁBÁNSDE TOT. m. adv. Primerament, principalment.
Ante todo o ante todas cosas.
DE ABÁNS. ni. adv. Fam. De temps anterior. De an-
tes.
LES COSES DE ABÁNS. Las COSOS de antes.
MÓLT TEMPS ABÁNS m. adv. Mucho antes o mucho
tiempo antes.
POCHS DÍAS ABÁNS. Pocos días antes.
ABANTARSE, v. r. Ant. Vanagloriarse.
ABANTES, adv. f. Ter. ABÁNS.
ABANTZ. prep. /í«/. abáns. i| adv. 11. Ant. AVANT_
ABARATIMENT. m. Acció de abaratirse o rebai-
xarse '1 préu. Baratura.
ABARATIR. v. a. y n. Abaixar el préu. Bajar de
precio, abaratar.
ABARATIRSE. v. r. ABARATARSE.
ABARCA, f. Calgat fet d' una Henea de pell de bOu
sense tréureli 'I peí, tallada a mida del peu y ab uns
talléis a manera de traus tot voltant, per ont s' hi
passa una corretjeta que s' estira pera donar a la pell
la forma de la planta del peu, y Iligat després a la
cama a mena d' espardenya. Abarca.
ABARCAiVlENT. m. La acció y efecte de abarcar.
Abarcadura, abarcamiento.
ABARCAR. V. a. Rodejar ab els bracos o ab les
nians. Abarcar, abrazar. ¡| Met. Encloure. Abarcar,
abrazar, contener, comprender, incluir, alcanzar.
II Encarregarse a un mateix temps de moltes coses.
Abarcar, abrazar. || agavellar, || Entendre en mol-
tes materies. Abarcar, abrazar.
QUI MÓLT ABARCA POCH ESTRENY. Refrá ab qué 's
significa qué aquell qué abarca mólt no pot acudir a
tot. Quien mucho abarca poco aprieta.
QUI MÓLT ABARCA Y POCH ESTRENY ÉS SENYAL DE
MÓLT POCH SENY. Expressió ab que s' aclara '1 sentit
del refrá anterior.
ABARCAT, DA. p. p. Abarcado. || adj. Calgat ab
abarcas. Abarcado.
ABARQUER, A. s. Qui fa o ven abarques. Abar-
quero.
ABARRAGANADA, adj. Fam. Se diu de la dona
molt abandonada y deshonesta. Escaldada.
ABARRAGANAMENT. m. p. u. Amistansament.
ABARRAGANARSE, v. r. Abandonarse, amistan-
zarse, amancebarse.
ABARRAGANAT, DA. p. p. AMISTANSAT. || adj.
Ter. ABANDONAT.
ABARROTAR, v. a. Náut. Equilibrar la cárrega de
la ñau, omplint ab fardos petits tots els buits. Aba-
rrotar, i! Carregar una ñau aprofitant fins els llochs
mes rediiits de la seva bodega y cambres. Aba-
rrotar.
ABAS. f. Pes usat a Persia pera pesar les perles;
equival a un vuiteni de quilat. Abas.
ABASAGAMENT. m. Fam. AOAVELLAMENT.
ABASAGAR. v. a. Fam. AGAVELLAR.
ABASEGAR. v. a. Fam. y 'Is seus deriváis. ABASA-
GAR.
ABASSAMENT. n. Ant. ABAIXAMENT.
ABASSAR. v. a. Ant. ABAIXAR.
ABASSÓ. m. Ant. Turonet. Cerrillo.
ABAST. ni. La provisió necesaria particularment
de queviures. Abasto, abastecimiento. || La acció
de abastar. Abastecimiento.
DONAR L' ABAST. fr. ABASTAR. 2. (| fr. Met. Despat-
xar ab desembrás y promptitul algún negoci. Dar ex-
pediente.
NO PODER DONAR V ABAST. fr. Met. No poguer algú
desempetiyar o donar curs ais niólts negocis que té.
Estar ó verse ahogado, no poder dar curso ó vado.
ABASTAMENT. m. Acte y efecte d' abastar o pro-
vehir. Abastecimiento.
ABASTANT. adv. m. Ant. BASTANT.
ABASTAR, v. a. Pendre o cullir quelcóm que esti-
gui alt y que pera ferho s' hagi d' alsar la má, cóm la
fruita deis arbies, per exemple. Alcanzar, coger. ||
Suministrar els queviures a una ciutat o exércit.
Abastecer, bastimentar, dar el abasto. || n. Bastar.
II r. Proveirse de lo necessari, especialment una ciu-
tat o exércit. Vituallarse, abastarse. Alpastecerse.
ABASTATA, D p. p. Abastecido, bastimentado.
ABASTONEJAR. v. a. Ant. y 'is seus deriváis. Do-
nar cops de bastó. Apalear. || bastonejar.
ABAT. m. Prelal de nionaslir. Abad. || Dignitat en
algunes catedrals. Abad. || Dignilal en algunes col-
legiates. Abad. || Rector o beneficia! elegit pels seus
companys pera presidirlos en capitel per cert temps.
Abad. II Títol honorífich del llech que, per dret de
succesió, posseeix alguna abadía fundada ab béns
secularisats. Abate. || — benehit. El qui en el seu
territori té jurisdicció casi episcopal. Abad bendito.
II — mitrat. El qui en certes funcions usa d' insig-
nies episcopals. Abad mitrado. \\ —titular. Aquell
qu' és abat per dret de succesió. Abad titular.
ABAT (Fra Antoni). Biog. Relligiós cátala. Va néi-
xer a Cardona y va péndrer 1' hábil de I' ordre de pre-
dicadors a Barcelona 1' any 1678. Va ésser catedrátich
d' aquella Universilal y després de la de Minerva, a
Roma. L' any 1705 va forn.ir al seu pais, ont va mo-
rir 1' any 1712. Va deixar MM. SS. Theologie moralis,
6 vol.; Philosophia, 1 vol., y Sermones varios.
—(FRA BONAVENTURA). Biog. Relligiós calalá, nal a
Cardona, no se sap qnin any; va morir a Marsella
el 1766 Va ésser frare de 1' ordre de menors y 's va
dedicar a les matemátiques, escrivint una obra titola-
da Amussements philosophiques sur les diverses parties
des Sciences et principalment de la Phisique et des Ma-
thematiques, que s' estampa a Amslerdam 1' any 1768.
ABAT (L'). Geog. Poblel del dist. munpal. de Ma-
nuel, prov. de Valencia. || —(MAS DE). Geog. Caseriu
del terme municipal de Tarragona.
ABATANAR, v. a. Batre, copejar el panyo en el ba-
tán pera tréureli 1' oli y enfortirlo. Abatanar, bata-
nar. II Met. Fam. Pegar a algú. Batanar, tundir.
ABATIMENT, ni. La acció y efecte d' abatre o des-
truir. Abatimiento. || Falta de forjes corporals. Aba-
timiento, postración. || Despreci, vilesa. Abatimien-
to. II Baixesa de condició o estat. Abatimiento. ||
Met. Cobardía, falta d' ánim o d' esperil. Abatimien-
to. II Entre niercaders cesassió y descrédit per no po-
der salisfer ais acreedors. Quiebra, bancarrota. ||
ABD
ABE
Náut. La acció de baixar alguna cosa de paratge alt.
Abatimiento. |¡ Separado de la ñau del seu veida-
der rumbo per efecte de lo que abat 1' ánim. /.ba-
timiento.
ABATRE. V. a. Tirara térra. Abatir, derribí r,
demoler, derruir. il Humillar, acobardir, fer abaixar
la superbia. Abatir, domar, hollar, refrenar, bajar
los humos, li A«/. VENCER. ll.MALMETRE. || Entre comp-
tadors trétirer lo que queda líquit d' una partida, re-
baixats els gastos. Rebajar, rebatir, i: Humillarse.
Abatirse, bajarse, doblar las rodillas. || Humillarse
en extrem. Anonadarse. || Parar el mercader sos ne-
gocis perdent el crédit per no satisfer ais acreedois.
Quebrar, fallir, hacer quiebra ó bancarrota. |1
Quan lio fa maliciosament per defraudar ais acree-
dors. Alzarse. || Náut. Baix<iralguna cosa de paratse
alt, com abaíre la vela. Abatir. 11 Descompondré
qualsevol cosa pera redüirla d'alsarla o de bulto.
Abatir. || Di;cantar, inclinar mes o menys lo que
és vertical, fins a posarho del tot ajegut. Abatir. ||
Fer girar un objecte envers la part que 's considera
menys ventatjosa, com abaire la proa. També s' usa
com recíproch. Abatir. || Separarse una ñau vers
sotavent del rumbo que fa, per causa del impuls de la
mar o de la corrent. Abatir.
ABATRES. Vulg. Contracció de ABÁTRESE. || Mel.
Pérdrer 1' ánim, la conflansa. Abatirse.
ABATUDAMENT. adv. m. Ab abatiment. Abati-
damente.
ABATUT, DA. ad. Menyspreuat, vil. Abatido. II
VENSUT. II Pobre, miserable. Abatido, Arrastrado. ||
Dit del mercader qu' ha fet bancarrota. Fallido, que-
brado. II adj. Ant. Rebalxat, descomptat. Rebajado,
desquitado.
ABAYSAR. V. a. Aut. y Ms seus derivats. ABAIXAR.
ABBATE. m. Clergue, comúnment d' ordres me-
nors, que dula hábits curts a la romana. Abate.
ABCÉS. ni. Acumulació de materia o posterma ais
telxits orgán clis que dona lloch a la formació d' un
bony. Absceso. ;; Aquest niatelx bony. Absceso.
ABDALLA BEN SOLIMÁN ABU JVIOHAMED
ALANSARI. Biog. Conegut per Ben-Haut Allá. Pretor
o governador de Córdoba, Sivilla, Murcia, etc. Va
néixer a Onda (Castelló), en 1' any 1154 y va morir a
Granada en 1215. Va deixar escrites dues obres que'l
fan autor distingidíssim, y son: Bíbliotheca Hispana y
Anales valencianos.
ABDET. Geog. Caseriu del dlst. niunpal. de Con-
fríes, prov. d' Alacant.
ABDICACIÓ. f. La acció y efecte de abdicar. Ab-
dicación.
ABDICAR. V. a. Renunciar les dignitats y mes par-
ticularinent la corona, i' imperi, etc. Abdicar. || For.
Cedir voluntariament el dret o domini que 's té sobre
algú o sobre quelconi. Abdicar, renunciar, ceder.
ABDÓ. n. p. Abdón.
ABDOMEN, m. Anat. BAIX VENTRE.
ABDOMINAL, adj. Pertanyent al abdomen. Abdo-
minal. !1 m. pl. Ictiol. Pelxos quines sietes ventrals
surten del baix ventre, darrera de les pectorals, sen-
se qu' estiguin agafades al Uoni, com les deis altres
pelxos. Abdominales.
ABDÓS. adj. Ant. pél masculi y abdijes o ABDU-
OUES pél fe reñí, y
ABDOSOS. adj. pl. Ant. Els dos, un y altre. Am-
bos á dos, uno y otro.
ABDUCCIÓ. f. Zool. Moviment pél qual se separa
del eix iniaginari del eos un membre o qualsevulla al-
tre part d' ell. Abducción.
ABDUCTOR, adj. Zool. S' aplica ais muscles que
fan moure cap a fóra algún membre del eos, y mes
particularnient al deis uils, que 'Is fa girar cap al
pols. Músculo abductor.
ABDUYES. adj. pl. Ant. ABDUES.
ABDUYS. adj. pl. Ant. ABDÓS.
ABECÉ, m. ABECEDARI.
ÉSSER AL ABECÉ, f. Met. Ésser tot just al comensa-
ment d' alguna cosa. Estar en el abecé, o en el cristas.
NO SABER L' ABECÉ, f. Met. Ésser mólt ignorant. No
saber el cristas, o el abecé, la cartilla o la a ni la b.
CARTA PARTIDA PER A. B. c. For. Duplicat, separat
del pergamí que contenía les dues copies d' una me-
teixa escriptura escrites 1' una al costat de 1' altre y
separades per les lletres del abecedari, per ont que-
daban retallades pera servir de comprobació a modo
deis actuáis talons comerciáis o bancaris.
ABECEDARI. ni. Les lletres de cada Uengua posa-
des per ordre correlatiu. Abecedario, alfabeto, abe-
cé. 11 Els primers elements d' alguna ciencia o art.
Abecedario, alfabeto, abecé.
ABECEROLES. f. BECEROLES. Cartilla.
FER PASSAR LES BECEROLES. fr. Renyar a algú, dirll
les verltats. Cantarle ó leerle la cartilla á alguien;
cantarle las verdades.
ABEDOLL. m. Bot. ABEDULL.
ABEDULL. m. Bot. Arbre que creix fins 1' alsada de
quatre a sis metres; es semblant al xóp; la escorxa
muda de color segons
el temps que té, puig ^f^K
en les branques no- •íí'l^/j
ves és vermellenca, íf^íV'"'*'^*
en les niajors blan- .;i-»y^v/í^-.íÁÍ.
quinosa y en les ve-
lles tota acrivellada;
serveix pera tenyirde
un groch apujat, y
d' ella se 'n treu 1' olí
ab que s' adoba y
aromatisa la pell de
Russia; té les tulles
al ternades y sem-
blantes a les del xóp,
si bé mes petites y
d' un vert fosch, d' un
gust aniarch y un
xich flalroses; les se-
nes flors se semblen
a les de la noguera;
fa '1 fruit a la nietei-
xa branca, y arriba a
ésser de mes d' uns
tres centímetres de
llarch per un y mitx
de grós; es vert, ci-
líndrlch, conipost de
moltes pellofetes separades com en tres grills, agafats
a una arrél comuna, que ocupa 1 centre del fruit: en-
tre cada pellofa hi ha una Uevor ab dues aletes mem-
branoses. Aquést arbre dona, per medi de 1' incisió
feta en la primavera, una algua dolsa y agradable, que
s' aplica per remei al mal de orina, al poagre y a la
tisis; y serveix també pera traure les pigues y hermo-
sejar la cara. La seua fusta, qu' és mólt estlraganyosa,
serveix pera Iligarne d' altres, pera fer paners, canas-
tres, etc. Una mena de bolet que 's fa en aquest ar-
bre és aproplat pera les morenes. Abedul.
ABEDULLAR. m. Bot. Plantada o bo.ch de abe-
duUs. Abedular.
ABEGOT. m. Ant. BORINOT, 2.
ABEILAR. m. Ant. ABELLAR.
ABELIR. V. a. Ant. y'ls seus derivats. EMBELLIR.
ABELLA. f. Insecte que té quatre ales y de 12 a 16
niilímetres de llarch; viu unit ab altres individuos de
sa meteixa especie, y fabrica la mel y la cera ab una
substancia que recull de les flors. Abeja. || Astron.
Constel-lació meridional de quatre estrelles de quinta
magnitut, que 's troba en la vía láctea. Abeja. || —
Abedul!
ABE
ABI
BORDA. V. BURINOT, 2. II — MATXEGA. La que treu més
burinots que abellcs. Abeja machiega.
PICH D' ABELLA. Knt. FIBLÓ.
APINYARSE, AMfNTONARSE LES ABELLES ALENTORN
DEL BUCH O ARNA. Arrebozarse, arracimarse.
LA ACCIÓ D' ENTRAR Y EIXIR DE L' ARNA. Trio.
SEMBLA PICAT D' ABELLES. fr. Se liiu d' aquell que
está mólt gras. Está que hiende, está que revienta.
ABELLA U OVELLA O IGLESIA, SI VOLS RIQUESA. Rcj.
Denota que 'Is buchs de mel, el bestiar de llana y el
Abella temella o reina Abelli másele Abella obrera o neutra
estat eclesiásticli proporcionen regulars riqueses.
Abeja y oveja y parte en la iglesia desea ú su hijo la
vieja, o si quieres ganar dinero, métete á colmenero.
MIQUEL, MIQUEL, NO TENS ABELLES Y VENS MEL. fr.
Se sol dlr d' aquell de qui 's sospita qu' hagl robat
alguna cosa. Sacristán que vende cera y no tiene col-
menar...
ABELLA. Geog. Poblé del dis. niunpal. de Vilallon-
ga, prov. de Qirona. || — (LA) Geog. Caseiíu del ternie
niunpal. de Sant Martí de Centellas, prov. de Barce-
lona. És a la dreta del riu Congost, més avall d'Ay-
guafreda. |i —{R\u) Hidrog. Neix més aniunt de Abella
de la Conca, prov. de Lleida; passa peí terme de
aquest poblé y pels de Sant Roma, Bastús y Figuero-
la d'Orcau, y desaigua a la vora esquerra del Nogue-
ra Pallaresa, entre Fonsagrada y Gabet. També se'l
anomena riu de Gabet. || — (DE adons). Geog. Poblet
del dist. mu ipal. de Viu de Llehasa, prov. de Lleida.
II —(DE LA C0NCA). Gco^. Vila de la prov. de Lleida,
bisb. d'Urgell, part. jud. de Tremp; és a la dreta del
riu Abella, té agregats ais pobles y caseríus de Boi-
xols, Cabidella, Camí-ral, Carréu, Clot del Barranch,
Coll d' Espina, Cornelia, Éspignell, Faidella, Font del
Rogé, La Molina, Patateras, Pont, La Roca, Serra,
Torra y Verrillo, reunint entre tots 779 liab.
ABELLA (Ferrar o «Ferrarius»). Biog. Bisbe de
Barcelona, desde 1334 a 1344, any en qué va morí
mentres feya la visita pastoral a la parroquia de Ar-
bós. Duraiit el seu temps foren trasladadas les despu-
lles de Santa Eularia a la cripta de la catedral. Va
publicar les Constitucións sinodals del any 1339. Ha-
vía estat arquebisbe de Neopatria, quan aquell reial-
me y els de Atenes y Sicilia eran del d' Aragó.
— (PERE). Biog. Mestre compositor de música, nas-
cut a Riudecanyas el 16 de Novetiibre de 1824.
ABELLANS. Geog. Caseríu prop la rivera de Ca-
llan o de Nohédes. (Conflent).
ABELLAR. m. Paratge ont hi ha cría d' abelles.
Coimanar. Il Ant. ARNA, 2.
ABELLER, A. adj. Pertanyent a abelles. Abejuno.
ABELLERA. f. Bot. ABELLES.
ABELLER A (Serra de la). Orog. Serra de la prov.
da Tarragona; és una desviació de la de Prades.
ABELLEROL. m. Ornit. Aucell d'uns setcentímetres
de llarcli; les ales d' un vert y blau molt bonich, el
pit groch, les aurelles cubertes de plomes negres, la
part inferior del cap, coll y espatlla d' un groch cas-
tany, la cua verda y blava, les cames curtes, el béch
córb, fort y triangular; dessota hi té una ratlla negra
y dues clapes blaves, una sobre altra, els ulls petits;
es mólt contrari de les abelles. Abejaruco. II — blau.
Aucell d' alas blaves, eos brú y' 1 cap blau ab taques
blapques; és gran enemicli de les abelles. Alionín. || —
DE QUA LLAROA. m. Abellerol més petit que'l ordina-
ri, de cap blanc'i y negre, ventre verdench y Uóm
v.olat fosch. Abejaruco de cola larga.
Branca d' abercoquer
ABELLEROLA. f. Anl. Abellerol.
ABELLES. f. Bot. Planta indígena de la familia de
les orquídees, quines flors teñen alguna semblansa
ab la figura de Tabella. Abejera, flor de la abeja.
ABELLETA. f. Dini. d' abella. Abejuela.
ABELLIR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. EmbelHr
ABELLÓ. (Joan). Biog. Notari mallorquí, deis si-
g'es XV al XVI, velií de Palma. Va compilar els privi-
legis y franqu cíes del regne de Mallorca, acabant
aque xa tasca coniensada per en Rosselló y en Sant-
Pere. Un códex oficial, en vitela, gran foli que 's
guarda en 1' arxiu del Regne, porta '1 nom d'en Abelló.
Aquest distingit notari va pendre part en favor de la
noblesa durant les conmocions del 1521, y els revol-
tosos assessinaren la seua
muller, malfeiint a sa filia
y saquejantli la casa. Va
morir en l'any 1527.
ABELLOT. m. Entom.
BORINOT.
ABERCOCH. m. Bot. El
fruit del abercoquer. A!-
baricoque.
ABERCOCH DE DOMAS. El
del pinyol dols. Damasco.
ABERCOQUER. m. Bot.
Arbre fruiter de la familia
de les rosácees; té inci-
tes branques, les tulles en
forma de cor, y fa uns fruits
rodons de un color groch
ciar o blanquinós, ab un
pinyol al niitj dins del que hi há una ametlla. Alba-
ricoquero.
ABERRACIÓ. f. Astron. Moviment aparent de les es-
trelles fixcs, del mitjdía al nort, y al contrari, que re-
sulta del moviment de la lluní combinat ab el de la
Terra. Aberración. || f. Med. El traspás de certs
fluides, a un ordre de vasos que no li son propis, coni
quan la sanch passa ais vasos blandís. Aberración. II
Extraviament de la ralió.
Aberración, obceca- j,
ción, extravio, error.
ABET. m. Bot. Arbre
de la familia de les co-
níferes, de fulles perma-
nentes; és mólt alt y 's
cria en els llochs freschs;
el seu tronch dona mólt
bona fusta y de la seua
escorxa se' n treu la tre-
mentina. Abeto, picea,
pinabete.
ABEURADOR. m. El
qui abeura. Abrevador.
II Pica o lloch ont se
abeura el bestiar. Abre-
vadero. II Paratge ont
hi van a beure'ls aucells
de camp. Bebedero. íi
Utensili de terrisa o de
vidre ont s' hi posa aigua pera que hi beguin les galli-
nes, els colónis o'ls aucells de gabia. Bebedero.
ABEURALL. m. Pasta molt clara feta de segó o
trits que 's dona ais porchs o a les vaques y vadells.
ABEURAR. v. a. Donar beure al bestiar. Abrevar.
II Ant. REGAR. II Met. ant. IMBUIR. || Met. ant. Empa-
par, remullar.
ABEYA. f. tcr. Entom. y'ls seus derivats.
ABIAIXADAMENT. adv. m. Tallat obücüament o
al biaix. Sesgadamente.
ABIAIXAMENT. m. Acta y eíecte d ' abiaixar.
Sesgo.
ABIAIXAR. v. a. Tallar, partir a biaix, de través.
Abet
6
ABL
ABO
Sesgar. || Torcer, acomodar una cosa de través.
Sesgar.
TALLAR A BIAIX, expressió corresponenta a la caste-
llana cortar al sesgo.
ABIAIXAT, DA. adj. Lo que es tallat o posat al
biaix. Sesgado.
ABIELL (Gabriel). Biog. Arquitecte o mestre de
obres de les iglesies barcelonines de Santa María del
Pí, de Montsió o Monte Sión, de Sant Jaume y de la
del hospital de la Santa Creu, 1' any 1416
ABIÉTICH (Ácit). m. Quim. Ácit que s' extreu de
les trementines. Ácido abietínico.
ABIETINA. f. Reina neutre que goteixa deis abets
y cristallisa en formes de pirámides allargades; se
extreu de les trementines. Abietina, Abetinose.
ABILLAMENT. m. Ant. Accessori que contribueix
a hermosejar a una persona. Adorno.
ABILLAR. V. a. Ant. ADORNAR.
ABILLAT, DA. adj. Ant. ADORNAT.
ABIM. m. ABISME.
AB INTESTAT. Loe. Derivada del llatí, la qual se
usa com modo adverbial per significar: sens fer tes-
tanient. Ab intestato. II Proceiment judicial sobre
la herencia y adjudicació de bens del quí mort sens
testar. Ab intestato.
ABIO BAIX. Geog. Caseriu del dist. municipal de
Jijona, prov. d' Alacant.
ABÍS. m. Ant. ABIS.MS.
ABISAR. V. a. Ant. ABISMAR, ENFONSARSE.
ABISBAL. Geog. Caseriu del terme de Selva, Ma-
llorca.
ABISMAL, adj. Pertanyent al abisme. Abismal. |i
S' aplicava a quiscú deis claus que subjectaven el
ferro de la llansa al pal. Abismal.
ABISMAR. V. a. Llensat al abisme. || Abatre, con-
fondre. Abismar, abatir, confundir.
ABISMARSE, v. n. Precipitarse, caure en un abis-
me. Abismarse. || Entregarse completament a la con-
templació, al dolor o a algún pensament.
ABISMAT, DA. adj. Persona entregada a profun-
des meditacións. Abismado.
ABISME, m. Profunditat sens terme conegut.
Abismo.*|| Met. Infern. Abismo. | Precipici. Precipi-
cio, abismo. || adj. Met. Inméns, incomprensible.
Abismo.
ABITAMENT. m. Ant. y
ABITATGE. m. Ant. HABITACIÓ.
ABJECCIÓ f. Baixesa y vilesa. Abyección envi-
lecimiento.
ABJECTE. adj. Persona que ha comes una baixesa
o vilesa. Abyecto. |i Acte o cosa vil. Abyecto.
ABJURACIÓ. f. La acció y efecte de abjurar. Ab-
juración.
ABJURAR. V. n. Desdirse, retractarse solemnement
y per medí de jurament d' un erro o heretgía. Abju-
rar, protestar.
ABJURAR DE LEVi O DE VEEMENTI. fr. Abjurar aigú
r error contra la fe o bones costúms de que havía
estat notat ab Ileus o veements indicis. Abjurar de
levi ó de vehementi.
ABJURARSE, v. r. Ser abjurat o retractat com:
aquets erros dcuen abjurarse. Abjurarse.
ABLACIÓ. f. Med. Intermitencia de la febre. Abla-
ción. II Acció de tallar o d' extirpar un membre, o
part d' ell, del eos huma. Ablación.
ABLANIR. V. a Posar bla, tóu, flonjo. Ablandir,
mullir. II Met. Aplacar, assosegar. Ablandar, miti-
gar, templar, suavizar. i| Moure a compassió. Ablan-
dar, enternecer. || Entendrir, laxar, suavisar. Ablan-
dar, molificar. | Ant. ablanirse, 2.
LA TRAMONTANA LA MAR ABLANA. fr. Serveix pera
indicar que aquest vent sossega les aigües del mar.
ABLANIRSE. v. r. Estovarse, posarse bla. Ablan-
darse, emblandecerse. || Suavisarse '1 rigor del
temps. Ablandar, ablandarse, abrir, ceder, tem-
plarse, ti Posarse alguna cosa tendrá o blana ab la
rosada. Lentecerse relentecerse.
ABLANIT, DA. adj. Ablandado
ABLASMAR. v. a. Ant. VITUPERAR.
ABLASMAT, DA. p. p. VITUPERAT,
ABLATIU. m. Gram. Sisé cas de la declinació.
Ablativo. II — absolut. Gram. L' ablatiu que no es re-
git, ni regeix. Ablativo absoluto.
ABLAVIRSE. v. r. Tornarse blava una cosa. Azu-
larse, azulearse, volverse azul.
ABLUCIÓ. f. Lavatori. Ablución. || Purificació per
medí del aygua. Ablución. |i Cerimonia de purificar
el cálser y de rentarse 'Is dits el capellá després de
consumir. Ablución. || L' aigua y '1 vi que serveix
pera aquesta cerimonia. Ablución.
ABNEGACIÓ. f. Expontani y complert sacrifici
que fa 1' home de la seva voluntat, deis seus gustos
o de la seua vida en servey de Déu o del proisme.
Abnegación.
ABNEGAR, v. a. Renunciar voluntariament ais seus
desijos o aficions. Abnegar.
ABOBAMENT. m. Ant. FATUiTAT. || Acció y efecte
de abobar o d' abobarse. Abobamiento, estupidez,
tontera.
ABOBAR. V. a. Ant. Fer tornar bobo, entorpir, tur-
bar r enteniment a algú. Abobar, entorpecer, en-
tontecer.
ABOBARSE, v. a. Ant. Entontirse, tornarse xim-
ple. Abobarse.
ABOBAT, DA. adj. Se diu del qué sembla ximple
o '1 fá. Abobado. || adj. embadalit.
ABOCADOR, A. m. y f. El qui aboca. Envasador,
vertedor il El lloch ont s' aboca. Vertedero. || inCli-
NACIÓ.
ABOCAMENT. m. La acció y efecte de abocar.
Abocamiento, evacuación.
ABOCAR. V. a. Ajuntar dues eines, boca a boca
per buidar lo d' una al altre. Embrocar, trasegar. ||
Buidar alguna cosa posant cap per avall lo que la
conté, com el vi de 1' ampolla, la vianda de 1' olla.
Echar, vaciar. || Donar mólt. Verter, echar. || Fér
caure boca a térra. Echar de bruces, de hocicos. ||
Trabucar, girar boca a térra alguna cosa, cóm el vas
al escudeller. Poner boca abajo. |1 Reclamar el tri-
bunal superior algúns autes comensats a 1' inferior.
Avocar, abocar. || Acostar alguna cosa al paratge
ont ha de obrar, y axí 's diu: abocar la artillería, la
tropa, etc. Abocar. i| Gastar mólts diners ab el fí de
conseguir alguna cosa. Verter, derramar.
ABOCARSE. V. r. Indicar la part superior del eos.
Abalanzarse. II Amotinarse, acudir de cóp molta gent
a alguna part. Agolparse. || Ant. acometre.
ABOCAT, DA. adj. Vaciado, echado. || Boca a
térra. Echado de bruces. II Capgirat. Trabucado.
ABOCELLAR. v. a. Arquit. Donar la forma de bo-
cell. Abocelar. || Fér Bocells. Bocelar.
ABOCINAR. V. a. Arquit. Fér un arch abocinat.
Abocinar. || Donar a una cosa la forma de bocina.
Abocinar.
ABOCINAT, DA. adj. Arquit. Se diu del arch que
per un costat té un radi mes gran que per 1' altre.
Abocinado.
ABOFETEJAR. v. a. y els seus derivats. BOFE-
TEJAR.
ABOFIAR. v. a. y els seus derivats. embutllofar.
ABOLICIÓ. f. La acció y efecte de abolir. Aboli-
ción, abrogación, derogación, revocación.
ABOLICIONISME. m. Sistema deis que volen su-
primir del tot la esclavitut. Abolicionismo.
ABO
ABO
ABOLICIONISTA, s. Nom que principalment se
dona entre 'Is aniericans ais partidaris de la completa
abolició de la esclavitut deis negres. Abolicionista.
ABOLIR. V. a. Anular, invalidar alguna llei, or-
dre, privilegi, us, etc. Abolir, derogar, abrogar.
ABOLIT, DA. adj. Cosa derogada, que ha perdut
ja tota forsa legal o usual. Anulado, desusado.
ABOLORI. ni. Ant. Gen. Abolengo, ascendencia,
linaje
ABOMINABLE, adj. Digne del mes gran aborri-
ment. Abominable, execrable, detestable.
ABOMINABLEMENT. adv. m. Ab abominació.
Abominablemente.
ABOMINACIÓ. f. La acció y efecte de abominar-
Abominación, execración. || Cosa abominable. Abo-
minación.
ABOMINAR. V. a. Condemnar, nialeir, tlndre gran
aborriment a persones o coses que son molt dolen-
tes o perjudicials. Abominar, detestar, execrar. ||
AFEAR, 2.
ABOMINAT, DA. p. p. Abominado.
ABONADOR, A. ni. y f. El qui abona a un altre o
fa fiansa per ell. Abonador.
ABONAMENT. m. ABONO.
ABONANSAR. v. n. y
ABONANSARSE. v. r. Serenarse '1 temps, abla-
nirse la tempestat. Abonanzar, abonanzarse, des-
pejarse el cielo; calmar el tiempo; templarse; mi-
tigarse, echarse, adormecerse, abrir el tiempo.
ABONANSAT, DA. adj. Temps abonansat, mar
abonansada. Calmado, tranquilo.
ABONAR. V. a. Acreditar o calificer de bo. Abo-
nar. II AFIRMAR, 2. II Fer fiansa. Abonar, afianzar. ||
Entre comerciants adnietre en compte alguna partida,
assentantla al llibre de comptes corrents. Abonar.
ABONARÉ, m. Document o resguart per medi del
qual s' assegura '1 pago d' una cantitat. Abonaré.
ABONARSE, v. r. Adelantar una cantitat pera tin-
dre dret a alguna diversió o a rebre algún servey,
com abonarse a un teatre, a una fonda, a un diari, et-
cétera. II Abonarse. ¡1 Ant. Dit del temps. Abonan-
zarse.
ALTRE vindrA QUE M' ABONARÁ. Ref. Adverte X que
moltes coses se teñen per nióit dolentes fins que se 'n
experimenten altres de pitjors. Malo vendrá que bueno
me hará
ABONAT, DA. p. p. Abonado. || adj. Testimoni
apte. Abonado. || Home de qui 's pot fiar per son ca-
bal y crédit. Abonado. || Subjecte subscrlt a obres pe-
riódiques o qu' ha pagat alguna cantitat adelantada
pera concorre a alguna diversió pública, o disfrutar
d' alguna comoditat. Abonado.
ABONDONAR. v. a. fer. Fer nialbé de mala ma-
nera y expressament qualsevol mena de conreu. Des-
trozar un sembrado ó plantío.
ABONO, m. La acció y efecte de abonar y abo-
narse. Abono, abonamiento. || Admíssió y assento de
partides a compte, y també '1 rebut de dites partides.
Abono. II Document que justifica la conducta d' algú.
Abono, certificación. 11 El paper en que consta ha-
verse cobrat alguna cosa Recibo, abono, || Respon-
sabilitat, fiansa. Abono, fianza. || El dret o rebut de
la cantitat anticipada del qui s' abona pera alguna
diversió pública. Abono.
ABONYEGADURA. f. Bony produit per un cop en
les pesses de metall. Abolladura. || El bony fet en les
meteixes pesses per adorno. Abolladura.
ABONYEGAR. v. a. Malnietre les pesses de metall
féntleshi bonys. Abollar. || Estanipir, ferlos per ador-
no. Abollar, abollonar. || Fer bonys al cap d' algú.
Hacer chichones.
ABONYEGARSE. v. r. Ferse algú bonys al cap.
Hacerse uno ó varios chichones. || Omplirse de
bonys alguna pe^a de metall, un barret, etc. Abo-
llarse.
ABONYEGAT, DA. adj. Pie de bonys, parlant de
coses de metall. Abollado. || Que té bonys al cap o a
qualsevulga altre part. Tener ó estar lleno de chi-
chones.
ABOQUILLAR, v. a. Posar boquilla a algún instru-
inent. Aboquillar. || Arqiiit. Xaflanar una cantonada.
Aboquillar. || Arquit. ABOCINAR.
ABORDABLE, adj. Lo que pot ésser abordat. Abor-
dable.
ABORDADOR, A. m. y f. El qui aborda. Abor-
dador. II El qui acomet ab inipetu. Agresor, arreme-
tedor.
ABORDAL', ABÓRDAL'S. Imperatiu del verb abordar,
que s' usa com a interjecció pera ahissar els gossos
contra alguna persona o contra alguna bestia. /C/z«-
cho! ¡zuzol
ABORDAR, v. n. Náut. Arrimarse una embarcació
a altra, bé sía per descuit o pera comunicarse amis-
tosament, o pera acometres. Abordar. |1 Arribar la
ñau a térra. Abordar. || v. a. Accmetre ab ímpetu. ||
Acometer. || Ahissar, incitar al gos pera que embes-
teixi. Azuzar. || Fam. Topar un cotxe o carro ab altre.
Abordar. || v. n. Met. Comensar, empendre. Abordar.
ABORDARSE, v. r. Embestirse dos gossos ahis-
sats. Azuzarse. i| Posarse dos barcos al abordatge.
Abordarse.
ABORDAT, DA. p. p. Abordado.
ABORDATGE. m. Náut. La acció de abordar.
Abordaje. || m. Met. Esfors, impuls violent de la exe-
cució d' alguna cosa. Abordo.
SALTAR AL ABORDATGE. fr. Náut. Saltar la gent de
la ñau abordadora demunt 1' abordada ab les armes
expresses pera aconietre y deféndres de 1' enemich.
Saltar al abordaje.
ABORÍGENS. adj. pl. Originaris del país en que
viuen, ja siguin pobles, persones, animáis o plantes,
per contraposició ais que hi han anat a habitar des-
prés. Aborígenes.
ABORNAR. v. a. Tcr. abordar || acometre.
ABORRASCARSE, v. r. Posarse boríascós el temps.
.Aborrascarse.
ABORREIXER. v. a. Ant. ABORRIR.
ABORRELLONARSE. v. r. ABORRALLONARSE.
ABORRERT, A. adj. Ter. ABORRIT.
ABORRALLONARSE. v. n. Parlant del cel: cu-
brirse de nuvolets blanchs en forma de borrallons de
neu. Aborregarse.
ABORRALLONAT. adj. Parlant del cel. Aborre-
gado.
ABORRIBLE. adj. Detestable, digne d' aborriment.
Aborrecible.
ABORRICIÓ. f. ABORRIMENT.
ABORRIDAMENT. adv. m. Ab aborrició, ab fás-
tich o cansanci. Aborrecidamente.
ABORRIDOR, A. m. y f. El qui aborreix. Aborre-
cedor.
ABORRIMENT. m. Odi, mala voluntat. Odio, abo-
rrecimiento.
ABORRIR. V. a. Teñir odi, aversió. Aborrecer,
odiar, detestar.
FER ABORRIR L' OFlCl. fr. Met. fam. Desistir algú de
r obra comensada si 1' hi van esbrinant, y aixís 's dia:
Encara 'm farán aborrir V ofici. Aborrecer los huevos.
ABORRIT, DA. adj. Aborrecido, detestado. i| adj.
MENYSPREUAT.
ABORT. m. QASTAMENT.
ABORTAMENT. m. GASTAMENT.
ABORTAR. V. a. Gastarse, malparir. Malparir, y
abortar; se díu particularment de les besties. II Met.
8
ABR
ABR
Se diu de tot alió que 's malogra, per qualsevol mo-
tiu. Abortar.
FER ABORTAR, fr. Hacer abortar.
ABORTAT, DA. p. p. Abortado.
ABORTIU, VA. adj. Nat fora de temps. Abortivo,
y abortón s' aplica al animal quadrüpeu. ll El qui té
virtut pera fer abortar. Abortivo.
ABOSSARSE. v. r. Ter. y 'Is seus derivats. EMBUS-
SARSE.
ABRA. f. Aiitiga moneda de Polonia; era de plata y
valía 18 céntinis de franch. Abra. || Estret de mar.
Abra.
ABRACADABRA, m. Nom, segons Seldes, d' un
fdol de Siria Abracadabra. 1| Páranla cabalística
que, escrita en onze ratlles, supriniint una Metra en
cada una de elles, formava un triangle. Se portava
escrita ja en una cinta, ja en un paper, ja en la nie-
teixa pell, al entorn del coll y se li atribulen certes
virtuts curatives. Abracadabra.
ABRACÁLEU. m. Aslrom. Segon estel de la conste-
lado CASTOR Y PÓLUX. Abracáleo.
ABRÁ?, ni. ABRACADA.
ABRAQABLE. adj. Que 's pot abracar. Abrazable.
ABRACADA, f. Acció y efecte de abragar. Abra-
zo. II Bragat, lo que 's pot encloure ab els dos bracos
units. Brazado.
FERSE LA DARRERA ABRACADA. Despedirse. Darse
el último abrazo.
ABRAQADASSA. f. aum. Abracada forta que 's
fa bruscament o per burla. Abrazazo, abrazóte.
ABRACADERA, f. L'anella o pessa de fusta o de
inetall que subjecta una cosa ab un'altra. Abrazade-
ra. 11 f. Cordó, cinta, planxeta de metall o qualsevol
altre adorno pera subjectar les cortines de pabelló.
Abrazadera.
ABRAQADETA. f. Dim. d' abracada. Abracijo.
ABRA^ADÍSSIM. adj. superl. Abragat ab excés,
Abrasadisimo.
ABRASADOR. A. m. y f. El quí abraga. Abraza-
dor.
ABRASADORA, f. Abra?adeta carinyosa. Abra-
zadita.
ABRAQAMENT. m. Ant. La acció y efecte de
abragar. Abrazamiento, abrazo.
ABRAQAR. v. a. Estrenye ab els bragos. Abra-
zar. II Met. Rodejar, cenyir. Abrazar. || Seguir un
coiisell, opinió o partit. Abrazar. || Contenir, en-
cloure. Abrazar, abarcar. || Empendre, encarregarse,
y en aquest sentit se diu: abragar un negoci, una em-
presa. Abrazar.
QUI MÓLT ABRAgA POCH ESTRENY. Ref. Significa
que'l qui emprén niólts negocis a un meteix temps,
comuntment no pot desempenyarlos bé. Quien mucho
abarca poco aprieta. || En cátala també 's diu, com-
pletant el sentit: QUI MÓLT ABRAgA Y POCH ESTRENY,
ES SENYAL DE MÓLT iento.
ABRUTIR. V. a. Fer perdre la rahó a algú, tornar-
lo bestia. Embrutecer.
ABRUTIRSE. v. r. Tornarse bestia o semblant a
les besties. Embrutecerse.
ABRUTIT, DA, adj. Home esquerp o d' instins
bestials. Abrutado, embrutecido.
ABSCENSIA. s. f. Ant. Ab tots els seus derivats.
AUSEwgiA.
ABSCÉS. m. Med. Bony format per 1' acumulació
de materia en els teixits orgánichs. Absceso.
FERSE UN ABSCÉS. f. Hacerse un absceso.
TINDRE UN ABSCÉS. f. Tener, padecer un absceso.
ABSCÍS, A. adj. Blas. Calificatiu aplicat a la banda
o la faixa d' un escut quan son retallades, recuUides
o reduhides. Absciso.
ABSCISA, f. Geom. Una de les coordenades de la
que dependeix el valor de les altres. Abscisa. || Cada
una de les parts en que s' divideix una ratlia recta
pera alsarhi les ordenadas que han de determinar la
direcció de una curva. Abscisa.
ABSCISIÓ. f. Geom. Separació del eix. Abscisión.
II Ret. Apócope, interrupció, reticencia. I| Fractura. |1
Abreviació d' una lletra o silaba, com: JEP per JOSEPH.
11 DE LA LLENGUA. Tallarla. Abscisión de la lengua. \]
— DE LA VEU. Pérdrela. Abscisión de la voz.
ABSENTA, f. Líquit extret del donzell másele, que
s' acostuma pendre com aperitiu avans de menjar.
Ajenjo.
ABSIDAL. Lo qu' es o pertany al absis. Absidal.
ABSIDAT, DA. adj. Lo que té forma de absis. Ab-
sidado.
ÁBSIDE, f. ABSIS.
ABSIDIOLA. Arquit. Absis lateral, en la meteixa
direcció que la principal, pero mes petita. Absi-
diola.
ABSINTAT. m. Qutm. Sal produída per 1' ácit ab-
sintich, que 's treu de les fulles seques del herba don-
zell, combinat ab una base salicable. Absintato.
ABSÍNTICH, CA. adj. Qu' es o participa de les
qualitats de la planta donzell. Absíntico. |j Califi-
catiu d' un ácít que 's troba en la meteixa planta
donzell.
ABSINTINA. f. Substancia o principi que comuni-
ca r amargor a 1' herba donzell. Absintina.
ABSINTITA. f. Vi en que s' hi ha posat donzell en
infusió. Abslntita.
ABSIS. f. Arquit. Paret semicercolar coronada per
una volta en forma de quart d' esfera que tanca 1' fons
d' algunes iglesias y en quin interior hi ha I' altar
major y 1' presbiteri. Ábside.
ABSOLDRE. v. a. Eximir de culpa o de pena. Ab-
solver, il Condonar, remetre 'Is pecats al acte de la
confessió. Absolver, remitir. || Alsar les censures o
excomunións. Absolver.jl For. Donar perlliure de tota
culpa al reu acusat de algún crím o delicte. Absolver.
ABSOLDRE AB CAUTELA, fr. For. ecl. Absoldre ab el
dupte de si algú ha incorregut o no en la excomunió.
Absolver con cautela.
ÉSSER FÁCIL EN ABSOLDRE. f . 7 indre la mdnega ampie.
ABSOLINA. f. Quim. Materia oliosa, groga y amar-
ganta que 's troba al sutge de les xemeneies. Abso-
lina.
ABSOLRE. v. a. ant. ABSOLDRE.
ABSOLT, A. p. p. Absuelto, remitido, perdonado-
ABSOLTA. f. Deprecació que separada del reso 's
diu pera 'Is difunts. Responso, responsorio. || El
aplech de capellans que van a la casa del difunt a
cantar una absolta. Procesión de eclesiásticos, que
van á la casa del difunto á cantar un responso, ji
Cada una de les parades que fa '1 clero, pera cantar
els responsos, quan se porta a enterrar un mort. Posa.
JA Ll POTS CANTAR LES ABSOLTES. fr. Es dIu quan
se dona a algú per mort o a quelcom per perdut del
tot. Dale por difunto, cuéntalo entre los muertos, écha-
le un galgo.
ABSOLUCIÓ. f. La acció y efecte de absoldre. Ab-
solución. II Oració que a cada nocturne diu en les
matines el qui oficia. Absolución. || —DE LA instan-
cia. La Ilibertat que donan al reu quan no hi ha mé-
rits pera condemnarlo. Absolución de la instancia. || —
GENERAL. Aplicació d' indulgencies y comunicació de
bones obres, que per privilegi donan certs días del
any algunes ordres religioses ais fldels que confessats
y contrits están presents en Uurs iglesias. Absolución
general. || — sacramental. La donada peí confassor
al penitent. Absolución sacramental.
ABSOLUT, A. adj. Independent, ab plena potestat.
Absoluto. II Sense límits, sensa restricció. Absoluto.
II Filos. Lo que no té relació ab res mes. Absoluto. ||
Gram. La part de la oració que no regeix ni es regi-
da. Absoluto. II Qui té '1 geni dominant. Absoluto,
imperioso.
ABSOLUTA, f. Proposidó dita en to de mestra.
Absoluta.
ABSOLUTAMENT. adv. m. Soberanament, sense
dependencia, ab pié domini. Absolutamente. || Ente-
rament, sense limitació. Absolutamente, enteramen-
te. II Genaralment, sense axcepció. Absolutamente. ||
Sense cap relació ab res. Absolutamente.
ABSOLUTISME. m. Polit. Sistema de gobern mo-
narquich en que 'Is poders llegislatiu y executiu re-
sideixen en unes soles mans. Absolutismo. || Despo-
tisme en la manera de far o manar les coses. Abso-
lutismo.
ABSOLUTISTA, s. Polit. Partidari del absolutis-
me o del gobern d' un sol. Absolutista.
ABSOLUTORI, A. adj. Lo que absol, com la sen-
tencia al reu. Absolutorio.
ABSORBENT. p. a. m. Lo que xucla. Absorbente.
ABS
ABU
11
ABSORBIR. V. a. Empasarse un líquit, xuclar ab
forsa. Absorber. || Atreure, embeure 'Is humors. Ab-
sorber.
ABSORBIT, DA. p. p. Absorbido.
ABSORCIÓ. ni. La acció y efecte de absorbir. Ab-
sorción.
ABSORT, A. adj. Capficat, suspens, admirat. Ab-
sorto, pasmado.
ABSORVRE. V. a. Ant. ABSORBIR.
ABSTENCIÓ. f. La acció de abstindres. || Acte per
el cual declara un jutge que no vol entendre d' una
causa perqué hi veu motiu de recusació. Abstención.
ABSTENCIÓ DE LLOCH. For. Mida d' alta política
que s' usa pera sustraure al ofés de les violencies del
ofensor y a la societat del perill que tindria que te-
mer de la presencia de certs malfactors.
ABSTENIRSE. v. r, ABSTINDRES.
ABSTERGENT. p. a. Lo que neteja y purifica.
Abstergente.
ABSTERGIR. v. a. Fís y Med. Netejar, aixugar.
Absterger.
ABSTERSIÓ. f. Fís. y Méd. Purificació. Abster-
sión.
ABSTERSIU, VA. adj. Med. Lo que té virtut de
abstergir, Abstersivo, detersivo, abstergente.
ABSTINDRES. v. r. Privarse d' alguna cosa. Abs-
tenerse, contenerse, refrenarse, mortificarse, re-
frenar las pasiones.
ABSTINENSA. f. Moderado en 1' us d' alguna
cosa. Abstinencia. || Virtut moral en la moderado
del menjar y beure. Abstinencia. || Dieta. Abstinen-
cia, dieta. II Día en que per precepte de la Iglesia no
's pot menjar carn. Abstinencia.
ABSTINENT. adj. El qui s' absté o priva d' alguna
cosa. Abstinente. Il Moderat en els apetits y particu-
larment en el de menjar y beure. Abstinente.
ABSTINGUT, DA. p. p. Abstenido.
ABSTRACCIÓ. f. La consideració d' aigun atribut,
propietat o forma, separadament del subjecte. Abs-
^tracción. || Retiro del tráete y comunicado. Abs-
tracción.
ABSTRACTAMENT. adv. m. En abstráete. Abs-
tractivamente.
ABSTRACTE. adj. Lo que representa la qualitat de
un ésser sense tindre'hi cap relació. Abstracto.
CIENCIES ABSTRACTES. Ciencies sublims, molt me-
tafísiques. Ciencias abstractas.
EN ABSTRACTE. m. adv. Sense concretarse a un ob-
jecte determinat. En abstracto.
IDEA ABSTRACTA. FU. Idea simple, aislada, que dona
origen a la consideració d' un modo, d' una qualitat,
d' una circunstancia ab independencia complerta de
la substancia en que 's troba o de la qual forma part.
Idea abstracta.
NÚMERO ABSTRACTE. Arit. El que expressa un con-
junt d' unitats independentes del objecte: 2 es abs-
tráete, pero no 2 horas, que aquést es concret. Nú-
mero abstracto,
ÉSSERS ABSTRACTES. FU. Aquells quc no teñen exis-
tencia real y que tan sois existeixen en la nostra ima-
ginació. Seres ó entes abstractos.
ABSTRACTICI, CÍA. adj. Quím. Es diu del oli
essencial deis vegetáis aromátichs. Abstracticio.
ABSTRACTIU, VA. adj. Filos. Lo que abstreu.
Abstractivo.
ABSTRACTIVAMENT. adv. m. Ab o per abstrac-
ció. Abstractivamente
ABSTRERSE. v. r. Ant. ABSTREURES.
ABSTRET, A. p. p. fr. Abstracto, abstraído. il Lo
que significa la forma ab exclusió de la materia Abs-
tracto. II Retirat del tráete y comunicació. Abstraído.
ABSTREURE. v. a. «.onsidjrar els atributs sepa-
radament de la materia. Abstraer. || Filos. Conside-
rar una propietat o atribut d' una cosa sense aten-
dren d' altres proples del meteix de que 's tracta,
com quan en un eos solsament se considera la exten-
sló o la blancura, etc. Abstraer.
ABSTREURES. v. r. Enagenarse deis objectes sen-
sibles entregantse a la contemplado deis intelectuals.
Abstraerse, enagenarse. || Eximirse, excusarse, des-
entendres d' alguna cosa. Eximirse, excusarse.
ABSTRÚS, A. adj. Ocult, difícil d' entendres.
Abstruso, recóndito.
ABSTRUSAMENT. adv. m. Ocultamente.
ABSURDAMENT. adv. m. Contra rahó. Absurda-
mente, disparatadamente.
ABSURDE. m. Tontería, despropósit, impertinen-
cia, ridiculesa. Absurdo.
ABSURDÍSSIIVI, A. adj. sup. Absurdísimo.
ABSURDITAT. 1. Ant. TONTADA.
ABSURDO, DA. adj. Contrari u oposat a la ratió, o
a les lleys de la filosofía. Absurdo.
ABTESA. f. Ant. APTITUT
ABU. n. Veu árabe significativa de pare, qu' en-
tra al comensament de mólts noms propis, també
alarbs.
ABUFETEJAR. v. a. Ant. y 'Is seus deriváis. BO-
FETEJAR.
ABUGOT. m. Entom. BURINOT, 1, 2. || m. Joch entre
tres subjectes, hu deis quals, posat en mitj, ab les
mans juntes devant la boca, fa un remor semblant al
del burinot, y eiitretenint aixís ais altres dos, pro-
cura donarlos bofetades y evitar les d' ells. Abejón.
ABUHIR. V. n. Ant. ABUNDOR. || SOBREIXIR.
ABUIXIR. V. a. Ter. y 'Is seus deriváis. Abornar,
atiar Ms gossos contra algú. Azuzar. || Met. Incitar a
dúes o mes persones pera que 's barallin entre elles.
Azuzar.
ABUJOT. m. Entom. BURiNOT, 1, 2.
ABULENSE. adj. Natural o habitant d' Ávila, ciu-
tat d' Espanya. Abulense. || Calificatiu o epítet de
don Alonso Tostado de Madrigal, bisbe d' Ávila.
ABULOIVIRÍ. s. m. Mena de vultor al que 'is orien-
táis atribüeixen la virtut de viure cent anys. Abu-
lomrí.
ABULTADAMENT. adv. m. Ab exagerado, a bul-
lo. Abultadamente.
ABULTADOR, A. m. y f. Qui abulta o lo que abul-
ta. Abultador.
ABULTAMENT. m. La acció de abultar. Abulta-
miento.
ABULTAR. V. n. Fer o tindre bulto. Abultar. ||
V. a. Aumentar el bulto d' alguna cosa. (| Met. Exage-
rar. Abultar, exagerar, decantar, ponderar.
ABULTAT, DA, p. p. Abultado, || adj. Cosa de
gran bulto. Abultado.
ABUND. n. p. Abundio.
ABUNDAMENT. m. Sois s' usa ab la expressió ad-
verbial, a major abundament, que equival: ademen. A
mayor abundamiento. || Ant. Abundancia.
ABUNDANCIA, f. Gran quantitat. Abundancia,
copia. II En la oratoria. Abundancia, facundia,
afluencia.
A MAJOR ABUNDANCIA, m. adv. A MAJOR ABUNDA-
MENT.
DE LA ABUNDANCIA DEL COR PARLA LA BOCA. Loc.
Aanifesta que comúnment se parla mólt d' alió de
qu' está mólt penetrat I' ánim. De la abundancia del
corazón habla ¡a boca. Se va la boca á donde está el
corazón.
L' ABUNDANCIA MATA LA FAM. Ref. Denota que '1
tindre mólt d' una cosa fa que no 'n fem cas o que la
mirem ab indiferencia. La abundancia quita el ham-
bre.
12
ACÁ
ACÁ
ABUNDANT. p. a. Alió de que n' Iii ha mólt.
Abundante. || adj. Copiós. Abundante, copioso,
abundoso, rico. || Fértil. Abundante, fértil || MAONí-
FiCH, 3. II adj. Entre cassadors, el punt ont hi ha mol-
ía cassa. Achaquiento. || Med, Se diu del Iloch del
eos ont hí fan cap niolls humors. Confluente.
ABUNDANTÍSSIM, A. adj. Abundantísimo.
ABUNDANTMENT. adv. ni. A dojo, ab abundan-
cia. Abundantemente, abundadamente, y ant, abon-
do. II Espléndidanient. Abundantemente, espléndi-
damente, magníficamente.
ABUNDAR. V. n. Haverhi abundancia. Abundar. I|
Ésser fértil. Abundar.
ABUNDÓ, f. Copia, gran cantitat, abundancia de
alguna cosa. Abundancia. |i Baratura, poch preu.
Baratura.
AB ABUNDÓ, expr. adv., que equival a dir: ab abun-
dancia. Abundamiento.
PER L' ASCENCIÓ, CIRERETA AB ABUNDÓ. Ref. Pot la
Ascensión, cerezas á montón.
ABUNDOR. f. ABUNDANCIA.
ABUNDÓS, A. adj. Ant. ABUNDANT.
ABUNDOSAMENT. adv. m. Ant. ABUNDANTMENT.
ABUNDOSÍSSIM, A. adj. sup. Mólt abundant.
Abundosísimo.
ABUNDOSÍSSIMAMENT. adv. m. Ab gran abun-
dor. Abundosísimamente.
ABURELLAR. v. a. Donar a una cosa el color del
panyo burell. Aburelar.
ABUREI.LARSE. v. r. Tornarse del color del panyo
burell. Aburelarse.
ABURELLAT, DA. adj. De color de burell. Abu-
relado.
ABÚS. ni. Mal us. Abuso.
ABUSAR. V. n. Fer mal us. Abusar.
ABUSAT, DA. p. p. Abusado.
ABUSIÓ. f. ABÚS. II f. Ret. Mena de metáfora que
consisteix en abusar d' un ternie, com: anar a cavall
d' una escombra. Abusión. || Ant. Superstició, augu-
r¡. Agüero, superstición.
ABUSIU, VA. adj. A ló que 's fa per abüs o contra
lley. Abusivo.
ABUSIVAMENT. adv. ni. Ab abíis. Abusivamente.
ABUTIFARRAR. v. a. Fer qu' una cosa tingui o
prengui la forma d' una butifarra. Abotargar.
ABUTIFARRARSE. v. r. Posarse com una butifa-
rra. Abotagado, abotargado, hinchado.
ABUTOR. m. Ornit. Aucell d' un peu d' alt, de co-
lor cendrós fosch ab clapes blanques: té les cames y
la part Inferior del cap verdes y '1 coll molt llarcli y
dret. Ave toro.
ABUTXACAMENT. m. Acte y efecte de abutxacar.
Abolsamiento. || L' efecte de posar la tela o roba de
un vestit de modo que fassi bosses. Abollar.
ABUTXACAR. v. a. Fer bosses. Abolsar. || Fer
bosses o arrugues a la roba deis vestits. Abolsar
afollar.
ABUYRA. f. Ant. Mal pressagi. Mal agüero.
ABUYRAR. V. n. Ant. Abundar. || SOBREIXIR,
ABVACUACIÓ. f. Med. Evacuació excessiva. Ab-
vacuación.
ABZIACH, GA. adj. Ant. Funest. Aciago, infausto,
funesto.
ACÁ. f. Cavall de poca alsada. Jaca.
NO HI HA TAL ACÁ. fr. Se sol dir pera negar que si-
guí cert lo qne algú assegura. No fjay tales carneros.
ACABADA, f. L' efecte de acabar. Acabamiento.
ACABADAMENT. adv. m. D' una manera acabada.
Acabadamente.
ACABADOR, A. ni. y f. Qui acaba o conclou.
Acabador.
ACABALADOT, A. adj. Fam. Mólt o prou acaba-
lat. Acaudaladote.
ACABALAR, v. a. Ant. Acaudalar. || Ant. Igualar.
ACABALAT, DA. p. p. ACAUDALAT. || adj. Acau-
dalado, rico, opulento.
ACABALLES. f. pl. ACABADAMENT, DERRERÍES.
ACABALLERAT, DA. adj. Lo que sembla ésser de
cavaller, com costums, maneres, etc. Acaballerado.
ACABAMENT. m. Fi, conclusió, terme. Acaba-
miento, fin. II Extrém. Remate, extremo.
ACABAR, v. a. Concloure, fer arribar alguna cosa
a la seua fi o terme. Acabar, finalizar, terminar,
concluir. || Donar la darrera má. Acabar, perfeccio-
nar, dar la última mano. || Met. Lograr alió que 's
pretén. Conseguir, lograr, alcanzar. || Consumir, gas-
tar del tot alguna cosa, com el vi de la bota, etc.
Acabar, apurar, consumir. || Angustiar, apurar,
consumir. Acabar, matar. |1 Arruinar del tot. Aca-
bar, aniquilar, exterminar, extinguir, extirpar. ||
Treure utilitat o profit d' alguna cosa. S' usa ab in-
terrogado o negació, com: ¿qué 'n acabarás de ven-
jarte? o no 'n acabarás res. Sacar, tener, lograr. ||
V. n. Terminar una cosa en tal o qual figura, com: la
espasa acaba en punta. Acabar, rematar, terminar.
II MORIR. II Ab la preposició de és auxiliar, y denota
haver fet poch avans alió qué expressa, com: ara aca-
bo de diñar. Acabar.
ACABAR AB ALGÚ, fr. Matarlo, y aixís 's diu: T Espa-
nya acaba ab els dos Scipions. Acabar.
ACABAR D' UNA VEGADA. Expr. fam. Manifesta 1' en-
fado que causa la tardansa d' algú en fer o dir algu-
na cosa. Acaba ya, acabemos.
HOME VALENT Y BOTA DE BON VI, AVIAT S' ACABAN.
Ref, Denota lo mólt exposats qu' están a la mort els
que 's barallen tot sovint y s' arrisquen ais perills.
Los valientes y el buen vino presto acaban.
N' HEM ACABAT D' ElxiR. Expr. fam. Denota la satis-
fácelo d' haver lograt 1' intent en cosa de llarga du-
rada. Acabáramos o acabáramos con ello.
PER ACABAR D' UNA VEGADA. Expr. fam. Pera dir en
resum o ab poques paraules. Para acabar, o decirlo de
una vez.
ÉSSER COSA DE MAV ACABAR, fr. Ésser cosa de molt
temps o duració. Ser cosa de nunca acabar.
SIGUIN ACABADES LES RAHONS. fr. Fam. Que s' usa
pera acabar alguna disputa. Acabados son cuentos.
ACABARSE, v. r. Desapareixe del tot, aniquilarse.
Acabarse, acabar. || Rematarse. Acabarse, concluir-
se. II Defallir, anar faltant les for9es. Acabarse, aca-
bar, desfallecer. || morir. II matarse.
ACABAT, DA. p. p. Acabado. || adj. Perfet, con-
sumat. Acabado. || Vell, destruit. Acabado. || Mort.
Muerto.
ESTAR MOLT ACABAT. Exp. Molt vell, flach, sense
forjes. Estar muy acabado, muy decaído.
ACABRONAT, DA. adj. Ant. Semblanl al boch o
cabro, per anar ab el cap alt. Acabronado.
ACABUSSAR. v. a. cabussar.
ACACALÍS. m. Bot. Certa mata d' Egiple, quines
llevors s' usen a Constantinopla pera curar les oftal-
míes. Acacalis.
ACAQAR. v. a. ACASSAR.
ACACIÁNS. m. pl. Heretges arriáns del sigle V, dei-
xebles de Acacio. Acacianos.
ACADAR. V. a. Ant. y 'Is seus deriváis. Aquietar.
ACADEMIA, f. Paratge deliciós d' un arrabal de
Atenas ont Plato y altres ensenyavan la filosofía.
Academia. Ii La secta de filosophs deixebles de Plato.
Academia. || Societat de literats o facultatius esta-
blerta ab autoritat pública pera adelantar les cien-
cies y les arts. Academia. || La acció de juntarse, y
Iloch ont teñen les juntes els académichs. Academia.
II Junta de professors pera exercitarse en llurs res-
peetives facultats. Academia. || Certamen en el qual
ACÁ
ACÁ
13
se distribueixen premis. Academia. || Entre pintors y
esculptors, la figura núa copiada del natural. Acade-
mia.
ACADÉMICAiVlENT. adv. m, Al estil de acade-
mia. Académicamente.
ACADÉMICH. m. Membre d' una academia. Acadé-
mico. II Filosoph que segueix 1' escola de Plato. Aca-
démico. II Lo qu' és propi de la Academia, com: dis-
curs acadéniich. Académico. || adj. Lo pertanyent a la
Academia. Académico.
ACADEMISAR. v. a. Pint. y Esculí. Pintar o es-
culpir alguna figura núa copiantla del natural. Aca-
demizar.
ACADENAR. v. a. Fer una cosa en forma de ca-
dena o donarli la forma d' aquesta. Acadenar.
ACADENAT, DA. adj. Que té forma de cadeneta.
Acadenillado.
ACADENILLAR. v. a. Donar la forma de cadeneta.
Acadenlllar.
ACAENA. f. Bot. Planta de la familia de les rosás-
ses, tribu de les sanguisárbees, perqué se li atribueix
la virtut d' aturar la sanch. Es propia d' América.
Acaena.
ACALAI. m. Ant. qulm. Proto-hidroclorat de sodi,
o siguí de sal comuna. Acalai.
ACALANCAR. v. a. Nüut. Picar un barco a una ca-
lanca pera Iliurarlo de certs vents. Meter una nave
en una cala pequeña.
ACALANCAT, DA. p. p. Nául. Se diu del barco
qu' és dins d' una calanca. Se aplica al barco que
está en una caleta.
ACALAR. V. a. Ant. BAIXAR, DEVALLAR. || Lugar,
unir, llassar. Prender, abrochar, atar.
ACALAT, DA. p. p. Ant. Prendido, abrochado,
atado.
ACALEFOLOGÍA. f. Zool. Historia natural deis ani-
máis dits acalefos. Acalefología.
ACALEFOLÓGICH, CA. adj. Zool. Pertanyent a la
acalefología. Acalefológico.
ACALEFS. m. pl. Zool. Mena de zoófíts coneguts
ab el nom vulgar de ortigues de mar, a causa de la
cuissó que ocasionen a les nians deis que Ms toquen;
s' aguanten demunt de 1' aygua, sía per la dilatació y
contracció de llur eos, com 1' acalefs senzíU, sía per
medí de 1' aygua continguda dins de petítes bufetes
que teñen en ell, com 1' acalefs hidrostátich. Aca-
lefos.
ACALICAL. adj. Bot. Nom qne 's dona ais estams
de les flors que surten del receptacle sense aderírse
al cál?er. Acalical.
ACALICELA. adj. Bot. ACALÍCULA.
ACALICINI, A. adj. Bot. Que no té cálfer, parlant
de les flors. Acalicino.
ACALÍCULA. adj. Bot. Calificatiu de la flor que no
té cál^er. Acalícula.
ACALIFA, f. Bot Nom d' un género de plantes, del
que se 'n coneixen unes 60 especies, pertanyent a la
familia de les enforbiácees; poden ésser arbres, mates
o herbes, y teñen la fulla molt semblant a la de la
ortiga comuna. Creix en les regions iiitertropicals de
América. Acalifa.
ACALÍFEA, A. adj. Semblant a la acalifa. Acali-
forme.
ACALIFORME. adj. Bot. ACALífeu.
ACALIPTE. m. Entom. Género de insectes coleóp-
ters. Acalipto.
ACALÍPTERS. m. pl. Entom. Insectes que 's crían
a l'ombrívol deis fossos y ais llochs humits. Acalíp-
teros.
ACALORADA, f. Efecte de haber anat peí sol al
istíu. Acaloramiento. || Incomodo gran. Acalora-
miento.
PENDRE UNA ACALORADA, f. Enfadarse ab excés. /n-
comodarse, mucho, sofocarse.
ACALORADAiVlENT. adv. m. D' un modo acalorat.
Acaloradamente. || Ab vivesa, ab afany, ab entus-
siasme, etc. Acaloradamente.
ACALORADÍSSIM. A. adj. sup. Mólt acalorat.
Acaloradísimo.
ACALORAiWENT. m. Efecte de pujarse la sanch al
cap. II Acaloramiento. || A/e/. Arrebatament d' algu-
na passió. Acaloramiento, arrebato. || La acció de
dit arrebatamsnt. Acaloramiento.
ACALORANSA. f. Ant. ACALORADA.
ACALORAR, v. a. Fer o donar calor. Acalorar. ||
Cansar, aclaparar per un excés de travall o d'exer-
sissi. Acalorar, encender, enardecer. || Met. Excitar,
donar pressa pera enllestir una feina. Acalorar, in-
citar, avivar, instar.
ACALORARSE, v. r. Encendres a causa de una
gran fatiga. Acalorarse. || Met. Enardírse en la con-
versado, disputa. Acalorarse, alterarse, enardecer-
se, reanimarse.
ACALORAT, DA. p. p. y adj. Mel. Excítat, enees
per alguna passió. Acalorado.
ACALLAR, v. a. Fer callar. Acallar. || Sossegar,
aquietar. Acallar.
ACAMINAR. v. n. Ant. ter. CAMINAR.
ACAMPANAR, v. a. Donar a una cosa la forma de
una campana. Acampanar.
ACAMPANARSE, v. r. Pendre la forma d' una cam-
pana. Acampanarse.
ACAMPANAT, DA. adj. Que té la forma d' una
campana. Acampanado. || Artill. Se díu de les pesses
d' artillería que 's van estrenyent cap al fons de la
recámara. Encampanado, acampanado.
ACAMPAR. V. n. Tindre un exércit en tendes de
campanya o al ras. Acampar. || Reunirse niolta gent
a camp ras y ferhí estada. Acampar.
ACAMPARSE, v. r. ACAMPAR. || Fam. CAAAPAR.
ACAMPAT, DA. p. p. Acampado.
ACAMPTÓSSOMO. adj. Fis. Calificatiu deis eos-
sos que no reflexan cap raig de llum encara que per
la séva opacitat y puliment estigan dotats de les pro-
pietats necessaries pera la reflexió. Acamptósomo.
ÁCANA, f. Bot. Arbre molt comú a 1' América del
Nort y mes particularment a Cuba; es molt frondós,
de fulles punxagudes y fruit semblant a la nespla; la
fusta es forta y compacta y s'usa molt en construc-
cions navals. Ácana.
ACANACIÓ. f. Mida, amidament per canes. Medi-
ción por canas. || Acció y efecte de acanar. S'aplíca
mes particularment a la niedició de terres. Medición.
ACANADOR, RA. s. Qui ácana. Medidor per canes.
Medidor. Nom donat vulgarment ais agrimensors.
Agrimensor.
ACANALAR, v. a. Fer solchs o rebaixar alguna
pessa en forma de canal. Acanalar. il Conduir o fer
passar alguna cosa per una canal o paratge estret.
Acanalar, encañar.
ACANALARSE, v. r. Formarse en una cosa solchs
o cañáis. Estriarse.
ACANALAT, DA. p. p. Acanalado, estriado. ||
adj. Lo que's doblega en forma de canal, com el bar-
ret. Acanalado. j| Lo que passa per una canal o pa-
ratge estret. Acanalado. || Dit del vent que passa
per un lloch estret- Encallejonado, estriat,
ACANAR, A. Amidar per canes. Medir por canas.
II Amidar la superficie de una térra o de un terme.
PARCELAR, fiacer la parcelación ó el catastro. || Quan
significa amidar per aunes se traduheix. Anear.
ACANAT, DA. p. p. Medido.
ACANDIMENT. m. DECANDIMENT.
ACANDIRSE. v. r. Debilitarse.
14
ACÁ
ACÁ
ACANEA. f.Ant. MACANEA.
ACANGE. m. Soldat turch sense paga y que sois
serveix peí pillatge y'l botí. Acange.
ACANI. m. Bot. Fruit de una sola llevor, quin pe-
ricarp está separat de la pell de aquell. Acanio.
ACANONAR. v. a. Conduir 1' aigua per canonada.
Arcaduzar.
ACANONARSE. v. r. Picarse per una canonada o
per canonades. Encañonarse.
ACANONAT, DA. adj. Que té canons o conductes
pera 1' aigua. Arcaduzado.
ACANTACIES. f. pl. Bot. Familia de plantes dico-
tiledónees de la classe de les coroliflores. Acantá-
ceas.
ACANTAPOSIS. f. Med. Deglució difícil. Acanta-
posis.
ACANTARÍ. m. Eniom.Nom d'un coleópter. Acan-
tarino.
ACANTE. m. ACANGE.
ACANTEES, f. pl. Bot. ACANTACIES.
ACANTES. f. pl. Opt. Figures que encara qué es-
tiguin brunyides no reflexan la llum. Acantas.
ACÁNTICA. f. Bot. Sava mólt amarganta quedes-
tila certa herba: Acántica.
ACÁNTICH, CA. adj. Zool. Calificatiu que 's dona
a certs peixos. Acántico.
ACANTICÓNITA. f. Min. Varietat bacilar del epi-
dot. Acanticónita.
ACÁNTIDES. m. pl. Entom. , Certs insectes. Acán-
tides.
ACÁNTIES. f. p].Eniom. Género d' insectes. Acan-
tjes.
ACANTILARSE, v. r. Náut. Arrimarse, acostarse o
tocar la ñau algún cantil. Acantilarse.
ACANTILLOS. m. pl. Entom. Género de insectes.
Acantinos.
ACANTINA, f. Entom. Género d' insectes dípters.
Acantina.
ACANTO
m.
Planta d' acanto
Arquit. Fulla ampie, retallada y es-
pinosa, de nirvis ben
marcats, que s' usa mólt
en adornos arquitectó-
nichs y especialment en
els capitells de 1' ordre
corinti. Acanto. || Bot.
HERBA CAÑERA.
ACANTABALO. f.
Cir. Instrument de ci-
rugía, tenalles que ser-
veixen pera extreure
de la gorja cossos es-
tranys. Acantábalo.
ACANTOCARP, A.
adj. Bot. Se diu de les
plantes quins fruits
son cuberts de pun-
xes o espines. Acan-
tocarpo.
Entom. Certs coleópters.
m. pl.
m. pl. Entom. Certs coleópters.
ACANTOCER,
Acantócero.
ACANTÓDERS.
Acantóderos.
ACANTODES. m. pl. Ictiol. Género de peixos fos-
sils. Acantodes.
ACANTODION. m. Bot. Género de plantes sense
punxes. Acantodíon.
ACANTÓFAG, A. adj. Que's nudreíx de carts.
Acantófago.
ACANTOFIS. m. Erpet. Reptils ofidiáns de la fami-
lia deis escorsons. Acantofls.
ACANTOIDES. f. pl. ACANTACIES.
ACANTOLOF. m. Entom. Cert insecte de la fam
lia deis coleópters. Acantólofo.
ACANTÓIVIER. m. Entom. Cert insecte de la fami-
lia deis tabanídichs. Acantómero.
ACANTONAMENT. m. Distribució de tropa en di-
ferents Uochs. Acantonamiento. || El siti ont está
acantonada la tropa. Acantonamiento.
ACANTONAR, v. a. Distribuir la tropa en diferents
paratges pera mes comoditat. Acantonar.
ACANTONARSE, v. r. Mil. Posarse de cantó la
tropa. Acantonarse.
ACANTONAT, DA. p. p. Acantonado.
ACANTÓNIX. m. Ictiol. Género de crustacis decá-
podos. Acantónix.
ACANTONOT. m. Ictiol. Género de crustacis antí-
podas. Acontónote, acantónoto.
ACÁNTOP. m. Entom. Género d' insectes. Acán-
tope.
ACANTÓPOD. m. Entom. Tribu d' insectes. Acan-
tópodo.
ACANTÓPOMS. m. Zool. Género de peixos osso-
sos del subordre deis torácichs. Acantópomes.
ACANTOPS. m. Ictiol. Un peix que té fiblons o
punxes prop deis ulls. Acantopso.
ACANTÓPSIDS. m. pl. Entom. Grupo d'insectes
ortópters. Acantópsidos.
ACANTOPSIS. m, pl. Zool. Género de peixos y
també género d'insectes. Acantopsis.
ACANTÓPTER. m. Entom. Género d' insectes co-
leópters. Acantóptero.
ACANTOPTERIGIENSES. m. pl. Ictiol. Ordre de
peixos, que's divldeix en 15 families. Acantopteri-
gienses.
ACANTOPTERIGIS. m. pl. Ictiol. Acantopteri-
gienses.
ACANTÓRAX. m. Entom. Género de coleópters.
Acantórax.
ACANTORIACH. m. Ornit. Génerode aucells. Acan-
toriaco. II Bot. Género de plantes. 1| pl. Zool. Cuchs
intestinals. Acantoriacos.
ACANTÓSCELE. m. Entom. Genero d'insectes co-
leópters. Acantóscele.
AC ANTÓSOM. m. Ictiol. Género de crustacis. Acan-
tósom.
ACANUTARSE. v. r. Enrotllarse les tulles o altres
objectes com un canut. Acanutillarse, encarrujarse.
ACANUTAT. DA. adj. Bot. S' aplica a les fuUes o
crostes que's caragolan. Acanutillado, encarrujado.
ACANYAMENT. m. L'acció y efecte de acanyar y
acanyarse. Encanijamiento.
ACANYAR. V. a. Enflaquir, emmalaltir a la criatu-
ra donantli llet dolenta o escassa. Encanijar. || Es-
canyar de fam. IWatar de hambre.
ACANYARSE. v. r. Posarse les criatures magres y
malaltes Encanijarse.
ACANYAT, DA. p. p. Encanijado.
ACAPARROSAR. v. a. Art. y Of. Donar a una
cosa '1 color o altra propietat de la caparrosa. Aca-
parrosar.
ACAPATTI. m. Bot. Planta de la Nova Granada
que produeix un pebre llarch de inferior qualitat.
Acapati.
ACÁPITE, m. dr. Mena de dret feudal que 's pa-
gava alsenyorperquiscun accident, ja fos la niort de
un vasall, ja la venda, cambi, etc., de mobles, eines
o altra cosa. Acápito.
ACAPONAT, DA. adj. Semblant al capó, y aixís's
diu: cara acaponada, la que té poca barba; veu aca-
ponada, la que tira a tiple. Acaponada.
ACAPTA. f. y 'Is seus deriváis. CAPTA.
ACÁ
ACÁ
15
ACAPTE. m. For. Escriptura en que s' ha fet la
investidura del feudo o enfiteusis. I! Cens que 's pres-
ta peí feudo o enfiteusis. Aparte.
ACAPUTXAT, DA. adj. Que sembla una caputxa
o 'n té la figura. Acapuchado.
ACAPUTXINAT, DA, adj. Que porta caputxa.
Acapuchlnado.
ACARADAMENT. m. For. La acció y efecte de
acarar. Careo.
ACARAMEL-LADAJVIENT. adv. in. A manera del
caramel-lo. Acarameladamente.
ACARAJVIEL-LADOR, A. s. Qui acaramel-la. Aca-
ramelador.
ACARAIVIEL-LADURA. f. Acció y efecte de aca-
ramel-lar, la qualitat propia del caramel-Io o de les
coses acaramelades. Acarameladura.
ACARAMEL-LA R. v. a. Donar al sucre el punt que
's diu de carainel-lo. Acaramelar.
ACARAMEL-LARSE. v. r. Reduirse a caramel-lo.
Acaramelarse. || Gelarse 'I aigua d' una font o d' un
saltant formant caramells. Helarse el agua formando
carámbanos.
ACARAMEL-LAT, DA. adj. Que té '1 punt de ca-
ramel-lo. Acaramelado. || El punt que 's dona al su-
cre fins a convertirlo en caramel-lo. Acaramelado.
ACARAR. V. a. Juntar dúes coses per veure si con-
frontan. Carear, confrontar, conferir, acarar. || For.
Carejar, confrontar unes persones ab altres quan hi
ha contradicció en llurs declaracións pera sapiguer
quina d'elles diu la veritat. Carear, acarar.
ACARARSE, v. r. Juntarse dúes o mes persones
pera tractar d' algún assumpte. Carear, avistarse,
conferirse.
ACARAT, DA. p. p. Acarado, confrontado.
ACARAUNA. m. Ictiol. Género de peixos. Acarauna.
ACARCANYARSE. v. r. Fam. Beure massa aigua.
Hartarse, encharcarse de agua.
ACARCANYAT. p. p. Tindre la boca plena d' ai-
gua sense poguer empassársela. Encharcado.
ACARDIA. f. Anat. Estat d' un feto que no té cor.
Acardia. || Falta de cor.
ACARDÍACH, CA, adj. Anat. Que no té cor. Acar-
díaco.
ACARtíJAMENT. m. Acció y efecte de acarejar.
Acareamlento.
ACAREJAR. V. a. Acarar. Carear, acarar.
ACARENAR. v. a. Aní. Cubrir, tapar. Cobijar.
ACARIA. f. Bot. Género de plantes herbacies.
Acaria.
ACARICIADOR, A. s. y adj. Que acaricia. Acaricia-
dor. II Amoxador, afalagador. Halagador, halagüeño.
ACARICIAMENT. m. Acció y efecte de acariciar,
amoxar o afalagar. Halago, caricia.
ACARICIAR. V. a. Fer caricies, tractar ab amor y
carinyo. Acariciar, halagar. || Enganyar ab caricies.
Afalagar.
ACARICIAT, DA. p. p. Acariciado.
ACARIGENOSIS. f. Mcd. iWalaltía produida per
les picadures de les paparres y d' altres insectes.
Acarijenosis.
ACÁRIT. m. Entom. Género de insectes coleópters.
Acárido.
ACARNÁN. m. Ict. Peix de mar, de la forma del
pagell, encara que blanch y d' escates argentados; té
'1 cap gros, el morro córb, la gorja estreta y les dents
menudes; la carn es mólt blanca y sabrosa, conté
móltes sais volátils y parts olioses. Diuen qu' es bo
pera purificar la sanch y excitar 1' orina, Acarnano.
II m. Bot. Cart bosquetá de flors ampies y grogues.
Acarnano. || m. pl. Els naturals o habitants de Acar-
nania Acámanos.
ACARNAR. m. Astron. Estrella de primer ordre; es
la darrcra de la constelado de Eridan. Acamar.
ACARNÉS, A. adj. Natural de Acarno, arrabal del
Ática. Acarnés.
MUSA ACARNESA. De mal gust, propia del Acarno.
Musa acarnesa.
ACARNISSARSE. v. r. Ant. encARNISSArse.
ACARONAR. v. a. Ter. Fer caricies ab les mans a
la cara d' algú. Acariciar.
ACARREJAR. v. a. Transportar, portar en carro.
Acarrear, transportar. || Ensentitfigurat, esser cau-
sa o niotiu de algún dany. Acarrear, atraer, oca-
sionar.
"ACARREJARSE. v. r. Haver sigut causa o motiu
d' alguna cosa. Acarrearse.
ACART. m. Zool. JVIuscle bivalvo. Acardo. || Se
aplica a les petxines o a llurs válvules quan no s' hi
troba vestigi de juntura, xarnera, etc. || També 's diu
del mónstre que no té cor, y per consegüent se pot
usar metafóricament, per cruel, inhuma, etc. ,
ACARTRONARSE. v. r. ENCARTRONARSE.
ACÁS. m. CASUALITAT. || Infortuni, accident impre-
vist. Acaso. II adv. m. Per casualitat. Acaso, casual-
mente. II Ab interrogado es: per ventura. Acaso, por
ventura.
PER SI ACÁS. m. adv. Por si acaso.
PER üN 81 ACÁS. m. adv. Si per casualitat, si per
acás, en tal cas. Por si acaso, si por acaso. || Per un
resguart o seguretat, per sí o per no. De todos modos,
para mayor seguridad.
ACASARAT. adj. Mólt desitjós de casarse. S' usa
ab el verb anar. Llevar el cura debajo del brazo.
ANAR ACASARAT. fr, Fam. Es diu de qui te moltes
ganes de casarse. Rabiar por casarse; llevar el cura
débalo del brazo,
ACASSAR. V. a. Ant. EMPAYTAR. || Atrapar, acon-
seguir. Alcanzar, conseguir, dar alcance.
ACASSAT. v, a. Ant. empaytat, || adj, Atrapat,
aconseguit. Alcanzado, conseguido.
ACASSIA. f. Bot. Arbre o mata de la familia de
les lleguminoses, ab punxes o
sense, de fusta forta, tulles
compostes , flors en forma de
poms penjant y fruit en figura
de baxoca. Algunes de ses es-
pecies destilan expontániament
la goma arábiga. Acacia. ||
Farm. Substancia medicinal as-
tringent que s' extreu del fruit
vert de la acassia d' Egipte y
també del aranyoner. Acacia.
II —BLANCA. Falsa acacia. || —
DE TRES PUNXES. Bot. Varietat
d' acassia que té les punxes
de tres en tres, en lloch de tín-
dreles a parells. Acacia de tres
espinas. || — ROSA. Bot. Acacia
rosa. II — TAPARERA. Varietat
d' acassia que té les flors sedoses. Acacia de flores
sedosas.
ACASTELLANARSE. v. r. Imitar ais castellans,
parlar com ells. Castellanizarse.
ACASTELLANAT, DA. adj. Qui procura imitar
ais castellans o n' es partidari. Acastellanado.
ACASTORAR. V. a. Donar a un teixit la suavitat
del castor. Acastorar.
ACASTORAT, DA. adj. Se diu d' alguns panyos
semblants a les pells del castor. Acastorado.
ACATABLE, adj. Lo que 's déu acatar o es digne
d' acatament. Acatable.
ACATALANARSE. v. r. Pendre les costums cata-
lanes o '1 modo de parlar d' ells. Catalanizarse.
ACATALANAT, DA. adj. Se diu de qui ha pres les
Brot d' acassia
IS
ACÁ
ACC
costums o 'I modo de parlar deis catalans. Acata-
lanado.
ACATALÉCTICA. f. FU. Secta antiga de filosophs
que duptavan de la certesa de tots els coneixements
humans. Acataléctica.
ACATALÉCTICH, CA. adj. Dit del vers fet ab totes
les regles de la métrica. Acataléctico.
ACATALÉCTICHS. m. pl. Sectaris que duptavan
de tot. Acatalécticos.
ACATALEPSIA. f. Med. Alteració de les facultáis
intelectuals, falta de coneixement y de memoria.
Acatalepsia. Ii acataléctica.
ACATALÉPTICH, CA. adj. Med. Lo que pertany a
r acatalepsia. Acataléptico. || m. Aquell que pa-
teix d' acatalepsia. Acataléptico. |1 FU. Sectari de
r acataléctica.
ACATAMENT. m. Respecte, reverencia. Acata-
miento, reverencia. || Ant. presencia.
ACATAPOSIS. f. Med. Dificultat mólt gran o im-
posibilitat complerta d' empassarse 'Is aliments. Aca-
taposis.
ACATAR. V. a. Admetre, acceptar, respectar una
liey o un' ordre. Acatar. || Mostrar respecte o vene-
ració a algú o a quelcom. Acatar.
ACATARRARSE, v. r. Agafar un catarro. Acata-
rrarse.
ACATARRAT. adj. Aquell que te un catarse.
Acatarrado.
ACATARSE, v. r. Ant. Adonarse, advertir. Ad-
vertir.
ACATARSIA. f. Patol. ACATARSIA.
ACATARSIS. f. Paiol. Nom que 's dona al diposit
de la porquería que 's fa al ventrell o ais intestíns o
la bruticia de les llagues o nafres. Acatarsis.
ACATASTAtICH, CA. adj. Med. Se diu d' una
malaltía quins síntomes varían d' una manera irre-
gular. Acatastático.
ACATAT, DA. p. p. de acatar. Acatado. || p. p. De
acatarse. Advertido.
ACATIES. m. Entom. Género de insectes lepldóp-
ters. Acatias.
ACATIFAR. V. a. ENCATIFAR.
ÁCATS. m. Entom. Especie de insecte epildpter
diurn. Acates.
ACAUDALAR, v. a. Juntar, aumentar cabal y ri-
queses. Acaudalar, atesorar, allegar, juntar, aco-
piar, amontonar. i| Metaf. Adquirir opinió, aplauso,
amistat. Acaudalar, adquirir, granjear, llevarse.
ACAUDALAT* DA. p. p. y adj. Que té mólt de
cabal. Acaudalado, adi-
nerado, rico, y ant. ha-
berado.
ACAULE, adj. Calí-
ficatiu de les plantes
que no teñen tronch.
Acaule.
ACAURE. V. n. Ant.
ESDEVENIR, SUCCEIR.
ACAVALLADURA. f.
Embull que 's fa a al-
guna troca quan els fils
s'encavallan. Acaballa-
dura.
ACAVALLAiWENT.
m. Acció de acavallar.
Acaballamiento.
ACAVALLAR. v. a. Acte carnal del cavall o del
ruch ab una euga o ab una somera. Acaballar.
ACAVALLAT, DA. adj. Semblant al cavall. Aca-
ballado.
ACAVALLERAR. v. a. Fer que algú 's porti com a
cavaller. Acaballerar.
Planta acaule
ACAVALLERARSE. v. r. Adquirir els modos o cos-
tums propis d' un cavaller. .Acaballerarse.
ACAVALLERAT, DA. adj. Qui 's porta com a ca-
valler. Acaballerado.
ACAYGUT, DA. p. p. D' ACAuRER. Acaecido.
ACCEDENT. p. a. y adj. Que accedeix. Accedente.
ACCEDIR V. n. Acceptar o admetre 1' opinió de
algú. Acceder, asentir, adherirse, conformarse, ir
con alguno. || Concedir. Conceder, otorgar, acceder.
ACCEDIT, DA. p. p. Accedido.
ACCELERACIÓ. f. La acció y efecte de acelerar.
Aceleración, celeridad, prontitud, aceleramiento.
ACCELERADAMENT. adv. m. D" un modo accele-
rat. Aceleradamente.
ACCELERADES. f. pl. Nom que 's donava a certes
galeres o carros grans de transport que anavan mes
depressa que les orJinaries. Aceleradas.
ACCELERADOR, A. m. y adj. Que acedera o causa
acceleració. Acelerador. II adj. Lo que té propietat
de accelerar els cossos. Acelerador, aceleratriz.
ACCELERADRIU. f. Fis. ACCELERATRiS.
ACCELERAR. v. a. Ferqu' una cosa succeeixi avans
del temps regular. Acelerar, precipitar, anticipar,
adelantar, li Guanyar temps en la execució d' alguna
cosa, feria ab promptitut. Acelerar, avivar, activar,
apresurar. || Donar ansia a algú pera fer alguna cosa.
Pl/'NXAR, 2.
ACCELERARSE. v. r. avansarse. Apresurarse.
ACCELERAT, DA. p. p. Acelerado.
ACCELERATIU, VA. adj. Lo que causa celeritat.
Acelerativo.
ACCELERATRIU. f. Fís. Se diu de la for^a que
obra sobre un móvil. Tots els cossos a igual distan-
cia de la térra teñen la meteíxa forga acceleratriva.
Aceleratriz.
ACCENT. m. Tó ab que 's pronuncia una sílaba.
Acento || Titila que 's posa demunt d' una vocal
pera senyalar si és breu o llarga. Acento. || El tó o
pronunciació propia de cada provincia. Acento. ||
Mus. La modulació de la veu. Acento. || Poét. L' eco.
Acento, eco. I! La veu y '1 meteix vers. Acento.
II — AGUT. Gram. El que puja d' esquerra a dreta, y
denota qu' és llarga la sílaba que M té, com café.
Acento agudo. || — CIRCUMFLEXE. El format d' un
accent agut y d' un altre grave units per dalt en
aquesta forma A. Acento circunflejo. S' usa poch. || —
GRAVE. El que 's forma al revés del agut, es a dir,
penjant de dreta a esquerra; denota que la sílaba so-
bre qne 's posa 's pronuncia fosca. Acento grave.
CARREGAR D' ACCENT. fr. Fam. Entretíndres en al-
guna cosa pera feria molt reparable. Recargar. || Re-
pendre severament. Cargar la mano.
ACCENTAR. v. a. Ant. ACCENTUAR.
ACCENTAT, DA. p. p. ACCENTUAT.
ACCENTUABLE. adj. Que 's pot o 's deu accen-
tuar. Acentuable.
ACCENTUACIÓ. f. L' us y colocacíó deis accents.
Acentuación.
ACCENTUADAMENT. adv. m. Ab els correspo-
nents accents. Acentuadamente.
ACCENTUAR. v. a. Usar d' accents. Acentuar. ||
Dir les páranles ab degut accent. Acentuar. || Carre-
gar la pronunciació d' alguna paraula o frase pera
que cridi 1' atenció. Acento.
ACCENTUAT, DA, p. p. Acentuado.
ACCEPCIÓ. El diferent significat o sentit que 's
dona a les frases o paraules. Acepción.
ACCEPCIÓ DE PERSONES, f. Acció y efecte d' afavo-
rir o simpatisar ab unes persones mes que ab les al-
tresper algún motiu o estimació particular y sense
tindre en compte llur niérit respectiu. Acepción, acep-
tación de personas.
ACC
ACC
17
ACCEPTABLE. adj. Lo que 's pot o 's déu accep-
tar. Aceptable.
ACCEPTABLEMENT, adv. ni. Ab acceptació.
Aceptablemente.
ACCEPTACIÓ. f. Admissió de lo que se 'ns dona o
proposa. Aceptación, admisión. || Aprobado, aplau-
so. Aceptación, aprobación. || For. Admissió d' he-
rencia, donació, etc. Aceptación. || —DE PERSONES.
V. ACCEPCIÓ.
ACCEPTADOR, A. m. y f. El qui accepta. Acepta-
dor. II —DE PERSONES. El qui prefereix les unes a les
altres sens atendré al niérit ni a la rao. Aceptador de
personas.
ACCEPTANT, A. p. a. El qui accepta. Aceptante-
ACCEPTAR. V. a. Adnietre les ofertes y encárrechs.
Aceptar, admitir, tomar.
ACCEPTAR PERSONES f. Preferirles unes a les altres
sens atendré al niérit. Aceptar personas.
ACCEPTAR UNA LLETRA. f. Encarrcgarse de pagarla.
Aceptar una letra.
ACCEPTE, A. adj. Ben vist, ben arrivat, ben vol-
gut. Acepto, grato, bien recibido.
ACCEPTILACIÓ. f. For. Gracia que un acreedor fa
al seu deudor esquinsant el rebut que tenía d' ell, o
confessant haver rebut la quantitat qu' aquéll li déu,
sapiguentse de cert que no 1' ha rebuda. Aceptila-
ción.
ACCEPTILADOR, A. adj. For. Qui perdona o exi-
meix a un altre d' una prometenga o pacte. Acepil-
lador.
ACCEPTILAT, DA. adj. For. Perdonat o exempt
d' una prometenga o tráete. Aceptilado.
ACCEPTILAR. v. a. For. Eximir de prometenges,
tractes o deutes. Aceptilar.
ACCÉS. m. Ant. ACTE CARNAL. II Ésser fácil de trac-
tar o d' entrarhi en relació. Acceso. || For. Un deis
modos d' adquirir dret a alguna cosa. Acceso. || Med.
Serie de fenómens morbosos que 's presenten y des-
apareixen per intérvals, guardant un períodeunes ve-
gades constant y altres indeterminat.
ACCESSIBILITAT, f. Qualitat de lo qu'és accessi-
ble. Accesibilidad.
ACCESSIBLE. adj. Lloch ont s' h¡ pot arribar o pu-
jar fácilment. Accesible. || Persona afable, tractable,
de fácil accés. Accesible. || Fácil d'obtindre. Accesi-
ble, asequible.
ACCESSIBLEMENT. adv. m. D' una manera acce-
ssible. Accesiblemente.
ACCESSIO. f. Aument de febre. Accesión, acceso.
II La de la terciana. Ciclón. ll For. Manera d' adquirir
domini sobre alguna cosa. Accesión. || En la elecció
de Papa 's diu quan els vots están dividits y s' unei-
xen alguns ais que altres han donat. Acceso, acce-
sión.
ACCÉSSIT. m. Recompensa inmediata inferior al
premi ofert en certámens artístichs, científichs o lite-
raris. Accésit. || Ceremonia que 's practica en la elec-
ció del Papa quan per 1' escrutini no resulta elecció.
ACCESSIU, VA. adj. Que pot tindre accessió. Acce-
sivo.
ACCESSORI, A. adj. Lo que accidentalment s' unelx
o dependeix de lo principal. || Accesorio, adherente,
accidental. || m. La pessa que no és de les principáis
en el brodat. Abasto, accesorio. || adj. Anexe, ade-
rent, accesori. Accesorio, adherente, adegaño,
anejo.
ACCESSORIAIWENT. adv. m. Accesoriamente.
ACCESSORIES. m. pl. Edificis junts a altre mes
principal. S' usa, encare que no tant, en singular. Ac-
cesorias. II Els termes o terrltoris pertanyents a al-
gún poblé. Adyacentes, adegaños.
ACCIDENCIA, f. Estat, possibilitat d' ésser del ac-
cident. Accidencia.
DIC. CAT. — T. I.— 3.
ACCIDENT. m. Calitat que no és de la essencia o
naturalesa de la cosa. Accidente. || Casualitat, cas
imprevist. Accidente, casualidad, acaso. || Malaltla
que sobrevé repentinainent. Accidente, ataque, in-
sulto. II Lo que dona convulsions. Alferecía. || pl.
Teol. Color, olor y sabor que queda del pá y del vi
després de la consagrado. Accidentes, especies sa-
cramentales, il Els que sobrevenen a la nialaltía. Sín-
tomas, accidentes. || Miner, Cambi o modificació en
la marxa regular d' una capa de terreno o d' un filó.
Accidente.
PER UN ACCIDENT. m. adv. Per acás. Por accidente,
por acaso, por casualidad.
TINDRE o ÉSSER ACOMÉS D' UN ACCIDENT. fr. ACCI-
DENTARSE.
ACCIDENTADAIWENT. adv. m. Com accidentat
Accidentadamente.
ACCIDENTAL, adj. No essencial. Accidental. |t
Fortuit. Accidental, casual, contingente. || Más. Se
aplica a la clau fingida. Accidental. Il Teol. Gloria.
ACCIDENTALMENT. adv. m. Accidentalmente,
por acaso, por accidente ó casualidad.
ACCIDENTARSE, v. r. Ser acomés d' algún acci-
dent que deixa privat de sentit y de moviment. Acci-
dentarse.
ACCIDENTAS, m. aum. Fam. Accident fort, gran.
Accidentazo.
ACCIDENTAT, DA. adj. Qui pateix algún acci-
dent o ha quedat ab reliquies d' ell. Accidentado. ||
Met. Se diu del terreno quan és niolt desigual o tren-
cat. Accidentado.
ACCIDENTET. m. dim. Fam. Petit accident. Acci-
dentlllo.
ACCINITA. f. Min. Silicat d' alúmina y cals que 's
cristallisa en forma de destral. Axinita.
ACCIÓ. f. Acle, fet, operació. Acción. || V impres-
sió del agent en el pacient. Acción. || Possibilitat, fa-
cultat de parlar u obrar. Acción, facultad. || Positu-
ra, situació del eos. Acción. || Moviment descompas-
sat de les mans. IVIanoteo, manoteado. || El maneig o
desaire afectat. Desgaire. ll Senyal o demostració
exterior de despreci. Desgaire. ll Demanda del dany
rebut. Acción. || Com. Cada una de les parts que com-
ponen el fondo d' una companyia, empresa o societat
mercantil o industrial. Acción. || For. Dret per dema-
nar un judici. Acción, derecho. |1 Mil. Atach, combat,
batalla. Acción. || Orat. Moviment del eos y qualse-
vol part d' ell pera major expressió y vivesa deis
afectes y páranles. Acción. || Poét. L' assumpte prin-
cipal d' un poema. Acción. || Pint. ACTlTUT. |i —DE
BATALLA A PUNTA DE DÍA. Mil. Acció de guerra, atach
o acomesa que 's comensa a punta de día. Alborada.
II —DE QRACIES. Expressió d' agraiment pels benefi-
cis rebuts. Acción de gracias. || —DIRECTA. Acción di-
recta. II For. La que proceeix de les paraules d' una
Uei. Acción directa. || —GENEROSA. Acción noble, gene-
rosa. II —VIL. Acción vil.
EN ACCIÓ. m. adv. En actitut d' anar a fer alguna
cosa. En ademán, en acción.
ESTAR EN ACCIÓ. Mil. Pelear la tropa. Estar en ac-
ción.
FER ACCIÓ D' EXECUTAR ALGUNA COSA. f. hacer ade-
mán.
ACCIONAR, v. n. Ret. Acompanyar ab accions
tots els moviments del eos y lo que 's diu, pera donarli
mes gracia y energía Accionar.
ACCIONAT, DA. p. p. Accionado. || Ret. m. Pro-
porció de les accions ab lo que 's diu. Acción.
ACCIONISTA, m. Com. El qui té part en el capital
d' alguna companyia o empresa. Accionista.
ACCIPITRÍ, NA. adj. Ornit. S' aplica al aucell
que té analogía ab els aucells de presa. Accipitrino.
ACCIPITRINS. m. pl. Ornit Tercera familia d' au-
cells de rapinya. Acclpitrinos.
!8
ACE
ACE
ACÉFAL, A. adj. Lo que no té cap. Acéfalo. || Feto
al que li manca '1 cap o un bon tro? d' ell. Acéfalo.
II Secta sense cap o principal. Acéfalo. || m. Qui la
segueix. Acefalista. i| adj. Nom que 's donava ais
clergues que no vivían baix la disciplina eclesiástica
d' algún bisbe. Acéfalo.
ACEFALÍA. f. Anat. Falta complerta de! cap. Ace-
falía.
ACEFÁLICH, CA. adj. Anal. Pertanyent a la ace-
falía. Acefálico.
ACEFALINS. m. pl. Zooí. Monstres del ordre deis
onfalósits, en els que ab prou feina s' hi veu senyal
de cap. Acefalinos.
ACEFALISME. m. Secta deis acefalistes. Acefalts-
mo. II Doctrina professada per ella. Acefalismo.
ACEFALISTA. m. Heretge que no admet el princi-
pi d' autoritat en les comunitats relligioses. Acefa-
lista.
ACEFALOBRAQUI, A. adj. Anat. Feto sense bra-
cos ni cap. Acefalobraquio.
ACEFALOBRAQUIA. f. Anat. Monstruositat ace-
fálica complicada ab la falta o imperfecció d' algún
altre membre. Acefalobraquia.
ACEFALOCARDI. f- Anat. Que no té cap ni cor.
Acefalocardio.
ACEFALOCARDIA. f. Anaí. Falta de cap y de cor.
Acefalocardia.
ACEFALÓFARO, A. adj. Ictiol. Muscles sense ar-
ticulacions y en els que casi no s' hi distingeix el
cap. Acefalófaro.
ACEFALOGASTRIA. f. Anat. Falta de cap y de
ventrell. Acefalogastria.
ACEFALOGÁSTRICH, CA. adj. Anat. Que no té
cap ni ventrell. Acefalogastro.
ACEFALOM, M A. adj. Anat. Que té '1 cap monstruos.
Acefalomo.
ACEFALOMIA. f. Anat. Monstruositat al cap. Ace-
falomia.
ACEFALOPEDIA. f. Anal. Falta de cap y de peus-
Acefalopedia.
ACEFALÓPEDO, A. Adj. Anat. Faltat de cap y de
peus. Acefalópedo.
ACEFALÓQUIR, a. adj. Anal. Faltat de cap y de
columna vertebral. Acefalóquiro.
ACEFALOQUIRIA. f. Anat. Falta de cap y de co-
lumna vertebral. Acefaloquiria.
ACEFAL0RAQU1S. f. Anat. Estat d' un feto sense
cap ni mans. Acefaloraquia.
ACEFALORAQUIS. f. Anal. Acefaloraquia.
ACEFALÓSTOM, A. adj. Anat. Que no té cap ni
boca. Acefalóstomo.
ACEFALOTÓRAX. adj. y s.Anal. Que no té cap, ni
pit o tórax. Acefalotórax.
ACEFALOTORAXIA. f. Anat. Faltat de cap y de
pit o tórax. Acefalotoraxia.
ACEFALÓTOR, A. adj. Anat. Que está faltat de
cap y de pit. Acefalótoro.
ACEFALOTORIA. f. Anat. Acefalotoraxia.
ACEFALS. m. pl. Zool. Ordre de musclos quin cap
no 's diferencia del eos. Acéfalos.
ACEMASSOR. m. Min. Vermelló natural. Acema-
sor.
ACENSADOR. m. Qui pren una térra o una casa a
cens. Censualista.
ACENSAR, v. a. Donar a cens. Acensuar, dar
á censo. || Rebre una finca acensada. Tomar á
censo.
ACENSAT, DA. adj. For. Se diu de la casa, hisen-
da, etc., qu'está carregada ab algún censal. Acensa-
do, acensuado. || p. p. Dado ó tomado á censo.
Acentor
ACENTOR. m. Ornit. Aucell insectívor que viu
generalment a montanya fins que la neu 1' en treu.
Acentor.
ACER. m. CER.
ACERA, f. Vora del
carrer o plassa, enllo-
sada o empedrada ab
lloses o llanibordes,
per ont camina regu-
larraent la gent quan
pasa peí carrer. Ace-
ra. II Filera o renglera
de cases a cada cos-
tat del carrer o plas-
sa. Acera.
ACERADOR, A. s.
y adj. Qui acera les
eines. Acerador, tem-
plador, aguzador.
ACERADURA.f.
Acció y efecte de acerar un eina o aparell. Aceracura.
ACERAR. V. a. Posar acer a la punta o tall de les
eines. Acerar. || Donar a l'aigua o a altres begudes
certes propietats medicináis barrejant'hi tintura de
acerobeapaganthi l'acer fet brasa o escalfat al roig
blanch. Acerar el agua, etc.
ACERAT, DA. p. p. Acerado.
ACERBA, f. Farm. Especie de nou noscada bosque-
tana. Acerba
ACERBAMENT. adv. m. Asprement. Acerbamente,
ásperamente. || Rigurosament, cruelment. Acerba-
mente, cruelmente, rigurosamente.
ACERBITAT. f. Aspresa, desabriment de les fruy-
tes que no son madures. Acerbidad. || Rigor, crueltat,
severitat. Acerbidad, severidad, crueldad.
ACERBO, BA. adj. Desapacible, cruel, rigurós.
Acerbo.
ACERCA, prep. Acerca de, sobre. || adv. t. y 11-
Cerca.
ACERES, m. pl.Entom. Insectes coleópters. Aceres.
II Bol. Segon género de la familia de les orquídees.
Aceras.
ACÉRIDE. m. Med. ant. Emplastre en quina com-
posició no hi entrava cera. Acéride.
ACERÍNEES. f. pl. Bot. Familia de plantes, quin
tipo es la blada. Aceríneas.
ACERITA. f. Quím. Principi o substancia de la oli-
vella. Acerita.
ACERÓ, ni. Tros d' acer que 's posa a les eines de
tall, de punta o de percusio pera donarloshi niés for-
sa. Aceradura.
ACÉRRIM, A. adj. sup. Mólt constant, valent, por-
fiat. Acérrimo, acerado.
ACÉRRIMAMENT. adv. m. Ab mólta constancia,
vigor y tenacitat. Acérrimamente.
ACERT. m. Succés felís. Acierto. || Prudencia, tino,
habilitat. Acierto. || Ditxa, fortuna, sort, casualitat.
Acierto. || Felicitat pera discorre. Acierto, felicidad.
ACERTADAiVlENT. adv. m. Ab acert. Acertada-
mente.
ACERTADÍSSIM, A. adj. sup. Acertadísimo.
ACERTAR, v. a. Obrar ab acert. Acertar. || Fam.
Trobar lo que's busca. Acertar. || Eixir be, fer pro-
ba. Acertar. i| Tocar el tir ont s' apunta. Acertar, dar,
atinar.
GUI no ACERTA, Ho ENDEVINA. Loc.fam. Denota que
s'emprén alguna cosa sense sapiguer si resultará bé
o malament. 5/ sale, vale.
ACERTARSE, v. r. Succeir per casualitat. Acer-
tarse.
ACERTAT, DA. p. p. Acertado. || adj. Cabal,
complert, perfet. Acertado.
ACE
ACI
19
LOMES ACERTAT FÓRA. exp. Aconsella alió que 's
deuría fer segóns l'ordre de la prudencia. Lo más
acertado fuera.
ACESCENCIA, f. Farm. Disposició a tornarse agre
alguna substancia. Acescencia.
ACESCENT. adj. Qu' está en disposició de tornarse
agre. Acescente.
ACETÁMIDA. f. Quim. Substancia blanca y cres-
tallina de gust fresch y dóls, que s'obté tractant
l'éter acétich per l'amoníach o álcali liquit. Acetá-
tnide.
ACETARÍA, f. Nom que's dona a tota mena de
ensiams y a totes les substancies vegetáis que's con-
fiten en vinagre. Acetaria.
ACETAT. m. Quim. Sal que resulta de combinar
r ácit acétich ab una base qualsevol. Acetato. || —
D' ALÚMINA. És un liquit increstallisable. Acetato de
alúmina. II —D'AMONÍACH neutre. Esperit de min-
derero, sal liquida, transparent, blanca, un pocli olo-
rosa, de sabor fresch, picant, eiisucrat, mólt soluble a
r aigua y a r esperit de vi; se troba en curta quanti-
tat a la naturalesa, ais pixats corroinputs, a la sava
d'alguns vegetáis, etc., mes senipre és un producte
del art. Acetato de amoniaco neutro. \\ — de barita.
S' obté per medi del ácit pirolleinós obrant sobre '1
carbonat de barita. Acetato de barita. \\ — DE calS.
Forma agulles prigmátiques Iluentes, mólt solubles
a r aigua y mólt poch a 1' esperit de vi. Acetato de
cal. II — DE COURE. Verdet destilat, crestalls de Ve-
nus: sal de color vert ciar, polsosa, grassa, que
s' obté empleant el verdet y afegint' hi la suficient
quantitat d' ácit acétich. Acetato de cobre. \\ —DE mer-
CURL Substancia que's presenta en forma de escates
petites, crestallines, blanques, que 's tornan negres
a la llum; de sabor agre y metálich, casi insoluble
a r aigua y a 1' esperit de vi. Acetato de mercurio,
tierra foliada mercurial. \\ — DE morfina. Sal neutra,
blanca, sense olor, de gust mólt amarch, moltissim
líquida; resulta de 1' acció del ácit acétich sobre la
morfina. Acetato de morfina. || — DE plom. Sal o
sucre de Saturne, que solament s' usa al exterior di-
solt en aigua com a resolutiu. Acetato de plomo. || —
DE POTASA. La térra fullada del tártaro deis antichs.
Acetato de potasa. \\ — DE SOSA. Forma crestalls A' un
gust amargant y coént, que 's disolen facilment dins
de r aigua o de 1' esperit de vi. Acetato de sosa.
ACÉTICH, CA. adj. Quim. Acit produit per la fer-
mentado que segueix a la alcoolica y constitueix
r essencia del vinagre. Acético.
ACETIFICACIÓ. f. Quim. Conversió d' algún espe-
rit o licor en vinagre. Acetificación.
ACETILÉ. m. Quim. És produit per la combinado
del carbur de cals ab 1' aigua que s' usa pera la
il-luminació casolana o pública. Acetileno.
ACEIÍMETRE. m. Tubo de vidre taflcat per baix
y graduat de baix a dalt, que serveix pera iiiidar la
forsa del vinagre y deis demés ácits. Acetímetro.
ACETOL. m. Quim. Acetat.
ACETÓLICH, CA. s. y adj. Farm. Medicament for-
mat pe! vinagre disolt ab algún principi medicamen-
tos. Acetólito, acetólico.
ACETÓLIT, A. s. y adj. Farm. ACETÓLICH.
ACETOLITIU. m. Farm. Vinagre medicinal per us
extern. Acetolitivo.
ACETOMEL. m. Farm. Xarop de vinagre. Aceto-
miel.
ACETOiVlELÓS, A. adj. Farm. Se diu del medica-
ment format de acetomel y d' algún extracte. Aceto-
meloso.
ACETOMÍTRIL. m. Quim. Substancia que resulta
de la combinado del ácit fosfórich anhídrich ab la
acetámida, Acetomítrilo.
ACETONA, f. Quim. Substancia líquida de gust
aspre y coént al principi, desseguida fresch y salinos.
que's forma de varis acetats per medi de la acció del
foch. Acetona.
ACETOS, A. adj. Anl. AGRE.
ACETRER. m. Ant. Falconer. Acetrero, halconero.
ACETRERÍA. f. Ant. Art de criar aus de presa pera
cassar ab elles. Cetrería.
ACEVAMENT. m. Ant. ACIBADAMENT.
ACEVAR. V. a. Ant. ENCEVAR.
ACi, adv. 11. AQUÍ.
D'ACi Y D' ALLÁ. m. adv. De acá y acullá, de aqui y
de alli.
ACIANOBLEPSIA. f. Med. Vici de la vista, con-
sistent en no poguer veure '1 color blau. Aciano-
blepsia.
ACIAVANT. adv. Ant. Endevant.
ACIBADAMENT. m. Ant. Malaltía de les cabal-
cadures que han begut massa aigua després de
haver menjat cibada. Encebadamiento, acebada-
miento.
ACIBADAR. V. a. Donar massa ordi o massa ciba-
da a les cabalcadures de modo que' Is hi fassi mal.
Encebadar.
ACIBADARSE. v. r. Enmalaltirse les cabalcadures
per haber menjat massa cibada, y begut aygua des-
prés en abundancia. Encebadarse.
ACIBADAT, DA. p. p. Encebadado.
ACÍCULA. m. Entom. Pél que surt ais costats deis
animáis anélits. Acicula.
ACICULAR, adj. Bot. S' aplica a les falles Margues
y estretes com les deis pins. Acicular. || Min. Crestall
prim y llarch semblant a una águila.
ACICULAT, DA. adj. Que té la forma d' águila.
Aciculado.
ACICULEU, LEA. adj. Aciculiforme.
ACICULIFORME, adj. De forma d' águila. Acicú-
leo, aciculiforme.
ACIDALÍ, NA. adj. Entom. Per-
tanyent a la acidalia. Acidalino.
ACIDALIA, f. Entom. Género
d' insectes coleópters. Acidalia.
ACIDESA. f. AGROR.
ACIDÍFER, A. adj. Quim. Que
conté ácit. .^cidífaro.
ACIDIFICABLE. adj. Quim. Capas de acidificacifr,
reduible a ácit. Acidifícable.
ACIDIFICACIÓ. f. Acció O efecte d' acidificar. Aci-
dificación.
ACIDIFICANT. adj. Quim. Constitutiu d' un ácit.
Acidificante.
ACIDIFICAR, a. Quim. Tornar acida o agre qual-
sevulga substancia. Acidificar.
ACIDIFICARSE, r. Quim. Tornarse agre una subs-
tancia. Acidificarse.
ACIDIFICAT, DA. adj. Lo que s' es tornat ácit.
Acidificado.
ACITIMETRÍ A. f. Quim. Art de coneixer la quanti-
tat d' ácit que té una substancia. Acidemetría.
ACIDULAR. V. a. Med. Fer tornar agre alguna be-
guda aíegintli una cantitat d' ácit. Acidular. II S' usa
també com reflexiu. Acidularse.
ACIESIS, f. Patol. Esterilitat de la dona. Aciesis.
ACIFIL, A. s. y adj. Bot. Que té les fulles punxa-
gudes. Acifilo.
ACIFIRIES. f. pl. Entom. Familia d' insectes del
ordre deis miodaris. Acifíreas.
ACIFORME. adj. Que té forma o figura d' águila.
Aciforme.
ACIGOS. adj. Anat. Certs muscles del paladar.
Acigos.
Acidalia
20
ACI
ACL
Acili
ACILI. ni. Entoni. Género de coleópters aquátichs.
Acilio
ACIMAT, DA. adj. Que acaba en cim o té les
iiieteixes qualitats qu' un cini. Encum-
brado.
ACIMBELLARSE. v. r. Corvar el eos
al pujar una costa. Encorvarse.
ACINACIFOLIAT, DA. adj. 5o/. Que té
les fulles acinaciformes. Acinacifoliado.
ACINACIFORME. adj. Hist. nat. Que
té la figura d' una espasa. Acinaciforme.
ACINARI, A. adj. Bot. Lo que té unes butllofes
com grans de raím. Acinario.
AGINARÍA, adj. Bot. Es diu de tota planta que té
butllofes com grans de raím.
ACINECIA. f. Fisiol. y Patol. Inmovilitat, repós.
Acinecia.
ACINETINES. f. pl. Bot. Familia de plantes infu-
sories. Acinetinas.
ACINI. ni. Bot. Gra tou, transparent, sucos, que té
dintre d' ell un altre gra com de raím. Acino.
AGINIA, f. Entom, Género d' insectes. Acinia.
ACINIFORJVIE. adj. Que té la figura de gra de raím.
Aciniforme.
ACINIP. m. Entom. Género d' insectes ortópters.
Acinipo.
ACINITS. m. pl. Bol. Plantes infusories. Acinitos.
AGINODENDRE. adj. Bot. S' aplica a les plantes
quin fruit forma raím. Acinodendro.
ACINÓS, A. adj. Bot. Rodó com gra de raím. Aci-
noso.
AGINTILLA, DA. f. Bot. Se diu de la flor composta
que consta de cinteles o semiflósculs. Acintillada.
AGISTELLAT, DA. adj. De forma de cistell. Aces-
tado.
AGÍSTICH, CA. s. y adj. Zool. Que no té bufeta.
Acistico.
AGIT. adj. Agre. Acido, agrio. || m. Quím. Tota
substancia que pot combinarse ab un óxit o una base
y formar una sal; es niés o menys agre y té la pro-
pietat de fer tornar vermells els colors blaus vege-
táis. Ácido. II — ACÉTiCH. Substancia agre, la mes
abundant a la naturalesa. Se troba en mólts vegetáis
y animáis. Ácido acético. H VINAGRE. || — ARSENiCAL.
Se troba combinat ab les bases d' algunes aigües nii-
nerals y s' obté igualnient de 1' ácit arseniós tractat
ab r ácit nítrich concentrat. És sólit, blanch y 's di-
solt mólt poch a poch, pero en gran quantitat a la
aygua. Ácido arsenical. \\ — ARSENióS. Substancia que
's treu del ferro arsenical y d' algún altre metall y 's
presenta en trossos vltriíicats, transparents, de color
groguench y d' un gust una mica agre. Ácido arsenio-
so. II — BENZOYCH. Se troba en el benjuí, en el bálseni
de Tolú y en mólts vegetáis. Crestallisa en forma de
agulles sisavades, Margues, blanques y sense olor; se
disolt poch a r aygua y mólt bé ab 1' esperit de vi y
ab r hitt. Ácido benzoico, flores de benjuí, \\ — BÓRICH.
Se troba a Toscana en forma de crestallets plans
mólt petits; son blanchs y mólt Iluents; també s' ex-
treu del borat de cals. S' usa en nioltes industries y
té varias aplicacions medicináis. Ácido bórico. \\ —
CARBÓNICH. m. Se troba a V estat Iliure, a 1' atmós-
fera y proveeix a les plantes del carbono necessari
pera llur creixensa. Es un gas sense color y té un
gust una mica agre. S' obté també artificialment per
diversos procediments. Ácido carbónico. \\ — CLORHi-
DRICH. Aquest gas se despren deis volcans y s' obté
artificialment barrejant el cloro ab 1' hidrógeno, o bé
descomponent la sal, o siguí '1 clorur de sodi, per
medí del ácit sulfúrich; es incolor, fa fum al posarse
en contacte ab l'aigua, per quina rahó se '1 anomena
vulgarment sa//amaní y té una olor y un gust agre
y coent. Es mólt corrossiu y destrugix els teixits ani-
máis. Aquest gas es també mólt conegut b&lx el nom
d' ácit muriátich. Ácido muriático. \\ — ESTEÁRICH. Se
troba en la gran niajoría de greixos animáis o vege-
táis; és blanch, de crestalls mólt prims de color de
mareperla y no 's disolt a I' aigua, disolentse en
cambi mólt bé en 1' esperit de vi, 1' éter, la bencina,
etc. S' extreu del seu de nioltó y s' usa principalment
pera la fabricado de les cándeles dites espelmes.
Ácido esteárico. \\ — HIDROCIÁNICH. m. Quím. ÁCIT
PRÚSSICH. II —MARI. m. ÁCIT CLORHÍDRICH. || ] MURIÁ-
TICH. m, ÁCIT CLORHIdRICH. II— NÍTRICH. m. AIGUA
FORT. II — OxAlich. Se treu de la sal d' agrelles o bio-
xalat de potassa, assolantlo per medí del acetat de
plom. Crestallisa en prismes oblichs de basa rectan-
gular, que son translúcits, sense color y d' un gust
agre y coent. Aquest ácit s' usa com mordent en les
imprentes y en les tintoreries ; serveix també pera
treure de la roba les taques de tinta y de rovell, pro-
duídes aqüestes darreres per 1' óxit de ferro. Ácido
oxálico. II — PRÚSSICH. Líquit blanch transparent, de
olor fort d' atmetlles amargantes, gust fresch al prin-
cipi y després aspre y cáustich, que constitueix el
principi colorant del blau de Prussia. Es un veneno
mólt violent. Ácido prúsico. || — SUCCInich. Acit
blanch, crestallisat en prismes, de gust un poch agre.
Es mólt soluble a I' aigua, y forma sais ab les bases
salificables, que s' usan com reactius. Ácido succínico.
II —SULFÚRICH. El qu' está compost de tres átonis de
oxígen y un de sofre ab quantitat proporcionada de
aigua. Ácido sulfúrico, vitriolo. || — tártrich. Cres-
tallisa en prismes romboidals oblichs y transparents,
mólt solubles al aigua. S' obté del tartre en brut o
de la mare del vi després de seca. S' usa com mor-
dent en la fabricado d' estampats, en fotografía y en
medicina. Ácido tartárico. || — ÚRICH. S' obté deis
pixats y 's presenta en forma de pols blanca cresta-
llisada. El mal de pedra es causat per 1' acumulado
d' aquets petits crestalls en forma de boles, de vega-
des de molta grossaria, que 's forman a la bufeta.
Ácido úrico.
ACLADA. f. Bot. Pebre bort de la illa de Creta.
Aclada.
AGLADES. f. pl Bot. Peres boscanes de la illa de
Creta, que produeixen una mena de pebre del meteix
nom. Acladas.
AGLADIA. f. Bot. Bolet que sol néixer ais tronchs
de les cois. Acladia.
AGLADIÓ. m. Bot. Género de bolets que 's fan a la
fusta o llenya podrida. Acladión.
AGLAIWACIÓ. f. Aplauso general. Aclamación. ||
La deis vencedors. Aclamación. | Crits d' alegría pú-
blica. Aclamación.
PER ACLAMACIÓ. m. adv. Dit de les eleccións que 's
fan aclamant a algú y sense votado. Por aclamación.
ACLAMAR. V. a. Aplaudir ab crits d' alegría. Acla-
mar, vitorear. || Nomenar a algú pera un cárrech per
aclamado. Aclamar. || Cridar en demostrado d' ale-
gría pública. Aclamar.
ACLAMAT, DA. p. p. Aclamado.
AGLAPARAMENT. ni. L' acció y efecte de acia-
parar. Debilidad, debilitación.
AGLAPARAR. v. a. Fer perdre les forses. Debili-
tar, desjarretar, enervar, desbastar, extenuar. ||
Aplicat al esparver. Desainar.
AGLAPARARSE. v. r. ACOBARDIRSE.
AGLAPARAT, DA. p. p. Debilitado, desjarretado.
ACOBARDIT.
AGLARAGIÓ. f. L' acció y efecte de aclarir. Acla-
ración.
ACLARAR. V. a. ACLARiR.
ACLARARSE, v. r. ACLARIRSE.
AGLARAT, DA. p. p. ACLARIT, DA.
ACLARATIU, VA. adj. Que serveix per aclarir o
explicar. Aclarativo, aclaratario.
ACL
ACÓ
21
ACLARATORI, A. adj. Que aclareix o explica al-
gún dupte. Aclaratorio.
ACLARIDOR, A. adj. Qui aclareix o lo que acla-
reix. Aclarador.
ACLARIMENT. m. L' acte y efecte d' aclarir.
Aclaración. || L' acció y efecte d' arrancar unes plan-
tes d' entre altres per estar niassa espeses. Entresa-
ca, entresacadura. || Ant. serenitat.
ACLARIR. V. a. Apartar lo que enfosqueix. Acla-
rar. II Explicar lo que no s' enten bé. Aclarar, decla-
rar, ilustrar, poner en claro. i| Espargir les coses
pera que ocupen niés lloch. Aclarar, esparcir. ||
Treure alguna cosa d'entre altres per estar massa
espesses. Entresacar, aclarar, despejar. || Dit del
planter. Acuchillar, despejar. || Espurgar els arbres
o 'Is ceps. Chapodar, escamondar. || Ajustar dispu-
tes. Componer, definir, decidir, jj Manar fer lloch.
Hacer calle, ó plaza. || Desenredar, arreglar un
assumpto o dependencia. Poner en limpio, orillar.
II Clarificar els líquits. Aclarar, clarificar. || n. Náut.
Minvar la gruxarla deis núvols o la negror de 1' at-
mósfera, etc. Adelgazar. || averiguar. || PENTINAR.
ACLARIRSE. v. r. Serenarse '1 temps. Aclararse,
serenarse; abrir el tiempo. || Assolarse lo qu' está
térbol. Aclararse, asolarse. || COMPONDRES'.
JA T' ACLARIRÉ. Loc. fam. Tú me la pagarás.
QUE S' ACLARi.v O ACLAREXIN. Loc. fam. Denota que
algú no vol barrejarse en els negocis d' altres. Allá
se las avengan, o se las hayan, o se las campaneen:
allá se lo haya María con sus pollos.
ACLARIT, DA. p. p. Aclarado. || adj. Espurgat.
Chapodado. || Dit de les coses espesses. Enrarecido.
II Dit deis licors. Aclarado, serenado.
ACLAST, A. adj. S' aplica a tots 'Is cossos que
deixan passar 'Is raigs de llum sense refractarlos.
Aclasto.
ACLEIDENSE. adj. Anal. S' aplica al animal que
no té clavicules o que les té mólt rudimentaries.
Acleido, da.
ACLIMATABLE, adj. Lo que 's pot aclimatar.
Aclimatable.
ACLIMATACIÓ. f. La acció y efecte de aclimatar-
se. Aclimatación.
ACLIMATAMENT. m. L' efecte de la aclimatació.
Aclimatación.
ACLIMATAR, a. Fer qu' un ésser orgánich s' avesi a
un clima que té diferentes condicions del que 1¡ es
propi. Aclimatar.
ACLIMATARSE, v. r. Es diu deis éssers orgánichs
(persones, animáis o plantes) que s' avesan a viure
en un clima diferent d' aquell de que son originaris.
Connaturalizarse, aclimatarse.
ACLIMATAT, DA. p. p. Aclimatado, connatura-
lizado.
ACLINI, A. adj. Zool. Qu' está inclinat, tort, par-
lant de les parts del eos d' un animal. Aclíneo.
ACLÍNICH. m. Opt. Ullera de teatre, que recull
mólt els raigs visuals. Aclínico.
ACLIS, f. Med. Taca que 's fa a la córnea del ull y
qu' és causa de que no s' hi vegi prou ciar. Aclis.
ACLÍSIT, DA. adj. Zool. Se diu deis animáis que'ls
{alta la clavícula. Aclísido.
ÁCLIT. m. Ani. Arma de la que sois se sab que
era llensadissa. Adido.
ACLIVILLARSE. v. r. CLIVELLARSE.
ACLIVILLAT, DA. p. p. CLIVELLAT.
ACLOFAR. V. a. Ter. Fer caure de cul a térra. Ha-
cer caer de culo.
ACLOFARSE. v. r. 1er. Deixarse anar de cul a
térra, sentarse. Sentarse en el suelo dejándose
caer.
ACLOFAT. a. p. p. CAYOUT, XAFAT. II —adj. Ficat
al fons. Hundido, metido en un fondo ó en una
hondonada.
ACLOTARSE. v. r. Ter. Se diu mes particularment
del que jeu: estar aclotat al Hit. Enclotarse.
ACLOTAT. p. p. ENCLOTAT.
ACHICADURA, f. Acte y efecte d' adúcar o de
aclucarse 'Is uUs. Acción de cerrar ó de cerrarse
los ojos.
ACLUCAR. V. a. Tancar els ulls. Cerrar los ojos.
II Meí. Morir. Cerrar el ojo, los ojos. || Recullir la
vista per veur'hi niellor. Amusgar. || a. Carregar a
una persona o animáis fins que les cames se li toreen
y cau. Abrumar. || Se diu també quan se posa pes
insoportable a una cosa com banch, taula, casa, etc.,
quin pes vincla 'Is puntáis o 'Is trenca. Aplastar,
Abrumar.
No ACLUCAR L' ULL O 'LS ULLS. ír. No dormir gens.
No pegar el ojo.
ACLUCARSE. v. r. ACLUCAR, 1. || Met. Fer els ulls
grossos. Hacer la vista gorda. Tórcers els fils de
ierro de les gavies. Torcerse. |1 Vinclarse fins a cau-
re a térra alguna cosa que té puntáis o cames per
l'excessiu pes que porta demunt. Aplastarse.
ACLUCAT. p. p. De adúcar. Cerrados los ojos.
ACMÁSTICA. f. Ant. palol. Se deia de les febres
que en tot el seu curs guardaven la meteixa intensi-
tat o forsa. Acmástica.
ACMASTICH, CA. adj. Ant. patol. Lo pertanyent
a la acmástica. Acmástico.
ACMÉ. m. Patol. El punt o grau mes alt d'una ma-
laltia. Acmé.
ACNÉ. f. Patol. Granet inflamatori que surt a la
cara. Acné.
ACNEA. f. Anat. Clivella mucosa dilatada demunt
la conjunció del ull. Acnea.
ACNEMIA. f. Anat. Falta o mutilació deis membres
inferiors. Acnemia.
ACNO. m. Med. ACNÉ.
AQÓ. pron. ASSÓ. II pr. AIXÓ.
ACOBARDIMENT. m. Resultat de la acció de aco-
bardir, y acobardirse, o 1' estat de cobardía en que 's
troba algú. Acobardimlento.
ACOBARDIR. y. a. Fer por. Acobardar, Intimi-
dar, acorralar.
ACOBARDIRSE. V. r. Perdre 1' esperit, o '1 valor.
Acobardarse, amilanarse, acoquinarse, alebrar-
se, alebronarse, perder el ánimo, abatirse, des-
mayar.
ACOBARDIT, DA. p. p. Acobardado.
ACOBLADURA. f. Acció y efecte de acoblar. Aco-
pladura, acoplamiento.
ACOBLAMENT. m. ACOBLADURA. || Acció d' unir-
se '1 másele ab la femella pera la fecundació. Acopla-
miento.
ACOBLAR. V. a. Juntar, unir; fer de manera que
dues pesses entrin Tuna dins l'altra. Acoplar. || Se
usa també com recíproch. Acoplarse.
ACOGOLAR. v. a. COLGAR.
ACOGOLAT. p. p. COLOAT.
ACOGRAFÍA. f. Med. Descripció deis reméis. Aco-
grafía.
ACOLAR. V. a. En el blasó unir, juntar, combinar
els escuts d' armes o trofeus, baix una insignia o co-
rona en senyal d'aliansa entre dos regnes o dues fa-
milies. Se pren també per guarnir de collar un lleó,
un gos Uebrer o altre animal, y del meteix modo per
posar a les aligues y cisnes corones al coll, y per ro-
dejar d' alguna eura, sarment o serp a un arbre, creu
o columna, y últimament com sinónim de posar en
figura d'aspa de Sant Andreu, darrera l'escut, les
claus, bastons, llanses, espases, banderes y altres
coses semblantes. Acolar.
22
ACÓ
ACÓ
ACOLECH. m. El qui 's dedica a 1' acología o co-
neixement deis medís empleáis pels terapéutichs.
Acólogo.
ACOLÍVAR. V. a. Ter. Abrigar bé ab forsa roba.
Arropar. || S' usa també com recíproch. Arroparse,
abrigarse.
ACÓLIT. m. L'ordenat de menors que serveix al
altar, y també resedá, encare que no estigui ordenat.
Acólito. II Aquell que ajuda a altres. Acólito.
NO NECESSITAR ESCOLA, fr. No necessitar I' ajuda o
consell de ningú No necesitar de acólito. Nadar sin
calabazas, no necesitar de calabazas para nadar.
ACOLOGÍA. f. Coneixement deis medís terapéu-
tichs. Acología, farmacología. Il Tractat de les eines
de cirugía. Acología.
ACOLOGICH, CA. adj. Lo que pertany a la acolo-
gía. Acológico.
ACOLOGRAFÍA. f. Med. Acología.
ACOLORIMENT. m. Acció y efecte de acolorir.
Teñidura, teflimiento.
ACOLORIR. a. Donar color o tenyir. Colorar, teñir.
ACOLSARSE. v. r. Posarse de colses a algún lloch.
RECOLSARSE.
ACOLTELLEJAR. v. a. Ant, Pegar, donar gavineta-
des. Acuchillar, dar cuchilladas.
ACOLTELLEJARSE. v. r. Ant. Donarse gavinetades.
Acuchillarse.
ACOLTELLEJAT, DA. p. p. Ant. Ferit a gavineta-
des. Acuchillado.
ACOLLADOR, m. Nríut. Cable prim, fermat per un
extrém ab la pinya a la vigota del obench, y l'altre
cap se passa per les vigotes de la cadena y del obench
di'ies o tres vegades, y tirant d' ell se atessan els
obenchs. Acollador. || adj. Qui acolla. Acollador.
ACOLLADURA, f. Náat. Acte y efecte de acollar.
Acollamiento.
ACOLLAMENT. m. Ndut. ACOLLADURA.
ACOLLAR. V. a. Subjectar. Sugetar. |j Ndut. Tirar
d' un cap gros ab altre prim. Acollar. || Subjectar ab
cargols, abrassaderas, etc., diies o mes pesscs de
ferro, fusta, etc. Sujetar. || Apretar els cargols ab la
femella. Atornillar, apretar los tornillos || Ordenar
les cartes pels seus colls y de major a menor o al
revés en certs jochs, com ia manilla, '1 solo, etc. Aco-
plar los naipes, reunir los de cada palo.
ACOLLAT, DA, adj. Lo que está subjecte, siguí a
la paret, siguí a qualsevulga altra banda sense que's
pugui moure. Sujeto, a.
ACOLLENSA. f. Ant. ACULLIMENT.
ACOLLONIR. V. a. Fam. ACOBARDIR.
ACOLLONIRSE. v. a. Fam. ACOBARDiRSE.
ACOLLONIT, DA. p. p. ACOBARDIT.
ACOMANAR. v. a. Ant. ENCOMANAR.
ACOMATISAR. a. Fís. Destruir la aberrado de re-
frangibilitat y esferoicitat que presentan alguns ins-
truments óptichs. Acomatizar.
ACOMBOIAR. V. a. y 'Isseus derívats. COMBOYAR.
ACOMÉS, A. p. p. Acometido.
ACOMESA. f. Arremesa, embestida. Acometimien-
to, acometida.
ACOIVIETEDOR, A. m. y f. El qui acomet. Acome-
tedor.
ACOMETIMENT. m. Acomesa, arremesa. || m.
Acció y efecte de arremetre. Acometimiento,
ACOMETIVITAT. f. Fren. Propensió, ínclinacíó a
batres o acometre. acometivitat. || Certa protube-
rancia del cap que dona a conipendre la valentía '1
coratge d'un subjecte. Acometividad.
ACOMETRE. v. a. Embestir, atacar, llensarse de-
munt d'algú. Acometer, arremeter, embestir, car-
gar, arrojarse, abalanzarse. || Sobrevindre d'impro-
vís alguna malaltía o afecte violent. Acometer, so-
brevenir, asaltar. |1 empendre.
ACOMETRES. r. Atacarse, embestirse mutuament,
ser acomés. Acometerse
ACOMIADAR. v. a. Ant. DESPEDIR.
ACOMIADAT, DA. p. p. Ant. DESPEDIT-DA.
ACOMODABLE, adj. Lo que 's pot acomodar. Aco-
modable.
ACOMODACIÓ. f. Convení amistós Acomodo.
ACOMODADAMENT. adv. m. Proporcionadament.
Acomodadamente. || Ab comoditat. Acomodada-
mente.
ACOMODADÍSSIM, A. adj. sup. Acomodadísimo.
ACOMODADOR, A. m. y f. El qui acomoda. Acó
modador. || En els teatres y altres llochs, la persona
encarregada de senyalar els assentos que deuen ocu-
parse. Acomodador.
ACOMODAMENT. m. La acció y efecte de acomo-
dar. Acomodación, Acomodamiento. || RECONCILIA-
Ció.
ACOMODAR. V. a. Ordenar, posar les coses com
correspon. Acomodar. || Per fer les paus ais que's
barallen. Acomodar, compner, ajustar. || Casar a
algú o ferli donar un empleo útil. Acomodar. || Posar
alguna cosa en el lloch convenient. Acomodar. || Pro-
veir a algú de lo que necessita. Acomodar. || Venir
o ser del gust d' algú alguna cos.i. Acomodar. |i Dei-
xar alguna cosa d'us o servey, com un pá. Prestar.
ACOMODARSE, v. r. Lograr acomodo. Acomodar-
se. II Conformarse ab el dictamen, o geni d' altres.
Acomodarse, conformarse. || Ant. Usurpar. || Trau-
re profit. Sacar provecho.
ACOMODAT, DA. p. p. Acomodado. || adj. A.
propósit. Acomodado, á propósito, apto. || RICH. ||
CASAT.
ACOMODATICI, A. adj. m. y f. El que s' ave facil-
ment a tot. Acomodadizo, acomodaticio, traslaticio.
ACOMODATIU, VA. adj, ACOMODATICI.
ACOMODO, adj. m. Se diu del preu moderat o ba-
rato. Acomodo, módico, bajo. || m. Empleo, destino,
conveniencia. Acomodo.
ACOMPANYADES. f. pl. Blas. Se diu quan a 1' es-
cut hí há una figura major a 1' abisme y altres de mes
petites al entorn. Acompañadas.
ACOMPANVADOR, A. m. y f. El qui acompanya.
Acompañador, compañero.
ACOMPANYAMENT. m. La acció y efecte de
acompanyar. Acompañamiento. || Seguici per obse-
qui. Acompañamiento, séquito, comitiva. || La
comparsa del teatre. Acompañamiento, jj La com-
posició e Instruments pera acompanyar a la veu.
Acompañamiento. || El que 's dona a algú per sa
seguretat y defensa. Acompañamiento, jl El d' un
enterro. Pompa fúnebre.
ACOMPANYANT, A. p. a. Acompañador. || s.
Cada un deis que acompanyan algún personatge, pro-
fessó, enterro, etc. Acompañante.
ACOMPANYAR. v. a. Anar o estar en companyía
d' altres. Acompañar. || TUeí. Afegir una cosa a una
altra. Acompañar, guiar. || Adornar !a figura prin-
cipal ab altres pera que resalti mes. Acompañar.
II Más. Tocar o cantar ab altres. Acompañar. l|
Sentir els meteixos efectes que altres, com acompanyar
en el sentiment. Acompañar. || Ant. Afavorír.
VOS ACOMPANYARÉ PER TOT. Loc. Denota que 1' un
será company inseparable d'un altre. Yo te acompa-
ñaré siempre.
ACOMPANYARSE. v. r. Cantar y tocar acordant
els Instruments ab la veu. Acompañarse. || Reunirse
els facultatius o jutges, o notaris pera resoldre ab
niés acert. Acompañarse.
ACOMPANYAT, DA. p. p. Acompañado, da. || m
For. Jutge encarregat d' acompanyar al qui recusa la
ACÓ
ACÓ
23
part en el coneixement y detertninació deis autes.
Acompañado. || El notari autorisat peí jutge pera
aconipanyar al que ha sigut recusat. || Med. El metje,
cirurgiá o altre expert que acompanya a altres pera
determinar ab ells algún assumpte de la seva facul-
tat. II Pint. L' objecte u objectes que aconipanyen o
adornen una pintura. || Blas. Adorno fora del escut,
pero que 1' acompanya constaninent || —DE LA CATA-
■RATA. Cir. La porció mucosa, membranosa o gluti-
nosa que segueix a la extracció de la catarata. Acom-
pañado de la catarata.
MES VAL SOL QUE MAL ACOMPANYAT. Ref. Ensenya
que la soletat és preferible a la mala companyía.
Más vale ir solo que mal acompañado.
ACOMPARACIÓ. f. Ant. y tots els seus derivats.
COMPARACIÓ.
ACOMPASSABLE. adj. Lo que pot ferse a compás
y mesura. Acompasable.
ACOMPASSADAMENTE. adv. m. Acompasada-
mente; á compás, con orden.
ACOMPASSAR. v. a. Amidar ab el compás. Com-
pasar. II Met. Posar les coses ab la deguda proporció.
Compasar, poner á compás. || Arreglar, proporcio-
nar les coses de modo que no les lii sobri ni falti res.
Compasar. || Más. Dividir les composicions en temps
iguals ab ratües perpendiciilars a les de la pauta.
Compasar.
ACOMPASSAR EL GASTO, fr. Gastar a proporció de lo
que s' té. Compasar el gasto con la renta.
ACOMPASSAT, DA. p. p. Compasado, acompa-
sado, da. II Lo que guarda la deguda proporció. Acom-
pasado.
ACONCIA. f. Astron. Cometa de cap rodó devega-
des y altres llargarut, pero sempre gros y de qúa
molt prima. Aconcia.
ACONDUCTARSE. v. r. Convenirse 'Is pobles o 'Is
particulars ab els metjes, apotecaris, etc., pera que
aquéts els assisteixin mitjantsant una quantitat anyal.
Conductarse, igualarse.
ACONDUCTAT, DA. p p. Aquell qu' está acon-
dnctat. Conductado, igualado.
ACONDUÍMENT. ni. Acte y efecte d' aconductarse
ab el metje, 1' apotecari, etc. Iguala, ajuste.
ACONDUÍR. V. a. ACONDUCTARSE.
ACONDUÍT, DA. p. p. ACONDUCTAT.
ACONGOIXAMENT. m. Acció y efecte de acongoi-
xar y acongoixarse. Congoja, angustia.
ACONGOIXAR. V. a. CONOOIXAR.
ACONGOIXARSE. v. r. CONGOIXARSE. jj r. Patol.
Perdre repentinanient el
moviment y sentits, sen-
se deixar de respirar y
circular les sanchs: ésser
atacat d' una congoixa.
Acongojarse.
ACONILLAR. a. Ant.
mar. Picar la palamenta
delesgaleres.tirantdels
rems cap dins perpen-
dicularment a lo llarch
d' aquélles, quedant fora
tota la part de la pala y
un xich mes. Aconillar.
ACONION. m. Med.
ant. Mena de coliri o ai-
gua pels ulls. Aconión.
A CON I T. m. Esca-
nyallops, planta perenne
de la familia de les ra-
nunculáceas; té unsqua-
ranta centimetres d' al-
gada, les fuUes compostes de cinch tires estretes,
llustroses, d' un vert ciar peí revés y mes fosch peí
indret, les flors blaves en forma d' espiga, 1' arrél
Brot d' acónit
com la d' un rave o nap, negrenca per fora y blanqui-
nosa per dins; és verinosa. Acónito, ñápelo, anasar-
ca, centella, centella, matalobos, uvaverse, lupina.
ACÓNITA. f. Quim. ACONITINA.
ACONITAT. m. Quim. Sal formada per la combi-
nado del ácit aconitich ab una base salíficable. Aco>
nitato.
ACONITELA. f. Nom que 's pren del llatí y signi-
fica '1 ineteix que acónit. Aconitela.
ACONÍTICH. adj. Quim. Acit especial que 's treu
del acónit y cristallisa en forma de palletes. Aconí-
tico.
ACONITINA. f. Quim. Alcaloyde que 's treu del
acónit y 's presenta en forma de pels; és un veri molt
actiu. Aconitiu.
ACÓNITOS, A. adj. Que participa de la naturalesa
del acónit. Aconitoso.
ACONORTAR. v. a. Ant. CONSOLAR.
ACONORTARSE. r. Consolarse o resignarse ab la
seua sort. Avenirse, conformarse. II Sufrir ab pa-
ciencia algún dany. Conformarse, resignarse.
ACONORTAT, DA. p.p. Resignado, consolado, da.
ACONSEGUIMENT. m. Ant. CONSECUCIÓ.
ACONSEGUIR. v. a. Seguir a aigú fins al lloch en
que 's troba. Alcanzar. || Heure ab la má lo qne está
en paratge alt o distant. Alcanzar. || Lograr lo que 's
desitja. Alcanzar, conseguir, lograr, llegar. || Haver
viscut en el temps de que 's parla. Alcanzar, j Igua-
lar a altres en alguna cosa. Alcanzar, conseguir,
igualar. || Ter. Tindre guanyat. Acreditar, deven-
gar.
ACONSEGUIT, DA. p. p. Alcanzado. II Endeutat.
Alcanzado.
ACONSELLANT. p, a. Ant. El qui aconsella.
Aconsejador. || CONSELLER.
ACONSELLAR. v. a. Persuadir, donar consells.
Aconsejar.
ACONSELLARSE. v. r. Demanar, pendre consell.
Aconsejarse.
QUI SOL S' ACONSELLA, SOL SE PENEDEix. Ref. Ense-
nya que 'n negocis de gran importancia devem acon-
sellarnos ab altres. Quien d solas se aconseja, á solas
se remesa ó desaconseja. No hay quien yerre sino el que
su parecer quiere.
ACONSELLAT, DA. p. p. Aconsejado. || adj. Ab
els adverbis ben o mal, expressa el qui obra ab pru-
dencia y bon consell, o desbaratadanient peí seu
propi parer y capritxo. Aconsejado.
ACONSOLADOR, A. m. y f. Ant. CONSOLADOR.
ACONSOLAMENT. m. Acte y efecte de aconsolar.
Consolación.
ACONSOLAR. v. a. CONSOLAR.
ACONSOLARSE. v. r. ReduTrse, subjectarse volun-
tariament a fer o sufrir alguna cosa en que hi havía
repugnancia. Conformarse.
ACONSOLAT, DA. p. p. CONSOLAT. || Confor-
mado.
ACONSONANTAR, v. a. Observar al fi de cada
vers una rima rigurosa, o usar consonants en la prosa
que sois convenen en la poesía. Aconsonantar.
ACONSONANTAT, DA. adj. En que s' hi emplean
consonants. Aconsonantado.
ACONSTELAT. adj. Astral. Format baix 1' auspici
d' una constelado que li serveix de horóscop. Acons-
telado. II Astron. Lo que té figura de constelado, o
sigui formant grupo Aconstelado.
ACONTEIXEMENT. m. Succés, lo que succeíx im-
pensadament y és d' importancia. Acontecimiento,
suceso, evento.
ACONTÉIXER. v. a. Ant. SUCCEÍR.
ACONTENTAMENT. m. CONTENTO.
24
ACÓ
Aca
ACONTENTAR, v. a. Satisfer, donar gust. Conten-
tar, complacer.
ACONTENTARSE, v. r. Quedar contení. Conten-
tarse, quedar contento.
NO S' ACONTENTA PAS AB AIXÓ. Loc. Manifesta que
algú vol mes de lo que li correspón. No se contenta
con eso.
NO 'S POT PAS ACONTENTAR A TOTS. Loc. Denota
que quan son mólts els que volen una cosa no 's pot
pas donar a \ois. ¿Quién puede contentar á todos? ^
ÉSSER DE BON O DE MAL ACONTENTAR. Fam. Ésser
fácil o difícil d' acontentarse. Ser de buen ó mal con-
tentar, ó contento.
ACONTENTAT, DA. p. p. Contentado.
ACOPADOR. m. Bina de ferro que teñen els llau"
ners pera donar a certas pesses la forma de copa-
Acopador.
ACOPADURA. f. Acte y efecte de acopar una cosa.
Acopadura.
ACOPAR. Fer de manera que les plantes fassin
copa. Acopar. || Mar. Fer ais taulons la concavitat
necessaria pera ap'icarlos en llochs convexos. Aco-
par.
ACOPAT, DA. adj. En figura de copa o got. Aco-
pado.
ACOPI. m. Munt de pedra trencada que 's fa a la
vora d' una carretera pera refegirla ont fassi falta.
Acopio. II PROVISIÓ.
ACOPIAR. V. a. Arreplegar mólt d' una cosa. Aco-
plar.
ACÓPICH, CA adj. Med. Lo que serveix pera fer
passar 1' ofecli. Acópico.
ACOPLAR. V. a. y 'Is seus deriváis, acoblar.
ACOPO, A. m. y adj. Med. ant. Lo qu' és propi
pera calmar 1' ofech. Acopo.
ACOPOS. m. Mín. Pedra fina transparente com vi-
dre ab taquetes daurades. Acopo.
ACOQUINAMENT. ni. Acció y efecte de acoquinar,
estemordir o acobardir. Amilanamiento.
ACOQUINAR, a. Acobardir, espantar, estemordir.
Amilanar, acoquinar.
ACOQUINARSE, v. r. Ant. ACOBARDIRSE.
ACOQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT.
ACOR. m. Ant. Amargura, congoixa, aflicció. Aflic-
ción.
ACORALAT, DA. adj. Semblant al coral. Acora-
lado.
ACORAR. V. a. Ant. AFLIGIR, CONOOIXAR.
ACORAT, DA. p. p. AFLIQIT, CONQOIXAT.
ACORDADAMENT. adv. m, Ant. De comú acort.
De común acuerdo.
ACORDAMENT. m. Ant. ACORTA
ACORDANSA. f. Ant.\mús. CONSONANCIA. || Ant.
ACORT. II Ant. RECORT.
ACORDANT. adj. Ant. CONCORDANT. |1 p. a. Ant.
Que 's trempa o afina fácilment. Acordante. || Que
sosté r armonía sens alterar els tons. Acordante.
ACORDAR. V. a. Resoldre d' acort, o per major
nombre de vots. Acordar. || Ant. Determinar una cosa
avans de manarla. Acordar. || Pint. Disposar els co-
lors, de modo que no ressaltinmassa ni quedin massa
apagats. Acordar. || Avenir els instruments o veus
pera formar armonía. Acordar, concordar. || Ant.
CONCEDIR. II Ant. COMBINAR. || ACERTAR.
ACORDARSE, r. Posarse d' acort. Acordarse,
convenirse. || Pendre determinació ja premeditada,
discutida o no. Acordarse.
LO ACORDAT. Loc. for. El decret deis tribunals
per medi del qual se mana observar lo resolt ante-
riorment; y també 'I decret o fórmula que denota la
providencia reservada que s' ha prés ab motiu del
assumpte principal. Lo acordado.
ACORDAT. m. ACORT.
ACORDAT, DA. p. p. Acordado. || adj. Fet ab
acort. Acordado.
ACORDE, adj. Conforme, corresponent. Acorde. ||
D' un meteix dictamen. Acorde, concorde. || Mus.
Consonant. Acorde, consonante, armónico.
ACORDEÓ. m. Inslrument de música proveít de
una manxa y un teclat; s' hi dona '1 vent ab la má es-
querra y ab la dreta 's mouen les tecles. Acordeón.
ACORDEONAR. v. a. Plegar una roba, general-
ment de tela blanca, en forma de manxa d' acordeó.
Acordeonar.
ACORDILLAR. v. a. Tirar a cordill, posar cordes
tivantes pera treure recte una obra. Acordelar.
ACORDILLAT. m. L' acte y efecte d' acordillar.
Acordelado.
ACORDONAMENT. m. L' acció d' acordonar la
tropa al entorn d' una ciutat, pla^a de guerra, etc.
Acordonamiento.
ACORDONAR, v. a. Posar cordó, circuir ab gent.
Acordonar. ¡I Fer el cordonet al cantell de les mone-
des. Acordonar.
ACORDONAT, DA. p. p. Acordonado.
ACORES, m. pl. Med. Certes llagues que ixen ais
nens. Acores.
ACORIST. m. pl. Med. Senyals que constantment
acompanyen a un estat qualsevol de la economía ani-
mal, tant al estat de salut com al estat patológicti.
Acoristos.
ACORNAR, n. En la tauromaquia dirigir el toro
els corns o la vista cap a un costat, embestir de 1' un
costat avans que de 1' altre, per estarhi avesat o incli-
nat. Acornar, acornear. I| Pegar cornades. Acornear.
EN TERRES ESTRANYES LES VAQUES ACORNEN ALS
BOUS. Ref. Vol dir que un foraster may pot valdré 's
contra 'Is del país. En tierra ajena, la vaca al buey
acornea.
ACORRALAR, v. a. y 'Is seus deriváis. ENCORRA-
LAR.
ACORREGUT, DA. p. p. Ant. Envergonyit. Corri-
do. 11 APOCAT.
ACORRER. V. a. Ant. Envergonyir. Correr. |1 Ant.
Socorrer. || Ant. Esdevenir. Ocurrir.
ACORRIMENT. m. Ant. RUBOR, VERQONYA, CONFU-
SÍÓ. 11 SUBSIDI, SOCORRO, ABUNDANCIA.
ACORT. m. Ajust, concordia, conveni. Acuerdo,
ajuste. II Resolució d' una corporació o senat. Acuer-
do. 11 Mus. La unió de sons armónichs. Acorde. II
CONSELL.
D' ACORT Y DE COMÚ ACORT* m. adv. Ab consenti-
ment de tots. De común acuerdo, de común consenti-
miento, acordadamente.
ESTAR EN ACORT. fr. D' acort. Estar de acuerdo.
ACOSCOLLAT, DA. adj. Semblant al coscoll.
Achaparrado.
ACOSMIA. f. Patol. Desordre morbos en els dies
crítichs d' una malaltía. Acosmía.
ACOSSAR. v. a. For?ar, perseguir fins a posar en
apuro, especialment a les feres. Apurar, acosar, es-
trechar, apurar.
ACOSSAT, DA. p. p. Acosado.
ACOSSEJAR. V. a. Cossejar, tirar cosses. Aco-
cear; cocear
ACOSSEJAT, DA. p. p. Acoceado.
ACOSTADA, f. Blas. La pe?a qu' a I' escut és al
costat d' una altra. Acostada.
ACOSTADÍS, SA. adj. Lo qui s' acosta a altres
sense conéixels y sois pera fer nombre. Allegadizo.
ACOSTAMENT. m. L' acció de acostar y acos-
tarse o arrimarse. Acercamiento. || Náut. L' acció de
acostar una embarcado. Acostamiento. || m. Ant.
PROPINCÜITAT. II ACCÉS, 1.
ACR
ACR
25
ACOSTAR. V. a. Posar una cosa aprop o al costat
d' altra. Acercar, allegar, aproximar, avecinar. Il a.
Níiitt. Acercar, arrimar el costat d' una ñau a qualse-
vol part. ACOSTAR. II Faltar poch, cóm: N. s' acosta
ais vint anys. Rayar, acercarse.
ACOSTARSE, v. r. Acercarse.
ACOSTARSE A LA VORA. f. Orillarse.
ACOSTAT, DA. p. p. Acercado. || adj. Ant. Pro-
pincuo, cercano, allegado.
ÉSSER DELS ACOSTATS. f. Ser muy de adentro, ser
de los Íntimos.
ACOSTES. adv, ni. Ant. A coll. A cuestas.
ACOSTUMADAMENT. adv. m. De costum. Habi-
tualmente, acostumbradamente.
ACOSTUMAMENT. m. Ant. COSTUM.
ACOSTUMANZA. f. Ant. COSTUM.
ACOSTUMAR. v. a. Fer avesar, ésser causa de que
un altre fassi soviut alguna cosa. Acostumbrar, ha-
bituar. II v. n. Tindre per costum. Acostumbrar.
ACOSTUMARSE. v. r. AVESARSE. i| Usarse, esti-
larse alguna cosa. Acostumbrarse, estilarse.
ACOSTUMAT, DA. p. p. Acostumbrado, habi-
tuado.
L' ACOSTUMAT. Loc. Manifesta que algú fa '1 que té
per regla o costum. Lo acostumbrado.
ACOTADA, f. Acció y efecte d' acotar o inclinar
el eos. Encorvada.
ACOTAR, v. a. COTAR. || a. Topar, pegar cornadas.
Acornar, acornear. |1 Inclinar el eos d' algú peí mólt
pes, adúcar. Agobiar, encorvar, agachar, abru-
mar.
ACOTARSE, v. r. Inclinar el eos. Agoviarse, en-
corvarse, agacharse. || ARRUPIRSE.
ACOTAT, DA. p. p. COTAT. || Inclinat. Agoviado,
agachado, encorvado.
ACOTÍLDIDES. adj. Zool. Que presenta alguna
qualitat del animáis acótils. Acotildides.
ACOTILEDÓ. p. m. Bot. Embrió que no té cotile-
dons. Acotiledón.
ACOTILEDONIA. f. Bot. Primera classe de les fa-
milies del regne vegetal, seguint la serie natural es-
tablerta per Jussieu, a la que hi corresponen totes
les plantes que no teñen embrió y que, per conse-
güent, no donen ni flor ni fruit. Acotiledonia.
ACOTILEDÓNICH. adj Bot. Calificatiu que s' apli-
ca ais vegetáis qué no teñen cotiledons, tais com les
moisés, els bolets, etc. Acotiledóneo.
ACOTILÓFOR, A. adj. Entom. Se diu deis cuchs
que no teñen bech o trompeta. Acotilóforo.
ACÓTILS. s. y adj. Zool. Se diu deis animáis que
no teñen vertebres ni boca central, ni cavitats late-
rals. Acótilos.
ACOTXAR. V. a. Abrigar ab la roba. Abrigar,
arrebujar. || Baixar, acotar, com acotxa la branca.
Inclinar. || Ter. Picarse al Hit. Acostarse.
ACOTXARSE. v. r. Abrigarse ab la roba, especial-
ment essent al Hit. Arrebujarse. || Acurrucarse. ACO-
TARSE.
ACOTXAT, DA. p. p. Arrebujado, aborujado. ||
ACOTAT.
ACRA. f. Metrol. Mida agraria usada a Inglaterra:
equival a unes 40 árees. També s' usa ais Estats-
Units, ont val unes 81 árees, y a diferents indrets de
Franca, ont varía de 50 a 75 árees. Acra.
ACRA LEUCA. Geog. ant. Nom de Penyíscola,
prov. de Castelló, en temps deis romans.
ACRACIA, f. Patol. Debilitat, impotencia. Acra-
cia. II Pol. Supressió de tota mena de govern. Acracia.
ÁCRATA, m. Socialista antiautoritari, partidari de
r anarquía, o siguí de la supressió de tota forma de
govern. Ácrata.
DIC. CAT. — T. I. — 4.
ACRE. adj. Agre, aspre en el gust. Acre. || Met.
Aspre, desapacible; s' aplica al geni o natural de les
persones. Acre, áspero.
ACRECIÓ, f. Geol. Aument o creixensa per juxta-
posició de les concrecións pedrenques. Acreción.
ACREDITADAIWENT. adv. m. Ab crédit: sense
mácula en la reputació. Acreditadamente.
ACREDITADÍSSIIVI. adj sup. Móltacreditat. Acre-
ditadísimo.
ACREDITAR v. a. Assegurar, afirmar. Acreditar,
confirmar, aseverar, certificar. || Calificar de bona
alguna persona o cosa. Acredita'r. || Tindre guanyat,
a favor seu algún deute. Acreditar, devengar || a
Donar crédit o fama a alguna cosa; fer famós. Acre-
ditar, afamar. || alcansar, 2.
ACREDITARSE, v r. Adquirir crédit, bona opi-
nió. Acreditarse. || Donar algú proves de les seues
bones qualitats. Acreditarse.
ACREDITAT, DA. p. p. Acreditado, jj adj. El qui
té reputació y crédit. Acreditado.
ACREDITATIU, VA. adj. Justificatiu, comproba-
dor, que porta o conté les proves d' un fet. Justifica-
tivo, comprobante.
ACREEDOR, A. m. y f. El qui té dret a alguna cosa.
Acreedor. || Mct. Mereixedor, digne. Acreedor, dig-
no, benemérito.
ACRÉIXER. a. AUMENTAR.
ACREMENT. adv. m. Asprement, mólt agre. Acre-
mente.
ACRESCENT. adj. Bot. Part de la flor, que des-
prés de la fecundado creix fora del ovari. Acres-
cente.
ACRIBIA. f. Arquit. Perfecta formado deis con-
torns ab el compás. Acribia.
ACRIBOLOGÍA. f. Filol. Elecció rigurosa de les
paraules propies pera expresar un concepte; precissió
y exactítut en I' estil. Acribología.
ACRIDIA. f. Zool. Nom tégnich de la Magosta.
Acridia.
ACRIDIFORIVIE. adj. Lo que té la figura de llagos-
ta. Acridiforme.
ACRIDÓFACH GA. m. y f. El qui menja llagostes.
Acrldófago.
ACRIDOFAGIA. f. Costúm de menjar llagostes.
Acridofagia.
ACRIDOQENIA. f. Bot. Malaltía qu' experimentan
els vegetáis, ocasionada per les llagostes. Acrido-
genia.
ACRIDÓYDICH, CA. adj. Acridiforme. Acridoi-
des, acridiforme.
ACRIFOLI, A. adj. Bot. Se diu de les plantes qui-
nes fulles teñen forma de llagosta. Acrifolio.
ACRIMINACIÓ. f. L' acció y efecte de acriminar.
Acriminación.
ACRIMINADOR, A. m. y f. El qui acrimina. Acri-
minador.
ACRIMINAR. V. a. Acusar d' algún crim o de-
licte. Acriminar. || Atribuir a algú una culpa o falta
grave. Acriminar. || Condemnar alguna acció. Vi-
tuperar.
ACRIMINAT, DA. p. p. Acriminado.
ACRIMONIA, f. Qualitat d' aspre. Acrimonia,
acerbidad, aspereza, acritud. || Sátira, rigor. ||
Veemencia, eficacia en les paraules. Acrimonia. ||
Aspresa en el tráete o geni. Acrimonia, aspereza.
ACRIMONIÓS, A. adj. Mólt aspre; pié d' acrimonia
Acrimonioso.
ACRINIA. f. Med. Disminució o falta complerta de
secreció. Acrinia.
ACRIPÉN, A. adj. Zool. Que té les plomes punxa-
gudes. Acripeno.
26
ACR
ACT
ACRISIS. f. Patol. Falta total de crisis en una ma-
laltía. Acrisis.
ACRISOLAR. V. a. Purificar els metalls al gresol.
Acrisolar, afinar. || Met. Examinar a fondo una cosa
per inedi de prevés o de testimonis. || Acrisolar,
alambicar.
ACRISOLARSE, v. r. Acrisolarse.
ACRISOLAT, DA. p. p. Acrisolado.
ACRISTIANAR, v. a. Fam. Fer cristiá, batejar.
Cristianar, acristianar.
ACRISTIANAT, DA. adj. Anl. Que s' ocupava en
obres o exercicis propis de cristiá. Acristianado.
ACRiTICH, CA. adj. Med. Se diu deis fenóniens
que pertanyen a la acrisis. Aerifico.
ACRITUT. f. ACRIMONI.A.
ACROÁTICH. adj. Calificatiu deis Uibres de fllo-
sofia en els que nos tractava niés que de materies qué
sois comprenían els iniciáis o adeptes. Acroático. ||
ESOTÉRICH.
ACRÓBATA, s. Persona que baila o fá habilitats
dalt d' una corda o d' un filferro posat en 1' aire.
Acróbata.
ACROBISTIA. f. Anat. Extremitat del prepuci per
la part que 's talla en la circuncisió. Acrobistia.
ACROCARPI, A. adj. Bot. S' aplica a la molsa que
creix al cap de niunt de les branques; ters ordre de
la familia de les moisés. Acrocarco.
ACROCORISME. m. Hig. Exercici deis membres.
Acrocorismo.
ACRODINIA. f . Med Malaltía epidémica, qual sín-
toma mes marcat és els dolors aguts a les mans y ais
peus. Acrodinia
ACRÓGEN, A. adj Min Se diu de fot crestall de-
rivat d' un romboedre per minvament deis ánguls y
veres superiors. Acrógeno. || Acotiledón que creix
mes particularment peí vertix. Acrógeno.
ACRÓLIT. m. Estatua que no te de pedra mes que
'Is extrems. Aerolito.
ACROLOGÍA. f. FU. Investigació deis primers prin-
cipis o de la absolut. Aerología. || f. Escriptura gero-
glífica feta per medi de figures que representan ob-
jectes quin nom comensa ab la üetra que s' vol es-
criurer. Aerología.
ACROLÓGICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a la
aerología. Acrológico.
ACROMÁTICH, CA. adj. S' aplica a la propietat
que teñen les ulleres de neutralisar els colors deis
raigs lluminosos refractats per elles, y de suprimir
les franges irisades que rodejarian les iniatges deis
objectes observats ab elles. Acromático. || Fis. Se
diu del crestall compost que constitueix I' objectiu
d' una uUera de llarga vista. Acromático.
ULLERA ACROMÁTICA. La que presenta 'Is objectes
distants sense 'Is colors del arch de Sant Martí. An-
teojo, lente acromático.
ACROMATISAR. a. Opt. Destruir els colors que
s' observan en la imatge d' un objecte quan se mira
per un vidre lenticular. Acrotismo.
ACRÓN, A. adj. Med. S' aplica al ungüent qu'obra
mes energicament en la cura d' una malaltía. Acrón.
ACRÓNICH, CA. adj. Aslron. Calificatiu del astre
que surt y 's pon al meteix temps que 'i sol. Acrónico.
ACRONICTE, A. adj. S' aplica al neixement y
posta d' una estrella que neix y s' pon al meteix
temps que '1 sol. Acronicto. || m. Astron. El temps
en que s' ajuntan en el meridiá 'Is quatre planetes
superiors. Acronicto.
ACRONISÓYCH, CA. adj. Med. Se diu de les me-
dicines que no poden conservarse mólt temps sense
que 's pasin. Acronizoico.
ACRONO, A. adj. Anat. Calificació deis ovaris que
teñen un disch o corona mes o menys carnosa. Acrono.
ACROPATÍA. f. Med Malaltía de la extremitat de
qualsevol part del eos. Acropatia.
ACROPÁTICH, CA. adj. Q^e pertany a la acropa-
tia o que sufreix semblant malaltía. Acropático.
ACRÓPOLIS, m. El lloch mes alt y fortificat en les
ciutats gregues; ciutadela. Acrópolis.
ACRGQUIR. m. Anat. Dona aquest nom la Facul-
tat no solament a les extremitats deis dits, sino tam-
bé a la má y fins a la part de bra? compresa entre 'I
colze y 'Is dits. Acroquir.
ACROSOFÍA. f. Ciei-.cia de lo absolut, que pertany
tan sois a Déu. Acrosofia.
ACRÓSTICH, CA. adj. Poesía en que les lletres
iniciáis o fináis llegides de dalt a baix forman un niot
o sentencia. Acróstico.
ACROSTOLI. m. Aíar. Adorno de la proa de un
barco; tros de ferro que sortía al extrém de proa de
les galeres ab el qual abordavan y ofenían al ene-
mich. Acrostolio.
ACRÓTER. ni. Anat. Se diu en general de tota ex-
tremitat del eos. Aerofaro.
ACROTtRA. f. Ar^uzV. Nom deis pedestals que 's
posan ais dos extrems y al cim delsfrontons triangu-
lars, ahont solían pos.irs'hi estatúes o tórreles. Acro-
tera. || Barrera feta de pilans y balustres queserveix
de coronament a un edifici. Acrotera.
ACROTERIASME. m. Med. ant. Una de les dotze
menes d' operar la diéresis. Acroteriasmo.
ACROTERIOSSIS. f. Med. Gangre.ia ds les extre-
mitats deis membres del eos huma. Acroteriosis.
ACROTISME. m. FU. Investigació de les primeres
causes. Acrotismo.
ACRÜPIT, DA. adj. Blas. Se diu deis animáis fe-
réstecíis qu' están al escut sentats o encongits. Acrú-
pido.
ACTA. f. Escrit en que constan els acorts o decrets
d' una corporació o comunitat. Acta. || Les del con-
cilis. Cánones, actas. |l Relació de les vides deis
sants, en especial de les deis Apóstols. ACTES DELS
APÓSTOLS. Llibre sagrat compost per Sant Llucti,
que conté la historia deis primers temps de la Iglesia
y la del avens del Evangeli baix el ministeri deis
apóstols. Actas de los Apóstoles.
ACTE. m. Acció o fet. Acto, hecho. || Cada part
principal d' un drama. Acto, jornada. || Filos. Les
conclusións defensades en les universitats, colegís,
etc. Acto. II Log. Les operacions de 1' ánima, y aixis
se diu; acte del enteniment, acte de la voluntat. Acto.
II Escriptura de venda. Carta de venta. || Auto.
II m. Mida longitudinal deis románs. L' acte era mí-
nim y quadrat: el primer tenía 120 peus de llarch y
4 d' ampie; el segon 30 actes mínims. || Moment,
temps perentori en que 's fa o succeix alguna cosa
cóm: al ACTE de anar a diñar. Acto. || — ACORDAT.
AUTO ACORDAT. || — ACUSATORi. For. El que acusa.
Acto acusatorio. \\ —CARNAL. Cópula, concúbito, acceso,
coito, acto carnal ó venéreo, congreso. || — DE CONTRi-
Cló. Arrepentiment de haver ofés a Déu sois per ésser
ell qui es. També se anomena aixis la fórmula ab que
s' expressa dit arrepentiment. Acto de contrición. \\ —
DE CORT. Les supliques deis tres bracos en quant eran
aprobades peí rey, o la d' algú d' ells sens contra-
dicció deis demés y ab aprobado del monarca, que
comensavan: «Plau al senyor Rey o a la Majestat.»
Acto de corte. || — definitiu. auto definitiu. || — DE
INQUISICIÓ. AUTO D' I.NQUISICIÓ. || — DE POSSESSIÓ.
L' exercici o us d' ella. Acto de posesión. || — DE SOL-
TURA. For. El consentiment del jutge pera posar en
Uibertat al pres. Acto de soltura. || —SACRAMENTAL.
AUTO SACRAMENTAL.
ACTES P0S1T1U3. pl. Blas. Fets que califican la no-
blesa d' alguna persona o familia. Actos positivos.
EN ACTE. adv. En acció de fer alguna cosa. En
acto, en ademán.
ACT
ACU
27
L'ACTE MES BO QUE 'L SAVI POT FER, ES CUMPLIR
EL SANT VOLER. Ref. Reprén ais que 's glorían de sa-
ver móltes arts y ciencias, y viuen desastradament.
Aquel sabe que se sa'va, que el otro no sahe nada.
TINDRE ACTE CARNAL, fr. Tindre accés 1' home ab la
dona. Conocer carnalmenle, iener cuenta.
TINDRE L'ACTE. fr. En els estudis pi'iblichs defen-
sar concliisións. Defender actos ó conclusiones.
ACTEOGRAFÍA. f. Descripció deis pesos. Atteo-
grafía.
ACTEOGRÁFICH, CA. adj. Relatiu o pertanyent a
la acteografía. Acteográflco.
ACTEÓGRAFO. ni. Qui descriu els pesos. Acteó-
grafo.
ACTEÓMETRE. m. Iiistrutnent pera pesar carruat-
ges y niés especialnient pera conéixer si un d'ells
porta mes pes del que perniet la lley. Acteómetro.
ÁCTIM. m. La dotsena part de la mida coneguda
per punt; un peu geométrich conté 1,758 áctims.
Actimo.
ATINEUTXÍM. ni. Bot. Teixit deis vegetáis qiian
les céhiles que 'i forman están disposades en figura
d' estrelles. Actineuchimo.
ACTINFA. f. Zool Mena de pólips c.irnosos de la
familia deis Zoantaris, coneguts vulgarment ab el
nom de ,-inéniones de mar, per lasemblanga que teñen
ab aquesta flor. Actimia.
ACTINOBOLISME. m. Fisiol. Paraula ab que'ls
antichs fisiólechs designavan I'acció instantánea deis
esperits animáis, en virtut de la qual les parts orgá-
niques efectúan els nioviments que 1' ánima 'Is vol
imprimir. Actinobolismo.
ACTINODERiVlE. ad. Cnlificatiu deis animáis que
teñen la pell plena de sólclis en forma de raigs. Acti-
nodermo.
ACTINCLITA. f. Min. ACTINOT.
ACTINOLOGÍA f. Zool. Ciencia que tracta deis
zoóflts. Actinología.
ACTINÓMETRE. m. Instrument que serveix pera
midar la intensitat de la irradiació solar. Actinó-
metro.
ACTINOSSOARI, A. adj. Zool. Se diu deis cuchs
que teñen els seus órgans ínterns disposats en forma
de raigs. Actinozoario.
ACTINOT. f. Min. Pedra dura prismática mólt
semblanta al anfibol, del que sois s' hi diferencia peí
color, qu'es verdós. Actinote.
ACTINÓTICH, CA. adj. Min. Se diu de les roques
que contenen crestalls d'actinot. Actinótlco.
ACTINOTÓS, A. adj. Min. ACTINÓTICH. Actino-
toso.
ACTITADER, RA. adj. For. Lo qu' está per actuar.
Lo que está para actuar, actitadero.
ACTITUT. f. Situació o positura de qualsevcl ob-
gecte. Se diu particularment en la pintura de la dis-
posició en que 's posa '1 modelo pera ésser copiat.
Actitud, acción.
ACTIU, VA. adj. El que té activitat o és moltllest
en fer les coses. Activo. || Lo que obra promptament,
cóm certs venenos. Activo, violento. || Prompte, di-
ligent. Activo, agudo, eficaz, listo. || Gram. Perta-
nyent a I'acció del verb. Activo. || For. El fur d' al-
gunes persones pera portar les causes a certs tribu-
nals per privilegi de la corporació a que pertanyen.
Activo.
PER ACTIVA Y PER PASSIVA. Exp. fam. De totes
maneres. Por activa y por pasiva.
PRIVAR DE VEU ACTIVA, fr. Privar del dret de vo-
tar. Privar de voz activa.
VEU ACTIVA. Exp. El dret de votar. Voz activa. \\
Gram. La deis verbs. Voz activa.
VIDA ACTIVA. Aquella en que s'hi emplean les for-
ses corporals. Vida activa.
VERB ACTIU. Gram. El que significa acció. Verbo
activo.
ACTIVAMENT. adv. m. Ab Hestesa o promptitut.
Activamente. || Ab activitat. Activamente.
ACTIVAR, v. a. Avivar, excitar, accelerar, instar.
Activar.
ACTIVAT, DA. p. p. Activado.
ACTIVÍSSIM, A. adj. sup. Muy activo.
ACTIVITAT. L Virtut de obrar. Actividad. II Melaf.
Agudesa, promptitut. Actividad. || Vivesa en certes
coses inanimades. Actividad.
ACTOR, m. Cómich, representant. Actor. || Agent.
For. Qui posa una demanda judicial. Actor.
ACTORA. f. Comedianta. Actriz, cómica.
ACTRIU. f. p. u. Adora, comedianta, cómica. Ac-
triz.
ACTUACIÓ. f. For. La acció y efecte de actuar.
Actuación.
ACTUAL, adj. Lo que existeix sn el n:oment en que
's parla y, per lo tant, no dependeix ja de la voluntat
de ningú. Actual. || Lo que té la virtut de obrar in-
mediatament. Actual.
ACTUALISAR. v. a. Reduir a acte. Actualizar.
ACTUALITAT. f. Estat present d' alguna cosa. Ac-
tualidad.
EN LA ACTUALITAT. adv. m. En la actualidad.
ACTUALMENT. adv. m. Ara, al present. Actual-
mente, en la actualidad.
ACTUANT. p. a. y m. El qui en un acte literari o
científich resumeix els arguments y 'Is contesta. Ac-
tuante.
ACTUAR, v. a. Pair, fer la digestió. Actuar, dige-
rir. II Defensar conclusions. Actuar, defender actos
ó conclusiones. || For. Instruir el procés. Actuar, ins-
truir, enterar, reflexionar.
ACTUARI. m. For. Notari que dona fé en eis au-
tes. Actuario.
ACTUAT, DA. p. p. Actuado.
ACUDIR, v. n. Juntarse en un meteix lloch. Acudir,
concurrir. || Fer cap, arribar aigú al lloch ont li con-
vé. Acudir. II Anar en ajiida o socorro d' algú. Acu-
dir. II Valerse d' alguna persona. Acudir, recurrir,
valerse. || Valerse d' algún medi. Acudir, echar ma-
no. II Ocorre d' improvís algún pensament o especie.
Saltar, ocurrir,
acudir. |¡ Dit de
la térra, pro-
duir, donar cuUi-
ta. Acudir, lle-
var fruto.
ACUDIT, DA.
p. p. Acudido.
II m. Ocurrencia
viva y repenti-
na. Arranque.
ACUEDUCTE.
m. Canal o cano-
nada artificial per quina passa 1' aigna. Acueducto.
ACUIDAMENT. m. Ant. DESAFÍO. || FORgA, VIOLEN-
CIA. II PRESSA.
ACUIDAR. v. a. Ant. Desafiar. || Perseguir. ||
Violentar, oprimir.
ACUIDAT. p. p. Ant. DESAFIAT. || ENEMICH. || OPRI-
MIT.
ACUITADAMENT. adv. m. Ant Penosament, ab
añicció, apuro, etc. Apuradamente, y Ant. Acuita-
damente.
ACUITADOR, A. s. y adj. Ant. Que causa cuita,
cuitat, congoixa, etc. Opresor, y Ant. Acuitador.
ACUITAMENT. ni. Ant. Acte y efecte d' acuitar.
Acuitamiento.
Acueducte roma de Tarragona
28
ACU
ACU
ACUITAR. V. n. Ant. CUITAR. || INTIMAR LA GUE-
RRA. II a. Ant. Posar en apuro, apretar, afligir. Apre-
tar, apurar, oprimir, afligir, y Ani. Acuitar.
ACUITARSE, r. Ant. Decaure d' ánim, perdre '1
valor, desanimarse. Desalentarse, desanimarse,
acuitarse.
ACUITAT, DA. adj. Apurat, afligit, congoixós.
Apurado, afligido, apresurado, y Ant. Acuitado.
ACULAMENT. ni. Acció y efecte de acular y acu-
larse. Aculamiento.
ACULAR, a. Fani. Acostar la grupa del cavall a la
paret o a algún altre indret pera dafensarse. Acular.
II Ndut. Acostarse la ñau y tocar ab la popa o codast
a la sola, sobre pedrés, etc., en un nioviment de retro-
cés. Acular.
ACULARSE. V. r. Se diu deis carruatges que s' in-
clinan a la part de darrera a causa de portarhi mes
pes que devant. Dar culata. || ABATRES el MER-
CADER.
ACULAT, DA. adj. Blas. Parlant d' escuts d' ar-
mes, se díu del cavall ajupit damunt les anques com
si volgués recular. Anclado.
ACULEAT, DA. adj Ictiol. Que té les espines acu-
liformes. Aculeado.
ACULEIFORME, adj. Zool. y Boi. Que té forma de
agulló. Aculeiforme, aculiforme.
ACÚLEO, ni. Poét. POTRO, 3.
ACÚLEOS, A. adj. Que té espina o agulló. Acu-
leoso.
ACULLENSA. f. Ant. ACULLIMENT.
ACULLIDA. f. ACULLIMENT.
ACULLIDOR, A. m. y f. HOSPEDER.
ACULLIMENT. m. La acció y efecte de acullir.
Acogida, hospedaje, acogimiento, hospitalidad. ||
Amparo, refugi. Acogida, amparo, refugio, asilo,
guarida.
ACULLIR. V. a. Admetre a casa. Acoger, albergar.
II Metdf. Amparar, protegir. Acoger, amparar, pro-
teger, patrocinar, refugiar. || Amagar. Encubrir,
ocultar.
ACULLIRSE. V. r. Refugiarse. Acogerse, guarecer-
se, albergarse.
ACULLIT, DA. p. p. Acogido, refugiado, alber-
gado.
ACÚMETRE. m. Instrunient pera midar la potencia
auditiva de cada hú. Acúmetro, audimetro.
ACUMÍNEU, A. adj. Acabat en punta. Acumíneo.
II Bot. Se diu de qualsevol part deis vegetáis que
acaba en punxa, y mes particularment de les fulles.
Acumíneo.
ACUMINÍFER, A. adj. Zoo/. Que té tubérculs pun-
xaguts o angulosos. Acuminífero.
ACUMINIFOLIAT, adj. Bot. Que té les fuiles an-
guloses o acabades en punxa. Acumifoliado.
ACUMULABLE. adj. Lo que 's pot acumular. Acu-
mulable.
ACUMULACIÓ. Acció y efecte d' acumular. Acu-
mulación, amontonamiento. || f. Metaf. Reunió de
capitals, rlqueses, honors, títols, etc., en determinat
subjecte. Acumulación. || Ret. Figura que consisteix
en reunir en un nieteix període y baix una meteixa
forma, sense alterar el moviment oratori, una munió
de detalla que teñen per objecte donar major claretat
y desenrotllo a la ¡dea. i) —DE ACCIONS. For. Reunió
de dues o mes accions en un sol judici. Acumula-
ción de acciones. II —DE AUTOS. Reunió d' aquets
pera que 's decideíxin en un sol judici. Acumulación
de autos. || —de les causes de possessió y propie-
TAT. Reunió deis judicis possesori y petitori. Re-
unión de las causas de posesión y propiedad. ||
Med. Reunió d' humors o d' altres substancias. Acu-
mulación.
ACUMULADOR, A. m. y f. El qui acumula. Acu-
mulador, acriminador. || m. Fís. Aparato en el que
s' hi acumula la electricítat; es una mena de dipósit
o magatsem de for^a que, una vegada pié, se pot dur
ont se vulgui pera aplicarla a usos industriáis, tais
cóm la tracció, fer moure telers, maquines y altres
artefactes. Acumulador.
ACUMULAMENT. m. ACUMULACIÓ.
ACUMULAR, a. Reunir varíes coses de la meteixa
o diferenta especie. Acumular, acopiar, reunir,
amontonar, agolpar.
ACUMULARSE, r. Reunirse varíes coses de la me-
teixa o diferente especie. Agolparse, amontonarse.
ACUMULAT, DA. p. p. Acumulado.
ACUMULATIU, VA. adj. For. S' aplica a la juris-
dicció per la qual pot un jutge conéixer ab prevenció
en les meteixes causes que un altre y adelantárseli en
llur coneixement. Acumulativo.
ACUMULATIVAMENT. adv. m. Ab coneixement
anticipat d' alguna cosa. Acumulativamente, á pre-
vención. II For. En comú, juntament ab altres. Acu-
mulativamente.
ACUNSAR. v. a. Ant. Fer punta a alguna cosa.
Aguzar.
ACUPULAR. V. a. Arquit. Donar a alguna coberta
d' edifici la forma de cúpula. Acupular.
ACURSAR. V. a. ESCURSAR.
ACURULLAR. v. y a. y 'Is seus derivats. CURU-
LLAR.
ACÚS. f. Declaració de certes caries ab que 's
guanyan alguns tantos. Acuse. || Primera persona del
present d' indicatiu del verb acusar. Yo acuso.
ACUSACIÓ. f. For. La acció y efecte d' acusar de-
vant del jutge. Acusación. || Discurs del fiscal. Acu-
sación.
FALSA ACUSACIÓ. Calumnia.
FORJARSE UNA ACUSACIÓ. f. Imputar a algú un de-
licie que no ha comes. Calumniar, forjar una acusa-
ción, acusar falsamente.
ACUSADOR, A. m. y f. El qui acusa. Acusador. ||
adj. ACUSATORl.
ACUSADOR FALS. El qui acusa a un innocent. Ca-
lumniador.
ACUSAR. V. a. Donar part al superior d' alguna
falta. Acusar. I! Citar a un reo, declarar un crim de-
vant el jutge. Acusar. || Tatxar a algú d' alguna fal-
ta. Acusar, notar, tachar, afear. || En el joch del
tuti y alguns altres, manifestar les caries ab que 's
guanyan certs tantes. Acusar.
ACUSAR FALSAMENT. fr. Calumniar.
ACUSAR LA CONCIENCIA, fr. Teñir remordinients de
alguna culpa comesa. Acusar, argüir la conciencia.
ACUSARSE, v. r. Dir els pecáis en el sagrament de
la penitencia. Acusarse.
ACUSAT, DA. p. p. Acusado.
ACUSATIU. m. Gram. El quart cas de la declina-
ció. Acusativo.
ACUSATORl, A. adj. For. El que acusa y acrimi-
na, cóm: Acte acusatori, delació acusatoria. Acusa-
torio.
ACUSMACIA. f. Med. Qualitat o propietat de lo
que produeix sensació al oído Acusmacia. || Prodúc-
elo de sons que 's percibeixen sense saber d' ont ve-
nen. II Cert misteri acústich. Acusmacia.
ACUSMAT. m. Fis. Fenómen que té lloch al aire,
com un brugit semblant al de nióltes veus humanes y
de diversos Instruments de música. Acúsmato.
ACUSMATICH, CA. s. y aJj. Que s' ou sense véu-
res o que se sent sense ésser vist. Acusmático.
ACÚSTICA. L Part de la física que tracta del so y
de les seues qualitats. Acústica.
ACÚSTICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu al so.
ADA
ADD
29
Acústico. II — mAlich, Med. Muscle extern del marte-
llet en r aurella; lo que pertany al oido y al marte-
llet. Mállco acústico.
ACUTANGUL. adj. Geom. Tot lo que té ánguls
aguts. Acutángulo.
ACUTANGULAR ( SECCIÓ D' UN CONO). Geom.
Aquella secció que per medí d' un plá forma un án-
gul agut ab 1' eix d' un meteix cono. Sección de un
cono acutangular.
ACUTANGULAT, DA. adj. Geom. D' ánguls aguts.
Acutangulado, acutángulo. || Bot. Qualsevulga part
d' una planta que tingui ánguls aguts. Acutangu-
lado.
ACUTICAUDE. adj. Zool. Que té la qúa punxa-
guda. Acuticaude.
ACUTICORNI, A. adj. Zool. Que té corns o banye-
tes punxagudes. Acuticornlo.
ACUTICOSTAL. adj. Zool. Que té parts sortides y
agudes a la superficie del eos. Acutlcostal.
ACUTIFLOR. adj. Bot. De petáis o lobuls aguts.
Acutiflor.
ACUTIFOLIAT, DA. adj. Bot. Se diu de les plan-
tes que teñen les tulles acabades en punxa. Acutifo-
liado.
ACUTILABRO, A. ad.. Enlom. Se diu de les ara-
nyes que teñen la boca acabada en punxa. Acuti-
labro.
ACUTILOBULAT, DA. adj. Bot. Se diu deis vege-
táis que teñen aguts els lobuls de les fulles. Acutilo-
bulado.
ACUTIPENNE. adj. Ornit. Que té les plomes o ales
agudes. Acutipenne.
ACUTIRROSTRE, A. adj. Orní7. De béch punxagut
o llargarut. Acutirrostro.
ACUTO-ESPINÓS, A. Entom. Calificatiu de les
orugues que teñen en sa part superior varíes series
d' espines agudes. Acutoespinoso.
AD. prep. Ant. Lo meteix que A, cóm ADAQUET,
ADALQUN, A.
ADÁCTIL, A. adj. Zool Que no té dits. Adáctilo.
ADAGI. m. Expressió alegórica, breu y sentencio-
sa. Adagio, refrán, proverbio. || Mus. Un deis cinch
movimCiits fundamentáis de la música, que equival a
moderat. El meteix nom se dona a la composició, y
aixis 's diu: tocar o cantar un adagi. Adagio.
ADAL. m. Med. Nom donat a la part de les plantes
que couté llurs respectives propietats medicináis.
Adal.
ADALADAIVIENT. adv. m. Ab gran ansia. Precipi-
tadamente, desaladamente.
ADALARSE, v. r. Corre furiosament, tirarse ab
ansia demunt alguna persona o cosa. Desalarse.
ADALAT, DA. p. p. Desalado.
ANAR ADALAT. fr. Corre, tirarse demunt d' algú o
alguna cosa. Desalarse.
ADALBERT. n. p Adalberto.
ADALEIZ, ADELACIBA O BONAFILLA. Ab aqués-
tos diferents noms es coneguda la filia deis comtes
de Barcelona Sunyer y Rikildis, casada ab un oncle
d' ella, fíll de Guifre 1, nometat Suniefret, comte de
Urgell que vivía en la primera meitat del sigle X.
ADALERAT, DA. adj. ADALAT.
ADALIT. m. Ant. Capitá de gent de guerra. Ada-
lid, caudillo, capitán.
ADAMADET, A m. y f. d. Adamadillo.
ADAMADURA, f. Ant. AFEMINACIÓ.
ADAMANTÍ, NA. adj. Poét. Brillant o dur com el
diamant. Adamantino, diamantino.
ADAMARSE, v r. AFEMELLARSE. Adamarse, afe-
minarse, remilgarse, afeñicarse
AD AMAT, DA. adj. S' aplica al que té faccions
fines y deücades com les de les dones o mostra afi-
cions y maneres propies d' cUes. Adamado, afemi-
nado, melindroso, amaricado, mimoso.
ADÁMICH, CA. adj. Se diu de la térra o dipósit
d' ella que les aigUes del mar reuneixen en el refluix.
Adámico. || Antrop. Rassa humana primitiva que se
suposa ésser originaria d' Abisinia. Adámica.
ADAMITES. m. pl. Nom de 1' historia ecclesiástica
y canónica; certa secta antiga d' heretges, que vol-
guéren imitar la nuesa d' Adám, dient que s' havia
restablert la ignocencia original. Son inventor fou
Prodico, segóns Teodoreto. Els adamites eran una
branca deis basilides y carprocracis; aquesta heret-
gía £ou renovada a principis del sigle xv per un t.^1
Picardo, que passá de Flandes a Alemanya, y prete-
nía tornar al mon la ignocencia original, que feya
consistir en que les dones fossin comunes, y en la
nuesa; per lo que compareixían nusos a les places
publiques, essent alxís que 'Is antichs, segóns Sant
Epifani, solsament se despullavan en llurs reunions
intimes. En algunes parts se juntavan de nit y tenían
per divisa aquest vers llati: «Jura, perjura, secretum
prodere noli:» que vol dir: «jura que no descubrirás
el secret;» despreciavan els vestits qne 'Is oferían,
dient que Adám era llur fundador. Adamitas.
ADÁN. m. Fam. Home deixat, brut o abandonat.
Adán. ESTAR FET UN ADÁN fr. Estar hecho un Adán.
ADAPTABLE, adj Lo que 's pot adaptar o aco-
modar. Adaptable, acomodable.
ADAPTACIÓ f. La acció y efecte de adapta-.
Adaptación.
ADAPTADAMENT. adv. m D' una manera com
cal, acomodadament. Adaptadamente.
ADAJ'TAR. V. a. Fer qu' una cosa vagi o caigui
bé ab un altra. Adaptar, adecuar, proporcionar.
ADAPTARSE, v. r. Acomodarse una cosa ab una
altra. Adaptarse
ADAQUELL, A. pron. Ant. AQUELL.
ADARB. m. Espay y camí que hi há dalt de les mu-
ralles y demunt '1 qual s' aixecan els marlets Adarve.
ADARGA, f. Escut de cuiro de forma oval, ab una
ansa pera '1 braq y altra pera la má. Adarga. || Trac-
tat del blasó o Índex deis escuts d' armes de la no-
blesa. ArmoriaL
ADARGAR, v. a. Ant Cubrir, defeiisar a algú ab
la adarga. Adargar. || a. Donar la fo ma o seniblansa
de la adarga. Adargar.
ADARGARSE, v r. Cubrirse o defensarse ab la
adarga. Adargarse, abroquelacre.
ADARGUER. m Ant El qui fcya adargues o les
usava. Adarguero.
ADARGUETA. f. d. Adarguilla.
ADARS m. pl. Min. Escuma salada que en temps
de seca fa com una crosta a les canyes, jo.ichs y her-
bas que creixen a les maresmes. Adarca.
ADASSÓ. pron. Ant ASSÓ, Aixó.
ADAYA. Geog. lUots del dist. de Cindadela. Me-
norca. II (GRANJA DE). Caseriu del terme de Mercadal,
Menorca.
ADDICIÓ. f. Afegidura, nota, suplenient. Reparo
que 's posa a uns comptes. Adición, apéndice, adi-
tamento, suplemento. |l Gram. Pleonasme, figura per
la que s' afegeixen a una expressió páranles que li
donan raes forsa sense ser necessaries al sentit, v. gr.
Jo ho he vist ab mós propis ults. Adición. || For. Ad-
missió, acceptació de herencia. Adición, admisión
ADDiClÓ DE LA HERENCIA. For. La accló y efecte de
adniétrela Adición de la herencia
ADDICIONAL. adj S' aplica al article, cláusula o
expressió que s' afeseix a un tractat o reglanient des-
prés de forniat. Adicional.
ADDICIONAR. v. a. Fer o posar adJicións. Adi-
cionar, añadir.
30
ADE
ADE
ADDICIONAT, DA. p. p. Adicionado.
ADDICTE, TA. adj. Inclinat, aficionat, dedicat.
Adicto, afecto
ADDITIU, VA. adj. Gram. Que 's junta a una pa-
raula pera modificarla. Aditivo.
ADDUCCIÓ. f. Anat Lo contrari de abdiicció. Mo-
vimeiit que fa acostar al ei.\ vertical del eos qualse-
vol altre part que se n' ha separat. Aducción || Ac-
ció o nioviment deis iiuisdes adducfors
ADDUCTIU, VA. adj. Anat. Que determina o pro-
dueix 1' adducció Aductivo.
ADDUCTOR, A. adj. Anat. Lo contrari d' abduc-
tor. Cada hu deis muscles que mouen certes parts
aproximantles al eix del eos. Aductor. || adj. Que
addueix o determina 1' adducció. || Bot. Se diu de certs
vasos o füaments.
ADEBA. Geog. Ant. Nom de Batea, prov de Ta-
rragona, en temps del románs.
ADECLIVITAT. f. Anat. La forma que té la super-
ficie que separa les duts cavitats del cap del os ano-
menat tibia. Adeclividad.
ADECTE. adj Farm Medicina que calma o neu-
tralisa 1' efecte produit per un' altre. Adecto.
ADÉFACH, GA. adj. GOLAFRE H Alerf. S' aplica a
qui pateix ade'agia. Adéfago, voraz
ADEFAGIA f. Med. M ilaltía que consisteix en un
desitj y una nec;ssitat continua de menjar alimer.ts
sólits: se sol pendre també per cassussa o fam canina.
Adefagia.
ADEFORA. adv. II. Al carrer, fora, en públich,
públicament. Fuera, afuera.
ADELA, n. p Diminutiu d' Adelaida. Adela. || f.
Entom. Género d' insectes del ordre deis lepidópters.
Adela
ADELANTAMENT. m. La acció y efecte de ade-
lantar. Adelantamiento II La dignitat y '1 territori
del adelantat. || Mellora, aunient, ganancia, ventatja.
Adelanto, adelantamiento, medro.
ADELANTAR a Apressar, accelerar. Adelantar,
apresurar. || Anticipar la paga, '1 sou, etc. Antici-
par, adelantar. |i Met. Aumentar, mellorar. Adelan-
tar, medrar, mejorar, aumentar. || Afegir alguna
cosa a lo inventat per altres. Adelantar. || n. Me-
llorar o avensar en les ciencias, en la salut, etc.
ADELANTAT, DA. adj. Aprofilat en algún ram,
ciencia o art. Adelantado. || m, Ant L' antich go-
vernador d' una provincia fronterissa. I adj Se diu
del diner que 's paga ab anticipació. Anticipado,
adelantado II — MAJOR DE CASTELla. m. Dignitat
antiga en Espanya. Eu la pau era considerada com
la de jutge, y en la guerra com la de capitá general.
Adelantado mayor de Castilla.
ADELF, A. n. p. Adelfo | adj. Bot. Calificatiu que
's dona ais estams de les plantes, qu' están agafats
per llurs fibres en un o en algúns cossos Adelfo.
ADELFIA. f Bot. Reunió de mólts estams que 's
juntan sobre una base comuna que se 'n diu andrófor.
Adelfia.
ADELFIXIA. f. Med. Unió, simpatía, confraterni-
tat, disposició armónica de les parts orgáhiques que
componen el eos, y de les seus afeccións. Adelfixia
ADELILL. m Ant. ADALIT.
ADÉLIT, DA. adj. Med. Se diu en pato'ogía deis
síntomes poch clars o poch manifestos. Adélido.
ADELITARSE v. r. Ant. DELEITARSE.
ADELITAT. p. p. DELEITAT.
ADELIVITAT. f. Anat Denominació de la super-
ficie eixida y desigual que separa les dues cavitats
articulars del cap del os de la cama, anomenat tibia.
Adelividad
ADELOBRANQUI, A. adj. Zool. Que té les bran-
ques amagadas o poch visibles. Adelobranquio.
ADELOCÉFAL, A. adj. Zool Que té '1 cap invisi-
ble o amagat Adelocéfalo.
ADELOCER, A. adj Zool Que té les banyes ama-
gades. Adelócero
ADELODERM. adj Zool Que té les branquíes
auiagades sota la pell Adelodermo.
ADELÓGEN, A. adj. Geol S' aplica a les roques
quins components son barrejats de tal mena que sem-
blan fets d' una sola substancia. Adelógeno
ADELONEUM, A adj. Zool. Calificatiu del animal
que té amagades les vies respiratories. Adeloneumo.
ADELONEURO, A. adj. Zool. Que no té freixura
o pulmó. Adelopulmonado, adeloneuro.
ADELÓPEDO, A adj. Zool S' aolica al animal
que sembla no tindrer peus Adelópodo.
ADELÓSTOMO. adj. Zool. Que té invisible la
boca. Adelóstomo.
ADELUM. Geog. Anat. Nom de Castalia, provin-
cia d' Alacant, en temps deis románs.
ADEMANT. m. Ant DIAMANT.
ADEMES adv m. A mes ci' aixó, d' alió, fora de
qualsevol cosa de que 's tracta. Además, á más-,
fuera de, sobre
ADEMES DE QUE. m adv. Además que.
ADEMONIA. f. Med. Malaltía que 's tradueix per
una gran agitado o una ¡nquittut extremada. Ade-
monia.
ADEMPRAR. v. a. Ant. Acció de pendre Tomar.
ADEMUZ. Geog. Petita regió del regne y prov. de
Valencia, ficada dins de la de Terol. || Vila de la
provincia de Valencia, bisb. de Segorbe, part. jud.de
Chelva; es a la dreta del riu Turia o Quadalaviar y
té 3.415 hab.
ÁDENA. f. Ter. ÁNECH.
ADENALGIA. f. Med. Dolor a les glánules o glán-
dules. Adenalgia.
ADENEUFRAXIA. f. Med. Obstrucdó de les glánu-
les. Adeneufraxia.
ADENITIS, f. Med. Inflamació de les glánules, y
mes partieularment de les linfátiques. Adenitis.
ADENOFARÍNGICH, CA. adj. Med. Pertanyent a
les glánules y a la faringe Adenofaringeo.
ADENOFARINGITES. L Med. Inflamado de le?
glánules y de la faringe. Adenofaringites.
ADENOFÍLEU. A. ad. Bot. Calificació de les plan-
tes que teñen tuLérculs o glánules en les seues fulles
Adenofíleo.
ADENOFTALMÍA. f. Med. Inflamació de les glánu-
les de les pálpebres. Adenoftalmia.
ADENOFTÁLMICH, CA. adj. Med. Referent a la
adenoftalmia. Adenoftálmico.
ADENÓGRAF. s. Anat. Expert en adenografía. Ade-
nógrafo.
ADENOGRAFÍA. f. Anat. Descripció anatómica d&
les g!ánules. Adenografía.
ADENOGRÁFICH, CA. adj. Anat. Pertanyent a
relatiu a la adenogra :ía. Adenográfico.
ADENÓLECH, GA. s. y adj. Anat. Entes en la ade-
nología. Adenólogo.
ADENOLOGÍA. f. Med. Anatomía de les giánules
Adenología.
ADENOMENÍNGEA. adj. y f. Med. Calificatiu de
la febre mucosa o pituitosa. Adenomeníngea.
ADENÓNCESE. f. Med. Tumefacció de les glánu-
les Adenóncese.
ADENÓPODA adj. f Bot. Calificatiu de la planta
que té 'i mánech de la flor glandulós. Adenópoda.
ADENÓPODO, A. adj.fioí. Que té glandulosos els-
pedíeuls. Adenópodo
ADENÓS, A. adj. Med. GLANDULÓS
ADE
AD!
31
ADENOSCLEROSIS. f. Med. Durcsa de una glánu-
la; no fa mal. Adenosclerosis
ADENOSIS f. Mcd Mal crónich que 's pateix en
alguna glánula. Adenosis.
ADENOSTÉMONO, A adj. Bot Que té glánules
en les fibras deis estams. Adensstémono
ADENOSTOMÍ A. Anat. Dissecció anatómica de les
glánules Adenostomia.
ADENOSTÓMICH, CA. adj Anat Pertanyent a
adenostomia Adenostómico. || s. El subjecte que la
practica
ADENTAL. adj. y m. Anai Nom d' una de les pes-
ses elementáis que forma part de les vertebres cefá-
liques. Adental.
ADEPTE. adj. y m. Se deia del qu estava iniciat
en els secrets de la alquimia. Adepto. || Allistat en
alguna secta o societat secreta || Inicial en alguna
ciencia oculta. Adepto, iniciado || Tot aquell que
es afecte a una persona, a una idea, a un partit po-
lítich, etc. Adepto, partidario
ADEQUACIÓ f Acció y efecte de adequar. Ade
cuación.
ADEQUADAMENT. adv. m Ab oportunitat, pro-
porcionadament. Adecuadamente.
ADEQUAR. V. a. Igualar, aco.tiodar una cosa a
un'altra. Adecuar.
ADEQUAT, DA. p. p. Adecuado. || Acomodat, a
propósit per alguna cosa. Adecuado.
ADER (Son). Geog. Hisenda del terme d' Escoria,
Mallorca.
ADERAMÍN. m. Astron. Nom del estel que 's veu
demunt de la espatlla esquerra de Cefeu. Aderamín.
ADERN. m ter. ALADERN, ARBRH.
ADERRARIAR. v. a. Ant ENDERRERIT
ADERRARIAT, DA. p. p. Ant. ENDERRERIT.
ADÉS. adv. t. Ter. Ara, fa poca estona. Poco há,
ahora poco. || v. ara, tantost. || Ant. Luego.
ADÉS, ADÉS. Ara meteix. Ahora mismo, en este mo-
mento, ahora. || adv. m. Ant. POCH A POCH.
ARA Y ADÉS. m. adv. ARA.
ADÉSMACS. adj. pl. Zooí. Muscles quina petxina
es massa petita pera tancar tot el eos y quina cuber-
ta tubulosa está del tot tancada. Adermáceos.
ADESTE. adv. 11. Ant A la dreta. A la derecha.
ADESTRARLE, adj Que 's pot adestrar. Adiestra-
ble
ADESTRADOR, A. m. y f. El qui adestra. Adies-
trador
ADESTRAMENT. m. La acció y eíecte de ades-
trar. Adiestramiento.
ADESTRAR v. a. Guiar, encaminar Adiestrar. ||
Instruir, ensenyar. Adiestrar.|| Ant. AMIDAR.|| DOMAR.
ADESTRARSE, v. r. Ensajarse, exercitarse. Adies-
trarse, habituarse, ejercitarse
ADESTRAT, DA. p. p. Adiestrado. || adj. Blas.
S' aplica al escut que té a la part dreta alguna partió
o blasó, y també a la figura o blasó principal quan ne
té un altre a la dreta. Adestrado.
ADÉU. m. Terme de saludar ab franquesa o amis-
tat. Adiós, agur, abur, ahur. 1| Expr. Usada pera
saludar a aigú particularment al despedirse A Dios;
á Dios con la colorada || interj. Pera manifestar
qu' alguna cosa ja no té remey. ¡A Dios!
ADÉU, A MES VEURE Expr. Pera despedirse d' algú
citantlo pera un'altra ocasió. A Dios y vedmonos.
ADÉU QU' ES TART. £xpr fam. Ab que 's despedeix
el qui va depressa. A Dios, que esquilan.
A DÉu SiAu. Expr. Ab qu' algú 's despedeix d' al-
tees. A Dios, queden ustedes con Dios
ADÉU Y A LA VENTURA. Expr. Incertament, sens es-
peransa de felís éxit. en lo que 's preté A Dios y d la
ventura.
ADEUSSIÁU. Expressió composta de d Déu y de
sidu, com si 's digués: siáu ab Déu, significantse la
salutació que 's dona al despedirse d' aigunes perso-
nes. Con Dios
ADEUTAR V. a. Deure, tindre que pagar qnelconi.
Adeudar, deber.
ADEVINALLA f Ant ENOEVINALLA.
ADEVINANSA. f. Ant. ENDEVINACIÓ.
ADEVINAR. V. a. endevinar.
ADEVINAIRE. s. Ant. Qui endevina. Adivinador.
ADEVINETA. s y adj. Fam. ant. Qui endevina ab
tacilitat. Adivinador, adivino.
ADFALANGINA. f Anat. Falangiua accessoria
Adfalangina.
ADFORI m Bot ant ADZARi.
ADGUSTAL. adj. m. Anat. Una pessa elemental
d'una de les vertebres cefáliques. Adgustal.
ADHEALA. f. Agr. Les ventatjes que reporta 'Ipro-
pietari d' un hort, y que 1' arrendatari está obligat a
satisfer ademes del preu d' arrendament. Adheala,
adeala, adehala.
ADHERENCIA, f Conexió. Adherencia. Il Paren-
tiu, amistat. Adherencia, conexión, enlace |1 Fis
Unió íntima de dos cossos per llurs cares. Adheren-
cia.
ADHERENT. p. a Lo que adhereix o s' adhereix.
Adherente || Agafat, junt, uuit a una altra cosa.
Adherente
ADHERENTS. ni. pl. Requisits necessaris pera una
cosa Adherentes || Parents. Allegados || Ingre-
dients Ingredientes, adherentes.
ADHERIMENT. m. An!. ADHESSiÓ
ADHERIR y ADHERIRSE v r Abrassar, seguir,
arrimarse al parer o dictam n d' un'altra persona.
Adherir, adherirse.
ADHESSIÓ. f Acció y efecte d' adherirse al parer
d' un altre. Adhesión || Simple adherencia d' uns
cossos ab altres, tant si son sólits, com líquits o ga-
seosos Adhesión.
ADHESSIU, VA. adj. Propéns a adherirse; que ad-
hereix o s' adhereix en sentit general Adhesivo.
ADHESSIVITAT f. Fren. Instint de carinyo, afee-
te, estimació tant a persones com a coses, o propen-
sió a unirse o associarse ab altres Adhesividad
ADHIL. f Astron. Estrella de sexta magnitut en el
vestit d' Andrómeda Adhil
ADHUCH. conj. advers. Indica que una cosa pot
íarse o succeir malgrat una oposició, per exemple:
Y ADHUCH QUE AXÍ FOS. Aunque
ADIÁFOR, A adj. FU Indiferent. Adiáforo.
ADIAFORÉSIS. f Med. Falta o supressió compler-
ta de transpirado de la pell Adiaforesis
ADIAFORÉTICH, CA. adj Med. Relatiu a la adia-
foresis. Adiaforético.
ADIAFORÍA. f. FU. Ind.ferencia Adiaforia.
ADIAFORISME. m FU Sistema deis adiaforites.
Adiaforismo
ADIAFORITES m pl FU. Certs luteráns del si-
g!e XVI. Adiaforitas, adiaforistas || Filosophs que
professavan la major indiferencia fins per les coses
mes santes y mes sagrades
ADIAFROSIS. f. Med. ADIAFORESIS.
ADIAPNEUSTIA f. Mzd. ADIAFORESIS Adiap-
neustia
ADIAPTOT. m Med Composició farmacéutica,
aromática y narcótica, mólt eficás contra '1 cólich.
Adiaptotos
ADIAR, v. a. Ant. Senyalar día Fijar día
ADIAT, DA. p. p. Anl. Señalado, fijado
ADICIÓ f ADDICIÓ
32
ADJ
ADM
ADICTE, A. adj. Mólt ¡ndinat, apassionat o afecte
a alguna persona o idea. Adicto
ADINAMIA. yWfc?. Debilitat, perdua de forjes, acla-
parament. Adlnamia.
ADINAmICH, CA. adj. Med. Lo que pertany a la
adinamia, com estat adinámich, febre adinámica, etc.
Adinámico.
ADINERADLE, adj. Lo que 's pot vendré o adine-
rar Vendible.
ADINERAR, v. a. Acaudalar, arreplegar diner.
Adinerarse. 11 Treure mes diners de lo que un se
pensava del género que ven. Vender bien.
ADINERAT, DA. adj. Qui té mólt diner. Adinera-
do, acaudalado.
ADÍNOLA. f. Min. Mena de silicat. Adínola.
ADÍNS. adv. II. ADIntre.
ADINTELLAT, DA. adj. Arquii. Part de dalt d' una
porta o finestra que té forma de dintell. Adintelado.
ADINTRE. adv. 11. ADiNS.
ADIPSIA. f. Med. Disminució o supressió morbosa
de la set. Adipsia.
ADIPSÓ. f. Med. Remei que fa passar la set.
Adipsón.
ADIVINACIÓ. f. Acció y efecte d'endevinar. Adi-
vinación.
ADIVINADOR, m. El qui endevina. Adivino, ago-
rero.
ADIVINALLA. f /In/. ENDEVINALLA.
ADIVINAR. V. a. Aní. endevinar.
ADIVINAT, DA. p. p. Ant. endevinat.
ADIVINETA. s. Fam. Qui endevina ab facilitat.
Adivinador.
ADJACENCIA. f. Qualitat propia de lo adjacent.
Adyacencia.
ADJACENT, A. adj. Inmediat, proper. Adyacente.
ADJECTIU. ni. Gram. El nom que s' afegeix al
substantiu pera indicar la seua qualitat. Adjetivo,
epíteto, adjunto.
ADJECTIU, VA. adj. Que pertany a la naturalesa
del adjectiu. Adjetivo.
ADJECTIVABLE. adj. Que pot ésser adjectivat.
Adjetivable.
ADJECTIVACIÓ. f. La acció y efecte de adjecti-
var. Adjetivación.
ADJECTIVADAMENT. adv. m. D' un modo adjec-
tivat. Adjetivadamente.
ADJECTIVAMENT. adv. m. En sentit adjectiu.
Adjetivamente.
ADJECTIVAR. v. a. Usar com adjectiu una parau-
la que no ho és. Adjetivar. || Concordar una cosa ab
un'altra, com el substantiu ab 1' adjectiu, etc. Adje-
tivar.
ADJECTIVAT, DA. p. p. Adjetivado.
ADJORNAR. V. a. Ant. Senyalar día. Adiar.
ADJORNAT, DA. p. p. Aní. ADIAT.
ADJUDICABLE. adj. Que 's pot adjudicar. Adju-
dicable.
ADJUDICACIÓ. f. Acció y efecte d' adjudicar. Ad-
judicación.
ADJUDICADOR, A. s. Qui adjudica. Adjudicador.
ADJUDICAR, v. a. Concedirse per 1' autoritat com-
petent al millor postor una finca treta al encant.
Adjudicar. || Declarar en judici qu' una cosa quina
propietat se pledeixa pertany de dret a una de les
parts litigantes. Adjudicar. Il Concedir u otorgar
quelcom a algú. Adjudicar, conceder.
ADJUDICARSE, v. r. Apropiarse, aplicarse a sí
propi alguna cosa; regularment se diu de les coses
immaterials, com jurisdicció, mando, etc. Adjudi-
carse, arrogarse, atribuirse.
ADJUDICAT, DA. p. p. Adjudicado. || adj. Adju-
dicado.
ADJUDICATIU, VA. adj. Lo que 's pot adjudicar.
Adjudicativo.
ADJUDICATORI, A. s. For. La persona a qui
s' adjudica alguna cosa. Adjudicatorio.
ADJUDICATURA. f. For. L' acte d' adjudicar al-
guna cosa. Adjudicatura.
ADJUNCCIÓ. f. For. L' acte de acompanyar un
jutge a un altre peí despatx d' una causa. Adjunción.
ADJUNT. adj. Accessori, unit a un'altra cosa. Ad-
junto. II m. For. El company que 's dona al jutge
principal d' alguna causa. Adjunto, acompañado. |1
El company que 's dona al relator y notari recusat.
Acompañado. || Gram. adjectiu. || ^e/. Circunstancia
de lloch, temps, etc. Adjunto. | ADDICIÓ.
ADJUNYIR. a. Ant. Unir una cosa ab un'altra.
Unir, juntar, y anl. ajunjir.
ADJURACIÓ. f. Ant. Conjurado, exorcisme. Adju-
ración.
ADJURADOR, A. s. Ant. Conjurador. Adjurador,
conjurador, exorcista.
ADJURAR, a. Ant. Conjurar. Adjurar, conjurar.
ADJURAT. adj. m. Blas. Calificació donada parti-
cularment a la obertura del capitá y a tota figura
cóm castell, torre o casa que té finestres o portes per
les quals se veu la claror. Adjurado. || — OBERT. Se
diu del escut que té les obertures de manera que
deixan el canip descubert o les figures que 's troban
sota. Adjurado, abierto.
ADJUTOR. m. ADJUNT. || ADJUDADOR.
ADJUTORI. m. Equivalent a ajuda, ausili, socors.
Adjutorio.
ADJUVA. f. PUNTAL.
ADJUVANS. s. y adj. ni Farm. Qualsevol medica-
ment qu' entra en una preparado pera secundar
r efecte del medicament principal. Adjuvans.
ADMÉS, A. p. p. Admitido.
ADMETRE. v. a. Rebre, donar entrada o audien-
cia. Admitir, recibir. || Pendre lo que 's dona, enca-
rregarse d' alguna cosa. Admitir, aceptar, tomar,
recibir. || Permetre o tolerar, cóm: no admeto obser-
vacions. Admitir. i| Voler, seguir alguna opinió. Ad-
mitir, abrazar, defender, sostener, seguir, adop-
tar, apoyar.
ADMINÍCUL. m. For. Lo que ajuda o fortifica la
prova. Adminiculo. || Med. Lo que ajuda la operació
d' un remei. || pl. Metaf. Eines, útiis, accessoris. Ad-
minículos.
ADMINISTRACIÓ. f. La acció y efecte de admi-
nistrar. Administración. |i Cárrech de administra-
dor. Administración. || El despatx del administrador.
Administración. || Govern, direcció, régimen. Admi-
nistración. 11 DiSPENSACió. II — CENTRAL. Aquella de
la que depenen totes les demés del meteix ram, cóm
adininistració central de correus, d' hisenda, etc.
Administración central. || — municipal, f. Aquella
que 'Is municipis o ajuntaments teñen al seu cárrech
y que 's refereix ais interessos del comú. Adminis-
tración municipal.
EN ADMINISTRACIÓ. m. adv. S' usa parlant de la
prebenda o altra cosa que posseeix el qui no pot te-
ñirla en propietat. En administración.
ENTRAR EN UNA ADMINISTRACIÓ. f. Péndrela a son
cárrech. Tomar, entrar, encargarse de una admi-
nistración.
ADIVIINISTRADOR, A. m y f. El qui administra.
Administrador. Ij DEL SALÍ. m. Encarregat principal
de una o varíes salines quan aqüestes eran del Estat.
Alfoliero, alfolinero. || — de plaSSES. Proveidor, el
que té al seu cárrech proveir de tot lo necessari, es-
pecialment de queviures, ais exércits, armades, etc.
Proveedor. || — D' ORDRE. En les ordres militars el
ADM
ADO
33
cavaller profés, que s' encarrega del govern de la
encomenda que disfruta persona incapás de posseirla,
cóm dona, etc. Administrador de orden.
ADMINISTRAR, v. a. Cuidar deis béns d' un altre.
Administrar. || Exercir algún niinisteri o cárrech pú-
blic. Administrar.
ADMINISTRAR JUSTICIA, fr. Fer justicia, dictar sen-
tencia, parlant deis jutges. Adminislrar justicia.
ADMINISTRAR ELS SAGRAMENTS. fr. Donarlos o con-
ferirlos. Sacramentar, administrar los sacramentos.
ADMINISTRAR NEGOCIS Y PLETS. f . Administrar, pro-
curar, as;enciar un negocio, un pleito.
ADMINISTRAT, DA. p. p. Goberiiat, dirig t. Ad-
ministrado.
ADMINISTRATIU, VA. adj. Lo que pertany o de-
pendeix de la administració. Administrativo.
ADMINISTRATIVAMENT. adv. m. Per medis ad-
niinistratius o segons les regles o principia d' admi-
nistració; d' una manera o per autoritat administra-
tiva. Administrativamente.
ADMIRABILÍSSIM. adj. sup. Mólt o extreniada-
ment admirable. Admirabilísimo.
ADMIRABLE, adj. Digne de admirado. Admira-
ble. II Raro, estrany, maravellós. Admirable, asom-
broso, estupendo
ADMIRABLEMENT. adv. ni. Ab admirado. Admi-
rablemente.
ADMIRACIÓ. f. L' acció y efecte de admirar. Ad-
miración, maravilla, pasmo, asombro. || Gram.
Nota ortográfica (¡!) pera expressar sorpresa o altres
afectes violents. Admiración. || Maravella, extranye-
sa. Admiración, maravilla. || Estima, veneració. Ad-
miración.
ÉSSER UNA ADMIRACIÓ. Loc. Ab que 's pondera la
perfecció d' alguna cosa. Ser una admiración.
ADMIRADOR, A. m. y f. El qu¡ admira. Admirador.
ADMIRALL. m. Ant. ALMIRALL.
ADMIRANT. p. a. Poét. El qui admira. Admirante,
admirador.
ADMIRAR. V. a. Sentir admiració. Admirar, ma-
ravillar, asombrar, pasmar. || Mirar ab admiració
Admirar. || Respectar, venerar. Admirar.
ADMIRARSE, v. r. Mirar ab admiració. Admirar,
admirarse, maravillarse.
FERSE ADMIRAR, f . Obrar, fer coses dignes de ad-
miració. Captar la admiración.
NO ES DE ADMIRAR. Exp. Denota rao per ésser
d' un modo y no d' un altre. No es de admirar.
ADMIRAT. DA. p. p. Admirado. II adj. Maravellat,
sorprés de admirado. Maravillado, admirado.
ADMIRATIU. m. ADMIRACIÓ. || adj. Lo que admira
o causa admirado. Admirativo.
ADMIRATIVAMENT. adv. m. D' un modo admira-
tiu. Admirativamente, admirablemente.
ADMISSIBLE. adj. Lo que 's pot adnietre. Admi-
sible.
ADMISSIBLEMENT. adv. m. D' una manera ad-
missible Admisiblemente.
ADMISSIÓ. m. Acceptació, acció y efecte d'adme-
tre. Admisión. || Ant. introducció, llibertat d' en-
trar. II L' acte d' ésser admés en algún consell, comu-
nítat, o de comensar a disfrutar d' alguna dignitat
o cárrech. Entrada, admisión.
ADMONICIÓ. m. Noticia, avís. Admonición, amo-
nestación. II AMONESTACIÓ, 2. |1 REPRENSIÓ.
ADMONITAR. a. Ant. Amonestar, corretgir. Amo-
nestar, advertir, corregir, y ant. admonitar.
ADMONITIU, VA. adj. Qu'es propi pera avisar,
advertir o amonestar, o que adverteix, avisa o amo-
nesta. Admonitivo.
ADMONITOR, m. Avisador; sois s' usava en algu-
nes comunitats religioses. Admonitor.
ADMONITORI. adj. Lo que serveix o es propi pera
avisar. Monitorio.
ADMOTIVA. adj. f. Dot. Calificatiu de la germina-
ció d'una planta quan la capa de la sena llevor que-
da agafada prop de la base del cotiledón inflat. Ad-
motiva.
ADNASSAL. adj. y s. Anat. Una de les pesses ele-
mentáis d'una de les vertebres cefáliques. Adnasal.
ADNAT, DA. adj. Bot. Qu'está íntimament unit o
agafat Adnato, adnado.
ADNATA. f. Anat. Túnica exterior deis uUs im-
mediata a la retina. Adnata, conjuntiva.
ADNEA. f. Anat. adnata
ADNEXIÓ. f. L'estat d' una cosa o d' una part aga-
fada ab una altra. Anexión.
ADOB. m. Arreglo d'uua cosa espatliada. Re-
miendo. II Barreja de diverses substancies pera
assaonar les pells. Adobo. || Els fems, guanos, plan-
tes, verdes o seques, etc., que's barrejen ab la térra
aváns de sembrarla. Abono. || El licor qu'usen les
dones pera semblar boniques. Afeyte
ADOBA, f. ADOB. S' usa en la expressió adverbial
A LA ADOBA, y s' aplica a la carn que está en adob.
En adobo.
ADOBACADIRES. m. Qui les adoba o refá Ado-
basillas
ADOBACOCíS. m El qui adoba cocis y gibrells,
etc. Lanero.
ADOBADOR, A. m. y f. El qui adoba. Remendón.
II Adobador de cuiros o pells. ASSAONADOR, blan-
QUER. Curtidor.
ADOBADURA, f. Ant. ASSAONAment. || Acció y
efecte de adobar. Compostura, remiendo.
ADOBAMENT. m. POLIMENT. || Acció y efecte,
mena o manera d' adobar. Arreglo, compostura, re-
miendo.
ADOBAMITJES. f. Qui les adoba o surgeix. Calce-
tera, remendona de calcetas ó de calcetines.
ADOBAR, v a. Compondré. Reparar, componer,
remendar. || Posar les carns en adob. Adobar, con-
dimentar, aderezar || Mellorar el malalt. Mejorar.
II Assaonar les pells. Adobar, curtir. || Fam. Pegar.
Dar paliza, sacudir, sobar, zurrar la badana, la
pámpana, el bálago. || Agr. Femar les Ierres. Abo-
nar, engrasar, beneficiar |l Compondré, reparar les
teulades. Trastejar.
QUI NO ADOBA LA GOTERA HA DE FER LA CASA EN-
TERA. Ref. Denota'l cuidado ab que 's déu acudir al
remei deis mals en sos principis avans no siguen ma-
jors. Quien no quita gotera iiace su casa entera.
AQUÍ VOS QUEDA QUE ADOBAR, fr. Fam. Haver re-
but algún dany que no es fácil de remediar. Tener ó
llevar que lamer o que rascar.
TINDRE LES AURELi.ES A ADOBAR, fr. No atendré á
lo que 's diu. Tener los oidos dados á componer.
ADOBARÍA, f. BLANQUERÍA.
ESTAR A LA ADOBARÍA, fr. Estar en cura. Tomar
enfermería. || Fam. S' aplica ais mobles d' us comú
que son a casa del ebanista pera compondré 'Is. Estar
en la enfírmeria
ADOBARSE, v. r. Adquirir aument o perfecció. Me-
jorar. II Parlant d' un malalt. Mejorarse. 11 Referint-
se al temps. Abonanzarse, templarse, mitigarse. ||
Compondres, convenirse. Avenirse, componerse,
concordar, jl Posarse bé, assegurarse en algún em-
pleo. Asegurarse en algún empleo. || corretgirse,
ESMENARSE.
ALGUNA COSA s' Hi ADOBARÁ. Loc. Manifesta que
ab el temps se logrará d'algú que accedeixi a lo que
li repugna. Algo se logrará, todo se compondrá ó
todo se andará.
ADOBAT, DA. p. p. Adobado, aderezado. || Par-
lant de viandes. Sazonado, condimentado, adoba-
do. !i ajustat, avingut.
DIC. CAT.— T. I.— 5.
34
ADO
ADO
ADOBET. m. dim, Remiendillo.
ADOCTRINAR, v. a. Instruir. Doctrinar, adoctri-
nar, instruir.
ADOCTRINAT, DA. p. p. Adoctrinado, doctri-
nado.
ADOJAR. V. Adollar, compondré.
ADOJO. adv. ni. Ab molla abundó. Copiosamente,
profusamente, á boca de costal, abondo, largo, á
pote, á porrillo.
ADOLCIR V. a. An/. ENDOLCIR.
ADOLCIT, DA. p. p. Ant. ENDOLCIT.
ADOLESCENCIA, f. Época de la vida humana com-
presa entre r infantesa y la joventut, o siguí desde
que 's noten les primeres senyals de la pubertat fins
que 'I eos está coniplertament desenrrotllat. En els
nostres dimes 1' adolescencia comensa ais dotze o
tretze anys en les noies y ais catorze o quinzeen els
neis y acaba ais vint o vint y hu en aquslles y ais vint
y quatre o vint y cinch en aquests. Adolescencia.
ADOLESCENT. m. Aquell qu'está a la adolescen-
cia Adolescente.
ADOLF. n. p. Adolfo.
ADOLFO, in. Numis. Moneda d' or de Stralsund,
que val unes dotze pessetes y mitja. Adolfo.
ADOLORIDAMENT. adv. m. D' un modo adolorit,
ab dolor. Dolorosamente.
ADOLORIR. V. a. Causar dolor. Causar dolor. Ii
Met. Causarsentiment y pena al esprit d'algú. Doler.
ADOLORIRSE. v. r. DOLDRES.
ADOLORIT, DA. adj. Sentir dolor. Dolorido, ado-
lorido. II Afligit, desconsolat. Dolorido, arrepentit.
ADOLSAR. V. a. Ant. endolcir. || Met. MOLLIFICAR.
ADOLSAT, DA. p. p. ENDOLCIT. || Met. MOLLIFICAT.
ADOLLAR. V. a. Extender, llenar.
ADOMAR. V. a. Ant. DOMAR
ADOMASCAR v. a. Per teixits imitant el domas.
Adamascar.
ADOMASCAT, DA. adj. Nom que s' aplica a les
teles de llana, coto, etc., que imiten els dibuixos del
domas, és a dir, que teñen grans ramatjes brillants
denuint d' un fo:is sense Ilustre. Adamascado.
ADOMASQUINAR. v. a Fer objectes de ferro o de
cer ab incrostacions d' or o argent, formant dibuixos
moreschs. Adamasquinar.
ADOIVIASQUINAT, DA. adj. Se d¡u deis objectes
de ferro o de cer que teñen dibuixos fets ab incrusta-
cions d' or o d' argent. Damasquinado.
ADOMAT, DA. p. p. domat
ADONAR.v.a.An/. y
ADONARSE. v. r.
Mirar, advertir. Ad-
vertir, reparar, notar,
observar. || Ter. Teñir
compte, atendré a al-
guna cosa. Cuidar, te-
ner cuenta ó cuidado.
FER COM QUINO SE 'N
ADONA. fr. t'am. Fingir
dissimuladament que
no s' ha vist alguna co-
sa. Hacer la vista gorda.
SENSE ADONARSE 'N.
adv. Inadvertidament.
Inadvertidamente.
ADONAT, DA. p. p.
Advertido.
ADONCHS. adv. t.
Ant. ALESHORES.
ADONIS, m. Qualsevol jove mólt hermós. Adonis.
FLOR DE ADONIS, ni. Planta que té a I' arrel una
cabessa, poques tulles a les cames y les flors de sis
Brot d' Adonis
fulletes vistoses. Se'n conréuen ais jardíns per ador-
no diferentes especies, que generalnient se distingei-
xen per el color de llurs flors. Anémona, anemone.
ADONS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Viu de
Llebata, prov. de Lleida.
ADOPCIÓ. f. La acció y efecte de adoptar. Adop-
ción, prohijamiento.
ADOPTABLE, adj. Que pot adoptarse o déu ésser
adoptat. Adoptable.
ADOPTAClÓ.f. ADOPCIÓ.
ADOPTADOR, A. m y f. El qui adopta. Adopta-
dor, adoptante.
ADOPTAR, v. a. Afiliarse un estrany. Adoptar,
prohijar. i| Met. Admetre, aprobar, seguir una opi-
nió. Adoptar. || Ap opiarse Ms pensaments y obres
d' altres. Adoptar.
ADOPTIU, VA. adj. Fill per adopció. Adoptivo.
11 Ant. ROSTÍS.
ADOR. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part jud. de Gandía; té 822 hab.
ADORABLE, adj. Digne de adoració. Adorable.
ADORABLEMENT. adv; m. D' una manera digna
d' adoració. Adorablemente.
ADORACIÓ. f. Cult exterior. Adoración. |1 Honor,
reverencia. Adoración, reverencia, respeto.
ADORADOR, A. m. y f. El qui adora. Adorador.
ADORAR, v. a. Honrar, reverenciar ab cult exte-
rior. Adorar. || Met. Amar ab extrém. Adorar. =
Besar la iná al Papa regoneixentlo cóm a successor
de Sant Pere. Adorar. H Ant. Fer oració. Orar, ado-
rar.
PASSANT Y ADORANT. Exp. Pera denotar lo poch
que produeix algún ofici o empleo. Comido par ser-
vido.
ADORAT, DA. p. p. Adorado.
ADORATORL m. Oratori, capella.
ADORBITAL. adj. y m. Anat. Nóm que 's dona a
un deis ossos de 1' órbita d' algúns animáis. Adorbi-
tal.
ADORMIDOR, A. adj. Lo que causa son o ador-
minient. Adormecedor.
ADORMIMENT. m. La acció y efecte de adormir
o adormirse. Adormecimiento. II Entorpiment d' al-
gún membre del eos. Adormecimiento. H Met. En
la moral enduriment en les culpes, passións, etc.
Adormecimiento, endurecimiento. H entontiment.
II apaciguament.
ADORMIR, v. a. Fer son. Adormecer. ll Met. Apa-
ciguar. Adormecer, calmar. || Entontir. Entonte-
cer. H En la cirurgía fer perdre la sensíbilitat a
algún membre pera que no pateixi tant, quan s' ha
de fer alguna operació violenta. Adormecer, obtun-
dir, embotar.
ADORMIRSE, v r. Ésser vensut per la son. Ador-
mecerse, dormirse ll Endormiscarse, comensarse a
dormir. Adormecerse, transponerse, dormitar,
adormitarse. ll Entorpirse algún membre. Adorme-
cerse, envararse, entorpecerse. || Met. Obrar ab
negligencia o descuit. Dormirse, echarse á dormir.
II En materia de vicis y plaers equival a perma-
neixer mólt temps en ells. Adormecerse. |1 r. Pen-
dres o tornarse fort el guix pastat y 1' argamassa
que se emplea en els edificis. Fraguar, trabarse,
cuajarse.
ADORMIT, DA. p. p. Dormido, adormecido. ||
Entontit. Entontecido. Il Apaciguat. Adormecido,
calmado.
despertar als adoRMITS. Renovar alguna especie,
fer memoria pera que algú fassi alió que no pensava
fer Despertar.
MiTj adormit. m. adv. Entre sueños, entre duerme
y vela, medio dormido. || Met. Se diu del qui fá algu-
ADR
ADR
35
na cosa distret, o imperfecta per falta de cuidado.
Medio dormido.
ADORN. m Adorno.
ADORNADÍSSIM. adj. sup. Móit adornat. Ador-
nadisimo, muy adornado.
ADORNADOR, RA m. y f. El qui adorna. Ador-
nador.
ADORNAMENT. m. Ant. ADORNO.
ADORNAR. V. a. Hermosejar ab adornos. Ador-
nar, engalanar, ataviar, embellecer, atildar, ali-
ñar. II Met. Referintse a les bones prendes o qualitats
d' algú. Adornar, realzar, ilustrar. || Hermosejar
l'estil ab tropos y figures. Adornar, peinar, engala-
nar. II HONRAR.
ADORNARSE, v. r. Pulirse. Ataviarse, engala-
narse.
ADORNAT, DA. p. p. Adornado. || POLiT, galán.
ADORNO, m. Lo que adorna o hermoseja. Adorno,
ornato, atavío. || Esplendor. Esplendor, ¡j pl. OR-
NAMENTS.
ADORNOS SUPERFLUES. fr. GARAMBAINAS.
ADORS. m. adv. Ant. Al revés o a la espatlla de
alguna cosa. Detrás, al dorso, á la espalda.
ADORS DE L' AIGUA. Loc. ant. A la superficie, á flor
de agua.
DONAR ADORS. Loc. aiit. Tirarse demunt, pegar,
escarmentar. Ec/iarse encima, escarmentar.
ADORSAR. V. n. Anl. Posarse al coll o a les es-
patlles alguna persona o altra cosa. Echarse á cues-
tas.
ADOSSAR. V. n, Ant. Carregarse a la esquena.
Echarse á cuestas.
ADOTZENAR. v. a. Comptar y posar a part per
dotzenes. Adocenar.
ADOTZENARSE. v. r. Ferse ab gent baixa. Ado-
cenarse.
ADOTZENAT, DA. p. p. de adotzenar. Adocena-
do. II adj. Vulgar, desautorisat. Adocenado. || Separat
per dotzenes. Adocenado. || Desmanyat, xapusser,
xavacá; sense mérit, sense génit o inventiva; de gust
malíssim, principalnient parlant d'escriptorets y poe-
tes desgraciáis. Adocenado, ramplón, chavacano,
chapuchero.
ADOU. ni. Font caudalosa. || Hidrog. Adous d' Abe-
11a. Adous de Fabert (Pirineus).
ADQUIRIDOR, A. m. y f. El qui adquireix. Ad-
quiridor.
ADQUIRIR. V, a. Conseguir, guanyar. Adquirir,
alcanzar, granjear. Il a. Contraure algún costum bó
o dolent. Adquirir. || Ferse séu lo que algú desitja o
lo d' altre. Adquirir, usurpar, apropiarse. || Averi-
guar lo que s' ignorava, cóm: adquirir coneixements,
noves, etc. Adquirir. || Cambiar alguna cosa la essen-
cia que tenía o alguna de ses qualitats per altra dis-
tinta. Adquirir.
ADQUIRIR AB EL CAP DELS DITS O AB LLUR SUOR. ||
f r. Adquirir con sus puños ó con sus pulgares.
ADQUIRIRSE, v. r. Adquirirse, granjearse.
ADQUIRIT, DA. p. p. Adquirido, adquisito.
ADQUISICIÓ. f. Guany, logro. Adquisición.
ADQUISIDOR, A. a. m. y f. Ab que 's designa el
qui adquireix. Adquiridor, y ant., adquisidor.
ADQUISIR. V. a. adquirir.
ADQUISIT, DA. p. p. adquirit.
ADQUISIVITAT. f. Fren. Propensió a adquirir
béns y apropiarse 'Is; desitj de tindre, de posseYr.
Adqulsividad. || La part del cráni que indica aquesta
propensió. || La emoció que senten alguns al véures
richs y que, éssent mólt forta, passa a ésser ava-
ricia.
ADRAENT. Geog. Poblé del dist. munpal. de Fór-
nols, prov. de Lleida.
ADRAGANT. ni. Bol. Materia gomosa que destila
naturalment del arbust tragacanta, que 's cría a Tur-
quía, a Persia y a algún altre punt del Assia. Adra-
ganto, alquitira, tragacanta, granévono
ADRAGANTA. f. La goma tragacanta. Traga-
canta, alquitira.
ADRAGANTINA. f. Met. y Dot. Substancia esca-
tosa d' un blandí brut, sens olor, transparenta, que 's
troba en mólts vegetáis, unida casibé senipre ab una
altra substancia mes o menys semblanta a la goma
arábiga. Adragantina.
ADRALL. Geog. Poblé de la parroquia d' Orto,
prov. de Lleida.
Adral!
ADRAM. ni. Ant. Quim. Protohidroclorat de la sal
comuna. Adram.
ADRARISSA. f. Bot. V arrel de la aristoloquía,
usada antigament en medicina. Adrariza.
ADRAS. Fis. Alambich, destilador.
ADRASSANA. f. Drassana, llocli a la vota del
mar, ont s' hi fabriquen, adoben y conserven les em-
barcacions, y s' hi guarda tot lo necessari pera ar-
marles o equiparles. Arsenal, atarazana, tarazana,
astillero, tarazanal.
ADRASSO. m. Ant. L' alambí o destilador ab que
dessalaven 1' aigua del mar els mariners espanyols
desde 'Is primers tenips de llurs Margues navegacions.
Adrazo.
ADRECH. adj. Ant. DESTRE.
ADRES, m. Adorno, atavío, compostura. Aderezo.
II Adorno de dones compost de dianiants, perles, etc.
Aderezo. || Els adornos del cavall. Jaez, aderezo. ||
ADRESSA, 1.
ADRES DE CASA. V. PARAMENT DE CASA.
ADRES D' ESPASA, DAGA, etc. Guamició Aderezo de
espada, daga, etc.
ADRESSA. f. La direcció o sobrescrit que 's posa
a les cartes o documents que s' envíen closos, etc.
Dirección, guía, sobrescrito, sobre membrete, y
membrete. || Direcció determinada d' un lloch, cóm:
donar la adressa del paláu. Dirección.
ADRESSADOR. m. Especie de ribot, quin ferro
ocupa solsaiiient la meitat de la fusta, y 1' altra mei-
tat, que surt un poch, s' afirma al cantó de la pessa
que 's riboteja, ab lo qual se logra fer una guía se-
gura, pera igualar y deixar perfectanient plana la
superficie. Juntera.
FER PASSAR PER L' ADRESSADOR. f. Met. Fer passar
per tot el rigor de la llei. Echar la ley ó toda la ley á
alguno. II Fer passar per tots els exámens y proves.
Pasar por todas las aduanas.
ADRESSAMENT. m. An^ Acte y efecte de adres-
sar. Enderezamiento.
ADRESSAR. v, a. Posar dret lo qu' és tort. Ende-
rezar. II Posar recte lo qu' és decantat. Enderezar,
destorcer. || Reformar els abusos, posar les coses en
bon estat. Enderezar. || Igualar, allisar la paret pera
emblanquinarla. Jaharrar. || Llevar a la fusta el víci
qu' ha prés després de travallada. Desalabear. 1| Gi-
rar la ñau que está de carena. Adrizar. || Algar, po-
36
ADU
ADU
sar dreta y perpendicular alguna cosa. Alzar, levan-
tar. II Encaminar. Dirigir. || Esmenar, corretgir. Co-
rregir, enmendar, castigar, enderezar.
ADRESSAR UN SEPULCRE. fr. Ferlo. Levantar, erigir
un sepulcro.
ADRESSARSE. v. r. Posarse dret alió qu' és córb.
Enderezarse, aderezarse. || r. Ndui. Posarse en s¡-
tuació vertical la ñau o altra cosa qu' eslava incli-
nada. Adrizarse, izarse, y ant. empinarse.
ADRESSARSE EN LA SELLA. Loc. met. Prepararse
pera ferse ferm en alguna opinió. Afirmarse en los
estribos.
ADRESSAT, DA. p. p. háiit. Aixecat, posat dret
lo qu' era inclinat, priiicipalnient parlant deis barcos.
Adrizado, izado, y ant. empinado.
ADRET. adv. ni. Ant. Expressament, a dretes. De
intento, adrede, de propósito.
ADRETAIVIENT. adv. de ni. Ant. RECTAMENT, JUS-
TA.MENT.
ADRETES, adv. ni. A gratcient, aposta. Adrede
expresamente, de propósito, de industria, de caso
pensado.
ADRI Gcog. Poblet del dist. niunpal. de Canet de
Adri, prov. de Girnna.
ADRIÁ. n. p. Adrián.
ADRIÁTICH. m. El mar o golf de Venecia. Adriá-
tico. II adj. Lo que pertany a dit niai. Adriático.
ADRISSAR. V. a. Náut. Adressar la ñau qu' está
girada de carena. Adrizar.
ADRISSARSE. r. Náut. ADRESSARSE.
ADRISSAT, DA. p. p. Adrizado.
ADROGACIÓ. f. For. S' usava cóm sinónim de
adopció. Adopción, adrogación.
ADROGUER. ni. Qui comercia en drogues y per-
funis. Droguero, droguista, especiero, confitero.
ADROGUERÍA. f. Botiga de adroguer, Droguería,
especería
ADROSTRAL. adj. y s. ni. Una de les pesses de
les barres superiors d' algúns animáis. Adrostal.
ÁDRULS. 111. pl. Ter. gaons.
ADSCAPEAL. s. y adj. m. Anal. Una de les pesses
de dins de 1' aurella d' algúns animáis. Adscapeal.
ADSCÁPUL. ni. Anat. Una de les pesses del omo-
plat u os de la espatlla. Adscápulo.
ADSEMBLA. f. Matxo o muía de cárrega. Acé-
mila.
ADSEMBLER. iti. El qui cuida o mena adsenibles.
Acemilero.
ADSUBIA. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Pego. Es a 1' esquerra
del riu Bullent y té 632 hab.
ADUANA, f. Casa pública, en la qual se registren
les mercaderies y s' hi cobren els drets. Aduana. ||
El dret que paguen els géneros o mercaderies a la
Aduana. Aduana.
ADUANAR, a. Registrar el género a 1' Aduana y
pagarshi 'Is drets. Aduanar.
ADUANER, A. ni. L' administrador o 'Is depen-
dents d' una Aduana. Aduanero.
ADUAR, ni. Població ambulant feta de tendes de
canipanya y barraques ont hi habiten els gitanos.
Aduar.
ADUCCIÓ. f. Anat. La acció o nioviment deis mus-
cles aductors. Aducción.
ADUCH. Conj. advers. adhuch.
ADUCTOR, ni. Anat. El niuscle que serveix per
conduir algún niembre cap dins, per exeniple, el
niuscle que condueix els uUs cap al ñas. Aductor.
ADUIR. a. Alegar, donar provea o raons. Aducir,
alegar, exhibir, exponer. |i Met. Corretgir, fer anar
peí bon camí al que anava nialament, al vicios, mal
criat, etc, Corregir, enderezar.
ADUIRSE. r. Met. Esmenarse algú a forga de cás-
tichs, advertencies, amenaces o rigors. Enmendarse,
corregirse, enderezarse. || Ésser aduit o alegat
Aducirse, alegarse, exponerse, exhibirse.
ADUIT, DA. p. p. Alegat, presentat cóm a rao,
prova, etc. Aducido, exhibido, alegado || Met. Co-
rretgit, esmenat el que seguía mal canii o tenía mals
costums, vicis, etc. Corregido, enderezado.
ADULACIÓ. f. La acció o efecte de adular. Adula-
ción.
ADULADOR, A. ni. y f. El qui adula. Adulador.
ADULAR, v. a. Dir o fer ab estudi lo que agrada a
altres. Adular, lisonjear, untar los cascos. || a.
Complaure, afalagar, regositjar, enorgullir; causar
plaers o sensacions agradables, física y nioralment
parlant. Adular, deleitar, regocijar, halagar, com-
placer, enorgullecer, lisonjear.
adularía, f. Min. Feldespat de potasa, de color
de niareperla, transparent, que 's troba niés espe-
cialment a una de les estribacions del Sant Qo-
tart (Suissa), montanya coneguda abans ab el nóm
de Adula; és una pedra fina iiiolt usada cóm adorno;
també s' usa pera donar transparencia a la porce-
llana. A cau-a deis seus visos maraperlins, se li dona
vulgarment el nóm de pedra de llana. Adularía.
ADULARSE, r. Ésser afalagat. Deleitarse, com-
placerse, halagarse, lisonjearse, regocijarse, adu-
larse, enorgullecerse.
ADULAT, DA. p. p. Adulado.
ADULT. adj. S' aplica a la persona que ha acabat
ja r adolescencia; també 's diu del animal o de la
planta que ha fet ja tota la seua creixensa. Adul-
to, ta.
ADÚLTER, a. 111. y f. Ant. Qui ccmet adulteri.
Adúltero.
ADULTERACIÓ. f. Falsificació, vici d' alguna
cosa. Adulteración.
ADULTERADOR, A. ni. y f. El qui adultera. Falsi-
ficador, adulterador, falsario.
ADULTERADAMENT. adv. ni. Ab frau, engany o
falsificació. Adulterdaamente.
ADULTERAMENT. m. ADULTERACIÓ.
ADULTERAR, v. a. Conietre adulteri. Adulterar,
cometer adulterio. || v. a. Met. Falsificar, contrafer
alguna cosa. Adulterar, falsificar, viciar, corrom-
per.
ADULTERAT, DA. p. p. Aduíterado.
ADULTERI. ni. Violació de la fé conjugal. Adul-
terio.
ADULTERI, NA. adj, Pertanyent al adulteri. Adul-
terino. II Met. Fals, contrafet. Adulterino.
ADUMBRAR, a. Blas. Fer que 'I camp del escut se
vegi entre les onibres de la pintura. Adumbrar.
A DURES PENES, m. adv. En prou feines, fent
tots els possibles pera .. Apenas, casi, por poco, á
viva fuerza.
ADURIR. V a Ant. Cremar. Quemar.
ADURIRSE. r. Cremarse les plantes per 1' acció de
una calor niólt forta. H Arrebatarse, ahornagarse,
abrasarse, adurirse, agostarse,
ADURIT, DA. p. p. Ant. Quemado. || adj. Abrusat,
cremat, abrasat parlant de plantes. Adurido, arre-
batado, agostado, abrasado.
ADURMENTAT, DA. adj. Ant. Adorniit. Adorme-
cido.
ADUST, A. adj. De geni aspre. Adusto, bronco,
brusco.
ADUSTIÓ. f. Ant. La acció y efecte de cremar.
Combustión, adustión. || Med. Incendi deis liumors
o de la sang. Adustión.
ADV
ADUSTIU, VA. adj. Lo que té virtut de creiiiar.
Adustivo II Med. Adustivo.
ADVENEDÍS. adj. Se diu per menyspreu de qual-
sevol foraster que vá a establirse a algún país sens
empleo u ofici. Advenedizo. || Foraster, estranger.
Advenedizo, extranjero. |l Ant. El gentil o maome-
tá que 's convertía a la nostra religió. Advenedizo.
ADVENIDER. adj. VENIDER. || ADVENEDÍS. || ES-
TRANGER.
ADVENIMENT. ni. Vinguda, arribada. Adveni-
miento, venida, llegada. || Exaltació a alguna di<;-
nitat. Elevación, exaltación. || La vinguda de Nos-
tre Redeptor a la térra. Advenimiento.
ADVENIR, v. n. ADVINDRE.
ADVENT. ni. Nom que dona la Iglesia católica al
tenips compres entre '1 quart diumenge avans de Na-
dal y la vigilia de aquesta diada. Adviento.
ADVENTICI, A. adj. Accidental, que sobrevé, que
no es natural o propi. Adventicio, casual, acciden-
tal, fortuito, li Fis. Unit accidentalment a un eos.
Adventicio.
ARREL ADVENTICIA. La que surt ais Uuchs d' algu-
nei plantes y serveix pera la reprodúcelo de aqües-
tes, cóm la de la maduixa, la de la viola boscana, etc.
Raíz adventicia
BÉNS ADVENTICIS. EIs que adquífeix el fill en la
patria potestat. Bienes adventicios.
ADVENTICIAMENT. adv. m. D' una manera ad-
venticia. Adventiciamente.
ADVENTUAL. adj. Pertanyent al advent. Ad-
ventual.
ADVERACIÓ. f. For. Afirmado. Advocación, ase-
veración. II Certíficació, instrument ab que s' asse-
gura la veritat d' alguna cosa. Certificación, certi-
ficado
ADVERAR, v. a Asseverar, certificar, donar per
certa alguna cosa. Adverar. || Ndiit. Avarar.
ADVERAT, DA. p p Adverado.
ADVERBI. m Gram. Part de la oració que modi-
fica 'I verb o qualsevulga altre paraula, fent ab ell lo
mcteix que I' adjectiu fá ab el sustantiu; en realitat
no fá Ules que sustituir una proposició seguida del
seu complement: bonament, ab bondat; desvergonyida-
. ment, sense vergonya, etc Adverbio.
ADVERBIAL adj. Gram. Pertanyent al adverbi.
Adverbial
ADVERBIALMENT. adv ni. A manera de adverbi.
Adverbialmcnte.
ADVERBIAR a Gram. Usar una paraula cóm ad-
verbi; convertirla en adverbi Adverbiar
ADVERBIARSE. r. Gram. Ésser usada cóm adver-
bi alguna veu, transformarshi. Adverbiarse
ADVERBIAT, DA. adj. Gram Empleatcóni adver-
bi Adverbiado.
ADVERS, A. adj. Contrari, fatal, desgraciat. Ad-
verso. II El qu' está enfront. Adverso.
PART ADVERSA. For. El coutrari. Parte adversa.
ADVERSAMENT. adv. m. Desgraciadanient. Ad-
versamente, desgraciadameate.
ADVERSAR. Ant. Oposarse, contrariar. Contra-
riar, resistir, oponerse, y ant. adversar.
ADVERSARLA, adj Contrari, advers. Adversa-
rio, contrario, adverso. |1 m. Contrari, enemich. Ad-
versario. Ii s. Oposat a un altre peí desitj de aven-
tarlo en materia d' ingeni, etc. Adversario || Qui
disputa a un altre '1 dret o propietat d' alguna cosa.
II f. pl FU. Notes posades en forma de taules pera
tíndreles presentes al fer un discurs o un escrit. Ad-
versarias.
ADVERSATIU, VA adj. Gram. S' aplica a la con-
junció que junta coses oposades o contraríes, com:
encare, mes, pero. Adversativo.
ADV
;37
ADVERSIÓ. f. Qualitat o condició de lo que no es
favorable. Contrariedad, oposición || Odi, inalavo-
lensa. Aversión
ADVERSITAT. f. Desditxa, desgracia, infortuni.
Adversidad, desdicha, desgracia, infortunio || í.
pl. Calaniitats, miseries de la hunianitat. Vicisitu-
des, adversidades, aflicciones, calamidades, mi-
serias
ADVERTENCIA, f. Acció y efecte d' advertir. Ad-
vertencia.
ADVERTIDAMENT. adv m Ab advertencia. Ad-
vertidamente, il ADRETES.
ADVERTIMENT. m. ADVERTENCIA
ADVERTIR. V. a. Reparar, observar. Advertir, re-
parar, echar de ver, notar. |1 a Veure al girarse a
un punt Advertir. || Veure de repent, sense pensar.
II Manar, prevenir, fer present. Intimar, advertir,
comunicar, prevenir, mandar. || Recordar, recapaci-
tar. Caer en la cuenta, recapacitar, advertir Ij
Avisar, acousellar. Advertir, amonestar, apercibir.
ADVERTIT, DA p. p Advertido. || adj. Estordit,
viu, astut. Advertido, avisado || — PAS. Eqiiit El
pas sostingut, ben acompassat. Paso advertido.
DESPRÉS D' ADVERTIT. Después de advertido.
ANAR o ESTAR ADVERTIT. fr. Estar previngut, obrar
ab advertencia y precaució. Ir, andar, estar sobre el
aviso ó sobre los estribos.
ADVINDRE v n. Succeir. Acontecer, ocurrir,
suceder.
ADVOCACÍA. f. Professió del advocat. Abogacía.
ADVOCACIÓ. f. INVOCACIÓ, 3. II Ant. ADVOCACiA.
II f. Acció y efecte de advocar. Advocación. || Se diu
del títol que teñen algunes imatges, pera distíngirse
unes d' altres. Advocación. || For. Acció de atraure
a sí algún tribunal superior, la causa que s' está ple-
dejant a un altre ínfe ior. Advocación, avocación.
ADVOCADA, f. Muller del advocat. Abogada. ||
Met. Intercessora, mediadora. Abogada.
ADVOCADET m. Fam. iron. Se diu del advocat
que no té gaire parroquia, o qu' es pocti entes en la
seua professió. Abogadillo.
ADVOCAR. V. a. Deíensar plets o altres causes.
Abogar. || Parlar a favor d' algú. Abogar, interce-
der. II a Consagrar un temple, una imatge, etc , ab
un titol qualsevol. Advocar.
ADVOCAT, DA p. p Abogado. || m Professor de
jurisprudencia. Abogado, jusisconsulto. II Met. In-
tercessor. Abogado, intercesor, medianero, protec-
tor, patrono. || —de CAUSES perdudes. fr. Met Ma-
nifasser, el qui 's fíca ont no '1 demanen. Procura-
dor de pobres \\ —DE POBRES. Advocat qu' era pagat
peí rey pera defensar les causes deis pobres de so-
lemnitat. Les Corts de 1820 suprimiren aquést sou, y
desde aleshores queda a cárrech deis colegís d' ad-
vocats, y aquesta corporació coniissíona algúns de
sos individuos pera defensar dites causes Abogado
de pobres || —PATRIMONIAL L' advocat deis ínteres-
sos de la corona Abogado fiscal ó patrimonial \\ —
QUE XARRA MÓLT NO DIU COSA BONA Aforísme ab
que 's significa que qui mólt parla, ni senipre acerta,
ni diu alió que con vé Quien muciio liabla, mucho
yerra. \\ —SENSE CAUSES. Se diu d' aquell que no té
parroquia y també ab tó írónicli d' aquell que apa
renta mólt y no té res. Abogado sin clientela.
BUSCA SEMPRE L' ADVOCAT QUE 'T MOSTRÉ LA VE-
RITAT. Aforísme ab que s' expressa la solicitut que
s' ha de tindre en tota elecció, princípalment trac-
tantse de qui ha de defensar els nostres drets. Sé
cauto en elegir.
EN PLET CLAR CAP ADVOCAT; EN DUPTÓS NI UN
NI DOS. Aforísme ab que 's significa que no déu
empendre's cap plet per els resultats que porta, tant
sí 's guanya com si 's pert, y que déu preferirse sem-
pre una composta.
38
AER
AER
Adzavara
ÉSSER ADVOCAT DE CAUSES PERDUDES. fr. Se diu
deis que 's fiquen en lo que no'ls importa. Meterse en
la renta del excusado.
ADVOCATORI, A. adj. CONVOCATORI
ADVOCATORIES. f. pl. Polit. Calificatiu de les
caries ab qu' un rey, emperador, etc , reclama algún
vassall séu resident en territori extranger. Advoca-
torias.
ADZABEJA. f. Ant. y
ADZABELLA. f. Ant. GAVETA, PEDRA.
ADZANETA. Geog. Vila de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud de Lucena; és a la dre-
ta del Monleón y té 2.998 hab. || — D' albayda.
Poblé de la prov. y bis-
bat (ie Valencia, part.
judicial d' Albayda; té
1,029 hab.
ADZARÍ. m Bot.
Planta de la familia de
les aristoloquiácees que
té les tulles en forma de
paparina y fá les flors
blanques. Azaro, hier-
ba tabernera, ombli-
go de Venus, oreja de
fraile ó de monje.
ADZAVARA. f. Bol.
Planta americana de ia
familia de les agávees
complertament naturali-
sada a les terres del
litoral cátala; té les tu-
lles llargues, estretes y
mólt dobles, guarnides
de punxes ais costats
ab una de mes forta al
cap de munt; viu mólts anys, pero no floreix mes
que una sola vegada y s' mort després de florir; de
les seues íulles se n' treu una iilassa que serveix
pera teixits. Pita, agave.
ADZEMBLA. f. ADSEMBLA.
ADZUR. m Ant. Blau de cel. Azul.
AEANANT y AENANT. adv. t. Ant. En avant. En
adelante.
AECI. n. p. Aecio.
AER. ni. Ant Aire. Aire.
AERA SEUCA. Geog. Ant. Nom de Penyíscola,
prov de Castelló, en temps del5 romans.
AEREODINÁMICA. f. Fis- Part de la mecánica que
tracta de la forsa del aire y altres fluits. Aereodi-
námica.
AEREODINÁMICH, CA. adj. Fis. Lo que pertany
a la aereodinámica Aereodinámico
AEREÓFACH, GA. adj. Zool. Que viu o 's manté
del aire. Aerívoro, aereófago
AEREOFILACI. m Mín. Conca o cavitat plena de
aire. Aereofilacio.
AEREOMANÍA. f. Manía de consultar 1' aire.
Aereomancia, aereomanía
AEREOMANIÁTICH, CA s. y adj. Qui s' entrega
a la aereomanía. Aereómano-
AEREOMETRE. m. Fis. AEROMETRE.
AEREÓPOD, A. s. y adj. fig. Sumament lleuger de
petis. Aereópodo.
AÉREU. A. adj. Lo que pertany al aire, o consta
d' ell. Aéreo. || Met. Vá. Aéreo, fantástico, vano. ||
Poet. Cosa mólt elevada, cóm torres, xiprés, etc.
Aéreo.
AERIÁ, NA. adj. El meteix que aéreu Aeriano,
aéreo.
AÉRICH, CA. adj. y m. Min. Qu' está en contacte
ab r aire. Aéríco.
AERÍFER, A. adj. Que serveix de conductor al aire.
Aerífero.
AERIFICABLE. adj. Fis. Que pot pendre alguna
de les propietats del aire atmosférich. Aerifícable,
AERIFICACIÓ. f. Fis. La acció y efecte de aeri-
ficar. Aerificación.
AERIFICAR, a. Fis. y Quim. Transformar en aire,
vapor o gas, algún eos sólit o líquit. Aerificar.
AERIFICAT, DA. adj. fig. Subtilisat, fet lleuger y
sutil cóm r aire. Aerificado.
AERIFLUXUS. m. Med. Expulsió deis vapors, ga-
sos, etc., del eos per qualsevol conducte. Aeri-
fluxus.
AERIFORME, adj. Quim. En forma de gas o aire
atmosférich. Aeriforme.
AERIFORMITAT. f. Quim. Qualitat de lo qu' és
aeriforme. Aeriformidad.
AÉRIT, DA. adj. Zool. S' aplica ais animáis que
viuen exclusivament al aire. Aérito.
AERÍVOR, A. adj. Zool. Qui viu del aire. Aerívoro.
AEROCLAVICORDI. m. Más. Instrument que sona
posantlo en contacte ab Taire per efecte de la vibra-
do de les cordes. Aeroclavicordio.
AERÓFAN, A. adj. Fis. Transparent y diáfane cóm
si fós aire. Aerofano.
AERÓFIDRO, A. adj. Min. S' aplica ais cossos
buits que en sa cavitat teñen un líquit y un globulet
o bombolla d' aire. Aerófidro, aerofiláceo, aereo-
filacio. il m. AEREOFILACI.
AERÓFIL, A. s. Que li agrada o desitja tindre aire.
Aerófilo.
AEROFIS. adj. Que s' infla o aixampla per medi
del aire. Aeróflso.
AERÓFITA. f. y adj. Bot. Se diu de tota planta
que viu a la térra al contacte del aire en contra de
les que viuen dins del aigua. Aerófita.
AERÓFOB, A. adj. Med. Que té horror al aire vio-
lent. Aerófobo.
AEROFOBIA, f. Med. Horror que 's té al aire y
principalment a les bufades de les persones. Aero-
fobia.
AERÓFON. m. Instrument de música ab teclat,
que ha servit de base pera 1' harmonium. Aeró-
fono.
AERÓFON, A. adj. Hist. nat. Que té una veu re-
trunyidora. Aerófono.
AERÓFOR, A. adj. AERÍFER.
AEROGNOSIA. f. Fis. Part de la física que tracta
de les propietats del aire y de les seues funcions en
la naturalesa. Aerognosia.
AEROGNOSTA. s. y adj. Fis. Qu' es entes en la
aerognosia. Aerognóstico.
AEROGNÓSTICH, A. adj. Fis. Pertanyent a la ae-
rognosia. Aerognóstico.
AERÓGRAF. m. Fis. Entes en la aerografía. Aeró-
grafo.
AEROGRAFÍA. f. Descripció, teoría del aire. Ae-
rografía.
AEROGRÁFICH, CA. adj. Fis. Relatiu o perta-
nyent a la aerografía. Aerográfico.
AERÓLECH. m. Fis. Qui entén en la aerología o
sigui en el tractat del aire y de les seues propietats.
Aerólogo.
AEROLIT. m. Min. y Astron. Massa mineral, com-
posta principalment de ferro y níquel, y que a voltes
conté magnesia, sílice, sofre y cromo, que baixa de
r atmósfera acompanyada sempre de fenómens llu-
minosos y d' algún tro o detonació. Aerolito, aereo-
lito.
AEROLOGÍA, f. Tractat del aire y de les seues
propietats. Aerología.
AFA
AFA
39
AEROMANCiA. f. Suposat art de endevinai el fu-
tur per medí deis fenóniens que 's presenten a 1' at-
niófera, o al aire, cóni se diu vulgarment. Aeroman-
<cia.
AEROMANTICH. m. Profe6sor de aeromancia.
Aeromántico.
AERÓMETRA. s. Qui entén la aeronietría. Aeró-
metra.
AERÓMETRE. in, Instrument pera midar la densi-
tat o la rarefacció del aire. Aerómetro.
AEROMETRÍA. f. Art de niidar 1' aire. Aerome-
Iría.
AEROMÉTRICH, CA. adj. Pertanyent a la aero-
metría. Aerométrico.
AERONAUTA, ni. Qui puja pels aires ab la bomba
o globo aerostátich. Aereonauta, aeronauta.
AERONÁUTICA, f. Fis. Art de navegar peí aire.
Aereonáutlca, aeronáutica.
AERONAUTICH, CA. adj. Fis. Pertanyent a la ae-
ronáutica. Aereonáutico, aeronáutico.
AEROSFERA, f. Fis. La niassa d' aire que volta la
térra. Aerosfera, aereosfera.
AEROSIS. f. Med. Debilitat, minva o rarificació de
3a sanch. Aerosis.
AEROSTACIÓ. f. Fis. L' art de fer les bombes o
aeróstats. Aerostació.
AÉROSTAT. m. Fis. Globo o bomba plena de ga-
ses, vapors o aire mes 1 euger que 1' atmosíérich, que
puja y va per 1' aire. Aereóstato, aeróstato
AERÓSTATA, m. Aquell que 's sosté pels aires.
Aeróstata.
AEROSTÁTICA, f. Parí de la física que investiga
les lleys del equilibri deis cossos sospesos al aire.
Aereostáttca, aerostática.
AEROSTATICAMENT. adv. m. A manera de globo
aerostátich. Aerostáticamente.
AEROSTÁTICH, CA. adj. Lo que's refereix al aire.
Aerostático. || Lo que va peí aire. Aereostático, ae-
rostático.
AEROSTATIFORME. adj. Que té la figura de glo-
bo aerostátich. Aerostatiforme.
AEROSTATMI. m. Fis. Barómetre inventat 1' any
1765 pera apreciar exactanient les variaciones del
pes y temperatura de 1' atmósfera. Aerostatmio.
AEROTON. m. Fis. Fuseli de vent. Aeroton.
AERÓTONA. f. Mil. y Fis. Escopeta de vent que,
cóm r aeroton, llensa, sense pólvora, violentment els
projectils per medi del aire comprimit. Aerótona.
AESMAR. V. Ant. Imaginar, judicar.
AESONA. Geog. ant. Nom d' Isona, prov. de Llei-
da, en temps del romans.
AETIOLOGÍA. f. Med. Explicado, discurs sobre
les causes d' una malaltía. Etiología, aetiología.
AETITES. Min. Varietat d' hidróxit de ferro geó-
dich, dins de quina cavitat hi há un ronyó sólit, mo-
vible; vulgarment se 'n diu pedra d' águila. Els grechs
r hi atribuíen maravelloses virtuts, sobre tot en els
parís Aetites, etítes.
AFABILÍSSIM, A. adj. sup. Mólt afable. Afabilí-
simo.
AFABILITAT. f. Dolsura, suavitat en el tráete.
Afabilidad, agrado.
AFABLE, adj. Suáu, agradable en el tráete Afa-
ble.
AFABLEMENT. adv. m. Ab afabilitat. Afable-
mente.
AFADIGADAMENT. adv. m. Ab agitació, fatiga.
Fatigadamente, fatigosamente.
AFADIGADÍSSIM, A. adj. sup. Fatlgadísimo.
AFADIGAMENT. m. Cansanci, fatiga. Fatiga.
AFADIGAR. v. a. Incomodar, atormentar, cansar,
acongoixar. Fatigar. || Fadigar.
AFADIGARSE. v. r. Incomodarse, atormentarse,
cansarse, acongoixarse. Fatigarse.
AFADIGAT. DA. p. p. Fatigado.
AFAENAMENT. m. Ant. TASCA.
AFAENAT, DA. :.ú\. Ant. El qui s' afanya mólt.
Atareado, afanoso.
AFAIRE. m. Ant. AFER.
AFAISANAT, DA. adj. Semblant al faisá o que té
alguna de les seues propietats. Fasiánido.
AFAIT. m. y
AFAITAMENT. m. Ant. AFKIT.
AFAITAPOBRES. m. Fam. Se diu del barber que
sap mólt poch o que quan afaita fa mólt mal. Desue-
llacaras.
AFAITAPORCHS. ni. Fam. vulg. AFAITAPOBRES.
AFAITAT, DA. adj. Vulg. Escamat, xasquejat, bur-
lat, eiiganyat. Chasqueado, burlado. || p. p. Afeitado.
AFALACH. m. Demostració de carinyo. Halago.
AB AFALACHS. m. adv. Carinyosament. Lisonjera-
mente, con halagos.
AFALAGADAMENT. adv. m. Ab afalachs. Mima-
damente.
AFALAGADOR, A. m. y f. Qui afalaga. Halagador.
AFALAGAMENT. m. AFALACH.
AFALAGAR. v. a. Demostrar amor y carinyo. Ha-
lagar, acariciar. |1 Adular. Adular.
AFALAGAT, DA. p. p. Halagado.
AFALCONAT, DA. adj. Semblant al falcó. Halco-
nado.
AFALSAT, DA. adj. Que forma una curva semblan-
ta a la de la fals. Falcado.
AFAMADAMENT. adv. m. D' un modo afamat o
famós. Famosamente, afamadamente.
AFAMAR, v. Fer patir fam. Hambrear. || Aní. Fer
venir gana de menjar. Dar gana de comer. II Acredi-
tar, donar fama. Afamar. || Anl. Infamar, difamar.
AFAMARSE, v. r. Ferse famós. Afamarse.
AFAMAT, DA. p. p. Hambreado. || adj. Famo-
¡ench. Hambrón. Il Qui té fam. Hambriento. |l Met.
Ansiós, mólt desitjós d' alguna cosa, cóm: afamat de
virtut. Hambriento. || Acredita!. Afamado, famoso.
II Ant. INFAMAT, DIFAMAT.
AFANAR. V. a. Fam. Robar ab astucia. Limpiar.
AFANAT, DA. p. p. Robat. Limpiado.
AFANEIDÓSCOPI. m. Opt. Instrument que serveix
pera soinetre 'Is cossos opachs ais maravellosos efec-
tes de la llum Afaneidóscopo.
AFANETA. s. m. Ab que 's significa aquell que
roba o 'n té costúm. Ladrón.
AFANGAR. v. a. Ant. enfangar.
AFANGARSE. v. r. Ant. ENFANGARSE.
AFANÍPTER, A. adj. Zool. S' aplica al insecte que
no té ales. Afaníptero.
AFANITA. f. Qeol. Familia de roques piroxéniques.
Afanita.
AFANÍTICH, CA. adj. Geol S' aplica al terrer o a
la roca que conté afanita. Afanítico.
AFANÓPTER, R. adj. Zool. S' aplica a l'au que té
les ales negres, fosques, etc Afanóptero.
AFANOS, A adj. Ant. AFANYÓS.
AFANT. m. Ant. AFANY.
AFANTASMAT, DA. adj. A modo de fantasma.
Afantasmado.
AFANY. m. Travall fatigós. Afán. || Ansia, desitj
veement. Afán, ahinco.
AFANYADAMENT. adv. m Ab afany. Afanada-
mente.
40
AFE
AFE
AFANYADOR. s. y adj. Qiü afa ¡ya. Atareador.
AFANYAMENT. in. Acció y efecte de afanyar y
afanyarse. Afán, atareamiento.
AFANYAR. v. a. Quanyar ab afany. Afanar. ||
a. Mel. Fer cuitar o donar pressa. Apresurar, apre-
tar, apurar, fatigar, cansar.
AFANYARSE. v. r. Enllestirse, travallar depressa.
Afanarse, despachar, menear las manos, las mu-
ñecas, los pulgares. || Fatigarse en algún travail o
diligencia. Afanar, afanarse, desvivirse.
AFANYAT, DA. p. p. Afanado || adj. Guanyat,
nierescut. Merecido, ganado. || Escarrás, que se
afanya. Afanador, afanoso.
AFANYÓS, A. adj Penós, que costa molt travail.
Afanoso, trabajoso.
AFANYOSAMENT. adv. m. D' un modo afanyat o
afanyós. Afanosamente.
AFARAM. m. Verb. Persona enfadosa. Cócora.
AFARAMS. m. pl. Ter. AVIRAM.
AFARDELLAR. v. a. Agafar nialament y sens or-
dre algnna cosa flexible, com roba, etc. Arrebujar.
AFARIVIANSA. f. Allt FIANSA, AFERMANSA.
AFARMANSAR. v. a. Ant. afermansar.
AFARMANSAT, DA. p. p. Ant. AFERMANSAT.
AFARRUSSARSE. v. r. Menjar y beure niólt. Atra-
carse.
AFARTADA. f. Gran tip o nienjada sense mida.
Hartazgo, rehartazgo.
AFARTALENCIA. f La qualitat de fart, golosía
d' atiparse. Aquesta veu enclou al nieteix temps la
idea de gandulería. Glotonería, poltronería.
AFARTAMENT. ni. Ant. FART.
AFARTAPOBLES. adj. S' aplica a certa especie
de raíni que té '1 grá gres y la poli dura, qu' es bo
pera guardarse. Lairén.
AFARTAR. v. a. Satisfer o coinblar ab excés el
apetit de menjar o beure Hartar. || Metdf. Satisfer
el gust o desitj de qualsevol altra cosa. Hartar. ||
Suposa abundancia o multitut de lo que expressen
els noms ab que 's junta, com: afartar a alga de bas-
tonades, de bofetades, etc. Hartar.
AFARTARSE. v. r. Hartarse.
AFARTAT, DA. p. p. Hartado, harto.
AFÁRTAM BÉ Y DÍGASME MORO. /?<?/. Denota que
aigú ha perdut la por a la reprensió, y no fá cas del
que dirán. Dame pan y llámame tonto. Tañe el esqui-
lón y duermen los tordos al son.
AFASSIA. f. FU. Dupte o indecissió del esprit en
algún judici probleniátich. Afasia.
AFATXAR. V. a. 1er. Molestar, aburrir. Abrumar,
fastidiar, moler, marear.
AFAVORIDAMENT. adv. ni. D' un modo afavorit,
ab afavoriment o favor. Favorecidamente.
AFAVORIDOR, A. ni. y f. El qui afavoreix. Favo-
recedor, bienhechor.
AFAVORIMENT. m. FAVOR.
AFAVORIR. v. a. Amparar, ajudar, defensar, pro-
tegir. Favorecer, socorrer. |1 Fer algún favor. Fa-
vorecer. II Apoyar algún fet, opinió, etc. Favorecer,
obsequiar.
AFAVORIT, DA. p. p. Favorecido. || adj. Estimat.
Favorecido, favorito.
AFAZENDAT, DA. adj. Ant. Atareado.
AFEBLIMENT. m.Ant. La acció y efecte de afeblir
o debilitar. Debilitación, debilidad, disminución,
reducción. || Acció y efecte de afeblir o enflaquir.
Enflaquecimiento, extenuación.
AFEBLIR. V. a. Ant. DEBILITAR.
AFEBLIRSE. v. r. Ant. DEBILITARSE.
AFEBLIT, DA. p. p. Ant. DEBILITAT, ENFLAAQUIT.
AFECCIO. f. Impressió que causa alteració. Afec-
ción. II AFició, E3TIMACIÓ. || f. Reserva de provisió
d' un benefici eclesiástich, en especial la del Papa.
Afección. || Med. Afecte o impressió morbífica. ||
Moviiiient del ánima, passió, sentiment engendrat en
el cor huma.
AFECCIONABLE. adj. Digne d' apreci, que niereix
benevolensa o que se li tingui estiiiiació. Estimable,
amable, afeccionable.
AFECCIONAR. a. Ant. Estimar, apreciar. Amar,
querer, estimar, apreciar.
AFECTABLE, adj. Que 's pot afectar. Afectable.
AFECTABLEMENT. adv. m. D' un modo afecta-
ble. Afectablemente.
AFECTACIÓ. f. Presumpció en els modals, accións
y paraules. Afectación. || Esfudi manifest en escu-
llir les paraules. Afectación.
AFECTADAMENT. adv. ni. Afectadamente.
CAMINAR AFECTADAMENT. Contornearse, cernerse.
AFECTADOR, A. ni. y f. El qui afecta. Afectador.
AFECTAR, v. a. Parlar u obrar ab afectado. Afec-
tar. II Fingir, com: afectar ignorancia. Afectar, fin-
gir, aparentar. || Fer impressió una cosa en altra.
Afectar. || Codiciar. || Fer les coses ab estudi y
per vanitat. Afectar. || Atacar a algú un mal. Dañar,
afectar, atacar, || fig. Perjudicar els interessos de
algú. Afectar. II Acongoixar, afligir. Afligir, afectar,
impresionar, angustiar, acongojar.
AFECTARSE, v. r. Sentirse o ressentirse d' alguna
cosa Afectarse, impresionarse. || Ser afectat. Afec-
tarse. II Ésser aficionat a algú o a quelcom. Ser de-
voto de una persona ó aficionado á algo.
AFECTAT, DA. p. p. Afectado. ll adj. Presumit
en excés. Afectado. II Buscat ab massa estud¡.
Afectado. II Mel. Membre danyat. Afecto. || adj.
Inclinat, apassionat Afecto, afectado, adicto, apli-
cado, inclinado, dado, entregado, aficionado, ||
Enternit. Conmovido, afectado, enternecido. || Afli-
git, atormentat per. Afiigido, acongojado, atormen-
tado, afectado. 1| Ofés. Afectado, ofendido.
AFECTE, m. Aflció. Afecto, afición. || Passió.
Afecto. Med. Dolencia, com afecte de pit. Afecto. ||
Pint. Expressió, vivesa de la acció d' una pintura.
Afecto, expresión. |1 adj. Inclinat a alguna persona
o cosa. Afecto, aficionado, adicto, devoto. || Sub-
jecte a un encárrecli u obligado. Afecto. || Fistol.
Se diu del eos a qui sobrevénen aqüestes o les altres
qualitats, accidents o mutacións, y aixís se diu:
aquest eos está afecte de la blancura. Afecto.
AFECTÍSSIM, A. adj. sup. Afectísimo.
AFECTIU, VA adj. Lo que pertany al afecte o
prové d' ell. Afectivo, adj. Que afecta, impressiona o
inspira afecte. Afectivo. || Med. Se diu de les facul-
lats que resulten de la organisació primitiva del cer-
vell. II Que pot ser afectat.
AFECTIVITAT. f. Fren. Propensió a afectarse y
la facultat de afectar que teñen algunes persones.
Afectividad. || L' instint o inclinació que 'ns fa es-
timar a les persones y animáis, y també ais objectes
inanimats que 'ns rodejen o que provénen de perso-
nes, a les quals tenim afecció. || Os del cap o porció
d' ell, que denota '1 major o menor grau de desenrot-
11o de la expressada propensió o inclinado. || Qua-
litat de lo afectable.
AFECTUÓS, A. Carinyós, amorós. Afectuoso.
AFECTUOSAMENT. adv. ni. D' un modo afectuós.
Afectuosamente.
AFECTUOSÍSSIM. A. adj. sup. Afectuosísimo.
AFECTUOSÍSSIMAMENT. adv. m. Afectuosísi-
mamente.
AFECTUOSITAT. f. Estimado, benevolensa, agra-
do, ternura, amor per algú. Afectuosidad.
AFEGIDOR. A. m. y f. El qui afegeix. Añadidor.
AFE
AFI
41
AFEGIDURA. f. Aní ndut. Juntura, ajust de les
fustes, carenes, rodes y cintes Escarba, alefrís. ||
Part afegida a un'altra. Añadidura. || La part o
lloch en que s'afegeixen dúes o niés coses. Juntura.
AFEGIMENT. ni. Aní. AFEGIDURA.
AFEGIR V a. Unir, juntar una cosa ab un' altra.
Añadir, juntar, pegar, unir || Aumentar. Añadir,
aumentar, acrecentar, agregar. || Exagerar. Aña-
dir, exagerar, ponderar, abultar. || En els es-
crits. Añadir, adicionar. || Consolidar.
AFEGIR LLENYA AL FOCH fr. Met. Fomentar els dis-
gustos y discordies. Añadir leña, yesca ó fuego al fuego
AFEGIRSE. V. r. Añadirse
AFEGIT, DA. p. p. Añadido |1 AFEGIDURA.
AFEGITÓ. ni. Ter AFEGIDURA.
AFEINAR. a. Afanyar, donar pressa. Atarear,
apresurar, estimular, instar.
AFEINARSE. v, r. Donarse pressa en acabar una
feina Apresurarse, atarearse, darse prisa.
AFEINAT, DA. p. p. Atareado, afanoso.
AFEIT 111 Compostura pera lierinosejar alguna
cosa, y en especial els ingredients ab que les dones
se pinten la cara. Afeite, jalbegue, ajo. || La ma-
nya en afeitar les mercaderías. Aderezo.
COMPONDRÉ AB AFEITS. fr. Afeitar, jalbegar. \\ Pu-
lir les niercaderíes pera véndreles niés cares. Adere-
zar, acicalar.
AFEITADET, A adj. Dim. de afeitat. Afeitadito
AFEITAGOSSOS. s. Farn. AFAITAPORCHS.
AFEITANAR a. Mar. Tallar la rebava de la re-
bladura deis perns pera tráure'ls. Afeitanar.
AFEITAPOBRES. s Fam AFAITAPOBRES.
AFEITAR. V. a. Fer la barba. Afeitar, hacer la
barba, rasurar.
AFEITARSE, v r. Pulirse Remilgarse || Ferse la
barba Afeitarse, hacerse la barba.
DIGA LA MULLER DEL CEGÓ, PERA QUÍ S' AFEITA
DIEGO? Ref. Vitupera la sobra d' adorno de les dones
ab el fí d' agradar a altres mes que ais seus marits.
¿La mujer del ciego, para quién se afeita?
AFEITAT, DA p p. Afeitado. || adj. Pintat, her-
mosejat ab afeits. Afeitado.
AFEIXUGARSE. v. Resignarse a fer una cosa des-
agradable. Apechugarse.
AFELADOR. lll. AHELEADOR.
AFELÁN. m. Astron. Una de les estrelles de Gémi-
nis. Afelán
AFELAT, DA adj Compost ab fel o que té algu-
na de les seues propietats. Aheleado.
AFELI. m. Astron. Punt de 1' órbita d' un planeta
que 's troba mes lluny del sol. Afelio.
AFEMAR. V. a. ESTERCOLAR.
AFEMBRAT. p. p. Afeminado. || FLUIX.
AFEMELLAR. v. a. Fer perdre 'Is costums o 1' as-
pecte viril a aigú; fer que pels seus modos o per la
seua mena de vestir se sembli a les dones. Afe-
minar.
AFEMELLARSE v. r. Pendre costums de dona;
anarse semblant a n'ella. Afeminarse
AFEMELLAT. adj. El qui peí seu modo de vestir,
enraonar o per les seues costums se sembla a la dona.
Afeminado, a.
AFEMELLACIÓ. f. L' acte y efecte de afemellarse.
Afeminación
AFEMELLADAMENT. adv. m Afeminadamente.
AFER. m QUEFER, NEGOCI. || V. a. FER.
FERRER, FERRER, FES TON AFER. Ref. BuñolerO d tUS
buñuelos ó Zapatero, d tus zapatos.
HOME DE GRAN AFER. Loc. aut. Home de suposició,
de qualitat, principal
DIC. CAT. T. I. — 6.
QUI TÉ DINERS, FA SOS AFERS. Rej. Quien tiene di-
neros, pinta panderos,
AFERENT adj. Anat. Nóm donat a cada un deis
vasos liufáticlis que van a una de les glándules del
meteix nóm. Aferente.
AFÉRESIS f. Gram. Figura per la que 's suprimeix
una lletra o sílaba al principi de la dicció. Aféresis.
AFERIR. V. a. CONTRASTAR.
AFERIT ni Quim. Fosfat de coure d' un vert
foscli que 's crestallisa en octaedres Aferito.
AFERMANSA. f. fiANSA.
AFERRALL m. Rengle de pedrés posades de can-
ten o troncli atravessat que lii ha a alguns camins
mólt costcruts pera que puguin aferrars'hi les potes
de les cavalleries y no rellisquin Estriberón.
AFERRAMENT. m. Agafament fort. Aferramien-
to II Anl. FEKMESA
AFERRAR, v. a Agafar fortament. Aferrar, aga-
rrar II Ndut. Plegar les veles sobre la verga. Aferrar.
II Assegurar la embarcació ab les ancles. Aferrar,
anclar. || a. Cremar algún guisat. Socarrar. || Cou-
re 'Is cus sois sense bátre'ls y ab olí bullent o mólt
ardent. Guisar huevos estrellados.
AFERRARSE, v r. Agafarse fortament. Aferrarse,
agarrarse || Met. Insistir algú tossudament en la
seua opinió. Aferrarse. || r. Barallarse dos o mes,
tenitse agafats ab les nians, o pegantse cops de
puny, etc. Pelearse || Val. Teñir acte carnal per-
sones o besties. Unirse, juntarse. Il Cremarse al-
gún menjar que 's cou. Socarrarse, pegarse, que-
marse
AFERRASAR. v. a. Ter. Arrapar.
AFERRAT, DA. p p. Aferrado.
AFERRAVELAS. m. Ndut. anl. Corda prima que 's
feia forta juntada a les amantines en la verga major
y en la del tríuquet pera ajudar a aferrar y pendre'ls
penols de les veles respectíves. Aferravelas.
AFESIS, f. Med. Dismínució o acabament d' una
malaltía. Afesis.
AFETE. ni. Astral. Nóm que 's dona al planeta
baix quina influenciase neix Afete.
AFEYTÚS DE BAIX. Geog. Caseríu del terme de
Llanas, prov. de Qirona
AFEYTÚS DE DALT. Geog. Caseríu del terme de
Llanas, prov. de Qirona,
AFFASENDAT, DA. adj. Ant. AFEINAT.
AFFECCIÓ f. AFICIÓ.
AFFERMAR v Ant AFIRMAR.
AFÍ m. Parent per afinitat. Afín
AFIANSAMENT. m. Ant. FIANSA. || m. Acció y efec-
te de afiansar. Afianzamiento.
AFIANSAR. V. a. Fer fiansa. Afianzar, salir por
fiador II Assegurar ab puntáis, claus; etc. Afianzar,
asegurar, afirmar
AFIANSAR DE CALUMNIA. Ter. Subjectarse 1' acusador
a les proves baix les penes establertes contra 'Is ca-
lumniadors. Afianzar de calumnia.
AFIANSARSE. r. Ésser afíansat. Afianzarse, ga-
rantizarse, garantirse.
afíansat, DA. p. p. Que se li ha fet fiansa. Cau-
cionado, garantido, asegurado, afianzado, cubier-
to, garantizado.
AFIBALL m. Ant. GAFET.
AFIELAR. V. a. Ant. Cordar els vestits ab gafets o
botóns. Abrochar.
AFIBLAT, DA. p p. Cordat ab gafets. Abrochado.
AFÍBUL. m Ant. Gafet pera cordar o ajusfar la
roba. Corchete.
AFIBULAR. a. Ant. Cordar o ajusfar el vestit ab
gafets. Abrochar.
AFICAMENT. adv. AHINCO.
42
AFI
AFI
AFICAR. V a. Ani. ficar. || Arit. metdf. v. r. APLI-
CARSE.
AFICAT, DA. Ant. FICAT.
AFICH. m. Ant. L' acte de fixar. Fijación. || Met.
ant. APLICACIÓ.
AFICIÓ. f. Estimació decidida Afición, afección,
afecto. II Inclinació a fer alguna cosa Afición, pro-
pensión. II Afany, activitat, diligencia, eficacia. Ac-
tividad, atiinco, eficacia.
AFICIÓ BOJA. Pasión loca, ciega afición.
MIRAR UNA COSA AB GRAN AFICIÓ O AS UNA AFICIÓ.
fr. Denota 1' atenció ab que 's mira alguna cosa que
se desitja. Echar el ojo, ó tanto ojo á una cosa.
PER L' AFICIÓ PERORE 'L CONEIXEMENT. fr. Se diu
quan un estima o considera niólt mes de lo que val
alguna cosa, seduit peí carinyo o altres afectes. Ce-
gar ¡a pasión.
AFICIONADAiVlENT. adv. m. Ab afició. Aficiona-
damente. II ni. Ani. AFICIÓ.
AFICIONADÍSSIM. adj. sup. Aficionadísimo.
AFICIONAR V. a Causar afició, inclinar a alguna
cosa. Aficionar
AFICIONARSE, v. r. Cobrar afició a alguna cosa.
Aficionarse. |i Amar mólt a algi'i. Aficionarse.
AFICIONAT, DA. p p. Aficionado. || AFECTE. ||
adj. Instruit en algún art o professió sense tíndrela
per ofici, especialment parlant deis comediants Afi-
cionado, II Inclinat, afecte a. Aficionado, entregado,
dado, adicto, afecto, adlierido, apegado.
AFICIONETA. f. d. Aficionilla.
AFIDIFECH. adj Zool. Que nienja pugó. Afidífago.
AFIDÍVOR, A. adj. Zool. Que devora pugó. Afi-
dívoro.
AFIGAT. p. p. Semblant a una figa.
AFIGÉN, A. adj. Bot. Se diu de les malaltíes cau-
sades peí pugó que teñen algunes plantes, produint-
les descomposició o deformitat. Afijeno.
AFIGENOSIS f. Bot. Descomposició o deformitat
de diversos órgans de les plantes, produida peí pugó
y altres insectes que h¡ viuen. Afiegenosis.
AFIGURABLE. adj Que pot ésser afigurat o vist
confusament. Divisable, vislumbrable.
AFIGURAMENT. m. Ant. FIGURA, REPRESENTACIÓ.
II FIGURANSA.
AFIGURAR. v. a. Veure confusament els objectes
per estar massa llunyans. Divisar, vislumbrar, co-
lumbrar.
AFIGURARSE. v. r. Pensar. Figurarse, imaginar.
AFIGURAT, DA. p. p. Divisado, vislumbrado. ||
Figurado
AFILADES. adj. y s. pl. Blas. Se diu de les pesses
que teñen les extremitats acabades en qualsevol
mena de punxes. Aguzadas.
AFILADOR, m. ESMOLET.
AFIIAR, V. a. ESMOLAR, ALLOSAR.
AFILERAR, V. a. ARRENGLERAR.
AFILERARSE. v. r. ARRENGLERARSE.
AFILIACIÓ. f. Admissió o allistament d' un indi-
viduo en alguna societat, comunitat, etc. Afiliación.
II Senyes del que s' allista, nóm, ratria, etat, etc., y
en especial se diu deis senyals físichs d' una perso-
na, els quals la donen a conéixer. Filiación.
PENDRE LES AFILIACIONS. fr. Afiliar, apuntar, el
nom, patria, etat, etc., d' algú. Afiliar, filiar. || Metaf.
Ferse capas de les senyes d' algú pera conéixel altra
vegada que 's vegi. Afiliación.
AFILIADOR, A. Qui afilia o- pren les filiacions.
Afiilador.
AFILIAR, a. Adnietre, allistar, associar a una co-
niunitat qualsevol, pendre les filiacions d' alguna per-
sona. Afiliar, incorporar, admitir, filiar.
AFILIARSE, r. Ésser afiliat. Filiarse, afiliarse.
AFILIAT, DA. p. p. y s. Admés, allistat, incorpo-
rat en una societat qualsevol. Afiliado, Filiado
AFILIGRANADOR, A. Qui afiligrana. Afiligrana-
dor. II adj. Lo que serveix pera afiligranar.
AFILIGRANAR v. a. Fertravalls de fiigrana o que
s'hi semblin. Afiligranar.
AFILIGRANAT, DA. adj. Fet de filigrana o a ma-
nera de filigrana. Afiligranado. || Met. Delicat. Afili-
granado. II adj. Met. Fí, prim, de menudes faccions y
també les faccions meteixes. Afiligranado. || Ma-
gre, flach, sech.
AFILÓ, m. Pessa de cer pera esmolar les eines de
tall. Afilón.
AFILLACIÓ. f. Acció d' afiliar, afiliarse o adoptar
per fill. Prohijación, afiliación.
AFILLADOR, A ni. y f. Qui afilia o adopta. Pro
hijador. || Qui afilia '1 bestiar. Ahijador.
AFILLAMENT. m. Ant Prohijamiento.
AFILLAR. V. a Adoptar per fill a un extrany. Pro-
hijar, adoptar. || Entregar el fill a la potestat del
pare adoptiu. Emancipar. || Posar el bestiar ab sa
niare o ab altra pera criarlo. Ahijar. || Met. Atribuir.
Ahijar, acumular, imputar.
AFILLARSE. v. r. Pendre per fill a qui ho és de
un altre. Adoptar, prohijar.
AFILLAT, DA. p. p. Prohijado, ahijado. || m. y f.
FILLOL.
AFINABLE. adj. Lo que 's pot afinar. Afínable
AFINACIÓ. f. La acció y efecte d' afinar. Afina-
ción, afinamiento, afinadura il Mus. Armonía de
veus o instruments. Afinación, armonía || f. Puri-
ficado deis metalls al gresol. Acrisolación, acri-
solamiento, afinación, purificación. || Extraure de
les barres y planxes o lamines de plata les esporga-
ríes que hi queden després de foses. Afinación.
AFINADAMENT. adv. m. D' un modo afinat. Afi-
nadamente.
AFINADOR, m. El qui afina. Afinador. || Más.
Mena de clau de metall, o be un martellet, ab que se
afinen algúns instruments de corda, com el piano, '1
salteri, 1' arpa, etc. Afinador, templador, llave,
martillo. || Instrument pera obrir y tancar les boques
de les flautes de 1' orga, a fí de retardar o accelerar
llurs vibracións, fins a posarles perfectament sono-
res: la seua figura, després de donar tota una volta,
és la de dos conos perfets, un a la part superior y
altre a la Inferior d' una pessa que 'Is unei.x Afina-
dor. II El qui té per ofici afinar pianos o altres instru-
ments músichs. Afinador. 1| El qui afina 'Is pesos y
mesures Afinador, fiel contraste. || El qui purifica
els metalls. Afinador.
AFINADORA, f. La pedra de afinar navajes, etc.
Afiladera.
AFINAMENT. m. Afinació, finura. Afinación, finu-
ra. II Entre 'Is agullers la darrera má que 's dona a
les agulles, féntleshi la punxa passantles per demunt
d' una pedra d' esnierill, que 's fá anar ab un torn.
Afinamiento. |1 Acció y efecte de purificar els metalls
al gresol Afinación, acendramiento, purificación.
AFINAR. V. a. Donar a una cosa la perfecció de
que 's capas. Afinar, pulir, acicalar, perfeccionar.
II Igualar les cubertes deis Ilibres Afinar. || Posar
les balanges al fí. Abalanzar, balancear, enfielar. ||
Examinar y marcar els pesos y mesures. Afinar, po-
tar. II Purificar els metalls ab el gresol. Afinar. i|
MORIR II Más. Trempar els instruments músichs. Afi-
nar. II Cantar, sonar ab afinació. Afinar
AFINARSE, r. Ésser afinat Afinarse.
AFINAT, DA. adj Fí, pulit. Afinado, pulido, liso.
II Elegant, garbos. Fino, elegante, airoso. || Met.
Que sembla mitj mort, o que té color de mort. || Más.
Passat peí afinador, parlant d' instruments músichs
AFL
AFL
43
Afinado. || Trempat, acordat, parlant de veus o Ins-
truments.
AFINCARSE, v. Adquirir inmobles. Afincarse.
AFINITAT. f. Parentiu que cadahú deis dos que 's
casen centran mutuanient ab el parents del altre.
Afinidad || Analogía o semblansa d' una cosa ab una
altre. Afinidad || Quím. La forsa ab que s' atrauen
y uneixen les particules deis cossos. Afinidad.
AFINITOLOGÍA f. Fis. Ciencia que tracta de la
propietat que teñen els cossos, en virtut de la qual
les molécules tendeixen a unirse unes ab altres. Afi-
nttología
AFINS. ni pl. Els parents per afinitat. Afines.
AFIÓ. ni. Farm Cert electuari que té per base
r opi, y ejnborratxa y enfurisma Afión
AFIÓSTOM. adj. Zool. Calificatiu que 's dona ais
animáis que teñen el morro llargarut y la boca mólt
petita. Anfióstomo
AFIRMACIÓ f La acció y afecte de afirmar.
Afirmación, aseveración, afirmativa
AFIRiVlADAMENT adv. ni A/!/. Ab fermesa o se-
gnretat. Afirmativamente. Il fermament.
AFIRMAR. V a Donar per certa alguna cosa
Afirmar, aseverar, asegarar, certifidar |1 Posar o
fer ferm Afirmar.
AFIRMARSE v r. Ferse ferm en lo que s' ha dit o
fet Afirmarse, ratificarse, confirmarse, mantener-
se. II Sostindre ab tenacitat alguna opinió. Porfiar,
insistir, aferrarse. || Descansar una cosa deniunt
d' un' altre. Afirmarse, apoyarse, estribar, cargar.
AFIRMAT, DA. adj Assegurat de modo que no
pot bellugarse o nioures'. Afirmado || Sólit, fort,
ferm, ue té la necessaria solidesa. Consolidado, só-
lido, afirmado, || Que no admet dupte. Afirmado.
AFIRMATIU, VA. adj. Lo que afirma. Afirma-
tivo.
AFIRMATIVA f. Lóg Afirmació, y també tota
proposició que afirma. Afirmativa.
AFIRMATIVAMENT. adv. m. Afirmativamente.
AFISTOLAT, DA. adj Med. Qu' és semblant a la fis-
tola. Afistolado, fistuloso. || Que té fistola o fistoles.
AFISTONAR v. a. Arqui. Donar a algún adorno la
forma de fisto. Festonar, afestonar, festonear.
AFISTONAT, DA. adj. Lo que té forma de fisto.
Afestonado.
AFITAMENT. m. Acte y efecte d' afitar. Amojo-
namiento, alindamiento.
AFITAR. a. Termenar, amollonar, senyalar ab
fites. Amojonar, acotar, alindar, lindar.
AFITX. v. a. Ant. y ter. Tercera persona d' indi-
catiu del verb. afegir.
AFIXE. m. Ab que 's significa un deis elements
components de les paraules, o sía tot aquell elenient
que s' agrega a la radical pera mes determinarla.
Afijo.
AFLAMACIÓ. f. Ant. Acció y efecte d' aflamar o
inflamar. Inflamación y Ant. aflamación.
AFLAMADOR, A. s. adj. Ant. Que aflama o inflama.
Inflamador y ant. afLAmador.
AFLAMAR, v. a. Ant. INFLAMAR.
AFLAMARSE, v. r. Abrasarse las plantas. || Ter.
Dit del pa. subtarse.
AFLAMAT, DA. p. p. INFLAMAT. || ABRASAT. || SUB-
TAT.
AFLAQUIMENT. m. L' acte y efecte d' aflaquirse.
Enflaquecimiento.
AFLAQUIR. V. a. Fer tornar flacli a algú. Enfla-
quecer, enmagrecer. 1| a. Donar la carn rentada a
certes aus de presa pera enmagrirles. Abajar.
AFLAQUIRSE. v. r. Posarse magre. Enflaquecer,
enflaquecerse, enmagrecer.
AFLAQUIT, DA. p. p Enflaquecido.
AFLAUTAT, DA, adj. Semblant a la flauta o que
té alguna de les seues propietats. Flautado.
AFLAYRAMENT. m. Acció y efeete de aflayrar,
olorar, ensumar. Husmeo.
AFLAYRANSA. f. Afl.iyre, flayre, olor que fá al-
guna cosa. Husmeo. || Tuf, mal olor, de la carn espe-
cialment. Tufo, husmo.
AFLAYRAR. v. a. Olorar, ensumar. Husmear. ||
Met. Sutjar, inquirir. Husmear. || v. n. Fer mal olor
alguna cosa, especialment la carn. Husmear.
AFLAYRAT, DA. p. p. Husmeado.
AFLAYRE m. Mal olor que fá la carn. Husmo.
AFLEGMASÍA. f. Med. Falta de flegma o pituita.
Aflegmasia.
AFLETXADA. adj. f. Bot, Se diu de la fulla trian-
gular retallada per la base en dues puntes que miren
cap enrera o cap baix, cóm la de 1' agrella, per exem-
ple. Aflechada.
AFLETXAT, DA. adj. Que té «gura de fletxa. Afle-
chado.
AFLICCIÓ. f Pena, pesar. Aflicción, afligimiento.
II .4/1/. INFORTUNI.
AFLICTE, A. adj. Poét. ant. Afligit. Aflicto.
AFLICTIU, VA. adj. Lo que causa aflicció. Se
aplica mes particularment a les penes que imposen
els tribunals de justicia. Aflictivo.
AFLIGIDÍSSIM. adj. sup. Afligidísimo.
AFLIGIMENT. m. AFLiCCiÓ.
AFLIGIR. V. a. Causar aflicció. Afligir. || Morti-
ficar, molestar. Afligir, cansar, molestar. || Oprimir,
apurar, apretar. Abrumar, oprimir. || Fer o causar
pena. Afligir, apenar, y ant. acuitar,
AFLIGIRSE, r. Irritarse, desesperarse, entristirse,
tindre congoixa. Inquietarse, afligirse, acongojarse,
desesperarse.
AFLIGIT, DA. p. p. Afligido, y aflicto; aquest de-
rrer sois s' usa en poesia. Il adj. Se diu d' aquell que
té aflicció. Afligido.
AFLOGÍSTICH, CA. adj. Quim. Lo que, crema
sense fer llum, lo qne no pot inflamarse. Aflogístico.
II Med. Lo que obra contra la inflamado.
AFLOMIDI, A. adj. Bot. S' aplica ais vegetáis que
no teñen pell o crosta. Aflomídeo.
AFLUENCIA, f. Abundancia d' expressions. Afluen-
cia, facundia, copia.
AFLUENT. adj. El qui abunda en expressions.
Afluente, facundo, elocuente, copioso. || Se diu del
riu que desaigua a un altre. Afluente.
AFLUIDESA. t. La qualitat de lo que aflueix.
Afluidez.
AFLUIR, v. a. Anar les aigües d' un riu o d' una
riera a fer cap en un altre. Afluir. |1 Med. Concurrir,
carregarse 'Is huniors a alguna part. Afluir.
AFLUIXADA. f. Acció y efe. te d' afluixar. Afloja-
miento, y ant. aflojadura
AFLUIXADOR, A. s. Qui afluixa. Aflojador.
AFLU XADURA. m. Ant. AFLUIXAMENT.
AFLUIXAMENT. m La acció y efecte d' afluixar o
aflui.xarse. Aflojamiento.
AFLUIXAR. V. a. Disminuir la pressió o tivantó de
alguna cosa. Aflojar. || v. n. PerJre la forga alguna
cosa, cóm el vent, etc. Aflojar, ceder. || Metaf. Dismi-
nuirse, refredarse '1 fervor ab que s' havia emprés
alguna cosa. Aflojar. |1 Met. Aliviar.
AFLUIXARSE. v. r. Aflojarse. || Fani. llufarse.
II r. Abandonarse, prostituirse, parlant especialment
de dones de conducta gens moral Prostituirse, aban-
donarse. II Descordarse, desbotonarse. Desabro-
charse, desabotonarse. || Vulg. Donar quartos, pa-
gar, etc Pagar
44
AFO
AFR
AFLUIXAT, DA: p. p. Aflojado.
APOCAR. V. n. Ant. Viure, habitar en algún lloch.
Residir, morar, habitar.
AFOCAT, DA p. p. Habitado.
AFODOSIA. f. Pal. Vómit d' excrements, cólich
miserere o de pintors. Afodosia
AFOFOLAR v a. Ter. Descansar una cosa demunt
d' un 'altra. Apoyar.
AFOGAR. V. a Ant y sos deriváis. Ofegar. ||
APRETAR.
AFOLRAR. V. a Posar forro o forrar. Aforrar.
AFOLLADOR. m. Se diu del aiicell qu'está a punt
de sortir del niu Volantón.
AFOLLAMENT. in. Ant GASTAMENT, MALPART. ||
BALDADURA
AFOLLAR. V. a. Ant. TREPITJAR. |1 MALMETRE,
MALTRACTAR, DANYAR || OPRIMIR. || ESPATLLAR AL-
GÚN MEMBRE. II Ter. Traure 'Is aiicells del niu. Sa-
car el nido, faltar, lastimar. || enloquecer.
AFOLLARSE, v. r Ant. MALPARIR. || TORNARSE
BoiG. II Fustrarse una pretensió. Anublarse, tras-
pintarse.
AFOLLAT, DA. adj. Ant. ESQARRAT.
AFOLLONIRSE. v. r. Ter. ACOBARDIRSE.
AFOLLONIT, DA. adj. Ter. ACOBARDIT.
ÁFONA R y
AFONDAR. V. a. ENFONSAR.
AFONÍA, s. f. Med. Privado, falta o supressió coni-
plerta de la veu, o iiiipossibilitat de produir sons ai-
ticulats, sense que aquesta ¡inpossibilitat vagi acom-
panyada de desiuay o lodainents de cap. Afonía.
AFÓNICH, CA. adj. Patol. S' aplica a qu¡ pateix
d' afonía o no pot articular cap so. Afónico, áfono.
II Gram. Se diu de les lletres escrites que no sonen
en la pronunciació com la ii en gue. Afónico.
ÁFONO, A. adj. Patol. AFÓNICH, I.
AFONSaR. V. a. Ant. ENFONSAR.
AFONSARSE. v. r. Ant. ENEONSARSE.
AFONYAR. v. a. Ab que 's significa l'acte de co-
pejarse o maltractarse. Golpear, magullar.
AFORA, adv. 11. Pora del llóch en que 's troba la
persona que parla. Fuera, afuera.
AFORA DE. prep. Fuera de, excepto.
AFORADOR. ni. Aquell que afora. Aforador.
AFORAMENT. ni. Acció y efecte d' aforar. Aforo,
aforamiento.
AFORAR. V. a. Regonéixer les niercaderíes pera
fixar els drets qu' han de pagar. Aforar.
AFORAT, DA. p. p. Aforado, tasado.
AFORCAT, DA. adj. Seniblant a una forca o que'n
té la forma o disposlció. Furcifero, furcular.
AFORES. 111. pl. Encontórns propers d' una pobla-
do. Alrededores, contornos, cercanías. || Punts
fora y pn p de les muralles o extréms d'una poblado.
Extramuros, afueras.
AFORES DEL PORTAL DE LLEIDA. Geog. Arra-
bal de la ciutat de Tarragona.
AFORES DEL PORTAL DE SANTACLARA. Geog.
Arrabal de la ciutat de Tarragona.
AFORINA. f Ant. Quim. Super-protosilicat de sodi
o vidre. Aforína.
AFORISMA f. Tumor que se 'Is hi forma a les bes-
ties per la relaxació o trencadura d' alguna arteria.
Aforisma.
AFORISIVIE. ni. Sentencia breu y doctrinal, axioma.
Aforismo.
AFORÍSTICA, f. Colecció o apech d' aforismes.
Aforística, refranero.
AFORÍSTICH. adj. Escrit en forma d' aforisme; lo
que pertany a 1' aforística Aforístico
AFORM. ni. Med. Ocasió, causa externa y nanifes-
ta d' una cosa qualsevol. Aformo. || adj. Se diu inés
particularment de les causes ocasionáis o predispo-
sadores de les malaltíes.
AFORNAR. v. a. Ant. E.\FORNAR.
AFORRADOR, A. m. y f. ESTALVIADOR, A.
AFORRAR, a. ESTALVIAR. |i FORRAR. Ant. Alen-
tar, confortar.
AFORRO, m. Náut. Les pesses de que 's compon la
part externa o inferior del casco d'un barco. Aforro
ANAR AFORRO. Anar a peu y sense impedimenta.
AFORTUNADAMENT adv m. Ab sort o fortuna.
Afortunadamente, felizmente.
AFORTUNAT, DA. p. p. Felís, dltxós. Afortuna-
do, dichoso, venturoso.
AFOSQUIR. v. a. Fer fosca, embrollar alguna cosa
pera que no 's vegi clara. Ofuscar.
AFOSSAR v. a Ant. Fer fossos. Abrir, hacer fo-
sos.
AFOTISTA. adj. Bot. Se diu de la planta que creix
guardada del sol y de la claror. Afotista.
AFOYLAR v. a. Ant. AFOLLAR.
AFRAGATAT, DA. adj. En forma de fragata. Se
diu del barco de constiucció tan rasa, que de lluny
sembla una fragata. Ñau que té poca alsada de cos-
tats o poca obra niorta. Afragatado.
AFRANCAR. V. a. Ant. ENFRANQUIR. || ALENTAR,
CONFORTAR.
AFRANCAT, DA. p. p Ant. ENFRANQUIT || ALEN-
TAT, CONFORTAT.
AFRANCH. in. Geog. ant. Nóm que solíen donar
els alarbs a Fransa, Navarra y Catalunya.
AFRANCESAR, a. Giam. Donar a les páranles la
terniinació o inflexió francesa. Afrancesar. || Imitar
el tó y Ms modals francesos.
AFRANCESARSE, v. r Ferse ais costúms y modes
de Fransa. Afrancesarse. i| Inclinarse al partit fran-
cés. Afrancesarse.
AFRANCESAT, DA. adj. Imitador de modes fran-
ceses. Afrancesado. || Afecte al partit francés.
Afrancesado.
AFRANQUIR. v. a. enfranquir.
AFRAU. f. Ter. Barranch, fondalada. Barranco,
hondonada.
AFREBOLIR. v. a. Ant. enflaQUIR.
AFRENAR. v. a. Ant. REFRENAR.
AFRENELLAR. v. a. Ant. náut. LHgar els rems
quan no 's boga. Frenillar, afrenillar. || Amarrar
les naus les unes ab les altres. Afrenillar.
AFRENELLAT, DA. p. p. Afrenillado.
AFRETAR, v. a. Fregar les embarcacions pera
tréure'n la broma o córcli. Afretar.
AFRETAT, DA. p. p. Afretado.
AFRETURAR. v. n. necessitar.
AFREULIR. V. a. Ant. AFREVOLIR.
AFREUTIT, DA. p. p. Ant. afrevolit.
AFREVOLIR. V. a. Ant. ENFLAQUIR, DEBILITAR.
AFREVOLIT, DA. p. p. Ant. ENFLAQUIT, DEBILI-
TAT.
ÁFRICA, f. Una de les parts del món. África. II
n. p. Diminutiu d' Afra. África.
ÁFRICA, NA. adj. El natural del África o el perta-
nyent a ella. Africano.
AFRICITA. f. Min. Nóm donat a una varietat de
la turmalina negra. Africíta.
AFRISONAT, DA. adj. Semblant al cavall frisó.
Afrisonado.
AFRITA. f. Min. Varietat esponjosa del carbonat
de cals. Afrita.
AFU
AGA
45
AFRODES. Bot. Cascall boscá.
AFRODI, A. adj. Med. Esciimós, parlant especíal-
tiieiit de la sancli y deis excretnents. Afrodo.
AFRODICIS. m. pl. Entreteniments luxiiriosos o
lascius. Afrodicios.
AFRODISÍACH, CA. adj. tn. Se diu de tot alió que
pot despertar o excitar els desitjos venérichs. Afro-
disiaco.
AFRODISIOGRAFÍA. f. Med. Descripció deis pla-
ers sensiials o veiiericlis, deis feíióniens de la gene-
ració, etc. Afrodisiografía. || Tractat de les iiialal-
tíes venériques o de les afeccións sifilitiques.
AFRODITA, f. Min. Varietat de magnesia o escu-
llía de ruar que 's troba formant eflorescencies mólt
semblantes a les de la escuuia. Afrodita.
AFROLIT. ni. Quim. ant. Protoassoat de potasi o
nitre. Afrolito.
AFRONAT. m. Ant. quim. Subprotocarbonat de
sodi impur o barrella. Afronatro.
AFRONITRE. lu. Qu/m.A/í/. Nitre depurat, escama
O flor de nitre. Afronitro.
AFRONT. m. y
AFRONTA, f. Ant. Deshonor, descrédit, injuria.
Afrenta. || Nota de pena afrentosa. Afrenta, infa-
mia. II Me/. Cas, situació, estat qualsevol en que 's
pert r honra o part d'ella. Caso, situacióu, estado
afrentoso.
AFRONTACIÓ. f. CONFRONTACIÓ.
AFRONTADOR. m. El qui afronta. Afrentador.
AFRONTAMENT. m. Ant. AFRONT; acció y efecte
d' afrontar. Afrenta.
AFRONTANT. adj. CONFRONTANT.
AFRONTAR, v. a. Causar afront. Afrentar. || CON-
FRONTAR.
AFRONTARSE, v. r. Envergonyirse. Afrentarse,
correrse. || CONFRONTARSE.
AFRONTAT, DA. p. p. Afrentado.
AFRONTATS, DES. adj. pl. Blas. Se diu de les
figures d' un escut que 's miren iiuituanient o están
posades la una enfront del altra. Afrontados.
AFRONTÓS, A. adj Lo que causa afront. Afren-
toso.
AFRONTOSAMENT. adv. m. Ab afront. Afrento-
samente, ignominiosamente.
AFROSALINA. f. Miner. Quix transparent que se
divideix en fulles. Afrosalina, yeso espejuelo.
AFROSINIA. f. Med. Desordre de les faculta ts men-
táis, bogería. Afrosinia.
AFTA. f. Mzd. La llaga blanca que 's fa a la mem-
brana mucosa de la boca. Afta.
AFTALOSA. f. Quim. AFTALOSIS.
AFTALOSIS f. Quim. Substancia blanca, soluble
a r aigua, que 's troba en les inniediacións deis v 1-
cáns; se composa de 46 parts d' ácit sulfúrich y 54 de
potasa. Aftalosa, aftalosita.
AFTALOSITA. f. Qaim. AFTALOSIS.
AFTÓS. a. adj. Que pateix d' aftes. Aftoso.
AFUAR. V. a. Ter. empaytar.
AFUARSE. V. r. Ter. Apretar a corre. Echar á co-
rrer, dispararse.
AFUHAT. p. p. AFUSAT.
AFUMAT. p. p. Ahumado.
AFUSELLAiVlENT. m. Acció y efecte d' afusellar.
Fusilamiento.
AFUSELLAR. a. Matar a trets de fusell, en vir-
tut de sentencia d' un consell de guerra o per volun-
tat despótica d' alguna autoritat. Fusilar, pasar
por las armas.
AFUSIÓ. f. Med. Acció y efecte d' aplicar exterior-
nent 1' aigua sobre algún eos deixantla caure, no en
forma de raig, sino tota d' un plegat o en gran quan-
titat. Afusión.
AFUSIONAR. a. Med. Per o practicar una afusió.
Afusionar
AFUST. ni. Artill. Pessa de fusta deniunt de quina
s' apoya 'I niorter pera dispararlo, assegurantlo ade-
mes pels inunyóns ab fortes abrassaderes de ferro.
Afuste. íl Assento o esplanada en que s' assegura '1
inorter, servintli cóm la cnrenya al cañó, ab la dife-
rencia de no tindre rodea ni ser movible un cop co-
locat a son lloch.
AGA. Bot. PEBROT.
AGABATXAT, DA, p. p. Fam. y Vulg. AFRANCESAT.
AGAFADA. f. El conjunt de persones que s' aga-
fen d' una vegada. Redada || El conjunt deis animáis
que s' agafen d' una vegada ab el filat. Redada.
AGAFADÍS, A. adj. Lo que s' apega o enconiana
facilment. Pegajoso, ccntagioso, contaminóse. || Se
diu també del subjecte que s' arrima a algú y no 'I
deixa ni a sol ni ;i onibra, casi senipre ab 1' intent de
treuren profit. Pegadizo.
AGAFADOR. ni. Qui agafa. Tomador. || El go; que
agafa bé la presa. Tomador || Especie de coixinet o
drap ab que 'Is sastres y planxadores agafen la plan-
xa. Paño de plancha. II La part per ont s' agafa al-
guna cosa. Asidero. || Met. Ocasió o pretest. Asidero.
AGAFALLOPS. Geog. Caseriu del Vallespir, en el
camí de La Meiiera. Té poques cases.
AGAFAMENT. m. La acció d' agafar. Asimiento
AGAFAR V. a. Pendre ab la iná. Coger, asir,
apañar. || acometre, sobrevindre, admetre, pen-
dre. II Apegar. || Emportarse'n lo que 's troba de
passada, cóm : el riu agafa tot lo que troba. Coger. ||
Aprofitar la ocasió o temps. Coger, aprovechar. ||
atrapar, ASSOLIR. II CASSAR, PESCAR. || Conseguir, \
aixis se diu. procura agafat un empleu. Coger, lograr,
alcanzar, llevar, pescar || Contraure una lualaltía,
vici, mal gust. etc. || Coger, tomar, contraer. || Asse-
gurar una cosa ab un' altra pels extréiiis, cóm; els ma-
talassos ab el llensol. Coger. || Dirigirse o encami-
narse, cóm: agafar a la drcta. Tomar. || Imitar, cóm:
agafar altre método, I' estil de Cicero. Coger, tomar.
II Insistir fortaiiient en alguna cosa. Empeñarse, en-
casquetarse, encastillarse, tomar el freno con los
dientes. |i Ocupar certa extensió, y aixis 's diu: la
cortina agafa tot el baleó. Coger, extenderse, llegar,
abrazar, alcanzar. 1| Pendre a algú. Coger, agarrar,
prender. || Percibir, cobrar, cóm: agafar les pessetes.
Coger, tomar. || Comensar a sentir els efectes d' al-
gunes coses, cóm: dolor, calor, etc. Coger, tomar. (|
ARRELAR LES PLANTES. Arraigar, prender, jl Deter-
minarse a r acció que signifiquen els verbs ab que 's .
junta, y aixis 's diu: agafá y se n' ana. Coger. Il Po-
sarse a fer lo que denota 1' instrument ab que 's jun-
ta, cóm: agafar la ploma, posarse a escriure; agafar
el ¡libre, posarse a estudiar. Tomar.
AGÁFALA. Loe. fam. Pera burlarse del qui té algu-
na esperansa seiis fonament. Átatela al dedo, rítala
por el rabo.
AGAFARLA. Loc. Iiisistir constantuieut en alguna
cosa. Dar, darla.
AGAFAR ICTERICIA, fr. Med. Tindre '1 fel sobreixit.
Aciguatarse, padecer ciguatera ó ictericia.
AGAFAR LA DORMIDA, fr. Haver comensat a dormir
pera poguer seguir fent'ho '1 temps suficient. Conci-
liar el sueño.
AGAFAR LA TURCA, LA MONA, EL OAT. fr. Fam. Em-
borratxarse. Coger, pillar un cernícalo, una mona,
una turca.
AGÁFAT PER aquí QUE NO CAURÁS. Ref S' aplica
familiarment a qui 's vol disculpar d' una cosa al
apareixer sens rao. Limpíate, que estás de huevo
QUAN PASSEN FAN DE BON AGAFAR. Ref. Aconsella
aprofitar les ocasións. Al buen día ábrele la puerta, ó
mételo en casa. Cuando te dieren el buen dado, échale
46
AGA
AGA
la mano. Cuando fe dieran la vaquilla, acude con la
soguilla.
AGAFARROQUES. Icliol. Peix de la familia deis ci-
cloptérits, anonienat Peix-porch o Xucladit a Mallor-
ca. Sapo de mar, pegadizo
AGAFARSE. v. r. BARALLARSE, PELEARSE. |1 Apo-
derarse, cóm; s' agafen a fot lo que traben. Llevar-
se, apoderarse, echar mano de. || Enibolicarse, en-
ganxarse, cóm; la llana en els esbarsers, etc. Asirse,
enredarse. || Unirse dues coses naturalment. Pegar-
se 'I Valdre's d' algún pretest, pendre ocasió. Asir-
se, agarrarse, valerse, tomar pie. || Aguantarse de
alguna cosa ab les nians pera no caure. Agarrarse,
asirse, coger. || Apegarse les viandes per falta de
siich. Pegarse. || Parlant de malaltíes. Encomanarse.
II Enredarse la parra, eura, etc., en els arbres. Enla-
zarse, trepar, enramarse.
AGAFARSE FORT. fr. Met. Esforsarse lo possible
pera no decaure del seu estat. Tenerse á las clines.
AGAFARSE PELS CABELLS. fr. Fam. Barallarse dos
ab mólta furia y estirantse manats de cabells '1 un
al altre. Tirarse de las greñas.
AGAFASSOPES. Pesat en fer les coses. Pelmazo,
posma. II DESMANYOTAT.
AGAFAT, DA. p, p. Cremat, parlaut deis guisats.
Ahumado, quemado, socarrado. |! Unit, adher t ab
hum tat, pasta, engrut, etc. Pegado, apegado.
AGAFAT A LA SEUA. Loe. Se diu de la persona tossu-
da que no vol escoltar raons ni atendré a conve-
niencies que no siguin les que '1 séu judici li dicta.
Aferrado, dado á la suya.
AGAFATÓS, A. adj. APEGATÓS.
AGAFÓS, A. adj. AQAFADis, en la segona accepció.
AGAIG PORCH. Exp. vulgar pera despedir a algú.
He acá, coche allá.
AGAITAR. V. a. Aní. AGUAITAR.
AGAITAT, DA. p. p. AGAITAT. i| adj. Qu' es sem-
blant a la gaita. Agaitado.
AGALACTIA, f. Med. Falta absoluta de llet ais
pits de la dona que acaba de parir. Agalactia.
AGALÁCTICH, A. adj. Med. Se diu deis nens qu-e
's crien sense mamar, y deis que son desmamáis de
poch. Agalacto.
AGALAXIA, f. Med. AGALACTIA.
AGALBANAT, DA. adj. GALLÓFOL, MANDRÓS.
AGÁLICH, CA. adj. S' aplica al ácit de gales. Agá-
lico.
AGALIU. n. CONSOL.
AGALOCH. m. Bol. Género de plantes liliácees.
Agaloxo, áloe.
AGALONAT, DA p. p. Galoneado.
AGALLINAR. a Met. Acobardir, acoquinar. Aco-
bardar, acoquinar.
AGALLINARSE. r. Met. Acobardirse, espatarrarse.
Acobardarse, acoquinarse.
AGÁM, A. adj. Bot. Tota planta que no té orga-
nisme sexual, cóm els rovellons. Agamo.
AGAMIA, f. Bot. L' estat de les plantes que carei-
xen d' organisme sexual. Agamia.
AGAPANT. Bot. Flor d' amor Agapanto.
ÁGAPE, m. Reí. Nóm qu' en els primers temps de la
Igles a se donava a les festes y convits de pietat cris-
tiana, en les que 's reuníen els fidels a les iglesies pera
mantindre llur concordia y mutua unió. Ágape.
AGAPETES. f. (Amades en grech.) Verges que
sens fer vots se consagraven en els primers temps de
la Iglesia al servei deis ecclesiástichs; després dege-
neraren fins al punt d' admetre en llurs cases a tota
mena d' homens. || Certes dones que formant sectes
en el s gle iv, buscaven el comers carnal deis jovens
pe suadintlos que res tenía d' inipur. Agapetas.
AGAPIT. n. p. Agapito.
:rf^^.
^-íair^a»-. ífe^
AGARBAMENT. m. Acció y efecte de agarbar.
Agavillamiento.
AGARBAR. a. Fer garbes. Agavillar.
AGARBERADOR, A. El que agarbera. Agavi-
llador.
AGARBERAJWENT. m. Acció y efecte de agarbe-
rar o apilar les garbes. Agavillamiento.
AGARBERAR. v. a. Apilar les garbes. Hacinar.
AGARBERAT, DA. p. p. Hacinado.
AGARBONAR. v. a. Abraonar. Hacer fogotes,
agarrafar.
AGARBONARSE v. r. Abraonarse, agafarse Ms
que 's barallen. Agarrafarse.
AGARBONAYRE. m. AGARBERADOR.
AGARÉ, NA. adj. Descendent de Agar. Agareno.
AGARENS. m. pl. Secta de cristiáns rene^ats que
a niitat del sigle vil abrassaven la religló musulmana
després de haver negat el misteri de la Trinitat^
dient que Déu
no podia tíndrer
fill puig que no
tenía m u 1 1 e r .
Agarenos.
AGÁRICA. f.
Quim. Protocar-
bonat de calci,
que se treu de
les escletxes de
certes roques ca-
lisses Agárica.
AGARICH. m.
Bolet blanch,ex- Agáriohs A, verinosos B, comestibles
crescencia sem-
blanta ais bolete que 's fa a la soca d' algúns ar-
bres. Agárico.
AGARÍCOLA. adj. Entom. Insecte que viu exclusi-
vament deis agárichs. Agarícola.
AGARRADA, f. Veu que s' usa entre 'Is traginers
pera significar la muía a la qual se 1¡ han posat mo-
rralles. Agarrada.
AGARRAR, v. a. AOAFAR.
AGARRARSE, v. r. AGAFARSE.
AGARRAT. DA. p. p. AGAFAT. || adj. S' aplica a la
persona mólt avara. Agarrado. || S' aplica també al
subjecte que ab freqüencia y descaro admet tot lo
que li ofereixen. Tomajón, tomón. || Se diu de la per-
sona robusta y de baixa estatura. Rehecho.
AGARRIGARSE. r. Tornarse cóm una garri.ga.
Achaparrarse.
AGARRIGAT, DA. adj. Se diu de la planta que
creix poch y extén les seues branques cóm la garri-
ga. Achaparrado. || rabassut.
AGARROFARSE. v. r. Caragolarse les fulles deis
arbres. Encarrujarse.
AGARROFAT, DA. p. p. Encarrujado.
AGARROTAR, v. a. Lligar mólt estret, cinglar
fort les averies. Agarrotar, amarrar.
AGARSA. f. Ant. Garsa.
AGASAIG. Tráete carinyós y cortés. Agasajo. || El
refresch de la tarde. Agasajo.
AGASAJADOR, A. m. y f. El qui tracta ab agasaig.
Agasajador.
AGASAJAR. V. a. Tractar ab agasaig, carinyo,
urbanitat. Agasajar.
AGASTRARI, A. adj. Entom. Se diu de certs infu-
soris que no teñen canal intestinal, limitantsa les
seues funcions a la exhalado y absorció exterior,
cóm les esponjes. Agastrario.
AGÁSTRICH, s. y adj. m. Hist. nat. Se diu de
certs animáis acéfals que no teñen cañó digestiu i-v
sible. Agástrico.
AGE
AGE
47
AGASTRONERVIA. f. Med. Falta de acció nerviosa
al veiitrell. Agastronervia.
AGASTRONOMÉA. f. Med. S' usa cóni sinónim de
agastronervia. Agastronomía.
AGASTROSVARI. in. adj. Enfom. Se diu del infu-
sori que no té cavitat digestiva. Agastrosvarlo.
ÁGATA, f. Nóm de dona. Águeda.
ÁGATA, f. Miner. Pedra fina quartsosa niólt dura,
senii-transparenta y capas de rebre un bon puliment.
Ágata.
AGATAMEUS. adv. de ni. 7er. De quatre potes.
A gatas.
AGATÍ, NA. adj. Que se sembla a 1' ágata. Aga-
tina.
AGÁTICH, CA. adj. Miner. Que conté alguna part
d' ágata Agatídeo, dea.
AGATÍFERA. adj f. Min. Se diu de la roca que
«onté ágata. Agatífera.
AGATINA, f. Zool. Mena de gasterópodo de la fa-
milia deis hélices. Agatina.
AGATIRSO m. Entom. Mena de cuquet fóssil, clas-
sificat entre 'Is sérpuls. Agatirso.
AGATIRSOS. m. pl. Poét. Pobles de la Sarmacia
«uropea, a la Moscovia septentrional. Agatirsos.
AGATISAT, DA. Min. Se diu de certes fustes
que s' han convertit en ágates y 's troben en terrenos
quartsosos. Agatizado.
AGATODOR. n. p. AQATODORO.
AGATOFÓLIT. m. Erpet. Género de reptils ofidians
en que hi van compreses les serps escatoses que no
teñen veri a la llengua. Agatofólido.
AGATONIS. m. Min. Se dona aquest nom a la pe-
dra ágata niés fina y mes preciosa. Agatonis.
AGATOYDES. adj. Min. Calificatiu d' algunes pe-
drés semblantes a 1' ágata. Agatoides.
AGAU. m. Bot. PITA, ADZAVARA.
AGAVATXAT. veg. AGABATXAT.
AGAVELL. m. AQAVELLAMENT.
AGAVELLADOR, A. adj. Aquell que agavella.
AGAVELLAMENT. m. Acció y efecte d' agavellar.
Acaparamiento.
AGAVELLAR. v. a. Comers abusiu que consisteix
en comprar tot el género que 's presenta al mercat
pera estancarlo y véndrel mes car del preu corrent.
Acaparar.
AGAVELLARSE. v. r. Amontonarse, ajuntarse
sens ordre. Agavillarse.
AGAVELLAT, DA. p. p. Arrebañado. || adj. Dit
del género o mercaderies. Acaparado.
AGE. Oeog. ant. Nom d' Áger, prov. de Lleida, en
temps deis romans. Age.
AGEGANTAT, DA. adj. D' estatura extraordina-
ria. Agigantado. || Met. excellent, extraordinari.
AGELL Y TORRENTS (Joan). Biog. Home de cien-
cia, nat a Sanahuja 1' any 1809, mort en 1868. Va
ésser catedrátich de mecánica, de física experimen-
tal y de química; director de la Escola Industrial, y
elevat a rector de la Universitat barcelonina en 1863.
Va estudiar fondament la electricitat y la telegrafía,
donant a conéixer en 1845 un telegraf de la seua in-
venció que trasmetía les lletres ab tota justesa y
claretat, a rao de quaranta per minut. L' any 1850
perfecciona dit telegraf de manera que podía estam-
par les senyals trasmeses. Agell és autor d' algunes
memories científiques. (Vegis Lámina de retratos, lle-
tra A.)
AGELL D' ABAX. Geog. Poblet del dist. munpal.
de Cabrera, prov. de Barcelona. || —DE dalt. Poblet
del dist. munpal. de Cabrera, prov. de Barcelona.
AGENCIA, f. Diligencia en els negocis. Agencia. ||
Ofici del agent. Agencia. || Administració dirigida
per un o mes agents. || El temps que dura '1 cárrech
d' agent. || Despatx del agent de negocis. || pl. Assump-
tes, negocis, atencións. Agencias, quehaceres, aten-
ciones, negocios, asuntos, diligencias. || — FISCAL.
El cárrech d' agent fiscal. Agencia fiscal.
AGENCIAR. V. a. Fer diligencies pera lograr algu-
na cosa. Agenciar || Guanyarab industria. Agenciar.
AGENCIAT, DA. p. p. Agenciado.
AGENEICHS. m. pl. Ornit. Familia del ordre deis
aucells trepadors. Agencíeos.
AGENESIA. f. Mpd. Impotencia, impossibilitat d'en-
gendrar produida per la mala conformitat o per la
falta d' orguens genitals, alterado del líquit semi-
nal, etc. Anafrodicia, agenesia.
AGENGIBRE. Bot. GlNQEBRE.
AGENIS. adj. Bot. Que no produeix, qu' está faltat de
medís pera multiplicarse, parlant de plantes. Agenis.
AGENOLLAMENT. m. L' acte de agenollarse.
Arrodillamiento
AGENOLLAR. v. a. Fer agenollar. Poner de ro-
dillas.
AGENOLLARSE. v. r. Posarse de genoUs a térra.
Arrodillarse, hincarse de rodillas. || Met. Humiliar-
se, rebaixarse. Humillarse.
AGENOLLAT, DA. p. p. Arrodillado
AGENSAMENT. m. Ant. Adorno.
AGENSAR. V. a. Ant. Adornar.
AGENT. adj. El que produeix algún efecte. |i
Agente. || Aquell que 's cuida de negocis d' altres.
Agente. || —DE BOLSA. Es qui 's dedica o está em-
pleat en el negocis de la Bossa. Agente de bolsa. || —
DE CAMBI. Com. S' anomenen aixís les persones que
fan de corredor de cambi sens autoritat Ilegítima.
Agentes de cambio. \\ —DE GOBERN. El qui ha rebut de
la autoritat esfablerta qualsevol cárrech o comissió
de servei. Agente de gobierno. || — D' ORDRE públich.
Empleat destinat a la conservado del ordre públich,
perseguiment deis malfactors, etc. Agente de orden
público ó de seguridad. || —fiscal. El qui ajuda el
fiscal. Agente fiscal. || adj. Ant. Actiu, diligent. Agente.
II —general DE PRECHS. Era el posat per S. S. y es-
tablert en Madrit ab el cárrech de rebre y dirigir a
Roma les solicituts de despenses matrimoniáis y al-
tres gracíes especiáis que 's despatxen per la Data-
ria. Agente general de preces. \\ — MORBÍFICH. Patot.
La causa d' una malaltía. A ente morbífico. |) —
TERAPÉUTICH. Patol. El medí empleat pera combatre
un mal. Agente terapéutico.
AGENZAIVIENT. ni. Ant. AGENSAMENT.
AGENZAR. v. a. Ant. ADORNAR.
AGENZAT, DA. p. p. ADORNAT.
ÁGER. Geog. Vila de la prov. de Lleida dióc. de
la Seu d' Urgell, part. jud. de Balaguer; entre '1 No-
guera Pallaresa
y '1 Ribagorsana
y a mitjorn de la
serr a de Mont-
sech; té2.200hab.
Té agregats els
pobles d' Agulló,
Corsa, Font de
Pou, Milla y Re-
gola. II — ( VALL
D'). Orog. Valí
de la prov. de
Lleida; emplaza-
da a la falda mitjornina del Montsech y limitada
pels dos Nogueres.
AGERASIA. Med. Estat d' algunes persones que,
sent ja de molta etat, conserven encara la íorsa y vi-
gor de la joventut. Agerasia.
AGERMANABLE. adj Lo que pot agermanarse.
Hermanable.
Segell antich
d' Áger
Segell d' Áger
48
agí
AGL
AGERMANAMENT. m. Anl. GERMANDAT, COMPA-
NYÍA.
AGERMANAR. v. a. Unir, uniformar, ajuntar. Her-
manar. II Anl. Mancomunar.
AGERMANARSE. v. r. Ferse gernians místicainent.
Hermanarse. || Ant. Mancomunarse. || r. Ésser con-
sonants, estar acordes o conformes dúes o mes coses.
Hermanarse. II Hist. Entrar en la Gerniandat que 's
funda a Valencia 1' any 1519. Agermanarse.
AGERMANAT, DA. p. p. Admés en la germandat,
congregació, etc. Hermano. || Conforme, d' acort,
consonaiit ab altra cosa. i| Hist. Entrat en la german-
dat valenciana fundada en 1519. Agermanado.
AGEROLA. f. Ter. Mena de bolet nienjivol. Hongo.
AGEURE. V. AJAURE.
AGEUSTIA. f. Med. La falta total o parcial del
sentit del gust. Ageustia.
agí. in. Benefici que s' obté del cambi del paper
moneda en diner sonant o al revés. Agio, agiotaje li
Monopoli, comers usurer. Agio, agiotaje, monopolio.
AGÍA (Miguel), fi/o?. Jurisconsult valencia, nota-
ble entre 'Is americaiis. Va néixer a Valencia a mitjans
del sigla XVI. Després de cursada la carrera de dret
V any 1563, s' embarca cap a América, prenent 1' há-
bit de Sant Francesch a Guatemala. Havent estat un
deis jurisconsults mes distingits del seu temps, va
intervindre en la niajoría de les qüestions hagudes ab
motiu del dret de possessió a América; haventse fet
famós per la seua obra: Tratado y consulta sobre el
servicio personal de los indios, estampada a Lima
1' any 1604, desfavorable a la Uibertat deis indiana e
impugnada peí P. Francisco Cuello.
AGIBILLAR. v. a. COMPONDRÉ,
AGIBILLAT, DA. p. p. CO.MPOST.
ÁGIL. adj. Lleuger, prompte. Ágil, expedito.
AGILÍSSIM, A. adj. sup. Agilísimo.
AGILITAR. V. a. Donar agilitat. Agilitar, dar sol-
tura, agilizar.
AGILITARSE, v. r. Cobrar agilitat, o fer exercici
pera trobarse ágil, disposat. Agilitarse.
AGILITAT. f. Lleugeresa, expedició. Agilidad. ||
Un deis quatre dots o excel-lencias del cossos glo-
riosos, que consisteix en la facultat de poderse tras-
ladar instantáneament d' un lloch al altre per gran
que sigui la distancia. Agilidad.
AGILMENT. adv. ra. D' una manera ágil. Ágil-
mente.
AGINA, f. Boí. Planta que té la flor sens organis-
me femení. Agina.
AGINARI, A. adj. Bot. Se diu de les flors quins es-
tams s' han transformat en petáis y no teñen pistil.
Aginarlo.
AGÍNICH, CA. adj. Bot. Que no té pistil. Agí-
nico.
AGIONITA. pl. Secta del sigle vil que pretenía
que '1 niatrimoni y la castedat eren sugestions del
esprit maligne, y aixís s' entregaven sense fré a
tota mena d' abominacions. Agionitas.
AGIOTATGE. m. Cambi de paper moneda en di-
ner efectiu o al revés. Agiotaje. || m. Monopoli. ||
Engany que 's fa ab el fí de fer ganancies ¡licites
fent que s' abaixi o pugi de preu alguna cosa, segons
convingui, per medi de rumors falsos, noticies sens
fonament y altres enredos vils e infames. Agiotaje.
AGIOTISTA, m. La persona que s' ocupa en fer
r agiotatge. Agiotista, agiotador.
AGIRO. m. Bot. Género de rovellons que 's fan ais
pins vells. Agiro.
AGITACIO. f. Moviment. Agitación, conmoción.
II Perturbado. Agitación. || Fis. Combat interior y
víolent entre 'Is corpúsculs d' un eos natural. Agita-
ción.
AGITADAMENT. adv. m. Ab agitació. Agitada-
mente.
AGITADOR, A. s. El qui agita. Agitador.
AGITANAR. v. a. Inspirar idees, nianeres o cos-
tums deis gitanos. Agitanar.
AGITANARSE, r. Tornarse per 1' estil deis gita-
nos. Agitanarse.
AGITANAT, DA. p. p. Semblan! ais gitanos. Agi-
tanado.
AGITAR. V. a. Moure mólt depressa o ab violencia.
Agitar. II Perturbar, commoure. Agitar.
AGITARSE. V. r. Agitarse.
AGITAT, DA. adj. Turbat, excitat. l| Agitado, ex-
citado, turbado, violento. || Mogut, impulsat ab
violencia. Sacudido, agitado, violento. || Commogut^
alterat. Conmovido, agitado, afectado, impresio-
nado. II Ruidos, fort, parlant de discusions, etc. Agi-
tado, fuerte. || Posseít d' una idea, exaltat. Agi-
tado.
AGLÁ. m. Fruit de l'alsina, del coscoll, o del rou-
re. Bellota. Il Capseta, dita aixís per la forma, pera
ficarhi coses aromátiques. Bellota. || La extremitat
del menibre viril cuberta ab el prepuci. Balano.
D' OLIVAS Y D' AGLANS TANTS NE CULLEN ELS PE-
TITS CÓM ELS GRANS. Perqué s'han de cullir d' una a
una.
DONAR UN AGLÁ PERA FER CAGAR UN ROURE. fr.
Fam. Fer un petit benefici ab 1' esperansa d' una
gran recompensa. Meter aguja y sacar raja.
FERÁ UN PET CÓM UN AGLA. fr. Fam. S' apHca
a aquell que está mólt gras. Estallará como una
bomba.
AGLÁ D' ARS. Fruit del ars. Artina.
AGLANAT, DA. adj. En forma d' aglá. Abello-
tado.
AGLATZ. m. Ant. AGUAIT.
AGLEBAR. v. a. Formar coses a modo de gleba.
Cuajar, aglebar.
AGLEBAT, DA. adj. Fet de glebes. Aterronado,
hecho de terrones.
AGLOMERACIÓ. f. Munt, amuntegament. Acumu-
lación, aglomeración, amontonamiento, jj Geol.
Reunió de moltes substancies que, haventse format
en distintes époques y havent estat separades per
mólt temps se troben apretades o endoses en masses
mes o menys considerables per medi d' un ciment
quarsós o calis que les aigües han depositat. Aglo-
meración. II ret. Congerie.
AGLOMERAR, v. a. Apilar. Acumular, amonto-
nar, apilar, aglomerar.
AGLOMERARSE. Apilarse. Amontonarse, aglo-
merarse, acumularse.
AGLOMERAT. m. Min. Y geol. Masses rocoses, for-
mades de palets o de trossos de pedra de diverses
procedencies, unides per un ciment o pasta endurida.
Conglomerado.
AGLOMERAT, DA. p. p. Acumulado, amonto-
nado.
AGLÓS, A. adj. Anat Que no té llengua. Agloso. ||
Per extensió s' aplica en la entomología al insecte
que no té trompa.
AGLOSSIA. f. Anat Falta o privado de llengua.
Aglosia.
AGLOSSOSTOMOGRAFÍA. i. Anat Descripció de
una boca sense llengua. Aglosostomografía.
AGLOTIS. f. Anat. AGLOSSiA.
AGLUTICIÓ. f. Med. Imposibilitat absoluta de po-
der empassarse res. Agluticíón.
AGLUTINACIÓ. f. Cir. Soldadura o aderencia
que s' estableix entre parts acostades del cós, que
havíen estat separades per un agent comunment ex-
tern. Aglutinación.
AGO
AGO
49
AGLUTINANT. f. Cir. Banda o vena de tela o de
pell preparada pera aplicarla a les ferides que s' han
de aglutinar o tancar. Aglutinante.
AGLUTINAR, v. a. Enganxar, unir o juntar una
cosa ab un' altra. Aglutinar.
AGLY. Hidrog. Riu del Rosselló, avuy depart. deis
Pirinens Orientáis. Neix al depart. del Aude; passa
per Sant Pan de FenoIIet, La Tour-de-Fransa, Esta-
gel y Rivesaltes y dcsaigiia al Meditarrá a niitj-
jorn del estany de Leucata.
AGNA. n. p. Ana.
AGNACIÓ. f. Parentiu de part de pare. Agna-
ción. II AGNACIÓ FINGIDA. For. y AGNACIÓ ARTIFI-
CIOSA. La que 's considera pera la succesió deis
béns vinclats que exigeixen descendencia varoni-
vola, que si aquesta se interroinp, hereta '1 fill varó
de la parenta niés propera. Agnación artificiosa. ||
FINGIDA. V. AGNACIÓ ARTIFICIOSA. || — RIGUROSA. La
descendencia no iiiterronipuda de varó en varó.
Agnación rigurosa.
AGNAT, DA. ni. For. Parents colaterals que pro-
venen d' una Mieteixa branca masculina. Agnado.
AGNATICI, A. adj. For. Perfanyent a la agnació o
agnat; lo que passa de varó a varó per vía d' heren-
cia. Agnaticio.
AGNEL. m. Ant. ANYELL.
AGNÉS. f. Notn de dona. Inés.
AGNETA. n. p. Diniinutiu d' AGNA. Anita.
AGNICIO. f. PoéI. En la trajedia y en la co-
media el regoneixernent d' una persona, quina qua-
litat s' ignorava , y a la fí 's descubreix, resul-
tantne repentina niudansa de fortuna. Agnición,
reconocimiento.
AGNINA. f. Pell d' anyell. Corderina.
AGNOCAST. ni. Bot. ALOCH.
AGNOIA. f. Patoí. Falta o privació de coneixe-
ment; 1' estat en que 's troben els iiialalts quan no
coneixen ja a les persones que 'Is rodegen. Agnoia.
AGNOÍTES. m. pl. Sectaris del sigle iv, que pre-
teníen que Déu no posseeix el coneixenient de tot,
sino gradualnient. i| Sectaris del sigle Vi, que prete-
níen que Jesucrist ignorava qu n dia sería 'I Judici,
fundantse en que la Escriptura diu que sois el Pare
ho sap. Agnoetas, agnoitas.
AGNOM. ni. MOTIU, RENOM.
AGNOSIS f. Fatal. Ignorancia, falta de coneixe-
ment. Agnosis.
AGNUS. ni. AGNUSDEI.
ÉSSER DE PASTA D' AGNUS. fr. Fam. Ésser de mólt
bon geni. Ser de buena pasta.
AGNUSDEI. m. Coqueta de cera beneida peí Papa;
déu aquest noni a la circunstancia de tindre la figura
d' un anyell en una de les senes cares. Agnus, ag-
nusdéi.
AGOLAR. V. a. Ant. ENGOLIR.
AGOLEJAR. V. a. Ant. IGUALAR.
AGOMBOLAR. v. a. Arreplegar, juntar munió de
coses d' una nieteixa o de diferenta mena. Acumu-
lar. II També s' aplica a coses ininaterials, cóm ho-
nors, etc Acumular.
AGOMBOLAT. p. p. Acumulado.
AGOMBOYAR. v. a. Ter. Arreglar.
AGONATS. adj. S' aplica ais animáis que no te-
ñen barres. Agonates.
AGONFIASIS. f. Patol. Afluixament de 1' articula-
ció de les dents ab la barra, lo que fa que aquelles
se belluguin. Agonfíasis, agonfosis.
AGONFO, A. adj. Zool. DESDENTAT.
AGONÍA, f. Estat del nialalt quan se troba en-
tre la vida y la mort, acabant per triomfar aquesta.
Agonía. II Met. Pena gran. Agonía.
DIC. CAT. — T. I. — 7.
AGONISANT. ni. Qui agonisa. Agonizante, mori-
bundo. II Relligiós de 1' ordre de Sant Camilo. Ago-
nizante.
AGONISANTS. ni. pl. Relligió fundada per Sant
Camilo de Lelis. Agonizantes.
AQONISAR. V. n. Patir 1' agonía de la mort. Ago-
nizar, estar agonizando, en la agonía. || Ajudar a
bé morir.
AGORAMENT. m. Art deis agorers. Agorería. ||
ni. Pronóstich, predicció vana, deduída per alguns
pobles antichs, del cant, del vol o '1 meiíjar deis au-
cells o d' altres observacions que no teñen cap refe-
rencia ab lo venider. Agorería.
AGORER, A. m. y f. Aquell que fa auguris. Ago-
rero.
AGORERÍA, f. AUGURI
AGORETAT, DA adj. Se diu de la térra llaurada
y a punt d' ésser sembrada. Barbechado, da.
AGOSADAMENT. adv. m. Ant. ATREVIDAMENT.
AGOSAR. V. n. Anl. GOSAR, atrevirse.
AGOSAT, DA. adj. Ant ATREVIT.
AGOST. m. Octau mes del any. Agosto. |i La tem-
porada en que 's fa la cuUila deis grans. Agosto.
A-IGUA D' AGOST, SAFRA, MEL Y MOST. Aforisnie ab
que s' expressa lo bona qu' és la pluja en aquést
mes pera totes tres produccions Agua en Agosto, aza-
frán, miel y mosto.
AL AGOST, VI Y MOST. En Agosto, mosto
CADA COSA AL SEU TEMPS, CÓM LES FIGUES AL
AGOST. Ref. Ensenya que les coses oportunos son
tiles estimables y profitoses. Cada cosa d su tiempo y
los nabos én adviento.
PEL AGOST BAT EL PERESÓS. Ref. En Agosto trilla
el perezoso.
PEL AGOST NI DONA NI MOST. Ref. En Agosto ni
mujer ni mosto.
PER LA MARE DE DEU D' AGOST A LES SET JA ÉS
FOSCH. Aforisme ab que 's significa que, en efecte,
per tal diada el sol ja és a la posta en aquella hora.
AGOST. Geog Poblé de la prov d' Alacant, bisb
de Orihuela, part. jud. de Novelda; és a 1' esquerra
de la rambla del seu nom y té 2.967 hab || —(RAM-
BLA D'). Hidrog Riera de la prov. d' Alacant; neix a
la serra del Cid y desaigua al mar a iiiitjorn de la
capital.
AGOSTEJADOR. ni. Ant. Lloch ont pastura '1 bes-
tiar al estiu. Agostadero.
AGOSTEJAR. v. n. Pasturar el bestiar pels ros-
tolls peí mes d' Agost. Agostar. |1 Passar 1' estiu
en alguna part. Agostar, pasar el estío en alguna
parte.
AGOSTENCH, CA. adj. Nat en Agost. Agostizo.
AGOSTÍN (Miquel). Biog. Agrónom cátala que va
néixer a Banyoles I' any 1560 y va morir 1' any 1630.
Era de 1' ordre de Malta y va ésser prior de Sant
Joan de Perpinyá. Va dei.xar impresos uns Secretos de
la agricultura, que acaben ab un vocabulari en sis
llengues.
AGOTAMENT. m. La acció y efecte d' agotar.
Agotamiento, agotadura.
AGOTANT. adj. y p. a. de agotar. Qui agota. Ago-
tante, agotador.
AGOTAR. V. a. Traure 1' aigua d' algún lloch; apu-
rar un licor fins la darrera gota. Agotar. || Met. Con-
sumir qualsevol cosa. Agotar, apurar. Il Malbaratar.
II Parlant del ingeni y d' altres coses inmaterials,
emplear totes les senes forjes. Agotar.
AGOTARSE, v. r. Acabarse un líquit fins a la da-
rrera gota. Desgotar. || Consumirse qualsevol cosa.
Agotarse, apurarse. || Acabarse, despatxarse, ven-
dré 's tot. Agotarse.
AGOTAT, DA. p. p. y adj. Acabat, apurat del tot.
Agotado.
50
AGR
AGR
AGOTSIL. 111. AGUTSIL II Ant BATLLE. || GENERAL
D' EXÉRCIT.
AGOVI. m. Acció y efecte d' agoviar. Agobio.
AGOVIAR. V. a. Fatigar, oprimir. Agobiar.
AGOVIAT, DA. p. p. Oprimit. Agobiado.
AGOYT. in Ter. AGUAlt.
AGOYTAR. V. n. GUAITAR, MIRAR.
AGRACIAR. V. a. Donar gracia, garbo, niérit a al-
guna cosa. Agraciar. || Fer mercé. Agraciar. || v. a.
Ant. Donar les gracias.
AGRACIAT, DA adj y p. p. Agraciado. || v. a.
Ant. Donar les gracies. || Ésser agraciat d' alga. || Ant.
Haverli donat les gracies.
AQRADABILÍSSIM, A. adj. sup. Agradabilísimo.
AGRADABLE, adj Lo que agrada. || Agradable. ||
Afable.
AGRADABLEMENT. adv. ni D' un modo agrada-
ble. Agradablemente.
AGRADANSA. f. Ant. AGRADO.
AGRADAR, v n. Complaure. Agradar, contentar,
complacer. || Saber bo. Agradar, gustar, saber
bien. II Ésser alguna cosa de 1' aprobació d' algú.
Agradar, gustar, sentar ó sonar bien. H Voler, ¿e-
sitjar, cóin: si faiqun favor m' agrada que m' en fas-
sin un altre. Gustar.
A MI M' AGRADA; LO QUE M' AGRADA, M' AGRADA;
M' AGRADA PERQUÉ M' AGRADA Loc. fam. Vol dir
cjue 's tria una cosa sense preocuparse de la rao o
niotiu per qué agrada. Lo que me suena, me suena.
LO QUE NO AGRADA A LA VISTA O ALS ULLS NO
AGRADA A LA BOCA Ref. Denota que les coses que
dependeixen de la eleccióhan de venir a gust. Si á la
vista no me agrada, no me aconsejes nada.
NO M' AGRADA. Modo de parlar que s' aplica al qui
diu alguna cosa que disgusta a un altre, pensant
que 's diu ab segona intenció. Bien reza, pero mal
ofrece.
SI M' AGRADA, NO M' AGRADA. Cucilt, joch de Car-
tes en que se 'n dona una a cada jugador, y '1 qui té
niá, si no II acomoda, la cambia ab la que té '1 seu
costat; el qui 'n té una de bona diu: «estich content»,
y 's queda ab ella; el qui té un rey diu: «¡cucut!» y
no está obligat a cambiar, y últimament, pert el qui
té la carta mes baixa. Mal contento, cuco.
SI NO LI AGRADA, QUE HO DEIXI; SI NO LI AGRADA,
QUE 'S PASSEOI. Exp Vol dir que 's fa una cosa sense
cuidarse de que sigui o no a gust d' un altre. Que
quiera, que no quiera.
SI NO T' AGRADA NO T' HI CASIS. Loc. met. SI NO TE
ACOMODA NO HO PRENGUiS. Si íio te parece bien,
déjalo.
SI NO T' AGRADA NO LI FASSIS ALBARDA. Ref. AL
SANT QUE NO TINGUIS DEVOCIÓ NO LI FASSIS ORACIÓ.
AGRADARSE, v. r. Complaure 's mutuament
Agradarse, complacerse. Ii Enamorarse de les pren-
des o bones qualitats d' algú. Prendarse.
AGRADAT, DA. p. p. Agradado. || adj. Prendado.
AGRADATGE. m. Ant. Agrado.
AGRADIR. V. n. Ant AQRAIR.
AGRADIT. p p. Ant. AGRAIT.
AGRADIU, VA. adj Ab que 's significa que una
cosa és agradable. Agradable.
AGRADiVOL, A. adj. AGRADABLE.
AGRADO, m. Aprobació, satlsfacció. Agrado. ||
AFABILITAT.
AGRADOS, A. adj. AGRADABLE.
MAL AGRADOS. Desapacible en el tráete. Áspero,
seco, desabrido, brusco.
AGRADOSAMENT. adv. m. D' una manera agra-
dosa. Agradablement.
AGRAÍDÍSSIM. adj. Mólt agrait. Muy agradecido,
agradecidísimo.
AGRAIMENT. m. Agradecimiento.
AGRAÍR. V n. Regó eixer els beneficis. Agrade-
cer, reconocer. || Pagar els beneficis Agradecer,
regraciar. || Donar les gracies. Agradecer, dar gra-
cias, il Premiar un servei o acció distingida. Remu-
nerar, recompensar, galardonar.
AGRAÍT, DA. adj. Agradecido.
DE MAL AGRAÍTS TOT L' INFERN N' ÉS PLÉ. Aforismc
ab que s' expressa cóni és dolenta la falta de rego-
neixenient.
MAL AGRAÍT: DESAGRAÍT.
AGRAM. m. Bot. Herba de la familia de les gramí-
nees, quines arrels son mólt dificils d' arrencar del
tot; creix cosa d' un pain, fa tres o cincli espigues
primes y té les fulles mólt semblantes a les del blat;
és medicinal. Grama. i| — PORQUÍ Bot. V. CINCH EN
RAMA.
L' ASE PER FAM MENJA AGRAM, O bé REPUGNA LA
AGRAM, PERO
MES DURAÉS LA
FAM. Ref. Que
indica que la
necessitat fá
fer mol tes coses
encara que vin-
guen a repe I .
La necesidad
obliga; en tiem-
po de hambre no
hay pan duro.
S'AGAFACÓM
L' AGRAM. Se
pega como una
lapa.
VIURER MES
QUE L' AGRAM.
Vivir más años
que Matusalén.
AGRAMUNT.
Geog. Vi la de
la prov. de Llei-
da, bisb. d' Ur-
gell , part. jud.
de Balaguer; és
a la vora dreta del riu Sió; té fama pels seus tu-
rrons, y compta ab 2.453 hab., incloient'hi els deis
seus agregáis Aladren , Almenara
Alta y Mafet.
AGRANALL. m. ENGRANALL.
AGRANALLAR. v. a engRANA-
LLAR.
AGRANAR. v. a. engranallar. ||
Ter. ESCOMBRAR.
AGRANILLAR a. Preparar una
pell, tela, etc., de manera que sem-
bli tota plena de granets. Agra-
nelar.
AGRARI, A. adj. Cosa del camp,
cóm: llei agraria. Agrario. || m. For.
Certa prestació de la quinta o sexta part deis fruits.
II CENS.
AGRÁS. m. Raím vert. Agraz, jl Such de raYm vert.
Agraz.
AIGUA DE agrAs. Agraz, agua de agraz, agrazada.
EN AGRÁS. m. adv. Avans de temps. En agraz.
SEMBLANT AL AGRÁS. Agraceño.
AGRASSERA. f Vas en que 's guarda el such del
agrás. Agracera. || Parra, quin fruit mai madura.
Agracera.
AGRASSÓ. ni. Bot. Varietat del ríber, quines tu-
lles son mes ampies y mes llustroses pél revers que
les del riber comú. Se conreua ais horts y jardins.
Grosellero.
AGRASSONS. m. Els fruits del agrassó. Grosella.
Portal de 1' iglesia d' Agramunt
Ssgell
d' Agramunt
AGR
AGR
51
AGRASSOT. m. Gotini de raím agre que 's deixa
ais ceps després de la brema. Rebusco.
AGRASSOTAR. v. a. Cullir els agrassots. Re-
buscar.
AGRATCIENT. adv. de iiiod. ADRETes.
AGRAVACIÓ. f. L' acció de agravar y agravarse.
Agravamiento. 1| — DE CENSURES. Acriininació ab
que s' aiiienassa que 's fulminará la excomunió des-
prés de tres amonestacions, si no s' executa lo que 's
mana. Agravación, agravamiento de censuras.
AGRAVADAMENT. adv. Ant. Con gravamen.
AGRAVAMENT. m. L' acció de agravar y agra-
varse. Agravamiento. || Acriminació en les censures
ecclesiástiques. Agravamiento.
AGRAVA NT. p, a. Agravante, agravatorio.
AGRAVAR, v. a. Oprimir, causar perjudici. Agra-
var, agobiar, cargar las bulas. || Aumentar la gra-
vetat. Agravar. || Examinar la deformitat o delicie.
Agravar, acriminar, abultar, envenenar.
AGRAVARSE, v. r. Ferse una cosa niés pesada y
molesta. Agravarse.
AGRAVAT, DA. p. p. Agravado.
AGRAVATORl, A. adj. Ant. for. Agravatorio.
AGRAVI. m. Obra o paraula ofensiva. Agravio. ||
Perjudici que 's causa a una persona en els seus
drets o interessos. Agravio.
ALEGAR D' AGRAVis. fr. For. Demanar en justicia la
satisfacció d' agravis. Decir de agravios
DESFER AGRAVIS. fr. Pendre satisfacció d' ells. Des-
hacer agravios.
VENJAR AGRAVIS. fr. DESFER AGRAVIS.
AGRAVIADAMENT. adv. m. Ab agravi, ab ofensa.
Agraviadamente.
AGRAVIADOR, A. s. y adj. Que agravia o causa
agravi. Agraviador, ofensivo.
AGRAVIAR. V. a. Fer agravis. Agraviar.
SI TENS ALGÚ AGRAVIAT NO VAGIS MAY DESCUIDAT.
Ref. Denota que '1 qui fa agravis, déu anar previngut
perqué no 1' atrapin mai descuidat. Quien siembre
abrojos no ande descalzo.
AGRAVIARSE, v. r. Enfadarse per alguna obra o
paraula. Agraviarse, ofenderse, picarse, resen-
tirse, formalizarse. Malmetre's alguna part del eos.
Lesionarse.
AGRAVIAT. p. p. De agraviar. Agraviado.
AGRAVIAT, DA. adj. Insultat, injuriat, ofés, des-
content per ofensa. Agraviado, ultrajado, injuriado.
II Indignat, ressentit. Enconado, agraviado, indig-
nado, resentido. |l Desates, despreciat. Desdeñado,
agraviado, desatendido, desairado.
AGRAVIATS. Hist. Nóm que 's donava a Catalu-
nya ais nobles a qui Felip V va desposseír de Uur
noblesa parque eren partidaris de la casa d' Austria.
Agraviados.
AGRAVIOS, A. adj. Agraviador, injuriós, ofensiu.
Injurioso, ofensivo, insultante, agraviador.
AGRE. m. El such ácit d' algunes fruites o herbes.
Agrio, agrura. || Aspre al gust. Agrio, ácido, acer-
bo II Met. Camí, terreno dolent. Agrio, áspero, es-
cabroso, fragoso, breñoso, salvaje. || Desapacible
en el tráete. Agrio, acre, áspero, bronco, brusco,
desabrido. || Se diu del estil quan és dissonant. Duro
II Aficíó. II Dit del metall poch flexible. Agrio. ||
Pint. De mal gust en el color o dibuix. Agrio. Il 1er.
Costum, hábit; y aixis quan una persona no fá el que
feia avans, se diu d' ella que ha perdut 1' agre de fer
aquella cosa. Costumbre, hábito.
FERSE AGRE. fr. Explica la repugnancia d' executar
o empendre alguna cosa no considerantia útil o agra-
dosa. Hacerse de mal, cuesta arriba.
FER TORNAR AGRE. fr. Fer que alguna cosa prengui
un gust desapassible mes o menys seniblant al vina-
gre. Avinagrar, acedar.
PERORE L' AGRE. fr. Fam. PERDRE EL COSTUM.
PUNTA D' AGRE. fr. Lo que té un poch d' agror.
Agrillo, rabanillo, punta.
TORNARSE AGRE. fr. Posarse acida o agre alguna
cosa. Agriarse, acedarse. || Dit de les conserves y
confitures. Agriarse, rehervirse, fermentarse, revenirse.
ll Dit deis licors. Torcerse, revenirse, avinagrarse,
agrarsc, acedarse. Dit del llevat. Ahilarse.
AGREDÓLS adj. Lo que té una barreja d' agre y
dóls. Agridulce.
AGREDÓN, ni. Com. Ant. Especie de borras que
s' usava pera forros. Agredón.
ÁGREFULL. (Barrancada de). Hidogr.K la esque-
rra de la carretera de La Presta, en el Vallespir, hi
forma un hermós saltant de 25 nietres d' alearla,
el torrent que baixa del cim del Ras del Garba y del
Puig de Cagallops. || Torrent originar! del Mardás
(Ripollés) que 's forma ab la unió deis rierais de
Santou y de Mataplana.
AGREGACIÓ. f. Conjunt de coses. Agregación. ||
Qulm. Propensió que les niolécules integrantes deis
cossos teñen a unirse y a conservar aquesta unió.
Agregación, cohesión. || Destino, colocació en al-
gún eos u oficina sense tindre'hi plassa efectiva.
Agregación.
ROQUES D' AGREGACIÓ. f. pl. Min. Masses minerals
conipostes de distintes nienes de fragments units uns
ab al tres. Rocas de agregación.
AGREGAR, v. a. Unir unes coses ab altres. Agre-
gar. II Destinar alguna persona a una corporació u
oficina. Agregar, incorporar.
AGREGARSE, v. r. Agregarse.
AGREGAT, DA. p. p. Agregado. || m. Conjunt de
coses. Agregado. || Quim. Partícules homogénees
que ab Uur unió formen un eos mes voluminós.
Agregado. || Tercer de a bordo. || — DE BOiGS. Con-
junt d' ells. Gavilla de locos. || — DE DiSBARATS. Con-
junt d' ells. Hato de disparates.
AGREJAR. V. n. Tindre una punta d'agre. Ser agri-
llo, tener punta de agrio. i| asprejar.
AGRELLA f. fio/. Planta perenne de la familia de
les oxaliácees, quines tulles, que son retallades y
teñen un gust agre, s'usen en l'amaniment d'algunes
viandes o be's mengen amanides ab oli y vinagre.
Acedera, acetosa, vinagrera. ,| —borda. Boi. Plan-
ta perenne, d' arrel grossa, color pardo per la part
de fora, groga jaspejada, de venes un poch roges, y
que creix en llochs humits: s' usa en medicina contra
les malaltíes brianoses y la ronya. Romaza. || — DE
FULLA rodona. Bot. Varietat de la agrella. Aceaera
romana.
AGRELLETES f. Bot. Planta perenne de la fami-
lia de les oxaliácees, quines fulles en forma de cor
teñen un gust seniblant al de les agrelles. Acederilla,
aleluya, luyula, vinagrerita.
AGRELLOSES. f. pl. Bot. Familia de plantes que
se semblen a la agrella. Acederosas.
AGRÉMENT, adv. m. Ab aspresa o rigor. Agria-
mente.
AGREMINT. ni. Ant. SERRADURES.
AGRENCH, CA adj Que té una punta d' agre o
que s' hi coniensa a tornar. Acedo, acídulo.
AGRES Geog. Vila de la prov. d' Alacant, dióce-
sis de Valencia, part. jud. de Concentaina; és a la
dreta de la Rambla del seu nom y té 1,126 hab.
AGRES. (Rambla d'). Hidrog. Riera déla prov. de
Alacant que desaigua a la vora esquerra del riu Ser-
pis, entre Muro y Alcocer.
AGRESA. f. Qualitat o condició de lo qu' es agre.
Acidez.
AGRESSIÓ. f. Ant. ACOMESA.
AGRESSIU, VA. adj. Que té carácter d' agrassió,
que es propi pera aconietre. Agresivo.
52
A GR
AGR
AGRESSIVAMENT. adv. D' un modo agressiu.
Agresivamente.
AGRESSOR, A. iii. y f. El qui aconiet a un altre
pera ferirlo o matarlo. Agresor, homicida.
AGREST. adj. Lo que produeix el camp sens con-
reuarlo. Agreste, silvestre, salvaje, y borde, que
sois s' aplica ais aibres. II Met. S' aplica al subjecte
que té modals grollers. Agreste, rústico, bravio,
montaraz || El tiavallador y demés peitanyeiits al
catiip. Rústico, campesino, agreste. || Aní. Lloch
¡Habitat. Inhabitado.
AGRET, A. adj. d. Un poch agre. Agrillo, agrete.
AGRETES. f. pl. fio/. AGRELLETES.
AGREUGER. v. a. Ant. y
AGREUJAR. V. a. Ani AGRAVIAR.
AGREVIAR. V. Ant. AGRAVIAR.
AGRIAR. V. a. Met. Disgustar mólt. Agriar, exas-
perar, enconar.
AGRÍCOL, A. adj. Lo que té relació ab el conreu de
la térra. Agrícola || També s' aplica a aquell que
conrea la térra. Agrícola ó agricultor.
AGRICULTOR, m. El qui conreua la térra. Agricul-
tor, labrador. II Aquell que escriu sobre agricultura
o n' eiiscnya. Agricultor, agrónomo.
AGRICULTURA. L El travall de la térra. Agricul-
tura. II L' art qu' enseiiya '1 conreu de la térra. Agri-
cultura. 11 Lo que pertany a la agricultura. Agrario.
AGRIDES. adj. Entom. Insectes que viuen en pa-
ratges sechs y pedregosos. Agrides.
AGRIDOLSOR. f. La qualitatde agre y dóls. Agri-
dulzura.
AGRIELLES. f. Bol. agrelles.
AGRIFOLI. ni. Bot. BOIX GRÉVOL.
ACRIFOLLARSE v. AGRILLARSE.
AGRILLONAT. p. p. Qui porta grillons. Agrillado.
AGRIMENSOR. 111. El qui té per ofici acanar les
ferres. Apeador, agrimensor.
AGRIMENSURA, f. i.' art de acanar les terres.
Agrimensura.
AGRINÓCOMA. f. Mcd. Insoinni ab ensopiment,
estat d' un malalt que sembla que está adormit y
realnient está despert y delirant. Agrínócoma.
AGRIO m. Vet. Tumor tou al principi, després
dur, que 's presenta en les potes deis animáis, sense
donarlos xardor ni dolor y sois quan el séu volúm
aumenta consideiableinent, impedeix el moviment de
la part malalta, fentlos anar coixos. És inólt difícil
de curar y solament el focli pot atacarlo, impedinl
que fassi p ogressos, y encara és issuficient quan el
bulto del agrió arriba a cert punt de gros. Agrión.
AGRIÓFACH, GA. s. y adj. Que viu o s' alimenta
de carn feréstega. Agriófago. || m. Qui s' estima mes
nienjar carn deis animáis ferésteclis que la que 's
nieuja ordinarianient.
AGRIOFAGIA. f. Gust, propensió o inclinació que
incita a preferir la carn deis animáis feréstechs a
tota altra mena d' alinients. Agríofagia.
AGRIPA, adj. Med. Denoniinació de la criatura que
neix traient primer els peus. Agripino.
AGRIPALMA, f. Bot. Má de Santa María; planta
indígena perenne, de 80 a 90 centímetres d' alsada,
de tulles partides en tres, rie flors vermelles, Uavor
cantelluda y arrel fibrosa. S' usa pera curar el mal
de cor. Agripalma, cardiaca.
AGRIPENNE. adj. Ornit. S' aplica ais aucells que
tenen les plomes rústegues. Agripenno.
AGRIPÍ, NA. adj. Med. Que neix de peus, es a dir,
que treu primer els peus que '1 cap. Agripino.
AGRIPNIA, f. Med. Insonini, estat anormal en que
els malalts sufreixen un desvetliament seguit. Agrip-
nia.
AGRIPNOCOMA. f. Med. Insomni ab ensopiment.
Agripnócoma.
AGRIPNOGEMIS. f. Med. Estat d' un malaltquan se
trova ensopit y ab una gran agitació. Agripnogemis.
AGRIR. V. a. Ant. Fer tornar agre alguna cosa.
Agriar, acedar, poner agrio. || Ant. met. criar. ||
Irritar algún mal. Irritar.
AGRIRSE. V. r Ant. TORNARSE AGRE. II Met. Agra-
varse les llagues. Agriarse, enconarse, irritarse.
AGRISETAR. v. a. Imitar el color de griseta; fer
que les hermoses robes de seda se li assemblin bé.
Agrisetar.
AGR SETAT, DA. adj. Se diu de les robes de seda
semblantes a la griseta. Agrisetado.
AGRIT, DA. p. p. Ant. Acedado, avinagrado. ||
Exasperat. Exasperado, agriado.
AGRO. m. Ornit. GARSA.
AGRO ROIG. garza, grúa. Garza purpúrea.
AGRO BLANCH. m. Martiuet. Garzeta mayor. ||
També 's designa ab el niateix nóm la Garzeta menor.
AGRÓFACH, GA. s. y adj. Que s' alimenta de
feres. Agrófago.
AGROGRAFÍA. f. Descripció de les coses del camp,
o que teñen couexió ab la agricultura. Agrografía.
AGRÓLECH. m. Escriptor sobre agrología o sobre
les obres agrológiques. Agrología.
AGROLOGÍA, f. Tractat de la agricultura. Agro-
logía.
AGROLÓCICH,CA. adj. Pertanyent a la agiologia.
Agrológico.
AGROMOLLAR. v. a. L' acte de reunirse. Agru-
parse.
AGRÓNOM. m. El savi o versat en la agronomía o
que dona regles pera ella. Agrónomo.
AGRONOMETRÍA, f. Coneixement exacte del pro-
ducte que pot donar una partida de térra. Agrono-
metría.
AGRONOMÉTRICH, CA. adj. Relatiu a la agrono-
metría. Agronométrico.
AGRONOMÍA, f. La teoría déla agricultura. Agro-
nomía.
AGRONÓMICH, CA. adj. Pertanyent a la agrono-
mía. Agronómico.
AGROPAR. v. a. Ant. NUAR. || REUNIR, AJUNTAR y
ARREPLEGAR.
AGROPARSE. v. r. Reunirse en grupo . Juntarse.
AGROPS. m. pl. Ant. OROP, NU.
AGROR, f. El gust agre d' alguna cosa. Acedía,
agrura. || Met. Aspresa, vigor. Acrimonia, aspere-
za, vigor.
AGRORETA. f. dim. Agrete, agrillo || En el trac-
te y en les respostes. Acedía, acrimonio, aspereza.
AGROS, A. adj. Aspre al gust. Acetoso.
AGROSITAT. f. La qualitat d' agros. Acetosidad,
acidez, acedía.
AGROSTÍDEES. f. Bot. Ríanles anyals de la fami-
lia de les graniíiiees. Agrostídeas.
AGROSTOGRAFÍA. f. Bot. Part de la botánica
que tracta de la extensa faiiiilia de les plantes gra-
mínees. Agrostografía.
AGROSTÓGRAF. m. Bot. Inteligent, versat en
agrostografía, o que 's dedica a aquést estudi ab pro-
fit y afició. Agrostógrafo.
AGROSTÓLECH. s. Bot. V escriptor d' observa-
cións, regles, conientaris, etc., sobre la agrostología.
Agrostólogo.
AGROSTOLOGÍA. f. Bot. Tractat de les plantes
gramínees. Agrostología.
AGROSTOLÓGICH, CA. adj. Bot. Pertanyent a la
agrostología. Agrostológico.
AGU
AGU
53
AGRUMULLABLE. adj. Que 's pot agiuiiiuUar.
Abiirujonable.
AGRUMULLADOR, A. adj. Lo que fa gruuuill?.
Aburujonador.
AGRUMULLAR. a. Fer grumulls, grumullar. Agru-
mar, cuajar, cortar.
AGRUMULLARSE. r. Gruiiuillarse, ferse grumulls.
Agrumarse, cuajarse, cortarse.
AGRUMULLAT, DA. adj. Que forma gruuiulls. Gru-
moso, agrumado, cuajado, cortado.
AGRUPACIÓ. f. Acció y efecto d' agrupar o agru-
parse. Agrupación.
AGRUPADOR, A. S. Aqucll o aquella que forma
grupo o grupos. Agrupador.
AGRUPAMENT. m. Acció y efecte de agrupar.
Agrupamíento.
AGRUPAR. V. a Ant. NUAR. || RBUNIR, ARREPLE-
GAR. II a. Piíií. y esciilt. Posar en grupo o en forma
de grupo. Agrupar. |1 Reunir, juntar, arreplegar, en
grupo o grupos. Agrupar, agolpar.
AGRUPARSE, v. r. Ésser agrupat en les dúes sig-
nificaclóns del acliu. Agruparse.
AGRUPAT, DA. adj. Disposat en forma ái grupo.
Agrupado.
AGRURA, f. Ant. AGROR. || Meí. Aspresa en el
tráete. Acedia. || El gust d' agre que torna a la boca
per no haverse fet be la digestió. Crudeza, agrura
de estómago.
AGUAIT. m. La acció de observar desde un Ilocli
en que un no pugui ser vist. Acecho. || Ant. GUARDA,
MIRA, CUIDADO. || Ant. EMBOSCADA. || Aspecto, pre-
sencia.
ESTAR AL AGUAIT. fr. Estar en observació. Estará
la mira.
ESTAR EN AGUAIT. fr. Estar en emboscada. Estar al
ó en acecho, ó en emboscada.
POSAR AL AGUAIT. Expressió ab que s' indica que
algú 's posa a la mira. Poner en acecho.
AGUAITADOR. ni. El qui aguaita. Acechador,
acechón. || mirador.
AGUAITAMENT. ni. Ant. AGUAIT.
AGUAITAR. V. n. Observar ab atenció, procurant
no ésser vist. Acechar, atisbar, avisorar. jj Parar
llassos a algú. Armar lazo, trampa, zancadilla.
AGUAITAR LA 0CA31Ó. fr. AGUARDAR LA SEUA.
QUI AGUAITA PER LO FORAT VEU SON MAL FAT. Ref.
Adverteix que 'Is curiosos solen sentir o veure coses
de que 'Is resulta pesar y disgust. Quien acecha por
agujero ve sii duelo.
AGUAITAT, DA. p. p. Acechado.
AGUAMENT. ni. Ant. L' acció de fer aguda la pun-
ta o tall d' alguna arma o eina. Aguzamiento, agu-
zadura. II Sutilesa del fil en els ¡nstruments de tall.
Agudeza.
AGUANT. m. Acció y efecte d' aguantar. Aguante.
|] Fortalesa o vigor pera resistir. Aguante. || Sofri-
inent, tolerancia. Aguante. || — DE bolina o A LA
BOLINA. Ndut. La resistencia del barco pera no tom-
bar mólt en aquesta posició. Aguante de bolina ó d la
bolina. || — DE VELA. La resistencia del barco contra
la forsa que la vela, impulsada peí vent, fa pera tom-
barlo Aguante de vela.
ÑAU DE MOLT AGUANT. Náut. Se diu de la que té
niólta resistencia contra les onades y'l vent. Buque,
nave de mucho aguante.
AGUANTABLE, adj. Que 's pot aguantar. Aguan-
table, soportable.
AGUANTAR, v. a. Sostindre. Aguantar, mante-
ner, sostener, sustentar. || Patir, sufrir. Aguantar,
sufrir, tolerar. || Resistir les fatigues, el cansament.
Aguantar, resistir. || Pernietre alió que 's pot y 's
déu evitar. Aguantar, permitir, sufrir, tolerar. ||
Subsistir, cóm: el capot aguantará tot /' liivern. Durar.
AGUANTAR DETRÁS Y ABOSSAR DEVANT. fr. Nául.
Aguantar fort ab la má la corda que s' ha tibat inen-
tres un altre mariner la subjecta ab una bossa. Aguan-
tar detrás y abozar delante.
AGUANTAR DEVANT. fr. Náut. Mantindre forta entre
les mans dret al seu origen la corda que s' ha estirat,
iiientres 1' atnarren al altre extréni. Aguantar delante.
AGUANTAR EL JOCH. fr. JOCH.
AGUANTAR ELS RISSOS. a. Nduí. Tíndrels forts a l-i
niá després de desamarráis, retorcentlos uns ab al-
tres filis que, despassades les empunyadiires, s' arríen
totes al nieteix teiiips. Anwjelar.
AGUANTARSE, v. r. Assegurarse pera no caure.
Aguantarse, sostenerse. || Perseverar en algún lloch.
estat o resolució. Mantenerse. || REPRIMIRSE, CON-
TINDRES. II ANAR FORT.
AGUANTARSE AB EL COMPANY. fr. Mar. Poiiat una
niarxa igual a la del barco que s' acompanya, pero
sense poderli guanyar gens de ventatje o canil. Aguan-
tarse con el compañero.
AGUANTARSE CÓM UN SOLDAT VELL. fr. Es ar ferm
en sa resolució. Tenerse á las crines. || Ajudarse niolt
pera no decaure del estat en que un se troba. Tener-
se á las crines.
AGUANYAT. S' usa com interjecció d' aquesta
manera: ¡Mal agiianyat! y denota que algú es indigne
de lo que disfruta. ¡Qué lástima!
AGUAR, v. a. Ant. Afilar. || Met. AVIVAR, ESTI-
MULAR.
AGUARA, m. Zool. Género de niainífers. Aguara.
AGUARDAR, v. a. Esperar. || a. Guardar, reser-
var, desar. Guardar, reservar.
AGUARDAR LA SÉUA. fr. Estar esperant la ocasió de
lograr son intent. Estar al husmo. \\ Deixar corre,
donar temps al temps, deixar passar alguna mala
tongada, teta, etc., ab paciencia y sumissió pera
treure'n després mellor partit. Agacharse.
AGUASTAMENT. m. MISERIA, OPRESSIÓ, ANGUSTIA.
AGUDA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Tora,
prov. de Lleida.
AGUDAMENT. adv. ni. De una manera aguda.
Agudamente, ingeniosamente, sutilmente. || Viva-
ineiit, sensiblemeut. Vivamente.
AGUDES, (Pich de les). Orog. Pich de la nion-
tanya del Moutseny, prop de la ermita de Sant Marsal.
AGUDESA. f. Sutilesa del tall o punta en els ins-
Iruinents de cer. Agudeza. H Perspicacia, vivesa en
r iiigeni, oído y vista. Agudeza. II Astucia, sagacitat.
Agudeza. || Acudit, ditxo agut. Agudeza, arranque.
II ACRIMONIA.
AGUDÍSSIM, A, adj. sup. Ab mólta agudesa. Agu-
dísimo
AGUDiSSIMAMENT. adv. sup. D' un modo molt
agut. Agudísimamente.
AGUERRIR. V. a. Avesar ais perills, travalls y
penes de la guerra. Aguerrir.
AGUERRIRSE, r. Exercitarse, instruirse, avesarse,
etc., en es travalls de la guerra. Aguerrirse. || Fig.
Ferse superior a la desgracia, dominarse, instruirse
en la escola de la adversitat.
AGUILANIU. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb.
de Lleida, part. jud. de Benabarre; és a la esquerra
d' un barranch y té 316 hab.
AGUILAR (Francesch). Biog. Bisbe de Segorb,
escriptor ascéticli, polemista y historiador Va néixer
a Maulleu 1' any 1826. A Vich ensenyá niateinátiques
y historia; entre altres cárrechs va ésser rector de!
Semiuari de Córdoba. Entre 'Is niólts escrita seus
n' hi figura un, publicat a Vich 1' any 1852, que 's ti-
tula: Plañís de la ¡lengua catalana. || —(GASPAR DE).
Poeta valencia de gran renóm, nat a la capital en
1561. Pertanyia a la famosa academia valenciana
deis Nocturnos. Va compondrer obres draniátiques y
líriques, molt celebrades de sos coiiteiuporauis. Va
54
AGU
AGU
Segell d' Aguilar
de S.' garra
morir en 1' any 1610. Comedies d' ell: El mercader
amante; La gitana melancólica; La venganza honrosa.
Ademes, sonets y poesies distintes.
AGUILAR. Geog. Despoblat en el terme de Sant
Pere de Tona, part. juJ. de Vicli y prov. de Barcelona.
II Llocli agregat al ajunlament
de Montmasus, part. jud. de
Beiga y prov. de Barcelona. || —
DE BASELLA. Poblet del dist.
munpal. de Basella, prov. de
Lleida. II— DE seoarra. Pob'e
de la prov. de Barcelona, bisb.
de Vich, part. jud. de Alanresa;
está emplassat a la vorera es-
querra de la riera de Rajadell y
té 526 hab.
AGUILEN'CH, CA. adj. Lo que
pertany o és de la aliga. Agui-
leno. II Ñas que té una forma pa-
rescuda al bécii de 1' aliga. Aguileno.
AGUILERA (Quadra de). Geog. Caseriu del dist.
jiinnpal. de Plá del Penadés, prov. de Barcelona.
AGUILET. Geog. Illot del dist. munpal. d' Andraix,
Mallorca.
AGUILÓ. Aligot. II Ant. TRAMONTANA. II m. Pessa
de la grúa sobre '1 másele de la máquina en que 's
posen unes clivelles que formen cóm una escala y 's
iiiouen al un costal y al altre pera guiar el pes que
puja la grúa. Aguilón. || pl. Teules un poch mes gros-
ses que les regu'ars y serveixen pera les terreres o
cañáis de les teulades. Agulones.
AGUILÓ (Tomás). Biog. Escriptor mallorquí, nat
r any 1812 y mort I' any 1834. Després d' haver es-
crit en vers castellá distints travalls relatius a la
historia mallorquína, va entrar de pié en el renaixe-
ment de la cultura patria, adoptant la Ilengua ma-
llorqiiina en les seues Poesies fantástiques que 's te-
ñen per mólt esquisides, lo meteix que les seues 7?/-
mes varíes, (tres volums enquart, Palma, 1846 a 1850).
Avalora la producció literaria del AGUILÓ, tant en pro-
sa coni en vers, una correcció de mestre. Les seues
Balades en mallorquí, varen ésser tradiiides al caste-
llá (Madrid, 1858). Les Obres en prosa y vers (vuit vo-
lums) se van publicar a Palma de I' any 1883 al 1885.
— FUSTER (MARIÁN). Biog. Bibjófil mallorquí, eru-
ditíssini, escriptor castis y poeta prim-mirat. Va néi-
xer a Palma 1' any 1825 y va morir a Barcelona 1' any
1897. Desde 1843 existeixen poesies catalanes escri-
tes per ell. Va ésser proclama! mestre en gay saber al
guanyar el sen tercer premi ordinari en els Jochs Flo-
ráis del any 1866. Es conegut principalment per les
seues edicions d' anticlis textes catalans, pulcra,
bella y correctanient fetes. L' any 1869 li va ésser
premiada, ais concursos anuals de la Biblioteca Na-
cional, un notable travall bibliográfich, inédit encare,
que 's titula Biblioteca Catalana y es 1' indexde totes
les obres estanipades en cátala. Aixís meteix, entre
altres travalls de no tanta importancia, va deixar
inédites un sens fí de notes disposades pera formar
un Diccionari Cátala. Va ésser bi-
bliotecari a Valencia y a Barcelo-
na y president deis Joclis Floráis
en 1867 y 1888. (Vegis la lámina
sola de Retratos, lletra A).
AGUILÓ. Geog.. Poblé del dist.
munpal. de Santa Coloma de Que-
ralt, prov. de Tarragona. Es dalt
de la partió d' aigües del rius Anoya
y Gaya.
AGUILÓ (Punta d'). Hidrog. Punta de la costa de
la prov. d' Alacant, part. jud. de Vilajoyosa.
AGÜÍPARO, A. adj. Nóm que 's dona al reptil que
pon els ous dins del aigua. Acuíparo.
AGUIRÓ. Geog. Poblet del dist. munpal. de Torre
de Capdella, prov. de Lleida.
Segell d' A.guiló
AGULLA. Zool. Nóm vulgar del aucell dit també
CALABRIA PETIT, CABüSAIRE. COLIMBO DE GARGANTA
ROJA. II S' anomenen aixis dues especies de peixos del
genero Belone. AGUJA, SALTÓN.
AGULLA. f. En general tota barreta llarga y prima
acabada en punxa. Aguja. I| Al jocli deis escachs.
ALFIL. II L' assenyalador en els rellotges de sol. Agu-
ja, gnomon, mostrador, puntero. || BURXA, 2. || El
assenyalador en els rellotges de corda. Manecilla,
saeta, saetilla. || brúxula. || Pilar que sosté alguna
part principal d' un edifici. Machón. || Arquit. Pina-
cles que adornen els frontis y campanars de les igle-
sies gótiques. Aguja. I| Pirámide alta y estreta. Pi-
rámide, obelisco. II COSTELLES. || La púa tendrá de
un arbre la qual serveix pera empeltar. Púa. || Cequia
petita que desaigua o rega les Ierres baixes y porta
r aigua a altres cequies grans. Hjuela. || Canal. ||
Ictiol. Peix semblant a 1' anguila, de morro llarch y
prini y color veit. Aguja, espetón, picudo. || —aci-
mutal. La preparada ab pínoles a proposit pera mar-
car 1' acimut del sol. Aguja acimutal. || — BOjA. Náut.
La que pert la direcció del Nort, y sembla que la
va buscant ab afany per tots els punts del horitzó.
Aguja loca. || — BORRASSERA: AGULLA SAQUERA. || —
D' AMORTALLAR SOGRES. Águila grossa de cusir. Agu-
ia de verdugado. \\ —D' ARTILLER. Filferro acabat en
punxa que serveix pera sondejar o desembussar el
fogó d' una pessa d' artillería. Rampillete. \\ = DE BI-
TÁCORA. Náut. La que 's posa a 1' armari d' aquest
nóm pera guía del timoner. A^uja de bitácora. || — DE
CAP. Barreta comiinment de fil de llautó, ab un capet,
y serveix especialnient pera que les dones puguen sub-
gactarse les pesses de roba que porten. Alfiler. \\ —
DECLINANT. Náut. La de la brúixula que no mira di-
recta nient al Nort. Aguia declinante. ¡| —DE cusiR. La
que té punxa y un ullet per ont passa '1 fil. Es regu-
larment de cer. Aguja. \\ —DE CUSIR SOLES. Mena de
puiixó qu' usen els espardenyers, té un forat, dit cós,
prop de la punta. Ag.ija de alpargatero ó de coser sue-
las. II — D' ENLLARDAR. La que serveix pera ficar ta-
lléis de cansalada en la carn deis aucells o en altres
viandes que s' han de rostir. Mechera. \\ — D' ESPAR-
TER. La qu' usa aquest pera cusir estores, sarries,
etc. Aguja espartera ó de calicata. \\ — DE FER filOJA.
Instrument semblant a la llansadora de teixidor, pero
sense '1 buit en que 's posa 'I cañó, del qual se ser-
veixen les dones per fer filats y altres feines. Lanza-
dera. II —DE FER MITJA. La que serveix pera fer mit-
ges y altres coses semblantes. Aguja de hacer media.
Il — DE GANXO. La de filferro en forma de forqueta;
serveix pera assegurar el pentinat de les dones. Hor-
quilla. II — D' INCLINACIÓ. Náut. La qu' está montada
de tal manera que senyala 'Is graus d' inclinació del
imán. Es mólt distinta de 1' águila náutica. Aguja de
inclinación. || —DEL TIMÓ. Náut. Mena de pinsot niés
o menys llarch, paralel al cap de la carena, ont entra
la femella o gondal del timó deis barcos petits. Agu-
ja del timón. \\ — DE LA MARE DE DÉu. La de cap mes
petita qi:e les altres. Alfiler de toca de monja. \\ — DE
MAREJAR. Ant. BRÚIXULA. || — DE MATALASSER. La
llarga y grossa que s' usa pera cusir matalassos.
Aguia de ensalmar. || —DE MOLA: RODET. || —DE MON-
YO. La que porten les dones al seu; es de vidre, fus-
ta, or o plata, ab una boleta a cada extrém. Aguja
II —DE NAVEGAR: BRÚIXULA. || —DE PICAR. La que té
'1 cap de vidre. Alfiler de picar ó con cabecilla de vi-
drio. II —FINA. Náut. AGULLA FIXA. || — FIXA. Náut. La
que no té mudanses en la seua direcció. Aguia fina ó
fija, il — HORITZONTAL. Náut. V águila náutica mon-
tada de manera que 's mantingui a tal posició. Agu-
ja horizontal. \\ —paladar. Ictiol. Mena de peix vert,
de morro punxagut. Astuja paladar. \\ —PESADA. Náut.
La que triga en girarse dret al Nort, quan se la treu
d' aquesta posició. Aguja pesada. \\ —SAQUERA: AGU-
LLA DE MATALASSER.
BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALLER. Rej. Denota la
dificultat de conseguir una cosa quan se presenten
AGU
AGU
53
tiiólts inconvenients. Quitar cruces de un pajar. Bus-
car un vestido negro en Salamanca. A Marica por Ra-
vena.
CORRE L' AGULLA. f. Náut. Variar '1 vent a cada
inonient de direcció, de manera qu' en poch espai de
tenips dona la volta a tot 1' horitzó Correr, recorrer
la aguja
eos D' ACULLÁ. El íorat per ont s' enfila Ojo.
EN LA PUNTA D' UNA AGULLA. Loc. En lo més míniíti,
sutil, etc. En la punta de una aguja.
ENFILAR L' AGULLA. fr. Passar peí eos d' ella la
seda o fil. Enfiebrar la affuja.
FER PASSAR PER UN COS D' AGULLA Met. Fer patir
fani. Matar de fiambre.
JUGAR AGULLA. fr. FER MITJA. || CUSIR.
MONTAR Y DESMONTAR L' AGULLA. fr. Náut. Posar-
la al sen llocli y en disposició de funcionar o tréurela
d' ell. Montar y desmontar la aguja.
NO SABER AGAFAR L' AGULLA. fr. Ignorar una dona
lo principal que pertany a 1' instrucció del seu sexe.
No saber enhebrar la aguja.
POSAR FIL A L' AGULLA. fr. Incitar a algú a que co-
iiiensi alguna cosa. Poner manos ü la obra.
PUNXADA D' AGULLA DE CUSIR. AgUJanza.
UNA PUNTA D' AGULLA. Loc. Una part niólt petita,
insignificant, mínima, etc. Miaja, nada.
AGULLA GROSSA. Orog. Turó de la serra de Mi-
ralles, d' uns 850 met. d' altitut.
AGULLADA. f. Bastó ab una punta de ferro pera
guiar ais bous. Aguijada, aijada, aguijón. I| RAS-
TELL.
AGULLADOLS. Geog. Quadra del dist. munpal. de
Mediona, prov. de Barcelona
AGULLANA (Antoni). Biog. Ecclesiástich y juris-
consult, natural de Qirona. Es autor d' una obra ti-
tulada: De rebus feudalibus. Va ésser abat del niones-
tir de Sant Joan de les Abadesses, entre 'Is anys 1529
y 1581.
— (OROSIA DE) Biog. Poetisa gironina del sigle
XVII. Una de les vuit danies distingides que varen
obtindre premi en el certamen literari celebrat a
Girona 1' any 1622 per la canonisació de Sant Ig-
naci de Loyola. La seua composició está escrita en
termes que pot llegirse ab accent
y fonética catalana o castellana
igualnient. El cartell deia que po-
día obtarse al premi en qualsevol
de abdues llengües. Es una imita-
ció de la del Petrarca: A la dolce
ombra de le beíle fronde.
AGULLANA. Geog. Poblé de la
Segell d'Agullana prov. y bisb. de Girona, part. jud.
de Figueres Está entremitj de su-
redes, a poca distancia de la Junquera y té 1.641 hab_
AGULLASSA. f. aum. Aguijón
AGÜLLAT. Ictiol. Nom vulgar del acantias comú,
anomenat també CASSÓ. Ferrón, Pintarroja.
AGULLENT. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud d' Onteniente; és a la serra del seu
nóm y té 1.129 hab. |1 —(SERRA D') Orog. Serra que
hi ha a mitjorn de la prov. de Valencia, entre aques-
ta y la de Alacant.
AGULLER, A. m. y f. El qui fa o ven agulles. Agu-
jero. II La porció de fil o seda que s' enfila cada ve-
gada a r águila. Hebra. il Ant. CAÑÓ PER POSAR AGu-
LLES.
AGULLERÍA. f. La botiga, comers, etc., d' agulles
de cap. Alfilería.
AGULLES. f. pl. El regalo que solea fer els passat-
gers a les criades deis hostals quan se despedeixen
d' elles. Alfileres. || Joch de nois, que consisteix en
posar cada hu una águila de cap en térra o sobre al-
guna taula, procurant encreuarla ab la del contrari,
movent la seua ab 1' ungía del dit gros cada vegada
que li toca, y '1 qui primer encreua guanya. Alfile-
res. II En els telers qu' usen ia máquina a la Jac-
quart, anomenen agulles a certes barretes de ferro,
unes ab uU y alties ab ganxo, que serveixen pera
mostrejar les robes de seda. Agujas. || f. Bot. Planta
anyal de la fam. de les geraniácees, de fulles fina-
ment retallades y fruit llarch y prini, en forma de
águila. Aguja. || —DE pastor, f. Planta anyal de la
fam de les unib.líferes, que creix enlre 'Is sembráis
y té la fulla retallada y '1 fruit semblant a una águila.
Aqujas de pastor, peine de Venus. || —de plom. Ba-
rretes de plom, que servL-ixen pera asegurar els fils
del urdit en els telers de robes mostrejades. Agujas
de plomo.
per agulles. fr S' usa ab la frase donar o dema-
nar, y denota la quantitat que'se senyala a les prome-
ses o casades pera sos adornos. Para alfileres. \\ AGU-
llas i.
AGULLES (Coll de les). Orog. Pas que hi ha a la
montanya que separa '1 Pont de 1' Armentera de Valí,
espinosa, prov. de Tarragona; té uns 675 met. d' alti.
tut. Al Canigó a 1220 m. hi ha la serra y coll del ma.
teix nóm. |! —(SERRA DE LES). Serra de la prov. de Va.
lencia, entre 'Is part. jud. d' Alcira, Gandía y Albayda.
II —(DE Santa ágata . Puig de 728 met. d' altitut,
que hi ha al Desert de les Palmes, prov. de Castelló.
AGULLETA. f. dim. Agujita, agujilla.
AGULLETER. m. Ant. AGULLER.
AGULLÓ. m. La punxa de 1' águila o tota ella.
Agullada. || fibló. || Met. estímul.
CALSiGAR l' AGULLÓ. Met. ant. Obstinarse en re-
sistir a una forsa superior. Dar ó tirar coces contra el
aguijón.
AGULLÓ. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Áger,
prov. de Lleida.
AGULLONADA. f. Cop d' agulló. Aguijonazo.
AGULLONAS. f. pl. Ant. Roba de coto, que venia
d' Alep, Aguja.
AGULLONAR. v. a. AGULLONEJAR.
AGULLONAT, DA. adj. Que té agulló. Aguijo-
nado.
AGULLONEJAR. v. a. Punxar ab 1' agulló. Agui-
jonear. II Met. Instigar a algú per fer alguna cosa.
Aguijonear. || v. n. Comensar a corre per un cas im-
previst o ab molta diligencia. Apretar los talones.
AGULLONEJAT, DA. p. p. Aguijoneado.
AGULLONER. m. Qui dona la volta a la clau de la
caldera de la locomotora pera deixar escapar vapor
quan n' hi ha massa. Agujetero. !l L' encarregat de la
palanca de 1' águila que serveix pera fer passar el
tren d' una vía al altra. Guarda agujas.
AGULLONET. m. dim. Aguijonciilo.
AGULLÓS, A. adj. Fis. quim. Lo qu' está format
de crestalls semblants a les agulles, per exemple,
r antimoni. Agujoso.
AGULLOTS. m. pl. Bot. Herba anyal de la fam. de
les geranácees, que fa olor de menta. Hierba del al-
mizcle ó del moro, geranio almizclado.
AGUOSITAT. f. L' humor aigualit del cós animal.
Acuosidad.
AGUR. m. Ant. AUGURI, AUGURADOR.
AGUSIL. m. Ministre inferior de justicia. Alguacil,
esbirro, corchete. !1 Met. fam. Senyal. Señal.
AGUSIL D' AiGUA. Náut. Qui té a son cárrech la
provisió d' aigua. Alguacil.
AGUSIL DE MOSQUES. Aranya que sois s' ocupa en
agafar mosques. Alguacil de moscas.
AGUSIL DESCUIDAT, LLADRES CADA MERCAT. Ref.
Denota 'Is desordres que provenen deis descuits deis
agents de justicia. Alguacil descuidado, ladrones cada
mercado.
AGUSTÍ. m. Nom d' home. Agustín.
AOUSTÍ (lo mas de Mal jornal). Geog. Caseriu del
terme de Liria, prov. de Valencia.
56
AIG
AIS
AGUSTÍ, NA. ad. El relligiós y relligiosa de Saiit
Agiistí. Agustino, agustiniano. |i adj. Loque pertany
a Sant Agustí y a la seua relligió. Agustiniano.
AGUSTÍ (Guillem). Biog. Argenten cátala distin-
git, ciutadá de Barcelona a les derrerias del s¡-
gle XIV.
— (JOAN). Biog. Arquitecte cátala, director de les
obres de la catedral de Girona desde 1' any 1471 al
1479. El capítol catedral va eticarregar al mestre
Agustí la construcció del reliotje gran de la séu giro-
nina.
AGUSTÍN y GRANDE (Francisco). Biog. Pintor
de quadros d' historia, deixeble de 'n Mengs y un
deis seus iniitadors mes distingits. Va néixer a Bar-
celona r any 1753 y va morir a Utrera 1' any 1800.
Caries III el va pensionar pera seguir els seus estudis
a Roma, ont va ésser protegit pél cardenal Despuig
y Dameto. Tornat a Espanya va dirigir la Escola
fundada a Córdoba pél bisbe Caballero. En 1799 va
entrar d' acadéniich a la de Sant Fernando y a les
derreríes del meteix any la junta de Comers de Bar-
celona el va nonienar Director lionorari de les seues
escoles. Al morir era pintor del ral.
AGUSTINET, A. n. p. Dimiuutiu d' Agustí. Agus-
tinito, a.
AGUSTITA f. Quim. Varietat de fosforita blava.
Agustita.
AGUT. m. Tall o punta afilada Agudo. || Metáf.
Sutil, perspicás. Agudo. I| Graciós. Agudo, gracioso.
II Dit del accent. Agudo. || ni. CIau petit. Clavo pe-
queño.
AGUT COM UNA PUNTA D' ORINAL. Loc. fam. Ab que
irónicanient se califica al que és faltat de compren-
sió Agudo como punta de colchón.
ÉSSER MOLT AGUT PERA NOTAR LES FALTES DELS
ALTRES. fr. Ser un lince para las faltas ajenas.
AGUT y NOQUES (Gaspar). Biog. Distingit niii-
sich, nat a Valencia I' any 1819. L' any 1860 era mú-
sich niajor del regiment de Navarra.
AGUTÁNGUL. adj. Geom. ACUTÁNGUL.
ACUTANGULAR, adj. Geom. D' ánguls aguts. Acu-
tangular.
AGUYO. Geog. Casería del terme de Benissalem,
Mallorca.
AGUZAR. V. Ant. ESMOLAR.
¡AH! interj. de dolor equivalent a ¡ay! ¡Ah! || Deno-
tant alegría. ¡Ah, oh, bueno! || Denotant indfgnació,
cóm: ¡AH, murrl! ¡Ah, oh! || D' animar o cridar, c5ni:
¡AH, niinyons! ¡Ah, hea!
¡AH, AH, ah! interj. Que expressa la rialla. ¡Hi, hi,
hi! ¡ah, ah, ah !
AHÍ. adv. Ter. AHIR.
AHÍN. Geog. Poblé de la prov. de Castelló, bisb.
lie Tortosa, part. jud. de Segorb; és al peu d' una
serra y té 498 hab.
AHIR. adv. t. ahí, aír.
AHINA. Ter. EINA.
AHONT. adv. 11. V. ONT. || S' usa ab verbs de nio-
viment. Adonde, donde. || Ab verbs de quietut. Don-
■íe, en donde.
AHONTAR. V. a. Aní. afrontar.
AHORCADOS. Geog. llleta del dist. munpal. de
Sant Joseph, Ibissa.
AIDÍ. Geocf. Llocli apegat al niun. de Llavorsi, part.
jud. de Sort, prov. Sort, prov. de Leída.
AIGOLS-PODRITS. Geog. Afrau de la alta valí del
Freser, a 2450 m.
AIGUA. f. Vegis aygua. Agua.
AIGUABELLA Geog. Poblet de la conca del Fla-
missell, prov. de Lleida.
AIGUA-CUIT. Art. of. Materia llepissosa engan-
xadissa, feta de carnosses. S' emplea per unir la fusta.
AIGUA DE VALLS. Geog. Riu provinent de les
niontanyes de Gosol que s' uneix al Cardener aprop
de Sant Llorens deis Piteus.
AIGUADOR A. Geog. Riu que naixent en les vessants
de la Serra d' En Cija, s' uneix al Cardener part amunt
de Cardona.
AIGUALLUTS (Forat d') Geog. Colador natural,
situat en plena regió de les Montanyes Malehides,
hont se fon gran quantitat á' aigua que molts supo-
sen reapareix en els Güells del Jueu.
AIGUAiVlOIX. Geog. Riu de la Valí d' Aran que se
origina en el cercle lacustre de Colonias y desemboca
al Garona aprop de Pedros.
AIGUANEÍX. Geog. Caudalosa font del Puigmal
baixant cap a la ribera d' Err.
AIGUASALADA. Gicg. Nóm que 's dona també al
riu de Galde . (Vegis) per la salabror de ses aigues.
AlGUATEBIA. Geog. Municipi de 525 h. del cantó
d' Oleta(Conflent).
AIGÜES. f. pl. El aigua y els seus deriváis. aygüeS.
Aguas.
AIGUES TÓRTES. Geog. Herniós salt peí que se
estimba entre rocasses el riu d' Aiguamoix.
AIGÜES VIVES (Sant Joan d'). Geog. Població de
la Catalunya Francesa a i' anticli Comtat de Foix.
AIMERIC (Domingo). Biog Jurisconsult valencia
del sigle XIV. Figurava ja 1' any 1342 y se li van fer
poders pera representar la ciutat de Valencia a les
Corts d' aquell any. L' any 1344 va ésser jurat. Va
escriurer uns conientaris ais furs.
AIMERUDA. Biog. Comtesa de Barcelona, segona
muller del comte Borrell I, ab qui 's va casar entre
els anys 977 y 988. Alguns documents 1' snomenen
també Eimeruds.
AINADA, f. Renill, la veu del cavall. Relincho,
relinchido.
AÍNAR. v. a. Renillar, cridar el cavall. Relinchar.
AÍR. adv. t. El día antecedent al en que 's parla.
Ayer. || Pocti temps há. Ayer.
AÍR A la nit. Ayer noche.
aír al vespre Ayer al anochecer.
AÍR al MATÍ. Ayer por la mañana.
AVANS o ans d' Aír. m. adv. Dos dies avans del
present. Anteayer, antes de ayer.
AVANS D' AÍR A LA NIT. Anteanoche.
D' AÍR A AVUY. m. adv. Pondera la brevetat en que
ha succeít alguna cosa. De ayer acá, de ayer á hoy.
D' AÍR ENSÁ. m. adv. Desde ayer.
NO AVANS D' AÍR SINO l' altre. Tres díes avans
del presen'. Anteanteayer.
NO AVANS D' AÍR A LA NIT SINO L' ALTRE. Ante-
anleanoche.
AÍR PASTOR, AVUY SENYOR. Ref. Se diu dels que
s' enorgulleixen sense tindre tant de mérit coni els
que essent mes nobles y grans s' humillen. Abájanse
los adarves y álzanse los muladares.
AIRAR, v. n. airarse.
AIRAR, a. Irritar, enfadar, desesperar. Airar.
AIRARSE, v. r. Enfadarse, indignarse. Airarse, to-
mar ira, encolerizarse.
AIRE. m. AYRE.
AISE. f. Ant. COMODITAT, ESPAY O LLOCH. || TEMPS,
OPORTUNITAT.
AISEROLA. Geog. Un dels estanys que formen la
regió lacustre de la ribera d' Estany Tort a la Valí
d' Aran.
AISLADAMENT. adv. m. Aisladamente.
AISLADOR, m. y f Fis. Tot lo que serveix pera
aislar lo que s' electrisa. Aislador.
AISLAÍVIENT. m. Acció y efecte de aislar. Aisla-
miento. II Arquit. Distancia entre les pilastras y les
colniunes. Aislamiento.
AIX
AIX
57
AISLAR. V, a. Rodejar algún lloch d' aigiia per
totes pa ts. Aislar. ll Mel. Deixar sol a algi'i o a algún
edificí. Aislar.
AISLARSE, ni. Retréures del tráete de la gent.
Aislarse, retirarse
AISLAT, DA. p. p. Aislado. || adj. Rodejat en al-
gún lloch o perill d' oiit no 's pot rebre auxili. Ais-
lado. II Dit del edifici separat deis altres. Aislado. ||
adj. Scniblaiit a una illa. Aislado.
VIURE AISLAT. Mer. Viure retirat del tráete de la
gent. Vivir aislado, retraído.
AISÓ. Diog. Personatge faniós de Catalnnya al
sigle IX, de provinensa goda. Hi lia peques noticies
d' ell. Se sap que entre 'Is anys 825 y 826 ab el seu
presiigi va insurrecionar tot el país contra Ludovich
el Piados y '1 seu representant a Barcelona el comte
Bara o Vera. Se va apoderar d' Ausona (Vich) y de
Roda, trobant ajuda entre 'is principáis peisonatges
de la Septiuiauia y teniít al seu costat dos fllls del
cointe de Barcelona. Va derrotar a Bernat y, entrant
per la Cerdanya, se va apoderar de iiioltes forta'eses;
centava ab 1' adliessió de tot el Pireneu. Unicanient
Barcelona y Girona 's varen Iliurar del seu domini.
Va ésser precisa la vinguda del exércit franch, nianat
peí rey d' Aquitaiiia Pepin, pera contrarrestar el seu
poder y soinetre altre cop el territori cátala a la do-
ininació deis fr.inchs. Aisó s' h ivía aliat ab els serra-
Iiins, que per dues vega es li varen deixar els seus
excrcils. Se sap que 1' any 827 el rey Pepin havía en-
trat a Vich, sense que hi hagi ja niés noiicies de
Aisó.
AÍSSA. Ndut. Crit que serveix pera avisar als-
qu' alsen algún pes pera que tiren tots a 1' hora. Sa
loma
AYSSADOR, a. s. QuI aissa o incita al gossos.
Azuzador.
AÍSSADOR DE GOSSOS. El qui incita ais gossos e
que embesteixin a algú. Azuzador.
AÍSSAR. V. a. Tirar o pujar algún pes. Izar. ||
Incitar, provocar, instiL'ar, induir a algú a que fassi
alguna cosa. Instigar, incitar, provocar. || ABORDAR
EL GOS. II a. Náiit. Cridar el contramestre ais niari-
ners ab un crit espt^cial, quan pugeii a una un pes
considerable, perqué tiren tots a 1' hora. Salomar. ||
Abordar el gos. Azuzar.
AÍSSARSE. f. Abordarse mutuament els gossos,
o ser aburdats. Azuzarse.
AIX. m. Veu deis nois ab que signifiquen algún do-
lor Ueuger. Pupa.
AIXA. f. Art. y Of. Fulla de ferré acerat posada en
angle agut en un mánech de fusta corbat. Serveix ais
fusters, ais boters y ais carreters pera desbastar.
Hacha. || Eina de fust.r pera desbastar fusta. Azue-
la. II Ant. DESTRAL.
MESTRE D' AIXA. El qui travalla en fer naus. Car-
pintero de ribera.
PASSAR PER AIXA. fr. Desbastar la fusta ab I' aixa.
Azolar.
AIXABAJA. Geog. Masíes del municipi de Mont-
real.
AIXADA. f. Agr. Eina pera cavar la térra; consis-
teix en una planxa de ferro plana y xata, ab un má-
nech de fusta d' un metre de llarch. Azada, ajada. ||
— DE GALLÓ. La qu' en una part té forma d' aixada y
en r altra d' escoda. Azadón de peto. \\ — ESCARPA-
LLERA. 1er. ARPIOT
AIXADADA. f. Cop d' aixada. Azadonada, aza-
donazo, azadada.
AIXADAGAT, DA. adj. Ant. ASSEDAGAT.
AIXADELL. m. Aixada petita, mena de magalló
que serveix pera nelejar d' heibes la térra, etc. Al-
mocafre, escardillo, escarda.
AIXADELLA. f. Ter. Eina pera xarcolar o bJrbar
el blat. Escardillo, sacho, almocafre, escardadera.
DIC. CAT. — T. I.— 8.
AIXADER. m. El ferrer que fá aixades, aixadells,
etcétera. Azadonero.
AIXADETA. f. dim. Azadilla, azadica.
AIXADÓ. ni. dim. Ter. Azadoncillo. || AIXADA DE
GALLÓ.
AIXAFADA. f. Calsigada, trepitjada. Pisada.
AIXAFADOR, A. s. y adj. Qui aixafa. IVlajador,
aplastador.
AIXAFAGARSE. v. n. Carregarse 1' atmósfera de
núvols que porten pluja y vent. Achubascarse.
AIXAFAGAT, DA. adj. Semblant a un xáfech.
Achubascado.
AIXAFAR. v. a. Prempsar, aplanar alguna cosa.
Aplastar. || Fer a trogos alguna cosa. iVIachacar, ma-
chucar. II Trepitjar, calsisar. Pisar.
AIXAFAT, DA. adj. Met. Vell y pié de xacres.
Cascado, achacoso, quebrantado, molido. i| Apla-
nat, reduit, especialnient parlant d' alguna part del
cós. Deprimido.
AIXALABRAT. adj. ATOLONDRAT, TABALOT.
AIXALAR. V. a. Tallar, escursar les plomes de les
ales a algún aucell pera que no pugui volar. Cortar
las alas || Met. Impedir que algú se surti ab la seua.
Cortar los vuelos.
AIXALAVAR. v. a. Ter. Passar per aigua; regular-
mení se diu de la roba quan surt de la bugada. En-
juagar.
AIXALOCH. m. XALOCH.
AIXALSAR. V a. Ant. y 'Is seus derivats. EN-
LAIRAR.
AIXAM. m. Munió d' abelles que surten de 1' ama
ab una mare pera cercar altre habitació. Enjambre.
II Multitut de persones o coses. Enjambre. || El de
abelles apinyat a una branca. Enjambre.
AIXAMBRAR. v. n. Formar aixanis les abelles.
Jabardear, enjambrar. Il Fer la segona cría les abe-
lles. Jabardear.
AIXAMENADOR, A. m. y f. Qui aixamena. Enjam-
brador.
AIXAMENAR. v. a. Agafar els aixams perduts.
Enjambrar. || Treure de les ames mólt poblades un
o mes aixams Enjambrar.
AIXAIVIENARSE. v. a. Apilarse les abelles en forma
de raíin. Arracimarse.
AIXAJVIENAT, DA. p. p. Enjambrado.
AIXAMORAR. v. a. SUAVISAR.
AIXAMORAT, DA. adj. Humit, mes no del tot
niullat. Liento.
AIXAJVIPAR. V. a. Ter. AGAFAR, PENDRE.
AIXAMPLA. m. AIXAMPLAMENT.
AIXAIVIPLADOR. ni. Qui aixampla. Ensanchador.
AIXAJVIPLAMENT. m. La acció y efecte de aixam-
plar y aixamplarse. Ensanche.
AIXAMPLAR. V. a. Extendre algún i cosa. Ensan-
char. II Amplificar, || Dit de les carnes, aixarrancar.
AIXAMPLARSE. v. r. Ensancharse. || Escamparse
alguna cosa, apartarse 'Is qu' están junts pera ocu-
par major espai. Abrirse.
AIXAMPLAT, DA. p. p. Ensanchado.
AIXAMPLES. m. pl. La part de roba que 's deixa
a la costura pera poguer aixamplar el vestit quan
convingui. Ensanches.
donar AIXAMPLES. fr. Mel. Donar niassa llibertat
o Ilicencia pera fer alguna cosa. Dar ensanches.
DONAR AIXAMPLES A ALGÚN NEGOCi. fr. Met. Donar
temps o niedis pera arreglarlo. Dar ensanches.
AIXANCARRADAMENT. adv. m. D' una manera
aixarrancada. Esparrancadamente.
AIXANCARRAJVIENT. ni. Acció y efecte de aixan-
carrar o d' axancarrarse. Despatarramiento, espa-
rrancamiento.
58
AIX
AIX
AIXANCARRAR. v. a. y
AIXANCARRARSE. v. r. Separar 1' una cama de
r altra. Esparrancarse.
AIXANCARRARSE A CAVALL. fr. Ahorcajarse.
AIXANCARRAT, DA. adj. Que té 1' una cama
mólt separada de 1' altra. Esparrancado, pierni-
tendido.
AIXANFLANAR. v. a. y'ls seus derivats. Aixan-
franar.
AIXANFRANADOR, A. s. Qui fa xanfráns. Acha-
flanador. II m. L' eiiia que servejx pera ferlos. Acha-
flanador.
AIXANFRANAR. v. a. Fer xanfráns especialment
en travalls de fuster. Chaflanar, achaflanar.
AIXANFRANAT, DA.m. Art. y Of. Modo de xan-
írá o rebaix que's fa ais ánguls eixits d' una obra,
principalnient de fustería. Achanflanado.
AIXANGUER. ni. Corretja o altra cosa pera sub-
jectar el cainatimó de Tarada al jou. Coyunda, bar-
zón.
AIXAPLUGARSE. v. r. SOPLUJARSE.
AIXARCOLADOR, A. ni. y f. El qui aixarcola.
Escardador. || axadéll.
AIXARCOLAMENT. m. Acció y efecte d' aixarco-
lar. Escarda, escardadura, sachadura.
AIXARCOLAR. v. a. Entrecav.u els sembrats pera
treure 'n l'lierba. Escardar, escardillar, sachar.
AIXARCOLAT, DA. adj. Escardado, escardi-
llado.
AIXARDOR. f. Escalfor gran. Ardor.
AIXARMAR. ni. Astron. Certa estrella fixa de la
constelado austral Eridano. Acharmar.
AIXARMENTADOR, A. m. y f. El qui arreplega'ls
sarnients podats. Sarmentador.
AIXARiVlENTAR. v. a. Recullir els sarinents po-
dats. Sarmentar.
LA ACCIÓ D' AiXARMENTAR. v. a. Sarmentera.
AIXARMENTAT, DA. a j. Sarmentado.
AIXAROLAR. v. a. Envernissar ab xarol. Charo-
lar, dar charol.
AIXAROLAT. DA. adj. Charolado.
AIXAROP. m. Beguda medicinal, en que'l prin-
cipal ingredient es el sucre clarificat. Jarabe, ja-
rope. II Ale/. Trago aniarcli, beguda fatigosa. Ja-
rope.
AIXAROP DE PÁMPOL. Vi. Agua de cepas.
AIXAROPAMENT. m. L' us excessiu d' aixarops.
Jaropeo.
AIXAROPAR. V. n. Donar, receptar aixarop. Jara-
bear, jaropear, jaropar y jarapotear, pr. Arag. y
And. II .líe/. Donar en forma d' aixarop qualsevol al-
tre licor. Jaropear.
AIXAROPARSE. v. r. Pendre aixarops. Jarabear-
se, jaropearse.
AIXAROPAT, DA. p. p. Jarabeado, jaropeado,
jarapoteado,
AIXAROPEJAR. v. a. Donar o receptar aixarops.
jarabear. || Pendre aixarops.
AIXAROPEJARSE. v. r. Pendre aixarops. Jara-
bearse.
AIXAROPÓS, A. adj. Semblant al aixarop. Pare-
cido al jarabe.
AIXARPALLARSE. v. r. AXANCARRARSE.
AIXARPAR. V. a. Ter. AGAFAR.
AIXARRAIT, DA. adj. Aixut, sense substancia.
Sequero, insípido. Il Ter. Parlant de terres, aspre,
sense vegetació. Yermo.
AIXARRANCAR. v. a. Met. Obrir y separar les
carnes d' algú. Esparrancar, despatarrar. || AXAN-
CARRAR,
AIXART. m. Empelt. Ingerto.
AIXARTELL, (Can). Geog. Caseríu del terme de
Pollensa, Mallorca.
AIXARTELL. m. Ter. AIXADELL.
AIXARTELLAR. v. a. Ter. AIXARCOLAR.
AIXÁS. Geog. Poblé de la valí d' Andorra, parro-
quia de Sant Julia de Loria.
AIXATAR. V, a. DEIXATAR.
AIXAUGAR. V. a. Náut. Tirar la embarcació ab
alguna corda. Remolcar, sirgar.
AIXÁUS. ni. pl. El prenii que dona ais que fan pu-
jar la di a ais encants, aquell que 's queda la pessa.
Prometido.
AIXÁVEGA. Geog. Poblet del dist. niunpal. de
Montreal, prov. de Tarragona.
AIXEC.AMENT. m. La acció y efecte d' aixecar o
aixecarse. Alzamiento. || Sedició, subievació. Levan-
tamiento, sublevación.
AIXECAME.MT DE VEDA. Alsaiuent de veda.
AIXECAR. V. a. ALSAR.
AIXECAR EL PORO. fr. Fer aixecar fils de la fusta ab
el paper de vidre, ganiveta, o al embarnissar a la
niunyeca.
AIXECAR O ALSAR EL CÓLSER. fr. Met. fam. Beure
sovint licors, y especialment vi. Alzar, empinar ó le-
vantar el codo.
AIXECARSE. V. r ALSARSE.
AIXEDRÉS. m. ESCACH3.
AIXELLA. f. Anat. Buit que hi ha sota '1 nius-
cle, entre '1 naixement del bras y 'I costat del pit.
Sobaco.
SOTA L' AIXELLA. Debajo eí sobaco.
PORTAR SOTA L' AIXELLA. Llevar bajo el sobaco.
AIXELLERÓ. ni. Pessa quadrada de tela que 's
posa a la camisa sota 1' aixella per refors, y serveix
pera donar jocli a la mánega. Cuadrado.
AIXERIBIMENT. m. Acte y efecte d' aixeribirse
Despabilamiento.
AIXERIBIRSE o AIXERIVIRSE. v. r. Alegrarse,
reviscolarse. Alegrarse, animarse.
AIXERIBIT, DA. p. p. AIXERIT.
AIXERICAR. V. a. Aliviar d' algún desmai, enso-
piment, etc. Despejar, serenar.
AIXERICARSE. v. r. Serenarse, eixir d' un des-
mai, ensopiment o estat semblant. Despejarse, se-
renarse.
AIXERIR. V a. Serenar o aliviar a algú de lo que
el té abatut o adormiscat. Despabilar, despejar.
AIXERIRSE. V. r. Sortir algú d' un ensopiment.
Despejarse, serenarse.
AIXERIT, DA. adj. Viu, estordit. Despabilado.
AIXERRl. m. Fém de bestiar de llana y cabriu.
Sirle, sirria.
AIXERRIS. m. pl. Ant. FEMS.
AIXETA. f. Ganó ab un másele pera treure líquits
ab comoditat. Canilla, espita, llave. || dim. d' aixa.
Azuela. || La que 's posa a les fonts. Grifo, llave, jj
La que ais contadors de gas, serveix pera donar
pas al fluit. Espita. || La que hi lia a les calderes
de vapor, pera desvaporisar. Llave.
AIXETA DE PAS. La que a les canonades per ont
passa el gas, serveix pera donar pas al nieteix fluit.
A RAIG D' AIXETA. m. adv. ADOJO.
POSAR AIXETA. fr. Espitar. \\ Vendré 'I vi a la me-
nuda. Vender al ramo.
AIXETAR. V. a. Ant. DEIXATAR.
AIXÍ. adv. m. AixíS.
AIXICAMENT. m. Acció y efecte d' aixiquir y aixi-
quirse. Achicamiento.
AIXICOIRAT, DA. adj. Bot. Semblant a la xicoira.
Achicoriáceo.
AIX
AJA
59
Aiximés gótich a Vich
AIXIMÉS. m. Arquif. Finestra arquejada, partida
per una columna al centre, que sosté dos archs
iguals. A Catalunya son abundosos els exemplars
d' aquella construc-
ció, essent els mes
caracteristichs en la
arquitectura catala-
na els d' estil ro-
mánich y els ojivals.
Ajimez.
AIXIMPLAT, DA.
adj.Qiie sembla xim-
ple. Atontado.
AIXIQUIDOR, A.
m.y f. Qul aixiqueix.
Achicador.
AIXlQUIDURA.f.
Náiit. Acció y efec-
te de miMivar l'aigua
ab les bombes o al-
tre cosa. Achique.
II Acció y efecte de
aixiquir. Achica-
dura.
AIXlQUIiVlENT.
ni. Acte d' aixiquir
alguna cosa. Empe-
queñecimiento.
AIXIQUIR. V. a. Acte d' empetitir alguna cosa ||
F/g. Hiimiliar. Humillar.
AIXIQUIRSE. V. r. Ferse mes xicli, empetitirse.
Empequeñecerse.
AIXiQUIT, DA. p. p. d' aixiquir. Empequeñecido-
AIXIRIVALL Geog. Caseriu de la Valí d' Andorra,
parroquia de Sant Julia de Loria. || —(RIERA DE).
Hidrog. Riera de la Valí d' Andorra, que desaigiia a
la vora esquerra del Valira, un poch mes avall de
Aixovall.
AIXÍS. ad. m. D' aquesta manera. Así, de este
modo. II adv. afir. Cóm: és o no és aixis. Así. || De
ínterj. o increp. ¿Así? || De desitj, cóm: ¡aixis reventas!
¡Ojalá! ¡así! || Ab la partícula cóm, postposada en les
comparacions, val del meíeix modo que. Así. |1 Posat
el cóm al segón membre-, significa: aixis uns com els
altres. Así, tanto. || Denota aprobado d' alguna cosa,
cóm: aixis m' agrada. Así.
Aixis, Aixis. mod. ad. Mitjanament. Asi, asi.
Aixis, BÉ. fr. Aixis CÓM O CÓM SI.
AIXÍS QUE Aixis. conj. afirm. De tots modos. Asi
como asi.
AlxiS METEIX. mod. a V. Asimismo.
Alxis QUE. conj. caus. Asi es que, de suerte que,
por lo cual. Ijadv. t. Immediatanient. Luego que, asi que.
AlXiS QUE AlXiS: AIXÍS COM AIXÍS.
ÉS AlxiS. mod. adv. A entendre. Adviértase.
AIXÓ. pron. dem. Esto.
AIXÓ ES ALTRE O ALTRA COSA. Expr. fam. Denota
la inconexió d' alguna cosa ab lo que 's tracta. Eso
es otro ú otra cosa, harina de orro costal, eso es otro
cantar.
AIXÓ HI HA Y BN PES. Loc. fam. NO HI HA MES
CERA DE LA QUE CREMA.
AIXÓ PER AIXÓ. mod. adv. Puntualment. Lo mismo,
mismísimo, él por ello, pintiparado || Per la meteixa
rao. Por eso, por eso mismo, por lo mismo.
AIXÓ QUE Loe. Eso que.
¿DE QUi ES AIXÓ? D' AQUELL QUE NO HO VEU. Ref.
Indica 'Is perjudicis seguits d' abandonar les coses
propies al cuidado d' altre. Hacienda, tu dueño te vea;
donde no está su dueiío ahi está su duelo.
EN AIXÓ. adv. Mentres. En tanto, mientras,
¿EN AIXÓ ESTÉM? Loc Ab que extranyém que algú
ignori alguna cosa ¿De éstas tenemos?
PER AIXÓ. Expr. Ab que s' acaba un escrit o con-
versa referintse a lo que s' ha dlt avans. Por tanto
¿QUÉ TENÍM AB AIXÓ? Loc. Denota que res s' infereix
d' alguna cosa. ¿Qué tenemos ó adelantamos con eso?
AIXOBRIR. V. a. Ter. axorbir. || Ter. escampar.
AIXOL. Art. y OJ. Aixa mes manejable. Serveix
pera fer falques y clivilles. Hacha.
AIXOL DE DOS CAPS. m. Ferramenta de dues
íulles, una de aixa y 1' altra de destral. Alcotana.
AIXOLA. Art. y Of. f. Aixa patita.
AIXOLL. m Ter ASSOLL 1| AIXA. Azuela.
AIXOLLAR. V. a. Ant. XULLAR.
AIXONAR. V. a. Arrancar els pámpols de la vinya
qu' está massa ufanosa. Despampanar. || EsfuUar els
arbres. Deshojar. || Cullir oli\es, agafant les bran-
ques ab el puny y tirant cap avall. Ordeñar.
AIXORBAR. V. a. Ant. Espantar, azorar, asom-
brar.
AIXORBIDURA. f. L' acció d' aixorbir. Desaco-
lladura.
AIXORBIR. V. a. Magencar, descalsar els ceps ca-
vant. Alumbrar, girpear.
AIXORDADOR, A. s. Qui aixorda. Ensordecedor
AIXORDAR. V. a. Tornar sort. Ensordecer.
AIXORDARSE. v. r. Ensordecer.
AIXORDAT, DA. p. p. Ensordecido.
AIXOVALL. Geog. Poblé de la valí d' Andorra. És
a la vora dreta del riu Valira y perlany a la parro-
quia de Sant Julia de Loria.
AIXOVAR. m. Ant. Mobles o joles. Ajuar. || Ant.
DOT. |¡ For. La quantitat que '1 marit que no es heréu
dona a la seua muller si aquesta es pubilla.
FER L' AIXOVAR. fr. Preparar la roba pera la criatu-
ra qu' ha de náixer. Hacer ó preparar la canas illa.
AIXUGADOR, A. m. y f. El qui aixuga. Secador, jl
Mena de curtidor pera aixugar roba. Enjugador.
AIXUGAMÁ. ni. Drap que serveix pera aixugarse
les maus després de rentades. Toalla, paño de manos.
IIL'usat per les criades pera aixugar els plats. Albero.
AIXUGAR. V. a. Treure la luimitat. Enjugar. || As-
secar la humitat o suor que despedeix un cós. Enju-
gar, limpiar.
TANT CÓ.M NE PLOU EL VENT N'-AIXUGA. Ref. Deno-
ta que tant cóm se guanya 's gasta. Comido por ser-
vido; dia y vito; tanto ganado tanto comido.
AIXUGAR TUNYINA. fr. Assecar y salar la carn de
la tunyina. Amojamar.
AIXUGARSE. V. r. Enjugarse. || n.Assecarse'ls rius>
fonts, etc. Secarse.
AIXIJGAT, QUE SÚAS. Loc. mct. irón. Denota qu' algú
ha travallat pocli y aparenta estar mólt cansat. Arró-
pate, que sudas.
AIXUGAT, DA. p. p. Enjugado, secado. || p. p. de
aixugar. Respecte a la carn de tunyina; salada y asse-
caca. Amojamado.
AIXULLAR. V. a. Ani. xullar.
AIXUNAR. V. a. Ant. AIXONAR.
AIXURMAR. V. a. Ant. náut. Remar pera ajudar la
ñau que ja va ab el vent. Remar por debajo.
AIXUT, A. adj. Enjuto, seco. || Met. Home poch
carinyós y de poques páranles. Seco, áspero, des-
abrido. II m. Sequedat a la térra
per falta de p uja. Sequía, seca, ^^^ÉH^^-
sequedad. ^^^^P^\
AIXUTESA. f. AIXUT, SEQUEDAT. 1 ' ■T'^b
(1 DESSABORIMENT. || Falta d' aigua. MvX^^Vv
Sequedad. || Met. Falta d' atracció, ^^Jw^JEf
sobre tot en materies literaries. ^^^^aWjr
Aridez.
AJA. Geog. Poblé del dist. niuni- Segelld'Aja
cipal de Vilallo vent, prov.de Gi roña.
AJAGUT, DA. p. p. Echado, tendido Ij Dit del
blat per causa de la pluja, etc. Encamado.
60
AJU
AJU
AJAR. V. a. An! ABASTAR, 1.
AJASSARSE. V. r. Fam. Tirarse demunt del Hit.
Echarle á la larga, tenderse. || Ajaure 's el bestiar
en el Uoch ont descansa. Encamarse.
AJASSAT, DA. p. p. Echado, tendido.
AJAURE. V. a. Abaixar fins a extendre en térra lo
qu' estava dret. Tender.
AJAURE 'S. V. a. Echarse, tenderse, recostarse.
II Posarse al Hit. Acostarse, y si és per causa de nia-
laltía encamarse, ponerse en cama. || Inclinarse 'Is
blats per causa de pinja Echarse los panes, enca-
marse.
AJÁüRES' Hl. fr. Mel. fam. Rendirse al travall, cá-
rrega, etc. Dar con la carga en tierra ó en el suelo;
acodillar con la carga, nnd rse á la carga. || Subjec-
tarse a la voluntat d' un altre. Pasar por ello
AJOCADA. f. Cas. El lloch ont s' amaga la cassa
quan va niolt perseguida, pera reposar un poch o bé
pera desorientar ais gogos féntlos' lii perdre 'I rastre.
Agazapada. || adj f. Se diu de la gallina qu' está co-
vant els cus. Aclocada.
AJOCAMENT. ni. L' acció d' ajocarse 'is aucells-
Recogimiento || ni. Positura de la persona que se
ajoca o acota, arrupida cóm les gallines. Acloca-
miento.
AJOCARSE. V. r. Acotarse. ll Anarse 'n a dormir
els aucells. Recogerse.
AJOCAT, DA. adj. AJOVAT.
AJOGASSAT, DA. adj. Persona o bestia que corre,
salta o brinca ab ganes de jugar. Juguetón, retozón.
AJONJOLÍ, m. ALEGRÍA.
AJORNALAR. v. a. Llegar travalladors a jornal.
Tomar gente á jornal.
AJORNAR. V. a Ant. aplassar.
AJOVADA. adj. f. AJOCADA.
AJOVARSE. r. Ajaure 's la gallina demunt deis
cus o acotxarse a térra quan el gall la cubreix. Aclu-
carse, aclocarse.
AJOVAT, DA. adj. Sentat demunt deis talons,
posat com la gallina quan cova. Actucado.
AJUDA. f. Ayuda, socorro, favor. || Lo que ser-
veix pera ajudar. Ayuda. || Servicial. Ayuda, lava-
tiva. II Anl. XERINGA. II Bufeta pera donar serviciáis
per medi d' un canonet. Mangueta.
AJUDA DE CAMBRA. Criat pél servei ininiediat del
seu amo. Ayuda de cámara.
AJUDA DE CAMBRA DEL REL El crjat pera vestirlo y
altres ministeris Ayuda de cámara del rey.
AJUDA DE COST. Socorro en diner. Ayuda de cosía.
AJUDA DE ORATORL Clergue qu' en els oratoris de
la casa reial fa de sagristá Ayuda de oratorio.
AB L' AJUDA DE DEU. Loc. fam. Con la ayuda de
Dios.
AB L' AJUDA DELS VEÍNS. Loc. fam. Ab 1' auxili de
altres. Con ayuda de vecinos.
NO HA MENESTER AJUDES. f. No ha menester acólitos
AJUDANT. p. a. Ayudante. || Mil. m.Empleu mili-
tar ab diferent gran y títol; els que 'I desempenyen
cuiden de distribuir les ordres superiors y de disci-
plinar la tropa. Ayudante. || Els deis mestres d' es-
tudi Pasante, repetidor.
AJUDANT DÉU: AB L' AJUDA DE DÉU.
AJUDAR. V. a. Donar ajuda o auxili. Ayudar. |!
Posar els medís pera log ar alguna cosa. Ayudar. ||
Emplear el cavaller tots els medis pera fer coneixer
la seua voluntat al cavall. || For. Quan es ajudat ab
adminicule. Adminicular.
AJUDAR A BÉ MORIR, fr. Auxiliar al moribundo.
Ayudar á bien morir, agonizar.
AJUDAR A MISSA. fr. Servir y respondre al capellá
quan din misa. Ayudar á ¡a misa..
A QUI MUDA DÉU L' AJUDA. Rcf. Acoiisel a que quan
una cosa no ix bé 's deuen mudar els medis. A quien
muda Dios le ayuda.
A QUI NO 'T POT AJUDAR, NO VULLES TOS MALS
COMUNICAR. Ref. Qu' ensenya que no devem comuni-
car les nostres penes a qui no ha de compadeixer ni
remeiarles. Llorar á boca cerrada, y no dar cuenta
á quien no se le da nada.
AVIAT ÉS DIT: «MALALT, DÉU T' AJUT». Loc. fam.
Declara la facilitat que hi há a aconsellar ais altres
la paciencia o medis mólt diííciis pera Iliurarse de
algún dany, del que está Iliure el qui aconselU. El
sano al doliente so regla le mete.
DÉU DIU: «AJÚDAT Y T' AJUDARÉ.» Aforisuie ab que
se significa qne no tot deu deixarse a la boiia de Déu,
sino que hi haveni de fer per la nostra part tot el
possible. Fiate de la Virg;n y no corras; ayúdate y
ayudarte he; á Dios rogando y con el mazo dando.
AL QUI CAU Y S' AugA DÉU L' AJUDA. Aforisme ab
que 's significa, si bé ab altra forma, el concepte en-
clós al anterior Ayuda e y ayudarte he.
AJUDARSE. V. r Servirse mutuament. Ayudarse.
II Posar els medis pera lograr un intent. Ayudarse.
II Ant. VALORES.
AJUDAT, DA. p. p. Ayudado.
AJUNTAMENT. m. La corporació qu' está enca-
rregada del govern administratiu d' un poblé. Ayun-
tamiento. II Ant. JUNTURA. II ACTE CARNAL.
AJUNTAR. V. a. Art. y Of. Adressar dugues su-
perficies, planajarles, feries besar fins a confondre '1
punt pera que després encoiat resulti una massa com-
pacte. Ajuntar les travesses a els niontanst, une pessa
ab un altre. Juntar, adherir.
AJUNTAR. V. a. JUNTAR. || Encaixar les fustes en-
tre sí. Acoplar, ensamblar, ajuntar.
AJUNTARSE. v. r. JUNTARSE.
AIUNTAT, DA. p. p. Acoplado.
AJUNYIR. V. a. Ant. juntar.
AJUPIMENT. m. Acció y efecte d' ajupirse. Aga-
chamiento.
AJUPIR. a. Atrapar, subjectar al travall o altra
cosa molestosa al qui no li agrada gaire. Coger, su-
jetar. II Atrapar, burlar, enganyar. Coger, burlar,
enganyar. |1 Atrapar, atangar, agafar sota. Coger.
AJUPIRSE. V. r. ACOTARSE, ABAIXARSE. || Po-
sarse airupit com una gallina. Aclocarse, agaza-
parse. II Inclinarse, ajáure 's, ajupirse a térra les
persones o les besties pera no ésser vistes o esca-
parse de qui les persegueíx. Agacharse. || Arronsar
les espatlles, dissimular, pendre ab resignació, etc.
Encogerse de hombros, resignarse.
AJUPIT, DA. p. p. Agachado, agazapado, acu-
rrucado. II adj. Blas. Se diu de tots els animáis que
están cóm enconoits o arrupi:s. Acrupido.
AJUST. m. Conveni, concert, avinensa. Ajuste,
ajustamiento. || Ant. junta, congrés. || justament.
AJUST DE COMPIES. m. Com. El cálcul, cómputo,
examen de deutes, crédits, ganancies, capitals, etc.
Ajusta de cuentas.
MES VAL UN DOLENT AJUST QUE 'L MELLOR PLET.
Ref. Ensenya que 's deuen evitar els plets, encara que
sigui ab alguna perdua, pels gastos que porten. Más
vale mala avenencia'que buena sentencia.
AJUSTADAMENT. adv. ni. Conforme al ajust
Ajustadamente, exactamente
AJUSTADÍS, SA. adj. Ant. ARREPLEQADiS.
AJUSTADOR, m. Ajustador. || Imp. El caixista
que ajusta o arregla per planes les galerades que
contenen la composició que s' ha d' iniprimlr. Ajus-
tador, II Compaginador.
AJUSTAMENT, m. Ant. AJUST. |1 ACTE CARNAL. ||
— DE FRUITS. Ant. GARBERA.
AJUSTAR. V. a. Art. y Of Fer venir una pega en
mitj d' altres dugues. Una Henea de fusta a un forat
ALA
ALA
61
o esquerda. Retocar una pe^a: anarla ajustant. Ajus-
tar.
AJUSTAR. V. a. Convenir en el preu d' alguna
cosa. Ajustar, concertar. || Met. Fer algún contráete.
Ajusfar, contratar, concertar, pactar. || Afegir.
Añadir. II juntar. || Igualar una cosa ab un' altra, fer
venir bé dues coses. Ajustar. || Concordar ais ene-
mistáis. Ajustar, poner en paz. || Venir apretada la
roba. Ajustar II Fer caure bé al eos el vestit. Ajus-
tar. II Girar la porta envers ont se tanca. Entornar,
volver, encajar. |1 Tancar la porta o la finestra,sense
girar la clan o posar els baldons. Emparejar. || Ajus-
tar bé o inalainent lo que 's tanca o uneix. Tener
buen ó mal ajuste. || Arreglar alguna cosa a lo que
és de llei, cóni; la vida, les accions, etc. Ajustar.
AJUSTAR EL COMP FE. fr. Fer que aigú, ab reprensions
o cásticlis, obri bé. Aiiistar la golilla.
JA T' AJUSTARÉ 'L COAiPTE. Exp. de anienassa. Ya
ajustaremos cuentas, ó, yo le ajustaré las cuentas.
AJUSTARSE, v. r. Fer algún ajust. Ajustarse ||
Convenirse ab el salari d' algún travall o servei.
Igualarse, convenirse, ponerse de acuerdo. |1 Fer
conipanyía per alguna empresa o negoci. || Igualarse.
II Ant. Juntarse, unirse.
AJUSTAT, DA. p. p. Ajustado. || adj. Recte, just,
cóm; ajustat de conciencia, etc. Ajustado, justo, rec-
to, exacto, jj Unit. Ajustado. || Convingut. Manco-
munado.
TOCAR o CANTAR AJUSTAT. fr. Observar bé '1 com-
pás y una perfecta igualtat del moviment en la exe-
cució de la música o del cant. Toiar, cantar afus-
tado.
AJUSTICFAT, DA. adj. Qui ha sofert la sentencia
de pena de mort. S' usa niólt cóni a substantiu. Ajus-
ticiado.
AJUTAR. v. a. Ant. AJUDAR.
AJUTJAIVIENT. m. Ant. Adjudicado. Adjudica
ción.
AIUTJAR. V. a. Ant. ADJUDICAR.
AL. Preposició de datiu y acusatiu. Al. |[ Partícula
que denota temps deterniinat, cóm: al puní de mitj
día. Al. II Denota '1 modo particular de fer alguna
cosa, cóm: pintar al oli. Al.
ALA.f. Part del eos deis aucells y d' alguns insectes
que 'Is serveix pera volar. Ala. || Ordre de persones o
coses posades en rengle. Hilera, fila, ala. || Mil. Cós
de tropa situat a dreta y esquerra del eos principal
pera deféndrel pels costats. Ala. Il Fort. Ala, flanco,
lado. II La part d' un edifici que snrt enfora per un
deis seus costats. Ala. || La part superior y niés am-
pie de r orella. Ala. II La del barret. Ala. || Pendent
d' una montanya Ladera. || La del peix. Aleta ii La
part de la teulada que ix enfora de les parets. Alero,
alar, rafe. || En els molins de fariña, la pala del ro-
det ont pega 1' aigua. Alabe. || Bol. Planta medicinal
de la familia de les compostes, quina arrel es aromá-
tica. Érsula. helenio. || La de la gallina o altre avi-
raní ji plomada. Alón. || — DE CORB. Bol. ALA.
¡ALA, ALA! Int. fam. Que s' usa pera donar ánimo.
jEa, vamos!
ALA DE MOSCA, fr. Arl. y Of. S' anomena de la
pe^a de dos cosos iguals esviaixats y que serveix
pera unir, faxar y ajustar dugue^ pots o taulons. ||
Engany que usen els tramposos en el joch de cartes.
Ala de mosca.
ALA SEQUERA. Ant. La derrera ala o rerasaga d' un
eos d' exércit. Retaguardia.
COP D' ALA. Aletazo.
EN ALA. mod. adv. En rengle. En fila.
ÉSSER TOCAT DEL ALA. fr. Ésser aficionat a n' alió
de que 's parla. Ser tentado de la hoja.
ÉSSER UN CAP D' ALA. fr. Ésser un deis primers o
deis mes aventafjats. Ser el primero, ser el más dis-
tinguido.
ALÁ. m. Veu arábiga. Déu. Dios, Alá. || G09 de
presa, casta resultant de 1' unió del masti ab el carlí.
Alano. II ALÁNS.
ALABADiSSIM, A. adj. sup. Alabadísimo.
ALABADOR, A. m. y. f. Alabador.
ALABAIX. adj. Bnrret que té les ales caigudes.
Alicaído. II Met. Qui ha caigut del estat de opulencia.
Alicaído. Flach y débil de forces. Alicaído.
ALABANDINA. f. Miner. Pedra fina qu' és sem-
blanta al rubí; també se li dona el nóm d' espineta
roja. Alabandina.
ALABANSA. f. Alabanza, elogio, encomio.
OMPLIR D' ALABANSES A ALGÚ. fr. Alabarlo ab ex-
cés. Llenar d uno de alabanzas.
ALABAR, v. a. Dir bé d' algú. Alabar, elogiar.
CADA OLLER ALABA LES SEUES ULLES. Rcf. DÓna 3
entendre que tots alabeni les nostres coses encara
que no ho mereixin. Cada ollero alaba su puchero;
cada buhonero alaba sus agujas; cada ollero su olla
alaba, y más si la tiene quebrada.
Li ALABO 'L QUST. Exp. Alabo su gusto. II Irón. Nota
el mal gust o elecció que s'ha tingut en alguna cosa.
Alabo el gusto.
CÓM ELL VISCA NO FALTARÁ QUI L' ALABI. fr. IrÓn.
S' aplica ais que acostumen ponderar les coses pro-
pies. Como Él viva no faltará quien le alabe.
¿QUE NO TENS NINGIJ QUE T' ALABI? ALÁBAT, RUCH.
ALABARDA, f. Aíena de llanca ab una especie de
destral atravessada; aquesta té un deis costats aca-
bat en punxa y altre a tall de mitja lluna. Alabarda.
Alabarda ( sigle xiii)
II Arma e insignia qu' usaven els sargents d' infante-
ría. Alabarda. || A vegades indica 'I cárrech de sar-
gent. Alabarda.
COP D' ALABARDA. Alabardazo.
AL ABARDER. m. Soldat ab alabarda. Alabardero.
|l La influencia castellana lia vulgarisat aquesta pa-
raula en el concepte d' indicar aquells qu' en els tea-
tres aplaudeixen per assistirhi de íranch, o bé perqué
els paguen els empressaris o'ls artistes. Alabardero.
ALABARSE, v. r. Jactarse.
TE 'N POTS BEN ALABAR. Exp. fam. irón. Moteja
ais que s' alaben de coses frívoles. Alábate, polla, que
has puesto un huevo y ese huero.
ALABARSE DE LO QUE 'NS DEURÍA AVERGONYIR. fr.
Hacer gala del sambenito.
ALABASTRE m. Miner. Carbonat de cals concre-
cíonat;sol ésser d' un blanch lletós, sí bé també se 'n
troba d' altres colors; és prou dur pera poguerse tor-
nejar y ferne ob ectes d' adorno. Alabastro || —
ORIENTAL. Es mólt translúcit, té colors mólt bonichs
y 's pulimenta bé. Alabastro oriental.
ALABASTRÍ, NA. adj. Poét. Lo qu' és o sembla
alabastre. Alabastrino.
ALABASTRINA, f. FuU d' alabastre mólt transpa-
rent que s' usa en lloch de vidres en les claraboies
deis temples y en algunes vidrieras. Alabastrina.
ALABASTRITA, f. Miner. Pedra blanca qu' és un
sulíat de guix; se pot tornejar y puliiuentar. Alabas-
trites.
ALABAT, DA. p. p. Alabado. || m. El motet que's
canta en alabansa del Santíssim Sagrament. Ala-
bado
ALABAT SiA DÉU. Exp. Fiar a la Divina providencia
r éxit d' alg.ina cosa o'l desagravi d' alguna injuria.
Dejarlo á Dios. A la buena de Dios.
ALABAU Y QUINÓLES. (Antoni). Biog. Frare tri-
nitari vigatá. Era secretari de la seua provincia re-
Iligiosa y escriptor de I' ordre deis Trinitaris descal-
sos. Entre 'is seus escrits hi figuren: Vida del Beato
62
ALA
ALA
Miguel deis Sanís, — y Miscelánea de varies notes y
observaciones sobre las más notables antigüedades de la
ciudad de Vich. Va morir aVich 1' any 1802.
ALABERN. iii. Boi. ALADERN.
ALABERN Y CASAS. (Camilo). Blog. Artista dis-
tingit en el gravat al cer. Va neixe a Barcelona 1' any
1825 y va morir a Madrid 1' any 1876. Va ésser pri-
mer gravador de la Fábrica Nacional del Sello. Pre-
senta travalls seus a diverses exposicions de bailes
arts, essent llorejat en totes elles. Va gravar mapas,
retratos y estampes de historia natural, copiant obres
deis mestras de la pintura. Va publicar a Ma-lrit
r any 1859 un infolio titulat Galería de cuadros esco-
gidos del Real Museo de pinturas de Madrid, grabados
sobre acero por el sistema alemán-francés, texto histó-
rico descriptivo, premiado en la Exposición de Bellas
Arles del año 1858.
— Y MOLES (RAMÓN). Biog. Gravador barceloní,
autor de niapes y paisatges y de un tractat de cali-
grafía inglesa, publicat 1' any 1861. Havent estat a
París quanse va d vulgar la in venció del daguerreotipi,
r Alabern va portar a Barcelona el coneixeii ent prác-
ticli de la dtscuberta. El primer ensaig va ferio pú-
blica y solemneinent 1' oiize de Novenibre de 1839,
reproduhint la Llotja y després els porxos d'en Xifré,
ab un apaiell de la Reial Academia de Ciencies Na-
turals y Ai ts.
ALABRENT. m. Art y Of. El fadrí del molí de paper
que tren la pasta de la tina ab la forma, y fa' Is fulls.
Laurente, secador.
ALACAIET. ni. dim. Lacayuelo.
ALACAIGUT, DA. adj. ALABAIX.
ALACAIO. in. Criat de llureya Lacayo. || Mosso
de a peu. Lacayo.
ALACANT. Geog. Ciutat capital de la prov. y part.
jud. del seu nóni y pertany al bisbat d'Orihuela; té
un bon port de m:ir, estació de
F.-C y niolta industria, comptant
ab una població de 50,495 liab. 1|
Part. jud. de la prov. del seu nóm,
format de cinch ajuntaments, que
son: Alacant, Muchamiel , Sant
Joan, Sant Vicens del Raspeig y
Vilafranquesa. || Una de les tres
provincies en que 's va dividir el
regne de Valencia; té 14 partits ju-
dicials y 138 ajuntanients.
ALACUÁS. Geog. Vila de la pro-
vincia y bisb. de Valencia, part.
jud. de Torrent; és prop del ferro-
carril de Valencia a Utiel y té 2,36á hab.
ALADA, f. Forniiga ab ales. Alada y alaica.
ALADAR. lu. Ant. Cabe'ls que cauen demunt deis
sos. Pulsera.
ALADERN. ni. Bol. Mata de la fam. de les ramná-
cees, d' un metre seixanta a dos metras d' alsada,
que té les fullas bastant grosses, llargarudes de la
punta y llustroses del revés. Fa les flors blanques,
petites y mólt flairoses y per fruit unes tavelles ne-
gres y sucoses quan son madures. Aladierna, ala-
tierno, ladierno.
ALADILLA. f. Ferro d' uns 60 centimetres de llarcli
y uns 10 d' ampie que s' encaixa al buit de la mola
de molí pera feria rodar. Palahierro.
ALADRE, m. ARADA.
ALADRELL. Geog. Caseríu del dist. munpal. de
Agrannint, prov. de Lleida.
ALADROCH. ni. Anxova fense salar. Aladro-
que. II Ictiol. Peix blau mólt semblant a la sar-
dina, encara que un poch mes petit. Aladroque,
boquerón.
ALAFAYA. f. Roba de coto que antiguanient se
teixía a Valencia Avuy se dona aquest nom a un
texit de seda. Anafaya.
Escut d' Alacant
ALAIX, (Isidro). Biog. Marqués de Vergara, natu-
ral de Valls, general del exércit espanyol. Per ordre
de Espartero va perseguir al general carlí Gómez en
sa famosa excursió per Andalusía. Tots els títols y
hoiiors del general Alaix, foren guanyats ais camps
de batalla. L' any 1840 era ministre de la Guerra.
ALALITA. f. Miner. Mineral pertanyent a la espe-
cie del piroxén. Alalita. || Diópsit mineral del Pia-
mont.
ALAiVlBÍ. m. Aparell format de una mena de re-
ceptacle en quina part inferior hi lia un cañó helizói-
dal que serveix pera destilar els líquits. Alambique,
alquitara.
PASSAR PER TOTS ELS ALAMBÍNS. fr. Estar ben pro-
vat y examinat. Pasar por todas las aduanas ó por
las picas de Flandes.
ALAMBINAR. v. a. Destilar els licors ab Talambi.
Alambicar, alquitarar. || Met. Examinar, apurar.
Alambicar, acrisolar, apear, sondear.
ALAMBINAT, DA. adj. Alambicado.
ALAMBOR, m. Ant. contraparet.
ALAMBRÍ. m. Ant. ALAMBÍ.
ALAMERA. f. Ter. Passeig d' arbres. Alameda,
arboleda. || Lloch poblat d'albes. Alameda.
ALAMÚS. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part,
jud. de Lleida; es dalt d' un turonet a la esquerra del
F. - C. de Barcelona a Lleida; té 374 hab.
ALANAGAR. v. n. Ant. RELLISCAR.
ALANCEJAR. v. n. Ant. Ferir ab llansa. Alan-
cear.
ALANDÍ. Geog. Veinat del terme municipal de Be-
navent, prov.de Lleida.
ALANITA. f. Min. Silicat de ceri, cals y ferro;
substancia negra y vidriosa que pot ratUar el cres-
tall. Alanita.
ALANOBOL. m. Min Terra de propietats semblan-
tes a les del bol arménicii. Alanobol.
ALANQUINS. m. pl. Tela de coto estreta, forta y
de color groguench. Mahón.
ALÁNS. ni. pl. Pobles de la Escitia descendents
deis getcs. Alanos. || Mena de daina que viu a la
república mejicana. Alanés.
ALANTINA. f. Nóm d' una substancia descuberta
en la énula campana y que després s' lia trobat tam-
bé en altres plantes. Alantina.
ALANTOAT. ni. Qaim. Sais que provénen de la
combinació del ácit alantoich ab una base salificable.
Alaontoato.
ALANTOICH. adj. Quim. L' ácit que 's treu de les
alantoides. Alantoico.
ALANTOID^S. f. Anat. Mena de bufeta llarga, si-
tuada entre 'I corión y l'amnios, en el feto, y que per
medí del uraco comunica ab la bufa. Alantoides.
ALAQUER, (Jaume). Biog. Mestre de música ma-
llorqui, faniós en son temps; nat a les derreríes del
sigle xviii, mort a 1' Habana, ben jove. Va compondré
niolta música relligiosa, entre ella una missa de cant
plá, una de réquiem a tota orquesta y un 'aitre pera
orgasola. Es autor de íaóperií La vcdova di Padiglia y
la farsa II capello parlante.
ALARB. m. Bárbre. Alarbe, árabe. || Ter. 00-
LAFRE.
ALARCON, (Arcángel de). Biog. Va néixer a To-
rredembarra, prov. de Tarragona; va ésser frare ca-
putxí, fundador del moiiestir de la seua ordre a
Valls, publicant I' any 1594 a Barcelona un volum de
poesíes castellanes titolat Vergel de plantas divinas
ALARDE, m Vanagloria, fantasía. Alarde. Ii La
revista que 's passa ais soldats. Revista, alarde, re-
seña.
FER ALARDE, fr. Alabarse de haver fet alguna cosa.
Hacer alarde, jactarse, pavonearse.
ALB
ALB
63
ALARDÓ. m. Estacada de poca llargaria que 's fa
a les vores deis rius pera que 1' aigua no se n'endu-
gui algún tro9 de marge. Pequeña estacada.
ALARGÜAR. v. a. Ant. allarüar.
ALARICH. Biog. Quart comte de Besalú, en el
sigle IX, dependent deis reís de Fransa. Regía cap ais
anys 843 y 844. Era també seiiyor de üirona y de
Enipuries. No 's coneixen d' ell mes que vexacións
fetes ais eclesiásticlis, quins drets va atropellar, arri-
vant fins a usurpar rendes del bisbe de Qirona Gon-
deniar, haveiitlo tingut d' obligar el rey Caries el
Calvo a reparar algunes de les seues principáis in-
justicies.
ALARIT. ni. Crit llastimós. Alarido.
ALARMA, f. Mil. Acometiment d' iniprovís. Alar-
ma. II Seiiyal o avís pera un atach. Alarma. || Coiis-
ternació. Alarma.
CRIDAR ALARMA, fr. Al arma, al arma. .
TOCAR ALARMA, fr. Tocar tí rebato.
ALARMADOR, s. y adj. El qui alarma. Alar-
mador,
ALARMANT. p. a. Alió que alarma. Alarmante.
ALARMAR, v. r. Incitar a pendre les armes. Alar-
mar. II Commoure, consternar. Alarmar.
ALARMARSE. Consternarse sense motiu. Alar-
marse.
ALARMAT, DA. p. p. Alarmado.
ALARMISTA, s Aquell que 's compláu en propa-
gar noticies alarmantes. Alarmista-
ALARÓ. Geog. Vila de Mallorca, part. jud. de Inca;
és al peu d' un turó y té 5,988 liab.
ALAS. Geog. Poblé de la provincia de Lleida, bisb.
y part. jud. de la Sen; és a la vora esquerra del Se-
gre; té un agregat, Torres, y 380 hab.
ALAS, (Bartomeu). fíiog. Graiuáticli del sigle xiv,
fill de Valls, fainos en la ensenyansa de. la llengua
llatina y arts, que per especial privilegi exercia la
profesió en la seua vila natal 1' any 1313.
ALAT, DA. adj. El que té ales. Alado, alígero. ||
adv. Ant. Al costat. Al lado.
ALATRENCAR, v. a. Trencar les ales a un aucell,
insecte, etc. Aliquebrar.
ALATRcNCAT, DA. adj. Trencat d' ales. Alique-
brabo. || Met. Física y nioralnient parlant, debilitat
sense poder. Alicaído, aliquebrado.
ALATXA. f. Peix, mena de sardina. Alacha
ALAVANYA, (Albert). ¿í/off. Jurisconsult Valencia
del sigle Xili y conseller del rei en Jaume I^t. Era
personatge de molta estima y saber. Va escriure
Notos super Joris Regni Valentía;, que es una glosa
concienssuda deis Furs del rei e.i Jaume; y Tractatus
de contracta comande. Sembla que exsrcí bona in-
fluencia son talent quaii els advocáis de Valencia
no' s conformaven ab les disposicions deis Furs, y
sois desitjaven atendres al dret canónich y civil, lo
qual va obligar al rei en Jaume, 1' any 1250, a privar-
los r exercici, que 'Is lii va retornar 1' any 1264, im-
posant penes al qui s' apartes del códicli foral.
ALAYOR. Geog. Vila de la illa y bisb. de Menorca,
part. jud. de Mahó; té 4.884 hab.
ALBA. f. Vestidura blanca que 's posen els cape-
llans sota la casulla o dalmática pera celebrar e's
oficis divíns. Alba. || La primera claror del día.
Alba. II m. Bot, Arbre de la fani. de les salicínees
que 's fá molt alt, té I' escorsa blanquinosa, les tu-
lles d' un vert ciar, y quina fusta triga niólt a pu-
drirse dins de 1' aigua. Álamo. || blanch. Mena de
alba que té les fulles blanqiies per la part del revés.
Álamo blanco. || — negre. f. pollanCra.
ALBA. Geog. Poblé del dist. munpal. d'Aiguamur-
cia, prov. de Tarragona. || —Hidrog. ant. Nóm del
riu Besos, prov. de Barcelona, en temps deis ro-
Segell d' Ambages
inans. |1 — (COLL D". L') Orog. Coll del terme munpal.
de Tortosa, prov. de Tarragona. Hi há una ermita
dedicada a la mare de Deu. || — (PICH D') Orog. En
les Montanyes Maleliides.
ALBADA. f. Caranielles, música feta a punta de
día. Alborada, albada. II Poéf. Género de poesía que
se cantava a la niatinada narrant la felicitat d' una
nit ditxosa. Albada. || Ant. aleada.
ALBADIVA. Ant. LUDA.
ALBAGES. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part
jud. de Lleida: és a la vora del riu
Set y té 277 liab.
ALBAL. Geog. Poblé de la prov.
y bisb. de Valencia, part. jud. de
Torrent; és prop del F.-C. de Madrid
a Valencia y té 2,310 hab.
ALBALAT ( Estany d' ), Hidrog.
Estany que hi há prop del mar entre
Torieblaiica y Senieta, prov. de
Castelló. II —DE LA ribera o DE
PARDiNES. Vila de la prov. y bisb.
de Valencia, part. jud. de Sueca; és
a la esquerra del riu Júcar y té 2,650 hab. || — DELS
SORELLS. Poblé de la prov., bisb. y part. jud. de Va-
lencia; és estació del F.-C. de Valencia a Sagunto y té
1,117 hab. II - DE SEGART. Poble de la prov. y bisb.
de Valencia, patt. jud. de SaguntO; és prop de! F.-C.
de Terol a Sagunto y té 870 liab.
ALBANDRENY. ni. Ant. Joch de devant de la cu-
renya. Avantrén.
ALBANELL (Calcarán de). Biog. Prelat cátala; va
néixer a Barcelona 1' any 1561 y va morir 1' any 1626.
Erudit y coneixedor de les llengües orientáis, des-
prés d' haver cuidat la educació del hereu de'n Fe-
lip III, se va ordenar de sacerdot, havent posse'it la
abadía de Alcalá la Real, arrivant a ésser arquebisbe
de Granada. Va deixar ínédites varíes obres de histo-
ria, de política, de moral y de relligió, havéntse'npubli-
cat alguna en el Semanario Erudito de Valladares.
ALBANÉS, SA. adj. Natural de Albania. Albanés.
ALBANYÁ. Geog. Poble de la prov. y bisb. de Qi-
rona, part. jud. de Figueres; és a la vora esquerra de
la Muga, té agregats els poblets de Carbonils y Els
Horts y reuneixen entre 'Is tres 275 hab.
ALBARÁ. m. DEBITORI. || En les aduanes paper dit
guía. Guía. || rebut. || Ant. permís.
ALBARANER. m. El qui cuida de cobrar els drets
reials. Tablajero.
ALBARCA. Geog. Poblet del dist. munpal, de Cor-
nudella, prov. de Tarragona. || Caseríu del terme de
Escorca, Mallorca.
ALBARDA. f. El guarniment principal de les bes-
ties de cárrega. Albarda. || Met. Xulla de cansalada.
Albarda.
ALBARDA GALLINERA, f. Mena d' albarda plana. Al-
barda gallinera
alb.arda sobre albarda. Fr. Repeticíó viciosa.
Albarda sobre albarda.
SI NO T' agrada, no LI FASSIS L' ALBARDA. Ref. Ab
ques'indica que es inútil gastaren loque no'ns agrada.
ALBARDA. m. Ant. TRUHÁ. || GORRERO. i| COME-
DIANT.
ALBARDANEJAR. v. a. Ant. TRUHANEJAR. || 00-
RREJAR. II REPRESENTAR COMEDIES.
ALBARDANERÍA. f. Ant. TRUHANERÍA. || refre-
SENTACIÓ DE COMEDIAS.
ALBARDAR. v. a. Posar albarda a les cavalcadu-
res. Enalbardar, albardar. || Enganyar ab caricies.
Engaitar, engatusar, encantusar, engatar. || Met.
ENLLARDAR.
ALBARDAR AL REVÉS, fr. Succe r contrari lo que se
esperava favorable. Volverse la albarda á la barriga,
traspintarse.
64
ALB
ALB
CUIDADO QUE NO ALBARDÉM L' ASE AL REVÉS. Expr.
fam. Plegué á Dios que orégano sea, y que no se nos
vuelva alcaravea.
ALBARDER. m. El qui fa albardes. |1 BASTER. Al-
dardero.
ALBARDERA. f. La dona del albarder. Albardera.
ALBARDERÍA. f. L' ofici d' albarder. Albardería.
II El llocli o carrer ont se fan o venen albardes. Al-
bardería.
ALBARDETA. Diin. d' albarda. Albardilla.
ALBARDÓ. m. Mena d' albarda. Albardón.
ALBARDONET. Ditn. d' albardó. Albardoncillo.
ALBAREA Geog. Subveinat del municipi de Cornu-
della, part. judi. de Falset.
ALBAREDA. f. Lloch plantat d' albes. Alameda.
ALBAREDA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Naves, prov. de Lleida. || Caseriu en el municipi de
Torrelles de Foix.
ALBARELLA. f. Bol. Bolet bo pera menjar, que
creix entre castanyers y albes blanques. Albabela.
ALBARELLS. Geog. Poblé del dist. munpal. de
Argensola, prov. de Barcelona.
ALBARENY. Bot. Nóm ab que 's designa en alguns
pobles de la Selva el Boletas scaber.
ALBAT. m. Noi o noia morts avans de tindre us
de rao. Párvulo.
ALBATARA. f. Patol. Mal que 's fa en I' orifici de
la vagina y és produit per anomalía de la membrana
mucosa de aquest conduele. Al-
batara.
ALBATÁRRECH. Geog. Poblé
de la prov., bisb. y part. jud. de
Lleida. Está situat a la vora es-
querra del Segre y té 564 hab.
ALBATERA. Geog. Vila de la
prov. d' Alacant, bisb. d' Orihuela,
part. jud. de Dolores; és a la unió
de les carreteres d' Alacant a Ori-
huela ab la de Novelda a aquesta
derrera ciutat y té 4,221 hab.
ALBATERA (Serra de). Otog. Serra de la part po-
nentiva de la prov. d' Alacant. part. jud. de Novelda.
ALBATRE. ni. Min. ALABASTRE.
ALBAY. Geog. Petit lloch corresponent al municipi
d' Aiguamurcia, part. jud. del Vendrell.
ALBAYDA. Geog. Part. jud. de la prov. de Valen-
cia format deis següents 28 ajuntaments: Adzaneta
de Albayda, Albayda, Aifarrassi, Ayelo de Rugat,
Bélgida, Beniatjar, Benicolet, Beniganini, Benissoda,
Benissuera, Bufali, Carricola, Castelló del Duch,
Cuatretonda, Guadassequies, Luchente,' Montaber-
ner, Montichelvo, Ollería, Otos, Palomar, Pinet, Po-
bla del Duch, Ráfol de Salem, Sempe;e y Terrateig.
II — Vila de la prov. y bisb. de Valencia, cap del
part, jud. del seu nóm; és a tramontana de la serra
d' Agullent y té 3,987 hab.
ALBAYDA (JVlarqués de). Biog. ORENSE. (JOSEPH
MARÍA).
ALBECA. f. ALBENCH.
ALBEDRIU. m. Llibertat que té la criatura huma-
na pera triar el bé o el nial. Albedrío.
ALBEGALA. Aslron. Nóm que 's dona a la conste-
lació Lira. Albegala.
ALBEGÉS (Arnau). Biog. Arquitecte cátala que
vivía a Barcelona a les derreríes del sigle XIV.
ALBELDA. Geog. Vila de la prov. d' Osea y bisb.
de Lleida, part. jud. de Tamarít de Llitera; és a la
esquerra del canal d' Aragó y Catalunya y té 1,213
habitans.
ALBELLÓ. m. Ant. CLAVEQUERA. || Acequia cuberta
pera treure 1' aigua d' algún camp. Arbollón, tijera.
Segell d' Albera
ALBENCH. m. Pell fina y blanca que hi ha entre
la fusta y la cresta deis arbres. Albura.
ALBER BLANCH. m. Álamo blanco.
ALBERA L'. Geog. Poblé del depart. deis Piri-
neus Orientáis, bisb. de Per-
pinyá, cantó d' Argeles; és ais
monts A beres y té 527 hab.
Está situat a 1' altitut de 521
metres dessota del pich que for-
ma frontera ab Espanya.
ALBERA L'. Hidrog. Riera que
neix a la vessant N. deis Piri-
neus Orientáis, sota '1 coll For-
cat y desaígua a la vora esque-
rra de la riera de Portús, en-
tre '1 poblé de aquest nom y '1 de La Esclusa.
ALBERCH. m. ABRICH, 2. |] CASA, ji DRET DE. || An-
tiga prestado.
ALBERCOCH. m. ABERCOCH.
ALBERCOCH DEL ULL BLANCH. m. AberCOCh petit,
quasi blanch y mólt gustos. Albarillo.
ALBERCOQUER. m. ABERCOQUER.
ALBERCUIX. Geog. Caseriu del terme de Pollensa.
Mallorca.
ALBERES (Les). Orog. Nom que donen els france-
sos a la part del Pirineu que s' extén a la dreta de la
carretera de Girona a Perpinyá.
ALBERESA. f. Min. Cals carbonatada, runiforme.
Alberesa. JI Varietat de marbre que a la seua superficie
presenta taques fosques. Alberesa.
ALBERGADOR. m. Ant. alberguer.
ALBERGAR, v. a. ACULLIR. !| Aposentar. Hospe-
dar, alojar.
ALBERGARÍA, f. Ant. HOSTAL, POSADA.
ALBERGARSE, v. r. Pendre hostatje, recullirse a
un alberch. Albergarse, hospedarse, alojarse. ||
Met. Posarse fora de perill. Albergarse.
ALBERGAT, DA. p. p. ACULLIT.
ALBERGE. m. PRÉSSECH.
ALBERGENER. m. y
ALBERGER. m. PRESSEGUER.
ALBERGíNERAR o ALBERGINAR. m. Terra
plantada d' alberginies. Berenjenal.
ALBERGINIA. f. Fruit de la alberginiera. Beren-
jena.
COP D' ALBERGINIA. Berenjenazo.
ALBERGINIERA. f. Boí. Planta anyal d' uns cin-
quanta centimetres d' al?ada, de fulles grans, ovala-
des, verdes y quasi cubertes d' un polvet blanch; les
branques plenas de punxes; les flors grans y mora-
des; el fruit regularment morat y en figura d' ou mes
o menys llarch. Berenjena. Hi há ademes la rodona
tardana y la rodona primerenca. Berenjena.
ALBERGUER. El que dona aculliment. Mesonero.
ALBERGUERÍA. f. ALBERGARÍA.
ALBERICH. n. p. Alberico.
ALBERICH Y CASAS (Joseph). Biog. Metje que
va néíxer a Reus 1' any 1824, morint en 1874. Va ésser
un deis fundadors y redactors del Diario de Reus; és
autor d' algunes memories y va traduir al castellá
el Ilibre Manipulaciones elecírotipicas, ó tratado de
galvanoplastia, de Valker.
ALBERIQUE. Geog. Part. jud. de la prov. de Va-
lencia, format de 15 ajuntaments, que son: Alberique,
Alcántara, Antella, Benegida, Benimuslem, Cárcer,
Cotes, Gabarda, Masalavés, Pobla Llarga, Sant Joan
d' Énova. Senyera, Sumacárcel, Tous y Vilanova de
Castelló. II Vila de la prov. y bisb. de Valencia, cap
de part. jud. del séu nom; és a la esquerra del riu
Júcar, está unida a la capital de la prov. per un F.-C.
y té 5.620 hab.
ALBERNÚS. m. Ant. Mena de capa o capot ab ca-
ALB
ALB
65
putxa que 's feia antiguaiiient d' un teixit de llana
niólt groixut y servía pera lliurarse de la pluja y de
la neu. Albornoz.
ALBEROLA. Geog. Poblet de la prov. de Lleida;
archip. d' Áger; part. jud. de Balaguer.
ALBERT. n. p. Alberto.
ALBERT (Jaume). Biog. Jesuíta cátala, fill de Be-
salú, prov. de Qirona, y mort a Gandía (Valencia)
l'any 1638. L' any 1629 va fer estampar a Lleida un
sernió titolat Circuncisión de comedias.
— (PERE). Biog. Compilador de les Costums gene-
ráis de Catalunya. És autor de diferents tractats so-
bre '1 nostre dret consuetudinari. És desconeguda la
biografía d' aquesta notabilitat catalana; sois se sab
qu' era canonge de la catedral de Barcelona y que
vivía en 1249, any en que va assistir cóm a procura-
dor del séu capítol y del bisbe de Girona al concili
tarragoni.
— (RAMÓN). Biog. Primer g neral de 1' ordre de la
Mercé, nomenat per Joan XXII a les derreries de
1317. Era mólt versat en dret civil y caiiónich. Va
anar quatre vegades a 1' África pera redimir cautius.
Va ésser conseller de Jaume 11 y '1 seu embaixador
pera tractar la pau ab els reis de Nápols y de Sicilia.
També fóu elegit pera compondré les desavinenses
entre 'Is reis de Franca y d' Aragó. El Sant Pare in-
dicat, li envía el capell cardenalici. Va escriure dí-
vers tractats ascétichs, entre altres els titolats De la
obediencia y De la renuncia de la propia voluníat. Va
fer noves constitucions pera 1' ordre de la Mercé y
reformar el Breviari, niissal y cerinwnial de dita or-
dre. Va morir a Valencia 1' any 1330, y está enterrat
en el convent del Puig, d' allí prop.
— VILA (PERE). Biog. Faniós niúsich, organista y
canonge de la Séu barcelonina, que va morir 1' any
1582, al seixanta cinch d' etat. Sa reputació era tan
gran, que de tot arreu veníen a conéixel y a gaudir
la seua trassa musical, creient els seus contempora-
nis qu' en dues centuries no s' havia conegut heme
tan hábil en el seu art. Va afinar 1' orgue de la Séu,
que 's reputava per la niilor d' Espanya. Tanta era
la vocacíó artística de Pere Albert Vila, que exercía
el professorat sense cobrar res deis séus deíxebles.
ALBERTÍ (Arnau). Biog. Personatge mallorquí,
bisbe de Pati (Italia), nat a la vila de Murl' any 1480
y mort al seu palau bisbal 1' any 1545. Fou mólt
influient entre 'Is poderosos del séu temps. Va estu-
diar a les universitats de Mallorca y de Lleida;
se gradúa de doctor a Pavía l'any 1509, y va ésser
catedrátich de dret a Lleida, ca' onge y vicari gene-
ral a Mallorca, y delegat al concili provincial con-
gregat a Saragossa per 1' arquebisbe Ferrán d' Aragó,
devant de quines injustes pretensions tingué argu-
ments pera que 's disolgués 1' assamblea per falta de
poders deis delegats. Fou inquisidor de Mallorca y de
Valencia. Assistí a les Corts de Montsó, en que 's
va disertar sobre el cárrech deis inquísidors. L' em-
perador Caries V el feu bisbe de Pati 1' any 1534, en
qnin bisbat va distingírse, en particular quan se pre-
parava la famosa batalla contra 'Is turclis, haguda a
Lepanto, quan ell regentava el virreinat de Sicilia.
— (VICENTS). Biog. Filólech nascut a Mahó 1' any
1786 y mort allá meteix en 1859. Deixá dotze obres
escrites, algunes traduides, y sis volums manuscrits
en mahonés, de trenta y tantes comedies de 'n Mo-
liere, Metastasio y d' altres. És d' ell el Manual de un
lector, ó sea Diccionario etimológico-analitico, etc.,
quin primer volum publica en 1828, llegant a 1' Aca-
demia Espanyola els nou volums restants, encare
inédits. Traduí del castellá al mahonés U Alonsiada
o Conquista de Mallorca, etc., poema original d' en
Ramis (Mahó, 1818).
ALBESA. Geog. Vila de la prov. de Lleida, bisb. de
la Séu d' Urgell, part. jud. de Balaguer. Té un agre-
gat; Camporrells, y compta 1.448 hab.
ALBET. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Lla-
DIC. CAT. — T. I.— 9.
Segell d'AIbí
(Lleida)
durs, prov. de Lleida. || Poblé del dist. munpal. de la
Valí de Castellbó, prov. de Lleida.
ALBEYLAN. m. A/i/. y
ALBEYLÓ. m. CLAVEGUERA.
ALBÍ. Geog. Vila de la prov. y part. jud. de Lleida,
dióc. de Tarragona. Está situada al peu d' una inon-
tanya; té cóm agregat Sant Cosme,
y reuneixen entre tots dos 1.267 ha-
bitants. || Geog. ¡list. Ciutat del initj-
día de Fransa, are capital del depar-
tament de Tarn, que té 22,571 hab.
Conserva recorts de la doininació
catalana aragonesa durant el perio-
de mitjeval, y en ella va fonamen-
tarse la secta deis albígesos,que pro-
moguéren la sagnanta lUiita civil sos-
tinguda ais comensos del sigle Xlli.
II —(PORTILLÓ D') Coll situat a 2390 m. entre la
Valí d' Aran y Franga.
ALBÍ, NA. adj. Blanquínós. Albino. || Aquell que
pateix d' albinisme. || El qui éssent de pares ne-
gres, és mólt blanch y ros, conservant en lo demés
la fesomía de la seua rassa. || pl. Els que tenint el
peí y cabell tot blanch, teñen la vista tan débil, que
h¡ veuen mes en els crepi'isculs que de día. Albinos.
II Animáis de peí blanch sobre pell roja. Albinos.
ALBIGENSE. adj. El natural o pertanyent a Albí,
ciutat de Franga. Albigense. I! ni. Heretge d' una
secta que aparegué a Albí ais comensos del sigle xiii.
Condemnava 1' us deis sagraments, el cuite exterior
y la gerarquía ecclesiástica. Albigense.
ALBINISME. m. Fistol. Afecció anómala d' algúns
éssers organisats (animáis y vegetáis) y mes particu-
larment de la especie humana. Se coneix per tindre
blanca la pell, el peí y 'Is cabells de la grogor del
iris y 'I color roig de la pruna del ull. Albinismo.
ALBINS. adj. pl. Albí. Albinos, 4.
ALBIÑANA (Joan Francisco). Biog. Arqueólech
cátala: va néixer a Tarragona 1' any 1802 y va morir a
la meteixa ciutat 1' any 1£68. Era notari y va exer-
cir les escribaníes del Jutjat, de I' Alcaldía y de la
Curia ecclesiástica de Tarragona. Va fundar el Mu-
seo qu' és avui provincial, havent estat vicepresident
de la Coniissió de Monuments de la seua térra, aixis
cóm socí de nioltes corporaclons distingides. Va pu-
blicar 1' obra Tarragona Monumental, junt ab 1' An-
dreu de Bofarull, y una Memoria sobre la primada de
la Silla arzobispal de Tarragona.
Queden d' ell alguns escrits iné-
dits relatius a historia y arqueo-
logía.
ALBINYANA. Geog. Poblé de la
prov. y dióc. de Tarragona, part.
jud. del Vendrell; és a la dreta de la
riera de La Bisbal, y té 1.118 hab.
ALBIÓ. Geog. Poblet del dist.
munpal. de Llorach, prov. de Ta-
rragona.
ALBIOL. Geog. Poblé de la prov.
gona, part. jud. de Valls. Té 277
tuat al cim d' una montanya.
ALBIR, m. Ant, ARBITRE, JUDICI,
PARER.
ALBIRAR. V. a. Ant. ARBITRAR.
II V. n. Ant. OVIRAR.
ALBIREU. m. Aslron. Nóm d' una
estrella de la constelació del Cis-
ne. Albíreo.
ALBIRL ni. Ant. ARBITRE, JUDICI,
PARER.
ALBITA, f. Miner. Mena de fesdespat; de alúmina
y de sosa. Les primeres varietats que se 'n van co-
néixer eren blanques, d' ont li vingué 'I nóm; avui
se 'n coneixen de mólts altres colors. Albita.
Segell d'AIbinyana
y dióc. de Tarra-
hab., y está si-
Segelld'Albio'
66
ALB
ALC
ALBITANA f. Náut. Pessa de fusta ab la que se
assegura la roda o contrabanch ab 1' extrem de la
quilla. Albitana, contrabanque, contrarroda.
ALBIXERA. f. An'. Regalo que s' acostuma fer al
rebre una bona nova. Albricias. || Bona nova. Buena
nueva. || albricies.
ALBOCÁCER. Geog. Part. jud. de la prov. de Cas-
telló, fo niat de 14 ajuntamenrs, que son: Albocácer,
Benafigos, Benassal, Benllocli, Catí, Coves d-' Vin-
romá, CuUa, Serratella. Serra-Engarcerán, Tirig,
Torre de 'n Besora, Torre de 'n Doinénech, Vilanova
d' Alcolea y Villar de Canes. || Vila de la prov. de
Castelló, bisb. de Tortosa, cap de part. jud. del séu
noni; és a la esquerra de la rambla
Carbonera, al peu de la serra d' En-
garcerán, y té 3.644 hab.
|a>"i^ ALBONS. Geog. Poblé de la
prov., bisb. y part. jud. de Girona;
és dalt d' un turó a ponent de La
UfllC)^^ Escala, y té 584 hab.
ALBOR, f. Ant. Blancor perfec-
„ ,, ... ta. Albor, albura. || Poét. Alba,
Segell d Albons ^^^^^^ ^j^^^. ,| ^^.^ ^^ ^.^^ ^j.
burno, breca.
ALBORACHE. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Chiva; és a la dreta del riu
Júcar, y té 1.238 hab.
ALBORAYA. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part.
jud. de Valencia; és prop del mar, entre 'Is ferroca-
rrils de Valencia a Tarragona y de Valencia a Sa-
gunto, y té 4.710 hab.
ALBORAYET DE N ROCA. Geog. Caseriu del
terme de Campanet (Mallorca). || —DE SON ESTRANY.
Geog. Caseriu del terme de Campanet (Mallorca).
ALBOROT. m. FRESSA, BRUQIT. II Motí. Alboroto,
tumulto, motín.
ALBOROTADAMENT. adv. m. Alborotadamente.
ALBOROTADIS, SA. adj. El qui per qualsevol
motiu, per petit que sigui, s' alborota. Alborota-
dizo.
ALBOROTADOR, A. m. y f El qui alborota. Albo-
rotador.
ALBOROTAMENT. m. ALBOROT.
ALBOROTAPOBLES. m. Alborotador. Alborota-
pueblos.
ALBOROTAR, v. a. Alterar la tranquilitat. Albo-
rotar.
ALBOROTAR EL BARRÍ. Alborotar la calle.
ALBOROTAR EL GALLINER. fr. Met. Alborotar una
companyia o concur.encia. Alborotar el cortijo, el pa-
lomar, el rancho.
ALBOROTARSE, v. r. Enfadarse niólt. Alboro-
tarse, alterarse. || amotinarse.
ALBOROTAT, DA. adj. Qui per poch motiu s' al-
borota. Alborotado, alborotadizo. || Qui per niassa
vivesa obrasense reflexió. Alborotado, atolondrado.
II Alterat, inquiet, intranquil per algún sentiment,
passió o afecte. luquieto, preocupado.
ALBOY. Geog. Poblet del terme de Játiva, prov. de
Valencia.
ALBUDECA, f. Ant. Meló dessaborit. Badea, albu-
deca. II Ant. SINDRIA.
ALBUFERA, f. Estany gran que 's forma de les ai-
gües del mar y prop d' aquest. Albufera, estero, al-
bina de marisma.
ALBUFERA (La). Hidrog. Gran estany que h¡ há
a la vora del mar, a mitjorn de Valencia. (| — D' AL-
CUDIA. Hidrog. Gran estany de la vora del mar, dins
del port d' Alcudia, illa de Mallorca. || — D' elxe Es-
tany format per les aigües del riu Vinalop, a la costa
del mar, al SE. de Elxe, prov. d' Alacant.
ALBUGINITIS. f. Patol. Flegmassía, o inflamado
del teixit albugineu o fibrós. Albuginitls.
ALBUIXECH. Geog Poblé de la prov., bisb. y part.
jud. de Valencia; és prop del mar, estació del F.-C
de Valencia a Tarragona, y té 1.507 hab.
ÁLBUM, m. Veu llatina. Álbum, jl Llibret de me-
mories que porten els viatgers pera anotar lo mes
notable y recuUir firmes deis amichs, coneguts y per-
sones distingides. || Llibre de paper o cartolina en
blanch, enquadernat ab mes o menys luxo, pera co-
leccionarhi segells, fotografíes, estampes, poesíes, ca-
ricatures, etc. Álbum.
ALBUMEN, m. Substancia que rodeja 1' embrió
de algunes plantes y els hi serveix d' a iment pera
llur creixensa. Albumen.
ALBÚMINA, f. Liq it llepisós, descolorit, transpa-
rent, un poch salabrós, soluble dins de 1' aigua, deis
ácits y del álcali, quin tipo es la clara del ou; es coa-
gulable pél calor y pél contacte del ácit muriátich
oxigenat. Albúmina. II Constitueix una materia inme-
diata ais cossos orgánichs.
ALBUMINAT. adj. Lo que conté albúmina. Albu-
minado.
ALBUMINIFORME. adj. Semblant a la albúmina.
Albuminiforme.
ALBUMINÍMETRE. m. Instrument que serveix
pera sapiguer la quantitat d' albúmina continguda en
alguna cosa. Albuminímetro.
ALBUMININA. f. Qaim. Materia que s' obté expo-
sant r albúmina a 1' acció del foch. Albuminina.
ALBUMINÓS. adj. Pertanyent a 1' albúmina. Al-
buminoso.
ALBUMINURIA, f. Patol. Malaltía caracterisada
particularment per la presencia de 1' albúmina a la
orina y perdues semináis, causada per la sífilis o
veneren. Albuminuria.
ALCABALA, f. Cert tribut sobre '1 valor de les co-
ses mobles, Inmobles y semimobles cada vegada que
se veníen o canibiaven. Alcabala.
ALCABALER. m. El qui administrava o cobrava
les aleábales, o tenía arrendades les d' alguna pro-
vincie, ciutat o poblé. Alcabalero.
ALCACER. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Torrent; és a la dreta d' una
riera y té 2.985 hab.
ALCALÁ DE CHISBERT. Geog. Vila de la prov. de
Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Sant Mateu;
és estació del F.-C. de Tarragona a Valencia y té
6.416 hab. 1| =DE LA CHOVADA. Poblé de la prov. de
Alacant, anome lat també de la Jovada. || — ALCALÁ
(VALL D'). Prov. d' Alacant.
ÁLCALI. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant, dióc.
de Valencia, part. jud. de Denía; és a 1' esquerra del
riu Gorgos y té 1.249 hab.
ALCALDADA, f. L' acció imprudenta o inconside-
rada d' algún alcalde. Alcaldada.
ALCALDE, m. Jutge. Alcalde, juez || Avui, per
influencia castellana, se diu alcalde al que presideix
r ajuntament, essent aixís que en cátala propi es bat-
lle, com se diu encare en mólts poblé; y viles. Alcal-
de. II —DE barrí. Aquell que en les poblac ons grans
cuida d' un sol barrí. Alcalde de barrio. || —DE CASA
Y CORT. jutge togat deis que componían la sala dita
d' Alcaldes, quinta del Consell de Castella. Alcalde
de casa y corte, de rastro. || —del CRIM. Jutge togat
que hi havía a les cancilleríes de Valladolit y Gra-
nada y a algunes audiencies. Alcalde del crimen. i| —
DE la SACA. Jutge encarregat de vetllar que no s' ex-
treguin del regne les coses proibides per les Ileis.
Alcalde de sacas. \\ — MAJOR. Jutge de lletres Alcalde
mayor. || — ORDINARI: BATLLE.
TiNDRE EL PARE ALCALDE, fr. Contar ab un protec-
tor decidí t Tener el padre alcalde.
ALCALDESA, f. La muller del alcalde. Alcal-
desa.
ALC
ALC
67
ALCALDÍA, f. L' ofici d' alcalde. Alcaldía. || Te-
rritori o districte de sa jurisdlcció. Alcaldía ll Ofici-
na ont se despatxen els negocís corresponents al al-
calde. Alcaldía.
ALCALESCENCIA. f. Med. Fermentado alcalina o
pútrida; traiisformació d' un eos en álcali. Alcales-
cencia.
ALCALESCENT. adj. Med. Propens a la alcales-
cencia. Alcalescente.
ÁLCALI, ni Qiiím. Nóm geiiérich que 's dona a
diferentes substancies que teñen un gust agre y cáus-
tich y la propietat de combinarse fácilment ab els
ácits, y formar sais. Álcali. |1 — aéreu. amoníach. ||
— CAUSTICH. Aquell que no té ácit carbónicli. Álcali
animal. || — deliqüescent, pota sa || — dols o be-
NIGNE. El qu' ha perdut la causticitat per la combi-
nado ab r ácit carbónich. Álcali dulce ó benigno. || —
EFERVESCENT. Carbonat álcali. Álcali efervescente. ||
— FIXO O PERMANENT. El que no 's volatilisa per la
acció del focli; se fá coniúnnient de les cendres deis
vegetáis, és de forma sólida, y torna blanauinosa la
disolució de mercuri y d' esprit de nitre. Álcali fijo.
II —mar!, sosa, h -MINERAL. CARBONAT DE SOSA. ||
— PRUSSIÁ. El qu' está saturat d'ácit prússich. Álcali
prúsico \\ — TÉRROS. Tota ménade térra que tingui
propietats alcalines. Álcali terroso. || —VEGETAL. PO-
TASSA. II —VOLÁTIL. Fluit aeriforme, sumanient volá-
til, d' olor mólt forta y penetranta, conipost d' ássoe
y de hidrógen, anomenat també amoniaili. Amoniaco.
ÁLCALI, NA. adj. Qitim. Lo que conté un álcali o
té propietats de tal. Ij m. Substancia que té alguns
deis carácters propis deis álcalis. Alcalino.
ALCALICITAT. f. Qnim. La popietat d' álcali.
Alcalicidad.
ALCALÍFER. adj. Quim. Que conté álcali. Alcalí-
lífero.
ALCALIFICABLE. adj. Qiiím. Que pot ser alcali-
ficat. Alcalificable.
ALCALIFICACIÓ. adj. Quim. Acció y efecte d' al-
calificar. Alcalificación.
ALCALIFICANT. adj. Quim. Que alcalifica. Alca-
lificante.
ALCALIFICAR, a. Quim. Convertir en álcali, for-
mar, fer, treure álcalis. Alcalificar.
ALCALIFICARSE, v. n. Quim. Ferse álcali. Alcali-
ficarse.
ALCALÍMETRE. m. Quim. Instrument que s' usa
pera coniexer la quantitat d' álcali contlnguda en
les soses y potasses del comers, aixis com també la
riquesa deis álcalis. Alcalímetro.
ALCALIMÉTRICH. adj. Quim. Lo concernent al
alcalímetre. Alcalimétrico.
ALCALÍNUL. adj. Quim. Sal que conté una dosis
d' álcali que suprimeix 1' estat neutre. Alcalinulo.
ALCALISABLE. adj. Susceptible d' alcalisació. Al-
calizable.
ALCALISACIÓ. f. L' acc ó y efecte d' alcalisar.
Alcalización.
ALCALISADOR. s El qui alcalisa. Alcalizador.
ALCALISAR. v. a. Quim. Donar o comunicar a un
cós les propietats d' un álcali. Alcalizar.
ALCALISAT, DA. adj Quim. Que té o ha rebut les
propietats del álcali. Alcalizado.
ALCALOIDES, m. Quim. Substancies extretes de
materies vegetáis o animáis que tenen el do de neu-
tralisar els ácits y '1 de formar compostos semblants
a les sais minerals. Alcaloides.
ALCALS Geog. Caseriu de Pujarnols, prov. de
Girona; dist. munpal. de Porqueres.
ALCAMELÚS. m. Asirán. Una estrella de la cons-
telado Arturo. Alcameluj.
ALCAMPEL. Geog. Vila de la prov. d' Osea, bisb.
Segell d' Alcanar
de Lleida, part. jud. de Tamarit; és prop d' aquesta
vila y té 1.983. hab.
ALCANA. Geog. llleta del dist. munpal. de Alcu-
dia, Mallorca.
ALCANADA. Geog. Caseriu del ternie de Alcudia,
Mallorca.
ALCANAR. Geog. Poblé de la prov. de Tarragona,
bisb. y part. jud. de Tortosa. És a
r esquerra y prop de la desembo-
cadura del riu Cenia y té 4.988 hab.
II —(CASES DE) Caseriu del terme
munpal. d' Alcanar, prov. de Tarra-
gona. És a la vora del mar.
ALCANFEN. m. Quim. Substan-
cia oliosa continguda en la essen-
cia de la trementina, producte de
la destilación de la cánfora arti-
ficial. Alcanfeno.
ALCANFÓGEN. m. Quim. Compost de carbono y
de hidrógen. Alcanfógeno.
ALCANFORAR, v. a. Barrejar cánfora ab alguna
cosa, có¡n aiguardent, rom, etc. Alcanforar.
ALCANFORARSE, v. n. Barrejarse ab cánfora. Al-
canforarse.
ALCANFÓRICH. Nóm d' un ácit producte de la
acció del ácit nitrich calent sobre la cánfora. Al-
canfórico.
ALCANÓ. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part.
jud de Lleida. Té 357 hab. y és a 1' esquerra y una
mica apartat del riu Set.
ALCANS. m. La diferencia del cá.recha la data en
els comptes. Alcance. || Capacitat, talent. Alcance.
II L' acte d' alcans"ar a algú. Alcance. || La distancia
a que arriba alguna cosa. Alcance.
ALCANSAR. v. a. Aconseguir a algú. Alcanzar.
II Acreditar, restar a favor d' algú alguna quantitat.
Alcanzar. || Entendre, sapiguer. Alcanzar, penetrar,
comprender. || Lograr alguna pretensió. Alcanzar. ||
Arribar fins a alguna part ab la má o ab la vista, etc.
Alcanzar.
ALCANSAR POCH O NO ALCANSAR MES. Ref. Tindre
poca capacitat. Alcanzársele poco o no alcanzársele
más.
QUI CANSA, ALCANSA. Ref. Denota la eficacia que
tenen les oracions o supliques repetides pera lograr
lo que 's demana. Amén, amén al cielo llega.
QUl MENYS PROCURA ALCANSA MELLOR. Ref. Que
denota quán perjudicial es lo Importunar massa.
Quien menos procura alcanza más bien.
QUI NO 'S CANSA, TOT HÓ ALCANSA. ReJ. La porfia
mata la caza, o pobre porfiado saca mendrugo.
ALCÁNTARA, f. Caixa ont se recull el vellut al
temps de travallarlo. Alcántara. || Ordre militar. Al-
cántara. II adj. Relligiós francisca de la reforma de
Sant Pere d' Alcántara. Alcantarito.
ALCÁNTARA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. d' Alberique; és a la carretera de
Madrit a Valencia y té 984 hab.
ALCANYIS (Llitis). Biog. Metge valencia, mestre
en Arts y Medecina, que exercia a les derreríes del
sigle XV y principis del xvi. Va ésser el primer mestre
de medicina y cirurgia citat a les Constitucions del
govern de la Universitat, fetes 1' any 1499. Se creu
que va morir ent e 1503 y 1504.
ALCARAVIA. f. ALCARICOVIA.
ALCARÍA BLANCA. Geog. Caseriu del districte
municipal de Lluhi, Mallorca. || Poblet del districte
municipal de Saitany, Mallorca. || —(DEL COMTE DE
AMPURIES). Caseriu del part. jud. de Palma, Ma-
llorca. II —(ROJA). Caseriu del part. jud. de Manacor,
Mallorca.
ALCARÍES (Les). Geog. Caseriu del part. jud. de
Palma, Mallorca.
68
ALC
ALC
Segell d' Alcarrás
ALCARICOVIA. Bot. Nom vulgar del Cucuminum.
II CUMÍ DE MADRiT. Comino.
ALCARRÁS. Geog. Poblé de la
prov., bisb. y part jud. de Lleida;
té 2.342 hab. y un agregat; Vall-
manya.
ALCARRAXET. Hidrog. Riera
que baixa del mont Cabezacut,
entre les prov. de Castelló y Va-
lencia, y desaigua al Mediterrá, a
poca distancia y a tramontana de
la ciutat de aquest derrer nóni.
ALCARSINA. f. Quím. Liquit olios, pudent, deseo
lorit, fumant, espontáneament inflamable, resultat de
la reacció del acetat de potassi ab 1' ácit carbónich.
Alcarsina.
ALCARXOFA. f. CARXOFA.
ALCARXOFERA. f. Bot. CARXOFERA.
ALCÁSSAR. ni. Náut. L' espai que hi ha entre
r arbre mestre y la entrada a la cambra. Alcázar. 1|
Fortalesa. Alcázar. || Poél. Palau reial. Alcázar.
ALCAYDE (Joseph). Biog. Qravador valencia del
sigle XIX, que gairebé sempre va residir a Roma, pen-
sionat peí duch d' Alba, havent estudiat baix la di-
recció del faniós Marchetti. La seua obra mes cone-
guda és r excelent retrato del sant pare Lleó Xli. Va
morir 1' any 1860.
ALCAYDIAT. m. L' ofici d' alcait. Alcaidía.
ALCAYNE y ARMENGOL (Vicents). Biog. Escrip-
tor y arquitecte, nascut a Valencia 1' any 1817. En
1866 va publicar El rio Turia y la vega de Valencia,
y '1 1869 un estudi sobre '1 valor de la fila d' aigua.
Va ésser regidor de Valencia en 1869. Exercint el pe-
riodisme va dirigir revistes professionals y publica
bons estudis d' urbanisació, aixís cóm uns interes-
sants articles sobre La arquitectura en Valencia. Cóm
a polítich, afiiiat al partit federal, va escríurer al-
guns folletos. L' any 1870, quan la sublevado canto-
nal, era a calde de Valencia. La corporació El Rat
Penat el contava entre 'Is seus membres.
ALCAYNES (Son). Geog. Caseriu del terme de Si-
neu, Mallorca.
ALCAYT. m. Aní. Alcalde. || El qui tenía al seu
cárrech la guarda d' un castell. Alcaide.
ALCEA. f. Bot. MALVA VERA.
ALCIONS. m. pl. Els set díes que precedeixen y
els set que segueixeo al solstici d' hivern. Alcio-
nes.
ALCIÓ FÓSIL, m. Entom. Alció o botiguer en estat
fósil. Acionito.
ALCIONA. f. Astron. La séptima estrella del grupo
de fes Pléyades en la constelado del Toro. Alcione.
ALCIRA. Geog. Part. jud. de la prov. de Valencia,
format de 13 ajuntaments, que son: Alcira, Algemes-
sí, Barig, Benifayró de Valldigna, Carcagente, Cor-
bera de Alcira, Favareta, Fortaleny, Guadassuar,
Llaurí, Polinyá, Rióla y Simat de Valldinga. || Vila
de la prov. y bisb. de Valencia, cap de part. jud. del
séu nom; és a 1' esquerra del riu Júcar y té 19.906
habitants.
ALCIRL Geog. Caseriu del dist. munpal. de Monó-
var, prov. d' Alacant.
ALCOB. m. Med Muriat d' antimoni. Alcob.
ALCOBA, f. Pessa pera dormir. Alcoba.
ALCOBASSA. f. aum. Una alcoba gran. Aleo-
baza.
ALCOBETA. f. dim. Alcobilla, aleobita.
ALCOCER DE PLANES. Geog. Poblé de la prov. de
Alacant, dióc. de Valencia, part. jud. de Concentai-
na; és a 1' esquerra del riu Serpis y té 342 hab,
ALCOFOLÍ. m. Quim. L' alcofoll o esprit de vi
pur. Alcohollmo.
y¿5¡¡J»»«,
ALCOFOLL. m. Esprit de vi. Alcohol. || Pedra mi-
neral negra y Iluenta que 's desfá en tulles. Alcohol,
galena.
ALCOFOLLADOR. m. Aquell que alcofoUa. Alco-
holador.
ALCOFOLLAR. v. a. Aní. Pintar ab alcofoll els
cabells, les celles y les pestanyes. Alcoholar. || Quim.
Extreure 1' esprit d' algún licor. Alcoholar.
ALCOFOLLAT, DA. p. p. Alcoholado, da.
ALCOFOLLATIU. m. Farm. Medicament alcofó-
llich, que s' aplica a les parts externes. Alcohola-
tivo.
ALCOFOLLERA. m. El vas de posar 1' alcofoll. Al-
coholera.
ALCOFÓLLICH, CA. adj. Pertanyent al alcofoll.
Alcohólico.
ALCOFOLLISACIÓ. f. L' acció y efecte de alcofo-
llisar. Alcoholizacíón.
ALCOFOLLISADOR. m. El que aleofoUisa. Aleo-
holizador.
ALCOFOLLISAR. a. Quim. Lo meteix que alcofo-
llar. Alcoholizar.
ALCOFÓLLIT. m. Compost orgánich que conté al-
cofoll. Alcohólido.
ALCOFOLLÓIVtETRE. m. Instrument pera niidar la
forsa del alcofoll. Aleoholómetro.
ALCGFOLLOiVlÉTRICH. adj. Pertanyent al alcofo-
llómetre. Alcoholométrico.
ALCÓGL. m. ALCOFOLL.
ALCOLECHA. Geog. Poblé de la prov. d' Alacant
dióe. de Valencia, part. jud. de
Concentaina; té 977 habitants.
ALCOLETGE. Geog. Poblé de
la prov , bisb. y part. jud. de
Lleida: és a 1' esquerra del Segre
y té 898 hab.
ALCOLL. Geog. Veinat del dis-
tricte munpal. de LUnás, prov. de
Barcelona.
ALCOR, m. Astron. Una estre-
lla petita de la cua de la Ossa
gran. || — (MONTAnya D'). Orog. Montanya del S. de
la prov. d' Alacant, part. jud. de Dolores.
ALCORA. f. Geog. Vila de la prov. de Castelló,
bisb. de Tortosa, part. jud. de Lucena; és a la dreta
de la riera de Lucena y té 4.695 hab. || Min. Pedra
espurnejada de taques argentades. Alcora.
ALCORÁ. m. El llibre de la Ilei de Mahoma. Al-
corán.
ALCOTAS. Hidrog. Riera de la prov. de Valencia;
neix a la serra del Sabinas, prov. de Castelló, entra
a aquélla, passa per Alcotas y
desaigua a la vora esquerra de la
La Yessa, demunt de Chelva.
ALCOVER. Geog. Vila de la
prov. y dióc. de Tarragona, part.
jud. de Valls. És estació del F.-C.
de Tarragona a Lleida y té 1.953
hab. II — (RlUET D"). Hidrog. V.
GLORIETA.
ALCOVER Y GUITART (Pau).
Biog. Advocat, escriptor y home
de molta cultura. Va néixer a Barcelona a prin-
cipis del sigle xix, morint a Santa Coloma de Par-
nés 1' any 1832. Queda d' ell mólt mes original iné-
dit que no pas publicat. Va dedicarse a la poesía,
escribint en castellá sobre temes romántichs, con-
reant també la botánica y la pintura.
ALCOVERRO, (Joseph María). Biog. Esculptor cá-
tala, que va néixer a Tivenys (Tarragona). Fou cate-
drátich de 1' escola de Belles Arls de Madrit. Va
ésser un deis deixebles distingits del mestre Piquer,
Segell d' Alcoletge
Segell d' Alcover
ALD
ALE
69
deixant una niunió de remarcables obres, que li han
valgut fonamentada reputació. Pera el Paiau de Mu-
seus y Biblioteques de Madrit, va esculpir les esta-
túes de Sant Isidor, Alfons el
Sabi y Berruguete, y la de Argue-
lles pera el Senat. Va morir a
Madrit a 10 de desembre de 1908.
ALCOY. Geog. Part. jud. de
la prov. d' Alacant, format de
quatre ajuntaments, que son: Al-
coy, Banyeres, Benifallim y Pe-
náguila. || — Vila moít industrial
de la prov. d' Alacant, bisb. de
Valencia y cap del part. jud.
del séu nóm; és a la dreta del
riu Serpis, té estació de F. - C. y
compta ab 31,578 hab.
ALCUBLAS. Geog. Vila de la
prov. de Valencia, bisbat de Segorb, part. jud. de
Liria; té 2 858 habitants.
ALCUDIA. Geog. Ciutat de 1' illa de Mallorca,
part. jud. de Inca; és prop del mar y té 2,718 hab.
11 — (BADÍA D') H drog. Badia del N. E. de 1' illa de
Mallorca. || — de carlet. Geog. Vila de la prov. y
bisb. de Valencia, part. jud. de Carlet; és a la dreta
de la riera d' Algemessí y estació del F.-C. de Va-
lencia a Alberique; té 3,227 hab. |1 — DE CRESPÍNS.
Poblé de la prov. y bisb. de Valencia, part. jud. de
Xátiv '; es estació del F.- C. d' Almansa a Valencia
y té 1,395 hab. || — DE GALLINERA. Barri del terme
de Benirrama, prov. d' Alacant. || — de veo. Poblé de
la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de
Segorb; té 889 hab. || — de villalonga. Barri del
terme de Villalonga, prov. d' Alacant.
ALCUDIETA. Geog. Caseríu del terme de Lloseta,
Mallorca. || — DE concentaina. Poblet del dist.
munpal. de Concentaina, prov. d' Alacant.
ALCUDIOLA. Geog. Caseríu del terme de Santa
Margarida, Mallorca.
ALQAMORA (Bernardi). Biog. Pintor valencia del
sigle XVIL Es autor del magnífich retrato del gran rei
en Jaume I el Conquistador, colocat al arxiu municipal
de Valencia per encárrech deis jurats 1' any 1631, des-
tinat a decorar la sala daurada de la casa de la ciutat.
ALDANA, (Joan). Biog. Coronel mestre de camp
del exércit del emperador Caries V y escrlptor, natu-
ral de Tortosa. En la batalla de Pavía (1525), va fer
presoner al rey de Fransa Francisco 1. Per ordre de
Felip 11 va acompanyar al rei de Portugal en la des-
graciada expedició al África, trobant 'hi la mort I' any
1578 en la batalla de Alcázar.
ALDANY. Geog. Caseríu de la prov. de Lleida, si-
tuat a la dreta del Noguera Ribagorsana y prop de
Ibars de Noguera.
ALDAYA. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. de Torrent; és estació del F.-C. de
Valencia a Utiel y té 2878 hab.
ALDEA, f. Poblé dependent de la jurisdicció d' un
altre de mes important. Aldea.
ALDEA (La). Geog. Caseríu del terme munpal. de
Tortosa, situat al delta esquerra de 1' Ebre. || — de
CABANVES. II — DEL CAMP. || —DE LES CASES. j| — DE
LES COVES. II — DELS CORRALS. |1 — D' ESTENES. || —
DE SIERRA. II —DE LA TORRE. Aldees del dist. munpal.
de utiel, prov. de Valencia.
ALDEA, NA. m. y f. Natural de o pertanyent a la
aldea. Aldeano.
ALDEETA. f. dim. Aldehuela, aldehilla, aldeo-
rro, aldeorrio.
ALDEHIDAT. Qulm. Sal d' ácit aldehídrich. Alde-
hldato.
ALDEHÍDICH. adj. m. Qu/m. Ácit que s'extreu del
alcofolt per medí d' una combustió lenta al contacte
de cossos porosos. Aldehídico.
ALDEHIT. m. Quim. Líquit molt inflamable consi-
derat per alguns cóm alcofoll deshidrogenat. Al-
deida.
ALDERULL. m. Ter. TRÁFECH, ENRENOU.
ALDOSA, (La). Geog. Poblet de la Valí d'Andorra;
és a la esquerra de la ribera d' Ordino y pertany a la
parroquia de La Massana. || — DE CANILLO, (La).
Caseríu de la parroquia de Canillo, a la Valí d'An-
dorra.
ALDOVER. Geog. Víleta de la prov. de Tarragona,
bisb. y part. jud. de Tortosa. Es a la vora dreta de
r Ebre y té 1,380 hab.
ALDRALL. Geog. Poblet situat prop de Castellbi,
prov. de Lleida.
ALDUCALAR. v. a. Fer els cuchs de seda 'Is ca-
polls dits aldúcars. Alducalar.
ALDÚCAR. m. Seda grollera que 's treu de la part
de sobre del capoll. Adúcar, aldúcar.
ALDUF. m. Ant. CATIJFOL. PANDERO.
ALDUFER, A. m. y f. Ant. Tocador de pandero.
Adufero.
ALDUFRABAL. m. Ant. PANDERO.
ALÉ. m. L' aire que surt per la boca quan se res-
pira. Aliento, hálito, vaho. || El causat per la fati-
ga o' 1 cansament. Resuello.
BEURE D' UN ALÉ. Ir. Beber sin resollar, beber de un
trago o de un sorbo.
NO FER UN ALÉ D AIRE. fr. No percibirse el aire que
corre.
PUDIRLI A aLGÚ l' ALÉ. Hederle el aliento ó la boca.
ALEACIÓ. f. Metalls units entre sí per medi de la
fusió. Aleación.
ALEATORI. adj. For. Incert, eventual. Aleatorio.
ALEBURE. m. Nümis. Moneda de Suecia, 48 de
les quals equivalen a 25 céntims. Alebure.
ALECET. m. Asíron. Un deis noms de la constela-
ció Lleó. Aleceto.
ALECH, (Coll). Orog. Coll que hi há entre la riera
de Bolos y'l riu Ter, al S. E. de la encontrada de
Camprodón; té 1,120 metres deniunt el nivell del mar.
ALECTOROMANCIA. f. Endevinament per medi
d' algún gall. Alectoromancia.
ALECTOROMÁNTICH, CA. adj. Lo que pertany a
la alectoromancia y qui la practica. Alectoromán-
tico.
ALEDO, (Joan). Biog. Químich balear. Nat a Mahó
r any 1795 y mort 1' any 1833 a Barcelona en I' in-
cendi ocasionat al inflamárseli una gran quantitat de
alcóol nítrich. Es autor de una labia toxicológica
(Barcelona, 1825) y de un Tratado de la composición
del agua, que va deixar manuscrit. Traduhí la Nueva
doctrina química d' en Chausarel.
ALEDRAN. Btog. Duch y marqués de la Septima-
nia o Gotia, dependent deis reís franchs. Va governar
desde la capital, que era Barcelona, entre 'Is anys
848 y 852. Va detendré la Marca Hispánica contra
l'exércit de Guillém, comte de Tolosa, que li va pen-
dre Barcelona y Ampuries. Caries el Calvo li va tor-
nar aquelles ciutats I' any 850; mes un any després
el general serrahí Abderraman, li va pendre nova-
ment Barcelona, ajudat per una traidoría deis jueus.
Se suposa que Aledran va morir aleshores.
ALEDUA, (Serra de). Orog. Serra de la prov. de
Valencia; és a la esquerra de la riera d' Algemesí,
part. jud. de Carlet.
ALEGACIÓ. f. Acció y efecte de alegar. Alegación,
cita, autoridad, testimonio. || For. Exposició del
dret de cada hú, y 1' escrit que '1 conté. Alegación,
alegato, réplica.
ALEGADOR, s. Qui alega. Alegador.
ALEGAR. V. a. Confirmar alguna cosa ab algún
fet, au'.oritat o testimoni. Alegar, citar, producir,
70
ALE
ALE
acotar. I| For. Provar els advocáis el dret que de-
fensen. Alegar, abogar.
ALEGAR D' AGRAVis. fr. For. Es l'escrit que pre-
senta a segona instancia tot aquell qu 'ha perdut en
la primera, manifestant els agravis que 1¡ causa la
sentencia del jutge. Decir ó expresar agravios.
ALEGAR FALSAMENT. fr. Alegar en falso.
ALEGAT. m. For. Alegació escrita. Alegato.
ALEGORÍA, f. Substitució d'un llenguatge figurat
a l'expressió propia pera explicar una cosa. Alego-
ría.
ALEGÓRICAMENT. adv. m. En sentit alegórich.
Alegóricamente.
ALEGÓRICH, CA. adj. Lo que conté alegoría.
Alegórico.
ALEGRA, f. Eina de cer de tall molt fí y torta de
la punta de que's serveixen els cirugiáns pera descu-
brir y rascar els ossos del crani y veure si es trencat.
Legra.
ALEGRADOR, m. Paper retort pera aliar el Uum.
Alegrador.
ALEGRANSA. f. A«/. ALEGRÍA.
ALEGRAR, v. a. Causar alegría. Alegrar.
ALEGRAR ELS LLUMS. fr. Meí. Aliarlos. .Alegrar,
avivar.
ALEGRARSE, v. r. Sentir, rebre alegría. Alegrar-
se. II Ant. GAUDIR.
ALEGRARSE DELS PRIVIVEGIS. Ant. Gozar los privi-
legios.
ALEGRAT, DA. p. p. Alegrado.
ALEGRATGE, m. Ant. y
ALEGRE, adj. Content. Alegre, gozoso. || Joiós,
divertit. Alegre, divertido, correntón, jovial, jo-
coso. II Dit de les coses inaniniades, cóm: día, noti-
cia alegre. Alegre, fausto, feliz, placentero. || Co-
lor viu y agradable a la vista. Alegre.
ALEGRE DE CASCOS. Exp. Qui té poch enteniment.
Alegre de cascos.
AB AQUELL ALEGRE, fr. Con alegría.
DONARSE ALEGRE. Exp. ant. Alegrarse, regocijarse y
estar alegre.
ESTAR ALEGRE, fr. Estar un poch borratxo. Alegrar-
se, estar calamocano.
ALEGRE, (Francisco). Biog. Humanista cátala,
fin de Barcelona, molt entes en 1' estudi de 'Is poetes
grechs y Uatins; va traduir al cátala la Primera
guerra púnica y quinze Ilibres de les Metamórjosis
d' Ovidi.
— (Miquel). Advocat y polítích de talla, natural
de Segorb (1820). Cursa carrera militar primerament.
Defensor acerrim del lliberalisme, en el moviment re-
pública del 1848 comandava una numerosa partida,
que va ésser derrotada, escapantse ell a Franga.
Comandant de la Milicia Nacional de Segorb en
1854; Diputar a Corts en distintes llegislatures; Go-
vernador Civil de Cuenca. Va ésser influent y poderos
a la provincia, per ses qualitats personáis. Morí en
1875.
— V GÓRRiz, (PASCU.AL). fiíog'. Qravador al cer, nat
a Valencia a mitjans del sigle .\ix y mort a Madrit
1' any 1877. Va apendre dibuix a la Cort, y al comen-
sar a gravar va manifestar tot seguit les seues apti-
tuts. Va travallar pera la Academia de San Fernando
y pera la Historia del Escorial de 'n Rotondo. L' any
1874 va gravar les targetes postáis espanyoles.
ALEGRE, (Son). Geog. Caseríu del terme de Santa
Margarida, Mallorca.
ALEGREMENT. m. Ant. ALEGRÍA. || adv. m. Ale-
gremente.
GASTAR ALEGREMENT fr. Gastar en plaers y diver-
sions. Derrochar.
ALEGRET. dim. Alégrete.
ALEGRETTO. m. Más. dim. de Alegro. Alegreto.
(AfXi
Sepelí d' Aleixar
ALEGRÍ.^. f. Goig, content. Alegría, júbilo, pla-
cer. II Regositj molt gran. Alborozo. || Bot. Planta
de branques y fulles peludes, flor blanca, y quatre
llevors grogues dins d' una capseta. Alegría, ajon-
jolí. II PÚBLICA. Festes publiques. Alegrías, regocijos
públicos.
ALEGRÍA AMAGADA CANDELA APAGADA. Ref. Que
ensenya que 'Is gustos son menors quan no 's comu-
niquen. Alegría secreta, candela muerta.
SALTAR D' ALEGRÍA, fr. Estar boix d' alegría, estar
molt content. Dar saltos de contento.
ALEGRÍES, (Les). Geog. Caseríu del terme de Llo-
ret de Mar, prov. de Girona.
ALEGRÍSSIM, A. adj. sup. Alegrísimo.
ALEGROY, A. m. y f. Diminutiu d' alegre. Alegre.
ALEGROYS. m. pl. Fam. Alegría boja, extraordi-
naria y bulliciosa. Tindre'ls alegroys. Estar boig
d' alegría. Estar loco de alegría o de contento.
ALEIX. n. p. Alejo.
ALEIX Y BATLLE, (Ramón). Biog. Capellá y
mestre de capella de la iglesia de Santa María del
Mar, a Barcelona, desde l'any 1819 fins a 1850. Es
autor de diverses composicións de música relligiosa
que en el séu temps varen ser mólt alabadas. Era na-
tural de Barcelona ont va morir
r any 1850 ais seixanta sis anys ^,— ,^
d' edat.
ALEIXAR. Geog. Vila de la pro-
vincia y bisb. de Tarragona, part.
jud. de Reus. Es a la dreta de la
riera de Maspujols y té 971 hab.
ALEJAR. V. n. Moure les ales.
Alear.
ALELAMENT. m. L' acte y efec-
te de entontirse. Alelamiento.
ALELAR. V. a. Posar o fer tornar lelo o boig a
algú. Enloquecer, alelar. || Aíe/. Aturdir, perturbar,
trastornar, trastocar els sentits, deixar tonto pél
mólt soroll o altres causes. Alelar, aturdir, per-
turbar.
ALELARSE, v. r. Tornarse lelo. Alelarse.
ALELAT, DA. adj. Ximple, tonto, boíx, trastocat,
etc. Alelado.
ALELUYA, f. Paraula hebraica que significa alaben
al Senyor. Aleluya, alabad al Señor. || El temps de
Pasqua florida. Aleluya. || Alegría, goig. Il Bot. Lú-
jula.
ALELUYA, ALELUYA, QUI NO MATA PORCH NO MENJA
XULLA. Ref. fam. Pera donar a entendre que comun-
ment no 's fan favors a qui no 'Is pot recompensar.
Barrabao Jumilla, quien no mata puerco no come mor-
cilla.
COBRAR ALELUYA. Loc. ant. CANTAR ALELUYA.
TOCAR ALELUYA, fr. Pera manifestar la satisfacció.
d' haverse acabat lo que durava mólt mes del re-
gular. Tedeum.
ALELLA. Geog. Poblé de la
prov. y bisb. de Barcelona;
part. jud. de Mataró. Está si-
tuat a mitja vessant de la mon-
tanya y és faniós per son vi
blanch. Té ajunt. y 1,370 hab.
ALEMANY, A. adj. Natural
o pertanyent a Alemanya.
Alemán.
ALEMANY. m. Idioma ale-
niany, llengua alemanya. Ale-
mán.
ALEMANY. Biog. Nóm de casa mólt estés a Cata-
lunya. Es el de una familia de la noblesa que 's trova
repetit en la nostra historia desde la formació de la
nacionalifat catalana. També es el cognóm d' una
familia d' artistes barcelonins deis sigles XIV y XV.
Segell d' Alella
ALE
ALE
71
Un Aleinany esculpttirava capitells y basatnents de
3a catedral de Barcelona 1' any 1389. || —(TOMÁS),
pintor, se trova citat en docunients, entre 'Is anys
1446 y 1449. || —(GABRIEL), fill del anterior, se 'I tro-
va exercint 1' art entre 'Is anys 1451 y 1489. || —
<JOAN), pintava, també a Barcelona 1' any 1491.
— GABRIEL. Biog. Artista cátala, pintor de mitjans
del sigle XV, ciutadá de Barcelona. L' any 1450 era
V artista oficial o escullit de la ciutat pera tot lo re-
latiu a testes, funerals de reis, lluininaries, torneigs,
entrados de reis ab carro trioinfal y deniés actes en
que fós necessari el concurs del artista. La derrera
noticia que se 'n té es del any 1489. Posteriorment,
al primer ters del sigle XVI, hi havía a Barcelona, del
ineteix nóm un altre pintor.
— Y MORAGUES (GERONi). Biog. Historiaire mallor-
<]uí, descendent de una familia catalana de Cervelló.
Va néixer 1' any 1693 y va morir a Madrit, ais pochs
anys de ésser sacerdot en 1753. Va exercirdistints cá-
rreclis, a Palma, civils, primer, y eclesiástichs des-
prés, éssent assessor del tribunal de la Santa Creua-
da. Va escriurer vuit obres, la majorfa d' historia
balear; casi totes inédites. De la Historia general del
reino de Mallorca se 'n va publicar un sol volúm, en
1727, que conté la primera part, y el restant va que-
dar manuscrit, aixís cóm també Episcopologío mayo-
ricense: cinch voli'ims de Misceláneas historiales y un
gres volúm de Fastos baleáricos. Li va donar mólt
renóm la censura a la Gazeta ilusirada, que 's va pu-
blicar r any 1746, contenint bon compendi de histo-
ria mallorquina.
ALEIVIANY. Geog. Caseriu del terme de Santa Mar-
garida, Mallorca.
ALEMANYA. f. Imperi, país exténs de la Europa
central. Alemania, Germania.
ALEMANYES. f. pl. Certa mena de roba. Alema-
netas.
ALEÑA, f. Eina de cer o de ferro, prima, punxagu-
da y una mica torta, posada en un mánech de fusta,
denuese serveixen els sabaters y als^úns d' altres
■oficis pera foradar, cusir y repuntar les soles y '1
cuiro. Lezna.
PUNXAGUT CÓM L' ALEÑA. Aleznado.
ALEÑADA, f. La respirado que 's despedeix de
rnia vegada. Vaharada.
ALENAMENT. m. Acció y efecte d' aleñar o ale-
narse. Aleznamiento.
ALEÑAR, v. n. Despedir 1' alé. Respirar, alentar,
vahear, vahar. || Alentar. || a. Ant. Donar la forma
d' aleña a una cosa. Aleznar.
ALENDAR, v. n. Aleñar ab violencia. Resollar. |¡
m. Ant. ALÉ, respirado forta.
ALENDÓ. Geog. Poblet del dist. munpal. de Pe-
rrera, prov. de Lleida.
ALENEGABLE. adj. Ant. LLISQUENT, lliscóS.
ALENEGAMENT. m. Ant. RELLISCADA.
ALENEGARSE. v. r. Ant. RELLISCAR.
ALENS. m. Ant. y
ALENT. m. Ant. ALÉ.
ALENTAR, v. a. Animar, donar coratge. Alentar,
animar. || Esforsar al qui está acobardlt. Alentar.
ALENTARSE, v. r. Cobrar áni-
mo. Alentarse.
ALENTAT, DA. p. p. Alen-
tado, da. II adj. Valent. Alentado,
esforzado, valiente.
ALENTORN. adv. Ant. entorn.
ALENTORN. Geog. Poblé del
dist. munpal. de Anyá, prov. de
Lleida.
ALENTORNS. m. pl. Ter. En-
contorns d' un poblé o d' una encontrada. Alrede-
dores, contornos.
d' Alentom
ALENY. Geog. Aldea del dist. munpal.de Calonge,
prov. de Barcelona. V. CUNILL.
ALENYA. f. Bot. OLIVELLA.
ALEP. m. Cilindre vertical ab nióltes paletes ho-
ritgontals en forma de roda, les que, a inipuls del ai-
gua, fan rodar la mola superior del molí. Rodezno,
rodete. || Ciutat de Siria. Alepo.
ALEPÍ. m. Roba llisa de seda o de llana mólt fina.
Alepín. II El natural, y lo que pertany a la ciutat de
Alep. Alepino.
ALEPi DE LA REINA. Roba de llana mólt mes fina
que la estamenya encara que mólt serablant a ella.
Alepín de la reina.
ALER. Geog. Poblé de la prov. d' Osea, bisb. de
Barbastre, part. jud. de Benabarre; és a la dreta
d' una riera y té 166 hab.
ALERIGUES (Miquel. Biog. Mestre argenter de
Perpinyá en el sigle XV, que va construir el remar-
cable reliquari conservat en la iglesia d' Arles.
ALERIÓ. m. Blas. Aguiló sense peus ni béch y ab
les ales exteses. Alerión.
ALERS. m. Arbre de la fani. de les coniferes, quin
tronch es mólt alt, dret y prim; quines branques, que
son horitfontals, van disminuint de Margada a mesura
que sont mes altes, donant a la copa la figura de pi-
rámide, y quin fruit es una pinya mes petita que la
del pí. II — ÁFRICA. El provinent del África, introduit
ais nostres jardins; floreix peí Febrer; d' ell s' extreu
la grassilla que serveix pera desllustrar el paper, y
la sena fusta, tinguda per incorruptible, era mólt
usada antiguament a les provincies del mitjdia de
Espanya Alerce africano. \\ — europeu. El que floreix
peí Maig y pert les tulles éssent la sola conifera que
las perdí; produeix la trementina dita de Venecia y la
seua fusta es mólt usada en les construccions hidráu-
liques, servint la seua escorsa pera adobar les pells.
Alerce europeo.
ALERTA, f. Avís que 's donen les centinelles de
nit. Alerta. || adv. m. Ab vigilancia y atenció. Alerta.
ANAR, ESTAR ALERTA, fr. Estar alerta, sobre el avi-
so, traer la barba sobre el tiombto.
ANEU ALERTA. Expr. De amenassa. Guárdate del
diablo.
ULL ALERTA, fr. Ojo Qvizor.
ALES. f. pl. Favor, protecció. Alas. || Llibertat
pera fer mal. Alas. || Anat. Varíes parts carnoses sem-
blantes a les ales, y aixís se diu: ales del cor, etc.
Alas. II Art. y of. Petes a vegades postiles, a vegades
de un mateix trog y que generalnient se construeixen
pera unir altres peges entre sí, per medi de caragols,
visos o puntes. Serveixen de refor?, asiento o suple-
ment. || En algúns telers unes barretes o paletes que
peguen ais fusos y 'Is fan rodar. Alas. || Bot. En la
botánica 1' angul que forma la fulla o la qua d' ella
ab la branca. Alas. || Mei. Atreviment. || En el joch
d' escaclis els que forman els peóns de cada un deis
cavalls ab el peo del roch ínniediat, y per consegüent
cada jugador té la seua ala dreta y la seua ala es-
querra. Alas. II Más. Part de les tecles de cert instru-
ment niúsich anom nat espineta. Aletas de la espi-
neta. II Náut. Veles petites accesories de les grans
pera arreplegar mes vent. Alas. || Poét. La lleugeresa
y velocitat d' alguna cosa, cóm: del pensament, del
vent, de la fama, etc. Alas.
BATAMENT D' ALES. Aleteo, aletada, sacudimiento
de alas.
CAURE LES ALES DEL COR. fr. Desconfiar, acobar-
dirse en les adversitats. Abatirse, caerse las alas del
corazón.
CAIGUT D' ALES: ALABAIX.
DONAR ALES. fr. Animar, regularment pera fer mal.
Dar alas.
ESTAR AB LES ALES ALSADES D'ALQÚ. f r. Ant. Estar pie
de desitj per saber lo que 'I tal pensa fer o per veure
la realísació del seu pensament. No perder de vista.
72
ALE
ALF
FER CAURE LES ALES. fr. Fer perdre la confiansa,
desanimar. Cortar ó quebrar las alas.
FER CAURE LES ALES DEL COR. fr. Moure a compas-
sió. Quebrar las alas del corazón.
PENDRE ALES. fr. Pendres massa Ilibertat ab la con-
fiansa de no ser castigat. Cobrar alas.
TALLAR LES ALES fr. Impedir els progressos o in-
tents d' algú Cortar los vuelos, quebrar ó cortar las
alas.
PER SA RUINA LI NASQUEREN ALES A LA HORMIGA.
Ref. Qu' ensenya que la elevado extraordinaria oca-
siona a niólts sa ruina. Da Dios alas d la hormiga
para morir más alna.
TRENCAT D' ALES. Aliquebrado.
ALESHORES. adv. f. ALLAVOorre-
cuita. Algarada.
ALGARROBERA. Geog. Caseríu del terme de Po-
llensa, Mallorca.
ALO
ALI
75
ALGAS. Geog. Casería del part. jud. de Gandesa,
prov. de Tarragona. És a la dreta del ríii de '1 seu
noni. 11 — Hidrog. Riu que neix ais porta de Beceit,
separa part de la prov. de Tarragona de la de Sara-
gossa y desaigua a la vora dreta del Matarranya,
sota Nonasp.
ALGEBAR. m. Aslron. La constelació de Orió en-
tre 'Is alarbs. Algebaro.
ÁLGEBRA, f. Part de les matemátiques, que con-
sidera la quantitat del modo mes general, y la repre-
senta ab lletres. Álgebra.
ALGEBRAICAMENT. adv. m. D' una manera alge-
braica; segóns les regles de 1' álgebra. Algebraica-
mente.
ALGEBRAICH, CA. adj. Lo pertanyent a 1' álge-
bra. Algebraico.
ALGEBRISTA, m, Professor d' álgebra. Alge-
brista.
ALGEMESSÍ. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. d'Alcira; és a la esquerra del riu
Júcar; és estació del F. - C. d' Almansa a Valencia y
té 7,995 hab. || — (RIERA DE). Hidrog. AHuent de la
vora esquerra del riu Júcar, prov. de Valencia.
ALGENIB. m. As/ron. Una de les dues estrelles se-
cundarles de la constelació de Pegasso. Algenib.
ALGENIR. m. Aslron. Estrella de segón ordre fixa
en el peu dret del planeta Persea. Algenir.
ALGEPS. m. Ani. Guix.
ALGER. m. Ciutat d' África. Argel.
ALGERÍ, NA. adj. Natural d'Alger o lo pertanyent
a aquesta ciutat o regió. Argelino.
ALGERRI. Geoá'. Poblé de la pro-
vincia de Lleida, arxiprestat de
Áger, part. jud. de Balaguer. Está
sitiiat a la vora esquerra del No-
guera Ribagorsana y té 994 habi-
tants.
ÁLGIDA, adj. f. Patol. La febre
quin síntoma principal és el fret
glacial que 's nota peí tacte per tot
el CCS del malalt. Álgida.
ALGIMIA D' ALEARA. Geog. Poblé de la prov. y
bísb. de Valencia, part. jud. de Sagunto; és a la dre-
ta del riu Palancia, estació del F. -C. de Terol a
Sagunto y té 998 hab: !l — d'almonacid. Poblé de
la prov. de Castelló, bisb. y part. jud. de Segorb;
té 1,197 hab.
ALGINET. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Valen-
cia, part. jud de Carlet; és estació del F. - C. de
Almansa a Valencia y té 4,916 hab.
ALGOL, m. Astron. Estrella de segona niagnitut de
la constelació de Perseu. També 's diu cap de Me-
dussa. Algol.
ALGOLMEISSA. f. Astron. Estrella de petita niag-
nitut que hi liá a la constelació de Cáncer. Algol-
meiza.
ALGOM. pron. QUELCOM.
ALGORAB. ni. Astron. Una de les estrelles de la
constelació del Corb. Algorab.
ALGORFA, f. Golfa.
ALGORFA. Geog. Poblé de la prov. d'AIacant,
bisb. y part. jud. d'Orihuela; és a la dreta del riu
Segura y té 416 hab.
ALGORITME m. Mat. Ciencia que tracta del cál-
cul aritniétich y algebraich; teoría deis nombres.
Algoritmo.
ALGORÍTMICH. m. Mat. Lo pertanyent o relatiu
al algoritme. Algorítmico.
ALGOTSIL. m. Ant. y
ALGOTSIR. m. Ant. AGLSIL.
ALGÚ, NA. adj. Indef. Alguno, alguien.
Segell d'Algerri
Segeh d' Alguayre
ALGIJ ALTRE. Otro.
SI ALGÚ. Si alguno.
ALGUAYRE. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Lleida, part. jud. de Balaguer.
Está siiuat a la vora esquerra del
canal de Pinyana y té 2 346 hab.
ALGUER. Geog. Ciutat de Cer-
denya qu' are forma part del reg-
ué d' Italia. Té 12,000 liab. Va
ésser fundada en el temps de la
dominació catalana-aragonesa,
parlantse encara en la seua co-
marca el cátala que s' usa en les
sessións del seu municipi, per mes
que sía la iialióna la Uengua oficia!. La nostra litera-
tura, té en aquella localitat fervents conreuadors,
publicants 'hi, ademes c'e varíes obres escrites en cá-
tala, períódictis redactáis en el meteíx llenguatge.
ALGUIRANDO. ni. Cuitando.
ALGÚN, A. adj. Indef. ALGÚ. || adj. Anteposat al
substantiu, Algún; y si 'I substantiu se li anteposa
o 's calla. Alguno.
ALGÚN TEMPS Y ALGUNA HORA. m. adv. En otro
tiempo, un tiempo fué ó hubo.
ALGUNA VEGADA, ni. adv. Alguna vez.
ALHABOR. m. Astron. Noni arábich de la estrella
Siri. Alhabor.
ALHAJA, f. Joya.
ALHAJÓS. til. Astron. Estrella de primera magní-
tut pertanyent a la constelació delcotxeio. Alhajoz.
ALHAYOT. ni. Astron. Alhajós.
ALHENYA. f. Eot. ant. Olivella.
ALHOMAYDI, (Mohamet, Ben Fatig Abu Aabda-
llah). Biog. Famós historiaire serralií, natural de Ma-
llorca, fill d' un savi analista. L' any 1055 (448 de
la egira), va viatjar pél Orient. Va morir l'any 1095.
Deixá escrita la obra Ghaamar, historiant els anals
d'Andalusía y els seus honies ilustres.
ALL m. En el joch de la secansa dos o tres cartea
d' un meteix punt. Ali.
FER ALÍ. fr Anar a una, fer companyía. Entenderse
para uu objeto dado.
ALIACI, A. adj. Bol. Que se sembla al all o 'n té
r olor Aliáceo.
ALIACRE. m. Fel sobreixit. Ictericia.
ALIANDA. Geog. Caseríu del ternie d' Onteniente,
prov. de Valencia.
ALIANSA. f. Acció y efecte d' unirse dues o mes
persones. Alianza' i| Pacte, aocietat entre 'la prin-
ceps de diferents Estats pera defensarse mutuament
de Ilurs enemiclis. Alianza, confederación. II Paren-
tiu. Alianza, parentesco, conexión.
ALIARSE. V. r. Unirse 'Is princeps de diferents Es-
tats pera defensarse de Ilurs enemichs. Aliarse, coli-
garse, confederarse. || Unirse, coligarse ab altre.
Aliarse, mancomunarse.
ALIAT, DA. p. p. Aliado, da.
ALI - BEY EL ABBASÍ. Biog. Vegis Badía y Leblich
(Domingo).
ALIBLANCH, CA. adj. Ornit. Aucell que té les ales
blanques. Albidipenna.
ALICACABÍ. m. Bot. BUFETA DE OOS.
ALICANTÍ, NA. adj. ALACANTÍ, NA. Natural d'AIa-
cant y lo pertanyent a aques-
ta ciutat. Alicantino.
ALICANTE MAJOR. Geog.
Caseríu del ternie de Muro.
Mallorca. || — menor. Case-
ríu del ternie de Muro, Ma- Alicates
Horca.
ALICATES, f. Art. y OH. Mordassetes ab punta pera
fer cadeneta de rosari, que s' utilisen pera subjectar.
76
ALI
ALI
tor^e o trancar alguna pe^a prima de nietall. || —DE
PUNTA. Les que teñen els caps rodons y afuats. || —
DETALL. Les que en forma de tenalla, estisora, etc.,
serveixen pera tallar fils nietáliclis. || — planes. Aque-
lles que per dalt se junten en dos extremitats planes.
Alicates.
ALICH ROIG. Orna. Flamenco rojo.
ALICIENT. m. Inceniiu, atractiu. Aliciente.
ALICORN. m Mitol. !Kn\ma\ fabulós semblant a un
cavallet ab una banya al niitj del froiit. Zool. Els
naturalistes solen donar aquest nóm al rinoceront.
Unicornio, monoceronte.
ALÍDADA. f. Geotn. Regla terminada per dues pi-
ñales verticals a la meteixa, que gira sobre 'I centre
de certs Instruments pera niidar ánguls, tais cóni
/' astrolabi y'l grafomelre. Alidada.
ALIENACIÓ. f. ENAJENAUÓ.
ALiENACió MENTAL, f. Patul. Bogería, deliri, frene-
sí, perdua de la rao, del judie!, del seiiy. Alienación
mental.
ALIENAR. V. a. Enajenar.
ALIFAFA. ni. Tumor a les carnes de les cavalle-
ríes. Alifafe.
ALIFORME, adj. Hist. nat. Que té la forma d' una
ala. Aliforme.
ALIGA, f. Aucell de presa, de béch fort, aguda
vista, y que vola mólt alt. Es el rei deis aucells
Águila. II Insignia de la legió romana. Águila. ||
Astron. Constelació boreal de vint y una estrelles, de
les quals les tres mes notables se anonienen les tres
Maríes. Águila. || — Nu-
mism. Moneda d' or en
temps deis Reís Católichs,
que valía den rals de plata.
r.guila. II Moneda d' or de
Méjich y deis Estats Units
de América Aliga. || —
BLANCA, f. Ordre militar
instituida per Ladislau III,
rei de Polonia. /í?í///a blan-
ca. II Zool. Quebranta hue-
sos. Sangual. \\ — BORDA.
Aguilucho, águila bastar-
da. II — CORONADA IMPE-
RIAL, CRICRI, CUA-BARRADA
CALVADA, CAUDAL, ESTO-
RENYA , MELIONA, CARRE-
TERA. Diferentes especies del género Falcó. |i —
PASMADA. Blas. La que 's posa ais escuts ab ales
baixes y tancades Águila pasmada. ¡\ — PESCA-
DORA. Aliga marina que comunment se trova en
alta mar. Aliga pescadora. || — REAL. La mes gran
de totes; té 'I becli mólt gros y blavench y els ulls
grossos y fondos. Águila real ó dorada.
ÉSSER UNA ÁGUILA. Loc. mct. Esser molt destre.
Esser una águila.
ESSERNE L' ALIGA, fr. Esser algú molt destre en la
cosa de que 's parla. Corlarlas ó matarlas en el aire;
cogerlas al vuelo.
VÉUREHí MES QUE UNA ALIGA. Loc. Ver más que un
lince.
ÑAS D' ÁGUILA. Nariz agui:eña.
ALIGACIÓ. f. Barreja de dues o mes coses. Aliga-
ción. II Aril. Operació qu' ensenya la proporció en
que deuen barrejarse les coses pera donarles 'hi el
valor que 's desitja. Aligación.
ALIGAT. Ornit. ASTor. || — dels PETITS. Busardo,
harpaya de los pantanos.
ALIGOT. m Ornit. El poli del águila. Aguilucho.
II— Aucell de presa mólt abundant, llarch d 'uns
quaranta centímetres; essent vell tira a color de xa-
colata y té la gorja blanquinosa. Viu ais boscos y
menja rates, taups, serps, granotes y escarbats. Mi-
lano rojo. II Aucell nocturn, mena de duch, d' uns
quaranta cinch centimetres de llarch, d' un color
Aliga
entre vermell y negra, béch córb cubert de plomes,
ulls grans situats a la part anterior del cap, y de-
munt d' aquest unes plomes dretes que figuren ore-
lles. Alucón. || Ictiol. Cert peix de mar. Aligóte.
ALIGOTA. m. aum. Blas. Aligassa, aliga grossa o
gran. Aguilón.
ALIGUENYA. f. Bot. Planta perenne de carnes
d' uns 50 a 80 centimetres d' alsada; té les fui:es de
un vert fosch per la part superior y grogoses pél in-
revés. Fa móltes flors, que consten de cinch tulles
roges, blQves, morades o blanques, segóns les diferen-
tes varietats d'aqueixa planta, que 's conrea per
adorno ais jardins. Aguileno.
ALIGUERA. f. La roca alta ont les aligas hi fan el
niu. Aguilera.
ALIGUETA. dim. d' aliga Aguilucho, aguileja ||
f. Blas. Divisa que's representa ab un' aliga sense
béch ni urpes, volant dret al sol. Significa que'l fill
imita al sen pare, servint al príncep. Aguililla.
ALIJAMA f. Ant. junta o barri de moros o jueus.
Aljama.
ALIMARIES. f. Ant. Senyals que 's fan ab lluní
Alimara, ahumada.
ALIMENT. m. Prodncte animal o vegetal ab que
r lióme se sustenta y creix. Alimento. || Lo que ser-
veix pera conservar algunes coses inanimades, com
la llenya respecte del foch. Pábulo, alimento, || Lo
que fomenta algún afecte o passió. Pábulo, cebo,
alimento.
EL BON ALIMENT FA BON ENTRETENIMENT, Ref. Al-
tres diñen: EL BON ALIMENT FA TORNAR JOVE A LA
GENT. Denota que '1 bon aliment fa recobrar les for-
ses perdudes, y en certa manera allarga la vida. Cara
sin dientes hace á los muertos vivientes.
ALIMENTACIÓ. f. Acció y efecte d' alimentar. Ali-
mentación. II Quim. Operació per la qual se dona
mes consistencia y solidesa a una substancia o ma-
teria. Alimentación.
ALIMENTAR, v. a. Criar, donar aliment. Alimen-
tar, nutrir. || Mantindre. Alimentar. || Senyalar ali-
ments a algú. Alimentar. || Donar vigor, fomentar
per medi de calor natural. Alimentar, fomentar, nu-
trir. II Aplicar materia a algunes coses inanimades,
cóni: llenya al foch. Alimentar, cebar, nutrir, jj Fo-
mentar algún efecte o passió. Fomentar, alimentar,
cebar, atizar.
ALIMENTARIA, adj. For. Subgecte a qui li senya-
len aliments. Alimentario, alimentista.
LLEí ALIMENTARIA. La que Obliga ais filis a donar
aliments ais pares. Ley alimentaria.
ALIMENTARSE, v. r. Menjar. Alimentarse, nu-
trirse
ALIMENTARSE DEL AIRE. fr. Tindre vanes esperan-
ses. Mantenerse del aire. || Menjar poch. Sustentarse
del aire.
ALIMENTAT, DA. p. p. Alimentado, da.
ALIMENTICI, A, adj. Pertanyent al aliment o a la
alimentació. Alimenticio. || Med. Porció de quimo
destinat a la nutricio y que 's converteix en la pro-
pia substancia del individuo alimentat. Alimenticio.
PENSIÓ ALIMENTICIA. Juris. PENSió. || Quantitat se-
nyalada per vía d' aliments. Pensión alimenticia.
ALIMENTOS, A. adj. Substanciós, nutritiu, que té
virtut d' alimentar. Alimen-
toso.
ALIMENTS. m. pl. La pen-
sió que 's senyala pera la
manutenció d'algú. Alimen-
tos, asistencias.
ALINS. Geog. Vileta de
la prov. de Lleida, hisb. de
la Seu d' Urgell, part. jud.
de Sort. Está situada a la valí del seu nóm y té
230 hab. || — (PUlO D'). Orog. Puig de 2.787 met.
Aiins
Segell d'Alins
ALI
ALM
77
Ssgell d' Alinyá
Segell d'Alió
d' altitut, sitiiat al S. E. de Alins, prov. de Lleida.
II — (VALL D'). Valí que coinensa al peu del port de
Cabús, frontera occidental de Andorra y acava a
la vora esquerra de la Valí Fa-
rrera, prov. de Lleida.
ALINYÁ. Geog. Poblé de la pro-
vincia de Lleida , bisb y part.
jud. de la Seu d' Urgell. Té ajunt.
y 489 hab. 1| Hidrog. Riu de la
prov. de Lleida ; neix al coll de
Comte, a les niontanyes de la
Vansa; passa pels termes d' Ali-
nyá, Perles y Canellas y desaigua
a la vora esquerra del Segre, una
mica mes aniunt de Coll de Nargó.
ALIO (Francisco). Biog. Escriptor musical que va
néixer a Barcelona 1' any 1862, morint a la nieteixa
ciutat en 1908. Essent deixeble d' en Vidiella, en el
piano, y del niestre Barba en la conipos'ció, de xá es-
crites di verses barqueroles, algunes bastant reinipre-
ses: recolectava cansons populars. La seva obra mu-
sical és el volum de Cansons pera cant y piano, lletra
de Verdaguer, Mestres, Matlieu y Quimera, decorada
ab dibuixos del propi Alió (Bar-
celona, 1887), quins origináis va-
ren figurar en la Exposició del Cen-
tre Aquarelista de Barcelona.
ALIÓ. Geog. Poblé de la prov. y
dióc. de Tarragona, part. jud. de
Valls. Té 690 hab.
ALIOLI. ni. Composicíó d' alls
picats y oli ben debatut. Ajiaceite.
ALIOT. m. Astron. Una estrella
de la Ossa major, que serveix pera
conéixer o calcular 1' altura del Pol. Aliot.
ALIQUANTA. adj. Matem. Cada una de les parts
que no poden ésser contingudes exactament en un
tot; parts numériques que no divideixen exactament
una quantitat total, cóm: 2 tespecte de 7. Alicuanta.
ALÍQUOTA. adj. Matem. Cada una de les parts
contingudes en un tot cert número de vegades, cóm:
«ei 4 respecte del 8, per estar contingut en ell dues
vegades.» Alícuota.
ALIRÓ. m. Ala plomada. Alón.
ALIS. adj. S' aplica al pá sense Uevat. Cenceño,
ácimo.
ALISAR, v. n. Ant. Y 'Is seus derivats. Relliscar.
II v. a. AlHsar.
ALISCARA. For. Pena imposada pels Usatges al
detentor u ofensor d' algún cavaller; consistía en
donar voltes ab els peus delscalsos y en térra difor-
nie per tot 1' entorn del castell del senyor ofés, o en
passejarse a arbitri del jutge per les deu propietats
imniediates. Aliscara.
ALISSARL m. Ind. Les arrels seques de la gransa
que serveixen pera tenyír de vermell les teles. Ali-
zario.
ALISSÁRICH, CA. m. Quim. Ácit que s' extreu de
1' alissarina. Alizárico.
ALISSARINA. í. Qiiím. Materia colorant, roja, so-
luble dins del alcofoll y del ácit sulíúrich, que s' ex-
treu de la rubia juiít ab altre substancia groga, de
la que se la separa xafantla dins de 1' aigua. Aliza-
rina.
ALISSIS. adj pl. Meteor. Vents constants de la sona
intertropical, que bufen desde '1 N.E. al hemisferi N.
y desde '1 S.E. al hemisferi S. Alisios.
ALITENDRE. adj. Ales tendres; aucell d' ales ten-
dres. Alitierno.
ALIURA. f. Ant. Aspi.
ALIURAR. v. an. Ant. Aspiar.
ALIVIADÍSSIM, A, adj. sup. Aliviadísimo.
ALIVIADOR, m, Qui alivia. Aliviador.
ALIVIAR. V. a. Alleugerir de cárrega o pes. Ali-
viar, aligerar. |i Met. Socorre, donar auxili. Aliviar,
relevar. |1 Mitigar, suavisar. Aliviar, mitigar, sua-
vizar. II Consolar en les penes o afliccions. Aliviar,
consolar. || Met. fam. Pillar, robar.
ALIVIARSE, v. r. Calmarse algún sentiment, ma-
laltia, pena, tristesa o dolor. Despejarse, calmarse.
ALIVIAT, DA. p. p. Aliviado, mejorado || adj. Se
usa ab els verbs trovarse, sentirse. Aliviado, mejo-
rado.
ALIVIATIU. adj. Ant. Una cosa que té la facultat
de consolar, que alivia, que calma les penes. Alivia-
tívo.
ALIVIO, m. Disminució de nialaltía. Alivio, mejo-
ría. II Auxili. Alivio, auxilio. || Descans, desaogo,
consol. Alivio II REMEI, ESMENA.
ALJABA, f. Ant. BUIRACH.
ALJENET. m. Astron Estrella qu' está a la dreta
de la constelació Perseu. Aljenet.
ALJENIT. m. Astron. Estrella de segona dasse al
peu de la constelació Perseu. Aljenit.
ALJETI. m. Astron. Estrella situada al cap d' Hér-
cules. Aígeti.
ALJORF. Geog. Poblé del dist. munpal. d' A bayda,
prov. de Valencia.
ALJUB. ni. Ant. Cisterna. || Esperó pera que la co-
rrent no perjudiqui les vores deis rius. Parapeto,
reparo, estribo.
ALJUBA. f. Vestidura morisca, que es una mena
de sacli sense mánegas. Aijuba.
ALJUVAR. m. Ant. AXOVAR.
ALM, A. adj. Poét. Lo que cría
o alimenta. Almo. |1 Met. poét.
Venerable, benéfich. Almo.
ALMACELLES. Geog. Poblé
de la prov., bisb. y part. jud. de
Lleida, que té estació en el F.-C.
de Saragossa a Barcelona. És cap
d' ajuntament y té 1.411 habi-
tants.
ALMACELLETES. Geog. Poblé
d' Almacenes, prov. de Lleida.
ALMÁCERA. Geog. Poblé de la prov., bisb. y part.
jud. de Valencia; és a la dreta de la riera de Carra-
ixet y té 1.677 habitants.
ALMADRA. Geog. Caseriu del terme d' Alaró, Ma-
llorca.
ALMADRABA, f. Filat pera pescar la tunyina. Al-
madraba. II Pesca de tunyina. Almadraba. || El pa-
ratge ont se pesca la tunyina. Almadraba. || Qui se
ocupa en dita pesca. Almadrabero.
ALMAGEST. m. Colecció d' observacions geomé-
triques y astronómiques. Almagesto. || Denominació
dimanada del famós Ilibre que ab aquest nóm va es-
criure Ptolomeu 1' any 140 de la nostra era, y qu' es
el Ilibre mes antich que tracta d' astronomía.
ALMAJANECH, ni. Máquina de guerra que servía
pera tirar pedrés. Mandrón.
ALMANAQH. ni. PRONÓSTiCH.
ALMANCO. ad. A lo menos, al menos, por lo
menos.
ALMANDINA, f. Min. Pedra preciosa, de base de
I' alúmina y d' óxit de ferro, de color violat, niólt
semblanta al granat. Almandina.
ALMANGONAR. v. a. ALMANGRAR.
ALMANGRA. f. Barreja natural d' alúmina y al-
tres terres ab óxit roig de ferro. Almagre, almagra,
almazarrón. |1 Terreno abundant d' almangra. Al-
magral.
ALMANGRAR. v. a. Pintar d' almangra. Alma-
grar.
S'gell d'Ahmcelles
del dist. munpal
78
ALM
ALM
Segell d'Almatret
ALMANGUENA, f. Ant. Almangra.
ALMARRA. Geog. Caseriu del dist. niiinpal. de
Castalia, prov. d' Alacant.
ALMARRAES. m. pl. Eines d' espinyolar coto Al-
marraes.
ALMARRAIXA f. MORRATXA.
ALMARTECH. m. Ant. litargiri.
ALMASÍ. Geog. Terine rural de la prov. de Lleida,
part. jud. de Balaguer.
ALMASÓ. Geog. Caseriu del dist. niunpal. de Pe-
nelles, prov. de Lleida.
ALMATELL. Geog. Caseriu del
Ajuntament de Sobreinunt, part.
jud. de Vicli.
ALMATRET. Geog. Poblé de
la prov. y part. jud. de Lleida.
Está sitUcit dalt d' una altura a
la vora esquerra del Ebre y té
1.390 hab.
ALMAZORA. Geog. Vila de la
prov. y part. jud. de Castelló,
bisb. de Tortosa; és a 1' esquerra
del riu M jares y 1é 7.228. hab.
ALMEDÍJAR. Geog. Vila de la prov. de Castelló,
bisb. y part. jud. de Segorb; és a 1' esquerra del riu
Palancia y té 808 hab.
ALMEDROT. m. Ant. ALMODROCH.
ALMEGÓ. m. Bot. Planta forratjera indígena, de la
fam. de les lleguminoses, que fa les fu les de tres en
tres y les flors vermelloses; aqüestes son mólt aro-
mátiques y s' usen cóin a resolutives y calmants con-
tra la tos, mal d' ulls, flates, etc. Trébol oloroso.
ALMENAR. Geog. Vila situada al mitj d' un plá;
prov. y bisb. de Lleida; pait. jud. de Balaguer. Té
ajunt. y 2.260 hab.
ALMENAR (Joan). Biog. Metge valencia, de mol-
ía celebritat en el sigle xvi. Es 1' autor del Uibre
De morbo gallico, reimprés en distintes c utats del
extraiiger, interessant en lo que pertoca a 1' historia
de r aparició d' aquella nialaltia
a Europa.
ALMENARA. Geog Vila de la
prov. de Castelló, bisb. de Tor-
tosa, part. jud. de Nules; és es-
tació del F.-C. de Tarragona a
Valencia y 1é 1.424 hab || -(SE-
RRA D') Orog. Serra de la prov.
de Lleida; forma la vessant dreta
del riu Ció, extenentse de O. a E.
desde Balaguer fins a Aranyó. ||
— ALTA. Geog. Poblé del dist. muiipal. d' Agramunt,
prov. de Lleida. || — BAIXA. Geog. Terme rural del
niunicipi de Pulióla, part. jud. de Balaguer
AL MENOS, adv. m. y
AL MENYS. adv. m. A LO MENOS.
ALMERICH (Jaume). Biog. Argenter barceloní,
que va ésser Conceller de la ciutat de Barcelona
r any 1481.
ALMESCAT. m. Bot. Planta reinosa de la fam. de
les llabiades, que fá uua olor per 1' estil de la del
pi; és petita y té les flors grogues. Píníllo almiz-
clado. II AGULLOTS.
ALMESCH. m. Droga olorosa de la sanch presa
que té junt al melich cert animal de les Indies, sem-
blant al cerv. Almizcle.
ADOBAR AB ALMESCH. Almizclar.
ALMESQUERA. f. Vas d' olors. Pebetero, perfu-
fumador. || Mena de rata d' aigua que fá olor d' al-
mesch. Almizclera.
ALMESQUÍ. f. Bot. JONQUILLO.
ALMÍBAR, m. Sucre cuit ab aigua fins que prén
cert puut de consistencia. Almíbar. || Dols de fruites
en conserva. Almíbar.
Sege'l d' Almenara
ALMIRALL. m. Ant. ALMIRANT.
ALMIRALL Y LLOZER (Valentí). Biog. Advocat,
escriptor cátala y notable politich. Nasqué a Barcelo-
na r any 1841, morint en la meteixa ciutat 1' any 1904.
Va cursar liéis fins a 1863. En 1866-67 va secundar
al seu amich Soler (Pitarra) en la creació del teatre
cátala. Va comeiisar la tasca política en 1868, forta-
nient possessionat del dret politich y de la organisa-
ció deis Estats. De bon principi va propagar 1' auto-
nomía y la federació cóni únich remei ais mals de
Espanya, perseverant, ab talent y clarividencia, pri-
mer entre 'Is republicans federáis y mes tart (janer
de 1884), convertint en franca aspirado política el
moviment catalanista, literari y artístich fins alesho-
res. Va organisar el famós Pacte de Tortosa (18 Maig
1869), fundant y dirigint el diari El Estado Catalán
(Barcelona 1869-1873 y Madrit 1873), en el qual feu
gran campanya autonomista. Del 1871 al 1873, presi-
dint 1' Hospici de Barcelona, va reorganisar la casa
ab trassa exemplar Desde Maig de 1879 al Juny de
1881 feu a Barcelona el Diari Cátala, primer publicat
en la nostra llengua, escampant la llevor autonomista.
En 1881, en el Congrés cátala de jurisconsults, per
son talent y esforgos, va salvar el dret civil de Cata-
lunya. En 1880 fóu organisador y president del pri-
mer Congrés Catalanista (mil doscents inscrits) y en
1883 del segon Congrés, en el qual s' aprová el pro-
grama del Catalanisme. Fóu la principal figura del
Centre Cátala de Barcelona (1882 a 1888), ont dona a
coneixer gran quantitat deis séus excelents escrits de
doctrina autonomista-catalana. Peí Janer de 1885 va
redactar la famosa Memoria al rei Alfons XII, en qui-
na comissió va figurar. En 1886 fóu president deis
jochs Floráis. En 1887 organisá les lestes populáis
de Hostalrich, al posarse la lapida conmemoradora
del primer drama cátala, Les joles de la Roser (Pita-
rra, 1865). Del 1893 al 1895 va montar y organisar
la Biblioteca pública Arús, com testamentar! de
aquell escriptor. Fóu president de 1' Ateneu Barce-
loní (1896). Son remarcables, entre altres escrits
séus: Bases para la Constitución federal de la nación
española y para la del Estado catalán (Barcelona,
1868); La República federal española; datos para su
organización (Barcelona, 1873); La Confederación
suiza y la Unión americana, estudi politich compara-
tiu (Vilanova y Geltrú, 1881); Contestación al dis-
curso leido por don Gaspar Núñez de Arce en el Ateneo
de Madrid (Barcelona, 1885); L'Espagne íelle qu'elle
est (París, 1886), traduída també al castellá; Lo Cata-
nisme; motius que 7 Ilegitiman; fonaments cientifichs
y solucions practiques (Barcelona, 1886); Obras y es-
critos políticos y literarios de Valentín Almirall, edi-
ció en llengua castellana. (Vegis lámina sola de retra-
tos, Iletra A).
ALMIRALLA. Ant. ALMIRANTA.
ALMIRALLAT. m. Tribunal de marina. Almiran-
tazgo. II El dret que 's paga a 1' almirant. Almiran-
tazgo. II Terme ont s' extén la jurisdicció de 1' almi-
rant. Almirantazgo. l| Jutjat particular de 1' almirant.
Almirantazgo.
ALMIRANT. m. Aquell que té jurisdicció ab sol y
mixte imperi en les coses de mar y '1 mando absolut
de les armades, vaixells y galeres. Almirante. || El
qui mana una esquadra després del primer general.
II Graduado superior en la marina de guerra de mól-
tes nacions. Almirante.
ALMIRANTA. f. La muller de 1' almirant. Almi-
ranta, almirantesa. |1 La ñau que monta 1' almirant
o el segón general. Almiranta.
ALMIRANTASCH. m. ALMIRALLAT.
ALMISERAT. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Gandía; és a 1' esquerra del
riu Beiiissa, y té 329 hab.
ALMODROCH. m. Ant. Salsa feta d' olí, alls, foi-
matge y altres coses ab que s' assaonen les albergi-
nies. Almodrote.
ALM
ALO
79
Alraogavers
ALMOGÁVER. m. Soldat deis cossos que felen
correries per les ierres deis eneniichs. Almogávar,
almogárabe. ||
Home del camp
que forinava
partides ab al-
tres y feia co-
rieries per les
terres del ene-
luich. Almogá-
rabe.
ALMOGAVE-
RÍA. f. El con-
liint d' alniogá-
vers. Almoga-
varía. II La pro-
fessió d' almo-
gáver. Almo-
gavería.
ALMOHA-
DES, ni.pl. Mo-
ros vassalls del
re¡ A 1 mogadí
que varen vin-
dre a Espanya 1' any 1146. Almohades.
ALMOINA. f. Caritat. Limosna.
L' ALMOINA, QUAN LA FARÁS, NO MIRIS A QUI LA
FAS. Ref. Vot dir que 1' heme deu fer bé a tothoni
sense distinció de cap mena. Haz bien sin mirar a
quien.
ALMOINER. m. Qu¡ distribueix |les almoines.
Limosnero. Il Qui les rccull. Limosnero, demanda-
dor, cuestor. || Qui fá alnioina per caritat. Limos-
nero. II FRARE D' ALFORJA. || —DE GRANS. El relllgiós
mendicant que recullía peí mes d' Agost 1' almoina
deis grans. Agostero.
ALMOINES. Geog. Poblé de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Gandía; és a la dreta del riu
Serpís, y té 480 hab.
ALMÓMETRE. m. Fís. Instrument pera midar la
■evaporació d' un eos. Almómetro.
ALMOR. Geog. Poblé agregat al dist. munpal. de
la parroquia de Besalú, prov. de Girona.
ALMORADÍ. Geog. Vila de la prov. d' Alacant
bisb. d' Orihuela, part. jud. de Dolores; és a la vora
del riii Segura, y té 4 818 hab.
ALMORAQUÍ. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Monóvar, prov. d' Alacant.
ALMORÁVIDES, m. pl. Moros africans, vassalls
de Joseph Tepliin,que varen dominar a Espanya desde
1093 a 1148. Almorávides.
ALMORAYRA (Cap d'). Orog. Cap. de la prov.
d' Alacant, part. jud, de Denia.
ALMORSAR. ni. y v. a. Ant. ESMORSAR.
ALMOSSÁRABE. ni. Cristiá que vivía baix la do-
minació deis moros que dominaven part del territori
■espanyol. Almozárabe |1 Oficl, rite y niissa qu' usa-
ven llavors y qu' encare avui día usen en una capella
de la catedral de Toledo. Almozárabe.
ALMOSTA. f. Porció de grans, fruites, dolgos, etc.,
que cap en les dues mans juntes. Almuerza.
ALMOSTER. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de Ta-
rragona, part. jud. de Reus. Té 455 hab. Está situat
a niitj coster de la monianya entre Reus y La Selva.
ALMOXERIF. m. Qui cuida de cobrar 1' almoxeri-
íat Almojarife.
ALMOXERIFAT. ni. Dret d' entrada y sortida del
regne que pagaven els géneros. Almojarifazgo, al-
mojarifadgo || m. Cárrech o empleu d' aliiioxerif.
Almojarifazgo.
ALMUDAINA Geog. Poblé de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina; és al
peu d' una montanya, y té 480 hab.
ALMUDÉJAR Geog. Partida rural del terme de
Casares, prov. de Tarragona.
ALMUDES (Les). Orog. Montanya de la vera
dreta de la riera d' Algemesf, part, jud. de Carlet,
prov, de Valencia
ALMUGADÉN. m. Capitá d' alniogávers. Almoca-
dén, almocatén.
ALMUGÁVER, m. Almogáver.
ALMUNIA. Geog. Caseriu del municipi de Castell-
ví de la Marca, part. jud. de Vilafranca del Panadés.
ALMUSAFES. Geog. Vila de la prov. y bisb. de
Valencia, part. jud. de Sueca; és a Ponent de 1' Albu-
fera, y té 2.285 hab.
ALMUSSA f. ARMUSSA.
ALNA. f. Ant. Mida un poch niés curta que la mitja
cana, qne s' usava e:i algúns punts d' Espanya. Ana.
ALÓ. m L' ala de gallina, capó, etc. Alón.
ALÓ-ALET. adv. m. Ter. Poch a poquet. Despacito.
ALOCH. m. Bot. Mala de la fam. de les verbená-
cees, de branques blincadisses, quines tulles semblen
mans obertes y quina flor fá cóm una mena d' anell.
Agnocasto, zausgatillo, zargatillo, saucegatillo,
pimiento loco ó pimientillo.
ALOCUCIÓ. f. Plática o discurs, generalment
breu, dirigit per un superior ais séus subordináis.
Alocución.
ALODIAL, adj. For. S' aplica ais bens Iliures de
tota cárrega o, en altres páranles, ais bens quin do-
mini directe va junt ab el domini útil. Alodial.
ALODIALMENT. adv. m. For. En alou o alodial.
Alodiaimente.
ALODIARI. adj. For. Senyor directe. Señor di-
recto
ALÓFAN. m, ALLOFANA.
ALOGOTROFIA. f. Med. Irregularitat en les nutri-
cions, que altera les formes de certes parts del cós y
les hi dona un aunient extraordinari. Alogotrofia.
ALOJA, f. Ant. Beguda d' aigua, niel y especies.
Lloja.
ALOMANCIA. f. Endevinació per medi de la sal;
superstició deis que creuen que ha de resultar algún
mal del fet de vessarse la sal dennint la taula. Alo-
mancia.
ALOMANÍA f. Passió per la sal. Alomanía. ||
Propensió a creure que ab la sal poden ferse mira-
des. Alomanía.
ALOMÁNTICH, CA. adj. El qui endevina o prediu
péls accidents que s' escauen manejant la sal. Alo-
manciano y alomántico.
ALOMAR Y BARBARIU (Antoni Ignasi). Biog.
Metge mallorquí distingit. Escriptor professional de
mólta valúa. Va néixer en la vila de Mur 1' any 1823
ALÓMENOS, adv. ALMENYS.
ALONDÓ. Geog. Arrabal del dist. munpal. de Fa-
rrera, prov. de Lleida.
ALONET ni. dim. Aló petit. Aloncillo. || ALETA.
ALONGACIÓ, f. Ant. PROLONGACIÓ.
ALONGAMENT, m. Ant. DILACIÓ, APLASSAMENT.
ALONGAR. V. a. Ant. ALLARGAR.
ALÓPATA s. y adj. El qui segueix el sistema de
r alopatía. Alópata.
ALOPATÍA f. Sistema médich que consisteix en
tractar les nialalties ab reméis contraiis ais sínto-
iiies que presenten Alopatía.
ALOPÁTICH. adj. Med. Lo que té relació ab 1' alo-
patía o ab els alópatas. Alopático.
ALOPECIA, f. Med. Malaltía que consisteix en la
caiguda total o parcial del peí. Alopecia.
ALOPECÍA. f Mena de tinya que fá caure '1 ca-
bell. Alopecia, pelona, peladera.
80
ALO
ALS
Segell d' Alós de
Balaguer
ALORA, adv. t. Ani. aleshores,
ALÓS. Geog. Poblé del dist munpal. d' Isil, prov.
de Lleida. || Caseriu del terme de Santa Margarida
(Mallorca). || —DE balaguer. Vila
de la provincia de Lleida, bisb. de
la Séu d' Urgell, part. jud. de Ba-
laguer. Está sitúa
da a la vera dreta
del Segre, aigües
amunt de la des-
embocadura del
Noguera Pallare-
sa. Té 780 hab. ||
— D' ESTERRI, DE
ANEU. Geog. Lloch
situat a la dreta
del Noguera-Pallaresa.
ALÓS (Joan). Biog. Metge cátala
que vivía a Barcelona en la segona nieitat del si-
gle XVII. L' any 1664 va ésser nonienat professor
d' anatomía y farmacia d' aquella facultat, escri-
vint varies obres sobre dites dues ciencies, essent
ne la mes remarcable la titulada Disqiiisitio de corde
dominis physiologica et anatómica.
— Y MORA (JOSEPH Al." DE). Biog. Militar ma-
lloiquí, ministre de la Guerra y secretari d' Es-
tat en tenips del rei Ferrán VII. Havía nascut a
Palma I' any 1765 y va morir 1' any 1844 Durant la
guerra de la independencia va ésser adiete a 1' element
espanyol, essent aleshores governador de Cádiz, de la
Corunya y de Sevilla, sostenint correspondencia ab
lord Wellington. Al retorn de Ferrán VII va rebre el
grau de tinent general y ana de comandant general al
camp de Qibraltar, passant'hi quatre anys, durant els
quals va renunciar a la Capitanía general de Cas-
tella la Vella, que 1¡ va ésser proposada. L' any 181&
el reí li conferí el títol de .Ministre Notari Major del
Reine, pera fer els capitols matrimoniáis ab mo-
tín del casament del rei ab Amelia de Saxonia. Deixá
el Ministeri en 1824 y fins al 1828 fóu capitá general
de les Balears. Va ésser un deis militars que mes se
dístiiigiren per els seiis estudis, consultat sovint
pera les reformes introduides en la táctica y la orga-
nisació del exercit.
— Y DE Rius (ANTÓN! DE). Biog. Militar nat á Bar-
celona 1' any 1693 y mort aquí nieteix l'aiiy 1780.
Formava part del exercit d' en Felíp V desde 1710,
fent tota la campanya de la guerra de Succesió. Ana
a la primera guerra de Sicilia, a la conquesta de Ná-
pols, a la segona de Sicilia y d' aqu-' a la de Lombar-
día y a la del regne d' Italia Fins 1' any 1762 sempre
estigué ont hi havía Uuita. Al tornar de Nápols
Caries III, dona al marqués d' Alós el govern de la
plassa de Girona, y desde allá fóu escullit pera co-
mandant general del regne de Mallorca, haventne es-
devíngut capitá general. Per son lloable comporta-
ment en bé de la ciutat, el munícipi de Palma concedí
a n' ell y ais séus descendents el títol de fill adoptiu.
Alcansá la categoría de tinent general en 1' exercit.
Escrigué una Instrucción militar pera. 'Is séus filis, me-
na de autobiografía, uns Avisos y algún altre Uibret.
ALOSA, f. Ornil. Aucell petit, de color de térra, ab
collar negre. Alondra.
ALOTRIOFAGIA. f. Med. Neurosis de la digestíó,
que consisieix en un apetit mólt depravat o desitj de
menjar substancies que no son nutritives, cóm: guix,
térra, carbó, cendra, etc. Alotriofagia.
ALOTRIOLOGÍA. f. Vici de barrejar en un discurs
doctrines o idees distintes del assumpte principal.
Alotriología.
ALOU. m.Heretatsense gravámens. Alodio. I| Geog.
Caseriu del municipi de Balsareny, part. jud. de Man-
resa.
ALOYA, f. Ornit. ALOSA.
ALOVET. Geog. Caseriu del municipi de Sant Bar-
tomeu de Graus, part. jud. de Valls.
SALP8
'c>oi
Segell d' Alp
Segell d'AIpens
ALOY, (Mestre) Biog. Esculptor cátala, ciutadá
de Barcelona, que '1 1351 se va comprometre a fer
r obra del cor baix de la catedral de Girona.
ALP. Geog. Poblé de la prov. de Girona, bisb. de
la Séu d' Urgell; part. jud. de Puigcerdái Está situat
al vessant de la montanya del séu
nóm. Té 588 hab. || — (PUIG D').
Orog. Puig de 2.465 metres de-
munt el nivell del mar; és al Piri-
neu de la prov. de Girona, part.
jud. de Puigcerdá. || — Riu que
neix prop del pobie d' aquest nóm
y desaigua en el Segre.
ALPACA, f. Min. Substancia
composta de coure, nikel y zench,
mólt semblanta a la plata. A Es-
panya se 'n sol dir metall blanch. Alpaca. || Teixit o
tela de certa mena de llana treta de una bestia de
cárrega del Perú. Alpaca. || El nóm de aquesta me-
teixa bestia, del tamany d' un cerv y de llana mólt
Uarga y fina. Alpaca.
ALPATRÓ. Geog. Poblet de la prov. d' Alacant,
dióc. de Valencia, part. jud. de
Pego.
ALPENS. Geog. Poblé de la
prov. de Barcelona, bisb. de Sol-
sona, part. jud. de Berga. Té 470
habitants.
ALPÍ, NA. adj. Natural o propi
deis Alps Alpino.
ALPS. Orog. La serra mes alta
del centre d' Europa; s' extén en-
tre Fransa y Suissa. Alpes.
ALPUERITE. Geog. Vila de la prov. de Valencia,
bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a la dreta
de la riera de la Yesa y té 3,077 hab.
ALPUSTOST. adv. m. Ant. Lo más presto, cuan-
to antes.
ALQUENYA. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Pinoso, prov. d' Alacant.
ALQUERÍA. Geog. Aldea del part. jud. d' Ibissa y
illa del meteix nóm. || —Caseriu del terme de Selva,
Mallorca. |1 —Caseriu del terme de Vilareal, prov.
de Castelló. || —Caseriu del terme de Santa Margari-
da, Mallorca || —DE AZNAR Poblé de la prov. de
Alacant, dióc. de Valencia, part. jud. de Concentaina;
és a la vora del riu Serpís y té 223 hab. II —DE LA
CONDESA. Poblé de la prov. y bisb. de Valencia, part.
jud. de Gandía; és estació del F.-C. de Valencia a
Alacant y té 1,361 hab. || —del COMPTE d' ampu-
RIES. Poblet del terme de Sóller, Mallorca. || —del
DUCH. Caseriu del terme de Chiva, prov. de Valencia.
II — DELS capelláns. Aldea del dist. munpal. de
.Muro, prov. d' Alacant. [| — (LA). Caseriu del terme
de Campanet, Mallorca.
ALQUIMIA, f. Art que tenía per obgecte transfor-
mar en or tots els demés metails y trovar la pedra
filosofal per medí de certes operacions quiniiques.
Alquimia.
ALQUIMISTA, m. El qui 's dedícava a la alquimia.
Alquimista.
ALQUITRÁ. ni. Ant. QUITRÁ.
ALQUITRANAR, v. a. Untar ab alqultrá. Alqui-
tranar.
ALQUITRANAT, DA. p. p. Alquitranado.
ALRE. adj. Ant. ALTRE.
ÉSSER ALRE D' ALGÚ. LoC. ant. SUCCEIRLI ALGUNA
NOVETAT.
ALS. prep.de acusat. y dat. Contracció de >( e/s.
Á los. II Ant. Res, ninguna cosa Nada. || m. adv. Ant.
Diversament. De otra manera.
ALSA. f. Art. y of. Gruix o gruixes de fusta, que
serveixen de suplements pera alsar o aixecar. En
ALS
ALS
81
'DISTRITO'
iMUNiC'PAL]
\r?y ^^ ^»
Segell d'Alsamora
maquinaria s' emplea pera les cadiretes, daus, etc.
Alza. II Tros de sola que 's posa dennint la forma,
pera que la sabata isqui mes alta. Alza. || Entre im-
pressors lo que 's posa sobre '1 tinipá pera que surtí
bé la impressió. Alza. || Una part de la frasqueta que
posen agafada al timpá pera que s' estampin les lie-
tres vermelles. Alza. II A la Bossa la puja, o la ten-
dencia al aument de préu deis valors. Alza. || A les
fundicions tipográfiques planxetes de llautó que 's
posen al motilo pera donar mes o menys eos a la Me-
tra. Alzas.
ALSACOLL. m. COLLET DE CAPELLÁ.
ALSADA. f. ALSARIA II For. Apelado. Alzada.
DIR A LA ALSADA D' UN CAMPANAR. fr Dir lllólts
oprobis a algú. Decir de una hasta ciento, ó el nombre
de las pascuas.
FER ALSADA. fr. ALSAR, 7.
ALSADOR. m. Fadrí que ordena les tulles impre-
ses pera formar un volúm. Alzador. || s. El qui aixe-
ca. Levantador.
ALSADURA. f. Ant. y
ALSAMENT ni. Ant, La acció y efecte d' alsar.
Alzamiento, elevación, levantamiento. || Aixeca-
meiit de veda Desacoto. || Ant.
^^"■^T^v REBELIÓ, SEDICIÓ. || DESLLIURA-
<i-i¿-í) \ MENT.
ALSAMORA. Geog. Poblé de la
prov y bisb. de Lleida, part. jud.
de Trenip. Está a la vora esquerra
del Noguera Ribagorsana y té
818 hab.
ALSAMORA (Esteve). Biog.
Pintor cátala del sigle xv.
— (NOFRE). Biog. Pintor cátala
de niitjans del sigle Xix, preiniat en algunes exposi-
cions. Eraprofessor de perspectiva, quina especialitat
va conreuar en la pintura y de la qual va escriure'n
un Tratado elemental (Barcelona, 1842).
ALSAPÉU. m. Llassera pera agafar aucells. On-
cejera.
ÁLSAPRÉM. m. PARPAL.
FER ÁLSAPRÉM. Posar la punta del parpal sota de
algún obgecte feixuch pera alsarlo o tréurel de Uocli.
Apalancar, alzaprimar.
ALSAPREMAR. v. a. Alsar o fer moure alguna
cosa feixuga ab el parpal. Apalancar, alzaprimar.
ALSAR. v. a. Aixecar de térra. Alzar, levantar. ||
Posar una cosa en lloch mes alt del que ocupava.
Alzar, levantar, sublimar. || Posar dreta alguna cosa
qu' estava ageguda. Levantar. II Aixecar una cosa en
alt, cóm: la hostia, el cálser en la Missa. Alzar, le-
vantar, elevar. || Espantar o alborotar la caga pera
descubrirla. Alzar. || Dit deis animáis que no volen.
Levantar la caza. |i Imp. Escullir un per un els fulls
estampats pera formar un volúm. Alzar. || Desar. ||
Abatre's nialiciosament els mercaders pera defraudar
ais acreedors. Alzarse || Aixecar alguna part del eos
qu' estava inclinada. Levantar, alzar. || Met. Ajudar
al caigut o desvalgut. Levantar. || Parlant deis edi-
ficis, ferlos, fer una paret, etc. Subir. II Parlant de la
excomunió, desterro, arrest, etc. treure dites coses.
Alzar, levantar, remitir, absolver. || Llevar, impu-
tar, atribuir falsament alguna cosa a algú. Ca-
lumniar. II Aumentar la dita o preu d' alguna cosa.
Pujar.
ALSAR LES MANS AL CEL. fr. Pregar a Déu. Levan-
tar las manos al cielo.
ALSAR LA VEU. fr. Parlar fort. Alzar, levantar, subir
la voz. II Parlar ab anogancia. Alzar el gallo.
ALSAR PÓLS o POLSAQUERA. fr. Levantar polvo ó
polvareda. \\ Met. Moure dissensíons. Levantar pol-
vareda.
ALSAR VELES, fr. Ferse a la vela. Alzar velas, ha-
cerse á ¡a vela.
DIC. CAT.— T. I.— 11.
NO PODER ALSAR EL CAP. fr. No poder fer fortuna.
No poder medrar, no poder cubrirle pelo.
QUI S' ALBA DEMATi PIXA Y CAüA ALLÁ ONT YOL.
Loe. fam. Denota que pera lograr algún fí devém ser
inólt diligents. Quien madruga halla la pájara en el
nido; y quien se duerme hállale vacio; quien la coguja-
da ha de matar muy de mañana se ha de levantar.
A quien madruga Dios le ayuda.
ALSARIA. f. ALSADA.
ALSARSE. V. r. Posarse dret. Levantarse, alzar-
se. II Llevarse del Hit. Levantarse. || Convaleixer de
alguna nialaltía. Levantarse, salir, escapar. || Rebe-
larse contra '1 govern o les inslitucions establertes,
armar alguna revoiució. Sublevarse, levantarse, al-
zarse, rebelarse. || Lograr fortuna 'Is miserables.
Levantarse. || Moure's un poch qui está sentat pera
treure lo que té sota. Solidiarse. || Dit deis cavalls
que galopant s' alsen de devant. Alfar. || Dit del
temps quan se mellora. Serenarse.
ALSARSE AB ALGUNA COSA. fr. Apoderarse 'n ab
injusticia. Levantarse con alguna cosa.
ALSARSE A LES ESTIELLES O ALS NÚVOLS. fr. Ensu-
perbirse. Levantarse á las estrellas ó á las nubes.
ALSARSE DE PUNTETES. f. Posarse dret demunt Ms
dits deis peus. Empinarse, ponerse de puntillas. || Par-
lant de quadrúpedes alsarse de les potes de devant.
Empinarse, encabritarse; s' apliquen al cavall.
ALSARSE LA ROBA fr. ARREMANGARSE.
ALSEMNOS Y ANEU'HL Expr. S' aplica ais que volen
que fasin els altres lo que ells meteixos son incapassos
de fer. No entra en misa la campana, y á todos llama.
ALSARSE BORRASCA, r. Posarse 'I temps bórraseos.
Aborrascarse.
NO PODER ALSARSE. fr. NO PODER ALSAR EL CAP.
ALSAT, DA. p. p. Alzado. || Arq. Dibuix que re-
presenta '1 frontis d' un' obra, sigui casa, pont, etc.
Alzado.
ALSINA. f. Bol. Aibre de la fam. de les cupulífe-
res, quin tioncli, del que n' ixen moltes branque?, té
la fusta niólt dura; té les tulles ovalades, retallades
y blauquinoses peí revés; dona per fruit les aglans.
Encina, carrasca. || Art. y of. Per sa resistencia la
fusta d' alsina té niolta aplicado a la maquinaria y
al art fabril, utilisantse marcadament pera corrons
de desgraixadura, claus, soports, cilindres y dents
d' engravació. || — BORDA. Mata de la fam. de
les oleácees de dos a tres metres d' alsada y fuUes
d' un vert fosch y llustroses en forma de ferro de
llansa. Labiérnago. \\ — D' AGLANS DOLCES. Encina de
bellotas dulces \\ — SURERA. Arbre de la fam. de les
cupulíferes; mena d' alsina quina escorsa es niólt
flonja y pren el nóm de suro. Alcornoque.
més'fort qu' UNA ALSINA. fr. Se diu de aquell que
té una coniplexió mólt robusta.
Faene como un roble.
ALSINA (Pau). Biog. Teixi-
dor barceloní, nat 1' any 1830.
Prengué part en la revoiució
de Septembre de 1868, fou d¡-
putat provincial y diputat a les
Corts constituientes de 1869 en
representació deis travalladors
de Barcelona, en quina ciutat
va morir 1' any 1902 essent por-
ter del Museu de la Historia,
després de haver estat senador
del legne.
— (JOAN). Biog. Distingit eco-
nomista, que va consagrarse
també a estudis cientifidis mólt remarcables. Va
instalar al Tibidabo, un museu experimental, no-
menantlo La Mentora, cedintlo a la ciutat de Barce-
lona, al morir en 1907.
ALSINA. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Alinyá,
prov. de Lleida. || — Caseriu del niunicipi de Begas,
prov. de Barcelona. || —DE LA conca. Poblé del dist
82
ALT
ALT
munpal, d' Alsamora, prov. de Lleida. || —DE RIVE-
LLES, Poblé del dist. munpal. de Vilanova de la Agu-
da, prov. de Lleida. || — (LA). Caseriu del tenue de
Santa Margarida, Mallorca.
ALSINAR. m. Lloch plantat d' alsines. Encinar,
encinal. || —DE 'n costas. Geog. Caseriu del inuni-
cipi de Fontrnbí, part. jud. de Vilafranca del Pena-
das.
ALSINET (Joseph). Biog. Metge de Caries III,
natural de Vilanova de Meya. Va escriure algunes
obres de niedeciua publicades el derrer ters del si-
gle XVIII.
ALSINETA f. Bot. Alsina petita. Encinita. || Herba
de la fani. de les llabiades, quines fulles son petites
y de la foinia de les del roure y les seues flors rojeu-
ques y amargantes. Camedrio,
ALSINOIES. Bot. Nóm que 's dona en la comarca
de Sant Celoni a una mena de bolet del género Pleu-
rotus.
ALSIÓ. Ornit. V. FUMADELL.
ALT, A. m. Altura, alto. || Mus. La veu o instru-
ment pera notes agudes. Alto. ¡| Qualsevol veu sobre
el baix. Alto II Cada pis d' un edifici. Alto, piso
cuarto. II adj. Gran en estatura. Alto || Paratge ele-
vat, y lo que hi ha en el!. Alto, elevado, encumbra-
do. II S' aplica a les festes movibles que venen mes
tart uns anys qu' altres. Alto. || Met. Superior, mag-
níficli, excellent. Alto || Subgecte, y cárrech de mol-
ta dignitat. Alto procer, magnate. II Difícil de coni-
pendre o d' executar. Alto, arduo, difícil. || altre. ||
Dit del preu. CAR. || Dit deis rius grossos. |1 .\nt. adv.
11. y Tcr. DALT. II adv. m. Alto, en alta voz.
ALT BORDO, m. Ndut. Denominació aplicada ais
vaixells de guerra y barcos de gran port o dimensió.
Alto bordo.
ALT DE LLÓM. adj. Se diu del cavall que té '1 Uóni
encorvat cap dalt coni els porchs. Alomado.
ALT Y FLACH. Languirucho.
ALTS Y BAixos. Desigualtats deis terrenos. Altiba-
jos, altos y bfíjos. || Met. Mudansa, varietat en els
succesos. Altibajoss, vicisitudes.
ALT E BAIX. Loe aiit. Poco Ó mucho.
CAURE D' ALT A BAIX. ir. Dar á bajo.
EN ALTA MAR. m. adv. En alta mar.
PARLAR ALT. ir. Met. Parlar ab Ilibertat y confian-
sa. Hablar alto.
PASSAR ALTS fr. Denota que una cosa no está a la
má del que la desitja. Estar verdes.
PASSAR PER Alt. fr. No advertir. Pasarse, irse por
alto. II Dissimular. Pasar por alto, hacer la vista gor-
da. II Omitir, no fer menció. Pasar, echar por alto, en
blanco, en claro.
PER ALT. fr. A más tardar.
PICAR, TIRAR PER ALT. fr. Met. Exagerar, ponderar.
Echar por mayor, por arrobas, por quintales. || Pre-
tendre algú coses supeiiors ais seus niérits. Picar
más alto o muy alto.
CÓM MES ALT MES ANIMAL. Aforisme ab que 's sig-
nifica que és mes ridicula una falta en aquell que
sembla que ha de tindre mes seny.
QUI MES ALT PUJA DE MES ALT CAU. Aforisme ab
que 's significa que s' lia d' anar ab compte en lo
que 's fassi, procurant sempre estar ben fonamentat,
o també que no s' obri a la lleugera.
TREURE PER ALT. fr. Conseguir, lograr, sacar por
alto.
ALT URGELL. V. URGELL.
ALT VALLES. V. VALLES.
ALT VALLESPIR, V. VALLESPIR.
ALTA. f. Mil. Nota en la que consta la presencia
d' algún ludividuo, que s' havia donat de baixa. Alta.
II Ais hospitals 1' ordre que 's dona al convalescent
pera que pugui aixir de la enfermería. Alta.
ALTADILL (y Teixidó, Antoni). Biog. Escriplor y
Anloni Altadill
Segell dAItalulla
eleva-
polítich república, natural de Tortosa (1828) Va es-
criure en periódiclis, pera '1 teatre, y és autor de les
noveles firmades ab el pseudónim de Antonio de Pá-
dua. Molts deis seus Uibres,
tais cóni Barcelona y sus mis-
terios, tinguéren gran éxit y
encara interessen a la gene-
ració actual Durant la Re-
pública va ésser governadoi
de Guadalajara y després de
Murcia. Va morir a Barcelona
r any 1880.
— (CARLES). Biog. Escriptor
anomenat el Gandul, per és-
ser 'ho de natural. Era gerniá
del anterior y cóni ell també
tortosí. Va morirá la Casa de
Caritat de Barcelona 1' any
1879. Tenía gran facilitat pera
fer versos. És autor de dues comedies: Un mirall per
les pubilées (1870) y El gandul. Algunes de les seues
poesíes se coleccionaren en un quadern titulat: Llam-
pechs y tencbres. De la seua gandulería se 'n conten
tantes anécdotes cóni del famós rector de Vallfogona
graciositats.
ALTADILL. Geog Caseriu
del dist. munpal. de Freixa-
net, prov. de Lleida.
ALTAFULLA Geog. Vila de
la prov. y dióc. de Tarragona,
part. jud. del Vendrell. És es-
tado del F -C. de Taiiagona a
Barcelona y té 773 hab. Está
emplassada a la dreta y prop
de la desembocadura del riu
Gaya.
ALTAJVIENT. adv. m. Alta,
perfecta, excelentemente, excelsamente,
damente.
ALTANER. adj. Superbiós. Altanero, altivo.
ALTANERÍA, f. Altivesa, orgull Altanería, alti-
vez.
ALTANQUÍA. f. Farm. Una droga pera fer caure '1
cabell, depilatori. Altanquía.
ALTAR, ni. Taula Uarga ab una pedra quadrada
en mitj pera dir missa, y també s' anomeiia aixís el
retaule que hi ha deniunt. Altar, ara. II — major. El
principal de cada iglesia. Altar mayor. \\ —portátil.
El que fácilment se pot transportar y guarnir en
qualsevol part. Altar portátil \\ — PRniLEGiAT. Altar
privilegiado. || —A UN BON ALTAR NO HI CALEN ADOR-
NOS. II LA CATEDRAL NO NECESSITA ADORNOS. Afo-
risnies ab que 's significa que '1 bó no necessita
adornos.
DESPARAR UN ALTAR PERA PARARNE UN ALTRE. fr.
Desnudar á un santo para vestir á otro,
DEVANT D' ALTAR. Ant PÁLIT.
ROSEGAR ELS ALTARS. ir. Hacer el santurrón.
ALTARER. m. Qui forma y cuida altars. Alta-
rero.
ALTARET m. dim. Altarico, altarillo, altarito.
ALTARÍA, f. Ant. ALSARiA.
ALTARREINA, f. Bot. Herba de la fam. de les
conipostes, de tronchs quasi pelats, fulles llargues a
manera de nianats, y floretes grogues en forma de
umbrel-la Agerato, altareina.
ALTARRIBA. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Es-
tarás, prov. de Lleida. 1| Capella del part. jud. de
Vich.
ALTARSE V. r. Ant. Enamorarse, 1| Vanaglo-
riarse.
ALTEA. Geog. Vila de la prov. d' Alacant, dióc, de
Valencia, part. jud. de Callosa d' Ensarriá; és á la
vera del n:ar, a la dreta del riu Guadalest, y té
ALT
ALT
83
6,179 hab. |1 — LA VELLA. Caseriu del ternie d' Altea,
prov. d' Alacant.
ALTER, A. adj. Ter. Alt, parlant de llochs o de
terres. Altura, altozano.
ALTERABILITAT. f. Disposició a alterarse, qiia-
litat de lo alterable. Alterabilidad.
ALTERABLE, adj Lo que pot alterarse. Altera-
ble. II Qui fácilment s' altera, fácil d' enfadarse. Al-
terable.
ALTERACrÓ. f. L' acció y efecte d' alterar o alte-
rarse. Alteración. || Destrenipatnent del pols. Alte-
ración II Movinient d' alguna passió. Alteración. II
Alborot, niotí. Alteración, alboroto, tumulto || Mu-
dansa, vicissitut. Mudanza, vicisitud, jj Ant. SET.
ALTERAMENT. m. ALTERACIÓ.
ALTERANT. adj. Med. Medicanient que té la pro-
pietat de modificar o cambiar d' un modo sensible y
sense produir evaquacioiis 1' estat deis sólits y 'Is
líquits. Alterante.
ALTERAR v a. Causar novetat, mudar d' estat
les coses. Alterar, innovar, mudar. || Comnioure,
enfadar. Alterar, inquietar. || Corrompre. Alterar.
|l Convertir una cosa en un' altra. Alterar. |1 Ant.
Fer set. Dar sed.
ALTERARSE, v. r. Acalorarse, alterarse.
ALTERAT, DA. p. p Alterado. |1 adj. alborOTAT.
II Ant. ASSEDEGAT.
ALTERCACIÓ. f. Baralla, disputa. Altercación,
altercado.
ALTERCADOR, A. ni. y f. Qui alterca. Altercador
ALTERCAR, v. a. Disputar ab tenacitat. Altercar,
porfiar. || pledejar.
ALTERCAT, DA. p. p. Altercado. || m. INCIDENT,
ALTERACIÓ.
ALTERN, A. adj. Significa torn. Alterno.
ALTERNADAMENT. adv. ni. aternativamfnt.
ALTERNANT. p. a. El qui alterna. Alternante.
ALTERNAR, v. a. Variar successivament les ac-
cioHS o páranles. Alternar. || Anar repetides vegades
una cosa darrera un' altra. Alternar. || Geom. Com-
pararse antecedents y conseqüents entre sí. Alter-
nar. II Dir o fer una persona, després d' un' altra, una
ineteixa cosa per torn. Alternar.
ALTERNAT. adj. Bot, Calificació que 's dona a la
disposició de les parts d' un vegetal quan se troven
posades a un y altre costal del eix, encara qu' esti-
guin al nieteix pía. Alterno. || Blas. Els quartels y
figures que 's coloquen alternativament ais escuts.
II Poét. ALTERNATiU.
ALTERNAT, DA. p. p. Alternado.
ALTERNATIU, VA. adj. Lo que 's fa ab alternació.
Alternativo.
ALTERNATIVA, f. Variació successiva. Alterna-
tiva, alternación. || La opció entre dues coses. Al-
ternativa.
ALTERNATIVAMENT. adv. ni. Alternativamen-
te, alternadamente.
ALTERNES, f. pl. Bot. Se diu de les fulles qu' es-
tán a un costat y altre de la planta. Alternas.
ALTERNIFLOR. adj. Bot. Que té les flors alternes.
Alterniflor.
ALTERNIFULLAT. adj. Bot. Que té les fulles al-
ternes. Alternifoliado.
ALTERNÍPEDO. adj. Zool. Se diu deis animáis
que teñen alternativament les potes de dos distints
colors. Alternípedo.
ALTERNS. ni. pl. Mat. Nóm que 's dona ais anguls
oposats peí vértix entre 'Is formats per dues ratlles
qu2 's creueii. Alternos.
ALTEROS, adj. Que és o está niólt alt. Alto,
elevado. I| adj Náal. Se diu d' \\\\ barco massa alt
d' obra niorta y en particular del que té nioltíssinia
mes alsaria ais extrenis qu' al mitj. Alteroso.
ALTERRI. Geog. Riu que neix prop de Banyoles y
va a desaiguar al Ter.
ALTES Y CASALS (Francisco). Biog. Conegut per
en Giirena. Escriptor y polítich fecundíssim y actiu,
quina musa exercí bona influencia a Barcelona entre
1820 y 1823. Publica poesías patriótiques al Diario
Constitucional y Diario de Barcelona. Va ésser secre-
tari segón de 1' Academia de Bones Lletres y del Ajun-
tament de Barcelona entre 1820 y 1824. Era ales-
hores director del teatre de Santa Creu. No va estu-
diar en cap Uiversitat. Va traduir del francés y del
anglés bona cosa de noveles y obres dramátiques. És
numerosa la colecció de travalls origináis de distin-
tes nienes que va publicar. Va tindre d' emigrar a
Fransa per les senes opinions Uiberals entre 1824 y
1835. Va tornar després a Fransa y va morir a JVlar-
sella r any 1838.
ALTES. Geog. Arrabal de Basella, prov. de Lleida.
ALTESA. f. ELEVACIÓ, ALSARIA. || Tractament que's
dona ais filis deis reís, ais infants d'Espanya, siguin
o no filis de reís, y a altres persones de gran digni-
tat. Alteza. || Grandesa d'ánim. Elevación, grande-
za de ánimo.
ALTET, A. adj. dim. Altillo.
ALTET. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Figue-
rosa, prov. de Lleida.
ALTET Y RÚATE (Benet) Biog. Distingit poeta,
nal a Valencia I' any 1827. En la seua juventud se va
dedicar al coiners; mes tari va escriure en revistes y
periódichs, prosa y vers, aixís en valencia coni en
castellá, contra les idees modernes. Se va distingir
per la facilitat de fer poesíes monosilábiques, de les
que 'n va fer un voluní, obtenint diverses distincions
en certámens y academies. L'any 1856 era cónsul de
Bélgica a Valencia.
ALTICA. f. Zool. Género d'insectes mólt petits,
de variáis y brillants colors, que salten coin les pu-
ses ab gran lleugeresa. N'hi há de varíes nienes; la
mes bonica de totes es la rubí, que viu ais sálsers.
Altica
ALTILOCUENCIA, f. Estil aixecat, sublim. Altilo-
cuencia, grandilocuencia.
ALTILOCUENT. adj. Poét. El qui parla ab estil
elevat. Altilocuente, grandilocuente.
ALTÍLOQUO. adj. Zool. Que té un cant mólt fort,
estrépitos, sonor, parlant del aucells. Altílocuo.
ALTIMETRÍA. f. Gcom. Part de la geometría prác-
tica qu'ensenya a midar les altures. Altimetría.
ALTIMÉTRICH, CA. adj Geom. Pertanyent a la
altimetría. Altímétrico. || Instrument pera midar al-
tures. Altimétrico.
ALTIMIRA. f. Bot. Planta perenne de la fani. de
les compostes; té pocti niés d' un pam d' frisada, fu-
lles blanquinoses per dessota y floretes blanques ab
un botó grocli al mitj. Artemisa, matricaria, esco-
billa parda.
ALTIMIRA Y MOTIÁ, (Francesch). Biog. Compo-
sitor y pianista cátala, autor de la música de diver-
ses sarsueles catalanes, d' una misa «de requienio y
d' altres peges. Va morir a Barcelona 1' any 1872.
ALTiSME. m. Ant. y
ALTÍSSIM. m. Déu. Dios, cielo. Altísimo.
ALTÍSSIM, A. adj. sup. de alt. Altísimo.
ALTISSIMUS. m. Fórmula ab que teriiiinaven els
pediments, encara després que ja no s'escrivíen en
llati; coni si dignes Alíissimus dirigat; y' s continua
usant fins a la publicado del Reglament provisional.
Altissimus.
ALTISSONANT. adj. Se diu del estil elevat, pom-
pos, y de qui I' usa. Altisonante, altísono.
ALTITUT. f. ALSARIA.
84
ALU
ALU
ALTIU, VA. adj. altaner.
ALTIVAMENT. adv. m. SUPERBIOSAMENT.
ALTIVESA f. ALTANERÍA. || s. Ab que 's significa
orgull o superbia. Altivez.
ALTÍVOL, A. adj. Qui té altanería. SUPERBióS. |1
Altanero, altivo.
ALTO. 111. La detenció de les tropes. Alto. || La
veu ab que 's mana. Alto. || Veu ab que 's suspén
qualsevol cosa. Alto.
D'ALTO BORDO, m. adv. S' aplica al subjecte noble
o de iiiólta consideració en la societat. Principal.
FER ALTO. fr. Pararse, descansar. Hacer alto.
ALTORS. Geog. Caseríu del part. niunpal. de La
Junquera, prov. de Girona. V. Tors.
ALTRAMENT. altrement.
ALTRE, A adj. La persona o cosa diferenta de la
de que's parla. Otro. |l Veu que denota la seiiiblan-
sa, cóni: es un altre Alexandre. Otro, segundo. ||
Restant Otro, restante. || adv. ni. Ant. Altrement
ALTRE QUE TAL. Loc. Fam. Explica la repetido o
seiiiblansa de dues coses. Otro que íal.
ALTRE TANT. Expr. adv. Lo niete'x. Otro tanto.
ALTRE TANT MES. ni. adv. Doble Otro tanto más.
AQUESTA ES U.v'ALTRA. Expr Denota que lo que 's
<l¡u es un nou despropóslt o impertinencia. Esa es
otra.
PER AL7RA PART. Expr. D'altra manera. Por ó ííe
otra parte.
VETEN AQUÍ UN' ALTRA, O VETEN AQUÍ UN' ALTRA
QUE N'HA FILAT D' AVUY. Expr. Aquesta es un' alira.
ALTREMENT. adv. m. Diversanient. De otro modo
ó manera. || Per altra part. Por otra parte, ade-
más.
AI-TRESSÍ. adv. m. Ademes d'aixó, aixís iiieteix.
Otrosí. |i ni. For. Cada una de les peticions d' un
escrit després de la principal. Otrosí.
ALTRETAL adv. Ant. SEMBLANTMENT, lOUALMENT.
ALTRON. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb.
de la Seu d' Urgell, par. jud. de Sors. Té 264 hab.
ALTRUISME. m. Doctrina que ensenya a travallar
y sacrificarse peí bé deis altres, descuidant el propi.
Altruismo.
ALTRUISTA, adj. Qui se sacrifica y travalla péls
d¿niés. Altruista.
ALTRUY. adj. Ant. D' altre. De otro.
ALTURA, f. ALSARIA II Punta o cim d' una nion-
tanya. Altura. || Geoni. Una de les tres diniensións
deis cossos. Altura. || La regió del aire considerada
a alguna distancia de la térra. Altura. || —DE LA VISTA.
La línea recta que baixa de la vista y és perpendicu-
lar al pía geométricli. Altura de la vista. |¡ —DEL POL.
L'arch de iiieridiá compres entre l'horitzó d' algún
lloch y' 1 pol del séu heinisferi. Altura del polo. || —
D' UN ASTRE L'arch del circuí vertical compres entre
r astre y r lioritzó Altura de un astro II —MERIDIA-
NA. L' altura máxima que té qualsevol astre de cada
día y es quan se trova en el meridiá. Altura meri-
diana.
PENDRE L' ALTURA DEL POL fr. Amidarla. Tomar la
altura del polo.
ALTURA. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb.
y part jud. de Segorb; és a la dreta del riu Palan-
cia y té 2,818 liab.
ALTURES f. pl. CEL.
ALUCINACIÓ. f. Encegament. Alucinamiento,
alucinación.
ALUCINAD AMENT. adv. m. Alucinadamente.
ALUCINADOR, A adj. El qui alucina. Se diu del
escriptor, poeta u orador que ab el séu estil pompos,
ele^ant y florit no deixa coneixer els delectes sustan-
ciáis, la nulitat de les idees, la falta de fons y la in-
coeiencia deis seus pensaiiients. Alucinador.
ALUCINAMENT. m. ALUCINACIÓ.
ALUCINAR, v. n. Enganyar, perturbar la rahó.
Alucinar, ofuscar, deslumhrar, entusiasmar.
ALUCINARSE, v. r. Alucinarse, encapricharse.
ALUCINAT, DA. p. p. Alucinado.
ALUDA, f. Pell adobada, suau y prima, regular-
inent pera fer guants. Baldés. || Guant d' espart pera
netejar els cavalls. Espartilla, lúa.
ALUDER. m. Art. y ofic. El qui fa I* ofici de con-
vertir les pells en aluda.
ALUDIR. V. a. Fer referencia, referirse a alguna
persona o cosa sense nonienarla. Aludir.
ALUJES. Geog. Caseriu proper a Cervera, prov. de
Lleida.
ALÚM. m. Quim. H¡ ha tres sais naturals conegu-
des ab aquest nóm; un sulfat ácit de alúmina y po-
tassa; un sulfat ácit de alúmina y anioníach y un sul-
fat ácit de alúmina, potassa y amoníacli. Alúm, alum-
bre. II Art. y ofí. Els blanquers usen el nóin d'aquest
mineral pera designar els excrenients de gós empleáis
pera adobar la sola. || — DE GOS. El séu excrement.
Canina. \\ —DE PLOAIA El que's trova en fils Alum-
bre de pluma. II —DE ROCA. El que's trova natural-
ment en crestalls semblants a les loques. Alumbre
de roca.
ALUMAIRE. m. Qui arreplega 1' al.'im de gos. Ca-
minero.
ALUiVlAR. V. a. Tenyir ab alúm. Alumbrar. 1| Ant.
ILLUMINAR.
ALUMAT. adj Que té quaütat o barreja d' alúm.
Aluminoso.
ALÚMBRICH. adj. Geol. Se diu deis terrenos que
teñen alúm complertament format. Alúmbrico. ||
Cossos en quina íormació lii entra alúm.
ALUMBRÓGENL m. Quim. Sulfat d' alúmina hi-
dralat. Se presenta en petites mases blanques, flbro-
ses o escatoses, solubles, no crestallisables, y d' un
gust amarch Alumbrógeno.
ALUMENAR. v. a. ALUMAR.
ALUMERA. f. Mina d'alúm Alumbrera.
ALÚMINA, f. Miner. Óxit d' alumini, qu' es la part
principal de la constitució de les argiles, pissarres y
de les mines de alúm. Alúmina.
ALUMINACIÓ. f Quim. Acció y efecte de alumi-
nar. Aluminación. |1 Forniació natural o artificial del
alúm. Alminación.
ALUMINAT. f. Quim. Sal formada per la combi-
nacíó de certes bases ab óxit aluniínich. Es soluble
ab els ácits després d' haverlos derretit ab álcali.
Aluminato.
ALUMINI. Q«/m. Cos simple metálich que's pre-
senta en forma de pols cendrosa niólt seinblanta a la
del platini; es inoxidable en 1' aigua freda y soluble
en els álcalis cáustichs. Aluminio. || Metall de que
se 'n fan diferents obgectes. Aluminio.
ALUMÍNICH. adj. Quim. Que conté alúmina. AIu-
mínico.
ALUMINÍFER. adj. Geol. S' aplica a la térra que
conté alúmina. Aluminífero.
ALUMINITA, f. Quim. Substancia blanca, no lluen-
ta, opaca, insoluble al aigua, composta d' ácit sul-
fúricli, alúmina y aigua. Aluminita.
ALUMINÓXIT. m. Quim. Óxit d' alumini o d' alú-
mina. Aluminóxido.
ALUMNE, A. m. DEIXEBLE.
ALUMÓS. adj. Lo que té alúm. Aluminóse.
ALUNAR. v. a. Ant. ALLUNYar.
ALUSIÓ. f. Conexió, respecte, relació. Alusión,
relación, referencia, respecto.
ALUSIU, VA. adj. El que aludeix. Alusivo.
ALUSIVAMENT. adv. ni. Per alusió. Alusiva-
mente.
ALL
ALL
S5
ALUVIAL, adj. Geol. Se diu del terrer formal per
aluvi'ó. Aluvial.
ALUVIÓ. 111. Terrer format per les corrents d' ai-
gües, ja siguí en el fons deis rius, ja en llurs mar-
gas o en llurs desembocadures al mar. Aluvión. || ni.
Avinguda forta d' aigtia, inundació. Aluvión.
D' ALUVIÓ. fr. Se diu de les ierres que queden des-
prés de les avingudes y de les que 's formen poch a
poch per les variacions o desviacions que sufreixen
els rius. De aluvión.
ALVEDRIU. m. Voluntat Iliure. Albedrío. Il Volun-
tat gobernada pél capritxo. Albedrío.
ALVEU. m. Mare d' un riu o d' una riera. Álveo.
ALVILAR. Geog. Masíes del niunicipi de Vilade-
inuls, prov. de Qirona.
ALVIR. m. Ant. ALVEDRIU.
ALXUB. m. Anl. enjup.
ALZINA. f. ALSINA.
ALZINA (Joan). Biog. Relligiós d' exeniplars vir-
tuts, niólt lamós a 1' illa de Mallorca en el sigle xvil.
Va néi.xer en 1588 ala vila de Mur y va entrar a
%' ordre de Sant Francesch, al convent deis mínims
de Palma 1' any 1609, morint al convent de la vila de
Camps r any 1646. Pels anys 1694 y 1695 se va obrir
una informació jurídica pera testimoniar les virtuts
que '1 poblé lí atribuía.
ALZINALL. m. Ter. Alsina petita. Coscoja.
ALL. m. Bol. Planta d' horta, de la fam. de les li-
liáceas; té les íulles Margues, estretes y aplanades y
un sol pomet de floretes blanques;
al capdevall té una cabessa forma-
da de diferents grans d' un gust
coent. Ajo. i| —DE bruixa. Mena
d' all silvestre, que té les fulles mes
dobles que '1 conreat y les fibres pe-
tites y morades. Ajipuerro, puerro
silvestre, ajo de culebra. || —DE OLOR.
Varietat del all comú que 's conreua
y té 'Is meteixos usos que aquést.
Aio oloroso. II — POR:<ET. Varietat
d' all bort. Puerro de viña. || —PO-
RRO. PORRO II — TENDRÉ. Ajele.
ALLS CRUS Y VINET PUR PASSEN
EL PORT SEGUR. Ref. ab que s' in-
dica que pera soportar les fati-
gues convé estar ben alimentat. Ajo
crudo y vino puro pasan el puerto
seguro.
CABESSA D' ALLS. Cabeza de ajos,
FORCH D' ALLS. Ristra de ajos.
FORT CÓM UN ALL BUIXAT. Se diU
d' un que sigui débil. Es un alfeñique.
ORA D' ALL. ni. Cada una de les
parts que forínen la cabessa. Diente de ajo.
MES TREMPAT QU' UN ALL. fr. Más alegre que unas
■castañuelas.
PER -ANT BLAY SE SEMBRA L' ALL. Por San Blas el
ajo sembrarás.
QUAN NO TÉ UN ALL, TÉ UNA SEBA. Quan nO té un
inial ne té un altre.
SÁ CÓM UN ALL. fr. S' apHc 1 a la persona robusta
y de boa color. Sano como una manzana.
SALSA D' ALLS. Afete.
TAN PUT UN ALL CÓM CENT CA-
BESSES. Ref. ab que s' indica que
qui fa una falta desmereix cóm
si 'n hagués fet moltes. Quien hace
un cesto, hace ciento.
ALL. Geog. Poblet de la prov.
de Girona, agregat al dist. muni-
cipal d' Isóbol.
ALLÁ. adv. II. Allá. Sobre poch
«les o nienys, cóm: vingui allá a les vuil. Sobre, á cosa.
11 En r antigor, cóm: allá en temps deis gols. Allá.
Planta d' All
Segell d' All
ALLÁ SE LES HAGIN. fr. Que s' arreglin. Allá se
las hayan, ó se las avengan, ó se las compongan.
ALLÁ SERÁ 'L BÓ o 'L CAS. Loc. Que 's diu al qui
adverteix que provindrá un mal o una desgracia que
altres no preveuen fácilment. Ahi será ello o ahí fuera
ello.
ALLÁ D' ALLÁ. adv. de 11. Expressió ab que 's sig-
nifica qu' una cosa está mólt llunyana. En lonta-
nanza.
ALLÁ D' ENLLÁ. ALLÁ D' ALLÁ.
VET'HO ALLÁ. D' aquella manera. Asi, asi.
ALLADA. f. Ant. ALIOLI. || Picada, salsa d' alls, pá
y sal. Ajada.
ALLANGUIDA. adj. f. Se diu de la dona mólt es-
treta d' anques o que porta mólt ajustáis el gipó, les
faldilles y les enagües. Escurrida.
ALLANGUIRSt. v. r. ESLLANGUIRSE.
ALLANGUIT, DA. adj. EsUanguit. Traspillado,
delanguido.
ALLANITA. f. Min. Silicat de ceri, de cals y de
ferro; substancia negra y vidriosa, que ratlla '1 cres-
tall. Allanita.
ALLANSAT. DA. adj. Semblant a una llansa.
Alanzado.
ALLANSEJADA. adj. f. Bot. La fulla llarga y es-
treta per tots dos costats. Alanceada.
ALLANSEJAMENT. m. Acció y efecte d' allanse-
jar. Alanceamiento.
ALLANSEJAR. v. a. Anl. LLANSEJAR.
ALLAPIDAR. v. a. Ant. Llensar pedrés. Apedrear.
ALLAR. Lloch plantat d' alls. Ajar.
ALLARCH. m. ALLARGAMENT.
ALLARCHS. m. pl. Roba que 's deixa al cap de
abaix deis camalls deis pantalons, de les mánigues,
de les faldilles, etc., ficantla dins pera poguer allar-
gar dites prendes quan convingui. Alargos.
ALLARGADA. f. Mar. L' acció de mudar de direc-
ció 'I vent. Alargada.
ALLARGADERA. f. Quím. Cañó de crestall que 's
posa al coll d' una retorta o redoma en certes opera-
cions químiques, ab 1' obgecte de rebaixar la tempe-
ratura del eos que 1' ha d' atravesar, pera lograr la
sena condensació. Alargadera.
ALLARGAR. v. a. Extendre, fer mes llarga alguna
cosa. Alargar. || En les armes de foch, arribar a tret
a certa distancia. Alargar, alcanzar, llegar. || Au-
mentar el número o quantitat assenyalada, cóm: el
salari, la racció. Alargar, aumentar. || Cedir lo que 's
té o 's posseeix, cóm: un emplea, un arrendament, etc.
Alargar, ceder. Ij Donar una cosa que 's trova lluny
de qui la deniana. Alargar. || Viure, cóm: aquest ma-
lalt no pot allargar mólt. Alargar, durar, tirar. ||
Fer durar, entretíndres en 1' execució d' alguna cosa.
Alargar, endurar, prolongar, dilatar. || Suspendre
per algún temps 1' execució á' alguna cosa. Alargar,
diferir, dilatar, retardar. || Soltar, afluxar. || Ter.
Manllevar, durar, subsistir.
ALLARGAR EL PAS. fr. Anar mes depressa. Alargar
el peño.
ALLARGAR 'LS CORDONS DE LA BOSSA. fr. Donar d¡-
ners. Alargar, soltar la bolsa
ALLARGAR EL viOLARi O LA VIDA. fr. Alargar el vita-
licio.
ALLARGAR POCH. fr. Met. Tindre poca capacitat.
Alcanzársele poco, no alcanzársele más.
A TOT ALLARGAR. Expr. A todo reventar o tirar.
NO ALLARGAR MES. fr. ALLARGAR POCH.
NO ALLARGAR MES EL ERAS QUE LA MÁNEOA. fr.
Prov. No gastar ni solicitar mes de lo que correspón
al estat de cada qual. No estirar la pierna más de lo
que alcanza la manta; extender la pierna hasta donde
llegue la sábana.
ALLARGARSE. v. r. Alargarse, prolongarse. ||
Allunyarse, desviarse. Alargarse, alejarse. || Esti-
86
ALL
ALL
rars?. Alargarse, estirarse. || fugir. || Fer durar el
discurs, la conversa, etc. Alargarse, extenderse. ||
Dit deis díes y les nits. creixe.
ALLARGASSAT, DA. aij. Estirat de llarch a
llarch Tendido
ALLARGAT, DA. p. p. Alargado.
ALLARGUES. f. pl. Largas treguas. V. ALLARCHS-
Alargos
DONAR ALLAROUES. fr. Diferir un negoci. Dar lar-
gas.
ALLÁS. m. aum. Ajazo.
ALLAU. f. Massa de neu que 's desprén d' un ves-
sant y va engrossiiitse a mida que rodela, acavant
per ésser tan enorme que arrasa tot quant troba al
pas. Alud. II Ter. barranch.
ALLEPUZ (Salvador). Biog. Arquebisbe de Sásser
(Cerdenya», nat a Morella a les acaba'.les del sigle
XV. Va ésser un deis niés distingits en el coicili de
Trento, pronuncian! 'Iii un notable discurs en la ses-
sió tretzena. Va morir en 1551, després d' haver go-
vernat la mitra per espai de quarant' anys.
ALLAVORS. adv. t. 1er. LLAVORS, ALESHORES. En-
tonces.
ALLER. m. Qui ven o es aficionat ais alls. Ajero.
ALLET. dim. Ajete
ALLETAMENT. m. L' acció de donar mamar, o la
de mamar la criatura. Lactancia.
ALLETAR. v. a. AnL DONAR MAMAR.
ALLEUGERIDOR. ni. Qui alleugera. Alijador. ||
Mar. La llanxa o barca que serveix pera alleugerir
altres embarcacions.
ALLEUGERIMENT. m. L' acció d' alleugerir. Ali-
geramiento. II L' acció de descarregar el pes sobrant
de la ñau. Alijo. |1 Arquit. L' acció de desemparedar
portes, finestres, etc. Alijeramiento. y — forsat.
Mar. El que 's fá durant una navegació a causa d'un
temporal; també 's diu: despipar y grossa avería
Alijo forzado.
ALLEUGERIR. v. a. Disminuir el pes d' alguna
cosa. Aligerar, aliviar. || Met. Moderar les penes, els
pesars. Aligerar, aliviar, templar. || Treure cárrech
d' alguna ñau. Alijar, aligerar, aliviar. || aliviar el
travall.
ALLEUGERIT, DA. p. p. Alijerado, aliviado.
ALLEUJAMENT. m. ALLEUGERIMENT.
ALLEUJAR. v. a. ALLEUGERIR. I! Allojar.
ALLEUJERADOR. m. ALLEUGERIDOR.
ALLEVANSA. f. Falsa acusació. Calumnia, impu-
tación.
ALLEVAR. V. a. Acusar falsa y nialiciosament a
algú. Calumniar, imputar, achacar, imponer, ahi-
jar, acumular.
ALLEVAT, DA. p. p. Calumniado.
ALLEVIAMENT. m. Ant. Alivio.
ALLEVIAR. V. a. A«/. aliviar, alleugerir. |1 háut.
Alleugerir la ñau foragitant part de la cárrega. A#ijar.
ALLÍ. adv. |] En aqiiell lloch. Allí. || Lo meteix qu;
a les hores, en aquell punt. Entonces.
D' allí. ni. adv. De allí.
D' allí ha de víndre. fr. Denota qu' una cosa íri-
gará inólt en verificarse. Desde allí ha de venir.
PER ALLÍ. m. adv. Por allí.
allí avant. adv. t De allí en adelante.
ALLICH. dim. ALLET.
ALLIMARIES f. pl. LLUMINARIES.
ALLIOLL m. ALIOLI.
ALLISADOR. m. Qui allisa. Alisador. |1 Instru-
nient para allis.ir. Alisador.
ALLISADURA. f. ALLISAMENT.
ALLISADURES. f. pl. Les parts menudes que que-
den de la pedra o altres coses qu s' allisen. Alisa-
duras.
ALLISAMENT. m. L' acció d' allísar. Alisadura.
ALLISAR. V. a. Posar llisa alguna cosa. Alisar. ||
Posar les parets llises pera pintarles o emb^auqui-
narles. Enrasar, revocar. || Esgrunar alguna cosa
fregantla ab un' alta. Frotar.
ALLISTADOR. m. Qui fa 1' allistament. Alistador.
II m L' home que porta 1' alsa y baixa d' una o va-
ríes colles de jornalers qua travallen a una obra o
feina. Listero.
ALLISTAMENT. m. Llista. Alistamiento, listo.
ALLISTAR. v. a. Escríure 'Is nóms en una llista.
Alistar. II Empadronar || Matricular.
ALLISTARSE. v. r. Donar el nóm pera que '1 posin
a la llista. Alistarse.
ALLISTAT, DA. p. p. Alistado.
ALLITARSE. v. r. AJAURE'S, 2.
ALLÓ. pr. dem Aquello.
ALLÓ PER ALLÓ. f r. Me!. ídem por ídem.
D' ALLÓ MES. fr. Mucho.
d' ALLÓ MILLOR. mod. adv. De molde, de perilla.
ALLOCADA. adj. Parlant de la dona, és estarse
arrepapada peresosamenf; y referintse a la gallina,
estar covant els ous. Aclocada.
• ALLOCAMENT. ni. Estat de la gallina quan cova
els ous. Aclocamiento. || Positura d' una persona
quan s' ajoca cóm les gallínes.
ALLOCARSE. r. Sentarse demunt els talons. Aclu-
carse. || Ajocarse la gallina demunt els ous, o abai-
xarse a térra quan la cubreix el gall. Acloclarse.
ALLOMADURA. f. L' acció y efecte d' allomar o
de allomarse. Dcslomadura.
ALLOMAR, v. a. Trencar o maltractar els lloms.
Deslomar.
ALLOMARSE, v. r. Deslomarse, derrengarse.
ALLOMAT, DA. p. p. Deslomado, derrengado.
ALLONGAMENT. m. Aní. L' acte d' allargar.
Alargamiento
ALLONGAR, y 'h seus deriváis. ALLARGAR.
ALLÓS. adj. Pertanyent o seniblant al all. Alídeo.
ALLOSSAR. v. a. Posar cer a les eines de ferro pera
que tallin mellor. Acerar, templar, aguzar. ll Trem-
par les eines de pagés fent'hi punxa o esmolant el
ferro d' elles Afilar.
ALLOTJAMENT. m. Lloch pera allotjar y allot-
jarse. Alojamiento. |1 Lloch entre cubería y cubería
deis barcos. Alojamiento.
ALLOTJAR. v. a. Donar habitació ais soldats.
Alojar,
ALLOTJARSE. v. r. Buscarse habitació 'Is soldats.
Alojarse.
ALLOTJAT. p. p. y s. Alojado.
ALLUCINAR y tots 'Is séus deriváis. Alucinar.
ALLUMENATS. m. pl. Heretges qu' en el sigle XVll
teníen per inútil el baptisme, el dejuni y la eucaris-
tía. Alumbrados.
ALLUNAMENT. m. Ndut. Tall en forma d' arch
que 's fa a la rellinga d' algunes veles. Aluuamlento.
ALLUNAR. a. Aau/. Donar allunanient a les veles.
Alunan
ALLUNAT, DA. adj. Aní. llunAtiCH.
ALLUNYAMENT. m. Apartament. Alejamiento,
apartamiento. || aislament. || extranyament.
ALLUNYAR. v. a. Apartar lluny. Alejar. |1 Ex-
pelir, treure alguna persona o cosa d' algún lloch.
Alejar.
ALLUNYARSE. v. r. Alejarse.
allunyarse del PROPósiT. fr. Apartarse o des-
viarse del assumpte. Desviarse del propósito.
AMA
AMA
87
Buste de
Ramón Amadeu
AM. MI. Ham. || f. Anima. || v. Jo amo. Amo. || prep.
H¡ ha algúns que 1' usen en llocli de AB. Con.
AMABILÍSSIM, A. adj. sup. Mólt amable. Amabl-
lislmo.
AMABILÍSSIMAMENT. adv. m. Amabilísíma-
mente.
AMABILITAT. f. La qualltatque lá amable. Ama-
bilidad.
AMABLE, adj. Digne de ésser amat. Amable. ||
Afable, coinplacent. Amable.
AMABLEMENT. adv. in. Ab amor. Amablemente.
AMADELF. adj. Bot. S' aplica a les plantes que
neixen y creixen juntes en gran
nombre. Amadelfo.
AMADEU. m. N6ni d' home.
Amadeo.
AMADEU (Ramón). Biog.
Esculptor de rellevanls quaii-
tats que florí a Barcelona, ont
va néixer 1' any 1746, niorint
a la meteixa ciutat 1' any 1821.
Va deixar obres mólt remarca-
bles d' esculptura religiosa.
AMADO Y BERNADET (Ra-
món). Biog. Pintor al oli y acua-
relista distingit, i'eixeble de la
Llotge, a Barcelona 1' any 1864.
Va anar a estudiar ais musseus de Madrit y 1' any
1865 a Roma, pasant'hi una llarga temporada y re-
corrent part d' Italia. Desde
aieshores fins I' any 1888, en
que va morir a Barcelona, cap
de les nostres exposicions va
deixar de comptar ab obres de
Amado. La Diputado de Na-
varra va premiar en públich
concuis el seu quadro Iiistórich
Las Navas de Tolosa. Va viure
quaranta qiiatre anys.
AMADOR, A. m. y f. Qui
ama. Amador, amante. || Ant.
Amancebat. || Entregatal amor
desordenat de les dones. Mu-
jeriego.
AMAESTRAMENT. m. Ant. ENSENYANSA.
AMAESTRAR, v. a. Ant. ensenyar:
AMAGACREUS. m. Fam. Aquell que guarda mólt
el diner Ata el gato.
AMAGADAMENT. adv. m. Ocultamente, escon-
didamente, á escondidas, á hurtadillas.
AMAOADET, A. adj. dim. Escondidillo.
D' AMAGADET. m. adv. A escondidillas.
AMAGADÍSSIM, A. adj. s. Escondidísimo.
AMAGADOR, A. m. y f. El qui amaga. Ocul-
tador.
AMAGAMALLES. m. AMAGACREUS.
AMAGAMENT. m. La acció d' amagar. Escondi-
miento, ocultación. || Ant. amagatall.
AMAGAR. V. a. Posar alguna cosa ont no pugui
ésser vista o trovada. Ocultar, esconder. || Contin-
dre, incloure alguna cosa que no tots saben veure.
Esconder, encerrar.
AMAGARSE, v. r. Esconderse, ocultarse. || Aco-
bardirse. || Guardarse, cóm: no me'n amago de dir'ho.
Guardarse.
amagarse detrás d' un cantó. Dar trascantón, ó
trascantonada.
NO AMAGARSE PER ALTRE. No cedir. No mojar la
oreja.
AMAGAT, DA, p. p. Escondido, oculto.
D' AMAGAT. adv. y
D' AMAGADA, m. adv. Ant. amaqadament.
Ramón Amado
ANAR D' AMACAT. fr. Obrar ocultament. Andar á
sombra de tejado, ó á lo somorgujo.
AMAGATALL. m. y
AMAGATAY. m. Ant. Recó, lloch ocult pera ama-
gar. Escondedero, escondite, escondrijo.
AMAGATEJAR. v. a. Ant. AMAGAR.
D' AMAGATÓNS Y D' AMAGATOTIS. m. adv. AMAQA-
DAMENT.
AMAGRIMENT. m. enmagriment.
AMAGKIR. V. a. ENMAGRIR,
AMAGRIRSE. v. r. enmagrirse.
AMAINAR, v. a. Náut. AMAYNAR.
AMALARICH. ni. Nóni d' home. Amalarlco.
AMALECITES. m. pl. PobUs d' Idumea. Amale-
citas.
AMALGAMA, f. Barreja del argentviu ab qualsevol
metall menys ab el ferro. Amalgama. || Met Unió o
barreja de coses de distinta naturalesa. Amalgama.
AMALGAMACIÓ. f. Quím. V acció y efecte de
amalgamar. Amalgamación.
AMALGAMAR, v. a. Barrejar argentviu ab els me-
talls peta feries mes di'ictils. Amalgamar. H Met. Ba-
rrejar varies coses. Amalgamar.
AMALGAMAT, DA. p. p. Amalgamado.
AMALGAMENT. m. Barreja de varies coses. Mez-
cla. II AMALGAMAC.Ó.
AMALKICH (Arnau de). Biog. Cátala de naixensa,
descendeat deis vescomtes de Narbona. Prior de
Poblet 1' any 1192 y mes tart abat del meteix mones-
tir. Es el XVll general y abat del ordre del Cister.
Va assistir al concili de 1215. Va ésser llegat del
papa y va manar la creuada contra 'Is albigesos ha-
vent causal nioltes victimes ab la fogositat de les
seues exortacions, enardint bojament el zel deis sol-
dats. Va ésser arquebisbe de Narbona. Arrivat a Es-
panya pera posar d' acort ais poders cristians ab la
fé de combatre ais alarbs, el primer resultat de la
seua vinguda va ésser la famosa batalla de las Navas
de Tolosa 1' any 1812, de la que Amalricb, testimoni
de vista, n' escrigué una relació llatina. Era vanitós
y despiadat: va morir 1' any 1224.
AMANAR. V. a. Ant. Menar.
AMANERAMENT. m. Acció y efecte de amanerar-
se. Amaneramieuto.
AMANERARSE, v. Pendre certs costúms unifor-
mes. Amanerarse.
AMANERAT, DA. adj. Qui obra ab uniformilat.
Conuinment s' aplica ais professors de telles arts, y
a les seues obres. Amanerado.
AMANEU DES-ESCÁS. Biog. Persona distingida
y trobador cátala de les derreríes del sigle Xlil, de
qui no mes se 'n conserven quatre obres.
AMANILLAR, v. a. Posar manilles. Esposar.
AMANILLAT, DA. adj. Qui*porta manilles. Des-
posado.
AMANIMENT. m. La composició o salsa pera as-
saonar la vianda. Guiso, aderezo, condimento. ||
Ant. Aparell, preparatiu. Apresto. || L' oli, vinagre
y sal que 's posa a les viandes. Aceites.
AMANIMENTS. n. L' oli, vinagre y sal que 's dona
ais pastors. Cundido.
AMANIR. V. a. Aparellar, preparar alguna cosa.
Aprontar, aparejar, apercibir, preparar. || Posar
els anianiments a alguna vianda: Aderezar, condi-
mentar, sazonar.
AMANIRSE V. r. Disposarse alguna persona pera
algún fi. Aprestarse, aparejarse, apañarse.
AMANIT, DA. p. p. Preparat. Aparejado. || As-
saonat. Sazonado.
AMANITINA. f. Bot. Principi niatsinós que conte-
neii els bolets. Amanitina
88
AMA
AMA
AMANLLEUTAR. v. a. Ant. AFIANSAR, 1.
AMANSA, f. Ant. AMISTANSADA.
AMANSADOR, A. m. y f. Qiii amanseix les besties.
Amansador.
AMANSADURA. f. Ant. y
AMANSAMENT. ni. Acció y efecte de amansir.
Amansamiento, mitigación.
AMANSIR. V. a. Fer perdre la feresa ais animáis.
Amansar, domesticar, domeñar, domar. |1 Met. Sos-
segar, apaciguar. Amansar, mitigar, calmar, apla-
car.
AMANSIRSE. v. r. Domesticarse, desentosquirse,
afinarse. Desembravecerse.
AMANSIT, DA. p. p. Amansado.
AMANT. p. a. Qui ama. Amante. || n. p. d' home.
Amando. || Náut. Denominació general de tota corda
grossa que, assegurada per un extréin al cap del ai-
bre, verga, etc., y proveída en 1' allre d' un aparell;
serveix pera aguantar grans esforsos. Amante.
AMANTA, adv. de quant. Mucho.
AMANTAR, v. a. y 'Is seus deriváis. Enmantar.
AMANTINA. f. La corda que serveix pera mantin-
dre horitzoiitals les verguea. Amantillo.
AMANTINAR. v. a. Náut. Tirar de les amantines
pera posar lioritzontals les vergues o feries decantar
mes d' un costal que del altre. Amantillar.
AMANTÍSSIM, A. adj. s. Amantísimo.
AMANTS. m. pl. Náut. Cordes grosses pera ficar y
traure de la ñau la llanxa y altres coses feixugues.
Amantes.
AMANUENSE, s. ni. Escrivent. Amanuense.
AMANYACH. ni. El cant ab que festejen els co-
lóms y les tortores; cant que serveix pera fer ador-
mir ais nois ai bressol. Arrullo.
AMANYAGADOR, A. ni. y f. Afalagador. Acari-
ciador.
AMANYAGAMENT. m. AFALACH.
AMANYAGAR. v. a. Afaia ar. Acariciar. || Enga-
nyar ab afalachs. Engatusar.
AMAR. v. a. Tindre afició y voluntat a algú. Amar,
amartelar. || Desitjar, apetéixer, cóni: les plantes
aman el sol. Amar.
QUi BÉ AMA, BÉ CASTIGA. Ref. Ensenya que '1 ver-
dader carinyo consisteix en corretgir al amicli enca-
ra que a aquest li sápiga mal. Quien bien te quiere, le
hará llorar; quien te dio la hiél te dará la miel.
QUI BÉ AMA BÉ OBEEix. Ref. Explica que '1 carinyo
o amistat facilita a qui '1 professa tots els medis de
coniplaure y donar gust. Quien bien ama bien obe-
dece.
QUI BÉ AMA TART OLVIDA, fr. Denota que l'anior
verdader no s'imniuta ab les contingencies. Quien
bien quiere tarde olvidg.
QUI NO T' AMA BURLANT TE DISFAMA. Ref. Contra
les burles que paren en injuries. Quien no te ama
burlando te difama.
AMARADOR. m. Qui amara el cánem. Enrlador.
AMARAMENT. m. La acció d' amarar el cáneni,
el ilí, etc. Maceración. || L' acte d' amarar la cals.
Apagamiento.
AMARANTACIES. f. pl. Bol. Familia de plantes
dicotiledónees: compren les plantes herbácees de
tulles alternes, flors petites, móltes vegades herma-
frodites, y aitres d' un sol sexe, formant espiga. Ama-
rantáceas.
AMARAR, v. a. Penetrar el líquit dins d' algún
cós secli. Calar, empapar. |¡ Posar el cánem, ilí, etc.,
al aigua. Enriar, macerar, cocer. (| Tirar aigua a
la cals pera fóndrela y poguerne fer us. Apagar,
ahogar.
AMARARSE, v. r. Empaparse d' aigua la térra o
qualsevol aitra cosa. Amararse. || BATEJAR EL vi. 1[
Mullarse. Amararse.
AMARAT, DA. p. p. XOP.
TOT AMARAT. Fet una sopa d' aigua o estar mólt
muliat. Hecho una sopa. || Estar tot amarat. XOP.
AMARCH, adj. Lo que té un gust mólt desapacible
que excita vómits. Amargoso, amargo. 1| Meí. Do-
lores o penós. Amargo. || m. Amargura.
AMARCH COM UN FEL. fr. Moltíssiin amarch. Amargo
como unas tueras, como una hiél.
AMARCHS. m. pl. Farm. Confecció d' ingrediente
amarchs. Amargos. || Dolsos ab barreja d' ametlies
amargues Amargos.
AMARESCENT. adj. m. Lleugerament amargant,
que amargoteja. Amarescente.
AMARGALL. m. Bol. MARGALL.
AMARGAMENT. adv. m. Ab amargura. Amarga-
mente. II Met. Ab pena y aflicció. Amargamente.
AMARGANT. adj. AMARCH.
AMARGANTMENT. adv. m. D' un modoseniblant
al síver. Acibaradamente.
AMARGAR, v. n. Tindre gust amarch alguna cosa,
cóni: el fel, donsell, etc. Amargar. || v. a. Fer tornar
aniarcli. Amargar. || Met. Causar pena o aflicció.
Amargar. || Ofendre ab obres o paraules. Amargar.
AMARGAT, DA. p. p. Amargado.
AMARGOR, f. Gust amarch. Amargor, amargu-
ra, amargo. || Met. Angustia o pena. Amargor,
amargura.
AMARGORETA. f. dim. Amarguillo.
AMARGOS, adj. Ant. AMARCH.
AMARGOSAMENT. adv. m. Ant. AMARGAMENT.
AMARGOTEJAR. v. n. ASPREJAR.
AMARGUESA. f. Ant. AMARGOR.
AMARGUET, A. adj. dim. Amarguillo.
AMARGDÍSSIM, A. adj. s. Mólt amarch. Amarguí-
simo.
AMARGUiSSIMAMENT. adv. m. sup. Amarguí-
simamente.
AMARGURA, f. AMARGOR. || f. Met. Disgust, sen-
timent, pesar. Acíbar, amargura.
AMARINADOR. adj. El qui aparella. Apa-
reador.
AMARINAR, v. a. Tripular. || Ter. AMANSIR.
AMARINAT, DA. adj. Mar. Fet o avesat al mar.
Amarinado.
AMARLETAT, DA. adj. Coronat de marlets. Al-
menado.
AMARRA, f. Náut. Corda ab que s' amarra la ñau
a térra o ab 1' ancla. Amarra. || Corretja que 's
posa al cavail pera que no alsi '1 cap. Amarra.
AMARRADER. m. L' anella o altre instrument ont
s' amarra alguna cosa. Amarradero. || Lloch ont
s' amarra ia ñau, o a propósit pera amarrarla. Ama-
rradero.
AMARRADOR. s. El qui amarra. Amarrador.
AMARRADURA, f. Náut. La acció y efecte de
amarrar. Amarradura.
AMARRAR v. a. Lligar ab cordes, cadenes, etc.
Amarrar. |1 Náut. Assegurar una ñau ab cordes, ca-
denes, etc. Amarrar. || Assegurar la ñau ab les an-
cles. Aferrar, anclar.
AMARRAT, DA. p. p. Amarrado.
AMARRAT DE TRAVÉS. Náut. Donar una codera de
modo que la ñau presentí '1 costat a un punt deter-
minat. Acoderar.
AMARRES, f. Náut. Denominació general que »
dona a bordo a tota corda, y especialment a aquelles
ab que s' amarren les naus qu' están fondejades y les-
seves embarcacions petites. Amarrazón.
AMA
AMB
89
AMARTELLAR. v. a. Ant. Copejar ab martell.
Amartillar, martillar. || Posar alguna arma a piint
pera dispararla. Amartillar. || Met. ant. Atormen-
tar.
AIWASSADET. iti. dim. Amasadito.
AIVIASSADOR. m. Qui ainassa. Amasador.
AMASSADURA. f. Anf. La acció y efecte d'anias-
sar. Amasadura.
AMASSAMENT. iii. Ant. AMONTONAMENT. II La
acció d'unir o juntar. Amasamiento.
AJWASSAR. V. a. PASTAP. || Anl. Amontonar. ||
Met, Disposar les coses pera lograr algún fí. Amasar.
AJVIASSONA. f. Dona alta, d' ánimo varonil. Ama-
zona, marimacho. i| La que niunta a caval'. Ama-
zona.
AMASSONAR. v. a. Pitjar ab el niassó. Api-
sonar.
AMASSONAT, DA. p. p. Apisonado.
AlVIASSONITA. f. Min. Feldespat vert, opacli, sus-
ceptible de pulinient. Se li dona aquest nóin per ha-
ver sigut trovat a la vora del riu de les Amassones,
en América. Amazonita.
AMASTOSSOARIS. Zoof. Animáis vertebráis que
no teñen manielles. Amastozoarios.
AJVIAT, DA. p. p. Amado.
AMAT, (Bartomeu). Biog. Enginyer militar y es-
criptor, natural de Barcelona Va estudiar a la Aca-
demia militar de Zamora desde 1803 a 1805. A fináis
d' aquest any er¿i subtineiit, seguínt els estudis a
Alcalá de Henares. Destinat a la Divisió c,ue entra a
Portugal, va fer després tota la guaira de la Inde-
pendenc a, per Extremadura, '1 Centre y Andaliis a,
fins que l'any 1810 va retirarse a Cádiz. Coniissionat
pera establir una escola d' estudis militars a Mallor-
ca (1811), va escriure pera ella alguns tractaís. Va
esser professor en la academia de Cádiz de 1811 a
1814 y de la d' Alcalá fins a 1822. Va desempenyar
distints cáriechs, entre ells el de director del Colegí
general militar. En 1833 havía estudiat la costa y l'in-
terior de Catalunya y la defensa de Aladrlt, ont va
morir l'any 1850, essent director d' enginyers del
districte de Burgos.
— (FELiu). Biog. Arquebisbe de Palmira, escriptor
distingit y lióme notable. Va néixer a Sabadell 1' any
1750. En 1774 el bisbe Climent 1' ordena de sacer-
dot. Nomenat bibliotecari de la episcopal barcelo-
nina, va catalogar en nienys d' un any niés de deu
mil Ilibres y 'Is seus Índex servían encara després de
cinquant'anys. La Aca-
demia de Bones Lletres
va elegirlo soci. En 1785
va guanyar una canongía
a Tarragona y allí, junt
ab 1' arquebisbe Arma-
nyá, varen fundar la Eco-
nómica de Amichs del
País, En 1803 fou consa-
grat a Madrit arquebisbe
de Palmira in partibus y
pocli després confessor
de Carlos IV a condició
de no ficarse en política.
Se sostíngué dignair.ent
dtirant la invasió france-
sa, mes en 1814 fou obli-
gat a tornar a Catalunya,
morint en 1824. Les senes principáis obres son: His-
toria eclesiástica, 12 volums en quart; Observaciones
pacificas sobre la potestad eclesiástica y Deberes del
cristiano en tiempos de revolución tiácia la potestad
pública.
— (JOAN GARLES). Biog. Metge, músich y escriptor.
Va néixer a Monistrol en 1572 y va estudiar medecina
a Valencia, essent després metge de Montserrat. Del
seu Ilibre Fructus medicince, etc., se 'n coneixcn mes
Feliu Amat
de sis edicións. Es 1' autor deis Quatrecents oforis-
mes calalans, tantíssimes voltes reimprés a Barcelo-
na, Valencia, Girona y altres parts, quins textes han
passat a la categoría de cosa folk - lórica, y s' han
traduit a diverses llengües. Ademes d' un Tractat
de peste y altre Tratado de las fieridas de la cabeza
(Valencia 1588), es aulor d' un quadernet de música
imprés a Barcelona, a Valencia, a Girona, etc., en
cátala, valencia y castellá, titulat Guitarra española
y vandola.
AMAT, (Riera del). Hidrog. Riera que desaigua a
la vora esquerra de la de Sallent prop de Sant Privat
de Bas, prov. de Girona.
AMATAR, v. a. Ant. CUITAR.
AMATENT, A. adj. Prompte, llest. Pronto. 11 adv.
ni. A PUNT.
DE AMATENT. adv. ni. De prompte, sobtadanient.
Prontamente, súbitamente.
AMATINARSE. v. r. Anticiparse a fer alguna cosa.
Madrugar.
AMATISTA, f. Minct. Crestall de roca d' un color
morat dar que s' usa coni pedra d' adorno en argen-
tería, pero que no es pedra fina. Amatista. Il —ORIEN-
TAL, f. Pedra fina; corindó hialí d' un hermós color
morat tirant a purpuren; s' usa en joles fines. Ama-
tista oriental.
AMATISTAT. adj. Semblant a la amatista. Ama-
tistado.
AMATIU. adj. Que inspira amor. Amativo.
AMATIVITAT. f. Fren. Inclinació que impulsa a
una persona a juntarse ab un' altra de diferent sexe
pera propagar la especie. Enioció o commocíó de
amor sexual. Amatividad j| La part del cap qu' in-
dica el desarrollo de aquesta inclinació. Amativi-
dad.
AMATONARSE. r. Espessirse la llet, ferse mató.
Requesonarse.
AMATONAT. adj. Lo que sembla mató. Requeso-
nado.
AMATORI, A. adj. Lo que tracta del amor o l'íns-
pira Amatorio.
AMÁUCITA. f. Al/«. Varietat de feldespat. Amáu-
cita.
AMAYNADAT, DA. adj. Qui té filis. CASAT.
AMAYNAR. v. a. Plegar les veles pera que la eni-
barcació vagi mes pausada. Amainar. |1 Met. Apa-
ciguarse, mitigarse, teniplarse'l rigor d' alguna cosa
o cedir d' alguna pretensió o desitj. Calmar, amai-
nar, aflojar, ceder.
AMBÁ. ni. Paret feta de inaó de cantell que ser-
veíx pera les divisións interíors deis pisos. Ta-
bique.
AMBENT. adj. S' aplica a qualsevol fluit que ro-
degi a un eos. Ambiente. || ni. Aire suau que rodeja
els cossos, y, per extensió, tot alió que lodeja al
hoine. Ambiente.
AMBICIÓ, f. Passió desordenada de conseguir
fama, hor.ors O dígnitats. Ambición. || Codicia.
AMBICIONAR, v. a. Desitjar ab ambició. Ambi-
cionar.
AMBICIONAT, DA. p. p. Ambicionado.
AMBICIÓS, A. adj. Qui té ambició. Ambicioso. Jt
Qui desilja ab ansia alguna cosa lícitanient. Ambi-
cioso.
AMBICIOSAMENT. adv. m. Ambiciosamente.
AMBIDENTAT. adj. Zool. Animal que té dents en
totes dues barres. Ambidentado.
AMBIDEXTERITAT. f. La facultat que té l'ambi-
dextre de fer el meteix ab la ma esquerra que ab la
dreta. Ambidexteridad.
AMBIDEXTRE. adj. Qui usa igualment de les dues
nians. Ambidextro.
DIC. CAT. — T. I.
12.
90
AMB
AME
AMBÍGENA. adj. Bot. Flor que té la part exterior
de la meitexa iiaturalesa del cálzer y 1' interior de la
com corola, Ambigena. = Gcom. Corva hiperbólica
de ters grau que té una de les seues ranies inscrita y
l'altra circunscrita a la seua assíntota. Ambigena.
AMBIGÚ, ni. Veu francesa que significa viandes fre-
des que 's posen d' una vegada a la taula. Ambigú.
AMBIGUAMENT. adv. ni, Ambiguamente.
AMBIGÜIFLOR. adj. Bot. Que té flors ambigúes.
Ambigüifloro.
AMBIGÜITAT. f. Dupte, conhisió, incertitut. Am-
bigüedad.
AMBIGUO, adj. Lo que té anibigüitat. Ambiguo.
II Gram. Dit del noni que indistintanient s' usi cóni
niasculí y femení. Ambiguo.
AmBIT. ni. Espai compres dins de certs líniils.
Ámbito.
AMBLIGONI. ni. Geom. El triángul obtus ángul.
Ambligonio.
AMBLIGÓNIT. ni. Min Fosfat d' alúmina y de
litina; substancia de color vert o blandí verdós, vi-
driosa y transparenta. Ambligonito.
AMBLIOPiA, f. Med. Escursanient de la vista. Am-
bliopia
AMBLÍTER. adj. Min. Crestalls quines vores y
ánguls sufreixen disniinució o depressió, exceptúan!
una aresta que 's trova entre dues cares que formen
ángul obti'is. Amblítero.
AMBO. ni. En el joch de la lotería és la sort de
dos núineroi ab que 's guanya '1 preini niés baix.
Ambo.
AMBOCH. ni. En el jóch de taula la acció de pas-
sar la bola per dins de 1' aiiella. Emboque. || Pas de
qiialsevol cosa per paratge estret. Emboque.
AMBRE. ni. Min. Reina fóssil groga y transparent,
lleugera y tan dura que, travallada y pulida, serveix
pera fer boquilles, collars y attres adornos; si 's
frega s' electrisa, y quan se crema fá un olor aroniá-
tich. Ámbar.
AMBRE GRIS. Substancia sólida de color cendrós,
formada de capes blaiiqnes y grifes que 's troba su-
rant deinunt les aigiies al mar de la India; per sa
niólta fragancia s' emplea en perfums. Ámbar gris.
AMBRE GROCH. Sólit, trencadís, unes vegades trans-
parent y altres opacli; no fá olor. Succino, ámbar
amarillo.
AMBRET. Geog. Caseriu del part. jnd de la Séu
d' Urgell, prov. de Lleida.
AMBRETA. f. diiii Ambarito. || Petita flor que fá
olor d' anibre. Ambarilla. || Lo que pertany a 1' ain-
bre. Ambarino.
AMBRÓS. n p. Nóüi d' honie. Ambrosio
AMBROSÍA, f. Qualsevol vianda o beguda de gust
suau y delicat. || Med. Purga niolt suau. Ambrosía
AMBROSIA, adj. Lo que pertany a Anibrós. || Re-
lligiós de 1' ordre de Sant Anibrós. Ambrosiano.
AMBROSÍACH, CA. adj. D' olor o gust semblant
al que té 1' ambrosía. Ambrosíaco.
AMBROSIANA. f. Ordre de relligíoses fundada
per Catarina Alorigia I' any 1450. Ambrosiana
AMBRUNAL. m. Náat. Cada un deis forats que lii
há deniunt de cuberta pera que pugui sortir 1' aigua
que lii entra. Embornal.
AMBULANCIA, s. f. Hospital establert en els cos-
sos o divisions d' un exércít, y destinat a seguir els
movinients de les tropes pera poguer donar els pri-
mers auxilis ais ferits. Ambulancia.
AMBULANT. adj. Passejant. Ambulante. || Dít de
coses inaniínades que 's belluguin. Ambulante
AMÉ, NA. adj. Frondós, hermós, deleitable a la
vist.i, parlant de la Naturalesa. Ameno, i] Discurs o
escrit fet ab amenitat. Ameno.
Ignasi Amellar
AMELIE-LES BAINS. Geog. Població a 243 metrcs
d' altitut, en la confluencia del Tech y '1 Mondony,
en el Vallespir, pertanyent are al departanient deis
Pirineus orientáis, bisbat de Perpinyá, cantó d' Ar-
les, contenint 1 429 habitants. Prou coneguda aquesta
localitat per la riquesa de les aigües medicináis, cele-
brades ja en temps deis ronians, s' anonienava Banys
d' Arles fins a 1 840, canibiant llavors son nóni en con-
niemoració déla iiiuller de Lluis Felip, la reina Amelia,
que va recobrar en aquelles termes la salut perduda.
AMELL Y LLOPIS (Joan). Biog. Fóu empleat de
la Diputació provincial barcelonina, va redactar no-
tables docunients administratius, y va escriurer, junt
ab en Guilléin M.'"" Broca, 1' obra: Instituciones del
derecho civil catalán. Va morir a Barcelona 1' any 1885.
AMELLER Y ROS (Ignasi). Biog. Metge que va
néixe'r a Barcelona 1' any 1769. Durant la canipanya
del Rosselló (1793), va ésser
metge del exércit y després pri-
mer inetge deis hospitals de Pe-
relada, Sant Feliu de Guíxols,
Girona, La Escala, Calella y
Arenys de Mar. L' any 1799 va
ocupar la cátedra de química
de Salamanca y 1' any 1804 la
del Colegí de Medecina de Bur-
gos. En 1807 prengué possesió
cóni a catedrátich supernuiiie-
rari de Barcelona, éssent direc-
tor del Colegí Médich. Va ésser
el metge mes famós de la nostra
térra durant son temps. Va mo-
rir a Barcelona 1' any 1843, deixant publicáis gran
nombre d' estudis de medecina.
— Y viLADEMUNT íviCTORiÁ DE). Biog. General y
escriptor nat 1' any 1818 d' una familia de Banyoles,
mort r any 1889 a Alcalá de Henares. Va figurar en-
tre '1 partit Iliberal a niitjans del sígle XIX. El séu Ilibre
Los mártires de la libertad española (dos vol. 4.°, Ma-
drít, 1853) va ésser causa de que 'i govern el perse-
guís; va publicar ademes, Juicio critico de la guerra de
África (1861), Ideas sobre la reforma de la fuerza ar-
mada en España (1870), Un ejército para el rey ó un
ejército para la patria, aquest derrer mólt notable,
estanipat a Madrid 1' any 1887.
AMELLERAL. ni. Ant. AMETLLAR.
AMÉN. m. Veu hebraica que vol dir: aixis és, aixis
sia. Amén.
AMÉN DE DÉu. interj. Pera manifestar el gran de-
sitj de que succeeixi alguna cosa. Amén, ojalá, antes
hoy que mañana.
MÓLTS AMÉNS ARRIBEN AL CEL. Ref. Denota la efi-
cacia de les oracions repetides. Amén, amén al cielo
llega: muchos amenes al cielo llegan.
AMENAR. V. a. Ant. MENAR.
AMENASSA. f. Acció o paraules ab que 's denota
que 's vol mal a algú. Amenaza.
AMENASSADOR, A m. y f. Qui amenassa. Ame-
nazador, amenazante.
AMENASSAMENT. m. Anl. AMENASSA.
AMENASSANT. adv. ni. Amenazando.
AMENASSAR. v. a. Manifestar ab accions o pa-
raules que 's vol fer mal a algú. Amenazar. || Estar
en próxiin perill o contingencia de succeir alguna
cosa, cóni: amenassar temporal. Amenazar.
AMENASSAR Y NO PEGAR. Jóch de minyons, en que
se fan accions de pegar y pert aquell que pega. Ama-
gar y no dar.
QUI AMENASSA Y NO PEGA PER BESTIA QUEDA.
Aforisnie que s' aplica a aquell que crida mólt y no
fá res. Pegar al aire.
AMENASSAT, DA. p. p. Amenazado.
MES SON ELS AMENASSAT3 QUE'LS NAFRATS. Ref. Més
fácil és amenassar que pegar. Los amenazados comen
pan: son más los amenazados que los acuchillados.
AME
AME
91
Segell d' Amer
AMENISAR. V. a. Fer amé, donar aiiienitat. Ame-
nizar. II Dit d' un discurs, adornarlo. Amenizar.
AMENiSSIM. adj. sup. Amenísimo.
AMENITAT. f. La hermosura y froiidositat que
presenta '1 camp. Amenidad. || La varietat y adorno
de que 's fá gala en els discursos pera que siguin niés
agradables. Amenidad.
ÁMENLA, f. Anl. AMETLLA.
AMER (Pere d'>. Biog. Cavaller, quina aniistat ab
el fundador de 1' ordre de la Mercé va fer que pren-
gués r li.ibit. L' aiiy 1262 va ésser elegit quart gene-
ral de r ordre a Barcelona. Era conceller del rei en
Jaunie I. Va ésser encarregat de reconciliar al rei de
Castella 1' Alfons ab el séu fill Sanxo y de preparar
el casanient del rei de Portugal ab la primpcesa de
Aragó, que avui és Santa Isabel. Va recopilar y au-
mentar les constitucions de 1' ordre mercenaria y va
escriure en la sena llengua ma-
terna la vida de Sant Pere No-
lasch y alguns tractats de relli-
gió y moral, morint 1' any 1301
ab fama de santetat || Geog. Vila
important de la prov., bisb. y part.
jud. de Qirona. Está situada a la
vora dreta de la riera de Palle-
rols; té un antich monestir, que
res ofereix de notable, y 2.688
hab. És estado del F.-C. de Gi-
rona a Olot. || — (riera D'). Hi-
drog. V. PALLEROLS (RIERA DE).
AMÉRICA, f. Una de les parts del mon. América.
AMERICA, NA. adj. y
AMÉRICH. adj. Ant. Lo pertanyent a 1' América.
Americano. || m. Natural d' América Americano.
AMES. adv. ni. Ademes. A más.
AMESURADAMENT. adv. Ant. MESURADAMENT.
AMESURAT. adj. Ant. MESURAT, 2.
AMETLA. f. Ter. AMETLLA.
AMETLONS. Zool. Nóm genérich ab que 's desig-
nen a les Balears varies especies de moluschs.
AMETLLER ni. Ter. AMET-
LLER.
AMETLLA. f. La llevor que 's
trova dins el fruit del ametller
cuberta d' una pell de color de
canyella. La meteixa liavor ab
la clofoUa, y
la llevor del
pinyolde qual-
sevol fruita.
Almendra. ||
La que és cu-
berta de sucie.
Peladilla.il En
les arrecades el diamant que té la
figura de 1' atmetlla. || — CAIXA-
LERA. Ter. V. AMETLLA MOLLAR. ||
Geog. Poblé de la prov. de Lleida, dist munpal. de
Fontllonga. || — (LA). Poblé de la piov. de Tarra-
gona, bisb. y part. jud. de Torto-
^^¡gU^ sa. Es a la vora del mar, té una
^SÉÍkUA tárrega. Poblé del dist munpal.
iR^^SB^4 de Montoliu de Cervera, prov. de
«SHfin Lleida. II — DEL valles (la). Po-
^^BHH|^ ble de la prov y bisb. de Bar-
^^Bi^^ celona, part. jud. de Qranollers.
Está situat a la dreta del Con-
gost, y té 716 hab.
AMETLLAR. m. Terreno plan-
tat d' ametllers. Almendral.
AMETLLASSA. f. aum. Almendrón.
AMETLLAT, DA. adj. Lo semblant a 1' ametlla.
Ametlla
Segell d' Ametlla
de Tárrega
Segell d' Ametlla
del Valles
Fruit de l'ametiler
Almendrado. || m. Pasta feta de fariña, mel, sucre y
anietlles. Almendrado.
AMETLLER. m. Bot. Arbre de la fam. de les rosá-
cees; se fa prou alt; té moltes branques; les fuUes
llargues, estretes y dentellades
y les flors blanqnes y un xicli
verrnelloses al mitj; el sen fruit
es ovalat y una mica aplanat.
Almendro. || — amargant. El
qire fá les anietlles amargues.
Allozo, almendro amargo. || —
BORT. Allozo. II — DOlS. El que
fa les ametlles dolscs. Almen-
dro, almendro dulce. \\ — mollar.
Aquell quines ametlles teñen la
closca tendré y fácil de trencar
ab les dents Almendro mollar.
FLORiR L' ametller. fr. Met.
fam. Posar cabells blandís En-
canecer.
AMETLLER (Caries Francisco). Biog. Metge cá-
tala, que nasqué 1' any 1758 y mori 1' any 1835. Deixá
escrita una Memoria descriptiva de la fiebre amarilla.
— (maure). Biog. Frare, natural de Palafiugell,
que duraut vint anys ton cantor de la capella de
Montserrat, y és autor de la famosa Salve que 's can-
ta cada día en aquell monestir. Va inventar un eu-
ginyós instrument musical titulat velocordi y un apa-
ren pera la elevació de les aigües. Havía lecuUit y
dissecat una gran colecció d' insectes y plantes mont-
seiratines. L' any 1817 va ingressar a 1' Academia de
Ciencies naturals y Aits de Barcelona, en quina va
presentar una máquina pera treure la sorra del port.
Ademes del seu discurs d' entrada a 1' Academia y de
la Memoria sobre el vclocordio, va publicar la Descrip-
ción de una sembradera. Va morir l'any 1833, ais vuitan-
ta quatre d'etat, essent monje de Sant Benet de Bages.
— (MIQUEL). Biog. Metge, natural de Cerviá (1804),
que va morirá Girona l'any 1867. Va ésser co ni issionat,
pera estdiar el cólera, a Barcelona; !a verola, a I' Am-
purdá; y les febres malignes originades peí conreu del
arrós ais pobles propers de la desembocadura del
Ter. De 1836 a 1867 va ésser metge y cirurgiá de
les cases de Beneficencia de Girona y diputat provin-
cial. Deixá obres impreses y tres tractats inaniiscrits.
— (narcíS). Biog. Militar, esciptor y músich cáta-
la. Era fill de Banyolas, ont va morir 1' any 1877, es-
sent tinent general. Era notable guitarrista y autor
d' una ópera en tres actes. El guerrillero, quina lle-
tra y mi'isica va acavar 1' any 1863, traduintla Angela
Grassi al itaüá. Posseía una selecta biblioteca y co-
leccions d' armes y d' historia natural.
— Y VINYES (JOSEPH). Biog. iVíetge cátala, un deis
mellors de Qirona, d' ont era fill (1830). Morí 1' any
1901. En totes les manifestacions de cultura hagu-
des a Girona, durant la sena vic'a, va figurar. Ob-
tingué renóm cóm a periodista a Madrit, entre 'Is
anys 1856-1866, ont inicia, ab el doctor Yánez, el pri-
mer Congrés espanyol de niedecina (1864). Desde '1
1856 va formar part de la Comissió de Monuments,
de r Associació Literaria, de les juntes de Sanitat,
Beneficencia, Agricultura, Instrucció, etc., y de les
principáis comissions gironines. Va fundar la notable
Revista de Gerona (1877 a 1895). La sena prodúcelo
literaria y científica ha estat abundosa, escribint en
vers y en prosa, de literatura, d' art, de ciencia y de
historia. D' entre Ms seus esttidis, el preferent y mes
important de toís és: Don Alfor.so V de Aragón y la
crisis religiosa del siglo xv; travall de niolta empresa,
pera 'I qual va ésserli precís fer viatges expressos a
Marsella, Genova, Milá, Florensa, Venecia y al regne
de Nápols. Havía escrit pera '1 teatre cátala.
AMETLLETA. f. dini. Almendrica, almendrilla.
II Llima de manya que acaba en figura d' ametlla.
Almendrilla.
AMETLLINA. f. Qiiim. Materia nitrogenada que
92
AMI
AMI
hi ha a les aiiietlles y a algunes altres llevors. Al-
mendrina.
AMETLLÓ. 111. Ametlla ten re. Almendruco,
alloza.
AMFIBI. adj. Animal que viu a la Ierra y a 1' ai-
gua. Anfibio.
AMFIBOLOOÍA. f. Páranla o frase que lé dos o
niés seiitits. Anfibología. |i Ret. Figura que consis-
teix en fer us de paraules o figures ambigúes Equí-
voco, anfibología.
AMFIBOLÓOICAMENT. adv. m Anfibológica-
mente.
AMFIBOLÓGICH, CA. adj. Lo que té diferents
sentits. Anfibológico.
AMFITEATRE. ni. Edifici rodó u ovalat ab grades
alentorn pera veure alguna funció pública. Anfitea-
tro. II Conjuiit d' assentos colocats ordinarianiant en
Amfiteatre roma d' Arles
forma de grades semicirculars que sol haverhi a les
aules y ais teatres. || — ANATÓMlCH. Llocli que ais
hospitals y altres edificis se destina a la dissecció
deis cadavres. Anfiteatro anatómico.
AMFITRIÓ. ni. Fig. y fam. Qui té convidáis a
taula y 'is regala espléndidanient. Anfitrión.
ÁMFORA. Vegis ÁNFORA.
AMIANT. ni Minet. Pedra fibrosa, que és un sili-
cat de magnesia. És del tot incombustible y se 'n
fan teixits que resisteixen perfectament al foch.
Amianto.
AMICH, GA. m. y f. Qui té aniistat. Amigo, ami-
ga. II Aficionat o inclinat a alguna cosa. Amigo. || —
DE CONFI.í\NSA. Confidente, amigo de confianza. || —
DE COR. L' aniich de debo. Amigo intimo, cordial, del
alma. \\ —DE LA FORTUNA. Amigo de la taza de vino.
II —DE RENYINES O RAONS. Pendenciero, quimerista.
AL AMICH PRÓBA'L PRIMER, ANS QUE 'l HAGIS ME-
NESTER. Ref. Denota que no 'ns devém fiar niassa
deis que se 'ns venen per amichs. No ecfies la gata en
tu cama, ó no la acoces después de echada
AL AMICH Y AL CAVALL NO CANSA'l. Denota que no
convé molestar massa ais amichs Al amigo y al ca-
ballo no apretallo.
AMICH RECONCILIAT, ENEMICH DOBLAT. Ref. Adver-
teix que no devém fiar niólt del enemich ab qui ha-
véni tornat en pau. Amigo reconciliado, enemigo do-
blado.
AMICH Y TRASTO QUE NO SERVEIX, AL CARRER.
Amigo qne no presa y el cuchillo que no corta, que se
pierdan poco importa.
AMICHS FINS AL CEL, A LA BOSSA NO HI TOQUÉM.
Aforisnie ab que s' expressa la fluixetat o mal fona-
ment d' algunes amistats.
AMICHS FINS ALS HOCHS, A LA BOSSA NO M' HI
TOCHS. Ref. Bien te quiero, bien le quiero, mas no te
doy mi dinero.
CÓM MES AMICHS MES CLARS. Ref. Denota que la
formalitat en els contractes asseguren niés 1' amis-
tat. Mientras más amigos más claros: entre dos ami-
gos, un notario y dos testigos.
D' AMiCHS PüCHS Y BONS. Loc. Amigo de uno y
enemigo de ninguno.
DELS AMICHS SE TREUEN LES PESSETES. També 'S
diu: DELS AMICHS SE TREUEN ELS ARDITS. Aforisme ab
que s' indica 1' abús que 's fa de 1' amistat. De los
amigos se vive.
DE VI, PORCH Y AMICH, ES MELLOR EL MES ANTICH.
Aforisme ab que s' expressa que de les tres coses la
mes antiga es la mthor. Amigo, viejo; tocino y vino,
añejo.
DEIXA DINERS ALS AMICHS SI VOLS TINDRE ENE-
MiCHS. Aforisme ab que s' indica la facilitat ab que
se perden les amistats deixant diners.
ELS AMICHS SE CONEIXEN EN LA DESGRACIA. LoC
Al amigo le prueba el peligro.
EL MES AMICH LA PEGA. Expr. Ensenya que convé
no confiar massa en tots els que 's venen per amichs,
per quant mólts ab capa d' amistat son una verita-
bles traidors. El mayor amigo la pega; quien menos
piensas te hizo el tiro; de amigo á amigo, de compadre
a compadre sangre en el ojo.
ENTRE AMICHS Y SOLDATS CUMPLIMENTS SON EX-
CUSATS. Ref. Entre amigos y soldados cumplimientos
son excusados.
ESTAR BÉ AB SOS AMICHS. fr. Fam. Estar gras y bó.
Estar de buen año.
FER AMICHS ALS ENEMISTATS. Loc. Reconciliar ais
qui eren eneniichs. Reconciliar, ajustar, amistar.
FERSE AMICHS. Hacerse amigos, amistarse, reconci-
liarse, volver en amistad.
MES VAL UN BON AMICH QUE CENT PARENTS. fr.
Más vale un amigo que pariente ni primo.
NO És BON AMICH QUI VOL LA CAPA DEL ALTRE
AMICH. Aforisme ab que s' indica que 1' amistat no
ha d' estar fundada en 1' interés.
NO HI HA AMICH SENSE DINER EN EL BOLSICH. Ref.
Denota que a aquell que no 'n té tots 1' abandonen.
No hay amigo ni hermano si no hay dinero en mano.
NO VULOUIS MAL ALS AMICHS QUE SON DE TOS ENEC
MICHS. Ref. No quieras mal al amigo, porque lo es d-
ta enemigo
QUI TÉ AMICHS TÉ FATICHS. Aforisme ab que s' ex-
pressa que r amistat ocasiona disgustos y compro-
misos.
SABATER AMICH O PARENT CALÍ^A CAR Y MES DO-
LENT. Aforisme ab que "s significa també 1' abús que
se fa de 1' amistat. De los amigos se vive.
TANT AMICHS CÓM ANTES Loc. fam. Ab que algú
inanifesta a un altre serli indiferent que li concedeixi
o no alguna cosa. Tan amigos como antes.
TRAMONTANA NO TÉ ABRICH, NI L' HOME POBRE TÉ
AMICH. Aforisme ab que s' expressa que la pobresa
sempre 's queda sola. Tramontana no tiene abrigo, ni
hombre pobre amigo.
AMICH (Antoni). Biog. Jurisconsult cátala nota-
ble y ciutadá tortosí del sigle XVI. A petició de la
ciutat va revisar les costums, o Ueis, de Tortosa, que
per consuetut regíen desde la reconquista, cuidant
saviament de la seua correcció y estampació, íeta a
Tortosa ineteix 1' any 1539 per Arnau Quillem de
Montpesat.
AMI
AMO
93
AMIDADOR, A. ni. y f. Qui amida. Medidor.
AMIDAR. V. a. Examinar la extensió d' alguna
cosa ab el paní, cana, etc. Medir. || Coniparar algu-
na cosa imniaterial ab un' altra, cóin les forses, etc.
Medir.
AMIDAT, DA. p. p. Medido.
VINDRE AMIDAT. fr. Vindre just, cabal. Venir pinti-
parado.
TINDRE AMIDAT DE PAM A PAM. fr. APAMAT.
AMIDONAR. V. a. Ant. EMMIDONAR.
AMIGA, f. AMISTANSADA.
AMIGABLE, adj. Lo que toca o pertany a 1* aniís-
tat. Amistoso, amigable.
AMIGABLEMENT. adv. ni. Amigablemente.
AMIGAMENT. ni. Ant. AMISTANSAMENT.
AMIGAR. V. a. Ant. Fer amigues a dues persones.
Hacer amigos. || Ant. ferse amichs.
AMIGAT, DA. p. p. Anl. AMISTANSAT.
AMIGATXO. in. auni. Pam. AMIOOT.
AMÍGDALES. s. f. Cada un deis cossos glanuloso3
que r home y alguns ¡mimáis teñen a un y altre cos-
tat de la gargamella. Amígdalas.
AMIGDALITIS, s, f. Med. Inflamació de les amíg-
dales. Amigdalitis.
AMIGÓ (Eudald Ramón). Biog. Artista vidrier de
llum, a qui pot considerarse cóin el restaurador de la
vidriería artistica espaiiyola, nascuda ab 1' arquitec-
tura gótiga relligiosa. Va morir a Barcelona 1' any
1885. Es autor deis vidres decoratiiis deis fineslrals del
ábsis del Pí de Barcelona, de dues vidriares a Mont-
serrat, de cincli a 1' iglesia d;l Sagrat Cor, etc., etc.
— (JAUME). Biog. Arquitecte distingit, fill d' Ull-
demolíns, que era rector de Tivisa 1' any 1550.
La majoría de les obres fetes a la catedral de Ta-
rragona entre 'Is anys 1561 y 1586 son projectades
per ell, especialnient la capelia del Sagrament (1580)
situada al antich refetó, y '1 trassat de I' orgue de
aquella Séu (1568). Les Iglesies parroquials de La
Selva (1582) y la de Ulldemolins foren projectades
per Amigó, y tiirigides pél célebre Pere Blay.
AMIGOT. m. auni. Amigóte.
AMIGUET, A. m. y f. dim. Amiguillo, amiguito.
AMIGUÍSSIM, A. adj. sup. Amiguísimo.
AMIL. in. Radical hipotética d' una serie de com-
postos deis quals 1' oxit hidratat és la materia gras-
sa de la patata. Amil.
AMÍLCAR BARCA. Biog. General cartaginés que
va morir en nna batalla 1' any 228 abans de J. C. des-
pres de haver sotmés la Espanya. Se li atribueix la
íundació de Barcelona.
AMILENO. m. Producte que 's presenta baix 1' as-
pecte d' un liquit incolor; és volátil y d' un pes es-
pecíficli mólt pocli considerable. Es anestésich cóm
r éter y 'I séu us es perillos. Amileno.
AMÍLICH, CA. adj. Alcofoll amílich o extret de la
materia de la patata Amílico.
AMISTANSA. f. Ant. ALIANSA. fl AMISTAT.
AMISTANSARSE v. r. Amancebarse, enredarse.
AMISTANSAT, DA. p. p. Amancebado.
AMISTAT. f. Afecte recíproch entre dues o mes
persones. Amistad. || amistansament. || An!. Plaer,
servei, favor. Merced, favor, amistad.
AMISTAT PER INTERÉS, NO DURA PERQUÉ NO N' ES.
Ref. Amistad por interés, no dura porque no lo es.
EN DIENT LES VERITATS SE PERDEN LES AMISTATS.
Aforisnie que indica que 'I parlar ciar ocasiona inól-
tes vegades eneniistats. Cantando las verdades se
pierden las amistades; no me quieren mis comadres
porque canto las verdades.
ES DOBLADA LA MALDAT QUE 'S FA EN SENYAL DE
AMISTAT. Aforisnie ab que s' expressa qu' es doble
criminal qui abusa de I' amistat.
FER L' AMISTAT. fr. BESAR LA MA.
L' AMISTAT A UNA PART Y 'LS INTERESSOS A UN' AL-
TRA. Cuenta y razón sustenta ó conserva amistad.
També 's diu en cátala: COMPTE Y RAÓ SOSTenen
L' AMISTAT.
TORNAR EN AMISTAT. fr. Ferse novament amichs
els que havien deixat de esserlio Reconciliarse. || Re-
conciliar ais qu' eren eneniichs. Reconciliar, compo-
ner, ajuslar.
TRENCAR l' AMISTAT. fr. Romper la amistad.
AMISTAYAR. v. a. Ant. Reconciliarse.
AMISTÓS, A. adj. Lo que toca o pertany a I' amis-
tat, contráete o correspondencia amistosa. Amistoso.
AMISTOSAMENT. adv. ni. Amistosamente, afec-
tuosamente.
AMISTOSÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Amlstosísi-
mamente, afectuosísimamente.
ÁMIT. m. Tela de quatre pams en quadro ab una
creu al niitj, que 'I sacerdot se posa al cap, d' allí
baixa al coll y se '1 Higa a la cintura quan se reves-
teix pera dir niissa. Amito.
AMITJANAR. v. a. Igualar o repartir alguna cosa
en dues parts iguals. Promediar.
AMITJAR. Geog. Caseriu del terme d' Escoria,
Mallorca.
AMMONIT. m. Geol. Caragol fóssil en forma d' es-
piral semblant a les banyes de Júpiter. Ammon, am-
monitas.
AMMORZAMENT. m. Ant. Amortiguamiento.
AMMORZAR. v. a. Ant. y derivats. Apagar, amor-
tiguar.
AMNESIA f. Med. Debilitació extraordinaria de
la memoria. Amnesia.
AMNIUS. m. pl. Ant. La membrana prima. lUsa y
transparenta mes interior de les que cubreixen el feto.
Amnios. || Bot. Liquit gelatinós que serveix d' ali-
ment al embrió de les plantes.
AMNISTÍA, f. Perdó general, oblít d' injuries, de-
cretat pél soberá. Amnistía.
AMNISTIAR V. a. Donar perdó general, oblidant
els fets passats. Amnistiar.
AMO. m. El cap o senyor d' alguna casa o familia.
Amo, dueño. || Senyor o posseidor d' a guna cosa.
Amo, señor. || Qai té una casa llegada a d' altres.
Casero. || Aut. Qui estava encarregat de la criansa y
instrucció d' algún minyó. Ayo, pedagogo.
AMO QUE TÉ M03S0S Y NO 'LS VEU SE FA POBRE Y
NO s' HO CREU. Ref. Denota que no 's deuen abando-
nar al cuidado d' altres les coses propies. Hacienda,
tu dueño te ve.i; el pie del dueño, estiércol para la he-
redad; adonde no está el dueño ahí está su duelo; quien
tenga hacienda que la atienda, y sino que la venda.
CONTENT L' AMO, PAGAT EL MOSSO. Aforisnie ab
que 's significa que content liu content tothoni.
FERSE AMO. Met. Apropiarse lo d' altres. hacerse
dueño, señor.
GIRARSE CONTRA L' AMO. fr. Met. fani. Ensuperbir-
se. Levantarse, alzarse á mayores.
V AMO FA 'L MOSSO, Y 'L MOSSO FA L' AMO. Loc.
Denota que '1 bon tráete entre 'Is amos y criats fá
que 's dissinuilin algunes faltes entre ells. Ruin se-
ñor cria ruin servidor.
MES VAL SER AMO QUE CRIAT. fr. Más Vale ser arrie-
ro que borrico.
NI AMO PER FORSA, NI MOSSO PER FORSA. LoC. Re-
prén ais que fan les coses de mala gana. Reniego del
árbol que á palos ha de dar el fruto.
NO SER AMO DE FER ALGUNA COSA. No tindre llí-
bertat. No ser dueño de alguna cosa.
NOSTRE AMO. Per antonomasia 'L SAGRAMENT DEL
ALTAR. II Náut. Contramaestre.
POSARSE EN AMO. Obligarse a servir a algú. Asen-
tar con amo.
QUI A DOS AMOS VOL SERVIR A UN O ALTRE HA DE
94;
AMO
AMO
FER FALTA. Ref. Ensenya que no 's poden desenipe-
nyar bé mol tes coses al hora. Quien d muchos amos
sirve, á alguno ó d uno y otro ha de hacer falta.
ÉS SER AMO DEL AUCA, O DELS DAUS, O DEL TRULL.
fr. Tindre inólt maneig en alguna cosa o en algunes
persones. Ser el dueño del cuchillo, del hato, de los
cubos, etc.
AMOBLAMENT. ni. Conjunt d'obgectes que cons-
titueixen el niobiliari d' una casa. MobiUarío.
AMOCRISO. lu. Miner. Pols de mica de color d' or.
Amocriso.
AMODORRIRSE. v. r. Ant. Ensopirse. Amodo-
rrarse.
AMODORRIT, DA. p. p. Amodorrado.
AMOINADOR, A. ni. y f. Qiii amoina. Molesto,
sobón.
AMOINAR. V. a. Enfadar, enujar. Amohinar, pu-
drir. II Consumir. Atafagar.
AMOINARSE. v. r. Cansarse móit pensant en al-
guna cosa o volguent averiguarla. Devanarse los
sesos, romperse los cascos.
AMOINAT, DA. p. p. Amohinado.
AMOÍNO. m. Enfado, molestia.
AMOIXADOR. m Qui anioixa. El que suaviza ó
calma.
AMOIXAMENT. ni. L' acció d' amoixar. Acto de
calmar ó suavizar.
AMOIXAR. Aiiiansir, afalagar, fer caricies. Acari-
ciar, mimar. Popar.
AMOLAR. V. a. Fer posar a la rao. Amoldar. || Fer
. perdre la paciencia a algú, ferio espeiar massa.
Cansar.
AMOLLAR. V. a. Deixar anar poch a poch la corda
o un' altra cosa que 's té subjecte. Alargar, aflojar.
II Deixar anar del tot lo que 's té apretat o agafat ab
les niaiis Soltar. || En algúns jochs de cartes no fer
basa poguentla fer. Amollar. [| Perdre '1 rigor, o dis-
minuir la forsa algunes coses, cóm la inalaltía, 1' ai-
gua, etc. Ceder, aflojar, menguar, moderarse. 1|
Fam. met. DONAR. || a. Abardernar, anojelar.
AMOLLARSE, v. r. Deixarse anar d' un lloch alt,
escorrentse per una corda o d' un modo análech.
Deslizarse.
AMOLLIMENT. m. ABLANIMENT.
AMOLLINANT. s, Ant. L' acció de aniollir. Amo-
llentadura.
AMOLLIR. V. a. Ablanir. Ablandar, enmollecer,
relentecer Ij Ant. Estovar els niatalassos, coixíns,
etc. Mullir.
AMOLLIT, DA. p. p. Ablandado, enmollecido-
AMOLLONAR. v. a Ter. MoUonar.
AMÓM. m. y
AMOMO. ni. Bot. Classe de plantes, quasi totes
exótiques y dotadas en general d' un gust picant y
aroiiiátich. Amomo. || GiNGiBRE.
AMONESTACIÓ. s. f. Avís, advertencia. Amo-
nestación, admonición, advertencia || La publi-
cació del niatriinoiii en progecte o deis ordenandes
a la niissa niajor d'un día festiu. Amonestación,
proclama
TIRAR LES AMONESTACIÓNS. fr. Tirar trona avall.
AMONESTAR.
AMONESTADOR. m. Qui avisa. Amonestador,
admonitor.
AMONESTAR, v. a. Publicar les amonestacions a
la missa niajor. Amonestar, cobrar las amonesta-
ciones, o proclamar, echar las proclamas, [j Avisar.
Amonestar, avisar.
AMONESTAT, DA. p. p. Amonestado.
AMONi. ni. Quim. Metall hipotétich que forma la
base del amoníach. Amonio.
AMONIACAL, adj. Quiñi. Se din de lo que conté
amoníach o té propietats de tal. Amoniacal.
AMONÍACH. f. Quim. Gas iiicolor, traiisparent, de
un gust cáusticli, que fá una olor forta y penetranta;
es 1' i'inich gas que te propietats alcalines; s' extreu
deis vegetáis y de les substancies animáis. També
se '1 coneix ab el noin de álcali volátil. Amoníaco.
AMONIAT. ni. Quim. Combinació de amoníach y
d' un óxit nietálich. Amoniato.
AMONIUR. m. Quim. Combinació del amoníach ab
les sais nietáliqnes. Amoniuro.
AMONT. adv. II. Ant. Amunt.
AMONTANAR. v. a. Ant. y
AMONTANYAR. v. a. Ant. y
AMONTEGAR. v. a. Ter. Amontonar.
AMONTONADOR, A. m. y f. Qui amontona.
Amontonador,
AMONTCNAMENT. ni. L' acció y efecte d' amon-
tonar. Amontonamiento' || Met. El conjunt de varíes
especies y veus sense ordie ni concert. Amontona-
miento
AMONTONAR, v. a. Juntar o posar unes coses
demunt les altres sense ordre ni concert Acumular,
cumular, amontonar. || Me/. Barrejar y juntar va-
ríes especies, cóiii: amontonar idees, conceptes, etc.
Amontonar.
AMONTONARSE, v. r. Reunirse la gent. Agol-
parse.
AMONTONAT, DA. p. p. Amontonado.
AMOR. m. Afecte o inclinació a alguna persona o
cosa. Amor, ley, voluntad. || Suavitat, bladnra,
cóm: el pare castiga ais filis ab amor. Amor. || La per-
sona amada. Amor, amores, mis amores, jj Agrado,
afabilitat. Amor, agrado, afabilidad. I| —DE GOS. El
sensual. Amor lascivo. \\ — D' hortelá. fío/. Planta de
uns cinquanta centinietres d'alsada,ab la cama qua-
drada y plena de punxes, les tulles estretes, colocades
de vuit en vuit y ab punxes peí demunt, y les flors
petites y grogues Amor de hortelano. \\ — PLATÓNlCH.
El purament ideal. Amor platónico. \\ — PROPl. El
desordenat ab que liu 's mira a si meteix. Amor
propio.
AMOR AB AMOR SE PAGA. Ref. Pera denotar la mu-
tua correspondencia en qualsevol cosa favorable o
adversa. Amor con amor se paga.
AMOR DE cendre BUGADA SENSE CENDRA. R,f. De-
nota la fredor y poca dinació de la aniistat entre so-
gres y gendres. Amistad de yerno, sol en invierno.
AMOR DE MONJA Y PET DE FRARE TOT ES AIRE. Ref.
Denota que seniblant amor tan prest se posa c6ni se
treu. Amor de montas fuego de estopas.
AMOR DE PARE, TOT LO DE.MÉS ES AIRE. Ref Adver-
teix que sois 1' amor deis pares es stgnx. Amor de
padre, que todo lo demás es aire.
AMOR DE SENYOR, AIGUA EN SISTELLA. Ref. Denota
el poch segur qu' es dit amor. Amor de señor agua en
cesto.
AMOR, PENES Y DINERS NO PODEN ESTAR SECRETS.
Ref. Denota que aqüestes coses no poden dissimular-
se. Amores, dolores y dinero no pueden estar encu-
biertos.
AMOR Y GRAVETAT NO PASSAN PER UN FORAT. Ref
Denota que 1' amor atropella tots els respectes. Amor
ni cata linaje, ni fe, ni pleito homenaie.
DE MIL AMORS. Loc. De niólt bona gana. De mil
amores.
EN AMOR Y COMPANYA. Loc. fam. En amistat y
y connaiiyía. En amor y compañía.
GUERRA, CASSERAS Y AMORS, PER CADA PLER MIL
DOLORS. Aforisnie ab que 's significa les dificultats
que aixís la guerra, cóm la cassa y 1' amor presenten.
Guerra, caza y amores, por un placer mil dolores.
LES SOPES Y AMORS, ELS PRIMERS SON ELS MELLORS.
Ref. De los amores y las cañas las entradas. Sopas y
AMO
AMO
95
amores, los primeros los mejores. Alguns també diuen:
DE LES FRUITES Y 'LS AMORS, ELS PRIMERS SON ELS
MELLORS.
NO H¡ HA AMOR CÓM EL DE LA MARE. LOC. Denota
que r amor deis pares és el mes verdader y segur.
Amor de padre, que todo lo demás es airé.
PASSEN ELS AMORS Y QUEDEN ELS DOLORS. Ref.
Denota que '1 fi deis amors sol ésser amarch y trist.
Vaiise los ainores y quedan los dolores.
PER AMOR. Loe. fam. Per átenció, mirament o res-
pecte. Por amor, por causa, por razón.
PER AMOR DE DÉu. Loc. Ab que 's demana encari-
.dament alguna cosa. Por amor de Dios. || Sense inte-
,rés. Por amor de Dios. \\ Sense recompensa d' algún
travall. Por amor de Dios.
PER AAIOR DEL BOU LLEPA 'L LLOP EL JOU. Pef. Eu-
senya que 'Is afalaclis se fan mes per interés que per
amor. Menea la cola el can, no por ti, sino por el pan.
QUi TÉ AMORS TÉ DOLO íS Ref. Denota que 1' amor
sol anar acompanyat de penes. Quien tiene amor tiene
pena. Quien adama á la doncella, el alma trae en
pena.
R^BRE O ADMETRE AB MÓLT AMOR O AGRADO. Ad-
mitir Ó recibir abiertos los brazos ó con los brazos
abiertos.
AMORATAR. n. Posar o tornarse una cosa de co-
lor morat. S' usa també cóm recíproch. Amoratar.
AMORATAT, DA. adj. Lo que tira a morat. Amo-
ratado.
AMORBARSE. v. r. Ant emmalaltirSE.
AMORDIR. V. a. Ndut. Deturarse, encallarse un
cap a la gruera, gúmera, etc. Atorarse.
AMOREJAR. V. n. Ant. AFALAQAR.
AMORET. ni. dim. Amorcillo.
AMORETES. f. pl. Senyes pera manifestar 1' amor.
Amoricones.
DlR AMORETES. Loc. Decir chicoleos.
QUl TIRA PEDRETES TIRA AMORETES. Expr. Ab que's
significa que s' afalaga a qui un vol.
AMORF. adj Miner. El que noté una lornia ben
iieterminada. Amorfo. || Minerals que 's presenten en
luunts irregulars. Amorfos.
AMORFÍA, f. Hist. na!. Carencia di forma; defor-
iiiitat, vici de construcció. Amorfía. Il Miner Nóm
«specífich deis minerals que 's presenten en masses
irregulars.
AMORÓS, A. adj. Carinyós, amable. Amoroso. II
Parlant de coses materials, blá, suau, pastos, fácil
de trava lar. Amoroso || Dit del temps, templat. Amo-
roso, templado, apacible, blando.
ÉSSER AMORÓS CÓM UNA ARGELAQA, fr. Ab que 's
denota qu' una persona és aspre y desapacible en son
tráete y páranles. Ser como unas ortigas.
ÉSSER AMORÓS COM UNA ROMAGUERA DE DOS CAPS,
fr, Ter. ÉSSER AMORÓS CÓM UNA ARGELAGA.
AMORÓS (Francisco). Biog. Home distingit, nat a
Valencia en 1770 y mort a París en 1843. En la capi-
tal de Franca fóu director del gimnás normal, militar
y civil, en quin establiment hi va introduír 1' estudi
de la música. Conipongué distintes obres de cant.
— Y PUJOL (FRANCISCO). Biog. Industrial cátala de
gran cultura; va néixer a Maitorell 1' any 1811. De-
dicat al ram de 1' ebanistería, després de viatjar sis
anys per Franca, Anglaterra y Bélgica, va establirse
a Ba.celona 1' any 1835, fundant una botiga de bi-
llars, quina anomenada és coneguda de totiiom. Amo-
res se va distingir cóm a industrial y obrer inteli-
gent, cóm a polítich avencat y cóm a escriptor espe-
cialista en el sáu art. Entre 'Is anys 1852 y 1869 va
publicar diferents travalls relatius a la fustería, a les
taules de billar y a altres assumptes, morint a Bar-
celona r any 1879.
AMORÓS. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Frei-
jcanet, prov de Lleida.
AMOROSAMENT. adv. m. Amorosamente.
AMOROSÍA- f. Ab que 's significa la afectuosa in-
clinació que se sent per algú. Amor.
AMOROSIR. v. a. amollir.
AMOROSiSSiM, A adj. sup. Amorosísimo.
AMOROSÍSSIMAMENT. adv. sup. Amorosísima-
mente.
AMOROSIT, DA. p. p. De amorosir. Ablan-
dado.
AMOROSITAT. f. DOCILITAT, DOLQURA.
AMORRAR. V. n. Fer inclinar el cap a Ierra. Amo-
rrar II Fer caure de morros. Abocinar. || Acostar al-
guna cosa de punta al obgecte o paratge ont lia de
obrar, com: la pistola ais pus, V atxa a la paret
Abocar. || També s' usa mólt sovint cóm recíproch
Amorrarse. || Ndut. Picar la ñau mólt y sovint la
pioa a r aigua de resultes de anar mólt carregada o
estivada, o per dur mes vela de la que pot resistir.
Ahocicar. || Ndut. Atracar una embarcació a la platja.
Atracar.
AMORRARSE LA BARCA, fr. Clavarse en tierra en el
momento de sacarla del mar.
AMORRAT, DA. p. p De amorrar. Amorrado.
AMORRIARSE. v. r. Reunirse el bestiar de llana a
r ombra. Acarrarse
AMORSAR. V. a. Ant. ESMORSAR.
AMORTALLADOR, A. s, Qui amorlalla. Amorta-
jador.
AMORTALLAMENT. m. Acció y efecte de amorta-
llar Amortajamiento.
AMORTALLAR. v. a. EmboHcar un mort ab la
niortalla. Amortajar.
AMORTAR, v. a. Ant. AMORTlR.
AMORTÍGUADOR. m. Ndut. Ressort pera fer que
els barómetres S'guin nienys sensibles a les agitacions
del mar. Amortiguador.
AMORTIGUAT, DA. adj. Fig. Calmat, suavisat, etc.
Amortiguado.
AMORTIR. V. a. Ant. Esniortuir, mitigar. Amorti-
guar.
AMORTISABLE. adj. Lo que pot ésser amortisat.
Amortizable.
AMORTISACIÓ. f. y
AMORTISAMENT. m. La acció y efecte d' amor-
tisar. Amortización.
AMORTISAR. v. a. Passar els béns a mans mortes
que no 'Is puguin vendré; vincularlos a favor d' una
familia o comunitat. Amortizar. |1 Dit deis censáis,
etcétera, Huir, redimir el capital. Amortizar, redi-
mir, quitar.
AMORTISAT, DA. p. p. Amortizado.
AMOSCARSE, v. r. Fam. Enfadarse. Amostazarse,
amoscarse.
AMOSSAR. V. a. y 'Is seus deriváis. Ant. AMUSSAR.
AMOSTRAR, v a: Ant. y 'Is seus derivats. MOS-
TRAR.
AMOTARSE. v. r. Créixer les plantes formant mo-
tes Amacollarse.
AIVIOTINADAMENT. adv. m. Amotinadamente,
sediciosamente, tumultuosamente.
AMOTINADOR, A. m. y f. Qui amotina. Amoti-
nador.
AMOTINAMENT. m. L' acció d' amotinarse, y 'I
meteix motí. Amotinamiento.
AMOTINAR. V. a. Alborotar un regne, poblé, re-
pública o exércit contra '1 séu superior. Amotinar.
I! Turbar, alborotar les passions. Amotinar, albo-
rotar.
AMOTINARSE, v. r. Rebelarse contra 'Is supe-
riors. Amotinarse, rebelarse, sublevarse. || Amon-
tonarse la gent en algún paratge. Agolparse, remo-
linarse.
96
AMP
AMU
AMOTINAT, DA. p. p. Amotinado.
AMOTLLAR. v. a. enmotllar.
AMOVIBLE, adj. Lo que 's pot separar d' algún
lloch; antigament se deia deis empleos y ara 's diu
del benefici ecclesiásticli que no és coiatiu. Admoví-
ble, amovible o adnuttim.
AMOVILITAT. f. Amovilidad.
AMPARA, f. Suspensió d' alguna obra. Embargo.
II Segrest, embarch. Embargo y ampara.
AMPARADOR, ni. Amparador.
AMPARAR. V. a. Protegir, defendre, recuUir a
algú. Amparar, proteger, favorecer. || Impedir la
prossecució d' alguna obra. Embargar. || Segres-
tar o embargar els béns mobles. Embargar y am-
parar. II Ter. ENMATLLEVAR. Pedir ó tomar pres-
tado.
AMPARARSE, v. r. Ampararse. || Aprovecharse,
valerse.
AMPARAT, DA. p. p. Amparado.
AMPARO, m. Favor o protecció. Amparo. || Qual-
sevol abricli o defensa. Amparo, asilo, refugio ||
La persona qne favoreix o protegeix a un' altra. Am-
paro, protector, amparador.
AMPELITA. f. Geol. Esquist argilós de color negre
o niólt foscli, que, format per una barreja d' antracita
y niateries pissarroses, conté gran quantitat de pi-
rita blanca. No s' ha lograt fóndrel, mes en el focii
varía de color. Ampelita. || — ALUMÍfera. La que se
usa pera fer alum y que a mes deis silicats d' alú-
mina y carbono, té quantitats de sofre y ferro. Am-
pelita alumífera. || —GRÁFICA. La que 's diu vulgar-
nient llapis de fiister, y 's compon de sílice, alúmina,
ferro y carbono. Ampelita gráfica.
AMPELÓGRAF. m. Qu¡ estudia o 's dedica a la
descripció deis cepj. Ampelógrafo.
AMPELOGRAFÍA. f. Descripció o tractat deis ceps.
Ampelografía.
AMPIT. m. Barana macisa de pedra o de maó. ||
Art. y Of. Baix d' una porta || El Uoq compres desde
el través de baix fins a la faixa. || El primer piafó de
una porta, d' una vidriera o d' un pórtico. Ante-
pecho.
AMPLA. f. y
.IMPLADA, f. Ampiaría.
AMPLAMENT. adv. ni. AMPLIAMENT, 2. || ABUN-
DANTMENT.
AMPLARIA. f. Anchura, ancho. || Parlant de te-
les. Anchura.
AMPLÁS, SA. adj. aum. Mólt ampie. Anchí-
simo.
AMPLE, A. adj. Lo que té ampiaría. Ancho, a. [)
Extés, dilatat, balder, folgat. Holgado, holnaguero.
II ni. Ampiaría.
viNDRE AMPLE UNA COSA. fr. Venir holgada.
AMPLE (Riu). Hidrog. Riuet tributari de la vora
esquerra del riu Tech, Alt Vallespir.
AMPLECURT, A. adj. Mes ampie que llarch. An-
chicorto.
AMPLESA. f. AMPLARIA.
AMPLEXIFOLIAT. adj. Bot. Calificació de les
plantes quines fuUes rodejen el tronch. Amplexífo-
liado.
AMPLIACIÓ. f. L' acció y efecte d' ampliar. Am-
plificación, ampliación.
AMPLIADOR, m. Ampliador, amplificador.
AMPLIAMENT. m. Ant. AMPLIACIÓ. || adv. m. Am-
pliamente, extensamente.
AMPLIAR, v. a. En^randir, aumentar, extendre.
Ampliar, dilatar, extender.
AMPLIAT, DA. p. p. Ampliado.
a. Ampliar.
Extendre un
o crestall, de coll
rodó. Ampolla, re-
ír. Vol dir que una
AMPLIATIU. adj. Lo que té virtut d' ampliar. Am-
pliativo.
AMPLIFICACIÓ. f. AMPLIACIÓ. jj Dilatació, exten-
sió. Amplificación.
AMPLIFICADAMENT. adv. m. Ampliflcadamen-
te, ampliadaniente.
AMPLIFICADOR, A. m. y f. Quí amplifica. Am-
plificador.
AMPLIFICAR v.
discurs Amplificar.
AMPLIFICAT, DA. p. p. Amplificado.
AMPLÍSSIM, A. adj. sup. Lo que té molta ampia-
ría. Anchísimo. |i Dit de les coses immaterials, cóm
facullats aniplissimes. Amplísimo.
AMPLITUT. f. Extensió, dilatació. Amplitud. |I
Ant, AMPLARIA.
AMPLOYA. f. Sardina. |i Quan és salada 86 'n diu
arengada. Sardina salada, arenque.
AMPLURA. f. Anf. AMPLARIA.
AMPOLLA, f. Pot de vidre
llarch y estret y de cós ampie y
doma, botella.
NO ÉS BUFAR Y FER AMPOLLES,
cosa no és tan fácil c'e fer cóm algú suposa. No se
ganó Zamora en una hora, o es cosa que tiene uñas, o
tiene más pelendengues de lo que parece.
AMPOLLA (La). Geog. Poblé del terme muni-
cipal de Perelló, prov. de Tarragona. És a la vora
del mar.
AMPOLLETA, f. dim. Ampolleta, ampollica, am-
pollita. II Rellotge d' arena, dit aixís per estar coni-
post de dues ampolletes. Ampolleta. || La que ser-
veix pera posar la crisma. Crismera, oliera. || La de
aigua d' olor. Pomo.
AMPONYA. i. Bot. Peonía.
AMPOSTA. Geog. Vila de la
prov. de Tarragona, b'sb. y part.
jud. de Tortosa. Es a la vora dre-
ta del Ebrey té 4,226 hab.
AMPRAMENT. m. Ant. em-
barch.
AMPRAR. V. a. Ter. emmanlle-
var. Pedir ó tomar prestado, y
amprar. || Amparar. || Ant, Aprofitarse.
charse, valerse.
AMPRAT, DA. p. p. Amprado.
AMPRE. m. Ter. y Ant. VESPRE.
AMPRIUS. m. pl. Terra erma y comuna d' algún
poblé. Baldío. || Ter. Recó ont se solen tirar les es-
conibraries. Basurero.
AMPULÓS, A. adj. Pompos, refumbant, massa ex-
téns, parlant d' un escrit o d' un discurs. Ampuloso.
AMPUTACIÓ. Cir. La operació de tallar algún
menibre. Amputación.
AMPUTAR. V. a. Tallar o separar del tot algún
membre. Amputar.
AMPUTAT, DA. p. p. Amputado, da,
AMULATAT, DA. adj. De color deis mulates.
Amulatado.
AMULET. m. Obgecte, quina forma y material pot
ésser niolt variada, al que se l'hi atribueixen certes
virtuts cuiatives o preservatives. .Amuleto.
AMUNT. adv. 11. Dalt, demunt la part alta. Arri-
ba. II Mel. Lloch preeminent que ocupa algú respecte
d' altre. Arriba. 1| En els escrits, ans, antecedent-
nient. Arriba.
EN AMUNT. m. adv. Pera significar aument de preu,
número o teinps, cóm: de les dea en amunt. Arriba.
D' AMUNT avall. Loc. De arriba abajo, de pies d
cabeza, desde el principio hasta el fin.
FER'HO ANAR TOT D' AMUNT AVALL. fr. Invertir con-
fusanient 1' ordre de les coses. Trastornar.
ANA
ANA
97
PER AMUNT. ni. adv. AVANT.
AMUNTEGAR. v. a. Fer imints o piles sens ordre
ni concert. Amontonar, hacinar.
AMURA, f. Núut. Qiiadra de proa. Mida de la iiaii
611 el puiit que determina la qiiarta part de la eslora
y de sa inajor llargaria per la banda de fora contant
desde la proa. Amura. || Corda que serveix pera
cerfes maniobres. Amura.
AMURADA, f. Ndiit. Costats intcriors de la ñau.
Amurada.
AMURALLAR, v. a. Edificar o alsar muralles al
entorn d' una població, d' una casa, etc. Murar,
amurallar.
AMURAR. V. á. Náiit. Tirar per 1' amura y portar
el piMiy envers la proa, ont está assegurada aquella.
Amurar.
AMURRIADOR. m. Llocli onibrivol ont en el fort
del sol s' aplega '1 bestiar pera fer la mitjdiada.
Lugar donde se acarra el ganado lanar.
AMURRIADOR, (Plá del). Orog. Plá de ¡a serra
de Mongroiiy, prov. de Qirona.
AMURRIAR. V. a. Abandonarse. || Baixar o incli-
nar el cap. Amorrar.
AMURRIARSE. v. r. Se diu del bestiar quan al es-
tiu se reuneix a l'onibra pera resguardarse del sol.
Acarrarse. Il Fer el nuirri, no responent a lo que 's
pregunta. Amorrar.
AMUSSAMENT. ni. Sensació aspre y desagradable
que causen a les dents els ácits. Dentera. || La ac-
ció d' anarse 'n el fil deis Instruments de tall o de
punta. Embotadura.
AMUSSAR. V. a. Causar 1' ácit utia sensació aspre
y desagradable a la dentadura. Acedar, dar dente-
ra, alargar los dientes. || Fer perdre 'I fil ais iiis-
trunients de tall. Embotar.
AMUSSARSE. v. r. Engruixirse M fil deis instru-
ments per haver tallat alguna cosa aspre. Esniosarse
un' eiiia. Embotarse. Il Tindre dentera. Acedar, dar
dentera.
AN. ni. Anl ANY.
ANA. f. Xifra ab que 'Is metges signifiquen pes o
quantitat igual. Ana. |I AAida de niitja cana a poca
diferencia. Ana.
ANABAPTISME. m. Heretgía deis anabaptistes.
Anabaptismo.
ANABAPTISTA, m. Cristiá que refusa '1 batisme
a les criatnres y '1 donen solsament ais adults, tor-
nantlos a batejar quan son grans si lio han estat ja
de petits. Anabaptista.
ANABEN, A. adj. ni. Erpet. S' aplica a aquells rep-
tils que s" enfilen pels arbres. Anabeno.
ANABENODÁCTIL. adj. Hist. nat. Calificació deis
animáis que teñen els dits a propósit pera enfilarse.
Anabenodáctílo
ANABIS. Geog. ant. Nóni de Tárregíi, segons uiis,
y d' Agramunt, segons altres, en temps deis romans.
ANACARDINA. f. Confecció feta ab 1' anacart, a
la que se li atribueix la vi.tut de retornar la memo-
ria. Anacardina.
ANACART. ui. y
ANACARTI. m. Arbre gran de la India, que té la
pell d' un color de cendre foscli, les fuUes en forma
de cuny gran, el fruit en figura de cor b ancli, ab
una closca, y dius una llevor d' igual figura; s' usa en
la medicina. Anacardo.
ANACATARSIS. f. Patol. Expectorado abundant
de mucositats, de linfa o de pus. Anacatarsis.
ANACEFALEOSIS. f. Rct. Recapitulació, deis prin-
cipáis punís d' un discurs. Anacefaleosis.
ANACíNEMA. f. Med. Commoció o sacudiinent de
totes les parts del cós. Anaclnema.
DIC. CAT. — T. I. — 13,
ANACLÁSTICH, CA. adj. Opt. S' aplica al punt
que causa la refracció. Anaclástico, ca.
ANACLET. n. p. Anacleto.
ANACOLEAIA. f. Med. Pegat qu' en les malaltícs
deis ulls s' aplica al front. Anacolema.
ANACOLUTA. f. Gram. Figura de gramática que
consisteix en suprimir en una frase una páranla que
és correlativa ordinaria d 'una de les páranles ja ex-
preíades Anacoluta.
ANACORETA, m. Home que impulsat per un sen-
timeut religiós fuig del món y viu en llocli retirat,
entregat a la penitencia y a la vida contemplativa
Anacoreta
ANACORÉTICH, CA adj. Lo que pertany al ana-
coreta. Anacorctico.
ANACREÓNTICH, CA. adj. Poesía feta a imitació
de les de Anacreont. Anacreóntico, ca.
ANACRONISME m Erro que 's coniet colocant
un fet avans o després de la época en que se lia rea-
lisat. Anacronismo.
ANACTESIA. f. Med. Reparado de les forses.
Anactesia.
AÑADA, f. Acte d' anar d'un Uoch a 1' altre. Ida.
II En el joch de billar la sortida fora de la taula de
la bola del que juga Ida. || La acció y efecte de
anar. Ida.
AÑADA Y VINGUDA Loc. La acció d' anar y vindre.
Ida y venida.
EN DUES AÑADES Y VINQUDES Loc Jam. Ab niólt
poch teuips. En dos idas y venidas.
L' AÑADA DEL BON METGE Loc L' AÑADA DEL FUM.
L' AÑADA DEL FUM Loc fam. Denota '1 desitj de
que no torui 'I que se 'n va. La ida del humo, del cau-
tivo
NO DEI.XAR L' AÑADA PER LA TORNADA fr. Denota
la eficacia ab que 's preté alguna cosa No dar ó no
dejar la ida por la venida.
ÁNADE, f ÁNECH.
ANADEJAR v n. Aní. Caminar com l'ánech.decaii-
tantse tan aviat a un costat com al altre Anadear.
AÑADÍ, ni. dini. El poli del ánech Anadino, ana-
doncillo II L' ánech novell. Anadón
ANADÓ m Ant. SURTIDOR || m Ánech jove
Anadoncillo
ANADOR ni Ant. Andador.
ANADOSIS. f. Flsiol Digestió o distribució del
quilo per totes les parts del eos Anadosis
ANADRÓM adj. S' aplica ais peixos de mar que
pugen fins al interior deis rius Anadromo.
ANADROMA f M d Trasladó deis luimors nior-
bííiclis d' una part a V altra, y principalnient de les
parts superiors a les inferiors. Anadroma.
ANADURA. f. Anl. Añada.
ANAFALANTÍASIS f. Palol. Caiguda de les ce-
lles. Anafalantíasis.
ANAFIA. f Disminució o privació del tacte
Anafía.
ANAFIL m. Instrument músich semblant a una
t ompeta recta. Añafíl
ANAFILER. m. Qui toca l'anafil. Añafílero.
ANAFOLIS f. Palol. Curado de la geniva descar-
nada. Anafolis.
ANAFONESIA. f. Exercici de la ven pera enfortir-
la. Anafonesia,
ANÁFORA, f. Ret. Figura retórica que consisteix
en repetir una meteixa páranla al comensament de
dues o mes frases Anáfora.
ANAFÓRICH, CA adj Med. Anl. S' apíicava al
que treia qualsevulga materia per la boca Anafó-
rico, ca.
ANAFRODISIA. f Med. Carencia del apetit vene-
ren: incapacitat d' engendrar. Anafrodisia.
98
ANA
ANA
ANAFRODISÍACH, CA. adj Relatiu a la anafrodi-
sia, Anafrodisíaco || S' aplica a les substancies
que calmen l'apetit venéreu. Anafrodisíaco.
ANAFRODITA. s. y adj. Med. Insensible ais plaers
venereus o impotent pera engendrar. Anafrodita.
ANAFRODÍTICH, CA. adj. Se diu d' un eos orga-
nisat que 's forma sen;e intervenció deis sexes. Ana-
frodítico.
ANAGENiTA. f. Geol. Mena de roca talcosa for-
mada de fra^nients de feldespat, de qiiaig y de pro-
togina. Anagénita.
ANAGLIF. ni. Obra tallada de relléu groller. Ana
glifo. II Ariaí. ant. El quart ventrícul o la cavitat
romboidal del cervell.
ANAGLÍFICH, CA. adj. Cubert de relléus o figures
de relléu. Anaglífico.
ANAGOGÍA. f. Interpretació mística del sentit li-
teral de la Biblia y d' allres lllbres sants. Anagogía,
anagoge.
ANAGÓGICAMENT. adv. m. En sentit místich
Anagógicamente.
ANAGÓGICH, CA. adj. Pertanyent a la anagogía.
Anagógico.
ANAGRAF. m. Med. Fórmula o prescripció de me-
dicaments. Anagrafe.
ANAGRAMA, m. Transposició arbitraria de les
lletres que entren en un nóm pera fórmame un altre.
Anagrama.
ANAGUES. f. pl. Enagües.
ANAJÚS. ni. pl. Bot. Planta indígena de la fam. de
les vaccinácees, quins fruits son astringents y refres-
canls y deis quals se 'n fa un aixarop mólt recome-
nat contra 'Is cóliclis de sancli; també s' usen en tin-
torería. Arándano, mirtilo.
ANALCIJVSA f. Min. Mineral coinpost de sílice,
alúmina, sosa, cals y aigua. Analcima.
ANÁLECH, GA. adj. AMÁLOCH.
ANALECTES. s. m. Colecció selecte de trossos
d' escrits trets d' un o de vaiis autors. Analectos
ANALÉCTICH, CA. adj. Med. Lo meteix que res-
taurador de les forses abatudes per una malaltía.
Analéctico, analéptico.
ANALEIVIA. f. Astroii. Projecció ortográfica de la
esfera sobre 'I coluro deis solsticis Analenia.
ANALEMÁTICH, CA. adj. Astron. Relariu al ana-
lema. Analemático, ca.
ANALEPSIA. f. Med. Restabliinent de les forses
(lesprés d' una malaltía. Analepsia.
ANALGESIA, f. Fisiol Carencia de dolor. Anal-
gesia.
ANALISADOR. m. Versat en 1' análisis. Anali-
zador.
ANALISAR. V. a. Fer análisis. Analizar.
ANÁLISIS, f. Resolució o separado de les parts
d' un tot fins a coniixer 'Is seus principis o elements.
Análisis. II Matem. L' art de resoldre 'Is problemes
per r álgebra. Análisis. |1 Examen d' alguna obra o
escrit. Análisis. || —LÓGICA. Métode pél que passém
de les consecuencies ais principis, deis etectes a les
causes, de lo particular a lo general, de lo concret
a r abstret y de lo compost a lo simple. Análisis
lógica.
ANALISTA, m. El qui escriu anals. Analista.
ANALÍTICA, f. Art de resoldre les coses en llurs
principis. Analítica.
ANALÍTICAMENT. adv. m. Analíticamente.
ANALÍTICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' análi-
sis. Analítico.
ANÁLOCH, GA. adj. Lo que pertany a 1' analo-
gía. Análogo, analógico.
ANALOGÍA, f. Semblansa qu' algunes coses dis-
tintes teñen entre elles, per mes que 's diferencien en
altres que 'Is lii son peculiars. Analogía. || Gram. La
primera part de la gramática que tracfa del origen
de les parts de 1" oració ab llurs propietats y acci-
dents. Analogía. || —diferencial. Astron. Les rela-
cions que lii ha entre les diferencies deis ánguls y
deis costats d' uii triángul esíérich. Analogía diferen-
cial.
ANALÓGICAJVIENT. adv. m. Analógicamente.
ANALÓGICH, CA. adj. ANÁLoCH.
ANALOGISME. m. Comparació de relacions. Ana-
logismo.
ANALOSIS. f. Patol. Extenuado, consumpció afla-
quiment considerable. Analosis.
ANALS. s. m. pl. Histories en les que 'Is sucessos
se compten any per any. Anales.
ANALUVIÓ. ni. Geol. Aglomerado de trossos de
roques que formen un sol eos heterogeni. Analuvión.
ANAMNESIA, f. Fisiol. Reminiscencia, acte de re-
cordar les idees d' obgectes oblidats. Art de recordar,
de tindre memoria. Anamnesia.
ANAMNÉSTICH, CA. adj. Que pertany a 1' anam-
nesia o remei pera retornar la memoria a aquell que
r ha perduda. Anamnéstico.
ANAMÓRFICH, CA. adj Min. S' aplica ais cres-
talls naturals quin centre afecta distinta forma de la
qu' ells teñen. Anamórfico.
ANAMORFOSI. adj. Matem. CaLficatiu que 's dona
a les figures deformes que, vistes baix cert aspecte,
semblen regulars y fetes ab justes proporcions. Ana-
morfóseo.
ANAMORFOSIA. f, Fis. Imatge deforme, represen-
tado grotesca íeta demunt d' una superficie plana o
córba, pero que, vista a certa distancia y baix certes
condicioiis, presenta una figura regular y ben pro-
porcionada. Anamorfosia.
ANANA, f. Bot. Planta de la fam. de les bromeliá-
cees, quines fuHes son semblantes a les de 1' atza-
vara y quina fruita, en forma de pinya, és mólt gus-
tosa. Pina de América anana.
ANANDIA. f. Patol. Privació de la ven. Anandia.
ANANT. p. a. Andando.
ANÁNXITA. f. Min. ant. Pedra qu' usaven els má-
giclis en la hidromancia. Ananchita ó ananquita.
ANAP. m. Ant. s. m. Copa gran qu' usaven els
anticlis pera brindar. Vaso.
ANAPECIA. f. Patol. Dilatado viciosa deis con
ductes y orificis vasculars. Anapecia.
ANAPLASIS. f. Med. Consolidació de la fractura
d' un os. Anaplasis.
ANAPLEURÓTICH. adj. Med. Se diu del remei que
fá que 1 llocli d' una ferida s' ompli de carn. Ana-
pleurótico.
ANAPLEUSIS. f. Med. Descarnado deis ossos cor-
eáis. Anapleusis.
ANAPTISIA. f. Ant. Salivació. Anaptisia.
ANAR. V. n. Moure's, caminar d' un lloch a 1' al-
tre. Ir, andar, caminar. || Apostar, c6m: va una pes-
seta. Ir. || Consistir, dependre y sois s' usa en les ter-
ceres persones, cóm: en aixó li va la vida. Ir, consis-
tir, estar en, depender de. || Importar, inteiessar,
cóm: res ni' hi va en aixó. Ir, importar, interesar ||
Corre, cóm: va per nou anys. Ir. || Diferenciarse, cóm:
lo que va de pare a fill. Ir, distar, j] Dirigirse un camí
a tal part, cóm: aquesta carretera va a Madrit. Ir, lle-
var. II En el joch de cartes fer joch o entrar. Ir, en-
trar, jugar. II Obrar, proceir. Ir, portarse, proceder.
II Conjugarse un verh cóm un altre. Ir. Vendre's les
coses a tal preu. Ir, valer, pasar, estar. || Significant
1' estat d' alguna cosa, cóm: va 7 mon al revés, tot va
mal. Ir, andar, estar. || Moure's el rellotge y altres
niáqjines que teñen moviment. Ir, andar. || Junt ab el
modo, cóm: de púnteles, a peu deseáis, a cavall, a les
ANA
ANA
99
fosques, a qiialre giapcs, a pea coix. Ir, andar. || Jiint
ab els gerundis d' altres verbs denota 1' acció y cxe-
cució d' ells, cóiii: uñar corrent. Ir, andar corriendo,
correr. || Junt ab les partíciiles a, ab, per, de. en, y
algiins nóins, preii la sigiiificació d' ells, cóiii: anar a
passeig. Ir, andar á paseo, pasear. H Ab la preposi-
ció contra, denota perseguir o ser de contrari parar.
Ir. II Ab la preposicló fora de, significa acció contra-
ria al veib, cóiii: anar fora de canii. Ir. II Junt ab al-
gún infinitiu, disposarsc per 1' acció del veib ab que
s' ajunta. Ir.
AnAR a cegues. fr. Sens véureshi. Andar ciegamen-
le. II Met. Sers coiieixcnient ni reflexíó. A ciegas.
ANAR A DIR. fr. Estar a piint de dir alguna cosa.
Tener en la punta o en el pico de la lengua.
ANAR AFORRO, fr. Anar a peu y sense cárrega.
ANAR A LA 1 UA. fr. Náut. Pendre '1 vent per la parí
del revís de les veles a causa d' un descuit. Tomar
una embarcación pnr la lúa.
ANAR A LA MATINADA. fr. Entre niariuers. Zarpar
antes de amanecer.
ANAR A LA PRIMA, fr. Entre mariners. Sa/íV tí pis-
car a puesta de sol.
ANAR A PUNT DE COMPÁS O DE SOLFA, fr Met.
Obrar ab mesura, fer les coses cóni deuen ésser. Ir
alguno con el compás en la mano.
ANAR BÉ. fr. Met. fam. Lograrse, tindre efecte al-
guna cosa. Cuajar,
ANAR, DIR O PARLAR PER ALGÚ. fr. Tirar indirectes,
donant a enteudre que 's parla per algiin subjecte
particular. Tirar á ven'ana señalada.
ANAR, NAVEGAR ARRiBANT. Dirigirse a sotavent de
la derrota. Ir, ó navegar arribando.
ANAR A RÉTALO, fr. Fam. Usar de les sabates cóni
a xinet-Ies. Andar en chanclela.
ANAR VESTIT DELS DÍES DE FESTA. Ir endomin-
gado.
ANAR A LA QUE SALTA, fr. Aprofitar 1' ocasió quan
se presenta. Andar á la que salta, bribonear.
ANAR A LA SAGA. fr. Observar els passos y les ac-
cions d' algi'i. Andar á las vueltas, ir ó andar á los
alcances.
ANAR A LES PALPENTES. Prosseguir ab incertitut
buscant els niedis pera acertar. Andar á tientas, d
ciegas.
ANAR ALGUNA COSA A LA GREGA, A LA XAMBERGA,
A TRES QUARTS DE QUINZE. Sens ordre ni concert. Ir
alguna cosa fuera de trastes, ó á trompa y talega.
ANAR ALGUNA COSA MÓLT ESCASSA fr. Havern' hi
pocli. Andar alguna cosa muy escasa.
ANAR A PARTIR, fr. Aliar en algún negoci a perdua
o a ganancia ab altres. //■ d la parte, ir de cuartillo.
ANAR AB ARMES, fr. Ant. Jocii d' arnies.
ANAR EL CARRO PÉL PEDREGAL, fr. Seguir ja de
tenips nialanient alguna co a y pitjorant quasi senipre.
Irse á rodar, ir desbaratado.
ANAR BRANQUEJANT. fr. ANAR PER LES BRANQUES.
ANAR CALENT O FORT ALGÚN NEGOCL fr. Tractarse
ab activitat. Bullir. \\ Tindre 1' animal másele desit-
jos de femella o líndrels aquesta d' aquell. Andar ó
estar en celos, estar caliente, apetecer el coito.
ANAR CORRENT. ir. Fer les coses depressa. Andar
en un pie.
ANAR D' ASSÍ Y D' ALLÍ, D' UNA PART A L' ALTRA.
fr. Divagar, vagamundejar. Andar de acá para allá, ó
de acá para acullá, ó andar vagando.
ANAR DE CURT O DE LLARCH. fr. Anar ab casaca o
liábit talar. Ir de corto ó con hábitos.
ANAR DE DALT A BAix. fr. Caure de dalt a baix.
Dar abajo.
ANAR DE TORT. fr. Girarse envers un costat alguna
cosa que 's mou. Ladearse, torcerse. || Dit del qu' está
borratxo. Estar hecho una equis.
ANAR DERRERA D' ALCilJ. fr. Seguirlo ont va. Ir al
rabo. II Buscarlo ab diligencia pera pendre'l o per al-
tre fí. Andar, ir tras alguno.
ANAR DERRERA D' ALGUNA COSA. fr. Fer les diligen-
cies pera lograrla. Andar por alguna cosa. \\ Pretén-
drela ab eficacia y instancia. Andcr ó ir iras alguna
cosa.
ANAR ENDEVANT. fr. Avansar, fer algún non pro-
grés. Adelantar. \\ No detindres en lo que s' está fent
o tractant. Ir adelante.
ANAR OROS. fr. Dit del riu, anar niólt crescnt. Ir
alto, crecido.
ANARHi PERDUT. fr. Denota qu' en alguna materia
s' obra sense 'Is coneixements o noticies necessaries.
Ir á oscuras, andar á tientas.
ANARHI TOT. fr. POSAR L' OLLA GRAN DINTRE LA
XICA.
ANARno A DIR. Expr. Pera denotar qu' aigú estava
a punt de dir lo que á\\x un &\ixe. Estar á punto de
decirlo.
ANARLI A ALGl) 'LS PEUS, LES MANS, etc. No estar
quiet. Bullirle á uno los pies, etc.
ANAR LLEST. Andar listo.
ANAR LLUNY D' OSQUES. ir. Met. Estar inólt distant
de lo que 's diu, 's fa, o 's vol donar a entendre. Ir
lejos ó muy lejos ó errado.
ANAR EL COR, EL POLS. Moure's violentanient. Latir
el corazón, el pulso.
ANAR MELLOR O PER A1ELL0R. Mellorarse CU la sa-
lut. Mejorar, convalecer.
ANAR PASSANT. fr. Mantindres en un nieteix estat
de salut o conveniencies. Ir pasando.
ANAR PER ALT. fr. En el jocli de billar saltar al
bola fora de la taula. Ir por alto. || No advertir o no
entendre alguna cosa. Irse por alto.
ANAR SOBRE ALGUNA COSA, fr Seguir algún negoci
sense perdre'l de vista. Ir sobre alguna cosa.
ANAR SOL CÓM UNA OLIVA, O CÓM UN MUSSOL, O
ANAR FET UN MUSSOL. Andar como un duende, ó solo
como el espárrago.
ANAR TOT DEiXAT. Anar mal endres at. Andar des-
aliñado, desaseado.
ANAR TOTS A UNA. fr. Obrar de conceit pera alguna
cosa. Andar d una.
ANAR TOT XANO xANO. fr. Caminar pocli a pocli.
Andar paso d paso.
ANÉM. Loe. fam. Vamos, vaya.
ANÉUHO A ENTENDRE. fr. Denota que no 's pot con-
ciliar la contradicció d' algunes coses. Ajustadmc
esas medidas.
A TOT Anar. Expr. A tota pressa. .4 más andar.
ANAR CÓM UNA PASTORELLA. Expr. íer Caminar a
saltéis. Andar de cení id tilo.
BO ÉS ANAR A VISITAR, PERO MELLOR QUl A CASA
S' ESTÁ. Aforisnie ab que 's significa que no 's deuen
frecuentar les cases deis altres pels compromisos que
hi pot haver.
DEiXAR ANAR. fr. No fer cas d' alguna cosa, omi-
tirla. Dejar correr. \\ Deixar caure a térra alguna cosa.
Dejar caer. || Posar en llibertat a un prés, deixar solt
lo que 's tenía agafat. Soltar. || Met. Deixar caure al-
guna páranla dissimuladanient en la conversa. De-
jarse decir. |i En el jocli de cartes, no matar la basa
podentho fer. Soltar la baza.
DEIXARSE ANAR. fr. Fam. Explica que alguna per-
sona va tota mal endressada. Caerse d pedazos, irse
ó caerse cada cuarto por su lado, dejarse. || Precipi-
tarse d' algún llocli. Dejarse caer, echarse, arrojarse,
precipitarse. \\ Baixar d' un arbre o per una corda
avall, etc. Descolgarse, dejarse caer.
DEiXAT ANAR. Loc. Equivalent a desgairat. Deznia-
zalado, desmadejado.
DÍGASAIE AB QUl VAS Y 'T DIRÉ QUI SERÁS, fr. Que
indica lo que pot la forga deis costums en els com-
panys. Dime con quién andas y te diré quién eres.
NO ANAR GAIRE. No trigar niólt en succeir alguna
cosa. No tardar mucho, no pasar mucho tiempo.
NO ANIRÁS A ROMA PER LA PENITENCIA. Anienassa
cásticli greu. No irás d pagarla en el otro mundo.
NO VAGI o NO VAGIS TAN DEPRESSA. fr. Ab que Se
amenassa a algú qu' en altra ocasió mes propia pa-
100
ANA
ANA
gara '1 mal que ha fet. A cada puerco le llega su San
Martin; no te irás alabando; ya te lo dirán de misas.
PER ONT ANIRÁS FARÁS CÓ\1 VEURÁS. Ref. Denota
que totliom déu acomodarse al estil del país o;it se
trova, Por donde fueres haz como vieres; á do vas,
como vieres, asi haz.
PER TOT ONT VAGIS DELS TEUS Hl HAGI. Aforisme
ab que 's significa que 's déu procurar no trovarse
sense algún parent o aniicti.
POCH A POCH SE VA LLUNY. Ref. Vol dir que totes
les coses volen coiiieiisanient. Poquito á poco hilaba
la vieja el copo.
QUAN TOT VAGí MAL O MALAMENT. fr Fam. Cuando
todo corra turbio.
¿QUE HE D' ANAR VOLANT? Expr. met, fam. Ab que
s' excusa algú quan 1¡ donen niassa pressa. Es puña-
lada de p'caro.
QUI VA DEPRESSA PLEGA TART. Ref. Vol dir que les
coses que 's fan depressa surten nialament. Vísteme
despacio que estoy de prisa.
SEGONS CÓM ANlRÁ. fr. Denota que iiavem d' espe-
rar r éxit de alguna cosa pera arreglar la nostra con
ducta. Conforme diere el dado.
SEMBLA QUE VAGIS A BUSCAR LA MORT. ir. Se li
diu a aquell que va niólt poch a poquet. Parece que
vayas pisando huevos.
SENS CÓM VA NI CÓM COSTA, fr. Sens preparació, a
bulto. A secas y sin llover: á tontas y á locas.
SENS ANARLI NI VENiRLi. Expr. Pera donar a enten-
dre que a algú no li importa res alió de que 's tracta.
Sin irle ni venirle.
TAL Hi VA QUE NO S' HO CREU. Af. Donde menos
uno se piensa salta la liebre. II També 's diu: TAL
HI VA QUE NO S' HO CREU A L' HOSPITAL DE LA SAN-
TA CREU.
TOT VA CÓM DÉU VOL. fr. Irón. Denota que les co-
ses van nialament. Todo va como Dios es servido, ó á
la buena de Dios.
VAGl UNA COSA PER ALTRA. Loc. Denota que una
cosa 's recompensa ab altra d' igual estimació poch
mes o menys. Vayase lo uno por lo otro.
VAGí JO CALENT Y RiGUi LA OENT. Ref. S' aplica al
que prefereix el séii gust a lo que poden dir. Ande yo
caliente y ríase la gente.
VA 'l resto, TOT HI VA. Loc. ENVIDAR, 5.
VAL MES ANAR SOL QUE MAL ACOMPANYAT. Afo-
risnie ab que 's significa lo perillos d' algunes amis-
tats. Más vale ir solo que mal acompañado.
ANAREGNIMA. adj. Palo!. Se diu de les llagues
que 's renoven per la trencadura de la sena cicatris
tancada niassa aviat. Anaregnima.
ANARMÓSTICH, GA. adj. Miner. S' aplica al mi-
neral quina crestallisació presenta cares accidentáis
y anormals Anarmóstíco.
ANARQUÍA, f. L' estat que no té ningú que '1 go-
verni. Anarquía. || Carencia d' autoritat. Anarquía.
ANÁRQUICAMENT. adv. m. D' una manera anár-
quica. Anárquicamente.
ANÁRQUICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' anar-
quía. Anárquico, ca.
ANARQUISTA, m. Partidari de 1' anarquía. Anar-
quista. II Socialista enemich de tot principi autori-
tari. Anarquista.
ANARREA f. Patol. Fluxió d' humors de les parts
inferiors del eos cap a les superiors. Anarrea.
ANARROPÍA f. Med. Tendencia de la sanch a
pujar al cap. Anarropía.
ANARRÓPICH, CA. aij. Que té relació ab I' ana-
rropía. Anarrópico, ca.
ANÁRSE 'N. V. r. Separarse d' algún lloch. Irse.
II Estarse morint. Irse. i| Vessarse poch a poch el lí-
quit, aplicaiitse ta nbé al vas que '1 conté; y aixís 's
diu: se 'n v.i vi de la bola, etc. Irse. || En el joch de
caries, descartarse. Irse de las cartas, descartarse.
Parlant de la roba s' hi sol afegir: a trossos, y vol dir
ferse vella o estriparse. Irse. || Desistir. || Dit de les
substancies espirituoses. Evaporarse, exlialarsc.
ANARSE 'N AB LA QÚA ENTRE LES CAMES. fr. Rebre
un xasco, o anárse 'n avergonyit d' alguna part Irse,
ó salir rábano en re piernas.
ANÁRSE 'N AB NOSTRE SENYOR. fr. Morlr, rse al cielo.
ANÁRSE 'N TOT A RODAR, fr. ANAR EL CARRO PÉL
PEDREGAL.
VESTE 'N A PASSEJAR, y
VESTE 'N EN NÓM DE DÉU. Loc. mct fam. Manifesta
el desagrado o desaprobació de lo que algú proposa,
diu o fá. Anda d pasear ó á paseo.
ANAS. Geog. Poblé del dist. iiiunpal. d' Estahón,
prov. de Lleida
ANASARCA, f. Med. Acumulació de la serositat
en el teixit celular; ve a ésser una mena d' hidropes-
sía. Anasarca.
ANASCOT. ni. Tela fina de llana, de la qual se 'n
fan mantos y altres coses. Añascóte. i| escot.
ANASPASIS. f. Patol. Contracció de les parets del
ventrell Anaspasis.
ANASTASI. n. p. Anastasio. || — (SANT). 5/0^'. Ca-
pitá deis exércits de Roma, natural de Lleida, con-
demnat a mort a Badalona per ésser cristiá Va sufrir
el mártir! junt ab setanta tres deis séus soldats en
r any 305. L' Iglesia 'Is commemora I' onze de Maig.
ANASTASIS. f. Med. Transport deis humors a una
part elevada. Anastasis.
ANASTEQUEIOSIS. f. Med. Resolució, complerta
separació deis elements d' un eos Anastequeiosis.
ANASTOMOSARSE. pron. Anat. Juntarse per llurs
extrems les ramiíicacions que ixen de les venes y ar-
teries, o unirse dos tronchs en un sol. Anastomo-
sarse.
ANASTOMOSIS, f. Med. Dilatació de les venes.
Anastomosis.
ANASTOMÓTICH. adj. Med. Remei eficás pera dila
tar els vasos y fer que circuli la sanch. Anastomático.
ANASTROF. f. Gram. Inversió de paraules sense
cap necessitat. Anástrofe.
ANASTROFIA. f. Patol. Inversió d' una part del
eos. Anastrofia.
ANAT, DA. p. p. Andado; ido. || PASSAT.
ANATEMA, f. Excomunió. Anatema, excomunión,
anatematismo. || Met. execració, maledicció.
ANATEMISAR. v. a. Fulminar anatemes. Anate-
matizar, excomulgar. !l execrar, maldecir.
ANATEMATISTA, DA. p. p. y adj. Anatemati-
zado, da.
ANATEMATISME. m. ANATEMA.
ANATÍ, A. adj. Que té relació ab 1' ánech. Anatino.
ANATOLES. ni. Astron. L' orient del equinocci.
Anatolas.
ANATOMÍA. 1 Disécelo de les parts del eos huma
pera examinar I' ofici de cada una d' elles y poguer-
les curar ab acert. Anatomía, disección. || Ciencia
que tracta de les parts solides del eos huma y del
animal pera sapiguerne la seua figura, situació, lli-
gament, oficis, etc. Anatomía. || Pint La organisa-
ció, tamany, forma y disposició de tots els membres
del animal. Anatomía. || —FISIOLÓGICA. La que té
per obgecte 1' estudi deis órgans sans. Anatomía fi-
siológica.
FER ANATOMÍA, fr. ANATOMISAR. || Met. Esmicolar,
examinar per p.irts alguna cosa. Analizar, hacer
anatomía.
ANATÓMICAMENT. adv. ni. Conforme ab les re-
gles de r anatomía. Anatómicamente.
ANATÓMICH. ni. Professor d' anatomía. Anató-
mico, anatomista.
ANATÓMICH, CA. a ij. Lo pertanyent a 1' anato-
mía. Anatómico
ANC
AND
101
ANATOMISAR. v. a. Execiitar 1' anatomía. Anato-
mizar, disecar. || Pint. Senyalar exactament en les
est;vt,iies els ossos, muscles, etc. Anatomatizar. ||
EXAMINAR, ANALISAR.
ANATOMISAT, DA. p. p Anatomizado.
ANATOMISAT. ni. ANATÓMICH.
ANATRIPSIA. f. Frega seca ii oliosa que 's fá pera
donar forga a algún nienibre del cós huiná. Ana-
tripsia.
ANATRIPSOLOGÍA. f. Terap Tractat sobre les
fregués o '1 modo d' aplicarles. Anatripsología.
ANATRÍPTICH, CA. adj. Que serveix pera donar
regues. Anatríptico.
ANATROP. m. Patol. Afecció del ventrell o des-
ordre de les seues funcions, acompanyada d' ascos y
vómits. Anátropo.
ANAYGARSE. v. n. ANYORAR RL PiT.
ANAYGAT, DA. adj. S' aplica a les criaturas o ais
animáis qu' anyoren el pit al desmamarles.
ANCA. f. La part posterior del cós entre la cuixa
y la Cintura. Nalga, asentaderas, posas. || En estil
jocos y tractantse d' irracionals. Anca. II La part de
darrera deis animáis. Anca. Il —Núiit. La part exte-
rior y convexa que forma el casco del barco, a cada
costat del codart sota de la bovedeta, y que corres-
pon ais caps del joii principal. Anca.
ANAR A LES ANQUES. Se din del que va a cavall
demunt les anques. A ancas, ó sobre las ancas.
BATRE LES ANQUES. fr. Ter. Pegar surres. Zurrar.
NO SUFRIR ANQUES. No consentir les cavalcadures
que 'Is pugin a cavall a les anques. No sutiir ancas.
POSARSE D' ANQUES A LA PARET. f. Fam. Defendre
tossudainent una opinió o dictamen. Ponerse de pies
en la pared.
ANCALSAR. v. a. Anl. ACONSEGUIR.
ANCiA, NA. adj. La persona que té mólts anys.
Anciano.
ANCIANITAT. f. Etat avan^iida, vellesa. Anciani-
dad, vejez. II Aní. antiquitat.
ANCIANS. m. pl. Nóm que Ms juéus donaven a les
persones mes iniportants. Ancianos.
ANCILOBLÉFARON. m. Patol. Malaltía que con-
sisteix en 1' unió deis parpres superiors ab els infe-
riors. Ancilobléfaron.
ANCILOGLOSIS. f. Pa/ol. Malaltía de la llengua,
dnrant la qual no pot nnure's Iliurement a causa de
les senes adlierencies ab la part inferior de la boca;
pot ésser congénita y accidental. Anciloglosis.
ANCILOjMELA. f. Cir. Sonda córba. Ancilomela.
ANCILOMERISME. m. Patol. Reunió de parts
que deuen estar nnturalment separades. Ancilo-
raerismo.
ANCILOTOM. m. Cir. ant. Mena de bisturí córb
que s' usava antigiianient. Ancilótomo.
ANCILS. Geog. Poblet del dist. rnunpal. de Be-
nascli, prov. d' Osea.
ANCIOLA (Port d'). Hidrog. Part del S.O. de 1' illa
de Cabrera (Balears).
ANCIROIDES. adj. Ant. S' aplica a les diverses
parts del cós qu' afecten la forma de ganxo o gafet.
Anciroides.
ANCISTROIDES. adj. Que té la forma d' un ham
Ancistroides.
ANCH. adv. Anl. MAi. || AMES. || ENCARA, encara
MES II TAMBÉ.
ANCHS. Geog. Poblé del dist. munpal. de Moncor-
tés, prov. de Llelda.
ANCLA, f. Náiit. ÁNCORA.
ANCLAR (Montanya de). Orog. Montanya que lii
ha a la dreta del riu Valira, demunt nieteix d' An-
dorra.
ANCOLLA. f. Ter. Gerra de gran cabuda. Tinajón.
ANCOR, adv. Ant. ENCARA.
ÁNCORA, s. f. Pega grosa de ferro ab dues Men-
gües cóni la punta del ham, que tirat al mar ab la gú-
nie a deté les embarcacións, y les sosté contra Ms
cops deis vents. Ancla, áncora. || —DE grillet. Náut.
La que s' usa ab cable y cadena, té '1 cap de ferro y
en Iloch d' argani.-ll té un gros grillet pera subjectarel
cable. Ancla de grillete. \\ — DE LA ESPERANSA. La qu' es
niólt gran, dita aixís per ésser de major se.^uretat
y '1 darrer recurs que queda, ncora de la esperanza.
ALSAR ANCORES, fr. Náut. Levar áncoras, desafe-
rrar, zarpar.
ESTAR AL ÁNCORA. Estar la ñau assegurada ab ella.
Estar en anclas, ó sobre las anclas ó las áncoras.
FERAIAR LES ANCORES. Loc. anl. ALSAR ANCORES.
TIRAR ANCORES. Anclar, ancorar, echar las anclas ó
áncoras, dar fondo.
ANCORATGE. m. La acció de tirar les ancores al
mar. Anclaje, ancoraje. || Llóch ont dona fons la
ñau. II El dret que 's paga en els ports pera donar
fons. Anclaje, ancoraje.
ANCORCA, f. Argila pura groga que s' usa pera
pintar. Ancorca.
ANCORDA. f. La corda tivanta o corda retorsuda
de la ballesta.
ANCORELL. ni. Pedra de dues, tres o tiiés arrobes
de pes, que s' usa en la pesca de la sardina. Ancorel.
ANCORER. m. Qtii ía ancores. Ancorero.
ANCORERÍA, f. Lloch ont se ían ancores A nco-
rería.
ANCORETA. f. dim. y
ANCORÓ, m. dim. Anclote.
ANCUS. m. Cir. Qni no té drets els brassos, de
manera que no pot extendre'ls perfectanient, y segóns
Hipócrates, la defonnitat que pot resultar de la luxa-
ció del húmer o del antebrás. Ancus.
ANCUSA, f. Bol. LLENGUA BOVINA.
ANCUSAT. m. Quim. Sal pro.luida per la combi-
nació del ácit ancúsich ab una base. Ancusato.
ANCÚSICH, CA. adj. Quim. Ácit que constitueix
el principi colorant de 1' ancusa. Ancúsico.
ANCUSINA. f. Quim. Principi o materia colorant
roja de I' ancusa. Ancusina.
ANCUT, DA. adj. Que té grans anques. Nalgudo.
ANDA. m. Cnmp o artiga ont hi fan dormir el bes-
tiar de llana acorralat ab cledes, pera femar la térra.
ANDADOR, m. Criat de contraría pera avisar a!s
germáns els exercicis a que deuen concorre. Muñi-
dor, mullidor, llamador.
ANDALUCITA, f. Miner. Mineral compost de síli-
ce, alúmina y potassa, que talla M vidre y '1 crestall
de roca y es mólt coniú a Europa. Andalucita.
ANDALÚS, A. m. Natural o pertanyent a 1' Anda-
lusia. Andaluz.
ANDALUSADA. f. Exagerado. Andaluzada.
ANDÁMITS. m. pl. Acció, aclilut, modo d' usar
o de fer. Trazas || Ter. Aire, aspecte d' una persona.
ANDANA, f. Rengla. Andana. || Ter. ONA.
ANDANADA, f. Mar. Descárrega de tota 1' artille-
ría que 's trova a un costat d' una ñau. Andanada.
II Ter. ONADA. II Reprensió forta. Andanada.
ANDANÍ. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Alfa-
rrás, prov. de Lleida.
ANDANT. m. Mus. Graciós, un deis cinch inovi-
nienls fnnamentals de la música. Andante.
ANDANTÍ. m. Mus. Moviment un xich mes viu que
r andant Andantino.
ANDELIOTS o VERGUETES. m. pl. Mar. Anelles
de fusta ab que 's guarneixen les veles triangulars.
Andeliotes.
102
AND
AND
ANDERRIS. ni. pl. 1er. CI.AMÁSTECHS.
ANDES, f. pl. LLITERA, BAYART. || Aní. LLIT DE
MORTS. II Ant. PEANYA. || Geog. Montanyes d' América.
ANDÍCOLA, adj. Pertanyent ais Andes. Andícola.
ANDILÚ. ni. Eina de boix usada pels sabaters pera
treure vius. Aiidilú.
ANDILLA. Geog. Vila de la prov. de Valencia,
bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a niitjorn
del puig del séu nóni y té 1,457 liab. || — (PUIG DE).
Oro^. Puig de la Se ra Salada al coníí de les provs.
de Castelló, Terol y Valencia; té 1,589 nietres d' al-
titut.
ANDORRA. Geog. República, petit estat inde-
pendent ab 5,231 habitants que ocupa 1' extensió de
452 k 1. quadrats. Anticli senyoriu, que resta tri-
-^<, . J-L)
,. V_í L líawcíTM: , „
Evufjrdmtif.
\ANDORRA.
Sonts del
^ 1< A/i.^
c ^
AlLVU,
Ai-caheU * í
Jifscaráfi
^e n
Mapa comarcal d' Andorra
butari del Bisbat d' Urgell y de Franqa quan va
passar al doniini d' aquesta nació a les derreries del
sigle XIII, el cenital de Foix. El tribut anyal satisfet
a Franga es de 960 franchs y 460 el que cobra el
bisbe d' U gell, representáis
el diocessá de la Sen y el go-
vern francés per un veguer,
que formen part del Consell
general de les valis, compost
per 24 niembres, quatre per
cada una de les sis parro-
quies. El servei postal y te-
legráficli está regit per les
llcis franceses, la moneda es
espanyola, y se parla oficial-
mentía Mengua catalana. || —
(VALL DE). Orog. Valí situada
entre dues estribacions del Pirineii al NE. déla prov.
de Lleida y al NO. de la de Girona. Es un territori ac-
cidental, que reguen les aigües del riu Valira y for-
Escut d' Andorra
nía sis parroquies, que son: les de Andorra la Vella,
Canillo, Encamp, La Massana, Ordino y Sant Julia
de Loria. || —LA VELLA. Geog. Poblé de la valí del séu
n6m, situat a la dreta del riu Valira; es cap de la
parroquia aixís anoiuenada.
ANDORRA, NA. m. Natural o pertanyent a la valí
d' Andorra. Andorrano. || Pobre, vagamundo. Guita-
rrón, guitón, tuno.
PER L' ANDORRA, fr. Fer el desentés quan no 's vol
convenir en lo que 's proposa o deniana. Hacerse el
memo, llamarse andana.
ANDOSSÍEU. Ter. y
ANDOSSÍAU. Ter. A DÉU SIAU.
ANDRAITX. Geog. Vila de 1' illa de .Mallorca, part.
jud, de Palma; és a poiient de I' illa y té 7,512 liab.
ANDRARTROCA-
FIA. f. Med. Caries de
les articulacions del
eos huma. Andrar-
trocace, andrartro-
cafía.
ANDRÉS (Jascinte),
Biog. Metge, nascut a
Hostalricli. Desiie I'any
1651 filis a 1675 va des-
enipenyar la cátedra de
medicina a Barcelona.
Va de'xar escrita una
obra tilolada Pratica-
Gotholorum pro curan-
dis human i corporis
morbis
- (JOAN). Biog. Fa-
niós inoro del sigle xv^
convertit al cristianis-
me; era fill de Xátiva.
L' any 1487 va escriu-
re '1 Ilibre: La confu-
sión de la secta de Ma-
lioma , que lia estat
traduida al francés per
Lefevre de la Boderie,
y que va obtindre gran
éxit en temps del seu
autor.
ANDRESSAMENT.
ni. Ant. ADRESSAMENT.
ANDRESSAR. v.
Ant ADRESSAR. 1| EN-
DRESSAR, 3.
ANDRÉU. ni. Nóin
d' lióme. Andrés.
PER SANT ANDRÉU
PLUJA O NEU. Aforisme
ab que 's significa el
temps que acostuma fer per tal diada. També se
sol dir: PER SANT ANDRÉU PLUJA O NEU O FRET
MÓLT GREU.
ANDRÉU (Clara). Biog. Insigne monja mallorqui-
na, nascuda a Palma 1' any 1596 y morta 1' any 1628
al monestir de les geróninies de la vila de Inca. Va
pendre 'I vel blandí I' any 1604, professant notí anys
després. El seu extraordinari zel relllg ós li va oca-
sionar algunes niortificacioiis. L' any 1627 se va obrir
expedient en averiguado de la seua vida, costunis,
raptes, visions y revé acions, resultant ineréixer a
les seues germanes de clausura 'I concepte de santa
que lí confería la veu popular.
— (FELIP). Biog. Esculptor, nat a Valencia 1' any
1757, niort en la meteixa ciutat envers 1' any 1820.
Era deixeble de la Academia valenciana de St. Caries
y essent mólt jove va oblindre 'I titol d' acadéinich
de mérif, y liiient director de pintura de-de prin-
cipis del sigle xix fins a la seua niort. Sois s' es-
tnenteii d' ell dues estatúes: La Pintura y La Esculp-
,0-
AND
ANE
103
tura, fetes pera solemnisar la entrada del rei Car-
Jes IV a Valencia 1' any 1802.
— ()OSEPH). Biog. Relligiós niallorquí del sigle XVI,
■a qui s' ha cregut fill de Tarragona y nat 1' any 1585.
Traduí al castellá el Ilibre Blanqiieriia, d'en Ra-
món Liill.
— (RAMÓN). Biog. Argenter gironi del sigle XIV, qui
r any 1357 va fer els baixos relleus del precios re-
taule d' argent del altar niajor de la Seu gironina,
coiuensat per mestre Baitunieu.
— Y PONS (BENET). Biog. Mestre de música exce-
lent, nat a Malió 1' any 1803. Deixeble d' Alaqner y
capellá cóni ell. Era mestre de capella a Sta. María,
de Mallo, desde 1826, admirant el sen art de tocar
r orgue. Tingué deixebles ta laprofitats cóni els ger-
nians Frontí, GrafuUa, Protti, Manent, etc. Es autor
d' obres didáctiques y de importantes composicions
musicals relligiosas y profanes, entre elles: La Fi-
danzata, ópera en tres actes, (1846); Repertorio de
misas á t ida orquesta. Era innovador professional;
simplifica el cant plá, reformantlo ab ventatja
ANDREUET. n. p. Diminutiu d' ANDRÉu. Andre-
sito.
ANDREVÍ (Francisco). Biog. Prebere, mestre com-
positor, famós pels seus coneixements y trassa mu-
sical. Sis vegades va triomfar en les oposicions de
mestre de cápela, obtenint en
1830 la del Paiau Real. Entre
1814 y 1819 lio va ésser en la
iglesia de Sta. María del Mar,
a Barcelona. L' any 1836 va
tindre d' emigrar de Madrit per
causes polítiques y establert a
Burdeus va ésser mestre de ca-
pella de la catedral d' aquella
ciutat. L' any 1849 va tornar
a Barcelona y se li confia la
mestría de la Mercé que va ocu-
par fins que va morir (1853).
Era fill de Sanahuja ont va néi-
xer 1' any 1786. Va deixar es-
crites moltes composicions musicals y una notable
obra didáctica: Tratado teórico-práctico de armonía
y composición (1848 primera edició y en 1885 la se-
gona, Barcelona), que va ésser traduida al francés
pocli després de publicada.
ANDROFOBIA. f. Mtd. Horror ais hoinens. An-
drofobla.
ANDRÓFOR. m. Bot. Filament de les flora. An-
dróforo.
ANDROGEA. f. Bot. Conjunt deis fils de la flor de
una planta. Andrógea.
ANDROGENESIA. f. FU. Estudi del desenrotllo
físich y moral del honie. Androgenesía.
ANDROGINARIA. adj. f. Bot. Calificatiu de les
flors que 's tornen dobles per la reunió de les dues
classes d' orgiies sexuals. Androginaria.
ANDROGiNIA. f. Bot. Reunió deis dos orgues se-
xuals en una ni;te¡xa flor o planta. Androginia.
ANDROGINÍFLOR. adj. Bot. Que 's composa úni-
cament de flors hermaírodites o andrógines. An-
droginífloro.
ANDROGINIMASCULÍFER, A. adj. Bot. Que pro-
dueix flors máseles y hermafrodites. Androgino-
tnasculífero.
ANDRÓGINO, m. Qui es jiintament másele y fe-
mella. Hermafrodita, andrógino.
ANDRÓMEDA, f. n. p. Andrómeda. || Astrol. Cons-
telado septentrional que té cinquanta nou estrelles.
Andrómeda.
ANDRÓiVlINA. f. Trapassería, enredo ab que 's
preté alucinar. Andrómina, tramoya.
ANDRÓMINES. f. pl. Trastos petits y de poca im-
portancia. Chismes, bagatelas.
Francisco Andrevi
ANDRONA. f. Carrero estret o cel obert de cinch
pams que 's deixa entre dues cases veiiies pere rebre
claror. Callejón.
ANDROPÉTAL, A. adj. Bot. Flors dobles quins
fils s' han transformat en petáis sensills y múltiples.
Andropétalo.
ANDRÓTOM, A. adj. Bot. Flor de «Is dividits en
dues parts per una mena d' articulació. Andró-
tomo.
ANDULL. m. Fulla de tabaco, Uarga y arrollada.
Andullo, li Mar. El teixit que 's posa en les xarretes
y corrióles pera evitar el róssech. Andullo.
ANDURAIR. V. a. Ant. ENDURIR.
ANDURINA. f. Mar. Cap de corda de dues braíes
ab que s' atraca y cenyeix la vela al arbre. Ando-
rina.
ANDURRIALS. ni. pl. Paratges extraviáis o fora
de camí. Andurriales.
ANDUVl. m. Ter. ENTUVl.
ANEB A. s. Med. Qui no té la etat nubil, impú-
ber. Anebo.
ANÉCDOTA, f. Noticia, novetat, ocurrencia igno-
rada avans. Anécdota.
ANECH. m. Aucell d' aigua d' uns trenta cinch
centímetres d' alsada, potes roges y curtes, dits units
ab una membrana, becli a manera d' espátula, con-
vexe deniuiit la punta, y cós clapat de blanch, negre
y blau. Añade, pato. || — DE mar. f. Anech mari de
color blanch y fosch. Abucasta. || —NOVELL. Anadón.
II— PETIT. Anadeja. || —DE BOSCH. || — D' AiGUA
GRÓS. II — MARSENCH. || — CAP-ROIG. Sibón. || — PALE-
TER. II — D' AIGUA PETIT. Sarcela menor. || — GABAix.
II — GABAIX MUT. || — DE CRESTA. || — XACOLATER.
Nóms aplicats a les diferentes especies del g¿'iiero
Anas, il — CAPBussó. Especie del género Colymbiis.
ANAR CÓM ELS ÁNECHS. fr. Caminar decantantse a
dreta y esquerra. Anadear.
FER l' Anech. fr. Morir boquejant. Boquear, morir,
espirar. || Ofegarse. Anegarse, ahogarse.
POLL D' ÁNECH. Anadino.
ANEDA. Ant. ANECH.
ANEGA, f. Bot. ANET.
ANEGAR. V. a. Ant. OFEGAR. 11 INUNDAR.
ANEGARSE, v. r. Ofegarse. Anegarse, sumer-
girse.
ANEGAT, DA. p. p. Anegado, da.
ANEGUET. m. dim. Anadón.
ANEILESIS. f. Direcció que preñen els gasos intes-
tinals cap a la part supeiior del canal digestiu, pro-
duint torsaments o cinglades de mal de ventre. Anei-
lesis.
ANELÉCTRICH, CA. adj. Ant. Privat d' electrici-
tat. Aneléctrico.
ANELITS. m. pl. Zool. ANNÉLITS.
ANELL. m. Adorno d' or, plata, cornalina, etc.,
que 's posa ais diís de les mans; geiieralment h¡ va
engarsada alguna pedra una. Sortija. || Arquit. La
forma d' anell ab que termina la part superior de la
columna. Collarino. |! virolla. || — aSTRONÓMich.
Loe. Cercol de metall gradual, ab la seua correspo-
nent alidada, que serveix pera pendre I' altura deis
astres. Anillo astronómico. \\ —DEL PESCADOR O DEL
PAPA. Expr. Anell pera segellar els breus. Anillo del
pescador || —DE SALTAR. Joch de nois posats en dues
fueres, un deis quals amaga entre 'Is de sa part una
prenda, y si un altre del partit contrari endevina qui
la té, no 's mou ningú; pero si s' erra, '1 darrer de la
flla del que 1' amaga fa un salt endevant, tenint tot
aixó d' avantatge: se segueix fentlio aixís alternati-
vament, y guanya la flla que arriva primer al lloch
senyalat. Salta tú y dámela tú.
ANELL AL DIT HONRA SENSE PROFIT. Ref. Adverteix
que no 's deu gastar '1 diner en lo que sois serveix
104
ANE
ANF
de faust o vanitat Anillo en el dedo honra sin pro-
vecho.
AL ANELL. 111. adv. ANELL DE SALTAR.
ESTAR BÉ LA PEDRA AL ANELL. Ant. VINDRE CÓM
L' ANELL AL DIT.
VINDRE CÓM L' ANELL AL DIT. fr. Fam. Significa que
una cosa s' ha dit o fet ab oportunitat. Venir de pe-
rilla, ó como pedrada en ojo de boticario.
ANELLA. f. Cércol de ferro ab una espiga pera
clavarlo. Armella. || Anelía grossa de ferro, bronse o
llautó, que 's posa a les portes de les cases pera pi-
car ab ella deinunt d' un' altre pessa del iiieteix iiie-
tall y ferse sentir deis estadants. Aldaba, alda-
bón. II La de les corlines. Anilla. || La malla de la
cadena. Eslabón. || La que 's posa per ansa ais caps
de les cai.\es o baguls. Aldabón, n La que 's fica a la
paret pera Iligarlii 'Is cavalls, etc. Arrendador.
COP D' ANELLA. Loc. Aldabada, aldabazo.
TRUCAR LA PORTA AB L' ANELLA. Aldabear, lla-
mar.
ANELLÁS. ni. aum. Sortijón.
ANELLASSA. f. aum. Aldabón.
ANELLAT, DA. adj. Blas. Que té anells. Ani-
llado. II Que té forma d' anell. || m. pl. Zool. Divisió
del regne animal, que compren els art-culats, quins
cossos se componen d' anells encadenáis. Anilla-
dos.
ANELLET. m. diin. Anillejo, anillico.
ANELLETA. f. dini. Aldabilla. || La que 's porta
per adorno a les orelles. Zarcillo. || En els telers;
ullets de vidre. Gafetes.
ANELLS. ni. pl. En els insectes, cuclis y altres
animáis, les parts en que teñen dividit el c6s y que
representen uns anells. Anillos.
ANÉM. Int. fam. Vamos.
ANEMIA. Med. Estat particular del sistema circu-
latori en que la sanch, pobre o escassa, no té prou
influencia vivificadora dennuit 1' organisme. Ane-
mia.
ANEMOGRAFÍA. f. Fis. Part de la física que trac-
ta de la descripció deis vents. Anemografía.
ANEMÓMETRE. m. Iiistrument que serveix pera
niidar la forsa y velocitat del vent. Anemómetro.
ANEMOMETRiA. f. L' art de midar la forsa y di-
recció del vent. Anemometria.
ANÉiVlONA. f. Bot. Planta de la íani. de las ranun-
culácees que té a 1' arrel una seba, y quines flors de
sis petáis son grans y mólt vistoses, haven'lii de
molts colors. Anemone. II Flor d' aquesta planta.
II —DE MAR. Zool. Pólip carnós y radial, que sembla
una flor. Actinia.
ANEIVIÓNICH. adj. Quim. Ácit que s' extreu de
r anémona. Anemónico.
ANEMONINA. f. Quim. Substancia acre, olorosa y
concreta, que s' extreu de 1' anémona y sois es solu-
ble a 1' aigua o al alcofoll calent. Anemonina.
ANEMÓSCOP. m. Instrunient que sei veix pera in-
dicar la direcció del vent. Anemóscopo.
ANEMOSCOPIA. f. Endevinació del pervindre va-
lentse deis vents. Anemoscopia.
ANEMOTROPO. m. Arts. y Of. Motor inipulsat peí
vent, que s' emplea ais molins de xacolata. Anemo-
tropo
ANENTERENCIA. f. Med. Falta de sanch ais bu-
dells. Anenterencía.
ANENTEROTROFIA. f. Med. Disniinució del vo-
luní deis budells. Anenterotrofia.
ANEOS. s. Perdua de la veu; la persona que la
pert. Aneos.
ANEPITIMIA. f. Med. Inapetencia total. Anepltl-
mia.
ANEQUET. m. dim. Ánecli jove. Anadoncillo.
ANEROIDES adj. Barómetre aneroide; nóni donat a
un instrument que fa 1' ofici de baróniet e y del qual
un tubo viiit d' aigua y encorbat sobre sí nieteix és
la pessa principal. Aneroide
ANERPONT. adj. Hist. nal. Que pot enfilarse pels
arbres y les parets. Anerponte.
ANESIA. f. Med. Remissió o disminució deis sínto-
mes d' una malaltia. Anesis o anesia.
ANESIPOMA adj. y m. Calificado deis peixos
que teñen 1' opércul móvil. Anesipoma.
ANESTESIA, f. Med Falta o privació general o
parcial de la sensibilitat, ja per efecte d' una malal-
tia, ja produída artificialment. Anestesia.
ANESTÉSICH, CA. adj. Lo que perlany a 1' anes-
tesia. 11 Lo que causa o produeix 1' anastesia. Anes-
tésico.
ANESTISIA. f. Med Mena de parálisis que consis-
teix en la perdua de les sensacions y mes particular-
ment de la del tacte, Anestisia.
ANET. ni. ÁNECH. || m. Bot. Planta de la fam. de les
umbelíferes, mólt seniblanta al fonoll y que s' usa
en medecina pera fer dormir. Eneldo.
ANÉTICH, CA. adj. m. Terap. Calificatiu de tot
remei que disminiieix els dolors o la gravetat deis
sintomes. Anético.
ANEXO. Orog. És el pich mes alt del Pirinen
(3.432 niet deniunt el nívell del mar) a la fron-
tera de les provs. de Lleida y Osea, a ponent de la
Valí d' Aran. || Geog. Poblet situnt en el niarge del
Noguera.
ANEU (Valí de). Orog. Valleta de la part alta de
la prov. de Lleida; comensa al port de la Bonaigua,
frontera de la Valí d' Aran, y acava a la vora dreta
del Noguera Pallaresa; les senes poblacions mes im-
portantes son Valencia y Esterri d' Aneu.
ANEURISME. f. Cir. Tumor sanguinos que 's for-
ma per la relaxació o fractura d' una arteria. Aneu-
risma. II —DEL COR. Dilatació de les cavitats del
cor. Aneurisma del corazón. || — FALS ANEURISMA. Tu-
mor fonnat per la sancli escampada fora d' una ar-
teria. Falso aneurisma.
ANEXAR. V. a. Unir o agregar una cosa a un'altra
ab dependencia d' ella. S' usa princlpalnient parlant
de 1' agregació d' una ciutat, provincia o nació a
un' altra, o d' un benefici ecclesiásticb a un altre.
Anexar, anexionar.
ANEXE, A. adj. Ab que s' expressa qu' una cosa
és aprop d' un' altre o hi está ajuntada. Anexo.
ANEXES, f. pl. Drets y coses accessories d' un' al- '
tre principal. S' usa cóm fórmula en els instrunieuts
públiclis, junt ab la veu anexitats. Anexidades,
conexidades.
ANFALONIRSE. v. r. Ant. enfalonirse, enujarSE
ANFANT. ni. Bot. Dilatació d' un peduncle que
conté moltes flors. Anfanto.
ANFEMERINA. adj. f. Med Pebre qu' acomet día-
riament al nialalt. Anfemerina.
ANFESTA Geog. Arrabal del dist. munpal. de Mol-
sosa, prov. de Lleida.
ANFIBIGGRAFÍA. f. La part de la zoología que
tracta deis anfibis. Anfibiografía.
ANFÍBOL. Miner, Silicat de cals, magnesia y óxit
de ferro, ab algnnes paitícules d' alumini. Compren
tres minerals: la tremolita, V actinot y 1' hornblenda.
Les roques anfibóüques s' usen pera obtindre la fosa
deis vidres negres o verts. Anfíbol.
ANFlBOLITA. f. Geol. Roca que 's compon essen-
cial y quasi exclusivanient d' anííbol en estat cres-
tallí. Anfibolita.
ANFIBOLOGÍA, f Doble sentit que resulta, mes
aviat que de 1' ambigüetat de les paraules, del modo
de colocarles en el discurs. Anfibología.
Dic. Caí-.
Andorra
Vista general d' Andorra la Vella. — Casa de la Valí a Andorra la Vella. — Palanca y porta de Sant Julia
Vista de Les Escaldes.
La Val
.■teX-.
Andorra la Vella
' /¿'i-I ^
^"N . \ I,' -.*'.í'.*-j ■
. . V. \ i-v;.
La Massana
d' Andorra
W^
y"
^.^
■asms^
^ iMBMf*
'm
Lji
t
Tj;-
'■ '
^T*i
\.
&S»'*
ant Julia de Loria
Santuari de Ntra. Sra. de Meritxell
;11 general de la Valí
Les Escaldes
Andorra
Plana d' Encamp. — Primeres cases de Soldeu ; al fons montanyes del Valira y deis Pessons.
granítich de Font-Negre y fonts del Ariége desde '1 Port de Frá Miquel.
Cercle
ANO
ANG
105
ANFICARPI, A. adj. Bol. Calificatiu de les plantes
quins friiits son de dues formes y maduren en épo-
ques diferentes Anficárpeo.
ANFICIÓ. m. Paleont Animal carnívor fósil, trovat
al departament de Gers(Fransa), qtiin sistema dental
es seinblant al del gos, ab la circunstancia de que '1
demés de la seua calavera se sembla niés a la deis
óssos. Anfición.
ANFICIRT m. Astron. Aspecte de la lluna en son
quart creixent, quan li manca poch pera ser plena, y
en son quart inenguant, quan fa pocli que lii lia en-
trat Anflcirto.
ANFIDIARTROSIS. f. Anaí. Articulació que per-
niet el nioviment en dues direccións, com la de la
barra infeiior ab els teniporals. Anfidiortrosis.
ANFIEXAEDRE adj. Min. Calificació de les subs-
tancies minerals quins crestalls presenten la forma
d' un prisma exáedrc. Anfiexáedro.
ANFÍGEN. adj. Qiiim. S' aplica ais cossos simples
que, coinbinats ab altres, produeixen ácits y bases.
Anfígeno.
ANFIMÉTRICH. adj. Min Se diu de les substan-
cies que presenten nna incidencia igual en aigunes
cares de llurs crestalls Anfimétrico.
ANFIPROSTILS. m pl Arqiiit. Temples deis an-
tichs que teníen quatre columnes devant y quatre
darrera Anfiprostilos.
ANFIT. adj. Qiiim Calificatiu de les sais obtingu-
des per medí de la combinació de compostos pro-
duits per la unió de cossos anfigens. Anfido.
ANFITEATRE. Vegis AMFITEATRE.
ANFITROPIA f. Bo/. Fenómenque
consisteix en enrotllarse per tots
dos caps r enibrió d' una planta.
Anfitropia.
ANFODELITA. f. Min. Silicat de
alúmina y cals, de color cendrós,
verdós o rogencli. Anfodelita.
ÁNFORA, f. Gerra de terrissa que
te dues anses y acaba en punta per
la banda de baix Ánfora.
ANFÓS. n. p. Alfonso, Ildefonso
ANFÓS. Ictiol. Nóm ab que's de-
signa en les Balears el Mero. || —
BORD. II — JUEU. ti —BURRO. Di'erents
nóms ab que 's coneix en les Balears
r Espinephelus ruber.
ANFÓS (Cap d'). Hidrog. Cap de
la banda N de 1' illa de Menorca.
ANGANILLES y
ANGARILLES, f. pl. Sella pera
anar les dones ab comoditat a cavall. Jamugas.
ÁNGEL, m. Esperit celeste criat per Déu pera 'I
seu ministeri. Ángel. || Peix xato semblant a la ra-
jada. Ángel, lija, malgacho, pintarroja. || Met.
Noi petit. Angelito, ángel. || Figura de noi que po-
sen ais retaules. Angelote. || m. Nóm propi d' lióme.
Ángel. II — DE LA GUARDA El que Déu té senyalat a
cada persona pera que '1 Uiuri de tentacións niate-
rials y perills espirituals. Ángel de la guarda ó ángel
^custodio. II Met. El protector d' algi'i. Ángel de la
guarda. \\ — mal. El diable o dinioni. Ángel malo ó de
tinieblas. 1| — BO o de llum. El qui no va prevari-
car. Ángel bueno ó de luz. \\ — BUFADOR Loe. Se diu
del que té grans galtes. Angelón de retablo, carrillos
de monja boba. \\ — DE PEGA. Expressió irónica que's
dirigeix al que es tonto o fingeix extremada innocen-
cia. Angelito, angélico. \\ — GRAS. ángel bufador. ||
Ictiol. Nóm vulgar de la Squatina Icevis. Ángel. An-
gelote.
cantar com un ángel o tindre veu d' ángel, fr.
Fam. Denota la habilitat y dolsura ab que canta al-
guna persona. Cantar como un ángel.
DIC. CAT. — T. I. — 14.
Ánfora
ES UN ángel. Expressió pera denotar la innocencia o
bon geni d' algú. Es un ángel. \\ fr. Fam. Expressa al
hermosura d'una persona. Es un ángel ó como un ángel.
ÁNGELA, f. Nóm de dona. Ángela. || Interjecció
afirmativa. Eso mismo, eso es ello, bravo.
ÁNGELA BARCELONINA. Biog. Aixís és conegu-
da en els Ilibres una dona catalana de la qual se 'n
tracta ab gran elogi entre les dones niés ilustres de
Espanya. Era mólt entesa en les llengUes y lletres
gregues y llatiiies.
— SERAFINA, (margarida). Biog. Introductora a
Espanya del ordre de les Caputxines. Va néixer a
Manresa 1' any 1543. Va solicitar 1' ajuda del rei Fe-
lip ters pera fundar en 1599 el primer convent de
aquella ordre a Barcelona, acavant 'hi ella Ms seus
díes. Va rebre 'I vel y títol de fundadora, Prelada y
Abadesa de la seua relligió y convent 1' any 1602.
ANGELAS, ni; aum. Angelote.
ANGELATS DE DALT. Geog. Veinats de la Valí
de Ribes.
ANGELET. m. dini. S' aplica ais nois per la seua
innocencia. Angélico, angelito.
ANGELETA. n. p. Diminutiii d' Ángela. Angelita.
ANGELETS. m. Bot. Planta de la fam. de les com'
postes, que creix entre 'Is sembrats y fa unes floretes
blaves quin cálzer té moltes escates. Azulejo, cabe-
zuela, escobilla, aciano.
ANGÉLICA, f. Bot. Planta deis Pirinéus; té les fu-
lles retallades y espinoses, 1' arrel grossa, molsuda
y en figura de fus, grisa y arrugada per fora y blan-
quinosa per dintre. Ajonjera, aljonjera, ajonje, an-
gélica, carlina, cardo aljonjero. II Purga d' herbes
cordials y manná clarificat Angélica. || La Ilisó
que 's canta '1 dissapte sant pera beneir el ciri pas-
cual. Angélica. 1| — ARCANGÉliCA. f. Planta que 's
diferencia de la angélica en que la part superior de
la seua fulla está dividida en pollagóns. Angélica
arcangélica. || — borda. Planta de la familia de les
umbelíferes. Angélica silvestre. || — carlina, v. car-
lina. II — D' olor. Angélica odorífera.
ANGELICAL, adj. ANGÉLICH.
ANGELICALMENT. adv. m. Ab candor e innocen-
cia. Angelicalments.
ANGÉLICH, CA. adj. Lo quepertany al ángel. An-
gelical, angélico.
ANGELiCEU adj. Bot. Semblant a la angélica.
Angelice©. || f. pl. Tribu de plantes que teñen per
tipo r angélica.
ANGELINA, n. p. Diminutiu d' Angela. Angelina.
ANGELINS. ni pl. Bot. Planta de la familia de les
llabiades, que 's cría en la regió pirenenca y quina
infusió es tónica y astringenta. Camedrio de los bos-
ques.
ANGÉLIQUES. f. pl. Relligioses d' un ordre fundada
a Italia per Lhiisa Toselle. Angélicas, guastalinas.
ANGELITES. m. pl. Heretges que seguíen a Sabe-
li. Angelitas.
ANGELÓ, m. dim. d' ángeh
Angelito.
ANGELOLATRÍA. f. Cult que
's dona ais ángels. Angelolatria
ANGELÓN Y BROQUETAS
(Manel). Biog. Publicista no-
table. Va néixer a Lleida 1' any
1831 y va morir a Barcelona
V any 1889. Era advocat y perio-
dista. Va es=er director de La
Flaca. Queden com a mostra del
seu talent d' escriptor, el drama
La Verge de les Mercés y les noveles Treinta años 6
la vida de un jugador; Flor de un dia. Espinas de
una flor; ¡Atrás el extrangcro! El pendón de Santa
Eulalia y altres no tan llegides.
Mane! Angelón
106
ANG
ANG
ÁNGELUS. 111. Oració instituida per la Iglesia ca-
tólica pera honrar el iiiisteri de la Encarnació. Án-
gelus.
ANGEVÍ, NA. a Jj. El natural d' Angers o del Anjou
y lo pertaiiyent a ells o a lliirs Ierres. Angevino.
ANGIECTASIA. f. Med. Nóiii genérich de les dila-
tacíóns deis vasos y del cor, cóni centre de la circu-
lació. Aiigiectasia.
ANGINA, f. Med. Inflaniació del tel nnicós que cu-
breix la gorja o '1 coiiiensanient del canal respiratori.
Angina || — maligna, f. Angina que dificulta lo
ineteix la deglució que la respirado. Hlanco.
ANGIOGRAFÍA. Anal. Descripció deis vasos del
cós liuniá y des cossos animáis. Angiografía.
ANGIOHEMIA. f. Med. Congestió sanguínea. An-
giohemia
ANGIOHIDROGRAFÍA. í. Anal. Descripció deis
vasos linfáticlis. Angiohidrografia.
ANGIOHIDROTOMÍA. f. Anal. Anatomía o diséc-
elo deis vasos liiif.iticlis. Angiohidrotomía.
ANGIOLOGÍA. f. Anal. Descripció de les venes, ar-
terias iiervis y vasos linfáticlis. Angíologia.
ANGIOPIRIA. f. Med. Mena de febre inflamatoria.
Angiopiria.
ANGIORRAGIA. f. Patol. Fluix de sanch per excés
de forss. Angiorragia.
ANGIO.^REA. f. Palol. Fluix de sanch per falta de
forsa. Angeiorrea, angiorrea.
ANGIOSCOPI. MI. M"d. Alicroscopi pera examinar
els vasos capilars Angioscopio.
ANGiOSCOPlA. f. Med. Art d' examinar els vasos
capiiars valeiitse del angioscopi. Angioscopia.
ANGIOSIS. f. Palol. Malaítía que resideix en el
sistema \ascular sanguíneu. Angiosis. 1] Siseiia fa-
milia de la nosología, que compren totes les malal-
tíes quí teñen llur assento en el sistoiiia vascular
sangiiineii.
ANGIOSPERM, A. Bol. Nóm de les plantes quines
llevors esián closes en pericarps diferents. Anglos-
perma.
ANGIOSPERMÍA. f. Bot. Ordre de plantes quines
llevors están ciibertes d' un pericarp de diíerenta
naturaksa. Angiospermia.
ANGIOSPORIES. f. pl. Bot. Fam. de líqnens que
teñen aniagats els esporidis. Angiospóreas.
ANGIOTENIA. f. Patol. F¿bre inflamatoria que obra
cnérgicaiiient sobre 'Is vasos sanguínens. Angiotenia.
ANGIOTOMÍA. f. Anal. Disécelo deis vasos del
cós huma o del deis animáis. Angiotomta.
ANGIR. v. a. Ant. Rodejar una peqa de térra ab
una valí o tanca. CERCAR.
ANGITIS. f. Patol. Nóm genérich de la inflamació
deis vasos, sense determinar si son els arterials, els
venosos, etc. Angitis.
ANGLADA (Mas de). Geog.
Caseriu del terme municipal de
Const intí, prov. de Tarragona.
ANGLADES (Les). Geog. Vei-
nat de Vilert, prov. de Girona.
ANGLASELL Y SERRANO
(Ramón). Biog. Cátedra tich de
economía política, escriptor y
orador fácil, elegant y conecte.
Va néixer a Barcelona I' any 1821
y va morir a Premia 1' any 1863.
Va ésser un deis fundadors del
Ateneu Barcelonés. Entre 'Is seus
escrits niereixsenyalarseel Com-
pendio de las lecciones de econo-
mia política, donades a 1' Universitat de Barcelona
r any 1858, pero no ha deixat cap obra capdal, per
inés que tots els seus escrits son prou notables.
Ramón Anglasell
V Serrano
ANGLE. m. Ant. ÁNGUL.
ANGLÉS. adj. Anl. inglés.
ANGLÉS (Guillem). Biog Frare doniinich y escrip-
tor natural de Valencia. Brillava a mitjans del sigle
XIV. A aquella catedral se conserva d' ell un manus-
crit en Uatí, que a continuado porta quinze folis
en valencia, baix la rúbrica: Comenta la exposició
brea gramaticalment. en roniang del Canon y del himno
angélico del Sánelas; és de 1' any 1368.
— (PERE MÁRTIR). Biog. Bibliotecari del convent de
Santa Caterina, a Barcelona, y entes filólech orien-
talista del sigle XVIII. Era tarragoiií, de 1' ordre de
frares p edicadors, y va morí a Barcelona I' any
1754 ais setanta tres d' etat. Els pochs escrits origi-
náis seus que s' han imprés teñen escassa importan-
cia, y 'Is millors travalls resten inédits, citantse en-
tr' ells la Historia monedal, que déu guardarse al ar-
xiu de r Academia de Bones Lletres.
— V LLiBERio (viCENTS). Biog. Poeta popular va-
lencia, nat r any 1801 y mort a Valencia 1' any 1847.
Tenía I' ofici de sabater. Mes, lesseus qualitats de
festín y briUant improvisador y 1' agudesa del sen
ingeni 'I varen fer distingir y estimar per tots els es-
taments socials. Eren niólt celebráis els seus col-
loqnis o romansos d' estil popular, que revelaven el
dó natural que pera fer versos tenía. Algunes de les
senes poesíes son encara recitades peí poblé va-
lencia.
ANGLÉS. Geog. Vila mólt industrial de la prov. y
bisb. de Girona; part. jud. de Santa Coloma de Far-
nés. Té varíes fabriques de filats; és estació del
F.-C. de Girona a Olot y compta 1,625 hab. Está situa-
da a la vora dreta del Ter. || — (ELS). Veinat del
dist. niunpal. de Montagut, prov. de Girona.
ANGLESOLA (Ramón de). Biog. Bisbe de Vich
mólt dist ngit, natural de Bellpuig. Va ésser capellá
del Papa Ignoscent, estudia clnch anys dret civil en
la Universitat de Bolonia L' any 1264 va ésser elegit
bisbe de Vich, ont va morir I' any 1298. Del sen zél
y bones iniciatives ne donaren
testimoiii les diverses constitu-
cions sinodals, capitulars y admi-
nistratives per ell dictades.
ANGLESOLA. Geog. Vila de la
prov. de Lleida; bisb. de Solsona;
part. jud. de Cervera. Té 1,696
habí tan ts.
ANGLICÁ, NA. adj. Natural o
pertanyent a 1' Anglaterra. Angli-
cano. II Qui és de la relligió anglicana. Anglicano.
ANGLICANISME. m. Reí. Conjunt de practiques y
doctrines relligioses, autorisades cóni forniant part
de la relligió del Estat a 1' Anglaterra. Anglica-
nismo.
ANGLICISME. m. Páranla o frase anglesa usada
en altra llengua. Anglicismo.
ANGLO AMERICA, adj. El natural y pertanyent ais
Estats Units de 1' América Septentrional. Anglo-
americano.
ANGLOFOBIA. f. Passió que a niólts fa pensar,
parlar u obrar senipre contra 1' Anglaterra. Anglo-
fobia.
ANGLORA (Eussebi). Biog. Poeta y escriptor n.i*
tural de Barcelona, ont va neixer 1' any 1832, mo-
rint'hi r any 1875. Era advocat y va escríurer en cas-
tellá un poema en deu cants útolat: La humana co-
media, y algunes poesíes que 's van publicar en un
voluní després de la seua mort.
ANGLÓS (Estany d')- hidrog. Son situats en Taita
Ribagorsa, en els estreps de les montanyes Malehi-
des. II Comarca de les Malehides plena d' estanys.
ANGÓ. m. Mil. Mena de llansa curta mólt usada
antiguament. Angón. II CABALíSTiCH. Máquina de
guerra formada del tronch d' un arbre sense bran-
;ell d'Anglesola
ANG
ANG
107
ques o d' una viga de fusta verda, que ben subjecta-
da 's feia torcer ab violencia del cap de munt, y des-
prés se la deixava anar pera que al adressaise pegues
ab una pedra posada expressanieiit y 1' eugegués a
Marga distancia. Angón cabalístico.
ANGOISSAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. Con-
goixar.
ANGOIXA f. Ant. ANGUSTIA, CONGOIXA.
ANGOIXAR. V. a. Ant. ANGUSTIAR, CONGOIXAR.
ANGOIXÓS. adj. Ant. ANGUSTIÓS, CONQOIXÓS.
ANGONA. f. Patol. Mena d' estrenyiment de coll
que soien patir les dones atacades d' liistérich, An-
gona, angone.
ANOONAL. ni. La part superior del eos ont se
junten les cuixes ab el ventre. Ingle.
ANGORCHS. Hidrog. Estany del tenue de Alaran-
ges, prov. de Qiroiia.
. ANGRELADES. f. pl. Blas. La creu, biodadures y
bandes que teñen les dents mólt petites y 'Is costáis
rodons per la part inferior ab les puntes enfora, que
se posen ais escuts d' armes. Angreladas.
ANGÚ. Ter. Pestes que 's fan a les criatures que
encara mamen.
ANGUERA (Riu). Hidrog. Riuet que baixa del Co-
gull, passa per Rocafort, Sarreal y Barbará, y des-
aigua a la vora esquerra del Francolí, devant nieteix
de Montblancli, prov. de Tarragona.
ANGUILA, f. Ictiol Peix de riu o d' estany, seni-
blant a la serp, que sol tindre fins uns vuitanta cen-
tínietres de Uargada, quin
eos és cilíndrich y quina cua
és aplanada; és mólt llis-
quent y difícil d' agafar. I| —
PASTURENCA, || — FARTONA.
II — MARESA. II —DE MAR. ||
— DE RIU. il — VERA. || — RO-
JA. Diferents nóms aplicats
a la anguila vulgar. || — CA-
BOTERA. II — CABOT. AxlS
s' anomena en les Balears la
Anguilla latiroslris. Angui-
la. II Núut. Cada una de les
dues fustes Uargues inclina-
des a la vora del mar, per
les quals se fá lliscar la ñau quan se tira al ajgua.
Anguila. II Ter. VIT DE bou.
ESCAPARSE CÓM L' ANGUILA, fr. Fam, S' aplica ais
astutsque ab llurs trapasseríes s' escapen de tot. Es-
curríase como una anguila.
ANGUILA (Punta de la). Hidrog. Punta déla boca
S.E. de Formentera, Balears.
ANGUILAT. adj Paregut a 1' anguila. Angui-
lado.
ANGUILEJAR. v a. Ab que 's significa aquell que
camina feíit esses. Culebrear, serpentear.
ANGUILER. m. Lloch ont se críen anguiles. An-
guilero. II L' home que les pesca. Anguilero || Nóm
de una au que s' alimenta de peix. Mergo vulgar. \\ —
DE MONYO. Mergo moñudo. || — mitja.
ANGUILERA, f. Cistell ont hl posen les anguiles.
Anguilera.
ANGUILETA. f. dim. Anguilíta. || —de mar. Nóm
que 's dona a Valencia a la Cepola rubescens.
ANGUINA. f. Veter. La vena de la part angonal.
Anguina
ANGUINARI, A adj. Lo pertanyent a 1' anguina.
Anguinario.
ANGUÍNEA. adj Geom. Se diu d' una hipérbole de
tercer grau, que, tenint punts d' inflexió, serpenteja
fins al iufinit al voltant de la seua assíntota. An-
guinea.
ANGÜIXAR. V. a. Ant. con(íoixar.
ÁNGUL. m. La incliiiació de dues ratlles que 's jun-
ten en un meleix punt. Ángulo. Ii —agut. Aquell que
és mes petit qu' un recte. Ángulo agudo. \\ — CURVI-
LÍNEU. El formal de dues ratlles curves. Ángulo cur-
vilíneo. II — ENTRANT Fort. Aquell en que la punta
mira envers la plassa. Ángulo entrante. || — esférich.
El que 's forma a la supeificie de 1' esfera, entre dos
cércols máxinis que 's tallen. Ángulo esférico. \\ — FA-
CIAL. Ángul format per dues ratlles imaginaries de
les que la una baixa desde la part mes sortida del
front fins a les dents incissives de la barra superior,
y r altra puja desde aquest derrer punt fins al con-
duele auricular. Ángulo facial. || -MIXTILÍNEU. El for-
mat per una ratlla recta y altra de curva. Ángulo
mixtilineo. || — MORT. Fort. ÁNGUL ENTRANT. II —
ÓBLICII. El (|ue 's mes petit o niajor qu' un recte. Án-
gulo oblicuo. II — OBTÚS. El que passa deis noranta
graus. Ángulo obtuso. || — PLÁ. El format per 1' inter-
secció de dues superficies planes. Ángulo plano. || —
rectilíneu. El format per dues ratlles rectes. Ángulo
rectilíneo. || —RECTE. El format per dues ratlles que 's
tallen verlicalnient o que mideix noranta graus. Án-
gulo recio. II —DE REFLEXió. El que 's forma per la su-
perficie plana en que cau un raig de Ilum, la ratlla
que va desde '1 meteix plá ais uUs. Ángulo de re-
flexión. II —DEL ULL. Anal. V exlrém ont s' uneixeu
les dues parpelles. Ángulo del oio. \\ - SÓLIT. El que
és fá per mes de dos iinguls plans que no están en
una nieteixa superficie plana, y van a parar a un me-
teix punt. Ángulo sólido.
ANGULAR, a. Donar a dues ratlles la forma d' án-
gul, o imitarlo d' algún modo Angular. || Formar o
treure exact^ment les motllures d' una pessa de me-
tal!. II adj. Pertanyent al ángul o semblant a 'n ell. II
Os mólt prim, aixafat y de figura irregular, que ocupa
1' ángul nassal del ull. |1 Bol. Que 's trova demunt
1' ángul d' un tronch. || — moviment. Mecán. Espai
que descriu un eos subjecte a un eix fixe y que roda
alentorn del nieteix eix. Movimienlo angular. || — mDS-
CLE DEL OMÓPLAT. Anat El quc s' extén desde 1' án-
gul del omóplat fins a les apófisis transversals de les
primeres vertebres cervicals. Músculo angular del
omóplato. II —APÓFISIS ANGULARS. Les orbitaries del
coronal corresponents ais ánguls deis ulls. Apófisis
angulares. || COLUMNES ANGULARS. Arquit. Les que 's
coloquen ais ánguls del perislil que no es circular.
Columnas angulares.
ANGULARI. m. Instrument pera niidar ánguls. An-
gulario.
ANGULARIVIENT. adv. m. En forma o figura d' án-
gul. Angularmente.
ANGULASTERS (Estany de). Hidrog. Estany prop
d' Encamp a la Valí d' Andorra,
ANGULET. m. Arquit. Cavitat que forma un ángul
recte que separa 'Is encoixinats de les fatxades del
género rústich.
ANGULÍFER, A. adj. Que presenta ánguls. Angu-
lífero.
ANGULINERVAT, DA. adj. Bot. Se diu de les
plantes que teñen nirvis angulosos. Angulenervado,
angul nérveo.
ÁNGULO (Isidor de). Biog. Agróneni, natural de
Vilanova y Geltrú (1812), mort a Hospilalet de Llo-
bregat 1' any 1854. Va viatjar per Anglaterra y 'Is
Estats Units, establintse a Barcelona 1' any 1839,
ont forma pait de la Junta de Coniers, del Consell
Provincial y de V Academia de Ciencies y Arfs. Va
ésser soci fundador del Institut Agrícol Cátala de
Sant Isidio y vocal de la Junta d' Agricultura de la
Provincia. Entre 'Is seus escrits pericials lii figuren
un Tratado completo de agricultura práctica y la His-
toria de la agricultura española; una y altre sense
acavar, per haverlo sorprés la mort ais quaranta dos
anys. Va introduir a Catalunya '1 conreu de les mo-
reres multicaulis o de Filipinas.
108
ANI
ANI
ÁNGULOS, A. adj. Lo que té ángiils.Aguloso.
ANGUNIA. f. Aflicció, congoixa, passió d' ánim
que fá patir extraordinariaiiient. Angustia.
ANGUNIAR. V. a. Fatigar, afligir. Acongojar,
angustiar.
ANGUNIARSE. v. r. Patir congoixa. Acongojarse,
angustiarse.
ANGUNIAT, DA. p. p. Acongojado, angustiado.
ANGUNIÓS, A. adj. Qui pateix angoixa. Congojo-
so, angustiado. 1| Lo que causa angoixa. Congo-
joso
ANGUSTIFOLIAT, DA. adj. Bol. Planta de fu-
lles niólt estretes. Angustifoliado.
ANGUSTRINA. Geog. Poblé del depart. deis Piri-
neus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sallago-
sa; és ais dos costats de la riera del seu nómy té 51S
liabitants.
ANGUYAR. V. a. Ani. CONGOiXAR.
ANHIDRE. m. Miner. Mineral naturalnient pri-
vat de la seua aigua de crestallisació. Anhidro. ||
Qiilni. Quaisevol eos que no té gens d' aigua. Anhi-
dro.
ANHÍDRICH, CA. adj. Min. S' aplica ais niinerals
conipletament faltáis d' aigua de cresíallisació. An-
hídrico.
ANHIDRO, adj. Quiñi. Que no conté aigua. An-
hidro.
ANHIDROHEMIA. f. Med. Disniinució de la part
serosa de la sanch. An-
-^ hidrohemia.
ANHILARSE. v. r.
ANIQUILARSE.
ANÍBAL. Biog. Ge-
neral cartaginés fill
d' Aniilcar Barca, que
va néixer 1' any 247
avans de J. C. y en les
cróniques antigües de
Catalunya, figura so-
vint cóm capdili en las
Iluites contra els ro-
nians sostingudes. Se-
góns Plini, el nóm de
aquell cartaginés, se
liavia apropiat en son
tenips en aquesta ban-
da de la costa del Me-
diterrani, pera desig-
nar les atalaies, que s' anomenaven Torres d' Aníbal.
ANICET. n. p. Aniceto.
ANIDROSIS. f. Med Disniinució o privació total
de la suor. Anidrosis.
ANIERAT, DA. adj. Ter. Flcat al niu. Anidado.
ANILAMIDA. f. Quim. Substancia crestallisada,
groga, brillanta, que s' obté per niedi de la combina-
ció del amoníach ab 1' éter metilindigótich. Anilá-
mida.
ANILINA, f. Quim. Substancia líquida, incolora y
d' olor agradable que s' obté combinant V índicli ab
un excés de potasa. Anilina.
ANILURIA. f. Quim. Substancia crestallisada que
s' obté combinant 1' aigua ab el clorur de cianógen
gaseós. Anilúrea.
ÁNIM. ni. Esfors, coratge. Ánimo, valor, corazón,
brío. II Voluntat, intenció. Ánimo. || Atenció, pen-
sament.
ABAIXAR L' ÁNIM. fr. ABAIXAR EL CAP.
ÁNIM A LA FARINOSA, fr. Fam. tcr. Ab que s' alenta
a la execució d' una cosa difícil. Ánimo á las gachas.
BON ÁNIM. Ini. Pera animar. Buen ánimo.
COBRAR ÁNI.M. fr. ANIMARSE.
DECAURE DEL ÁNIM D' ALGÚ. fr. Perdre la estima-
ció. Pzrder el concepto.
'lE^!í¿í5í\t-'-?%ífí.
Buste d'.\níbal
DONAR ÁNI.M. fr. ANIMAR.,
EXPLAIARSE L' ÁNIM. fr. EXPLAIARSE 'L COR.
FER PERDRE L' ÁNIM. fr. Met. DESANIMAR.
FER ÁNIM fr. TINDRE ÁNIM, CORATGE.
PERDRE L' ÁNIM. Acobardirse Estrecharse de ánimo.
TINDRE ÁNIM. fr. Formar intenció de fer alguna
cosa. Hacer ánimo.
ANIMA, f. Principi interior del movinient o de les
operacions de tot eos vivent. Alma, ánima. || Tros
rodó de fusta, os, etc., sobre que 's formen els bo-
tóns. Hormilla. || Tractanse del violí y altres instru-
Mients de pont, pega de fusta que 's posa entre les
dues tapes pera que 's conservín a igual distancia.
Alma. II En els negocis el mes essencial d' ells. Alma.
II En una divisa, la lletra que acompanya la figura.
Alma. II El vuit d' un cañó d' artillería. Anima. || Lo
que 's posa dins de alguna cosa pera mantíndrela o
sostindrela. Alma, || Vivesa, esperit, forsa, expressió,
etcétera, y aixis se diu: la iniaíge, 7 discurs té malta
ánima. |1 Fantasma, papo pera fer por a les criatures. *
Coco. II Se diu comunment de la del purgatori. Áni-
ma, alma. || Arí. y of. Llistó posat al cadell obert al
niitj d' un junt pera reforjarlo. Alma. ¡| Met. Lo que
dona esperit, vigor y forsa a alguna cosa, cóm: /'
amor a la patria es V ánima del Estal. Alma. || La
substancia o '1 principal en quaisevol cosa, y aixís
's diu: aném al ánima del neg,oci. Alma, i Enteni-
ment. || La conciencia, y aixís del que obra mal se'n
diu que no té ánima. Alma. || Ret. Se pren per tota
la persona, y aixís 's diu: no hi há un ánima en tot el
correr. Alma. || — EN PENA. La que pateix al purga-
tori. Alma en pena. \\ Met. Trist, melancólich. Alma
en pena. \\ — FREDA. La persona de pocli esperit. Ave
fria, ave gonza.
ÁNIMA DE CAVALL. Expr. fam. Se diu de la persona
que sense escrupol comet maldats. Alma de caballo.
ÁNIMA DE CAGAFERRO. Loc. fam. y
ÁNIMA DE CANTl. Expr. fam. Se diu de la persona
niólt necia o tonta Alma de cántaro.
ÁNIMA MEVA. Expr. de carinyo. Alma mia, mi alma.
ANÁRSELI A ALGÚ L' ÁNIMA DARRERA D' ALGUNA
COSA. fr. Met. Denota la forsa ab que alguna cosa
atreu a algi'i. Llevar á uno alguna cosa tras de si el
alma.
ARRENCAR L' ÁNIMA A ALCÚ. fr. Met. Matarlo o ferli
mólt di nial. Se diu ordinariament anienassant. Sacar
el alma, el corazón, las entrañas ó las tripas á alguno.
ARRIBAR A TOCAR A L' ANIMA, fr. Sentir vivanient
alguna cosa. Tocarle á uno en el alma ó tocar al alma
alguna cosa.
CLAVARSE A L' ÁNIMA, fr. Fam. Menjar o beure al-
guna cosa Echarse algo al coleto ó á cuestas.
DONAR ÁNIMA, fr. Donar vivesa, esperit y gracia,
particularment al llenguatge. Dar alma.
DONAR L' ÁNIMA A DEU. Espirar, morir, rendir ó aar
el alma á Dios.
ESTAR CÓM L' ÁNIMA DEN GARIBAY. fr. Se diu del
que no pren partít ni en pro ni en contra de alguna
cosa. Estar como el alma de Ganbay.
NO GOSAR DIR QUE L' ÁNIMA SIGUÍ SEUA. fr. No
gosar parlar ni en bé ni en mal. No chistar, no des-
plegar los labios.
PE.NJAR L' ÁNIMA A ALGÚ. fr. Fam. Pondera la mólta
gana de menjar. Clarearse de hambre.
PESARLi A ALGÚ A L' ÁNIMA, fr. Fam. Sentir viva-
ment al.^ún mal succés o contratenips. Pesarle á uno
ó sentirlo en el alma.
PORTARSE'N EN COS Y ÁNIMA, fr. Met. Portarse'n
del tot alguna cosa. Llevarse en cuerpo y en alma.
SENTIR A LA ÁNIMA, fr. Tindre gran sentiment o
dolor d' alguna cosa. Sentir de muerte, á par de
muerte, á par del alma ó en el alma. Sentir en el alma,
tocar en la lumbre ó en la niña de los ojos.
TINDRE L' ÁNIMA PENJADA D' UN FIL. fr. Estar niOlt
anguniós per alguna cosa. Tener el alma penaiente de
un hilo.
ESTAR AB L' ÁNIMA A LES DENTS. fr. Met. Tindre
ANl
ANl
109
mólta por o estar en gran perill. Estar con, ó tener el
alma entre los dientes.
UNA ÁNIMA SüLA NO CANTA NI PLORA. Rej. Adver-
teix qu' un de sol sense ajuda d' altres no se; veix de
res. Una ánima sola ni canta ni llora.
ANIMACIÓ. f. L' acte d' animarse o infundirse
1' ánima en el eos. Animación.
ANIMADET, A. adj. Dini. de animat. Algo ani-
mado.
ANIlVlADÍSSIiVl Siip. de animat. Animadísimo.
ANIMADOR, RA. m. y f. Qui anima. Animador.
ANIJVIAL. ni. Cós que té sentit y moviment. Ani-
mal. II Coniiinment s' enfen per 1" irracional. Animal,
bestia, bruto. || adj. Dit del iiome niólt ignorant.
Animal, bruto, bestia. || adj. Lo que pertaiiy al cós
an niat y sensitiii. Animal || — ab SÉCHS. Ant. IN-
SECTE. II — BRUT: BESTIA BRUTA.
ANIMAL DE CARRETA. Expr. y
ANIMAL DE CHATRE POTES Expr. met. Sumamcnt
incapás. Tonto de cuatro suelas.
ANIMAL DE LLOGUER. Expr. La cavalcadura que
lloguen. Alquilóa.
ANIMAL NOCiu. Alimaña.
TOT ANIMAL SAB DEIXAR EL LLOCH ONT NO POT
CAMPAR. Ref. Aconsella abandonar 1' empenyo que
'ns perjudica. Quien tiene tienda y no vende, necio es
si la sostiene.
ANIMALADA, f. Fig. Dit o fet propi de persona
grollera o ignorant. Animalada.
anímalas, m. aum. Animalazo, animalón, ani-
malote. || Met. Home niólt ignorant o tonto. Anima-
lazo.
ANIMALCULISME. ni. Fisiol. Sistema que esta-
bleix que tan sois els animáis espermátichs produei-
xen r enibrió animal. Animalculismo.
ANIMALET. ni. dim. A.NIMALÓ.
ANIMALÍFER, A. adj. Que conté animáis. Anima-
lifero.
ANIMALISACIÓ. f. Cambi de naturalesa qu' expe-
rimenten els aliments vegetáis couvertintlos en pro-
pis pera concorrer al sosteniment y reparado del eos
deis animáis, Animalización.
ANIMALISAR. v. a. Convertir una substancia en
la propria d' un animal. Animalizar. || r. Assimilarse
a la substancia d' un anima). Animalizarse.
ANIMALITAT. f. Condició d' animal; qualitat
constitutiva d' un ser animal y sensitiu; conjunt deis
carácters y de les propietats animáis. Animalidad.
ANÍMALO, n;. dim. Animalejo, animalito.
ANIMALOT. ni. Animal de mala figura que no té
nóm conegut. Animalucho. || Vulg. L' honie suma-
nient ignorant. Animalucho.
ANIMAR. V. a. Infundir 1' ánima al eos, donar vida.
Animar. i| Met. Donar ánim, valor, coratge. Ani-
mar. II Donar vigor y energía a les coses inani-
mades. Animar. || Entre pintors y esculptors donar
vivesa y expressió a les figuras. Animar. || Más. So-
nar ab primor un instruinent. Animar.
ANIMARSE. V. r. Cobrar ánim, esfors. Animarse,
cobrar ánimo, valor
ANIMAT, DA. p. p. Animado.
ANIME, ni. Certa reíiia treta per incisió d' un ar-
bre de Indies semblant al garrofer: es d' olor niólt
suau y de co'or d' encéiis. Anime, goma ánima. [| —
COPAL U ORIENTAL. ReTna mólt dura, transparenta, de
color de topaci ciar, que flueix d' una mena de roldó,
y serveix pera la duresa y brillantor del barnís. Ani-
me copal ú oriental.
ANIMER. ni. Qui capta per les animes del purga-
tori. Animero.
ANIMES. El toch de campanes que s' acostuma
fer a entrada de íoscli, avisant ais fidels pera que
preguin per les animes del purgatori. Ánimas.
Animes beneites. interj. Qu' expresa '1 gran desitj
d' alguna cosa. Ánimas y Dios; Dios ¡o oiga y el pe-
cado sea sordo.
ANIMES (Riera de les). Hidrog. Riera del Camp
de Tarragona; neix sota del Piiig den Coma, passa
per Castellvell y desaigua a la vora esquerra de la
riera de Mascalbó.
ANIMETA. f. Dim. d' ánima.
ANIMETES SANTES: ANIMES BENEITES.
L' ANIMETA. Expr. Pera avisar a algú que obri ab
conciencia. Conciencia.
ÉSSER UNA ANIMETA. fr. ÁNIMA PREDA.
ANÍMICH, CA, adj. Quim. Que té per base I' ani-
inina. Anímico.
ANIMINA. f. Qulm. Base salificable que lii ha al
oli animal de Dippel. Animina.
ANIMISME. m. Med. Sistema fisiológich qu' expli-
ca 'Is feíióniens vitáis y les nialaltíes fent'hi inter-
vindre 1' ánima. Animismo.
ANIMISTA. ni. Partidari del animisme. Animista.
ÁNIMOS, A. adj Coratjós, esforsat, valent. Ani-
moso, valeroso, esforzado.
ANIMOSAMENT. adv. m. Animosamente.
ANIMOSÍSSIM, A. adj. sup. Animosísimo.
ANIMOSÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Animosísi-
mamente.
ANIMOSITAT. f. Valor, atreviment. Animosidad,
ardimiento, valor. || Rabia, odi inveterat. Animo-
sidad.
ANIMOVISTA. ni. Fisiol. Qui eren que 'Is ovaris
están dividits en celdes y que dins de cada una de
elles hi há un olí, ont va a parar 1' aninialet esper-
mátich. Animovista.
ANIÓ. ni. Fis. Part d' un eos descompost per la
acció galvánica, que 's dirígeix cap al pol negatiu
de una pila eléctrica. Anión.
ANIOL Sant. Geog. V. SANT Aniol.
ANIQUILABLE. adj. Fácil d' aniquilarse. Aniqui-
lable.
ANIQUILACIÓ. f. Destrucció. Aniquilación, ani-
quilamiento.
ANIQUILADOR, A. m. y f. Qui aniquila. Aniqui-
lador, exterminador.
ANIQUILAMENT. m. Aniquilado.
ANIQUILAR. V. a. Reduir a no res. Aniquilar, ex-
terminar, il Arruinar completament. Aniquilar.
ANIQUILARSE, v. r. Ferse nialbé mólt alguna
cosa. Aniquilarse. || Perdres completament Aniqui-
larse
ANÍS. in. Confits fets ab la llevor de la niatafaluga
ensucrada. Anís, grajea. II — estrellat. Aibust de la
Xina y del Japó, que fa un boíl a modo d' estrella ab
set raig, cada qual ab sa llevor, de gust y olor sem-
blant al anís; aquesta llevor serveix pera preparar
licors mólt gustosos. Anis de la Xina ó estrellado de
las Indias.
ANÍS ÚLMINA. f. Quim. Substancia que s' obté
del anis y sembla ésser un terme niitj entre 1' úlmina
pura y '1 gluten. Anis úlmina.
ANISsAT. m. Licor preparat per infusió y per des-
tilado y compost d' aiguardent, sucre y niatafaluga.
Anisado.
ANISSET. ni. dim. Anisillo.
ANISSOL. ni. Quim. Substancia líquida, incolora
y aromática, resultat de la desconiposició del hidrat
d' ácit aniisich destllat ab un excés de barita.
Anisol.
ANISSOMÉTRICH, CA. adj. Bot. Se diu de les
parts del vegetal que son designáis entre sí. Aniso-
métrico. || Miner. S' aplica a les crestallisacions que
presenten tres eixs desiguals. Anisótico, anisomé-
trico.
no
ANO
ANS
ANISSÓTACH, CA. adj. Med. Se diu del póls
desigual y freqüent. Anisótico.
ANISSÓTICH, CA. adj Miner. Se din de les subs-
tancies que crestallisen en prisnies d' arestes niólt
designáis e irregulars. Anisótico.
ANISTIÓFOR, A. adj. Zool. Que no té cap apén-
dice deniurit del ñas, cóin la rata piíiyada, per exeni-
ple. Anistióforo.
ANISTO, A. adj. Bot. Se diu de certs orguens deis
vegetáis faltáis d' estructura celular Anisto.
ANIT. adv. f. Anoclie.
ANIUAR. V. a. Fer niu o convertir en niu algún
Ilocli. Anidar.
ANIVELLAR. v. a. Tirar el iiivell pera examinar si
un pía está a nivell. Nivelar. || Posar un pía en po-
sició horitzontal justa. Nivelar. |1 Posar en equilib i
o igualtat qualsevol cosa material. Nivelar. Ii Per
una cosa ab igualtat y equitat. Nivelar.
ANIVELLAT, DA. p. p. Nivelado, da.
ANIVERSAR!. m. Día consagrat a recordar un fet
succeit en igual día d' algún any avans. Aniversa-
rio. II L' ofici que 's celebra en snfragi d' algún difunt
el día que fa 1' any de la seua niort. Aniversario.
ANLASSAR. v. a. Ant. ENLLASSAR.
ANLLÁ. adv. 11. enllá.
ANMARSIR. V. a. Ant. enmustigAR
ANNA. n. p. AGNA.
ANNA. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Valencia,
part. jud. d' Enguera; és a la vora de 1' estany del
séu iióni, y té 2.126 hab. || Hidrog. Estany de la prov.
de Valencia, part. jud. d' Enguera.
ANNALISTA. m. El qui escriu annals. Analista.
ANNALS. m. pl. L' historia que conté 'Is fets de
cada any per separat. Anales.
ANNATA f. La renda, fruit o emoluments que
produeix qualsevol benefici o empleu. Anata.
ANNÉLITS. ni. pl. Zool Animáis articulats, quin
c6s és ton y está sempre dividit en gran nombre de
anelles. Anélidos.
ANNOBLIR. V. a. y 'Is séus deiívats. ennoblir.
ANNUAL. adj. Lo que succeix cada any. Anual,
anuo, añal.
ANNUALITAT. f. La propietat d' ésser annual.
Anualidad. || La renda d' un any. Anualidad.
ANNUALMENT. adv. t. Cada any. Anualmente.
ANNUO, A. adj. AnnUAL.
ANO. ni. Cir. Forat del cul. Ano.
AÑADÍ, NO. adj. Cir. y med. Se diu del medica-
ment que suavisa y atempera els dolors. També s'usa
substantivat. Anodino.
ANODONT. adj. Zool Que no té dents. Anodonto.
ANOLIEJAR. v.a.Ant. y'lsséns derivats. noliejar.
ANÓJVIAL. adj. Gram. Se diu del nóm o verb que
té alguna irregularitat. Anómalo. || Se diu també de
tot lo que no té un cura regular. Anómalo.
ANOMALÍA, f. Gram. La irregularitat d' algúns
nóms y verbs. Anomalía, irregularidad. || Asirán.
La irregularitat aparent deis niovinients deis plane-
tes. Anomalía. || Med. Irregularitat a les libres o al
pols. Anomalía. || En la historia natural, monstruosi-
tat. Anomalía.
ANOMALÍSTICH, CA. adj. Se diu de 1' any que
transcorre desde que la térra ix del afelí fins que Iii
torna, y consta de trescents seixanta cincli díes, sis
llores y vinticincli nienuts. Anomalístico.
ANOMENADA. f. Nóm, fama. Renombre, nom-
bradla.
ANOMENADAIWENT. adv. m. Expressament. Es-
pecialmente, nombradamente. || Per son nóm. Nom-
bradamente.
ANOJVIENAR. v. a. Designar a algú pél séu nóm.
Nombrar. || Posar nóm. Poner nombre. || Triar a
algú per' alguna cosa. Nombrar. ll Fer menció parti-
cular d' alguna cosa. Nombrar.
ANOMENAR HEREU. fr. Constituirlo o ferio. Nombrar
heredero.
NO ME L' ANOMENis PAS. Expr. Denota la repugnan-
cia ab que se sent anomenar al subjecte que s' abo-
rreix. No me lo nombres.
ANOJVIENARSE. v. r. Dirse o tindre nóm una cosa.
Nombrarse, llamarse.
ANOMENAT, DA. p. p. Nombrado, da.
ANOMEUS. ni, pl. Anians purs. Anomeus, ano-
mianos, anomos.
ANCNFAL, A. Que no té melich. Anónfalo.
ANÓNIM, A. adj Sense nóm o firma; carta sense
firmar. Anónimo. || També 's diu del autor quin nóm
no és conegut. Anónimo.
ANOPÉTAL, A. adj. Bot. Qne té 'Is petáis cap a
dalt. Anopétalo.
ANORGANOGRAFÍA. f. Descripció deis cossos in-
orgánichs. Anorganografía.
ANORGANOLOGÍA. f. Tractat deis cossos in-
orgánichs. Anorganología.
ANORGISME. m. Conjunt de tot lo que no pertany
al regne orgánich. Anorganismo.
ANORMAL, adj. Lo irregular, lo que s' aparta de
la regla o norma. Anormal.
ANORKEAMENT. ni. Acte y efecte d' anorrear o
anorrearse. Anonadación, anonadamiento.
ANORREAR. v. a. Aniquilar, reduír a res. Ano-
nadar.
ANORREARSE. v. r. Humillarse, abaixarse, aba-
tre's. Anonadarse.
ANORREAT, DA. adj. Anonadado.
ANOSMÍA. f. Patol. Debilitat d' olfat. Anosmía.
ANOSTEOQOARl. adj. Zool. S' aplica ais ani-
máis que. no teñen ossos propianient dits. Anosteo-
zoario.
ANOVES. Geog. Caseriu del dist. munpal. d' dia-
na, prov. de Lleida.
ANOYA. Hidrog. Riu de la prov. de Barcelona.
Neix prop de Sant Maiti de Sesgayoles; passa pél
terme d' aquest poblé, péls de Veciana, Santa María
del Canií, Copons, Clariana, Jorba, Espel, Igualada,
Vilanova del Camí, Pobla de Claramunt, Capellades,
Vallbona, Cabrera, Sant Jaume, Monistrol de Anoya,
Sant Sadurni, Subirats, Gélida y Martcrell, en quina
vila desaigua a la vora dreta del Llobregat.
ANPOQUIR. V. a. Ant. Disminuir Apocar, mi-
norar.
ANQUETA, f. dim. d' anca. Anqueta, anquila.
ESTAR A MITJA ANQUETA, f. Estar mitj assentat.
Estar de media anqueta.
ANQUILOMERISME. m, Med. Aderencia mórbida
de parts que deuen estar naturalinent separades. An-
quilomerismo.
ANQUILOP. ni. Med. Tumoret situat cap al gran
ángul del ull, devant o al costat del sach llagrimal y
no dins, circunstancia que '1 diferencia del tumor
llagrimal. Anquüope,
ANQUILOSAR. Med. Causar una anquilosis, pri-
var a una articulació de la facultat de moure's. An-
quilosan
ANQUILOSIS. Med. Osificació de les articulacions
que impideix que pnguin moure's. Anquilosis.
ANRAVIRONAR. v. a. Ant. RODEJAR, IiNROTLLAR.
ANRERA. adv. II. ENDERRERA.
ANRIQUEIR. v. a. Ant. enriquir.
ANS. adv. t. Avans. Antes.
ANS BÉ. adv. Antes bien.
ANT
ANT
111
ANS. ücosy. Nóin anticli de Les Pereres, poblé agre-
ga! al ajunt. de Caixans, prov. de Qirona.
ANSA. f. Part que 's posa expressanient al costat
o cieimint d' algiins obgectes pera poguerlos agafar
ab la má; geiieraliiieiit, 6s córba y viiida del iiiitj.
Asa. II —DEL COLL Cada un úcts dos cossos que van
del pit al niiiscle. Clavicula, asilla.
POSARSE EN ANSES O FER ANSES DE GERRA. f. Po-
sarse les luans a la cintura, doblegant els bracos en
forma d' anses. Ponerse en ¡arras ó en jarra.
ANSANGONAR. v. a. Ant. Ensangrentar.
ANSAT. m. Ter. TUPÍ.
ANSEÁTICH, CA. adj. Se diu de certes ciutats de
Aianianya, Iliures y reunides niutuninent pél coiners.
Anseático, ansiático.
ANSELM n. p. Nóni d' lióme. Anselmo.
ANSERALL. Geog. Poblé de la piov._ de Lleida,
fa'sb. y part. jud. de la Séii d' Urgell. És a la vora
dreta del riu Valira, y íé 283 liab.
ANSETA. f. dini. Asilla.
ANSIA, f. Congoixa que causa iiiquietut o iiiovi-
nient violent. Ansia, jj Desitj veenient. Ansia, an-
helo.
DONARSE ANSIA, fr. AFANYARSE. || In.^íeniarse. Me-
nearse, bandearse.
ESTAR AB ANSIA O PASSAR ANSIA, fr. Estar coii Cui-
dado, tener ó pasar cuidado.
ANSIAR. V. a. Desitjar ab ansia. Ansiar.
ANSIAT, DA. p. p. del verb ansiar. Ansiado.
ANSIES, f. pl. Basqueig, ganes de vomitar. Bas-
cas, arcadas, vómitos.
ANSÍES (Les). Geog. Caseriu del dist niunpal. de
Les Planes, prov. de G roña. || Veinat del part. judi-
cial de Solsona, prov. de Lleida.
ANSIETAT. f. ANSIA.
ANSIÓS, A. adj. Qui té ansia o desitj veenient de
alguna cosa. Ansioso. || Lo que está acompanyat de
grans congoixes. Ansioso.
ANSIOSAMENT. adv. m. Ansiosamente.
ANSINYAN. Geog. Poblé del depart. deis Pirineus
Orientáis, bisb. de Perpinyá; és a la confluencia del
riu Desix ab I' Agly, y té 276 habitans.
ANSOBELL. Geog. Poblé del dist. niunpal. de Cova,
prov. de Lleida.
ANTA. f. Quadn'ipede cóiu un niulat; té 'i cap gros
y llargarut ab una mena de trompa, qn' estira y
arronsa quan vol, y a quina extreniitat lii té 'Is nas-
sos; els nlls petits, oielles semblantes a les del porcli,
la qúa curta, qnatre ungles a les potes de devant y
tres en les de derrera: el pél curt, cspés y negrencli.
Anta, danta, búfa!o. || La pell de dit animal ado-
bada. Ante.
LO QUE TÉ COLOR D' ANTA. .Anteado.
ANTABAIR. v. a. Ant. Entibiarse.
ANTAGALLA. f. Mar. Faixa de rissos de la vela
de bauprés y de les veles quadrades y llatines per la
part baixa. Antagala.
ANTAGALLAR. v. a. Mar. PEND.^E ANTAGALLES.
NAVEGAR O CORRE ANTAGALLANT. Portar antaga-
ilades les veles ab que 's pot fer aqueixa maniobra,
a causa de la niólta forga del vent. Navegar ó correr
antagallando.
ANTAGÓNICH, CA. adj. Oposat. Antagónico.
ANTAGONISME. m. Oposició, aversió, antipatía;
contraposició, rivalitat. Antagonismo. || FU. Doctri-
na oposada a I' analogía o al origen. |i — DELS MUS-
CLES. Anat. Acció per la qual un muscle djtermina un
moviment contrari al que resnltava de I' inipressió de
un altre. Antagonismo de los músculos.
ANTAGONIST.A. m. Émnl, qui s' oposa o contra-
deix a un altre. Antagonista. !l Anal. Qua'sevol deis
inuscles que leñen ofici contrari al de un altre. Anta-
gonista.
ANTALGIA. f. Med. Carencia de dolor, aixis en
estat de salut cóm en el de malaltía. Antalgia.
ANTALGICH. adj. Tot reniei que calma 'I dolor.
Antálgico.
ANTANA. f. Solclis transversals que 's fan ais caps
de les pesses de térra ont no iii arriven els solchs
longitudinals fets ab la relia. Surco atravesado.
ANTANY. adv. t. L' any próxini passat, y per ex-
tensió qualsevol deis anys passats. Antaño.
PENSAR EN LES NEUS D' ANTANY, SI CAURÁN EN-
GUANY. fr. Met. Se reprén a algi'i que no está en lo
que diu. Pensar en, ó mirar ú las musarañas
QUAN ÉS JA VINGUT EL DANY, ÉS EN VÁ PARLAR DE
ANTANY. Ref. Denola qu' alguna cosa s' ha fet pas-
sada la ocasió, o quan ja no 's necesitava. Después
de vendimiar, cuévanos; al asno muerto la cebada al
rabo.
ANTANYANA. f. Dona niólt vella. Antañona.
ANTARES. m. Nóm que donen els astrónonis a la
estrella fixa que lii ha al cor de I' Escorpí. Antares.
ANTARTICH, CA. adj. S' aplica al pol oposat al
ártich y a tot lo que 1¡ pertany. Antartico, ca.
ANTEBRAQ. ni. La part anterior del brag desde '1
pols fins a r indret del colze. Antebrazo.
ANTECAMBRA, f. Pessa avans de la sala princi-
pal. Antecámara. || Pessa avans del dormitori prin-
cipal. Antecámara.
FER FER ANTECAMBRA. Expressió ab que s' ex-
pressa principalnient 1' estona que se 'ns fa esperar,
avans de rébre 'ns, al anar a visitar a algú.
NO FER ANTECAMBRA. Expiessió ab que 's niani-
festa 1' entrada que 's té en una casa, aixó és, que
s' lií entra sense que 'ns fassin esperar. No hacer an-
tecámara o antesala.
ANTECAPELLA. f. Pega inmediata a la capella.
Antecapilla.
ANTECEDENCIA, f. Antecedencia, procedencia.
ANTECEDENT. adj. Lo que va avans. Anteceden-
te, li m. Lng. La primera proposició d' un entimeina
o d' un argiunent que 'n te dues. Antecedente. ||
Geom. y Arit. El primer ternic d'una rao que 's com-
para ab el segón, dit consegüent Antecedente. ||
Gram. El nom o pro.ióni que regeix al relatiu. Ante-
cedente.
ANTECEDENTMENT. adv. t. Anteriormente, an-
tecedentmente.
ANTECEDIR. v. a. Annr o estar una cosa avans
qu' altra. Proceder, anteceder. || Tindre una per-
sona o cosa preferencia o superioritat sobre una
altra. Preceder, anteceder.
ANTECESSOR, m. Qualsevol deis antepassats res-
pecte de llura descendents. Antecesor. || Parlant de
empleos y dignitats el qui 'Is tenía avans deis actu-
áis posessors. Predecesor, antecesor.
ANTECH, CA. adj. y s. Se diu de qualsevol deis
habitants del globo terráqueu que 's trova baix un
insteix meridiá a igual distancia del Equador, els
uns per la part septentrional y 'Is altres per la meri-
dional. Anteco, ca.
ANTECOLL. m. Part de la cota de malla pera de-
fensa del coll. Antecuello.
ANTECOR. m. La pega qu' está avans del cor.
Antecoro.
ANTEDILUVIÁ, NA. adj. Lo d' avans del diluvi.
Antediluviano, na.
ANTEFIÁLTICH, CA. adj. Med. Se diu deis reméis
propis pera curar I' ofech o pera mitigarlo Antefiál-
tico.
ANTEFIRMA, f. La fórmula del tractament que 's
posa avans de la firma. Antefirma.
ANTEFOSSO. m. Primer fosso obert al peu del
112
ANT
ANT
glacis d' una plassa, ciutadela, etc. Antefoso, primer
ifoso.
ANTEGENESIA. f. Títol d' alguiis tractats filosó-
fichs sobre la época anterior a la creació. Ante-
genesia.
ANTEHÉLIX. m. Anat. Elevació corbilínea forma-
da pera '1 tendrúm de la orella y situada devant del
hélix. Antehélix.
ANTEIGLESIA, m. El porxo devant la iglesia. An-
teiglesia. II A Biscaya la iglesia parroquial d' algúns
¿els seus pobles. Anteiglesia.
ANTELACIO. f. Preferencia, comunnient de tenips.
Antelación.
ANTELIA. f. Fenómeii meteorologich que consis-
teix en 1' aparició al aire, y a la banda oposada al
sol, d' un cercle blanch lluniiiiós ab una taca blanca
al mitj que reprodueix 1' iniatje solar. Antelio.
ANTELITRAGON!, A. adj. Anat. Que correspón al
anthélix y al trago. Aníelitragonio. || Un deis nius-
cles intrinsechs del pabellódela orella. Antelitrago.
ANTELLA. Geog. Vila de la prov. y bisb. de Va-
lencia, part. jud. d' Alberique; és a la esquerra del
líu Júcar y té 1,396 liab.
ANTELMiNTICH, CA. adj. Med. Lo qu' es contrari
ais cuchs. Anthelmíntico.
ANTEMEDIARI, A. adj. Bol. Calificació deis pe-
táis oposats a les divisións del cálzer. Antemedia-
rio.
ANTEMERIDIA. adj. Lo qu' está avans del niitj-
día. Antemeridiano.
ANTEMURAL, ni. Segona muralla que's posa pera
defensa de la principal. Antemural, antemuro. Ii
Met. Reparo, defensa; y aixís se diu: antemural de la
fe. Antemural.
ANTEMURALLA, f. Antemural.
ANTENA, f. Náut. Pal llarch, conipost del car y
la pena, ont lii va embragada la vela llatina. En-
tena.
ANTENAT, DA. p. p. S' anoniena aixis al fulastre.
Entenado. || Zool. Que té antenes o es banyut.
ANTENÓM. m. Lo que antecedeix al nóm, cóni:
sant, don. Antenombre.
ANTENUPCIAL, adj. Que precedeix a la boda,
c6ni: els capítols matrimoniáis, les vistes, etc. Antenup-
cial.
ANTEPASSAT, DA. adj. Passat, parlant del temps.
Antepasado, da.
ANTEPASSATS. ni. pl. Avis o ascendents. Ante-
pasados, mayores.
ANTEPECTORAL, adj. Qu' está colocat devant
del pit. Antepectoral.
ANTEPENÚLTIM, A. adj. El qu' está immediata-
nient avans del penúltim. Antepenúltimo, a.
ANTEPIT. f. Barana que impideix la caiguda de
qui 's trova en paratges alts. Antepecho.
ANTEPORT. m. El terreno elevat y difícil que hi
lia a les faldes de les montanyes anonienades ports.
Antepuerto. || Espai que a les cordilleies precedeix
al port. Antepuerto. || Mar. Part avansada d' un
port artificial, ont els barcos s' esperen pera entrar,
se disposen pera sortir, o de nionient hi obtenen algún
abrich contra les tempestáis. Antepuerto.
ANTEPOSAR, v. a. Preferir. Anteponer, preferir.
ANTEPOSARSE, v. r. Anteponerse, preferirse.
ANTEPOSAT, DA. p p. Antepuesto, a.
ANTEPREDICAMENTS. m. pl. Lóg. Punts prelimi-
nars. Antepredicaraentos.
ANTEQUART. m. Sonyal que fan alguns rellotges
un poch avans de tocar els quarts. Antecuarto
ANTEQUERÁ, NA. m. El natural de, o pertanyent
a Antequera, ciutat d' Andalusía. Antequerano.
ANTERA, f. Bol. Saquet membranós que conté la
materia fecundanta, nomenadapo/<?«; es I' orgue mas-
ele de les flors. Antera.
ANTERIOR, adj. Lo que preceeix en lloch o temps.
Anterior.
ANTERIORITAT f. Precedencia temporal d' una
cosa respecte de un' altra. Anterioridad.
ANTERIORMENT, adv. 11. Anteriormente.
ANTEROVERSIÓ. f. Patol. Inversió anormal d' un
orgue qualsevol del eos huma. Anteroversión, ante-
versión.
ANTESCENARI. m. La part d' escenari compresa
entre 'I teló de boca y '1 lloch destinat ais músichs.
Anteescenario
ANTESSACRISTÍA. f. Cambra situada avans de
la sacristía. Antesacristía.
ANTESSALA f. El recibidor qu' és avans de la
sala principal. Antesala, antecámara.
FER ANTESSALA. Esperarhi. Hacer antesala.
ANTETEMPLE, m. Porxo devant d' un temple.
Antetemplo.
ANTEVIGILIA. f. El día avans de la vigilia. Ante-
vigilia, antevíspera.
ANTI. Gram. Preposició qu' entra en la composi-
ció de móltes veas y significa contra. Anti.
ANTIADITIS. f.Paío/ ant Inflamacióde les amig-
dales. Amigdalitis.
ANTIARTRiTICH, CA. adj. Med. Remei contra 'I
poagre. Antiartrítico.
ANTIASFÍTICH, CA. adj. Med. Que serveix contra
r asfixia Antiasfítico.
ANTIASMATICH. m. Med. Contrari al ofech. An-
tiasmático.
ANTICARDI. m Anat. Part corresponenta a la boca
superior del ventrell. Anticardio.
ANTICECAL. adj. Anat. Situat devant del budell
cegó. Anticecal.
ANTICH, GA. adj. Lo qu' ha passat fa mólt temps.
Antiguo. II VELL. II Ais colegís y altres comunitats,
el qui fa mólt temps que hi es. Antiguo.
AB ANTICH adv. Desde la antiguitat Desde lo an-
tiguo.
A LA ANTIGA. Segóns 1' US o costúm deis antichs.
A lo antiguo.
ANTICHS. m. pl. Els que visqueren en els sigles
reniots y 'Is homens célebres de la antiguitat. Anti-
guos.
ANTICfMICH, CA. adj. Quim. Oposat a la fermen-
tado. Anticímico.
ANTICIPACIÓ. f. La acció y efecte d' anticipar.
Anticipamiento, anticipación. || Pressentiment. An-
ticipación. II Prevenció. Anticipación.
ANTICIPADA, f. Esg Ferida feta a traició. Anti-
cipada.
ANTICIPADAMENT. adv. t. Anticipadamente,
con anticipación.
ANTICIPADOR, A. m. y f. Qui anticipa. Antici-
pador.
ANTICIPAR, v. a. Fer alguna cosa avans del temps
regular o assenyalat. Anticipar.
ANTICIPARSE, v. r. Fer o lograr primer qu' un
altre lo que aquest pretenía. Anticiparse, ganar por
la mano.
ANTICIPAT, DA, p. p. Anticipado.
ANTICLINANT. m. Bot. Part interior del recepta-
ele de les plantes que teñen flors compostes. Antlcli-
nanto.
ANTICÓLICH, CA. adj. Contrari a la cólica. Anti-
cólico.
ANTICREPÚSCUL. m. Fis. Claretat que 's veu a
1' atmósfera a la part oposada a aquella en que hi
há '1 verdader crepúscul. Anticrepúsculo.
ANT
ANT
113
ANTICRIST. m. L' lióme diabólich que ha de per-
seguir a la Iglesia católica al íí del nión. Anticristo.
II Enemicii de Crist.
ANTI - CRIST, (Penyal del). Orog. Proniontori de
la banda N. de 1' illa de Menorca.
ANTICRISTIANiSME. ni. Sistema u opinió contra-
ria al cristianlsnie. Anticristianismo.
ANTICTONI, A. adj. Geog. Antípoda, antictonio.
ANTICÚELA, f. Enticuela.
ANTIDEJVIONÍACH. m. Qui no eren que hi hagi
ttimonis. Antidemoníaco.
ANTIDISENTÉRICH, CA. adj. Remei contra la
disentería. Antedisentérico
ANTIDORAL. adj. For. S' aplica regularnient a la
obligado natural que teníni de correspondre ais be-
neficis rebuts. Antidoral, remuneratorio.
ANTÍDOT. m. Contraveri. Antídoto, contravene-
no. II Met. Preservatiu pera no caure en algún vici
o falta. Antídoto, preservativo.
ANTIÉDRICH, CA. adj. Miner. Calificatiu deis
crestalls quines cares están girades en sentit invers.
Antiédrico.
ANTIEFIÁLTICH, CA. adj. Med. Que obra contra
els soninis pesáis. Antiefláltico.
ANTIEMÉTICH, CA. adj. Med Que serxeix pera
aturar el vómit. Antiemético.
ANTIEXAEDRE, A. adj. Miner. Prismes nonago-
nals acavats ab dues pirámides de nou cares. Antie-
xaedro.
ANTIFLOGÍSTICH, CA. adj. Calmant, refrigerant,
laxant, que fa baixar la inflamació. També s' usa cóni
siibstantiu. Antiflogístico.
ANTÍFONA, f. El verset que en el reso 's diu o 's
canta avans y després de cada salm. Antífona.
ANTIFONARI. m. Llibre de cor que conté les antí-
fones de tot 1' any. Antifonal, antifonario.
ANTIFONER. ni. Qiii entona les antífones. Antifo-
nero.
ANTIFONÍA. f. Contradicció lógica. Ántifonía.
ANTÍFRASIS, f. Ret. Figura que consisteix en
usar una paraula en sentit contrari a la seua verita-
ble significació. Antífrasis.
ANTIFRODISÍACHS s. y adj. pl. Med. y Farm.
Reméis peía calmar els desitjos carnals. Antifrodi-
síacos.
ANTIGALLA. f. Nóm despreciatiu pera designar
una cosa antiga de cap valor. Antigualla.
A LA ANTiQ-iLLA. fr. A la antigua.
ANTIGALLES. f. pl. Usos o estils que s' usaven
antigaiiient. Antiguaras.
ANTIGA iVlENT. adv. t. Antiguamente.
ANTIGOR. f. Tenips anticli. Antigüedad, tiempos
añejos.
ANTIGUÍSSIM, A. adj. sup. Antiquísimo.
ANTIGUÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Antiquísi-
mamente.
ANTIGUITAT. f. La qualitat d' antich. Antigüe-
dad. II Qualsevol objecte d' art antich. Antigüedad.
ANTIHELMiNTICH, CA. adj. Lo que es contrari
ais cuchs. Antivermífugo.
ANTIHISTÉRICH, CA. adj. Med Lo que serveix
pera combatre 1' histeiisme. Antihistérico.
ANTILOGÍA, f. Oposició aparent d' un text ab un
altre. Antilogía.
ANTILÓGICH, CA. adj. Contrari a la lógica. An-
tilógico.
ANTÍLOP. ni. Zool. Género tie niamífers runiiants,
de banyes vuides. Venen a ésser cóni entre cerv y
cabra, tant per llur figura com per lo que corren. Son
dóciis, manso?, perucha y sociables. Antílope.
DIC. CAT. — T. I. — 15.
ANTILLA. f. Geog. Cada una de les illes d' Améri-
ca entre Ms 6r 30', y 87° 20' longitut O. N. N' hi há
de gians y de petites y unes son angleses, altres
franceses, dinamaiqueses, holandeses, sueques, etc.
S' usa també en plural. Antillas.
ANTIMONARQUICH, CA. adj. Contrari a la mo-
narquía. Antimonárquico, ca. || Impropi de la monar-
quía o del régimen monárquich. Antimonárquico.
ANTIMONI. m. yV//«. Mineral que 's trova combinat
ab altres substancies. El mes comú es niólt pesat,
mitjanament dur y de color gris mes o menys ciar.
Antimonio. || — CRU. Masses solides, formades de
agalles crestallines, brillantes, d' un gris blavench,
que taquen de negre 'Is dits y el paper; posades al
foch se fonen fácilment y desprenen un gas sulfures;
insolubles al aigua y solubles en els ácits ab
desprendiment de gas suifurós. Conté un pocli d' ar-
sénich y sulfur de ploni y de ferro. Es mólt tis.it péls
manescals pera curar les besties. Sulfuro de anti-
monio. II — (SOBREDAURAT DE). Composició que
s' usa en medicina. Azufre dorado de antimonio. \\ —
FETJE D' ANTIMONI. Producte d' una fusió ü' una part
de sulfur d' antinioni ab 0,^e nitre. Hígado de anti-
monio. II — CROCO D' ANTIMONI. Couu osició dels ine-
teixos ingredients rentada y assecada a 1' onibra.
Croco de antimonio.
ANTiJVlONIA. Ant. ANTIMONI.
ANTIJVIONIAL. adj. Pertanyeiit al antimoni, cóm:
polvos aniimonials. Antimonial.
ANTIMONIAR. v. a. Barrejar el nietall comú ab
r antimoni pera fer les lletres d' imprenta. Antlmo-
niar
ANTIMONIAT. m. Quim. Sal produída per 1' ácit
aniimónicli combinat ab una basa salificable. Anti-
moniato.
ANTIMONÍKEL. ni. Miner. Primerita u óxit de ni-
kel unit a la crisopasia; és de color vert de poma,
mate, de trencadura escatosa, suau al tacte y tren-
cadís. És un poch eléctrich. Antimoníkel.
ANTIMÓNIT. m. Qiiim. Sal obtinguda per la coni-
binació del ácit anliinónich ab una base salificable.
Untimónito.
ANTIMÓNITS. m pl. Miner. Familia de miiierals
que contenen antimóni. Antimónidos.
ANTINA. f. Bot. Bolet que creix ais llochs huniits
demunt de les tulles y de la fusta. Antina.
ANTINAFRÍTICH, CA. adj. Remei contra '1 mal de
pedra, y la cólica nefrítica. Antinefrítico.
ANTINOMIA, f. For. Contrarietat de liéis en el
dret escrit o de dos llochs ti' una nieteixa Uei. Anti-
nomia.
ANTÍOCH. n. p. Antíoco.
ANTIPARA, m. Qui preté ésser papa contra '1 Ile-
gítini. Antipapa.
ANTIPAPAT. 111. La dignitat iilegitima d' antipa-
ra. Antipapado.
ANTIPARA, f. Ant. Cancell, biombo. Antipara,
antepuerta. || Mitges, calses o polaines pera res-
guardar el devant de les carnes y Ms petis. An-
tipara.
ANTIPATÍA, f. La oposició de geni o naturalesa
que lii há entre dues o mes persones o coses. Anti-
patía.
ANTIPÁTICH, CA. adj. El que 'ns inspira antipa-
tía. Antipático.
ANTIPERISTÁLTICH, CA. adj. Zool. S' aplica al
moviment de contracció del ventrell y deis budells,
en virtut del qual les materies contingudes en ells
van en sentit invers del seu curs natural o peristál-
tich. Antiperlstáltico.
ANTIPERÍSTASIS. f. Med. Acció de dos agents
contraris que s' aumenten mutuament la forsa. Anti-
perístasis.
114
ANT
ANT
ANTIPERISTATICH, CA, a.ij. Med. Lo que per-
tany a la antipeiístasis. Antiperistático.
ANTIPERNALS.adi.ni.pl. Els béns que '1 inarit
cedeix en ilot a la seua mullcr. Antipernales ó anti-
fernales.
ANTÍPICH, CA. adj. Med. Medicaiiient propi pera
prevenir o disminuir la supurado. Antípico.
ANTIPIRÓTICH, CA. adj. Med. Contra la crema-
dura. Antipirótico.
ANTIPNÓTICH. adj. Med. Contra la modorra o en-
sopinient, o 'I sonini seguit Antipnótico.
ANTÍPODES. ni. pl. Habitaiits déla térra qu' ocu-
pen lloclis de la meteixa diametralment oposats entre
sí. Antípodas. |1 Mel. S' aplica a la persona de geni
conlrari ;il de un'altra y a les coses oposades entra
si. Antípoda.
ANTIPTOSIS. i. Gram. Figura gramatical que con-
sisleix en posar un cas per altre. Antiptosis.
ANTIPÚTRIT, DA. adj. Contra la putrefacció. An-
tipútrido.
ANTIQUAR!. ni. Qu¡ f|^ particular estudi sobre les
coses antigües. Anticuario. || Marxant d' antiguitats.
Anticuario.
ANTIQUARTANARI. adj. Med. Propi contra les
quartaues Anticuartanario.
ANTIQUAT, DA. adj. Anticuado.
ANTIQUIOR. adj. y
ANTlQUÍSSIiVl, A adj. sup. ANTiQ'JiSSIM.
ANTIQUÍSSIMAMENT. adv. in. sup. ANTIGUiSSl-
MANÍENT.
ANTIQUITAT. f. ANriGUiTAT.
ANTIQUITATS. f. pl. ANTIGALLES.
ANTIRRAÓ. t. Ant. Injuri , injusticia. Sinrazón.
ANTÍSCiS. f. Astrol. Dos puiits del cel igualment
distants deis Irópiclis, Antiscios. || F'obles qu' habi-
ten un meteix meridiá 'Is uns euQá y 'Is altres enllá
del equador y que les ombres que progecten al mitj-
día son oposades. Antiscios.
ANTISCORBÜTICH. m. Med. Remei co itra 1' es-
corbutí. Aníiscorbútico.
ANTISSÉPTICH, CA. adj. Med. ANTIPÚTRIT.
ANTISSIFILÍTICH, CA. adj. Med. Medicament con-
tra 'I mal venéreu. Antisifilítico.
ANTISSOCIAL. adj. El qu' es contrari a la socíe-
tat o que lií és oposat. Antisocial.
ANTIST. Geog. Poblé del dist. munpal. de la Po-
bleta de Bellvelií, prov. de Lleida.
ANTISTIANA. Geog. ant. Nóni de Vilafraica del
Penadés, segons uns, o de la Bisbal del Penadés, se-
gons altres, en teinps deis lomans.
ANTISTROFA. f. Gram. Figura retórica que con-
sisteix en la reciproca inversió de certes paraulcs
fent que 1' una prengui '1 llocli de 1' altra cóm: el pare
delfín, el fiU del pare. Antiestrofa.
ANTÍTESIS, f. A!g. Miitació de quantitals d' afir-
uiatives a negatives. Antitesis || Gram. Cambi de
una lletra per altra Antítesis. Il Ret. Figura que
consisteix en el contrast de díies idees oposades. An-
títesis, contraste.
ANTITÉTICH, CA adj. Lo que pertany a la anti-
tesis. Antitético.
ANTITRINITARL m. Heretge que negava '1 iniste-
ri de la Trinitat Antitrinitario.
ANTIVENÉREU. adj. ANTISSIFILÍTICH.
ANTOORAFÍA. f. Art d' expressar els pensaments
per niedi de les flors Antografía.
ANTOIX. m. Desitj veement fundat sois en el ca-
pritxo, en especial de les dones prenyades. Antojo.
ANTOIXADÍS. adj. Qui facilment se deixa gover-
nar pél seu antoix. Antojadizo.
ANTOIXAMENT. ni. ANTOIX.
ANTOIXARSE. v. r. Encapritxarse o tindre gran
desitj d' alguna cosa. Sois s' usa en tercera persona
del singular junt ab el pronóm se y me, te. li. Anto-
jarse.
ANTOLi. n. p. N6m d' honie. Antolín.
ANTOLOGÍA, f. Colecció de travalls literaris de
diferents autors. Antología.
ANTÓN, n. p Antonio abad.
SAN ANTÓN S' ENAMORA D' UN PORCH. fr. Pam. ULLS
m HÁ QUE DE LLEGANYES S' ENAAIOREN.
VESTE 'N, VÉSTE'N, ANTÓN, QUE 'L QUE 'S QUEDA
JA 's COMPON. Ref. Que 'lis aconsella tractarnos bé
pera allargar la vida, advertint que 'Is que sobre-
viuen, facilment s' aconsolen. El anoche se murió, ella
hoy casarse quiere, ¡guay de quien muere!
ANTÓN, (Jaume). Biog. Frare agustiniá, natural
de Mataró. Va escriure sobre les fundació s agusti-
nianes de Catalunya y les biografíes deis liomens
mes celebráis del ordre de predicadors, que floriren
entre'ls anys 1306 v 1637. Va morir a Perpinyá al
auy 1639.
ANTONET. 11. p. Dini. d' Antón. Antoñito.
ANTONL n. p. Nóni d' lióme. Antonio de Padua.
ANTONÍ. n. p. Nóm d'liome Antoníno.
ANTONIA, n. p Nóm de dona. Antonia.
ANTONIA, ui. Relligiós de Sant Antón, Antonia-
no, antoníno.
ANTONIETA. f. n. p. dini. Antoñita, Antonieta.
ANTONOiVlASIA. f. Met. Figura que substitueix
un nóm propi per un apelatiu, o un apelatiu y patro-
nimicli per un nóm propi. Antonomasia.
ANTONOMASTICAMENT. adv. ni. Per antonoma
sia. Antonomásticamente.
ANTONOiVlASTICH. Lo pertanyent a la antono-
masia. Antonomástico.
ANTOSPERMA. m. Bol. Aglomeració deis globu-
lets, reproductors de certes plantes aquátiques. An-
tosperma.
ANTOSTA. f. Ter. ESCUDELLER.
ANTRACAMBIAR. v. n. Ant. Alternar.
ANTRACIT. m. Min. Substancia carbonosa, opa-
ca, amorfa, que s' encén sense flaiu, fuin ni olor, ex-
ceptuant quan está unida a la pirita ferruginosa; 's
compon de carbono y d' una substancia terrosa for-
mada d' alúmina, cals, sílice, y a voltes sulfur de
ferro. Antrácito.
ÁNTRAX, ni. Med. Se diu del vesper quan ofereix
alguna gravetat, que a vegades iguala al carbuucle.
Ántrax, avispero
ANTRE. s. m. Caverna o cova. Antro.
ANTRETAYAR. v. a. Ant. ENTRETALLAR.
ANTRIJVIÓLITA. f. Min. Mineral blandí que conté
cals y potassa, de Ilustre sedós, estructura radiada,
soluble dins deis ácits y fundible. Antrimólita.
ANTROPÓFACH, GA. m. Qui s' alimenta de carn
humana. Antropófago.
ANTROPOFAGÍA. f. Costúni que teñen algúns
selvatges de nienjar carn humana. Antropofagia.
ANTROPOLOGÍA, f. Ciencia que tracta del honie,
tísica y nioralment considerat, osigui deles relacións
entre '1 cós y 1' esperit. Antropología. || Teol. Modo
de parlar de la Sagrada Escriptura, que atribueix a
Déu ulls, mans, etc., cóm al lióme. Antropología.
ANTROPOLÓGICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu
a la antropología. Antropológico.
ANTROPOMORFE, FA. adj. Se diu de les mones
que teñen alguna semblansa corporal ab els homens.
Antropomorfo.
ANTROPOMÓRFICH, CA. adj. Pertanyent o re-
latiu al antropomorfisnie. Antropomórfico
ANY
ANY
115
ANTROPOMORFISME. ni. Hcretgia deis antropo-
morfites. Antropomorfismo.
ANTROPOMORFITA. adj. Heretges que atribuei-
xen a üéu {orina d' lioiue. Antropomorfita.
ANTUBI o ANTUVI (De primer), m. adv De
cop, de repent. De antuvión.
ANUARI ni. Llibre que 's publica d' any en aiiy.
Qeneralment s' entén per tal aquell que 's publica al
comens del aiiy pera que serveixi de guia a les per-
sones de determinades professious.donántlcs'lii datos
pera llur exercici, o niarcant la snccessió deis tra-
valls en que s' liauráii d' ocupar y '1 modo d' execu-
tarlos. Anuario
ANUENCIA, f. Condescendencia. Anuencia.
ANUJAR. V. a. y sos deriváis. Enujar.
ANULABLE. adj. Lo que 's pot anular. Anula-
ble.
ANULACIÓ. f. Abrogado. Anulación.
ANULADOR, A. ni. y f. Qui anula Anulador.
ANULAMENT. ni. Ant. ANIQUILAMENT
ANULAR. V. a. Abolir alguna Uei, tractat o privi-
legi. Anular, invalidar, derogar. || Rescindir. ||
Aniquilar. || adj. El qnart dit de la niá. Anular. |1 Lo
que té forma d' anell Anular. || Astron. Se diu del
eclipse de sol quan 1' onibra cubreix tot el discli,
ileixant al entorn sois una llista de llum en forma de
anell. Anular.
ANULATIU, VA. adj. Lo que té poder d' anular.
Anulativo. || KESCISSORI.
ANUNCI. ni. Avís verbal, escrit o estanipat, pera
fer sapiguer quelcóm al públicli en general. Anunci.
ANUNCIACIÓ. f. ANUNCI. II Per rntonomasía, la fas-
ta en que 's celebra la embaixada que 1' Arcángel
Sant Gabriel porta a la Verg María anunciantli '1
misteri cié 1' encariiació. Anunciación
ANUNCIADA, f. Ordre de relligiosos, instituida
r any 1232 per set mercaders de Florencia. Anuncia-
da, il Ordre de cavallería, fundada 1' any 1353. Anun-
ciada, orden de los lazos del amor. || Ordre de re-
lligioses, fundac'a per Joaua, nuiller de Lluis XH.
Anunciada
ANUNCIADOR, A. ni. y f. Qui anuncia. Anuncia-
dor.
ANUNCIANT. p. a. Ant. Qui anuiici.i. Anun-
ciante.
ANUNCIAR. V. a. Donar la primera noticia. Anun-
ciar. II Pronosticar bons o mals successos. Anun-
ciar. II AVISAR.
ANUVOLARSE. v. n. ennuvolarSE.
ANÚRIDA. f. Med. Supressió de la secreció urina-
ria. Anúrida, anuria.
ANVOLTAR. v. a. Anf. embolicar.
ANXOVA. f. Ictiol. Peixet de cinch a set centínie-
tres de lia cli, de Ilom verdós, costal y ventre plate-
jats y mólt seinblaiit a la sardineta. Boquerón. || Dit
peix salat. Anchoa. || Nóm que 's dona al ceitó salat.
Anchoa.
ANXUP. ni. Caseta o depósit que 's fá pera rebre
r aigua y compartirla a diferentes parts. Jámbica,
arca de agua.
ANY. in. Astron. L' espai de teinps que 'Is planetes
triguen en tornar al meteix punt de 1' eclíptica. Año.
II Entre 'Is que han adiiiéí la correcció Gregoriana,
r espai de 365 díes, G llores, 13 menuts y 59 segons,
contingut del primer de Janer fins al derrer de Deseni-
bre. Año. || Met. Tenips niés llarcli de lo regular
pera fer alguna cosa; y aixís se diu: írigar ó estar un
any pera fer alguna cosa. || — astronómich. L' espai
que triga el sol en tornar al astre d' ont isqué; té
inés que '1 solar lo que caminen les estrelles fixes de
occident a orient. Año astronómico, au^^tral ó sidé-
reo II — BISEST. V. any de TRASPÁS. || — CIVIL. Aquell
de que cada nació 's serveix pera regular el tenips. Año
civil ó político. II — COMÚ. El que s' usa pera les fet-
xes de lo que s' escriii. Año común ó usual. \\ — COR-
RENT. El present en que succeeíx lo que 's fá o diu.
Año corriente. !| —de GRACIA, any del SENyor. || —
DEL SENYOR. El del naixement de Jesucrist. Año de
gracia ó de nuestra salud. || — DE TRASPÁS. S' aplica
al any que té 366 díes; és cada quatre anys, excep-
tnant el derrer de cada sigle. També 's din aixís el
día sobreposat o afegit al 24 de Febrer. Año bisiesto.
II —diminut. Any que li falten niesos. Año defectuo-
so ó diminuto, \\ — ecclesiastich. El que governa les
solemnitats de 1' Iglesia y comensa en la primera
dominica d' Advent. Año edesiüstico. || - -EMERGENT.
El que comensa a compiar de la fetxa d' un día
qualsevol fins a 1' altra igual del any segíient. Año
emergente. || --PlatóniCH. Revolnció de 36,000 anys
després de la qual, segons 1' escola de Plato, 'Is pla-
netes recobraríen el meteix punt de la sena primera
disposició. Año platónico. || —REPÚBLICA. El que va
comensar a Fransa la nit del 21 al 22 de Septembre
del any 171)2, día de la fundació de la república. Año
republicano. \\ — SABÁTICH. El que de set en set dei-
xaven descansar les terres, segons la lleí de Moisés,
Año sabático. || —SANT. El de jubileu universal, cine se
celebra a Roma cada vinticinch anys, y se sol conce-
dir ais demés pobles de la cristiaiidat.
ANY BÓ PERA LA SERRA MAI S' APAREQA. Ref DÓna
a entendre que 1' any qu' es bó pera la sorra no ho és
pera la térra baixa. Año de la sierra no le traiga Dios
ü la tierra.
ANY CLIMATERICH. Met. L' any seté o nové de 1' edat
de cada persona y 'Is seus múltiples; y per exten-
sió '1 calamitós. Año climatérico.
ANY D' EN MARRAS, fr. L' ANY DE MARÍA CASTANYA.
ANY DE FIQUES FLORS, ANY DE PLORS. Ref. Denota
que 'Is anys abundants de figues flors solen ésser es-
térils en lo demés. Año de brevas nunca lo veas.
ANY DE JUBILEU. fr. ANY SANT.
ANY D' OVELLES ANY D' ABELLES. Ref. Denota que
r any abundaiit d' ovelles també ho és d' abelles.
Año de ovejas, año de abejas.
ANY DE MAL TEMPS FINS LES VELLES POSEN DENTS.
Ref. Denota que quan algú menys té se li ofereixen
mes ocasions de gastar. Poca ropa y buen talante; no
cabíamos al fuego y parió la de nuestro abuelo.
ANY DE NEU ANY DE DÉu. /?e/. Denota quc 1' any
que neva sol liaverlii niolta cullita Año de nieves, año
de bienes: año de heladas, año de parvas.
ANY DE POCH PÁ, GARBELL ESPÉS Y CEDAS CLAR.
Aforísnie ab que 's significa que devant de la poque-
tat s' ha d' economisar mes.
ANY DE PLOR. For. L' any de dol en que la viuda
deu ésser alimentada ab els béns del niarit. Año de
luto.
ANY FATAL. For. El senyalat ab terme peremptorí
pera interposar y millorar les apelacions en certes
causes. Año fatal.
ANY NOU VIDA NOVA Denota que algú está resolt a
millorar la vida. Año nuevo, vida nueva.
ANY PLUJÓS, PAGÉs OCIOS. AForisme ab que 's sig-
nifica que r abutidor de pinja fá ocios al pagés. Año
lluvioso, échale de codo.
ANY POI.ITICH. fr. ANY CIVIL.
ANY DE SANT JAUME. Aquell en que cau en diumen-
ge '1 día del Sant, y están concedides indulgencies
ais que van a visitar el sen sepulcre. Año santo de
Santiago.
ANYS DRETS. fr. Ant. Anys cabals. Años cabales.
A QUARANTA ANYS DÉIXAT DE BANYS. Ref. Denota
que desde dita etat, en que 's va perdent el vigor,
no conveiien els banys per lo mólt que debiliten. De
cuarenta años arriba no te mofes la barriga.
A CENT ANYS COTETA VERDA. Ref. Ab quc's notacl
que fora d' ocasió o tenips executa o li sobrevé al-
guna cosa. A rocín viejo cabezadas nuevas: ú la vejez
viruelas: á buey viejo cencerro nuevo.
116
ANY
ANY
CADA Día és un ANY. Loc. Denota qu' és mólt per-
iutlicial el dilatar 1' exectició d' alguna cosa. Cada
día es un añi: cada momento parece un siglo.
CAP D' ANY. fr. El día de la Circunisició, qu' es el
primer de Janer. Año nuevo. \\?\intr&\ dit aixís, per-
qué 's celebra 'I día que fá un any que algú ha niort.
Cabo de año.
CENT ANYS DE GUERRA Y NO UN DE PELEA. Ref.
Aconsella qu' encara que 's fassi la guerra, 's procu-
rin evitar e!s perills d' una batalla. Cien años de
guerra y no un día de batalla.
COA\PTAR ANYS. fr. JA TÉ ANYS O TÉ 'l.S SEUS ANYS.
D' aquí a cent ANYS TOTS ' SERÉM CALVOS. Ref.
Denota que no esperém veure verifícat alió de que 's
parla. Antes de mil años todos seremos canos.
DE CENT EN CENT ANYS O DE MIL EN MIL ANYS UNA
VEGADA, fr. Denota qu' una cosa succeeix rara vega-
da. Rara vez. por Jubileo.
DE TRES ANYS. ni. adv. Se diu del que té tres
anys. Tresañejo.
DEL ANY DE LA PICÓ. Loc. fam. De temps niólt an-
tich. Del tiempo del arpa; del tiempo en que el rey
rabió.
DURAR ANYS Y PANYS. fr. Durar niólt Durar una
eternidad, ser eterno.
ENTRE ANY. En el discurs d' ell. Entre año.
EixiR DE MAL ANY. Passar de miseria a niillor for-
tuna. Salto de mal año.
FER ANYS. fr. Arribar algú cad' any al día que co-
rrespón al del seu naixenient. Cumplir años. \\ Haver-
hi anys qu' ha esdevingut alguna cosa. Hacer años. ||
Darse bona vida. Darse buen tiempo.
JA TÉ ANYS O 'LS SEUS ANYS. Loc. Ser vella alguna
cosa. Ya tiene añicos ó ya tiene sus años.
JUGARSE 'LS ANYS. fr. Me/. Jugar sense interés. Jugar
los años.
V ANY DE MARÍA CASTANYA. Expr. fam. Ab que 's
desprecia alguna cosa per antiga o perqué no 's creu.
En tiempo de María Castaña, ó del rey que rabió, ó
del año de cuarenta.
LA MEITAT DEL ANY AB ART Y ENGANY, L' ALTRA
MEiTAT AB ENGANY Y ART. Ref. Denota 'I modo de
viure d' alguns, que van passaiit ab les seues trasses
y manyes. La mitad del año con arte y engaño y la
otra parte con engaño y arte.
LO MAL ANY ENTRA NADANT. Ref. Denota lo perju-
dicial qu' és la excessiva pluja al principi del any,
perqué dessubstancia la térra. El mal año entra na-
dando.
LO QUE NO És EN MÓN ANY NO ÉS EN MÓN DANY.
Ref. Explica que no devéin fer cas deis esdeveni-
nients passats que no han estat a nostre cuidado. Lo
que no fué en mi año no fué en mi daño.
ELS ANYS Hi SON. fr. Denota 1' efecte que la etat
causa en les persones, decaient llur robustesa y sa-
lut. No se van los día-¡ en balde
ELS ANYS NO HI SON. fr. LA ETAT NO HI ES.
LLEVARSE DEU ANYS DE DEMUNT. fr. Met. fam. De-
nota la satisfacció que 'ns causa alguna cosa o per-
sona qu' esttméni. Quitar mil canas.
¡MAL ANY! ínter, fam. Pera donar forsa a lo que
s' afirma, y ab énfasis. Mal año. || m^lviatoe.
MAL ANY EL PEL. Imprec. fam. Ab que 's desitja
mal a algú. Mal año para alguno.
mal any o BON any QUATRE CABEN EN UN BANCH.
Ref. Aludeix ais oficis de justicia, qu' en les iglesies
teñen banch senyalat, y so;i quatre: alcalde, dos re-
gidors y '1 síndich procurador. Buen año ó mal año
cuatro caben en un banco.
NO ESTÁN EN ELS ANYS TOTS ELS ENGANYS. Ref.
Adverteix que no sois els vells, sino també 'Is jovens
teñen astucies y manyes. No en los años están todos
los engaños.
PER ANYS Y PANYS. Per temps y mes temps. Por
años y años.
QUI a TRENTA ANYS NO TÉ SENY, NI A QUARANTA
TÉ CABAL, VA ALS CINQUANTA AL HOSPITAL. Aforisme
ab que s' expressa '1 seny que s' ha tindre pera ad-
quirir o lograr bona vellesa. Quien á los treinta no
asesa, no comprará defiesa.
QUI A VINT ANYS NO TÉ SENY Y A TRENTA NO TÉ
ROBA, TOTA SA VIDA ES POBRE. Ref. QUI A TRENTA
ANYS, etc.
¿QUÍ 'T PREOU:-¡TA QUAnTS ANYS TEN3? Expr. fam.
S' aplica al que 's fica ont no 'I demanen. ¿Quién te
mete en camisa de once varas.
SI A TRENTA ANYS NO SABS Y A QUARANTA NO TENS,
AGAFA UN CABÁS Y VÉSTE'N A PLEGAR FEMS. Ref. De-
nota que qui a trenta anys no té seny y a qiiaranta
no té cabal, ab dificultat ne tindrá després. Quien d
treinta no tiene seso y d cuarenta no es rico, rajadle
del libro; quien á veinte no entiende, y á treinta no
sabe, y á cuarenta no tiene, ruin vejez le viene.
TAL DÍA FARÁ UN ANY. fr. Denota '1 poch cuidado
que dona alguna cosa. Tal dia hará un año.
TOT SERVEIX O FÁ SERVEI UNA VEGADA AL ANY.
Ref. Ensenya que les coses que 's desprecien per de
poca entitat, solen aprofitarse algunes ocasions. Las
migajas del fardel á veces saben bien.
TREURS 'L VENTRE DE MAL ANY. fr. Saíisfer la fam,
inenjar mes o millor de lo que s' acostuma. Sacar el
vientre de mal año.
UN ANY PER ALTRE. Loc. La usen els llauradors
pera denotar qu' un any se sembra la térra y altre 's
deixa descansar. Año y vez.
¡VISCA AiÓLTS ANYS! Expr. D' agrainient. ¡Viva
muchos años! || Expr. iron. Ab
que 's desprecia alguna cosa. Viva
muchos años.
ANYÁ. Geog. Poblé de la prov.
de Lleida, archip. d' Áger, part.
jud. de Balaguer. Está situat a la
vora dreta del Segre y té 1,432
habitants.
ANYADA. f. La cuUita de cada
any. Añada, cosecha. || El dis-
curs o temps d' un any. Añada.
dolent que fá en 1' espai d' un any. Añada. || La renda
d' un any. Anata.
A LA MALA ANYADA DONARLI PASSADA. Ref. QUI DÍA
PASSA ANY EMPENY.
MlTjA ANYADA. fr. Dret que 's paga al ingrés de
qualsevol benefici ecclesiástich, pensió o empleu se-
cular; y és la meitat del seu valor en el primer any.
II També s' anoniena aixís la quantitat que 's paga
per els títols y per 1' honorífich d' alguns empleus y
altres coses. Media anata.
VINGUI L' ANYADA MES QUE VINGUI TARDANA. af.
Vale más tarde que nunca.
ANYAL. adj. Lo que 's fá o esdevé cad' any. Anual,
añal.
ANYEJAR. V. n. Ant. Ésser antigua alguna cosa.
Añejarse, envejecerse. II Alterarse les coses ab el
transcurs del temps. Añejarse.
ANYELL. ni. El fill de la ovella avans de fer I' any.
Cordero. i| Met. Manso, dócil y huniil. Cordero. || —
AFILLAT. El que mama d' una ovella que no és la
seua mare. Cordero ahijado. || El que mama de la sena
mare y d' un' altra ovella. Cordero endoblado. \\ —
DE llet. El que mama y no pastura. Lechal, recental,
cordero de secesto. || —tarda. Cordero tardío.
ÉS UN ANYELL DE PÁ. fr. ÉS UN ÁNGEL.
POSAR A ALGÚ MANSO CÓM UN ANYELL. fr. Reduirlo
a la rao quan avans estava nióIt obstinat. Ponerle
más blando que una breva ó que un cordobán.
QUAN DE MAL JUST VE L' ANYELL MAL PROFIT FARÁ
LA PELL. Ref. Denota que '1 mal guanyat dura poch.
Quien por codicia viene a ser rico corre más peligro.
De malo vino el conejo, al diablo irá el pellejo
ANYELLA. f. Filia de la ovella. Cordera.
ANYELLA (Plá de 1') Orog. Plá que té 1,750 met.
demunt el nivell del mar, prov. de Qirona, situat en-
Segell d' Anyá
El temps bó o
APA
APA
117
tre la Cerdanya y la Val! de Ribes, al N.O. d'aquesta
derrera.
ANYELLAR. v. a. Parir la oveja.
ANYELLET, A. m. dim. Corderito, corderillo.
ANYELLS Geog. Caseriu de Corsa, del dist. niiini-
cipal de La Bisbal, prov. de Girona.
ANYÉS (Joan Batista). Biog. Notable poeta va-
lencia, del sigle xvi, ecclesiástich exeniplar y huma-
nista de gran saber.
ANYETAKSE. v. r. Ant Envelllrse. Añejarse.
ANYINA. f La pell del corder d' un aiiy. Añina.
II Si está adobada. Cordero. || La llana del anyell.
Añino.
ANYINS. 111. pl. Pell d' anyell ab tota !a llana.
Añinos.
ANYÍVOL. ni. Arbre o planta que un any dona
mólt frnit y 1' altre gens. Vecero.
ANYOR. ni. a.nyorament.
ANYORADÍS. adj. Aquell que fácilinent s' anyora.
ANYORAMENT. ni. y
ANYORANSA. f. Inquietut, pesar per la privació
d' alguna cosa. Deseo, anlielo, añoranza.
ANYORAR. v. a. Desitjar la companyía deis au-
sents, o alguna cosa que no 's té. Echar á menos.
ANYORARSE. v. a. No trovarse bé en algún Uoch.
No hallarse.
ONT Hl HA MENJAR, O MENTRES HI HA MENJAR NO
M' ANYORO. Ref. Denota que les conveiiiencies fan
qu' algú no frovi a inenys ais pares deis que s' ha se-
parat. Buena vida padre y madre olvida.
ANYÓS. adj. Ant. ANCIÁ. || ANTICH. 1| VELL.
ANYÓS. Geog. Poblet de la Valí d' Andorra; és a
r esquerra de la ribera de Ordino y pertany a la pa-
rroquia de La Massana.
ANYÚS. Geog. Caseriu del dist. niiuipal. de la
Guardia de la Séu, prov. de Lleida.
ANZIANAMENT. adv. II. Ant. ANTIGAMENT.
AORTA, f. L' arteria major del eos huma, que neix
del ventrícul e5qiierre del cor. Aorta.
AOVAT, DA. adj. Lo que té figura d' ou Aovado.
APA. Veu pera esforzar ais nois quan s' al^en.
Aupa.
APACIBILÍSSIM, A. adj. siip. Apacibilísimo
APACIBILITAT. f. Suavitat en el tráete. Apacibi-
lidad, afabilidad. || El bon temperaiiient, ainenitat y
suavitat d' alguna cosa, cóm: del temps, etc. Apaci-
bilidad.
APACIBLE, adj. Agradable, de bon temperament.
Apacible. || Qiii és afable, dócil de geni o tráete.
Apacible. || Se diu de la veu, del soroll, del color y
d' altres coses inanimades, cóm: día apacible, Uoch
apacible, seniblant apacible, etc. Apacible.
APACIBLEMENT. adv. in. Apaciblemente.
APACIGUADOR, A. in. y f. Qui apacigua. Apaci-
guador.
APACIGUAMENT. m. L' acció y efecte de apaci-
guar. Apaciguamiento.
APACIGUAR. V. a. Pacificar. Apaciguar.
APACIGUARSE, v. r. Sossegai^se. Apaciguarse.
APACIGUAT, DA. p. p. Apaciguado.
APADRINADOR, A. m. y f. PROTECTOR.
APADRINAMENT. m. Acció y eíecte d' apadrinar.
Apadrinamiento.
APADRINAR, v a. Patrocinar, protegir, amparar.
Apadrinar, patrocinar. || padrínejar.
APAGABLE. adj. Lo que 's pot apagar. Apagable
APAGADOR, A. ni. y f. Qui apaga. Apagador. ||
Eina de llauna en figura cónica, que posada al cap-
deniunt d' una canya, serveix pera apagar Uums. IVIa-
tacandelas. || Tro? d' esponja niullada pera 'I ineteix
efecte. iVlano de Judas. || Mus. Trocet de grana que 's
posa al iiiartinet deis pianos, etc., pera apagar el
ressó de les cordes. Apagador
APAGALLUIVIS. m. pl. Bot. Planta de la fatn. de
les coiiipostes, mena d' escorsonera que fa unes flore-
tes grogues y quines llevors están rodejades de péls
blandís, lo que fa que al bufarles s' escampin per
r aire. Rabanillo, Barbaja, seneris, suzón. |1 Pe-
lussa déla flor del cart. Vilano, milano. || Cono de
llauna o de ferro posat al capdemunt d' una canya
pera apagar els ciris deis altars. Apagaluces
APAGAMENT. m. L' acte d' apagar o apagarse
els llunis. Apagamiento.
APAGAR. V. a. Extingir el foc'i o el Ilum. Apa-
gar, matar. |i Met. Esborrar, destruir. Apagar, jj
Aplacar, suavisar. Apagar, jl Sofocar alguna cosa,
desvanéixerla. Apagar. || Más. Posar sordina a un
instrument. Apagar. || Pint. Baixar el color qu' és
niassa viu. Apagar. || Templar la lluiii d' un quadro.
Apagar. || Dit de la set, faní, etc., satisferla Apa-
gar. II Parlant de la pols, tirar'lii aigua. IVIatar el
polvo.
APAGARSE: v. r. Apagarse. || Disminuirse '1 fervor
d' alguna cosa. Apagarse.
APAGAT, DA. p. p. Apagado, muerto.
APAIGABAR. v. a. Posar pau. Apaciguar.
APAIGABARSE. v. n. Parlant del soroll, anar dis-
minuint. Apagarse, extinguirse.
APAIGABAT, DA. adj. Apaciguado. Apagado,
extinguido, hablando de ruidos.
APAISANARSE, v. r. Familiarizarse.
APAISSAT, DA. adj. Pintura que té la tela mes
ampia que alta. Apaisado.
APAL. Geog. Poblé de la banda occidental de la
Valí d' Andorra; és a 1' esquerra de la riera del séu
nóni y pertany a la parroquia de La Massana. I| —
(RIERA DE). Hidrog. Petita riera de la Valí d' Ando-
rra, que desaigua en un deis afluents de la vora dreta
de la ribera d' Ordino.
APALMAMENT. m. Art d' aniidar per pañis. Apal-
meo.
APALIWAR. v. a. Amidar a pams. Medir á palmos.
APALMAT, DA. adj. p. p. D' apamar. IVIedido á
palmos.
TINDRE BEN APAMAT. fr. Met. Tindre perfet conei-
xenient d' algún llocli o d' alguna cosa. Tener medido
á palmos ó rí dedos.
APANYAR. V. a. Ter. ADOBAR.
APAPALLONAT, DA. f. En forma de papallona.
Amariposado.
APARACIÓ. f. Ant. EPIFANÍA.
APARADOR, m. Mena d' armari ab vidres que te-
ñen els argeiiters, quinquillaires y altres pera tín-
drer"hi obgectes de mostra. Escaparate. || ESCUDE-
LLER.
APARATO, in. Pompa, ostentado, faust. Aparato.
II Prevenció, provisió, preparació d' alguna cosa.
Aparato, apresto, aparejo, prevención. || Circuns-
tar.cia o se lyal que preceeix a alguna cosa. Aparato.
II Anai El conjunt d' órguens que concorren al coni-
plement d' una funció. Aparato. || —real. Loe. iiáut.
El que 's fa ab major nombre de politxes y cordes
mes grosses que 'I comú. Aparato real.
APARATOS, SA. adj. Que té mólt aparato. Apa-
ratoso.
APARAULAR. v. a. Donarse páranla dos per al-
gún fef: comúnment s' usa cóm a recíprocli. Apala-
brar. II Met. Tractar de paraula algún negoci. Apala-
brar.
APARECIDA (Ntra. Sra. de la). Geog. Caseriu del
tenue d' Orihuela, prov. d' Alacant.
118
APA
APA
Aparell
APAREDAR v. a. y Is séus derivats. Paredar. II
A pedra y cals. fr. Ant. Tapiar con cal y canto.
APAREGUT, DA. p. p. Aparecido.
APARÉIXER. V, n. Semblar. Parecer. || Presen-
tarse a la vista impeiisadanient. Aparecer, apare-
cerse. II Veure de lliiiiy. Avistar, columbrar. || SUC-
CEIR. II Trova se lo peidut. Parecer, comparecer,
aparecer. || Trovarse a alí;iiiia part. Aparecer.
A MÓN APARÉIXER. 111. adv. SegoHS el iiieu propi
parer o dictamen. A mi ver, d mi parecer.
M' APAR MÓLT BÉ. Eslá muy bien.
NO S' APAREIX, NI MENYS S' APARF.IX, TOT JUST SE
APAREIX. f. Denota que una cosa és tan pocli percep-
tible o tan patita, que 'n prou feines se veu. No se
parece, apenas se parece.
PER EL BEN APERÉIXER. Loc. fam. Manifesta que "s
fá alguna cosa per respecte a lo que poden dir, y no
per la propia inclinació o geni. Por el bien parecer.
SEGONS APAR. Expr. AL APARÉIXER.
APARÉIXERSE. v. r. Presentarse
repentinament alguna persona ú ob-
jecte. Aparecer, aparecerse.
APARELL. ni. Preparació, liisposi-
ció pera alguna cosa. Aparejo. II Els
arréns iiecessaris pera cavalcar o ca-
rregar algún animal. Aparejo. Ant
APARATO, ADüB. jj p1. Els airéu?, eines
o coses necessaries pera qualsevol
ofici, maniobra, etc. Aparejos, ense-
res. II Nditt. L' ornieig d' una ñau.
Aparejo. || Máquina composta d' una
corrióla y un quadernal pera pujar
coses de niólt pes. Aparejo. !1 Pint.
Els materials pera aparellar. Apare-
jos. II — LI.ATÍ. Nául. Que 's compon
de veles llatiues, que té 1' arbre de
proa mólt inclinat cap aquesta part,
1' arbre mestre quasi a plom y M de
popa mólt inclinat. Aparejo latino.
ESTAR EN APARE1L. fr. Estar a punt pera fer algu-
na cosa. Estar aparejado, pronto, dispuesto.
APARELLADOR, A. adj. Qui aparella. Apare-
jador.
APARELLAMENT. ni. - APARATO. 1| APARELL. || DE
COMBATRE. Ant. APARATO DE GUERRA.
APARELLAR. v. a. Preparar, prevenir, disposar lo
necessari. Aparejar, aprestar, percibir. 1| Posar els
aparells a les besties de cárrega. || Met. Embrutar ab
fancli. Cubrir de lodo. Il Oíendre ab páranles injurio-
ses. Poner de lodo. 1| Náiit. Armar de tot lo necessari
una embarcació. Engalgar, aparejar. || Pint. Prepa-
rar ab certes capes de color la fusta o tela que s' lia
de pintar. Aparejar.
APAREi.LAR DRETER. fr. Ant. Apuntar. Asestar, po-
ner en batería.
APARELLARSE. v. a. Prepararse pera fer alguna
cosa. Aprestarse, disponerse.
APARELLAT, DA p. p. Aparejado.
ESTAR APARELí AT. fr. Estar preparat. Estar dis-
puesto.
APARENSA. f. Apariencia.
APARENT. adj. Lo que sembla y no és. Aparente.
II Lo que 's manifesta a la vista. Aparente.
APARENTADOR, A. adj, y s. Qui manifesta o dona
a entendre lo que no és o no lii liá. Aparentador.
APARENTAR, v. a. Donara entendre lo que no
és. Aparentar. || Aparentar y 'Is séus derivats. 1| EM-
PARENTAR.
APARENMENT. adv. m. Ab apariencia. Aparen-
temente.
APARER. v. n. Ant. SEMBLAR.
APARIADOR, A. ni. adj. Qui aparía. Empareja-
dor; el que apareja.
APARIAMENT. L' acció y efecte d' apaiiar. Em-
parejamiento.
APARIAR. v. a. juntar, igualar dues coses compa-
rantles entre si. Parear. II Triar coses iguals posant-
les de dues en dues. Parear. || Compondré, reforjar,
adobar, cóm: la medecina ha aparial al malalt. Com-
poner. II Amanir el nienjar. Aderezar. || Posar les
coses ab ordre y bona disposició. Enderezar, com-
poner. II Juntar les femelles ab els máseles. Aparear,
aparar; s' usa cóm recíprocli.
APARIARSE. V. r. Avenirse.
APARICI. n. p. Nóni d' Iiome. Aparicio.
APARICI (Joseph). Biog. Natural de Caldes de
Montbuy. Va morir 1' any 1731 y les seues cendres
reposen al peu de la capeila de la Sania Magestat.
Es autor d' un mapa de Catalunya tingut per mólt
recomanable en el seu temps Era geograf del rei y
Ajudant de Tresorer de Catalunya. L' any 1699 exer-
cía de Conseller quart de Barcelona.
— Y GARCÍA (JOSEPH). £/oá. Erudit escriptor mili-
tar, nat a Valencia 1' any 1791 y mort a Granada '1
1857. Va entrar al exércit 1' any 1807 cóm a cadet.
Éssent comandantde sapadors envers 1' any 1826, va
desempenyar iniportants comissions facultatives. En-
tre 'Is anys 1833 y 1840 va pendre part a la guerra
carlista arrivant a tinent coronel. L' any 1843 va
ésser dcstinat a la comissió de investigacions histó-
riques, passant al Arxiu de Simancas desde 1' any
següent fins a 1854, havent formal cinquanta tres
volums en foli y copiat trescents plans, relatiu tot a
la historia de la artillería, de enginyeria, de la mari-
na, etc., en Espanya, quin material resta casi tot
inédit a la direcció general d' enginyers, a Madrit.
L' any 1849 1' Academia de la Historia 'I va nomenar
soci corresponent, y '1 1855 rebía el gran de briga-
dier d' infantería.
APARICIO, f. L' acció y efecte de apareixerse.
Aparición. ¡| Visió d' un ésser sobrenatural o fantás-
ticli, espectre, fantasma. Aparición. || Festa ab que
celebra la Iglesia la aparició de Jesucrist ais seus
deixebles després de !a Resurrecció. Aparición.
APARIENCIA, f. La part exterior de les coses.
Apariencia. il Fís. ostrón. Lo que 's descubreix per
inedi de les obseí vacions. Apariencia. || Rastre, ves-
tigi, cóm: no queda apariencia de Iliberlat. Aparien-
cia. I! Indici, verossimilitut, conjectura Apariencia.
II SEMBLANSA.
APARíONAR. V. a. Art. y of. Triar la fusta. || Fer
joclis de montants y travessos. Ensamblar. || Pre-
sentar les cares y cantells que mes s' han de veure,
nets de grops, faltes y blaus. Limpiar.
APARISI Y GUIJARRO (Antoni). Biog. Escriptor,
poeta, polítcli y distingit orador. Va néixer a Va-
lencia 1' any 1815 y morí a Madrit 1' any 1872. Va se-
guir la carrera de dret arrivant a ésser advocat de
gran reiióni. L' any 1858 va ésser diputat pe prime-
ra volta y desde llavorcs en endavant va representar a
les Corts al partit carli de Valencia, éssent sempre
notables els seus discuisos. Les seues poesíes ha-
víen meresciit premis honrosíssims. May va acep-
tar creus ni condecoracions. Les seues produccions
s' han piiblicat coleccionades; empró 1' obra d' ell mes
viventa, consultada encare avuy, es La cuestión di-
nástica i N^Aáxxú, 1889), travall de polémica política
sobre 1' hereu de la corona d' Espanya.
APARPALAR. v. a. Colocar un o mes parpáis sota
d' una pedra o altre obgecte pera poderlo alsar o
cambiar de llocli. Apalancar.
APARRAT. adj. Se diu de certs arbres de soca en-
tortolligada cóm: la de les parres. Aparrado.
APARROQUIANAR, v. a. Fer anar parroquiáns a
una botiga. Aparroquiar.
APARROQUIANARSE, v. r. Ferse parroquia d' al-
guna botiga o establiment. Aparroquiarse.
APARROQUI AKAT, DA. p.p. Aparroquiado.
APE
APE
119
APART. adv. iii. Separadaiiieiit, Aparte, separa-
damente. II m. Ais escrits. Aparte. || Qiiati en la re-
presentació d' una obra dramática un deis personat-
ges parla de modo que sembla que 'Is dcmés no n' han
d' heiire esinent. Aparte. || Lo que en la obra dramá-
tica lia de dirse de aquest modo. Aparte.
APARTADAMENT, adv. ni. APA <T, 1
APARTADOR, m. Qui aparta. Apartador, || Qui
té per ofici triar y sei)arar la llana segóns les seues
diferentes qiialitats. Apartador.
APARTAMENT. m. Anl. La acció y eíecle ú' apar-
tar o apartarse. Apartamieuto, separación. i| For.
L' acte judicial ab que algú desisteix y s' aparta for-
nialnient del dret que té dc.luit. Apartamiento. II
Anl. DIVORGI.
APARTAR. V. a. Separar, desunir, dividir. Apar-
tar. II Treure alguna cosa del seu llocli pera desem-
barasarlo. Apartar. || Mel. Fer desistir a algú d' al-
guna cosa. Apartar, apear. || Separar la llana bona
de la dolenta. Apartar.
APÁRTAT, APARTA T D' AQUÍ O DE DEVANT. Quita,
quilate de ahi, quítate de delante.
APARTARSE, v. r. Fer lloch. Quitarse, separar-
se. II Met. Anar fora de canií, cóm: apartarxe de la
rao. Apartarse, separarse. || Anl. Divorciarse. Se-
pararse, apartarse, divorciarse. ll .Mudar de dict;i-
men. Apartarse.
APARTAT, DA. p. p. Apartado. ll m. En els
¡libres, comensameiit d' lui iiou párrafo. Apartado. ||
11 RETIRAT, DiSTANT. II Á coriéus les cartes que per
encánecli y paga particular posen apart pera donar-
les desseguida a qui va a recullirles. Apartado. i¡
adj. DISTANT.
APASSIONADAMENT. adv. m. Ab desitj véement.
Apasionadamente. || Ab interés o esperit de partit.
Apasionadamente. || estimar APASSIONADAMENT,
CEGAMENT.
APASSlONADiSSIMAMENT. adv. m. sup. Apa-
sionadisimamente.
APASSIONAR. v a. Anl. Excitar alguna passió.
Apasionar
APASSIONARSE. v. r. Aficionarse excessivanient
a alguna persona o cosa. Apasionarse. || Pendre ab
passió el partit d' algú. Apasionarse
APASSIONAT, DA. adj. Qui obra ab passió. Apa-
sionado. II E.\'AM0RAT. II DESITJÓS.
APASSIONAT DE MALALTÍA. Loc. anl. APODERAT DF.
MALALTÍA.
EL QUI ESTÁ APASSIONAT NO VOI, ÉSSER CONSOLAT,
Ref. Denota que '1 qui está posseit d' alguna passió
110 's trova en estat d' adnietre consol. Hombre apa-
sionado, no quiere ser consolado.
APASTURAR. v. a. Anl. Donar pastura al bestiar.
Apacentar.
ÁPAT. m. Fani. Diñar, barenar o sopa^- abundan t.
Comilona, merendona. || Lo que 's inenja coniun-
nient o els meniars que 's fan al día, y se diu: he fet
un bon ápat; ó faig tres ápats al día.
APATÍA, f. Indiferencia, inseusibilitat. Apatía ||
Deixadesa, indolencia, falta de vigor y energía.
Apatía.
APÁTICH. CA. adj. Qui es mólt deixat o poch
sensible. Indolente, apático.
APATICICAR v. a. Adobar una cosa provisoria-
ment. Chapucear.
APATITA. Miner. Fosfat de cals natural de color
blanch, blavench, groguench, rogench, violat o vert.
Apatita
APEAMENT m. L' acció de baixar de cavall.
Apeamiento.
APEAR. V. a. Baixar a algú de cavall O carruatge.
Apear, desmontar. |1 Met. Deixir a algú sense l'em-
pleu que tenía. Apear.
APEARSE. V. r. Baixar de cavall o d' algún ca-
rruatge. Apearse.
APEARSE EN ALTRA POSADA, ff. Met. Pera despedir
a algú neganlli lo que demana. A otra puerta, que
ésta no se abre. A ¡a vuelta lo venden linio.
APEAT, DA. p. p. Apeado.
APEDASSADOR, A. m. y f. Qui apedassa. Re-
mendón.
APEOASSAiVlENT. m. Obra d' apedassar. Re-
miendo.
APEDASSAR. v. a. Fosar, cosir pedassos a la
roba dolenta. Remendar, aderezar. || Met. Corretgir,
esnienar. Remendar. || Acomodar una cosa a un' al-
tra, pera suplir lo que li falta. Remendar.
QUI APEDASSA SON TEMPS PASSA. Ref. Aconsclla '1
cuidado que devém tindre en les coses pera que du-
rin. Remienda ó adoba tu paño, pasareis tu año.
QUI NO TE DONA NI BAGASSA ELL METEIX S' APE-
DASSA. Ref. Indica que qui no te qui '1 cuidi, s ha de
cuidar ell mcteix.
APEDASSAT, DA. p. p. Remendado, aderezado.
II ESPALLIFAT.
APEDESSAR. v. u. Anl. y 'Is seus deriváis. Ape-
dassar.
APEDREGADOR. m. Qui lira pedrés. Apedreador.
!1 Lloch ont s' ajuníen els xicots pera apedregarse.
Apedreadero.
APEDREGAMEN T. m. L' acció y afecte de ape-
dregar. Apedregamiento, apedreo. || Coinbat d' uns
xicots ab altres tirantse pedrés. Pedreo. || FER pe-
DRADES.
APEDREGAR. v. a. Tirar pedí es. Apedrear. || v.
n. Caiire pedra o calaniarsa mólt grossa. Granizar,
apedrear. || Met. Parlar ab mal modo. Apedrear.
APEDREGARSE. v. n. Patir dany ab la pedra o
calaniarsa les produccions del camp. Apedrearse. ||
r. Tirarse pedras intituament. Apedrearse.
APEDREGAT, DA. p. p. Apedreado.
APEGADiS, SA. adj. Lo que s' apega. Pegajoso,
pegadizo. |1 Enconianadís. Pegadizo, contagioso. ||
Met. Suau, gustos, atractiu, cóm: tráete apegadis.
Pegajoso.
APEGADÍSSIIVI, A. adj. sup. Apegadísimo.
APEGADURA. f. L' acció de apegar. Pegadura.
APÉGALOS, A. adj. Pegajoso. || Qui 's convida ell
meteix. Pegote. |i iii. Bol. Planta indígena de la fani.
de les rubiácees, de tronch prini y aspre y quins
fruits globulosos son cuberís de pels que s' enganxen
per tot. Amor de hortelano.
APEGAMENT. m. Acció de apegar ab engrut.
Apego.
APEGAR. V. a. Enganxar ab goma o pasteles una
cosa ab un' altra. Pegar. || Juntar els marbres. Em-
pelechar. II Encomanar. Pegar. || SOLDAR.
APEGARSE. V. r. Agafarse una cosa ab un' altra.
Pegarse. || Encomanarse algún mal vici, etc. Conta-
giarse, pegarse. |l Met. Tindre luólta inclinació a al-
gú. Pegarse.
APEGAT, DA. p. p. Pegado. || adj. Apassionat.
Apegado.
APEGO, m. Afieló o inclinació particular. Apego.
APELABLE, adj. Lo que adniet apelació. Ape-
lable.
APELACIÓ. f. L' acte d' apelar. Apelación. || RE-
LACIÓ, ALUSIÓ.
DESAMPARAR L' APELACIÓ. fr. For. No seguirla. De-
samparar la apelación.
DONAR PER DESERTA L' APELACIÓ. fr. For. Declarar
el jutge haver passat el temps en que 1' apelant podía
portar la causa al tribunal superior. Dar por desierta
la apelación.
INTERPOSAR APELACIÓ. fr. For. Apelar a un jutge
superior. Interponer apelación.
120
APE
API
MILLORAR L' APELACió. fr. For. Fundarla devant
d' un jutge superior. Mejorar la apelación.
NO HAVERHI O NO TINDRE APELACIÓ. fr. Fam. No
tindie reiiiei o recurs alguna cosa. No haber ó no te-
ner apelación.
APELADOR, m. y
APELANT. ni. Qui apela. Apelante.
APELAR. V. n. For. Recorre al tribunal superior
pera que s' anuli la sentencia que 's creu injusta.
Apelar. || Met. Recorre, cercar remei pera alguna
cosa. Apelar. || Referirse una persona a un' altra cóni
a justiíicatiu de lo que 's preté provar. Apelar.
APELAT, DA. p. p. Apelado.
APELATIU. adj. Gram. Nóni que convé a tots
els individuos d' una nieteixa especie. Apelativo,
común.
APELFAR. V. a. Donar a una roba 1' aspecte de la
pelfa. Afelpar.
APELFAT, DA. p. p. Lo que sembla pelfa. Afel-
pado.
APELLARSE, v. r. Cubrirse naturalnient de pell
una llaga o ferida. Encorarse, encorecerse, cica-
trizarse.
APELLAT, DA. adj. Encorado, encorecido, cica-
trizado.
APELLIDAR, v. a. Ant. Proclamar.
APELLIDO, u). Ant. Crit de convocado del poblé,
usat a Aragó per 1' estil de Vía fora somatent, de Ca-
talunya. II Cognóin, nóni de casa. Apellido.
APENAR, a. Causar pena, afligir. Apenar.
APENES, adv. mod. en PROUFEINES.
APÉNDIX. ni. Adició, suplement a alguna obra o
tractat. Apéndice. || Conjunt d' escates a manera de
trossos de fuUes que teñen a llur base alguns pecíots.
Apéndice. || Zool. Part del cós animal unida a una
altra de principal. Apéndice.
APENDRE. V. a. Adquirir coneixemenls d' alguna
cosa per niedi del estiidi y aplicació. Aprender.
APENSADAMENT. adv. m. Ant. A dretes, ab pre-
via meditació. De pensado, de intento.
APEPSIA. 111. Med. Digestió dolenta. Apepsia.
APERCEBIMENT. m. Acció y efecte d'apercebir.
Apercibimiento.
APERCEBIR. v. a. Preparar lo necessari per algu-
na cosa. Apercibir. || Amonestar, advertir. Aperci-
bir, amonestar. |1 For. Requerir a algú ab conimi-
nació de pena o cásticli pera que fassi lo que se li té
manat. Apercibir. |! percibir, entendre || descu-
brir.
APERCEBRE. v. a. Ant. y es deriváis. Apercebir.
APERCEBUT, DA. p. p. D' apercebir o apercebre.
Apercibido, da.
APERFIDIA. ni. adv. Ab enipenyo, a competencia.
A porfía.
APERGAMINAT, D. a.ij. Semblant al perganií.
Apergaminado. 1| Fig. Se diu d' aquell qu' está molt
secli o niagre. Apergaminado.
APERIBIR. V. a. Ant. Presentar, manifestar. Ex-
hibir.
APERITIU, VA. adj. Med. Medicament o remei que
serveix pera combatre les obstruccions de les víes
digestives. Aperitivo. || Lo que fa vindre gana de
nienjar. Aperitivo.
APERTAMENT. aJv. m. Ant. Obertament. Abier-
tamente, descubiertamente. || Sense reserva, fran-
canient. Abiertamente, francamente, sin reserva.
APERTURA, f. Más. Introducció musical d' uiia
ópera. Obertura. || Inaugurado. Apertura, inaugu-
ración.
APESARADAIVIENT. adv. m. Trlstanient. Apesa-
radamente.
APESARAR. V. a. Ant. Causar pesar o sentiment.
Apesadumbrar.
APESARARSE, v. r. Pendre pesar. Apesadum-
brarse.
APESARAT, DA. p. p. Apesadumbrado, pesa-
roso.
APESTAR, v. a. Causar o comunicar la peste. Apes-
tar. II Fer mólt mala olor alguna cosa. Apestar. |1
Met. fam. Fastiguejar, enfadar. Apestar, ¡j Viciar,
corrompre 'Is costúnis. Apestar.
APESTAT, DA. p.p. Apestado.
estar APESTAT D' ALGUNA COSA. fr. fam. Havernhi
niólta abundor. Estar apestado de alguna cosa.
APÉTAL. adj. Se diu de les flors que no teñen
petáis. Apétalo.
APETEIXER. v, a. Tindre ganes o desitjs d'aiguna
cosa. Apetecer.
APETIR. V. a: p. u. APETEIXER.
APETIT. m. Gana de nienjar. Apetito, gana de
comer. || Desitj veement. Apetito. |1 Met. Lo que
excita '1 desitj d' alguna cosa. Apetito, gollería. ||
ANTOIX.
APETIT CARNAL. Desitj luxuriós. Apetito carnal.
DONAR APETIT Y POSAR EN APETIT. Excitarlo. Ex-
citar, avivar el apetito.
ENGENDRE 'S L' APETIT. f. Excitarse la gelosía de
les besties, y la passió del amor en les persones. Re-
calentarse.
REFRENAR ELS APETITS. Moderar les passións. Re-
^renar, domar las pasiones.
TINDRE APETIT. fr. APETEIXER.
APETIT, DA. adj. Apetecido.
APETITARSE. v. r. APETITIRSE.
APETITIU. adj. Fil. Que s' aplica a la potencia o
facultat d' apeteixer. Apetitivo. || APETITOS.
APETITOS, A. adj. Menjar que excita 1' apetit.
Apetitoso II Met. Dit de qualsevol cosa que móu el
desitj. Apetitoso, atractivo.
APETITS. m. pl. Requisits, guisadets apetitosos.
Gollerías.
APIADAR. V. a. Conmoure, enternir. Apiadar.
APIADARSE. V. r. Compadeixer's, tindre pietat.
Apiadarse.
APIADAT, DA. p. p. Apiadado.
ÁPICE, m. Extrém superior o punta de qualsevol
- cosa. Ápice. il_El punt mes intrincat d' una dlficul-
tat o qüestió. Ápice. !| Met. La mínima part ü' al-
guna cosa. Ápice, pizca.
ESTAR ALS ÁPICES, fr. Entendre ab perfecció una
cosa. Estar en los ápices de una cosa.
NO DISCREPAR EN UN ÁPICE. No excedir en res. No
exceder en un átomo.
APICULTURA, f. Alt de cuidar les abelles. Api-
cultura.
APILAMENT. m. La acció y efecte d'apilar. Amon-
tonamiento.
APILAR. V. a. Posar una cosa demunt de les altres
fent pilao munt. Apilar, amontonar. || Met. Barrejar
mdltes especies sense elecció ni ordre. Amontonar.
APILARSE V. r. APILOTARSE.
APILAT, DA. p. p. Amontonado.
APILOTAMENT. m. Apilament. Amontonamiento.
APILOTAR. V. a. Apilar ATERROSSAR.
APILOTARSE. v. r. Juntarse de cop mólts indivi-
duos. Agolparse. || Enredarse, ferse pilotes o terros-
sos. Envedijarse, aterronarse. || Met. Barallarse.
Empelotarse, envedijarse.
APILOTAT, DA. p. p. Agolpado. Ij Envedi-
jado.
APINYAMENT. m. La acció y efecte de apinyar.
Apiñadura, apiñamiento.
APL
APL
121
APINYAR. V. a. Juntar niólt estretametit unes co-
ses ab altres. Apiñar, coser. || n. Bol. Formar pinya
o ull les plantes. Repollar.
APINYARSE. V. r. Juntarse les coses apretantse
les unes ab les altres. Apiñarse.
APINYAT, DA. p. p. Apiñado. |! adj. Lo que té
figura de pinya. Apiñado.
APIREXIA. f. Med. La ausencia o cessació de febrc.
Aplrexia.
APIRO, A. adj. Qu/nz. Cós refractari al foch. Apiro.
APIROTAT, DA. adj. Ant. AVOL, dolent.
APIT. ni. Bot. Planta d' horta o borda de la fami-
lia de les umbelíferes, quines fulles, Uargues y vui-
des, son menjívoles quan han estat colgades de térra
fins a determinada alsada. Apio.
II — BORT. Varietat del ante-
rior que 's cría a monlanya.
Apio silvestre, perejil de asno.
II — D'AiOUA. El que's cría en
els aiguamolls. Apio de lagU'
ñas ó palustre, perejil de agua.
II — DE CAVALL. Planta de
igual familia que les anteriors;
es borda, niés les senes arrels
y brots tendres son nienjívols.
Apio caballar. || — DE GOS.
Planta mólt semblanta al juli-
vert; es verinosa. Apio ó pere-
jil de perro, cicuta menor. || —
DE MACEDONIA. El qu' es seni-
blant al julivert bort; té la flor
blanca en forma de rosa y és
mólt aromátich. Levistico, perejil de Macedonia.
APURAR. V. a. Vulg. Embestir pit a pit. Acome-
ter. II Dir fástichs. Abochornar, denostar.
APITRAT, DA, p. p. Denostado. || Corrido, con-
fuso.
APLACAR. V. a. Art. y Of. Posar o encolar gruixos
o íulles deninnt d' altra fusta. Aplacar. || — AB COLA.
Posar la cola demunt del gruix o la fullola que s'en-
cola. II Sostindre per medí de la cola, el calor del
aiguacuit. || — AB martell. Estendre la fullola ama-
rada d' aiguacuit demunt la fusta que 's vol aplacar,
y passar 'lii el martell, pél llarch, pél través y diago-
nalment, fins a treure tot 1' aiguacuit sobren. || Si
la fullola está posada en sentit diagonal, se din:
Aplacar en diagonal.
APLANADOR. m. Qui aplana. Aplanador, alla-
nador.
APLANADURA. f. Ant. La acció d' aplanar. Apla-
namiento, allanamiento.
APLANAMENT. m. Acció y efecte d' aplanar.
Aplanamiento, allanamiento.
APLANAR. V. a. Posar plana alguna supeificie.
Aplanar, allanar. || Caure una cosa demunt d'una
altra, xafantla o fentla malbé. Hacer tortilla, aplas-
tar. II Tirar a térra, destruir, arrunar. Arrasar. ||
Oprimir. Atortujar. || Dit del fusell, escopeta o arma
semblant, posarla en direcció pera dispararla. Apun-
tar. II Ter. Planxar. || ribotejar, assarronar, i.
II Met. Apaciguar, aquietar. Allanar. || Facilitar els
medís pera la consecució d' alguna cosa. Allanar. ||
Aturdir, deixar pasmat a algú. Aplanar.
APLANAR LES COSTURES A LA ESQUENA, fr. Met. fam.
ASSARRONAR.
APLANAR EL BASTÓ. Pegar de plá. Terciar el bastón
ó el palo.
APLANARSE, v. r. Caure a plóm algún edifici.
Aplomarse, aplanarse. || Met. Subgectarse a algu-
na llei o tráete. Allanarse.
APLANAT, DA. p. p. Allanado, aplanado. ||
Met. Aturdit, aixafat. Aplastado.
APLANAVIUS. m. pl. Eina de ferro ab encaix que
DIC. CAT.— T. I.— 16.
usen els sellers pera treure 'is canlells ais vius. Ma-
tacantos.
APLANTILLAR, v. a. Ajusfar una cosa a la plan-
tilla. Aplantillar.
APLASSAMENT. m. Acció y efecte de aplassar.
Aplazamiento.
APLASSAR. V. a. Citar, convocar, cridar per temps
y llócli senyalat. Aplazar, señalar día.
APLASSAT, DA. p. p. Aplazado.
APLASTAR. V. a. Aixafar alguna cosa. Aplastar.
APLATAR. V. a. Ant. AMAGAR.
APLATARSE, v. a. Ant. AJUPIRSE, AjOCARSE.
APLAUDIR. V. a. Celebrar ab páranles o denios-
tracions d' alegría alguna persona o cosa. Aplaudir.
APLAUDIT, DA. p. p. Aplaudido.
APLAURE. V. n. Ant. PLAURE.
APLAUSO, m. Aprobado o alabanía pública en
deniostració d' alegría Aplauso.
APLECH. m. Munió de gent reunida. Gentío,
golpe de gente, jj La corfluencia de móltes coses a
un meteix lloch. Acogida. || Rotllo de gent. Corro,
corrillo. II Viatge de devoció a alguna ermita. Rome-
ría II Ant. FIRA. II Indigestió de ventrell. Asiento.
D' APLECH Y DE FONTADA, MÓLTA DONA IX AFRON-
TADA. Ref. Dona a entendre que nioltes vegades les
devocions se preñen per pretext pera la diversió y *1
plaer. Romería de cerca, muclio vino y poca cera.
APLEGA. f. Acció d' aplegar la cullita. Recolec-
ción.
APLEGADA, f. APLEGA.
APLEGADÍS, A. adj. arreplegadís.
APLEGADOR. m. CAPTAiRE. || Mena de caixó de
fusta obert de devant y ab un mánech derrera, que
serveix pera arreplegar les esconibraríes. Cogedor.
II Rotllo petit d' eslora que 's posa sota les llantie?,
o que serveix pera recullir les escombraríes. Coge-
dor, valeo. II Llóch ont s' arreplega gent de móltes
nacions. Emporio.
APLEGADURA. f. V acte y efecte d' aplegar.
Allegamiento.
APLEGAR. V. a ARREPLEGAR. II ARRIBAR. || CAPTAR,
CULLIR.
APLEGARSE, v. r. Arreplegarse, reunirse, jun-
tarse.
APLER adv. m. Sense fer soroll o ab ven baixa.
Quedo, paso, pasito. |l Ant. Ab cuidado, sense preci-
pitado. Quedo, quedito. || A poch a poch. Poco á
poco, á paso sosegado, paso entre paso.
APLERET. adv. m. APLER.
APLESTÍA. f. Med. Faní canina, voracitat. Aples-
tía.
APLET. s. m. Llóch ont s' arraplega '1 bestiar.
Soto.
APLETAR. V. a. Recullirse el bestiar en algún pa-
ratge. Majadear, cubilar.
APLETAT, DA. p. p. Majadeado.
TERRA APLETADA. fr. Lloch ont fan nit els pastois
y el bestiar. Majada.
APLICABLE, adj. Lo que 's pot aplicar. Aplicable.
APLICACIÓ. f. L' acció d' aplicar o d' aplicarse.
Aplicación. || L' esmero, diligencia y cuidíido ab
que 's fa alguna cosa, particularment referintse al
estudi. Aplicación. || L' acció d' acomodar alguna
especie, text o passatge. Aplicación. || Destinar al-
guna cosa a r US que deu tíndre. Aplicación. |1
Astron. El moviment ab que '1 planeta mes velos se
va acostant al que ho és menys. Aplicación. || For.
ADJUDICACIÓ.
APLICADA, f. Geoni. La ratlla recta tirada d' un
punt de la circunferencia o d' una córba perpendicu-
larment al séu diametre. Aplicada, ordenada.
122
APO
APO
APLICADÍSSIM, A. adj. sup. Aplicadísimo.
APLICADOR. in. APLICABLE
APLICAR. V a. Juntar o posar una cosa deniuiit
d' lina aitra. Aplicar. || Met Apropiar, acomodar al
propósit de lo que 's tracta algún pensanient, text o
doctrina. Aplicar. || Destinar alguna cosa a 1' us que
deu tindre. Aplicar. II Posar atenció o enteuimeiit
al estudi o a lo que 's fá. Aplicar. || Significar, y
aixís se diu: aquest tenue 's pot aplicar a mbltes co-
ses. Aplicar. II Imputar, atrijuir. Aplicar. II Imposar,
y aixís se diu: aplicar un cásticli. Aplicar. || For. Ad-
judicar. Aplicar. II Dedicar, destinar algú a alguna
professíó, etc. Aplicar.
APLICARSE V. r. Dedicarse a alguna ciencia o
art. Aplicarse. || Váldre's algú de la sena industria.
Ingeniarse, aplicarse. || Posar gran diligencia o es-
mero, particularment al estudi. Aplicarse.
APLICAT, DA. p. p. Aplicado. || adj. Qui té apli-
cació. Aplicado. || adj. Ant. Aciornat, cuidados. Ali-
ñoso.
APLOiVlALLAT. adj. Lo que se sembla al plomall.
Apenachado.
APLOJVIAR. V n. Arq Posar a plótn. Aplomar. 1
Examinar si les parets son a plóm. Aplomar.
APLOMAT, DA. p. p. Arq. Aplomado, á plomo.
II adj. De color de plóni. Aplomado.
APNEA. f. Med. Falta de respirado, asfixia. Apnea.
APOBRIMENT. ni. Ant. EMPOBRIMENT, POBRESA.
APOBRIR. V. a. Anl. y '1 seus derivats. EMPOBRIR.
Apoca, f. Carta de pago, rebut. Finiquito y
apoca.
FIRMAR APOCA, fr. Olor^^ar carta cid pago.
APOCADAMENT. adv. m. Ab pocli esperit. Apo-
cadamente
APOCADÍSSIM, A adj. sup Mb\t pobre d' esperit.
Apocadísimo.
APOCALIPSIS, m. Llibre profétich escrit per
1' evan elista Sant Joan. Apocalipsis, apocalipsi.
APGCALIPTICH, CA. adj. Pertanyent al Apoca-
lipsis. Apocalíptico.
APOCAMENT. m. Falta d' esperit. Cortedad, apo-
camiento.
APOCARSE. V. r. Huiuiliarse, tindres en poch.
Apocarse. |1 EncoMgirse. Encogerse, apocarse.
APOCAT, DA. p. p. Apocado. II adj. Pusilánim.
Apocado.
APÓCOPE, f. Poél. Figura que suprimeix alguna
¡letra o sílaba al íí de dicció. Apócope. || Anat. Am-
putació d' alguna part del eos. Apócope
APÓCRIF, A. adj. Fabulós, fingit. Apócrifo. || Lli-
bre d' un autor suposat o que no mereix crédit. Apó-
crifo.
APÓCRIFAMENT adv. m. Ab fonaments falsos o
iucerts. Apócrifamente.
APODERAR. V. a. Donar poder a algú. Apoderar.
APODERAR EN VELES. LoC. nállt. FORJAR VELA.
APODERARSE, v. r. Ferse amo d' alguna cosa.
Apoderarse.
APODERAT, DA. p. p Apoderado. |i m. Procura-
dor. Apoderado, poder habiente.
CONSTITUIR APODERAT. fr. For. Anomenarlo ab to-
tes les formalitats de la llei. Conslitiiir apoderado.
ESTAR APODERAT DE MALALTÍA. Loc. ant. Estar ata-
bal fortanient d' alguna nialaltía. Estar atacado de
enfermedad.
APÓDOSIS. f. Ret. Segon membre d' una oració,
per medí del qual se completa y acaba '1 sentit de
aquélla. Apódosis.
APÓFASIS. f. Ret. Negació. Apófasls.
APOFILITA. Miner. Mineral en inasses, crestallisat
en prismes quadrats y modificáis de diverses maneres;
estructura fullosa y trencadiss , encara que un poch
dura. Apofilita.
APÓFISSIS. f. Anat. Eminencia natural d' un os.
Apófisis.
APOTEGMA, f. Sentencia breu y aguda. Apo-
tegma.
APOGÉU. ni. El punt en que un planeta 's trova
mes lluny de la térra. Apogeo. || Met. El grau mes alt
3 que pot arribar alguna persona o cosa. Apogeo.
APÓGRAF. m. Máquina pera copiar dibuixos. Apó
grafo.
APOÍAR. V. a. Afavorir, ajudar. Apoyar. || Confir-
mar alguna opinió o doctrina ab raoas o ab 1' autori-
tat d' altres. Apoyar. |1 apuntalar.
APOYARSE. V. r. Servirse d' algún apoi'o. Apo-
yarse. II ESTRIBAR.
APOÍAT, DA. p. p. Apoyado.
ANAR APOÍAT EN EL BORDÓ. Abordonar.
APOÍATURA Mus. Nota de mitj punt pera suavi-
sar el tránsit d' un punt a un altre. Poyatura, apo-
yatura.
APOÍO. m. Lo que sei veix pera sostindre alguna
cosa. Apoyo. || Met. Favor o protecció Apoyo.
APÓLECH. m. Fábula o parábola que conté al-
guna sentencia moral. Apólogo.
APOLINAR, m. Nóm d' lióme. Apolinar. || adj. Lo
que pertany a Apolo. Apolíneo, apolinar.
APOLINAR (Tiberi Claudi). Biog. Célebre metge
tarragoní de 1' época romana.
APOLOGÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a la
apología. Apologético, ca.
apología, f. Discurs de paraula o par escrit que 's
fá en defensa d' una peisona u obra. Apología.
APOLÓGICH, CA. Lo que pertany al apólech o
faula moral. Apológico.
APOLOGISTA, m. Qui fa alguna apología. Apolo-
gista, apologético.
APOMAT. adj. Se diu del escut quj té una niá
extesa y una bola en ella. Apomado. || adj. Semblant
a la poma. Manzanil.
APONCEMAT, DA. adj. Lo que té forma del pon-
céni. Acimbogado
APOPAR. V. a. Náii'. Posar pés a la part de la
popa. Apopar.
APOPLÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' apo-
plexía o qui 'n pateix. Apoplético.
APOPLEXÍA. s. f. Malaltía que tot d' un plegat
sospén tota sensació y moviment, sense interrompre
la ciiculació de la sanch. Apoplegia. [| Vulgarment
se 'ii diu: FERIDURA.
APOQUIR. V. a. Atxiquir.
APORCAR. V. a. Senyalar porqués. Amelgar,
aporcar.
APORCELLANAT, DA. adj. Semblant a la porce-
llaiia. Aporcelanado.
APORISMA. ni. Med. Tumor que 's fá per derra-
mament de la sanch entre carn y pell, quan al san-
grar s' ob.'e mes la vena que '1 cutis. Aporisma.
APORISMARSE. v. r. Med. Ferse aporisma. Apo-
rismarse.
APORREIAR. V. a. Ataconar, pegar bastonades.
També s' usa cóni recíproch. Aporrear.
APORRONAR. v. a. Injuriar, dir fástichs. De-
nostar.
APORTAR, v. n. Nául. Pendre port. Aportar. ||
PORTAR.
APORTARSE, v. r. PORTARSE.
APOSAR. v a. Ant. Aplicar una cosa a un' altra.
Aplicar, componer. || Acumular, imputar. || v. a.
I.MPOSAR
APO
APR
123
APOSCEMA. f. Med. Pás rápit deis huniors c¡' una
part del eos a 1' altra. Aposcema.
APOSEMA. Farm ant. Confecció medicinal d' lier-
bes y altres dio^iies. Apócima, pocema, apócema.
APOSENTADOR, A. m. y f. Qui aposenta. Apo-
sentador. II Qui, en les jornades que fan les persones
reials, s' adelanta a disposar 1' allotjanient. Aposen-
tador de camino. || Ant. El qui senyalava '1 camp
qu' liavía d' ocupar 1' cxércit. Aposentador. || — DE
CASA Y CORT. Vocal de la junta d' aposentos que te-
nia vot en tot lo pertanyent a ells. Aposentador de
casa y corte. \\ — MAJOR DE CASA Y CORT. El president
de la junta d' aposentos. Aposcnlador mayor de casa
y corle. || —MAJOR DE PALACIO. El qui cuida de la se-
parado deis quartos de les persones reials y la de-
signació de Ilóchs pera oficines y habitacions deis
que han de viurer diiis del palau. Aposentador mayor
de palacio.
APOSENTAMENT. ni. L' acció y efecte d' aposen-
tar y aposentarse. Aposentamiento, hospedaje. 1|
Ant. APOSENTO.
APOSENTAR, v. a. Donar casa y habitado a algú.
Aposentar.
APOSENTARSE, v. r. Allotjarse. Hospedarse,
alojfrse, aposentarse i Establirse en alguna part
cóni a cap de familia. Poner casa, aposentarse.
APOSENTAT, DA. p. p. Aposentado.
APOSENTET. ni. dim. Aposentillo.
APOSENTO, ni. Qualsevol quarto o sala d' una
casa. Aposento. || Posada. Hospedaje, aposento. ||
Ais teatres qualsevol pessa d' ont se veu la repre-
sentació. Aposento. H —DE coRT. Habitado deis mi-
nistres y criats de la casa reial a la cort. Aposenlo
de corte.
APOSICIÓ. f. Gram. Figura que 's fa quan se po-
sen dos o mes substantius seguits sense cap con-
junció que 'Is separi, perqué pertanyen a una nietei-
xa cosa, cóm: Barcelona delicia de Cataluña. Apo-
sición.
APOSIÓPESIS. f. Reí. Reticencia, elipsis, omisió-
APÓSIT. ni. Mcd. Reniei que s' aplica exterior-
ment. Aposito. I| Conjunt de venes, draps y ungüents
que 's posa deniunt d' una llaga o ferida. Aposito.
APOSPASMA. f. Med. Descontinuado violenta de
les parts orgániques. Apospasma.
APOSTADOR, A. ni. y f. Qui fá una posta. Apos-
tador.
APOSTAR. V. a. Jugarse alguna quantitat els que
disputen sobre si és o no alguna cosa. Apostar. ||
Posar una o mes persones o cavalcadures en un llócli
determinat pera un fí qualsevol. També s' usa cóm
rccíproch. Apostar.
APOSTASiA. f. Negació de la fé de Jesucrist, re-
butía y protessada en el baptisnie. Apostasía. |1 La
deserció pública del instituí o relligio qu' algú pro-
fessava. Apostasía.
APÓSTATA, m. Qui comet apostasía. Apóstata.
APOSTATAR, v. a. Negar o apartarse de la fé de
Jesucrist, rebuda en el baptisnie. Apostatar. || Aban-
donar algún individuo 1' instituí relligiós a que per-
tanyía. Apostatar. || Abandonar un partit pera pas-
sarse a un altie o cambiar d' opinió, d' idees o de
doctrines. Apostatar.
APOSTÁTICH, CA. adj. Lo pertanyent a la apos-
tasía. Apostático.
APOSTERMA. f. Ant. Posterma.
APOSTILLA, f. Nota breu al niarge deis escrits.
Apostilla.
APOSTILLAR, v. a. Posar notes margináis. Pos-
tillar.
APÓSTOL, m. Cada un deis dotze principáis dei-
xebles de jesucrist, ais qiials enviá a predicar 1' Evan-
geli per tot el inón; per antonomasia San Pau. Após-
tol II Enibaixador, enviat. Apóstol, enviado, emba-
jador. II pl. Fam. DIMISSORIAS. II CARTA CREDENCIAL.
II For. Testinioni d' apelado. Coilas de apelación.
ÉSSER UN BON APÓSTOL, fr. Met. fam. Denota que
algú és niólt astut. Ser buena hipoteca, buena breva,
linda caña de pescar.
APOSTOLAT. m. Ofici d' apóstol. Apostolado. ||
La congregado deis Apóstols o el colegí apostólicli.
Apostolado. II Lesiniatges deis c'otze Apóstols. Apos-
tolado.
APOSTOLICAL. adj. APOSTÓLICH.
APOSTÓLICAMENT. adv. in. D' un modo apostó-
lich. Apostólicamente.
APOSTÓLICH, CA. adj. Lo que pertany ais após-
tols o al papa. Apostólico. || m. pl. Heretges que vo!-
gueren imitar ais apóstol?.- Apostólicos.
A LA APOSTÓLICA. Sense aparato; ab nienys conio-
ditat y companyia de la cue correspon. A la ligera.
APOSTOLÍNS. m. pl. Rdligiosos que en el si-
gle XIV feien vot d' imitar la vida deis Apóstols.
Apostolinos.
APOSTROF. 111. Gram. Signe que representa la
supresió d' una lletra. Apóstrofo.
APOSTROFAR, v. a. Dirigir la páranla a algú.
Apostrofar. || Dirigir a algú páranles desagradables
o mortificantes. Apostrofar. || Fig. Rependre, renyar.
Apostrofar.
APOSTROFE, f. Rct. Figura que consisteix en di-
rigir la páranla a alguna persona o cosa quan se fá
un discurs. Apostrofe.
APOTÁCTICA. f. Secta qu' ensenyava que '1 re-
nunciar les riqueses era de precepte. Apotáctica.
APOTECARI. m. Qui prepara o ven les medicines.
Boticario.
APOTECARÍA. f. La botiga del apotecari. Botica.
APOTECARIESSA. f. Muller del apotecari. Mujer
del boticario.
APGTEGIVIA. m. Dit bréu ysenfenciós. Apotegma.
APOTEOSIS, f. Ceremonia supersticiosa ab que
els pagáns posaren a llurs héroes y enipeíadors entre
llurs déus. Deificación, apoteosis.
APÓTOME. ni Alg. Diferencia entre dues qi anti-
tats inconmensurables que 's sumen pera compondré
els binoniis, trinomis, etc. Apótome. || Más. Part que
queda d' un ló, quan se (reu el seniitó major. Apó-
tome.
APRECI. 11). La estimació que 's fa de les persones
o coses Aprecio
APRECIABLE. adj. Lo qu' es digne d' apreci.
Apreciable. *
APRECIACIÓ. f. Avaluado. Valuación, tasa.
APRECIADÍSSIM, A. adj. sup. Apreciadísimo.
APRECIADOR, A. ni. y f. Qui aprecia. Apre-
ciador.
APRECIAIVIENT. m. APRECI.
APRECIAR. V. a. Avaluar. Apreciar, tasar. || Ca-
lificar, estimar. Apreciar.
APRECIAT, DA. p. p. Apreciado.
APKECIATIU, VA. adj. Lo perlauyent al apreci o
eGi:inia que 's fá d' alguna cosa. Apreciativo.
APREENDRE. v. n. Imaginar. Imaginar, aprehen-
der. II FU. Concebir les especies de les coses sense
fer judici d' elles o sense afirmar ni negar. Apre-
hender.
APREÉNSIÓ. f. L' acció y efecte d' apreendre.
Aprehensión. || El fals concepte que la iniaginació
nos fa formar sobre alguna cosa. Aprehensión. || La
primera operado del entenimeut ab que 's perce-
beixen les idees per niedi deis sentits. Aprehensión.
II EMBARCH, SEGREST. || f. En la fisiología r acció y
efecte d' agafar els allments ab les dents incisives.
Aprehensión.
124
APR
APR
APREENSIU, va. adj. Se diu de la persona que ab
poch fonament coiicebeix idees de por o recel. Apre-
hensivo, li Lo que pertauy a la facultat de apreendrc.
Aprehensivo.
APREGONIMENT. ni. Ani. Congost de riu entre
dues niontanyes. Hocino.
APREGONIRSE. v. r. Ant. Se deia deis rius que
corren entre serres, per fraus o per paratges estrets
y fondos. Ahocinarse.
APREGONIT, DA. p. p. Ahocinado, da.
APREM!. ni. L' acció y efecte d' apremiar. Apre-
mio. II For. Mananient del jiitge que obliga a cumplir
alguna cosa. Apremio, compulsión.
APREMIADOR, A. m. y f. Qui apremia. Apre-
miador.
APREMIADORA, f. Anl. Apremi.
APREMIAR. V. a. Obligar, compelir. Apremiar,
compeler.
APREMIAT, DA. p. p. Apremiado.
APRENEDOR. m. Ant. y
APRENENT, A. ni. y f. Qui aprén algún art u ofici
o bé fá feines auxiliars en el nieteix, c6m: el nianxai-
le en la nianyeria, etc. Aprendiz.
APRENENT DE PORTUGAL QU' ENCARA NO SAB COSIR
Y JA VOL TALLAR. Rcf. Denota que mólts no saven
fer lo fíícil y volenfer lo difícil. Aprendiz de Porlugal,
no sabe coser y quiere corlar.
APRENENTATGE. ni. Tenips que 's triga a apen-
dre algún ofici o art y 1' acte d' apéndrel. Aprendi-
zaje.
SEMPRE S' HA DE PAGAR L' APRENENTATGE. fr. De-
nota que 'Is travalls y contratenips fan prudents ais
liomens. Potros cayendo y mozos perdiendo, van ase-
sando.
APRÉS, A. p. p. D' apendre. Aprendido || adv.
ordinal. Després. || A mes d' aixó. A más de eso. |l
prep. DESPRÉS II prep. CERCA. II adj. Anl. INSTRUIT.
APRÉS FORT POCH. ni. adv. Després de mólt poch
temps. Después de muy poco.
APRESSADAMENT. adv. ni. Ant. APRESSURADA-
MENT.
APRESSADOR, A. ni. y f. Qui apressa. Apresa-
dor. II Lladre de mar. Pirata.
APRESSAMENT. m. L' acció y efecte d' apressar.
Apresamiento.
APRESSAR. V. a. Fer presa. Apresar. ll Robar
una embarcació els pirales. Apresar. I| v. a. APRE-
SSURAR.
APRESSARSE. v. r. Anar depressa., Apresurarse.
APRESSAT, DA. p. p. Apresado. || APRESSURAT,
cuirAT.
APRESSURACIÓ. f. APRESSURAMEnt.
APRSSURADAMENT. adv. m. Apresuradamen-
te, presuroramente. || Ab precipitació y confusió.
Apresuradamente.
APRESSURAMENT. m. L' acció y efecte d' apres-
surar, o apressurarse. Apresuraclón.
APRESSURAR. v. a. Donar pressa. Apresurar,
acelerar.
APRESSURAR EL PAS. Caminar mes depressa. Apre-
tar, adelantar el paso També s' usa cóm recíprocli.
ENCARA SON A ROMA 'LS QUE M' APPESSUREN. Loc.
Denota que algú no vol eixir del pas regular. Nadie
nos sigue el alcance.
APRESSURAT, DA. p. p. Apresurado. || adj.
Qui va, o fá les coses depressa. Apresurado, acele-
rado, presuroso.
APRESTAR. V. a. aparellar, preparar
APRETADA f. L' acció y efecte d' apretar.
Apretón.
APRETADAMENT. adv. m. Estretament. Apreta-
dament, estrechamente.
APRETADET. m. dim. Apretadillo.
APRETADÍS. adj. Flonjo, blá, que fácilnient se
comprimeix. Apretadizo.
APRETADÍSSIM, A. adj. sup. Móltapretat. Apre-
tadíssimo.
APRETADOR, A. ni. y f. Qui apreta. Apretador.
II Bina que serveix pera apretar. Apretador.
APRETADORA, f. Cinta, corda o corretja pera
apretar. Apretadera.
APRETADORS. m. pl. Dos muscles que h¡ ha dins
deis forats del ñas. Apretadores.
APRETADURA, f y
APRETAMENT. m. APRETADA.
APRETAR. V. a. Estrényer, comprimir. Apretar. ||
Met. Estar prop d' aconseguir a algú a qui 's perse-
gueix. Apretar, acosar, estrechar. || Afligir, angus-
tiar. Apretar. || Per alguna cosa ab molta intenció o
activitat; aixís quan fá mólt fiet se diu qu' apreta
Apretar. || Instar ab eficacia. Apretar. || Picar al ca-
vall pera que corri. Apretar. || expremer. || OBLIGAR.
APRETAR A CORRE, f. Fam. Posarse a corre. Apre-
tar ó echar á correr.
APRETAR AB ELS PEUS. a. Apretar alguna cosa per
forsa, o donant cops ab els peus. Acalcar.
APRETAR AVALL. Fer forsa cap avall. Acolgar.
APRETAR LA MÁ. Castigar ab rigor. Apretar o sen-
lar la mano.
APRETAR LES COSTURES, fr. Ndut. Ficar mes esto-
pes entre les pesses de fusta d' un barco. Apretar las
costuras.
APRETAR LES ESTOPADES. fr. Estrényer a algú en
alguna disputa o argument. Apretarle á uno las cla-
vijas.
APRETAR EL PAS. fr. Caminar mes depressa. Apre-
tar el paso, apretar ó picar de soleta.
APRETAR EL COLSE. fr. Fam. Apretar ó hincar el
codo.
NO M' APRETÉU, QU3 DIRÉ LO QUE NO VOLDRÉU. fr.
Denota que algú dirá les faltes d' un altre si 1' apu-
ren mólt. No me apretéis, que diré lo que oir no que-
réis.
APRETAT, DA. p. p. Apretado.
ESTAR APRETAT O VÉURE'S MÓLT APRETAT. Estar
en gran perill.ólt
distingit. Va néixer a Mataró
r any 1850 y va morir a Barce-
lona r any 1902. Lliconciat en
filosofía y lletres, intérprete ju-
rat de gran renóm. Va ésser un
deis priniers socis y president de
TAssociació d'Excursions Cata-
lana, soci del Club Alpí francés,
del Turista de Viena; officier
d'Academie del Ministeri de liistrucció Pública y Ba-
iles Arts de Franqa; correspo:isal del «Appalachiau
Mountain Club» de Boston, y d' altres. Parlava y es-
crivía cóm en sa Ilengua nadina la francesa, anglesa,
italiana y alenianya, coiieixent llengües orientáis.
Eslava dedicat al comers y al professorat. A n' ell se
li deu en gran part la restauració del monestir de
Ripoll. Era un bon taquígraf y excelent publicista.
ARÁBÍCH, CA. m. y f. El natural de I' Arabia.
Ramón Arabia
y Solanas
Árabe. II adj. Lo que pcrtany a 1' Arabia o ais ará-
bichs. Arábigo ó arabesco.
ESTAR EN ARÁBICH ir. ESTAR EN GRECH.
ARABISTA s. m. Q:ii ha fet un estudi particu-
lar del idioma de!s árnbes y de llurs costums. Ara-
bista.
ARABLE. Arís. y of. Fusta fina, atapaida de gro-
pets o aigües naturals, ut lisada pera aplicar les fo-
nedures de niólts mobles. Arabo.
ARABO. Geog. Caseriu de Saneja, del dist. muni-
cipal de Guils, prov. de Girona || — (Riu D'). Hidrog.
Riu que n^ix a la Cerdanya francesa, entra a Cata-
lunya per Saneja y desaigua en el curs del Segre, sota
Talltort, prov. de üirona. V. QUEROL.
ARABOT (Rere), fi/o?. Pintor valencia de les de-
rreries del sigle XIV, o principis del XV, que vi fer
importantes obres origináis y alguna restauració per
encárrech del mnnicipi de Valencia.
ARÁCNIT, DA. adj. Que se sembla a 1' aranya.
Arác leo, arácnido.
ARACNODERiVl. adj. De pell mólt fi la, cóm tara-
nyina. Aracnodermo.
ARACNODi, NA. adj. Qu' és tan sutil cóm un fil
de taranyina. Aracnodinc
ARACNODITIS f. Med. Inflamado de la aracnoide.
Aracnoiditis.
ARAGNOGASTRITIS. f. Malaltía produída per la
estada d' una aranya al ventrell. Aragnogastritis.
ARACNOIDE. f. Anat. Una de les tres membranes
q le rodegeu 1' encéíai. Aracnoide.
ARACNOLOGÍA. f. Tractat de les aranyes. Arac-
nologia.
ARA-CHRISTI. Geog. Caseriu del terme del Puig,
prov. de Valencia.
ARADA, f. y ARADRE.
ARADRE. m. Eina pera Uaurar les terres. Arado.
ARAGAIS. Bot. Nóm ab que 's designa a Sant Ce-
loni una especie de bolet.
ARAGÓ. m. Regne d' Espanya, veí de Catalunya.
Aragón.
ARAGÓ (Agustina). Biog. V. ZARAGOZA.
ARAGÓ (Joan). Biog. Arquitecte mallorquí, de
mólt renóm y gran matemátich de niitjans del si-
gle xviil. Coneixía també la pintura y I' esculptura.
És obra d' ell la gran capella del Roser, de la igle-
sia parroquial de la vila de Felanitx, comeneada
r any 1727 y acabada el 1730.
— PASCUAL DE. Biog. Cardenal del títol de Santa
Balbina. Va néixer a Mataró 1' any 1627 y va morir
a Aíadrlt 1' any 1677, essent enterrat a Toledo. És
autor d' una obra de dret. Va ésser regent del Con-
sell d' Aragó, inquisidor general d' Espanya y mem-
bre de la Congregado deis Rites y de la Signatura
ARAGONÉS, A. m y f. Natural d' Aragó y lo per-
tanyent a aquesta regió. Aragonés. || Met. Tossut.
Cerrado como pie de muleto
ARAGONÉS (Francisco). Biog. Frare francisca
que, ab el pseudónim d' El filósofo arrinconado, va
publicar una colecció de quaderns o Caries polítiques,
moguent mólt d'e.ironou entre'ls anys 1820 y 1823. Va
ésser processat per ses idees. Havía estat lector
y definidor del séu convent a Barcelona. Va morir
r any 1835, a Barcelona.
ARAONIT Min. Carbonat de cals, de vegades
translácit, que crestallisa en prismes rectes exago-
nals, ja en crestalls sois, ja formant grupos Deu son
nóm a la circunstancia d' iiaver estat trovat per pri-
mera vegada a Molina d' Aragó, prov. de Guadala-
jara. Aragonito.
ARAHÓS. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Ainet
de Besan, prov. de Lleida.
ARAIRES (Torrent deis). Geog. Corrent que baixa
128
ARA
ARA
-<
del cap del Port de la Bonaigua en la Valí d' Aran,
y s'uneix al riu Ruda.
ARAJOL (Joan Bautista). Biog. Orador relligiós
celebérrini, cancnge de Lleida y teólech iilustrat del
sigla XVIII. Va escriure sobre punts niólt delicats del
dogma y de la disciplina de la Iglesia, éssent poch lo
que s' ha publicat original ci' ell.
ARAM. m. Mena de coure de que 's fan les calde-
res, paelle?, xacolateres, etc. Cobre. || Eines de aquest
nietall que ser-
vcixen pera les
cuines. Batería
de cocina
ARAMPRUN-
yA. Castell en-
cinglerat del ter-
nie de Viiade-
cans. II —(BARO-
NÍA D'). Antiga
baronía queconi-
prenía gran part
deis termes de
Qavá, Begues y
Castelldeíels.
ARAMUNT.
Geog. Poblé de
la prov. de Llei-
da, bisb. de la
"^éu d' Urgell,
,) ar t ¡ t judicial
de Trenip. És a
la vora de la
riera del séu
noni, pocli avaus
de la seua con-
fluencia ab la Noguera Pallaresa, y té 404 hab.
ARAN. Geog. Forma part de la valí del Carona,
quin riu entra a Franca, per Pont del Rei. És una
i
¡^
Vista d'Aramprunyá
3agn
de "i
PícKcLAaeio •" "*
340*
M.laMa
9 O Y
Mapa comarcal d' Aran
encontrada mólt pintoresca y escabrosa, neixent 'hi
nombrosos rins: el Noguera Pallaresa lii corre desde
Mongarri y el Ríbagorsana desde 'Is ports de Viella y
Rius. Els estanys d' aquesta comarca ton nombrosos
dcnantlii remarcable riquesa d' aigües que fertilisen
els seus terrenys Té una snperficie de 498 kil. qua-
drat', y compta ab 6,380 iiabitans, niinvant la seua
població per no liavers 'lii establert fáciis comunica-
cions, que impulsarien les seues riquesas naturals. ||
— (VALL DE). Orog. Valí situada al vessant Nort
del Pirineu, a 1' extreni N O. de la prov. de Lleida.
És regada peí riu Carona y té per capital Viella.
ARANESOS (Coll deis) Geog. Es situat a la Valí
d'Arán, entre la Furcanada y '1 Auc de I' Artiga.
ARANCEL, m. Reglainent públich deis drets que
s' han de pagar per 1' importació o exportació de
niercaderíes. Arancel. || Se pren també per el preu,
regla, norma, ele. Arancel.
ARANCELAR!, A. adj Lo pertanyent o relatiu al
arancel, cóm: drets arancelaris, reforma arancelaria.
Arancelario.
AR ANDAS (Gaspar). Biog. Argentar cátala de!
sigle XVII, vei de Tarragona, autor del frontal de la
urna del nionument y del viril que s' usen per la oc-
tava ciel Corpus a aquella ciutat Els Arandas lian
constituit una Uarga familia d' orfevres tarragonins,
argenters de la indicada Séu.
ARANEA. f. Anat. Tánica transparenta y sutil que
conté 1' humor crestallí deis uUs. Aranea.
ARANETA. f. AURANETA.
ARANGÍ. m. Bot. TARONOINA.
ARANS. Geog. Poblé de la Valí d' Andoira, situat
a la vora de la ribeía d' Ordino; pertany a la parro-
quia d' Ordino.
ARANSA. Geog. Poblé del dlst. numpal de Musa
y Aransá, prov. de Lleida |¡ — (RibET DE). Hidrog.
Neix a la serra de Bescar?n; passa pels termes del
poblé del séu nóm, de
Musa y Aristot, y des-
aigua cap a la vora del
Segie, prop de Pont de
Bar.
ARANSAL. Geoá-. Po-
blé de la banda occi-
dental de la Valí d' An-
dorra; pertany a la pa-
rroquia de La Massana.
II — (RIERA \ Hidrog.
Riera de la Valí d' An-
dorra, que desaigua
cap a la vora de la ri-
bera de Ordino. Per-
tany a la parroquia de
La Massana.
ARANSÍS. Geog. Po-
blé de la prov de Llei-
da, bisbat de la Séu
d' Urgell, part. jud. de
Trenip. Es a la vora
y un poch apartat del
Noguera Pallaresa, y té
586 hab.
ARANYA. f. Erdom.
Insecte petit ab vuit
peus, vuit ulls a la part
anterior del cap: forma
ab la baba una tela mólt
sutil. Araña. || Aucell
que sois s' alimenta de
insectes. Trepador de
muro. II /c/ío/. Peixque'n
prou feines té vinticincli
centii'ietres de llaich,
el llóni groch fosch, els
"',11^'^
Dic. Cat.
Aran
Vista general de la Val! d' Aran. — Vista general de Viella. — Vista general de Bosost.
Ribera y Ports de Viella. -- Vista general de la Valí desde '1 Portillón. — Vista de Porteau prop de Les. — Vis |
Viita general de Escunau. — Vista
vN
:ral de Betreu. — Vista del Carona a la carretera de Arros. — Vista de Vilaclis prop de Viella. — Vista de Salardu.
all del Riu Negre y del Port de Viella.
Aran
Vista de 1' iglesia d' Escunau. — Torre de 1' iglesia d'Artíes. — Iglesia de Viella capital de la Valí d' Aran.
Iglesia de Bosost. — Iglesia de Betreu.
ARA
ARB
129
Aranya
costats y '1 ventre platejats, clapat de ratlles trans-
versals fosques, la barra inferior, qu' és mólt niés
Marga que la superior, puja en forma d' arcli a
juntarse ab ella, les ales del
llóni y del ventre son quasi
tan Ilargues cóin el eos, y al
cap n' lii té una altra de pe-
tita en forma de vano. Ara-
ña, peje araña || salamó. ||
— ARANYA VERA. || — BLANCA.
II — FRAGATA. II —NEGRA. || —
MONJA. Diferents nóms ab que
se designen a les Balears les
especies del meteix peix. || Art.
y of. Pega de ferro roscada de
coure y ab el cap formant baga en espiral, que s' uti-
lisa pera les maquines de filar, torns de retorcer, ma-
quines de rodets, etc Serveix pera guiar el fil. ll Ndut.
Fusta ab mólts forats peront passen cordes primes y
quin conjunt sembla una aranya, y serveix pera que
lio s' emboliqui la vela ab les cordes que guarneixen
r arbre de la ñau. Araña. || f. taranyina.
A L' ARANYA. Loc. fam. A estira cabells. A la reba-
tiña.
LES ARANYES PERA FILAR Y L' HOME PERA TRAVA-
LLAR. Ref. EL MILITAR A LA GUERRA Y 'L PAGÉS A LA
TERRA.
ARANYER. m. Art. y of. Conjunt d' aranyes. El
llistó, barra o altre trog de fusta, sostenidor d' una
restallera d' aqüestes peges.
ARANYES. f. Bot. Planta indígena de la fam. de
les ranunculácees, quines flors semblen aranyes:
móltes de les seues varietats se conreuen ais jardins.
Arañuela.
ARANYETA. f. dim. Arañuela.
ARANYUEL. Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
dióc. de Valencia, part. jud. de Viver; és a la vora
del riu Mijares, y té 904 liab.
ARANYÓ. m. El fruit del aranyoner. Endrina
ANY D' ARANYONS, POCHS GARBERONS. Ref Indica
que r any que hi há mólts aranyons és mólt fret y hi
há poch blat. Año de muchas endri-
nas, pocas hacinas.
ARANYÓ. Geog. Casería del
dist. munpal. de Juneda, prov. de
Lleida.il Poblé de la prov. de Llei-
da, bisb d' Urgell, part. jud. de
Cervera; és a la vora del riu Sió,
y té 924 hab.
ARANYONER. m. Bot. Mata
de la fam. de les aniygdalácees,
quines branques acaven ab una
punxa, quines fuUes son elíptiques y retallades y quin
fruit es nna mena de pruna petita, negra y mólt as-
pre quan no es ben madura. Endrino.
ANY D' ARANYONER ANY DE POCH GRANER. Varietat
del Ref. ANY D' ARANYONS, etc. Espino abundoso, in-
vierno riguroso.
ARANYONET. Geog. Poblet del díst. munpal. de
Qombreny.
ARAÑÓ Y MAJÓ (Miquel). Biog. Mestre de pri-
meres Uetres, quines obres didáctiques revelen un
home de facultats, gran aptitut en la seua carrera y
extraordinaria solidesa de coneixements. Va néixer a
Canet de Mar 1' any 1818, niorint a Barcelona, teatre
de la seua activitat, 1' any 1881. Tenía colegí de pri-
mera y segona ensenyansa y era redactor de El Bo-
letín de Instrucción Pública (1861) junt ab en Salvador
Malet y M. Forcaria. Es autor d' una Biografía d' en
Cubí.D' entre els nou Ilibrets d' ensenyansa escrits
per ell esmentarém la Cartilla industrial, ó sea conse-
jos morales de un anciano sobre el trabajo, la econo-
mía, la industria y el comercio.
ARAQUES. Bot.v. maduixer.
ARAS D' ALPUENTE. Geog. Vila de la prov de
DIC. CAT. — T. I. — 1'
Segell d'Aranyó
Segell d' Arbeca
Valencia, bisb. de Segorb, part. jud. de Chelva; és a
mitjorn de la costa de Fricós y té 1,288 hab.
ARAU. m. Ant. REÍ D' ARMAS.
ARAU Y SANPONS (Francisco). Biog. Mecánich
mólt trassut, constructor d' instruments de matemá-
tiques y d' aparells físichs y mecánichs. Va néixer y
va morir a Barcelona (1797 a 1867). Els seus mérits
eren mólt estimáis y va ocupar diversos cárrechs en
que fou útil. Ell es quí va fer la esfera copernicana
ab les órbítes ecliptiques, imaginada pél famós abat
Zafont, que 's guarda al Seminarí de Girona. Va es-
criure algunes obres de teoría y práctica industrial,
unes origináis y altres traduides.
ARAUCÁ, NA. adj. Natural d' Arauco o pertanyent
a aquest país d' América. Araucano.
ARAUT. m. Ant. PREGONER. || CORREU. Ii m. HERALT.
ARBE (Coma d'). Geog. Planell que 's trova en el
camí de Canegan ais estanys de
Líat, en la Valí d' Aran.
ARBECA. Geog. Vila de la prov.
y part. jud. de Lleida, bisb. de
Tarragona. És famosa per les
seues olives petites, dítes arbe-
quines. És a la, vora de la riera
de la Quadra y té 2,921 hab.
ARBEL. ni. Geom. ant. Nóm
que donaven els geometres a una
figura corbilínea formada de tres porcions d' arch
y de tres ánguls aguts. Arbelo.
ARBERGAR. v. a. Ant. Albergar.
ARBITRABLE, adj. Lo que dependeix del arbitri
de cada hu. Arbitrable.
ARBITRACIÓ. f. Ant. V acció o facultat d' arbi-
trar. Arbitraje.
ARBITRADOR. m. ARBITRE, 1.
ARBITRAL, adj. ARBITRARI, 2.
ARBITRAMENT. m. For. Sentencia arbitraria, y
també 1' acció y efecte de donarla. Arbitramento,
arbitramiento.
ARBITRAR, v. a. For. Judicar, determinar cóm
arbitre. Arbitrar. || Ant. Considerar. || Proceír lliu-
rement. Arbitrar. || Donar, proposar medís o arbi-
tris. Arbitrar.
ARBITRARI, A. adj. Lo que dependeix del arbitri
de cada hu. Arbitrario. || Lo que pertany ais jutges
arbitres o ais seus judiéis. Arbitrario.
ARBITRARIAMENT. adv. m. Al arbitri o voluntat
de cada hu. Arbitrariamente.
ARBITRARIETAT. f. Proceiment o dictamen se-
góns el propi capritxo y contra la rao. Arbitra-
riedad.
ARBITRAT, DA. p. p. Arbitrado.
ARBITRATGE. m. Judíci per arbitre. Arbitraje. ||
Operació per la qual s' esculleíx el camí niés ventat-
jós pera remetre lletres de canibi sobre una plassa
extrangera y també '1 tráfech que consisteíx en com-
prar efectes sobre una plassa ont están a baíx preu,
pera revendre'ls en altres plasses ont son mólt bus-
cáis. Arbitraje. |i Operació per la qual un cambia un
valor de bossa contra un altre, venent 1' un y com-
prant 1' altre. Arbitraje.
ARBITRATIU, VA. adj. ARBITRARI.
ARBITRATORI, A. adj. For. ant. Lo que pertany
ais arbitres o dependeix d' ells. Arbitratorio.
Arbitre, m. E1 jutge en quí leí! parts someten
llurs demandes pera decidir llurs respectives preten-
sions. Arbitro, arbitrador. || Qui pot obrar sens
dependencia de ningú. Arbitro. || arbitri, alvedriu.
II Art, medí pera conseguir algún fí. Arbitrio, jj pl.
ARB1TRIS.
ARBITRE O ARBITRADOR Y AMIGABLE COMPONEDOR,
fr. For. Arbitro, arbitrador, y amigable componedor.
130
ARB
ARB
A ARBITRE, fr. A voluntat. Ajuicio, al arbitrio.
SER ARBITRE, fr. Ser amo absolut. Ser arbitro.
ARBITRI. III. Facultat y poder de fer o triar lo
que un vulgui. Arbitrio. II Medi extiaordiiiari para
lograr algún fí. Arbitrio, recurso. i| El judici o sen-
tencia del arbitre. Arbitrio. I! La escriptura de coni-
proniís de ¡es parts d' acceptar la decisió deis arbi-
tres. Arbitrio
ARBITRISTA, m. Qui discorre y proposa al Estat
arbitris que li semblen útils. Arbitrista.
ARBOLADURA, f. Náut. El conjuiit deis arbres de
una ñau. Arboladura.
ARBOLAM. m. Ant. HORTALISA.
ARBOLAR. V. a. ENARBOLAR.
ARBOLAR A PLOM. A'd«/. Posar els arbres vertical-
nient. Arbolar en candela.
ARBOLÍ. Geog. Poblé de la prov. y dióc. de Ta-
rragona, part. jud. de Falset. És a la vora del riu
Ciurana y té 515 hab. Ii — RIERA DE. Hidrog. Neix al
pía de Gallicán, prop d' Arbolí, y desaigua no lluny
del Ciurana, niés avall del poblé d' aquest nóiu.
ARBOLÓ. Geog. Caseríu del dist. munpal. d' Es-
tach, prov. de Lleida.
ARBORAR. V. a. Enarbolar, ¡j Ter. ALSAR.
ARBOREDA. f. Ter. arbreDA.
ARBORESCENCIA, f. Bot. Qualitat de lo que creix
en íornia d' arbre, de lo que 's fa arbre. Arbores-
cencia.
ARBORESCENT, A. adj. Que creix o 's fa cóm un
arbre. Arborescente
ARBORICULTURA. f. Coiireu deis arbies. Arbo-
ricuitura.
ARBORISACIÓ. f. .\cció y efecte d' arborisar.
Arborización. |1 Min. Figura natural, dibuix d' un ra-
niatge que teñen algunes pedrés, cóm: les ágates per
exempie. Arborización.
ARBORISAT, DA. adj. Miner. Se diu de tota pe-
dra que deixa veure cert raniatge, per lo comú negre
o roig, semblant al deis arbres. Arborizado.
ARBÓS (Jaume . Biog. Ilustre físicli y quiniich re-
marcable, natural de Sant Hipólit de Voltregá (1824),
que va morir a Barcelona 1' any 1882. Va ¡utroduir
al país els motors de gas. Buscant la baratura del
combustible deis motors, va trovar el gas d' aigua.
A Vich, Caldes de iWontbuy, Tortosa y altres parts,
se va ensajar el sistema del gas Arbós. Ultimanient
va construir un petit aparell pera ferse al acte '1 gas
a casa meteix, valguentse del aire safurat de hidro-
carburs volátils.
ARBÓS. m. Bol. Mata de la fain. de les ericácees;
té dos o tres metres d' alsada, el tronch arrugat, les
branques espesses, les fulles verdes y llustroses y
retalladas tot voltant, les flors en forma de raíms y
els fruits rodons y granillosos, de primer verts, des-
prés grochs y a la derrería d' un
hermós color vermell. Madroño,
madroñera.
ARBÓS. Geog. Vila de la prov.
y dióc. de Tarrwgona, part. jud.
del Vendrell. És a la vora del riu
Foix y té 1,918 hab.
ARBOSSAL. m. Lloch plantat
d' arbossos Madroñal.
ARBOSSAR. Geog. C seríu del
terme de PoUensa , Mallorca. ||
Caseriu del munic. d' Avinyonet, partit jud. de Vi-
lafranca del Penadés.
ARBOSSER. m. Bot. ter. ARBÓS.
SI VOLS MAL A TA MULLER DUSLI LLENYA D' ARBOS-
SER. Ref. que indica el mólt de mal cremar que fá la
Uenya de aquesta mata. Si quieres ver ú tu mujer he-
cha un demonio, llévale leña de madroño
ARBOSSET. m. dim. Arbós petit. Madroñuelo. |'
Segell d' Arbós
Geog. Aldea de dist. munpal. de Vilanova d' Escor-
nalbou, prov. de Tarragona.
ARBRÁM. m. ARBREDA.
ARBRÁS. m. aum. Arbolazo.
ARBRAT, DA. adj. Terreno de niólts arbres. Ar-
boleda.
ARBRE. m. Planta que 's dislíngeix de les demés
per sa corpulencia, comunment ab una sola soca
llenyosa, lo meteix que les branques. Árbol. !l Náut.
Qualsevol deis país d' una ñau en que 's posen les
veles. Árbol, mástil, palo. || Ar¡. y oí. En algunes
maquines el pal dret que serveix d' eix pera '1 nio-
viment circular, cóm: al rodet del molí del oli, o
a la cinia, etc. II El niontant, sosteniment, base o
centre d' un aparell. || Pe^es quadrades, rodones,
vuitevades o sisevades que s' empleen en construc-
ció. II La pe^a sisevada que serveix en la devanadora
pera repicar els pius. || A 1' urdidor, la pega vuiteva-
da ont radiquen les peqes de la bota. |¡ A les escales
de caragol, el sostenidor deis graóns. Árbol. || Indum.
El eos de la camisa sense mánegas ni coll. Árbol.
II Rol. V espigó o tronch de 1' atsabara. Pitaco,
picón. II Indus. Al molí de fariña, pega de fusta en
part rodona y en part quadrada, en la qual eii-
grava '1 collferro de la mola. Árbol. || — blanCH. m.
Alba, álamo blanco. || Ter. SÁLSER. || — BO. m. ARBRE
DE .MENJAR. || — DÓLS. El que sols se fá en térra fluixa,
cóm; la figuera, y 's diu aixis perqué sembla que la
xucli dolgament. || — FRUITER. El qui fa fruit. Frutal,
árbol frutal. || — MONIAT. m. Herba d' olor fort que
excita '1 vómit; les fulles son semblantes a les del
gatillo casto y a les deis creixens. Anagiris. \\ — NE-
GRE. BERN. II — POLL. POLLANCRA. || — POMÍFER. Ant.
ARBRE FRUITER. || — SANT. Arbre de passetj o de jardí
quines flors en forma de raíms y de color morat fan
una flaira mólt agradable. Cinamomo. \\ — DE MARÍA.
El semblant al pí per la soca, y per la fulla al garro-
fer. Árbol de Maria. || — DE .me.njar O dóls. El que fa
el fruit bo pera menjar. Árbol de buen fruto. || —DE
PLATA. Arbre de la fam. de les oleágnees, de tres a
quatre metres d' alsada, de fulles y flors blanquino-
ses y cóm d' un color platejat, que fan una flaira
«nromática que se sent de lluny, y quin fruit se sem-
bla a r oliva. Árbol del Paraíso. || —DEL AMOR. ARBRE
DE JUDAS. II — DEL PARADÍS. ARBRE DE PLATA. :| — DE
LA CIENCIA. Arbre del paradís, quin fruit li era p.oibit
a Adam. Árbol de la ciencia. || —DE LA vida. Arbre de
la fam. de les confieres que es sempre vert y quines
fulles son flairoses. Tuya.
ARBRE DOLENT NO POT DONAR FRUIT. af. Ab que
s' expressa que no 's pot esperar res de la maldat.
ARBRE DE JUDAS, Bot. Arbre de tres a quatre me-
tres d' alsada quines flors de color carmesí fan una
mena de llegums del nieieix color. Es arbre de jardí
o de passetj. Ciclamor, árbol del amor.
ARBRES FRUITERS, FELS A MILERS. Ref. Per el mólt
producte que donen. De plantar frutales, no te canses.
ARBRE MESTRE. Náut. El qu' está al mitj de la ñau.
Árbol ó palo mayor.
ARBRE DE MITJANA. Nául. .MITJA.VA.
ARBRE DE DIANA. Quim. Amalgama de plata, ar-
gentviu y aigua fort, que posada dintre de 1' aigua
forma la figura d' un arbret. Árbol de Diana.
ARBRE DE BONA CASTA PREN UN PAM Y 'N PAGA
QUATRE. Ref. Ensenya que 1' arbre de bona casta
ocupa poch terreno y dona mólta utilitat. Árbol de
buen natio toma un palmo y paga cinco.
ARBRE DE CONSANGUINITAT O GENEALÓGICH. La
descripció figurada en forma de arbre, en que 's de-
niostra la ascendencia o descendencia d' alguna fa-
milia. Árbol genealógico.
ARBRE QUE FLOREIX POT DONAR FRUIT. af. Ab que
s' expressa que de qui es bo se 'n poden esperar bo-
nes obres.
ARBRE SECH. Náut. Sense veles. A palo seco.
ARBRE SOVINT TRASPLANTAT NO pOSA ARRELS. Ref.
ARC
ARC
131
S' aplica ais que muden sovint do poblé o d' ofici.
A piedra movediza nunca el molió la cobija.
ARRiMARSK A BON ARBRR. fr. Valerse de bons eni-
penyos o de bon protector. Agarrarse á buenas ai-
dabas.
CADA ARBRE FA 'L SEU FRUIT, O SEGONS L' ARBRE'L
FRUIT. fr. Ab lo que s' indica que és en va esperar de
algú que dongui o íassi lo que no té costuní de donar
o fer. No tiay que pedir peras al olmo.
DE DOLENT ARBRE NO N 'ESPERIS BON FRUIT. ReJ.
Ensenya que de gent de mala quaütat no se 'n poden
esperar obres ni accións nobles. De rabo de puerco
nunca buen virote; de mala benngena nunca buena ca-
labaza.
DE XIQUET SE CRÍA L' ARBRE DRET. Ref. AL ENFOR-
NAR SE FAN ELS PANS GEPERUTS. Los niños de peque-
ños, que no hay castigo después para ellos.
EN ARBRE CAIQUT TOTHOM Hl FA LLENYA. Ref. DÓna
a ententire el despreci que 's fa coinunnient d' aquell
a qui ha estat contraria la sort, y la utilitat que al-
gúns treuen de la seua desgracia. Del árbol caldo to-
dos hacen leña, á moro muerto gran lanzada, hoja caí-
da todo el mundo la pisa.
MES VAL L' ARBRE QUE LES FLORS- Loc. Denota quc
devéni fer mes cas de lo principal que de lo accesori.
Más vale el árbol que sus flores.
RENEGÓ DEL ARBRE QUE NO DÓDA FRUIT SINO A BAS-
TONADES. Ref. Reprén ais que per la seua indocilitat
no obren bé sino per forsa. Reniego del árbol que á
palos ha de dar el fruto.
Si L 'ARBRE GRAN BRINCAR VOLDRÁS, ABÁNS QUE 'L
BRINQUIS EL TRENCARÁS. Ref. AL ENFORNAR SE FAN
ELS PANS GEPERUTS.
ARBREDA. Llocti plantat d' arbres. Arboleda.
ARBREDIU. ui. Ter. ARBREDA.
ARBRER, A. adj. Se diu del Uóch o de la térra
apropósit pera planlar'hi arbres. Buen terreno para
árboles.
ARBRET. m. dim. Arbolillo, arbolejo.
ARBRÓ. m. dim. Arbolejo.
ARBROT. m. Arbre Iletj o do-
lent; se diu ab tó de despreci.
Arbolóte,
ARBUCIES. Geog. Vila de la
prov. y bisb. de Girona, part.
jud. de Santa Colonia de Par-
nés. És població ont van a es-
tiuejar niolts barcelonins. Té
3,602 hab. || Hidrog. Riu que des-
aigua al Tordera, prop d' Hostal-
rich.
ARBULL. Geog. Montanya ab un célebre santuari,
en el terme de Puigvert, part. jud. de Tremp.
ARBUSSOLS. Geog. Poblet del departament deis
Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá, cantó de Sour-
niá; és a la vora de la riera deis Prats y té 229 hab.
ARCA. f. Ant. CAIXA. || — D' AMISTANSA, y
ARCA DE LA ALIANSA. Aquella en que per ordre de
Déu se tanca Noé y la seua familia ab unaparella de
cada mena d' animáis. Arca de Noé ó del diluvio. \\ —
DEL TESTAMENT. La en que 's guardaven les taules
de la llei, el maná, y la vara d' Aarón. Arca del tes-
tamento.
ARCA. Geog. Veinat del terme de Rabullel, depar-
tament deis Pirineus Orientáis. || — (COLL D'). Prop
de Castellar d' en Huch, entre les comarques de Rus
y les de Riols.
ARCABELL. Geog. Poblé de la prov. de Lleida,
bisb. y part. jud. de la Seu d' Urgell. Es a la vora
del Segre y té 208 hab
ARCABOT, A. ni. y f. La persona que contracta o
encubreix ais que teñen fractes lascius o ilíclts, o 'Is
admet a casa seua. Correvedile, alcahuete. || Met.
fam. La persona o cosa que serveix pera amagar lo
Segéll d' Arbucies
que no 's vol que 's vegi o que se sápiga. Alcahuete
SI NO HI HAGUÉS ARCABOTES NO MI HAURÍA PUTES.
Ref. Denota que si no hi hagués qui protegís ais do-
lents no ii' hi hauria tants. No hay ladrón sin encu-
bridor.
ARCABOTÁS, SA. m. y f. ai.in. Alcahueten, al-
cahuetona.
ARCABOTEJAR. v. a. y n. Fer 1' ofici d' arcabot.
Alcahuetear.
ARCABOTERiA. f. L' acte de fer d' arcabot. Al-
cahuetería II Met. fam. Encubriment de qualsevol
cosa. Alcahuetería. || Patrocini que 's dona a algú
perqué fassa mal. Alcahuetería.
ARCABOTET, A. ni. y f. Diminutiu d' arcabot.
Alcahuetillo, alcahuetilla.
ARCABÚS. ni. Arma de focli, mena d' escopeta.
Arcabuz, [j — pedrenval. Lo que serveix pera tirar
pedrés. Arcabuz pedrero.
ARCAEUSSADA. f. Tret del arcabús y la ferida
que fá. Arcabuzazo.
ARCABUSSEJAR. v. a. Tirar arcabussades. Arca-
bucear. II Passar per les armes Arcabucear
ARCABUSSER. ni. Ant. El soldat que usava arca-
bús. Arcabucero. || Qui feia arcabiissos. Arcabu-
cero
ARCABUSSERÍA. f. Munió d' arcabussos. Arca-
bucería. 11 El conjunt de trets tirats ab els arcabus-
sos. Arcabucería. || Fábrica d' arcabussos. Arcabu-
cería
ARCABUSSET. m. Dim. d' arcabús. Arcabuete.
ARCADA, f. Arch. Arco. || El conjunt o serie de
arclis, especialment ais ponts. Arcada. i| Cada un
deis archs d' un pont. Ojo. || El conjunt de les cos-
telles de la filosa o la caseta d' ella. Rocadero.
ÁRCADE. adj. El natural y lo pertanyent a 1' Ar-
cadia Árcade. || Individuu d' una academia de bo-
nes lletres de Roma. Arcade
ARCADÍ. n p ARCADÍS.
ARCAICii, CA. adj. Grani. Lo qu' es vell y antich.
Arcaico || Ar/s. Lo que pertany a 1' alta antiguitat.
Arcaico.
ARCAÍSME. m. Expressió o frase antiquada. Ar-
caísmo.
ARCALÍS Geog. Poblé del dist. niunpal d' Es-
tach, prov. de Lleida.
ARCÁNGEL, m. Esperit beiiaveiiturat quina ge-
rarquía está compresa entre la deis ángels y la deis
principáis. Arcángel
ARCÁNGELA. n. p. Nóiu de dona. Arcángela.
ARCANGÉLICA. f. Bot. CARLINA
ARCEDIÁ. ni. Ardiaca
ARCH. ni. Geom. Una porció de córba, cóm, per
exeniple: d' una elipse, d' un cercle etc. Arco. || Arma
de ferro, fusta o altra materia elástica, que, oprimi-
da péls extrems ab una corda o bordó, forma part de
un cércol, y serveix pera tirar fletxes Arco. II Arq.
Secció formada ab una córba a un sólit plá Arco
II El vímet o altra cosa en figura d' arch que 's posa
ais bressols a fí de que 'Is abrigalls no toquin la cara
de les criatures. Arco || — AGUT. El que forma un
ángul agut corbilineu en la ciau Arco agudo || —
ALSAT DE PUNT. Aquell quina alsada és el major se-
niidiámetre de mitja elipse Arco levantado de punto.
II — APUNTAT El que consta de dues porcions de
cercle que formen ángul a la clau Arco apuntado
II — DE MITJ PUNT. El que consta d'un seinicercle
s^l^r. Arco de medio punto || — arch a nivell.
Aquell que degenera en ratlla recta. Arco adintelado.
II — ARCH DE PUNTA D' AMETLLA El que acava en
punta, coni el gótich. Arco apuntado. || — DE SANT
MARTÍ. L'aich de diferents colore que's forma ais nú-
vols ab el reflexe del sol. Iris, arco iris. || — DIREC-
TiU. Astron. V equinoccial, contingut entre dos cer-
132
ARD
ARD
cíes de posició. Arco directivo. || — TORAL. Un deis
quatre en que descansa la mitja taronja. Arco toral.
II —PROPORCIONAL. El seiiiblant a aUre. Arco propor-
cional. 11 — SEMIDIURN. El que descriu 1' astre desde
r horitzó filis al nieridiá superior. Arco semidiiirno.
11 — SEMINOCTURN. El que un astre descriu desde el
horitzó filis al nieridiá inferior. Arco seminocíurno.
II — TRIUNFAL. L' arcada adornada de estatúes, etc.,
que 's fá en llochs públichs en honor del vencedor o
en celebritat d' algún succés memorable. Arco triun-
fal. 11 — ARCH DE SANT MARTÍ AL MATÍ, LA PLUJA JA
ES aquí; ARCH DE SANT AÍARTÍ A LA TARDE, LA PLUJA
JA ES PASSADA, O també V ARCH DE SANT MARTÍ, SI
SURT AL MATi, PÁRALI 'L BASSÍ; SI SURT AL VESPRE,
PÁRALI LA TESTA. Aforisnie ab que 's significa que
acostunia ploure o seguir la pinja si 1' arcii de Sant
Martí surt al dematí, y deixa de ploure si surt a la
tarde. Arco de San Juan por la mañana, agua á la tar-
dada; arco de San Juan de tarde, prevén la capa para
el aire.
ARCH SEMPRE ARMAT, O FLUIX O TRENCAT. Ref.
Dona a entendí e qu' aixis coin l'arch que está seni-
pre tibant o 's romp o pert la forsa, aixis les coses hu-
manes no poden mantindres mólt temps en un estat
violent. Arco siempre armado, ó flojo ó quebrado.
ARCH VOLTÁICH. El que forma la Uuní eléctrica en-
entre dues puntes de carbó. Arco voltaico.
ARMAR O PARAR UN ARCH. f. Prepararlo pera tirar.
Armar, bregar, flechar el arco.
ENTRE L' ARCH Y LA PARET. m. adv. ENTRE LA ES-
PASA Y LA PARET.
ARCH. Geog. Santuari y caseriu del dist. munpal.
de Santa Pan, prov. de Girona.
ARCHS. Geog. Caseriu del tenue de Viiiyols, prov.
de Tarragona. || í^ble del dist. iiiiinpal. de Bellvís,
prov. de Lleida. || — (.MAS DELS). Caseriu del terine
munpal. de Tarragona.
ARCÍS, A. n. p. Narciso, a.
ARCÓSE, ni. Geol. Mena de pedra sorrenca feldes-
pática. Arcóse.
ARCTÉTICH, CA. adj. Qui pateix de dolor a les
articulacións: els nieteixos dolors. Artético.
ARCTÍCOLA. adj. Calificatiu deis peixos que
viiien al mar ártich. Artícela.
ARCUACIÓ. f. Anat. Corbatura d'algun os, en for-
ma d'arch, cóin se veu en els nois raquítichs. Arcua-
ción. II Qep forniat al devant de 1' esternó. Arcua-
Arcuació
cíón. II Arquil. Acepció sinónima del Arch o 1' Arcada.
S'usa determinadaiiient en plural, pera designar la
galería formada d'arcades, o bé un motiu d' orna-
nientació. Arcuación.
ARDANUÉS, Geog. Aldea del terme de Nerül, pro-
vincia d' Osea,
ARDENA Y DARNIUS, (Olaguer de). Biog. Ma-
temátich y geógraf. L' any 1707, va publ car un
Mapa deis comíais de Rosselló y Cerdanya. Va presén-
tame un altre de Catalunya a Felip V, que no 's va
publicar, cóm tampocli se varen publicar els seus vc-
lunis de una Adarga Catalana, en un deis quals cons-
Jaume Ardévol
ta un.nobiliaai de dues mil quatrecentes families ex-
tingides. L' any 1730 encara era viu.
ARDENT, A. adj. Lo que crema mólt. Ardiente. 1|
Met. Actiu, fervorós, eficás. Ardiente, vehemente,
fervoroso.
ARDENTÍSSIM, A. adj. sup. Ardentísimo.
ARDENTÍSSIMAMENT. adv. m. Ardentíslma-
mente.
ARDENTMENT. adv. m. Ab ardor. Ardientemen-
te. II Ab gran desitj. Ardientemente. |1 Apassiona-
dament, ab extréin. Ardientemente.
ARDENYA. Geog. Poblé del dist. munpal. de la
Riera, prov. de Tarragona. || (Plá d'). Planell cali?
mólt trencat entre Vallirana y Begues.
ARDÉVOL, (Jaume). Biog. Metge notable cátala.
Va néixer a Vilella Alta 1' any 1775 y va morir a
Barcelona 1' any 1835. Va pendre '1 títol a la Escola
de Montpeller 1' any 1800. Va estudiar geología y
mineralogía; mostrá vocació pera '1 foment de les arts
y la industria. Fou qui dona
a conéixer al canip de Tarra-
gona la manera de blanquejar
les fibres y teixits vegetáis ab
el cloro. Ajudá al perfecciona-
ment deis alainbins pera la fa-
bricado deis esperits en gran
escala. L' any 1805, propaga,
allí nieteix, el conreu de les
patatas. Durant la guerra de
la Independencia fou metge del
exércit del país. L' any 1812
funda a Reus, ab gran éxit, el
primer periódich políticli, des-
tinat a obra benéfica. Ardévol,
esperit Iliberal, n'era '1 director y li valgué 15 niesos
de presó al castell de Pilats a Tarragona mentres se
tramita '1 procés, del que fou absolt. Inventa 1' aparell
Hidrópata pera elevar aigües ensajat a Salou en 1819
ab éxit. Es autor de! primer travall d' estadística cien-
tífica a Espanya: Ensayo sobre ¡a topografía y esta-
dística de la villa de Reus {\ 820). Meresqué 'Is ho-
nors d' aconteixement científich son travall: Apuntes
acerca de la Lardite intertropical, llamada vulgarmen-
te fiebre amarilla y vómito negro. (París, 1833 y Bar-
celona, 1870).
— Y SARDA (LEANDRE). Bíog. Mecánich distingit,
natural de Reus (1809), ont va morir l'any 1873. Va
cursar Medicina a París 1' any 1832 y mes tart va
estudiar a la Escola de Mines. Retorna a Barcelona
r any 1834, y dirigí dos iniportants establiments in-
dustrial, que fusionáis constituiren la actual societat
La Maquinista Terrestre y Marítima, essentne Ardé-
vol un deis tres directors. Era hoine científich y in-
dustrial, estudios, impulsor de innovacións, mes pru-
dent y desconfiat, qui sois tenía fe en la rao ajudada
de la experiencia. Forma part de la Academia de
Ciencies naturals y Arts, de la Societat de Amichs del
País, de Barcelona, y ocupa la presidencia del «Cen-
tro de Lectura» de Reus. Vaescriurealgunesmemories.
ARDÉVOL. Geog. Ax\&ha\ de Prulláns, provincia de
Lleida. || — Poblé del dist. munpal. de Pinos, prov.
de Lleida.
ARDIACA. ni. El primer deis diaques. Avui és dig-
nitat de les catedrals. Arcediano.
ÉSSER PETIT PER ARDLACA. fr. Fam. ÉSSER PETIT
PER BISBE.
ARDIACONAT. m. La dignitat y jurisdicció del
ardiaca. Arcedianato.
ARDIDAMENT. adv. ni. Ant. Ab ánim, ab coratge.
Denodadamente.
ARDIDESA. f. Ant. y
ARDIESA. f. Ant. ARDIMENT.
ARDILLÓN. m. Ant. PUNOANT.
ARDIMENT. m. ARDIDESA. 1| pl. EMPRESES.
ARE
ARE
133
TINDRE ARDIMENT SOBRE ARDIMENT. Loc.ant. Crci-
xe '1 valor.
ARDIR. m. Ant. Coratge, valor. Denuedo, ardi-
miento. II V. n. Atrevirse.
ARDIT, DA. adj. Atrevit, ánimos, arriscat. Osado,
denodado, intrépido. || Ant. Ingenios. Vivo. || Núin.
Moneda catalana que valía un diner. Ardite. || Es-
tratagema, astucia. Ardid, arte. || DESiTj, voluntat.
NO VAL, NO SE ME'N DONA UN ARDIT. fr. Denota el
pocli valor d' alguna cosa o 'I despreci que se 'n fa.
No vale ó no se estima en un ardite, ó no se me da un
ardite, un bledo ó un pito.
SI TENS UN ARDIT PER VIL, MAI ARRIBARÁS A MIL.
Ref. Ab que 's nota al que desprecia les coses per ser
de poch valor. Quien hace la miaja vil, nunca las llega
rí mil.
ARDOR, m. Calor gran. Ardor. || Met. Esfors, ac-
tivitat, eficacia. Ardor, anhelo. II Passió veement.
Ardor. || Incentiu de la ira. Ardor. || RIGOR. || El
punt niés empenyat d' un combat o disputa. Ardor
vivo. II — DE SANCH. Med. La alteració violenta
d' ella. Encendimiento.
ARDORÓS, A. adj. Ardoroso.
ARDUAMENT. adv. m. Ab gran dificultat, perillo-
sament. Arduamente.
ARDUÍSSIM, A. adj.sup. Arduísimo.
ARDUITAT. f. Dificultat gran. Arduidad.
ARDUIX. Geog. Caseriu del dist. nuinpal. de Civis,
prov. de Lleida.
ARDUO, A. adj. Mólt dificultes. Arduo.
ÁREA. f. Geom. L' espai que compren una figura
plana. Área. || L' espai de térra que ocupa un edi-
fici. Área. || Asirán. Corona de iluiu que 's forma
alentorn del sol y deis astres. Área.
ÁREA ó SAERA, (Ramón de). Biog. Canonge de
Victi r any 1348, natural de Manresa, faniós juriscon-
sult. Va escriure un Comentari sobre les Constitu-
cións y Usatjes de Catalunya. (Tots els autors es-
criuhen Área, y es probable sia Aera, de Qa -era, ó
Saera. — Modernament La Era).
ARECH. m. Ant. Conreu de la térra. Labranza.
AREFACCIA. f. Farm Operació d' assecar els me-
dicaments que deuen pulverisarse. Arefacción.
AREN. Geog. Vila de la prov. d' Osea, bisb. de
Urgell, part. jud. de Benabarre; és a la vora del No-
guera Ribagorsana y té 1,232 liab.
ARENA, f Sorra, conjunt de parts de la pedra re-
duída a granets mes o menys petits Arena. || La
d' or que 's trova a alguns rius. Pepita.
VOLER CONTAR LES ARENES DEL MAR. fr. Pondera
la gran dificultat d' alguna cosa. Querer contar las
estrellas.
ARENARI, A. adj. Lo que viu a 1' arena. Are-
nario.
ARENCH. m. Peixet estret del cós, vert, blanch y
platejat. Arenque.
ARENCH FUMAT. El secat al fum. Annque curado.
ARENCH SALAT: ARENGADA.
ARENDALITA. f. Miner. Varietat d' epidot que 's
trova a les mines de ferro d' Arendal, Noruega. Aren-
dalita.
ARENER. m. Aquell que ven arena. Arenero.
ARENES, f. p . Med. Les que 's formen ais ronyons.
Arenas, cálculos.
ARENES (Les). Hidrol. Riuet que neix prop de Ba-
rata, passa per Matadeperas, Tarrassa y Rubí y des-
aigua a la vora del Llobregat, una mica niés avall de
Sant Andreu de la Barca. || — (PLA DE LES). Orog. Pía
al ciin d' una de les montanyes de les Quilleríes a
ponent de Sant Hilari Sacalm, pro . de Girona.
ARENETA. f. dim. Arenica.
ARENGA, f. Alocució a una comunitat o persona
de respecte. Arenga. \\Iron. Enraonament afectat e im-
pertinent pera persuadir o enganyar a algú. Arenga.
AENGADA. f. Peix comunnient de dotze a catorze
centímetres de llarch per dos o tres d' ampie; '1 llóm
blavench, el demés platejat, el cap gran y punxagut,
les aleles cendroses. Sardina.
ESTAR CÓM LES ARENGADES AL BARRIL, fr. Estar
niólt apretáis en alguna part per lo mólt concurs de
gent. Estar como sardina en banasta ó como piojos en
costura.
MES VAL ÉSSER CAP D' ARENGADA QUE CUA DE PA-
GELL. Ref. Denota que val mes ésser el primer d' una
corporació, encara que petita, que 'I derrer d' un' al-
tra de mes gran. Más vale ser cabeza de ratón, que
cola de león.
ARENGADER, A. m. y f. Qui ven o tracta ab aren-
gades. Sardinero. || Lo que pertany a les arengades.
Sardinero.
ARENGADES. f. Bot. Herba indígena perenne de
la fam. de les poligonácees, d' arrel grossa, fulles
grans a la base y mes petites a mida que surten de
niés ainunt del tany; les senes flors ixen a les bran-
ques, no leñen petáis y llurs cálzers son pél istil de
les de les agrelles. Romaza.
ARENGADETA. f. dim. SARDINETA.
ARENGADOR, A. m. y f. Qui fá arengues. Aren-
gador.
ARENGAR, v. a. Fer una arenga o discurs en pú-
blich. Arengar. || Ant. arreglar, 1.
ARENISCH, CA. adj. Lo que té barreja d' arena.
Arenisco, arenoso.
ÁRENOS, adj. Lo que té molta arena. Arenoso. ||
Lo que consta de la naturalesa y qualitats de 1' arena.
Arenoso, arenáceo.
ARENULACI, A. adj. Que té granets semblants
a les particules d' arena. Arenuláceo.
ARENULÓS, A. adj. Pié o cubert de granets de
arena mólt menudn. Arenuloso.
ARENY. m. Platja de riu o de mar. Arenal, || Llit
qu' ocupen les aigües en les crescudes ordinaries y
que queda pié de sorra y rierenchs. Lecho de río,
ramblar.
ARENYO. Hidrog. Riu afluent del Garona en la
Valí d' Aran. || SERRA D' ARENYO. Orog. En la mateixa
Valí d' Aran.
ARENYS (Fra Pere). Biog. Relligiós del ordre de
predicadors. Va professar 1' any 1364, essent prior,
visitador del regne de Valencia y provincial de Terra
Santa. Va escriure una Crónica de les coses memora-
bles del seu temps, comensant el día en que va néixer
r autor (10 Desembre 1349) y acavant 1' any 1443.
ARENYS. Geog. Caseriu agregat al ajunt. de Tolo-
riu, prov. de Lleida. || — D' AMPURDÁ. Poblet de la
prov. de Girona, pertanyent al dist. munpal. de Ga-
rrigás. || —de BAIX. Un deis barris en que 's divideix
Arenys d' Ampurdá. || —DE DALT. Un deis barris en
que és divideix Arenys d' Am-
purdá. II — DE LLEDÓ. Poblé de
la prov. de Terol, bisb. de Tor-
tosa, part. jud. de Castellote;
ds a la vora esquerra del riu Al-
gar y té 759. hab. || —DE MAR.
Part. jud. de la prov. de Bar-
celona que compren els 23 se-
güents ajuntaments: Arenys de
Mar, Arenys de Munt, Calella,
Campins, Canet de Mar, Fogás de
Tordera, Qualba, Malgrat, Mont-
negre.Olzinellcs, Orsavinyá, Pa-
lafolls. Pineda, Sant Iscle de
Vallalta, Sant Celoni, Sant Ci-
pria de Vallalta, Sant Esteve de Palautordera, Sant
Pol de Mar, Santa .María de Palautordera, Santa
Susagna, Tordera, Vallgorguina y Villalba Sasserra,
Segell d' Arenys
de Mar
134
ARG
ARG
reunint entre tots 14,797 hab. 1| Vila de la prov. de
Barcelona, bisb. de Girona; cap de part. jud. del seu
n6m. Está situada a la vora del mar; és estació del
F.-C de Barcelona a Fransa per Mataró y té 4.618
habitants. Son niólt esiiniades les
seues ametlles ensucrades. Il —
DE MUNT. Vila de la prov. de Bar-
celona, bisb. de Girona; part. jud.
d' Arenys de Mar. Está situada a
poca distancia d' aquesta derrera
vila y té 3,003 habitants.
AREO. Geog. Poblé de la prov.
de Lleida, bisb. de Urgell, part.
Segell d' Arenys jud. de Sort. És a la vora de la
de Munt Vallferrera y té 215 hab. Il Hidrog.
Riuet afluent de la vora de la
ribera de Vallferrera; neix al peu del port d' Estax,
prov. de Lleida.
AREÓMETRE. ni. Instrument pera niidar les densi-
tats y pesos deis líquits. Areómetro.
AREÓSTIL. m. Arquit. L' iiitercolumiii quina dis-
tancia es de vuit o mes móduls. Areóstilo.
AREOTECTÓNICA. f. For. Art de fortificar, de-
fendre y atacar les plasses fortes. Areotectónica.
AREÓTICH, CA. adj. Med. Que té la propietat de
rarificar els humois. Areótico.
ARER. m. Ter. y
ARERA. m. Qarbell mes gran que '1 regular, que
serveix pera porgar el biat a 1' era. Arel.
ARES (Coll d'). Orog. Coll del Pirineu, entre la
Cerdanya francesa y 1' Ariége, a tramontana de Mont-
lluis. Té una altitut de 1,600 met. sobre '1 nivell
del mar en els cingles de Carlibas. Céssar en els seus
comentaris Bello Civili, desciu son pas per aquell
llocli, desde la Galia a Espanya, quau la batalla de
Alunda, fent'hi alsar un Ara conmemorativa de la
victoria obtinguda sobre Ponipeu; d' aquell monu-
nient li resta '1 nóm de Collum de Ara, que porten
també altres colls del Pirineu y deis seus estreps. ||
— DEL BOSCH. Geog. Aldea del dist. munpal. de Be-
nasau, prov. d' Alacant. || — DEL MAESTRE Vila de
la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de
Alorella; és a una montanya, al cap demunt de la
rambla Carbonera y té 2,031 hab. i¡ — (santüARI de
LES). Situat en el Port de la Bonaigua.
ARES. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Cabo,
prov. de Lleida. || Serralada de la prov. de Lleida.
ARESTA. f. La punta prima ab que remata '1 boíl
d' alguns grans. Aresta, raspa. 1| Arq. Línea recta
que divideix peí mitj els ánguls entrants y surtints.
Arista. II La punxa o estelleta que 's clava a la carn.
Espina.
ARESTUY. Geog. Poblé del dist. munpal. de Lla-
vorsi, prov. de Lleida.
ARETI, NA. adj Natural y pertanyent a la ciutat
d' Arezzo, Italia. Aretino.
ARETOLOGÍA. f. Part de la
filosofía moral que tracta de la
virtut y deis medís pera adquirir-
la. Aretología.
ARFA. Geog. Vila de la prov.
de Lleida, bisb. y part. jud. de la
Seu d' Urgell. És a la vora del
Segre y té 896 hab.
Segell d' Arfa ARGA. f. Máquina a modo de
grúa pera pujar pes. És un cilindre
fixe a alguna part, de tal modo que
fentlo rodar dos o niés honiens ab uns travessers so-
bre son eix, se li va caragolant una corda, que per
r un cap está subgecta al meteix cilindre y per 1' al-
tre está Hígada al pes que s' ha de pujar. Cabres-
trante.
ARGADELLS. ni. pl. 1er. Angarillas de fusta, es-
part o vimechs, ab quatre divisioiis, que 's posen de-
munt del bast de les besties de cárrega pera portar
cantis d' aigua, etc Aguaderas.
ARGALL. ni. Córrech fet per les aigües de pluja
ais vessants de les montanyes. Escurridero. || 1er.
CLAVAGUERÓ.
ARGALLERA, f. Eiiia de fuster pera fer solchs o
cañáis a la íusia. Galzador.
ARüALLET. m. Córrech petit fet per les aigües.
Escurridero.
ARGAMASSA. f. Barreja de cals y sorra qu' usen
els mestres de cases pera fer les obres. Argamasa. ||
— BLANCA, f. Barreja niólt fina de cals y sorra que
admet puliiiient. Arcatifa.
FER L' ARGAMASSA. Argamasar.
SEMBLAR ARGAMASSA. fr. Ésser alguna cosa mólt
espessa. Ser una argamasa.
ARGANEL. ni. Náiií. Part de la popa que serveix
pera penjarhi una áncora. Gaviete.
ARGANELL. m. Ndut. Aneila que 's posa al cap de
r áncora pera lligarlií una corda. Arganeo. || Anelle-
ta de metall qu' entra en la construcció del astrola-
bi. Arganel.
ARGANELLS. iii. pl. Ter. y
ARGANS. m. pl. Ter. Oues paneres de vírnechs
unides per una mena de bras fet del meteix, que 's
carreguen una a cacía costal d' una bestia de bast
pera portar'hi roba, friiita, terrisa, etc. Árganas
ARGELAGA. f. Boí. Planta de branques cubertes
de punxes c6m agulles; les tulles son mólt petites,
les flors d' un grocli hermós, y M fruit en una tabe-
lleta. Aliaga, argoma. || —DE BOSCH. GATOSes. 11 —
VAQUERA. Varietat d' argelaga que té les branques
peludes, mólt obertes y plenes de punxes. Aulaga ó
aliaga vaquera.
AMORÓS CÓ.M UNA ARGELAGA. fr. De génit aspre.
Suave como un erizo.
SUAU CÓM UNA ARGELAGA. fr. Suave como un
erizo.
ARGELAGAR. m. y
AFGELAGUER. ni. Lloch ont hi ha moltes argela-
gues. A llagar, argomal.
ARGELAGUER. Geog. Poblé de
la prov. y bisb. de Girona; part.
jud. d' Olot. És a la vora del
Fluviá y té 844 hab.
ARGELES. Geog. Cantó del
depart. deis Pirineus Orientáis,
dist. de Ceret; está forniat deis
12 ajuntaments següents. Albera
(L'), Argellés, Banyuls sur Mer,
CoUiure, La Roca, Montesquiu,
Palau del Vid re, Portvendres, Segell d'Argelaguer
Sant Andreu, San t Genis les Fonts,
Sureda y Vilallonga deis Aíonts. Compta 17,800 hab.
li —(SUR MER). Vila del cantó del seu nóm, depart.
deis Pirineus Orientáis, bisb. de Perpinyá; és prop
del mar, té estació de F.-C. y 3,358 hab.
ARGELÍ. NA. adj. Natural d' Alger y lo perta-
nyent en aquesta ciutat del África. Argelino.
ARGELITA. Geog. Poblé de la prov. de Castelló,
dióc de Valencia, part. jud. de Lucena; és a 1' es-
querra del riu Mijares y té 413 hab.
ARGEMÍ Y CASAMADA (Francisco). Biog. Relli-
giós dedicat a la música. Va néixer a Badalona l'any
1822 y va morir a Vinaroz 1' any 1887. Va estudiar
en el monestir de Sant Geroni de la Murtra, y 1' any
1835 va passar a ésser organista de Martorell, des-
prés de Badalona, y mes tart guanyá, mitjansant
oposicions, la plassa de mestre de capella de Vina-
roz. Era compositor y executant, escríguent música
relligiosa y profana.
ARGEMIR (Miquel). Biog. (SANT míquEL DELS
SANTS). Va néixer a la ciutat de Vich l'any 1591,
ARG
ARG
135
Segell d Argensola
mostrant ja de petitet el sen fervor relligiós. Ais
<Jotze anys abandonava la casa pairal y anava a
peu a Barcelona, ont va denia-
nar pendre 1' hábit en el con-
vent de trinitaris cal^ats, pro-
fessant a Saragossa l'aiiy 1607.
Va visitar una boua p;\rt d' Es-
paiiya, perseverant per tot arreu
en les seues virtiits y austeiitat.
Castigant severaaient el seu cós,
li va arrivarel tránzit de la niort
a Valladolit 1' any 1625, qiian
tot just tenía treiita tres U' etat.
El Sant pare Pius VI va beati-
Sant Miquel deis ficarlo 1' any 1779 y Pius IX el
Santa. (Del Musen va canonisar.
episcopal de Yich.) ARGÉNS. m. La seisena part
d' una onsa. Adarme.
ARGENSOLA. Geog. Poblé de la prov. de Barce-
lona, bisb. de Vicli, part. jud. d' Igualada. Té ajunt.
y 510 liab. || Poblet del dist. mu-
nicipal de Castellnou de Bages,
prov. de Barcelona. || Hidrol. Ri-
vera que prové de les serres de
Viver y Serrateix.
ARGENT. ni. Min. Metall d'iin
blandí niólt brillant, sobretot
després de pulit. Plata. || Ant.
DINER.
ARGENTADOR, A. in. y f. Ant.
Qui argenta. Argentador.
ARGENTAR, v. a. Guarnir, cu-
brir alguna cosa ab una capa o
bany d' arácnt. Argentar || Poet. Donar color seni-
blant al de 1' argent. Argentar.
ARGENTAT, DA. adj. S' aplica ais obgectes que
s' han recobert d' una capa d' argent, y també a lo
que se sembla a n' aquest metall Plateado.
ARGENTER. m. Qui fá obgectes d' or y d' argent
o 'n ven. Platero, joyero.
ARGENTERA. Geog. Poblé del
dist. niunpal. de la Baronía de la
Vansa, prov. de Lleida. || Poblé
de la prov. y dióc. de Tarrago-
na, part. jud. de Falset. Es al
fons de la barrancada de Riu-
decanyes, té apeadero del F.-C.
directe de Saragossa a Barcelo-
na, y 242 hab. || — (COLL de l').
Orog. CoU que lii liá a la diviso-
ria entre '1 Camp de Tarragona y
la Ribera del Ebre. Hi passa el F.-C. directe de Sara-
gossa a Barcelona ab una foradada de niés de qua-
tre kilomelres.
ARGENTERÍA, f. Botiga d* argenter. Platería, jo-
yería. II Conjunt d' obgectes d' argent que lii há a
una casa. Plata.
ARGENTÍ, NA. adj. Lo que fá so d' argent. Argen-
tino. || Natural de la República Argentina o perta-
nyent a n' ella. Argentino. ||
Min. Varíetat de carbonat de
cals. Argentina.
ARGENTÍFER. adj. Lo que
está fet d' argent. Argentífero.
II Min. Mineral que conté argent.
Argentífero.
ARGENTONA. Geog. Poblé de
la prov. y bisb. de Barcelona,
part. jud. de Matarú. Está si-
tuada a la vora de la riera del
séu nóm; té un bon establinient
d' aigües medicináis, ajunt. y
2.014 hab || — (RIERA D'). Hidrog. Riera formada per
les de Dosríus y Orrius, que passa per Argentona y
desaigua al mar, entreniitj de Mataró y Premia.
TERA
.Segell d'Argentera
Segell d'Argilaga
Segell d'Argentona
ARGENTOS, SA. adj Ant. Lo qu' és d' argent o 'n
conté. Argentoso, sa.
ARGENTUÉS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Noves, prov. de Lleida.
ARGENTVIU. m. Miner. Metall de color blanch,
Miült pesat, y que 's conserva naturalment fluit. Mer-
curio, azogue.
ÉSSER UN ARGENTVIU. fr. Ésser n'ólt viu y estordit.
Ser un azogue, una chispa.
ARGET. Hidrog. Riu del Mítjdia de Franca, que
desaigua al Ariége, vora de Foix
ARGILA. f. Miner. Alúmina barrejada naturalment
ab altres terres que li donen un co-
lor groch, roig, etc. S' usa pera fa-
bricar tculcs y tota mena de terri-
ssa. Arcilla, argüía.
.ARGILAGA. f. Bot. ARGELAGA.
ARGILAGA Y MONTBUY. Geog.
Poblé del dist. munpal. de La Se-
cuita, prov. de Tarragona.
ARGILER. m. Llóch ont hi há ar-
gila. Lugar de arcilla.
ARGiLOlDES. adj. pl. Geo!. Roques que presenten
aspecte d' argila. Arciloides.
ARGILÓS, A. adj. Lo que conté argila o s' hi sem-
bla. Arcilloso.
ARGIMIR. n. p. ARGIMIRO.
ARGIROLITA. f. Miner. Les pirites que 's troven a
les mines d' argent. Argirolita.
ARGIROSA. f. Miner. Mineral argentífer, de color
aploniat y aspecte nietálich. Argirosa.
ARGOBARD. n. p. Argobarto.
ARGOLELL. Geog. Poblé del dist. munpal. de Ci-
vis, prov. de Lleida.
ARGONAUTA, m. Zool. Género de caragols de
mar quina closca sembla una llanxa. Argonauta.
ARGUCIA, f. Sofistería, sutilesa inútil. Sofistería,
argucia.
ARGUENS. m. pl. ÁKGANS.
ARGÜIR. V. n. Disputar, impugnar la opinió d' un
altre. Argüir. Il v. a. Donar indici o mostra d' alguna
cosa, cüni: la vivcsa deis ulls argiieix la del ingeni.
Argüir, probar. |i Ant. Rependre.
ARGÜIRSE. v. r. Inferirse. Argüirse.
ARGULL. m. Ant. ORGULL.
ARGULLOL Y SERRA (Joseph). Biog. Va néixer a
Manresa 1' any 1839, morint a Barcelona '1 1886. Va
fundar y dirigir El Manresano; va ésser mantenidor
deis Joclis Floráis, presi ent de 1' Assoc/ac/ó Catala-
nista d' Excursions Cientifiques y de 1' Asociación de
Aficionados á la Caza y Pesca de Cataluña. És autor
d'alguns Ilibres catalans y d'una colecció de disposi-
cions legáis, comentades per ell, sobre cassa y pesca.
ARGULLÓS, A. adj. Ant. AGUT, INGENIOS. || ORGU-
LLOS.
ARGULLOSAMENT. adv. ni. Ant. AGUDAMENT,
INGENIOEAMENT.
ARGUMENT. m. Obgecció oposada a l'opinió d'al-
gú, feta segons les regles de la lógica. Argumento.
II L'assumpte o materia d' alguna obra. Argumento.
II El resúm del poema o del cant que 's sol posar al
principi d' ell. Argumento. |1 Indici o senyal d' algu-
na cosa. Argumento. |1 aroüent. || —de dos caps.
DILEMA II — demostratiu. Argumento demostrativo.
II — D' ESMALT: EMBLEMA. || — FALS El sofístich. Ar-
gumento falso. II — NEGATiu. El que 's pren del silen-
ci deis subgectes d' autoritat. Argumento negativo. \\
— ORATORI: ENTIMEMA. || — PROBABLE. El que COnsta
de les dues premisses probables, o al menys d' una
d' elles. Argumento probable.
APRETAR l' ARGUMENT. fr. Ésser de difícil solució.
Apretar el argumento.
136
ARI
ARI
SOLTAR l' argument. Donarli solució, desfer 1er.
raóns del cotitrari. Desatar el argumento.
ARGUMENTACIÓ. f. Lóg. L' acció d' argumentar
y '1 meteix argument. Argumentación.
ARGUMENTADOR, A. ni. y f. Qui argumenta. Ar-
gumentador, arguyente.
ARGUMENTAR, v. a. y 'Is seus derivats. Argüir.
ARGUMENTET. m. dini. Argumentíllo.
ARGUT DE DALT; ARGUT DE BAIX. Gcog. V¡-
latges situats a les vores del Carona en la Valí
d' Aran.
ARIA. f. Coinposició musical pera cantarla una
sola veu; consta de dues parts, y regularinent se re-
peteix la primera: també 's diu aixís la música ab
que 's canta. Aria.
ARIANT. Geog. Casería del ternie de Pollensa,
Mallorca.
ARIANY. Geog. Poblet del dist. munpal. de Pe-
tra, Mallorca.
ARIBAU Y FARRIOLS (Bonaventura Caries)
Biog. Home de lletres, quines moltes aptituts li lian
valgut els lionors de la celebritat. Va ésser taquí-
graf, acadéniich, poeta, periodista y economista, ha-
ventse també dedicat al coniers, mostrant sempre un
valer gens comú. Va exercir cárreclis públichs tais
cóm els de Director de la Casa de la Moneda, Direc-
tor del Tresor y, finalment, un alt cárrech al Minis-
teri d' Hisenda. Pero ia seua memoria 's conserva
principalnient per ésser autor d' una poesía conegu-
da per Oda d ¡a patria, cadenciosa y suau de Ilen-
guatge y enlairada de conceptas; aixis cóm també
per haver estat Aribau director de la un temps fa-
mosa Biblioteca de Autores Españoles. Va néixer a
Barcelona 1' any 1798 y va morir a la meteixa ciutat
r any 1862. (Vegis lamina sola de retratos, lletra A).
ARIDAMENT. adv. m. Ant. SECAMEnt.
ARIDESA. f. y
ARIDITAT. f. Ant. Sequedat gran de la térra. Ari-
dez. II SECA, 1.
ARIÉGE. Geog. Depart. de la Catalunya Francesa
compost en gran part pels territoris del antich com-
tat d' Foix. Les seues poblacions mes signifícades
son: Foix, Pamiers y Saint-Qirons. Está dívidit en
20 cantons, 338 nuinicipis y reuneix una població de
219,641 hab. || Hidrog. Ríu del mítjdía de Fransa,
que rega els poblats mes importants del antich com-
tat de Foix. Té les seues fonts ais Pirineus Orien-
táis, en el pich de la Font Negre, y després de regar
el territori compres entre la república d' Andorra y
Fransa, s' endressa envers el Garona, ab quin ríu,
després d' añuir'hi 1' Hers, s' uneix a 8 kílómetres de
Tolosa.
ARIES, m. El primer signe del zodíach, que corres-
pón al mes de Mars. Aries.
ARIETE, m. Máquina de guerra pera tirar a térra
les muralles. Se componía d' una viga acavada ab
una pessa de ferro en forma de cap de moltó, d' ont
va pendre '1 nóm. Ariete
ARIETÍ, NA. adj. Semblant al cap del be. Arie-
tino.
ARIGANY. m. Bot. MÚRGULA.
ARIJA. Hidrog. Ríuet paralelo al Llobregat, entre
la Pobla de Lillet y Sant Jaume de Frontanyá,
prov. de Barcelona.
ARILA. f. Bot. Prolongació del cordó umbilical de
les Uevors de les flors. Arila.
ARIMON Y ANDARIO (Joaquim). Biog. Va néixer
a Barcelona 1' any 1804. Perseguit per les seues opí-
nions polítiques, va emigrar a América 1' any 1825.
Retornat al seu país 1' any 1850, hi va fundar la So-
cietat del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, del
que 'n va ésser director alguns anys. L' any 1852 va
publicar un projecte de liéis especiáis pera Ultramar.
ARÍNJOL. m. Bot. Planta de !a fam. de les esmi-
lácees, quines arrels son blanques y medicináis y
treuen mólts lUiclis ab punxes, lo meteix que les fu-
lles, que son de forma de cor. Les flors formen raims
y teñen unes boletes blanques y transparentes. Zar-
zaparrilla.
ARÍS Geog. Poblet situat prop del Segre y del po-
blé de Bars en la prov. de Lleida.
ARISCH, CA. adj. ESQUERP.
ARISBA (Rabí Salomón). Biog. Per abreviatura
se anomena aixís al famós jueu Rabí Selomoh ben
Abraham ben Adereth, natural de Barcelona. Son
desconegudes les dates de la seua neixensa y de la
seua niort. Pero sabém que 1' any 1280 (5040 deis
hebreus) era '1 rabanim (mestre) universal de tots els
jueus d' Espanya. Va viurer mólts anys a Barcelona,
escrívint bona cosa d' obres del ritual jueu, de mo-
ral y de dret, les quals o gran part d' elles s' han
imprés y reimprés, al través de les centuries, per
Orient y Occident.
ARISMÉTICA. f. y 'Is seus derivats. ARITMÉTICA.
ARISSAL. Geog. Caseriu del terme de Sanselles,
Mallorca.
ARISSÓ. m. Zool. ERiSSÓ. || CAPELL, 3.
ARISTARCH. n. p. Aristarco.
ARISTOCRACIA, f. Govern en que íntervenen sol-
sament els nobles. Aristocracia. || Classe noble de
una nació. Aristocracia. Ij Per extensió, classe que
sobressurt entre les demés per alguna circunstancia.
Aixis se diu: /' aristocracia del saber, V aristocracia
del diner, etc. || A vegades se diu també ab to des-
preciatiu, cóm quan, parlant d' algú de la classe mes
ínfima de la societat, se diu: ¡És de V aristocracia!
¡Quin aristócrata!
ARISTÓCRATA, m. ARISTOCRÁTICH, 2.
ARISTOCRATICAMENT. adv. m. D' una manera
aristocrática. Aristocráticamente,
ARISTOCRÁTICH, CA. adj. Lo pertanyent a la
aristocracia. Aristocrático. || Partidari o membre de
r aristocracia. Aristócrata.
ARISTOL. ni. Ant. La punta inferior de la llansa.
Contera, regatón.
ARÍSTOL. Geog. Poblet del dist. munpal. de Cer-
velló, prov. de Barcelona.
ARISTOT. Geog. Poblé de
la prov. de Lleida, bisbat y
part. jud. de la Seu d' Urgell.
És a la vora del Segre y té „ ,, . .
202 hab. ^®8ell d Anstot
ARISTOTÉLICH, CA. adj.
Lo que perfany a la doctrina y sistema d' Aristó-
teles. Aristotélico.
ARIT, DA. adj. S' aplica a les coses que no teñen
humitat, y principalnient a la térra. Árido. || Met.
Dit del estil y conversació que no teñen amenitat.
Árido.
ARITJOLS. m. Bot. ARÍNJOLS.
ARITMÉTICA, f. Art de comptar. Aritmética.
ARITMÉTICAMENT. adv. m. Segons les regles de
r aritmética. Aritméticamente.
ARITMÉTICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' arit-
mética. Aritmético.
ARITMOGRAFÍA. f. Art d' escriure 'Is uúmeros
Aritmografía.
ARITMOGRAFE. m. Mena de regla calculada en
forma d' arch de cercle. Aritmógrafo.
ARITMOLOGÍA. f. Ciencia que compren tots els
coneíxements relatius a la mida de les magnituts o
quantitats en general. Aritmología.
ARITMOMANCIA. f. Mena d' endevinació en la
qual se preté conéixer el pervíndre per medí deis nú-
meros. Aritmomancia.
ms^
ARM
ARM
137
ARITMÓMETRE. m. Instrument que té niarcades
certes divisions logarítniiques que pertanyen a ope-
racions del cálcul aritmétich. Arimómetro.
ARITMOMETRÍA. f. Art de trassar en 1' aritinó-
metre les divisions logarítniiques ab les quals se ve-
rifiquen els cálculs aritméticUs. Aritmometría.
ARITS. ni. pl. Els grans o llegunis seclis pera 'Is
quals s' usen mesures de capacitat. Áridos.
ARJANSANA. f. Bot. GENSANA.
ARJAN. ni. Ndiit. Pal unit al que se li dona 1' in-
clinació que 's vol. Caña del timón.
ARLEQUÍ. m. Personatge cómich de 1' antiga co-
media italiana, que portava careta negra y vestit de
quadros de distints colors. Avui se 'n diu clovn. Ar-
lequín. II Persona vestida ab aquest trajo. 1| Fig. y
fam. Persona informal, ridicula y despreciable. Ar-
lequín. II Fig. y fam. Qelat de dues o mes substancies
y ab colors. Arlequín.
ARLEQUINADA, f. Pá-
ranla o acció d' ailequí.
Arlequinada.
ARLES. Geog. Cantó
del depart. del Pirineus
orientáis, dist. de Ceret,
format de deu ajunta-
ments, que son: Amelie,
Arles, Cortravi, La Bas-
: tida, Montalbá, Montbo-
ló, Montferrer, Palaldá,
Sant Marsal y Taulís, ab
un conjunt de 7.907 hab.
II —DEL TECH o DEL VA-
LLESPIR. Vila que fou la
antiga capital del Va-
llespir, emplagada a 277
metres d' altitut, regant
son terme el riu Tech.
Ara pertany al departament deis Pirineus orien-
táis, bisb. de Perpinyá, essent cap de cantó, po-
blada per 2.462 hab. Té mólts recorts histórichs y
guarda curio-
ses tradicions,
cóni la del se-
pulcre romá-
nich de Guillem
de Tallet, de
quin brolla una
deu d' aigua, a
quina s' atri-
bueix virtut cu-
rativa. Conser-
va una notable
iglesia del si-
gle XI, declara-
da monum en t
nacional a Frau-
da, ésser.t pos-
terior el claus-
tre de la nie-
teixa , que for-
niava part del
monestir de be-
nets ins ti tui t
allí desde 'Is
temps mitge-
vals.
Estatua dita de Uuiliem
de Tallet a Arles
Claustre del antich monestir d' Arles
ARLOS. Geog. Vilatge de la Valí d' Aran.
ARLOT. m. Ant. ARCABOT.
ARLOTERÍA. f. Ant. DROPERÍA. [j ARCABOTERÍA.
ARLOTZ. m. Ant. DROPO, BRIBÓ.
ARMA. f. Tot género d' instrument pera ofendre al
contrari y pera defensarse. Arma. || —BLANCA. La
que no és de foch, cóm: la espasa, el punyal, etc.
Arma blanca. \\ —DEFENSIVA. La que serveix pera
DIC. CAT. — T. I. — 18.
guardarse de les ferides que pot fer 1' enemich, cóm:
/' escut. Arma defensiva. \\ —DE foCH. La que 's ca-
rrega ab pólvora, cóm: el fusell, la pistola, etc. Arma
de fuego, d —ofensiva. La qu' és a propósit pera fe-
rir, cóm: /' espasa, I' escopeta, etc. Arma ofensiva. || —
TIRADISSA. La que 's lienta, cóm: la fletxa, el dart, etc.
Arma arrojadiza.
¡ AL ARMA, AL ARMA ! Expr. Pera prevenir a les tre-
pes que prenguin les armes. ¡Al arma, al arma! ¡d
las armas !
ARMADA, f. Ant. EXÉRCIT. || Conjunt de tropes
marítinies. Armada. Ii ESQUADRA. || — (COMA D').
Geog. Montanya de demunt Montgrony en la Valí de
Ribes.
ARMADAS, Geog. Caseriu del disl. munpal. de Pa-
lafrugell, prov. de Girona. || Poblet que forma part
del dist. munpal. de Garrigás, prov. de Girona.
ARMADES. Geog. Veinat de Cornelia, prov. de
Girona.
ARMADOR, ni. Capitá d' una ñau armada en
guerra. Armador. || Corsari. Armador, corsario.
II Qui allista mariners pera pescar ballenes y ba-
callá. Armador. Ii Aquell qui arma embarcacions.
Armador.
ARMADURA, f. Les pesses de ferro, etc , que ves-
tíen antiganient els militars. Armadura. || Art. y of.
Complement, bastigi, carcassa. Conjunt de fusta, indi-
cant els termes d' una obra, que s' lia de fer després.
Armadura.
ÁRMALA. Bot. Planta de la familia de las rutá-
cees, que creix en llochs pedragosos y sorrenchs.
Gamarza.
ARMAMENT. m. Preparatiu de guerra. Arma-
mento. II Ndut. Títol d' un compte que s' acostumava
obrir en els llibres de coméis deis armadors, carre-
gant els gastos; cóm: soiis deis mariners, compra de
qneviures, etc. Armamento.
ARMAMENTA. s. ni. Armes y demés Instruments
bélichs que un porta demunt. Armamento.
ARMANCIES. Geog. Aldea de 1' ajunt. de Canip-
devánol, prov. de Girona.
ARMANCIES DE RIBES. Geog. Caseriu del dist.
niunpal. de Ribes, prov. de Girona.
ARMANYÁ (Francisco). Biog. Arquebisbe de Ta-
rragona. Va néixer a Vilanova y Geltrú I' any 1718,
de pares pcscadors, y va morir a Tarragona 1' any
1803. Elevat a bisbe de Lugo y mes tart a la Séu ta-
rragonina, va deixar grat recort en una y altra dló-
cessis. Ais dinou anys podía competir ab els honiens
mes savis del seu temps. A niitjans del sigle XVIII va
indicar ja la necessitat de que les ciencies d' obser-
vado, les filosófiques y les teológiques seguissin el
canií que modernament han emprés. El zel, el talent,
r activitat y 'Is bons senliments d' Armanyá van
fer niólt de bé y varen ésser 1' admiració de les
eminencies del seu temps. Entre 'Is seus escrits
que han arrivat a imprimirse s' alaben els Ser-
mons y Pastarais, aixís com el Compendi de la
Doctrina Christiana. t,Vegis Lámina sola de retra-
tos, lletra A).
ARMAR. V. a. Donar les armes a algú. També se
usa cóm recíproch. Armar. || Aparellar un bastiment
pera fer guerra. Armar. || Proveir a algú de lo neces-
sari pera alguna empresa. Armar. || Disposar, com-
boiar, formar alguna cosa, cóm: armar un ball, un
piel, una brega, etc, || També s' usa cóm recíproch
Armar. Ijjuntar les parfs d' una máquina o compon-
drela. Armar. || Fer creure mentides, entavanar de
cap. Armarla con queso, cargar de cabeza, em-
baucar.
ARMAR CAVALLER. fr. Vestir el rei a un cavaller
o a altre les armes, practicant certes ceremonies.
Armar á alguno caballero.
ARMAR GAVIES. Loc. náut. Envergar gavias.
138
ARM
ARM
Armari d' apotecari del castell
de Montsó (sigle xviii)
r. Aparellarse pera la guerra.
ARMAT, DA. p. p. Armado.
ARMAR DE PUNTA EN BLANCH. fr. Armar decap
a peits. Armar de punta en blanco.
ARMARI. 111.
Caixa de fusta
ab les seues por-
tes y que dius
té p res ta tges,
calaixos o posts
pera posarhi ro-
ba o altres co-
ses. Armario. ||
Vuit que 's fá a
la paret ab ina-
nyells y portes
pera guardarhi
les coses. Ala-
cena
ARMARIET.
in. dim Arma-
rio pequeño
ARM AR I S
(Pu ig deis).
Geog. Está si-
tuat en la se-
rralada que va
de Roca Colóni
al Canigó. (2.520
iiietres.)
ARMARSE.
Armarse.
II Els que fan de
soldats romans en la profes ó de la Sstinana San-
ta. Armado. || Entavanat de cap. Levantado de
.cascos.
ARMAT DE PUNTA EN BLANCH, y
ARMAT DE TOTS PUNTS. fr. Arniat de cap a peus.
Armado de punta en blanco.
VENS MÓLT ARMAT. fr. Se diu d' aquell que 's pre-
senta enfurismat y disposat a barallarse. Vienes lanza
en ristre; dispuesto d romper lanzas.
ARMAT. IctiO. V. MALARMAT.
ARMATOSTA. f. Máquina y moble grolier y pe-
sat, que serveix mes d' enibrás que de profit. Arma-
toste.
ARMEIG. El conjunt de peces que formen alguna
cosa Armazón, armadura.
ARMEJAR. V. a. Ant. y '1 seus derivats. Pelear.
ARMELÍ. 111. Ant. ARMINYO.
ARMELLA, f. ANELLA, 1.
ARMENA (Font d'). Hidrog. Caudalosa déu que
neix prop de Vallirana.
ARMENGOL. n. p. Hermenegildo.
ARMENüOL. Biog. Comte d' Ausona (Vich), en el
sigle X. Sunyer, conite de Barcelona, va erigir aquell
comtat, desfentse de la sobiranía d' aquella encon-
trada a favor del seu fill Armengol; aquést va morir
assesinat o al cainp de batalla 1' any 940 o 942.
— (BERNAT). Biog. Frare del sigle XIV, del ordre de
predicadors, al convent de Barcelona. Doctor y ca-
tedráticli a 1' Universitat; 1' any 1356 va ésser enviat
a París, ont va pendre '1 gran de doctor y va ense-
nyar mólts anys. L' any 1360 va ésser nomenat in-
quisidor de la provincia tarraconina. Se va distingir
per la seua saviduría y va morir a Barcelona 1' any
Í387.
— DE MONTCADA. Biog. Personatge políticli y mili-
tar del sigle viu al IX, a qiii Lluis el Piados va con-
cedir el govern de les illes Balears. És tingut peí pri-
mer comte d'Urgell (790). Va ésser comte del Rosselló,
d' Empuries, de Cerdanya y de Pallars. Va morir en-
vers 1' any 819. En memoria d' ell tots els altres
comtes d' Urgell s' anonienaren Armengols, per mes
que 'n la seua cronología comensa 1' ordre numeral el
séu successor el Cordobés.
— (JOSEPH). Bioj. Escriptor relligiós. Governador
de la mitra de Mallorca en 1847-48. Era docte y elo-
qüent. Nat a Palma 1' any 1785, va morir en 1851.
— (NICOLAU). Biog. Escriptor y patrici mallorquí.
Nat a Palma 1' any 1751, ont morí en 1823. Procura-
dor general, en Aragó, de 1' ordre de Saiit Joan, bat-
lle de Mallorca y receptor de tota 1' ordre, era un
deis fundadors de 1' Económica d' Aiiiichs del País
en la illa. Va traduir al castellá el poema Gieru-
salemme liberatta, del Tasso. Traduí igualment en
vers castellá El Paraíso perdido, del inglés Mil-
ton. Deixá altres traduccions deis poetes antichs y
també poesíes origináis entre elles un Himno á San
Francisco.
— I, EL CORDOBÉS. Biog. Segon comte d'Urgell,
germá d' en Raimond Borrell, comte de Barcelona.
Va regir el séu senyoriu desde 1' any 992 al 1010, en
quin any va morir en la desgraciada expedició cata-
lana que va aiiar a auxiliar al califa de Córdoba Mao-
met Almaadi,
— II, EL PELEGRÍ. Biog. Comte d'Urgell, entre 'Is
anys 1010 y 1038, fill del Cordobés. Pacífich y devot,
va anar a Jerusalem, ont va morir.
— MI, EL DE BARBASTRE. Biog. Comte d' Urgell, lie-
reu del nomenat el Pelegri. Va governar el comtat
entre 'is anys 1038 y 1065, en els séus primers anys
baix la tutela de la seua mare Constanza. Va ésser
aliat del comte de Barcelona Ramón Berenguer I.
Brega contra 'Is alarbs, subjugant ais wah's de Bala-
guer, Lleida, Montsó, Barbastre y Fraga. Va casar la
seua filia Felicia ab el reí d' Aragó Sanxo Ramírez, y
entre so£;re y gendre varen reconquerir a Barbastre,
morint Armengol en la Iluita sota 'Is niurs de la
ciutat, caient el séu cadavre en poder deis ene-
niichs, que li varen tallar el cap, que va guardar
embalsamat diiis una caixa d' or el rei moro de Sara-
gossa.
— IV, De GERB. Biog. Comte d' Urgell desde 1' any
1065 al 1092. Fill del de Barbaslrey batallador cóm el
seu pare o mes, no va deixar en pau ais alarbs de la
ribera del Segre. Bastí el castell de Gerb, convertit
en centre d' operacions contra Balaguer, de quina
c:utat vá apoderarse. Va fer tribu-taris séus ais walís
de Tortosa, Lleida y Fraga, morint 1' any 1092 al
castell de Gerb.
— V, DE MAYERUCA. Biog. Comte d' Urgell entre 'Is
anys 1092 y 1102, fill del de Gerb. Aliat ab el comte de
Barcelona y '1 rei d' Aragó, brega també contra 'Is
alarbs. Per desavinenses politiques ab el d' Aragó,
va anar a Castellá, aposentantse a Valladolit, ont va
casarse ab na María, filia del comte Pere Ansúrez, que
va dur en dot a la casa d' Urgell el senyoriu de
aquella capital. Posat al servei d' Alfons VI de Cas-
tellá, diñen que a la batalla de Córdoba va arrivar
al peu del portal, arrencantne els pica-portes, que
serviren després pera 1' iglesia de Santa María 1' an-
tiga de Valladolit. Va morirá Mayernca (Lleó) víc-
tima d' una emboscada. Desde '1 seu fill, nat a Cas-
tellá, fins a r Armengol X (1268 a 1314), a la mort
del qual el rei Jaunie II compra el comtat d' Urgell,
és dubtós que siguin catalans els cinch Armengols
d' Urgell que seguiren.
— Y CORNET (PERE). Biog. Advocat, natural de Bar-
celona (1837). Home distingit péls séus estudis peni-
tenciaris, sobre quina materia va escriurer mólt,
havent representat ais eleraents oficiáis del país en
diversos congressos penitenciaris haguts a 1' extran-
ger. Les qüestions obreres també 1' havíen preocupat
y fet escriure, aixís cóm la beneficencia, L' any 1879
va fundar 1' Asociación general para la reforma peni-
tenciaria en España. Figura entre 'Is séus escrits un
bon estudi sobre La Reincidencia. Va deixar d' es-
criure r any 1889, morint a Barcelona 1' any 1896.
ARMEN!, m. y
ARMÉNICH. m. Natural d' Armenia, país del Assia.
Armenio.
ARM
ARN
139
Segell d' Armentera
ARMENTER. n. p. Nóin d' hoine. Emeterio.
ARMENTERA. Geog. Vileta de la prov., bisb. y
part. jud. de Giroiia. Té 841
habitants,
ARMER. 111. Qtii fa armes.
Armero. || Qui cuida de les ar-
mes. Armero. II Mena de perxa
que hi ha ais cossos de guar-
dia pera posarhi 'is fusells drets
y 1' un al costal del altre.
Armero.
ARMERÍA, f. Llóch ont se
guarden les armes per curio-
sitat o per ostentado. Arme-
ría. II L' art de fabricar ar-
mes. Armería. || La ciencia heráldica. Armería.
ARMEROS (Pich deis). Geog. Montaiiya de la
Valí d' Aran. (2.545 m.)
ARMES, f. pl. Les trepes o exércit d' alguna po-
tencia. Armas. || Els medis pera aconseguir alguna
cosa, cóm: /o no tinch mes armes que la rao. Armas.
II Les insignias que usen els nobles en lliirs escuts
pera distingirse Is uns deis altres, y també '1 meteix
escul, y 'Is de regnes, provincies, etc. Armas. 11 Les
que s' usaven antigament, cóm: morrió, peto, espal-
llera, etc. Armas. || — falses. Les que son contra les
regles del blasó. Armas falsas.
¡A armes! Loe. ant. ¡Al arma!
AB LAS ARMES A LES MANS. Loc. A punt pera fer la
guerra. Con las armas en la maní).
ANAR AB ARMES. Ant. Juego de armas, vestir armas.
DEiXAR LES ARMES, fr. Retirarse del servei de la
milicia. També s" usa quan, estant la tropa sobre les
armes, les arrimen pera descansar. Dejar las armas.
DESCANSAR SOBRE LES ARMES. Mil. Apoiar el fusell
en térra al costal del peu dret. Descansar sobre las
armas.
DONAR ARMES AL ENEMICH. fr. Met. Donar medis a
un contrari en perjudici del meteix que Ms hi dona.
Dar armas contra si.
DONAR ARMES A CUBERTA. Loc. ant. Prepararse 'Is
de una ñau pera combatre. Hacer zafarrancho.
DONARSE A LES ARMES, fr. Ferse soldat. Darse d
las armas.
ENTREGAR LES ARMES, fr. Met. ABAIXAR CALSES.
ESTAR SOBRE LES ARMES, fr. Estar la tropa previn-
guda pera lo que pot esdevenir. Estar sobre las armas.
FER ARMES. Lluitar. Hacer armas.
FERSE A LES ARMES. Avesarse a manejarles. Hacer-
se á las armas. || Avesarse y acomodarse a lo que
obliga la necessitat. Hacerse d las armas.
FESTA D' ARMES. Joch d' armes. Fiesta de armas.
FET D' ARMES. Fassanya militar. Hecho de armas.
LES ARMES Y 'LS DlNERS SI NO 'S SABEN MANEJAR
NO VALEN RES. Ref. Ensenya que si no se 'n fa bou
US son perjudicials. Armas y dineros buenas manos
quieren.
PASSAR PER LES ARMES, fr. Fusellar a algú. Pasar
por las armas, arcabucear.
PENDRE LES ARMES CONTRA D' ALOÚ. fr. Declarár-
seli contrari, y ferli guerra cóm a enemich. Tomar
las armas contra uno.
PRESENTAR LES ARMES. Mil. Fer ab elles els honors
deguts al superiors de sargento en amunt. Presen-
tar, tomar ¡as armas.
RENDIR LES ARMES, fr. Fer 1' infantería 'Is honors
militars al Santíssiin Sagrament, posant a térra '1
genoll dret y '1 fusell inclinat fins a térra. Rendir las
armas. \\ Entregar 'Is vensuts les armes al vencedor.
Rendir las armas.
VETLLAR LES ARMES, fr. Ant. Guardarles, fent cen-
tinella tota la nit, el qui havía d' ésser armat cavaller.
Velar las armas
ARMET (Pere Mártir). Biog. Va néixer a Barce-
lona 1' any 1770 y va morir a la meteixa ciutat r any
1850. Sent mitger de seda, va estudiar les matemáti-
ques y va entrar a la Academia de Ciencies naturals
y Arts r any 1816, havéntsel designat en 1822 pera
ocupar la cátedra de matemátiques y cosmografía de
aquella corporació. Va guanyar per concurs la plassa
de professor de matemátiques establerta pél Qovern
a Barcelona 1' any 1827 y nou anys després va co-
mensar a exercir igual cárrech ais Estudis Generáis
de Barcelona. Va escriurer interesantes memories
científiques.
ARMILLA. f. Pega de roba que 's porta ajustada
al eos devall la casaca, etc. Almilla, chaleco. || Ant.
ANELLA. II BRASSALET.
ARMILLAR. adj. S' aplica a la esfera composta de
cércols, que representen els principáis que 's consi-
deren en el cel. Armilar.
ARMINYAT, DA. adj. Lo que pertany al arminyo.
Armiñado.
ARMINYE. m. Zool. Mena de iiuistela de vint a
vinticinch centimetres de llarch, de color blanch,
nienys la cua, que té '1 cap negre, y es quasi tan
llarga cóm tot el eos. Armiño. || La pell de dit ani-
mal. Armiño. i| L' armussa deis canonges cubería de
pell blanca. Armiño. || Al blasó, figura a manera
de mosquetes negres, que sobre camp blanch imiten
les pells y cues deis arminyes verdaders. Armiño.
ARMINYÓS, A. adj. ARMinyat.
ARMISTICI. m. Suspensió d' armes. Armisticio.
ARMOLL. m. Bot. BLETMOLL.
ARMONÍA, f. Consonancia de veus o d' instru-
ments, o d' unes y altres plegats. Armonía. || La con-
venient proporció y correspondencia d' unes coses
ab altres. Armonía. |1 amistat, unió. || Ret. Combi-
nació de diccions de pausada o rápida pronunciació,
soslinguda per aiticulacions fácils y distintes, que
fan r estil dóls y agradable. Armonía.
ESTAR O viURE EN BONA ARMONÍA, fr. Tractarse
amistosament. Correr con buena armonía, amistosa-
mente.
ARMÓNICH, CA. adj. Lo que fa armonía. Armó-
nico, armonioso, canoro.
ARMONIFÓN. m. Más. Instrument ab tecles y un
cañó elásticli que reb 1' aire de la boca. Les tecles se
toquen cóm les del piano. Armonifón.
ARMONIOS, A. adj. Lo que és armónich o te ar-
monía. Armonioso.
ARMONIOSAMENT. adv. m. Ab armonía. Armo-
niosamente.
ARMONISAR. v. a. Acte de posar alguna cosa en
armonía. Armonizar.
ARMONIUM. Mus. Instrument a modo de piano ab
registres y manxes. Armonium.
ARMONOMETRÍA. f. Art de midar les propor-
cions armóniques del so y les relacións deis toas
música Is. Armonometría.
ARMUSSA. Mena de valona que porten els ecde-
siásticlis demunl del sobrepellís. Muceta.
ARNA. f. Tinya, cucli que rosega la roba. Polilla.
II Buch de abelles. Colmena. || Met. Lo que destrueix
insensiblement alguna cosa. Polilla.
ÉSSER UN ARNA. fr. Met. Se diu del qui és mólt as-
tul y viu. Ser muy redomado.
TREURE LES ARNÉS, fr. Treure la roba al aire y es-
polsarla pera que caiguin les ames, si 'n té. Desapo-
lillar, quitar la polilla.
ARNAMENT. m. TiNYADURA.
ARNARSE. V. r. Met. Ferse nialbé la roba o qual-
sevol altra cosa. Apolillarse.
ARNAT, DA. p. p. ApoHllado. || adj. Met. fam. Pi-
cal de verola. Virolento.
ARNÁU. ni. Nóm d' home. Arnaldo.
ARNAU (Berenguer). Biog. Artista del sigle Xiv,
iluminador de Ilibres, que vivía a Barcelona entre
'Is anys 1361 y 1374.
140
ARN
ARO
— (COMTE L'). Biog. Vegis MATAPLANA, (ArtlQU de).
— (DE VILANOVA). BiOg. Vegis VILANOVA.
— (EL CÁTALA). Biog. Trobador que se siiposa que
és el iiieteix que Tremoléis Cátala. Vivía entre Ms
regnats d' en Alfoiis I y d' en Jaume el Conquistador.
— (OATELL). Biog. Vegis GATELL.
— (JOAN). Biog. Pintor nat a Barcelona 1' any 1595
y niort 1' any 1693 Va estudiar a Madrit, tenint per
niestre a Eugeni Caxes y tenía gran correcció de di-
buix y bon colorit. Els seus millors quadres son;
Vida de Sant Agusli; Saní Pere Apóstol, y Saní Fran-
cisco de Sales.
— (JOSEPH . Biog. Relligiós francescá deseáis, nat
a Xátiva '1 1771. Després de cursar ab Iluinient li-
teratura, filosofía, cánoiis y teología, y havent re-
gentat la cátedra de moral a la vila de Elx, va ésser
elegit ministre provincial en el capítol de Oriola tin-
gut r any 1815 Al any següent era predicador del
rei, exercint en 1817. Mes tart fou definidor general
de 1' ordre de S.int Francescli y poch després secre-
tar! general; liavent presidit, per comissió, el capítol
provincial. Era bon predicador y va fer algunas poe-
síes valencianes a la Ilibertat del rei Ferran Vil.
— Y PALAU (JOAN). Biog. Brau niariner del sigle xvil,
natural de Mataró, que 's va distingir a Portugal
baix les ordres del marqués de Santa Cruz. Coman-
dava una ñau de la «armada inveicible» artillada ab
quaraiita peces. Va morir 1' any 1612, essent capitá
de la galera «Sant [?amon.»
ARNELLA. f. Ter. ANELLA.
ARNER. m. 1er. Aucell. BOTIGUER.
ARNERA, f. M/V. Teixit de vímets, branques, etc.,
en figura de cilindre d' un metre trenta a un metre
setauta d' alsada y d' un metre de diámetre que, pié
de térra serveix pera defensarse del foch del ene-
mich. Cestón.
ARNERA Hidrog. Rin que ne x al Pi ineu gironí,
passa prop de Massanet de Cabrenys y desaigua a la
vora esquerra de la Muga, terme de Darnius.
ARNERADA. f. Mil. El conjunt d' ameres coloca-
des en disposició de defendre ais que manegen 1' ar-
tillería Cestonada.
ARNÉS, f. Planta perenne d' uns trenta a quaranta
centímetres d' alsada, fulles senseres y flors grans y
blaves nienys al niítj que son grogues. Se conrea per
adorno ais jardins. Amelo.
ARNÉS. Geog. Vila de la prov.de Tarragona, bisb.
de Tortosa, part. jud. de Gandesa. És a la vora dreta
del riu Algas y té 1,280 hab. |1 — serra DE. Orog. Es
una de les branques deis ports de Beceyt, a 1' extrem
occidental de la prov. de Tarragona.
ARNÉS, m. Conjunt d' armes de cer, defensivos,
que d.iien els guerrers de la Etat Mitja. Arnés. ||
Met. BÉNS II — DE FOGUER. Certa bossa brodada que
solíen portar els cavallers penjada del cinturó.
ARNESES. m. pl. Aiil. Materials
de guerra. Tren de batir.
ARNETA. f. dini. Meí. TINYETA.
II f. dim. Petit buch d' abelles. Col-
menita.
ÁRNICA, f. Bol. Planta indígena
de la fauí. de les compostes, de dos
a tres pañis d' alsaria y de flors gro-
gues apomades. Árnica, tabaco de
montaña, hierba del gato, talpica.
II Tintura que s' usa en medicina
pera contusions, cops y espunyidu-
res, rixís cóm també administrada
interiornient en mólt petites dosis.
Árnica.
ARNICINA. f. Qiiim. ReYna amarganta que 's treu
de r árnica. Arnicina.
ARNOLF y
ARNULF. n. p. Nóni d' lióme. Arnulfo
Jt^^'^-
Evarist Arnús
Segell d' Aro
ARNULF. Biog. Bisbe de Vich, del sigle XI. Va
morir de resultes d' una íerida rebuda al siti de Cór-
doba.
ARNÚS, (Evarist). Biog. Banquer barceloní, dis-
tingit per la seua Iliberalitat. Va fundar una inipor-
tant escola a Badalona, d' ont
era fill adoptiu, y en quina ciu- ^., - ._,_
tat hi ha un passeig y una esta-
tua que conmemoren el seu bon
recort. Va protegir les arts y els
artistes y va morir a Barcelona
l'any 1390.
— DE FERRER (MANUEL). Biog.
Metge, natural de Tremp (1813),
mort a Madrit 1' any 1879. Desde
1846, en que va ser nietge deis
banys de la Puda, fins al ter-
me de sa vida, quan ho era de
Pantincosa, se dedica al estudi
cieiitífich de les aigües niinerals, en quina branca
del saber era mólt entes, haventne publicat dife-
rents tractats. L' any 1859 va fundar a Madrit el
balneari de Sant Felip Neri, primer establiment
de hidroterapia niontat científicament a la capital
d' Espanya.
ARNUX (Port de). Orog. Port de la banda occi-
dental d' Andorra.
ARO. m. Bot. XERRIA.
ARO. Geog. Vila de la prov. de
Girona, part. jud. de La Bisbal.
ARO (Valí de). Orog. Valí de la
prov. de Girona, situada prop de
la costa, entre Sant Feüu de Gui-
xols y Palaniós.
AROL. Trosset de térra arraserat
ont s' hi fan els planters de flors
o de verdures. Cuadro. || Cada una
de les faixes de térra en que 's di-
videix un hort pera fer 'hi diferentes viandes. Cuadro.
ARÓLA. Geog. Veinat pertanyent al mun. de Cas-
tellar d' en Huch.
ARÓLAS, (Francesch). Biog. Escriptor, advocat
valencia germá del famós poeta. Sembla que era na-
tural de Valencia. Morí allá meteix 1' any 1850, con-
tant escassament 32 anys d' edat. Va desempenyar
distints cárrechs líteráris y polítichs, estant afiliat
al partit Iliberal. Escribía en el notable periódich
El Fénix, de Valencia, tractant en castellá y en va-
lencia sobre temes históriclis y populars, ab la me-
teixa gracia y fina ironía de 'n
Larra.
— (JOAN). Biog. Escolapi y
poeta dístingit, natural de Bar-
celona (1805), mort a Valencia,
després de haver perdut la rao
r any 1849. Son notables les
seues poesíes orientáis, les re-
llígioses y caballeresques. Va
ésser mestre de llatí a les Es-
coles Píes de Valencia, 1' any
1833. Va fundar, ab en Pasqual
Pérez, El Diario Mercantil, y
va colaborar en les revistes y
periódichs principáis de Barce-
lona y Valencia, traduint ademes diverses obres re-
lligioses y literaries. Les seues poesíes s' han reíni-
prés set vegades.
ARÓLES (Collada d'). Geog. En un deis estreps de
Pedraforca, entre Gisclareny y Saldes.
AROLS, (Pláde). Orog. Plá a l'altitut de 1360 me-
tres al O. de Sant Vicens del Rus, prov. de Barcelona.
AROMA, f. Flor del aromer. Aroma. || Se diu del
olor que fan les flors o altres obgectes. Aroma.
AROMÁTICH, CA. adj. Lo que fá fragancia. Aro-
mático
Joan Arólas
DlC. Cat.
Ardería
Caragol de banch. 2. Enteiiall. 3. Grapa. 4. Arquet de cerraller. 5. Llinia d' arnier. 6. Compás o mandrí.
7. Rebol. 8. Punxó. 9. Alicates talla ferro. 10. Filabarquí. 11. Torniliador. 12. Brotxa pera netejar.
13. Xafranador. 14. Fressa granada. 15. Compás corb de gruix. 16. Compás recte de gruix. 17. Caragol
de prempsar. 18. Taladre. 19. Allisador. 20. Allisador gran. 21. Fressa fina. 22. Filera. 23. Regla.
24. Llima d' armer. 25. Cullereta. 26. Másele pera roscar. 27. Rasqueta. 28. Gubia. 29. Enforniador.
30. Caragol d' aplacar. 31. Martell. 32. Peu de rei. 33. Llima de ferrer. 34 y 25. Llimcs de mitja
canya. 36. Llimes de varies nunes. 37. Plana de cadiraire.
ARQ
ARR
141
AROMÁTICHS. ni. pl. Ant. Nóiii genérich de totes
les drogues oloioses. Aroma.
AROMATISAR. v. a. Donar fragancia. Aromatizar.
AROMER. ni. Bot. Arbre de la fani. de les llegunii-
noses, quin troncli es niólt alt y quines branques te-
ñen punxes; les senes flors son grogues y esfériques y
fan niólt bona olor. Aromo, acacia olorosa.
ARONDETA. f. Anl. Oreneta.
ARPA. f. GRAPA Zarpa. || Met. fam. má.
CAURE A LES ARPES, fr. Met. fam. Caure en poder
á' algú. Caer en las manos.
GENT DEL ARPA. fr. Fam. TINYETA.
POSARLi A ALGU L' ARPA SOBRE, fr. Met. Xarparlo.
Prender, echar mano.
TOCAR L' ARPA. fr. Met. fam. ROBAR.
ARPACH, GA. adj. ASPRE
ARPADA, f. Esgarrapada. Arpadura, rasguño.
ARPANA. f. Naiit. Qronxanient de la ñau. Arfada.
ARPAR. V. a. Agafar a algú o alguna cosa ab vio-
lencia. Agarrar. || Donar arpades, esgarrapar. Ar-
par, arañar.
ARPEGI. ni. Mus. Rápida succesió armónica deis
sóns d' un acort. Arpegio, arcada. || Concordancia
en virtut de la qual se fan sentir succesiva y rápida-
nient els diversos sóns. Arpegio.
ARPELLA. f, Ornit. Aucell de presa de quaranta a
cinquanta centiinetres de llarcli; ré'l cap y devant
del coll grochs y sense plomes; ploniatge niólt blancti,
fora de les grans plomes de les ales, que son negres;
potes groguenques, ab ungles negres. Se cría ais Pi-
rinéus, menja tota mena d' inniundicies y alguna vol-
ta quadrúpedos petits y aucells Pernóptero.
ARPELLES. f. pl. y
ARPELLS m. pl. RASCLE, RASCLET.
ARPER, A. m. f. Ant. Qui toca 1' arpa. Arpista.
ARPILLERA, f. Teixit de estopa ordinaria d' urdit
niólt ciar que s' usa pera fregar o aixugar coses gro-
lleres. Rodilla. || xarpallera.
SEMBLA UNA ARPILLERA, fr. Se diu de tota roba ar-
nada o mólt foradada. Parece una criba.
ARPIÓ, m. ARPÓ.
ARPIOT. ni. Eina depagés coniposta d' un mánech
ab dues punxes de ferro, grapes y cavaféms.
ARPÓ. ni. Eina de pescar ab un mánech de fusta,
y al extrém un ferro de tres puntes, pera ferir y en-
ganxar el peix. Arpón, fisga.
ARQUEBISBAL. adj. Lo que pertany al ar-
quebisbe. ArzobispaL
ARQUEBISBAT. m. La dig-
nítat d' arquebisbe y '1 districte
de la seua jurisdicció. Arzo-
bispado.
ARQUEBISBE. ni. El bisbe
metropolita o principal d' una
provincia eclesiástica. Arzobis-
po, metropolitano.
ARQUEIG. ni. La acció y efec-
te d' arquejar. Arqueo. || En el
raní d' hisenda recompte deis
cabdals que h¡ há a caixa, exa-
minant aváns atentament el seu balans. Arqueo. ||
Mida de la capacitat d' una ñau. Arqueo.
ARQUEJAR. V. a. Formar en figura d' arch. Ar-
quear. II Amidar la capacitat de les embarcacións.
Arquear.
ARQUELAU. n. p. Arquelao.
ARQUEOGRAFÍA. f. Descripció deis monuiuents
antichs. Arqueografía.
ARQUEÓLECH. m. Qui 's dedica a 1' arqueología.
Arqueólogo.
ARQUEOLOGÍA, f. Ciencia que estudia les anti-
güetats per medi deis nionuments. Arqueología.
Escut d'Arquebisbe
ARQUEOLOGICH, CA. adj. Lo que pertany o es
relatiu a I' arqueología. Arqueológico.
ARQUER. ni. Qui tira fletxes. Flechero.
ARQUERA, f. Anl. ESPITLLERA.
ARQUES Y JOVER, (Agustí). fi/og. Escriptor re-
lligiós, nat a Concentaina en 1734 y niort a Valencia
el 1808. Va deixar inédits mólts estudis de historia
relligiosa de la ordre de la Mercé y també de perti-
nents a la noblesa, interessants al regne de Valencia.
ARQUES, (Coll de les). Orog. Cinis del Vallespir,
ont s' origina el riu Corbera.
ARQUES, (Mas de). Geog. Caseriu del ternie nui-
nicipal de Tarragona
ARQUET. m. Mus. Verga prima y córba pels seus
extrénis, en els quals s' h¡ asseguren les cordes pera
tocar el violí, etc. Arco. || Pera les albardes. Barra.
II m. Arl. y Of. Bastiment de ferro en forma d' arch
ab una fulla de serra o una llima de dos talls sub-
gecta ais caps a un passador y que nianté tivanta per
r un cap una paloma; serveix pera travallar ferro y al-
tres nietalls. || Vareta de acer o altra materia flexi-
ble que acava en un mánech de fusta tornejada y
porta una corda o corretja pera entortoUigarla al
voltant de la maneta de una broca y donantli un nio-
viment de vá y vé.
COP D' ARQUET. fr. ARPEGI.
FER L' ARQUET. fr. am. Apurar la paciencia. \\ V. fer
LA GUITSA.
ARQUETA, f. dim. Arqueta, arquilla.
ARQUETECLÍN. m. Ant. REFETONER.
ARQUIMBAU, (Domingo). Biog. Prebere, mestre
de capella de la catedral de Girona, compositor la-
boriosíssini. En 1790 se '1 va nombrar substitut en la
inestría de la catedral de Sevilla, que va ocupar en
propietat cinch anys després. L'any 1815 el Conser-
vatori de Bolonia 'I va nonienar soci d' aquella Aca-
demia, per una Lamentado primera del Dijous Sant.
ARQUITECTE.m Mes-
tre pera progectar y di-
rigir la construcció de
edifícis. Arquitecto.
ARQUITECTO NICH,
CA. adj. Lo que pertany
a 1' arquitectura. Arqui-
tectónico.
ARQUITECTURA, f.
Art de construir o edi-
ficar segons determina-
des regles o seguint les
inspira cións del bón
gust, que poden mólt bé
modificar aquelles. Ar-
quitectura.
ARQUITRÁU. m. Ar-
quit. La part de cornisa
que descansa directanient demunt del capitell de la
columna. Arqui-
trabe.
ARQUIVOL-
TA. f. Arquit.
Mütllura de re-
lien que segueix
y adorna la ciau
d' un arch y pa-
ssa d' una im-
posta a 1' altra.
Archivolta, ar-
quivolta.
ARRABAL, m. Barri mólt prop d' una ciutat o
vila y també 1' extrém d' algún poblé gran. Arra-
bal. II Geog. Barri de Gurp, prov. de Lleida. || —DE
L' ESTACió. Caseriu de Bellpuig, prov. de Lleida. II
— (EL). Caseriu del terme d' Olopte, dist. munpal. de
Isóbol. prov. de Girona.
Lliuuu
»"ft°.iiy
Arquitráu
ArquivoUa
142
ARR
ARR
ARRABALER, A. adj. Qui viu a 1' arrabal. Arra-
balero.
ARRABASSAMENT. iii. Ant. V acció d' arrabas-
sar. Roza.
ARRABASSAR. v. a. Arrancar les mates d' un te-
rreno pera conreuarlo. Rozar. || Arrancar els ceps de
una vinya. Descepar. |1 Arrancar de soca y arrel els
arbres d' algún terreno. Descepar. || Arrancar les ma-
tes de soca y arrel. Descuajar. Il Arrancar alguna
cosa ab violencia, coni: un clan, una dent. Sacar,
arrancar. II Obligar a donar, cóm: li vaig arrebassar
el diner. Sacar. |1 Pendre una cosa ab violencia.
Arrebatar. || Met. Treure, cóm: arrebassar I' ánima del
cós. Arrancar, quitar. Ij Obligar a algú a dir lo que
té ocult. Sacar. || Ter. artigar. || Náut. Passar nave-
gant mes enllá d' alguna embarcació o
Éd' un altie punt en que lii lia alguna d¡-
ficultat. Rebasar.
ARRABASSAT, DA. p. p. Descepado,
f'^ rozado.
I ARRACADA, f. Cad' un deis dos pen-
jij jants que les dones porten a les orelles
/tJ per adorno. Arracada, pendiente. |i pl. Aíeí.
'f.'^,\ fam. Filis petlts. Pequeñuelos, híjitos.
Pif, SI NO HI HA ARRACADES NO HI HA
V^í ABRASSADES. Aforisme ab que 's significa
y*'' que no 's pernieten certes coses sense
^ haver'hi eompromís formal.
Arracada ARRACADES. f. pl. Bol. SANGUINARIA
BLANCA.
ARRACADETA. f. dim. Arrecadilla.
ARRACONAMENT. m. Retiro. Recojimiento.
ARRACONAR. v. a. Posar alguna cosa a racó.
Arrinconar. || Arrimar o deixar alguna cosa per inú-
til. Arrimar, arrumbar. || Privar a algú del enipleu,
confiansa o favor que disfrutava. Arrinconar. \\ Ter.
RETIRAR.
ARRACONARSE. v. r. Posarse a racó. Arrinco-
narse. II Mef. Retirarse del tráete de la gent. Arrin-
conarse.
ARRACONAT, DA. p, p. Arrinconado.
ARRAIX. ni. Ant. Capitá de ñau nioresca. Arráez.
ARRAJARSE, v. r. Uensarse o tirarse ab ímpetu.
Arrojarse.
ARRAMADARSE. v. a. Acte d' ajuntarse o de
agruparse. Agruparse.
ARRAMASSAR. v. a. Ter. arreplegar, juntar.
ARRAMBAR. v. a. Arrimar una ñau a un' altra.
Abordar, arrimar.
ARRAMBAT, DA. p. p. Abordado.
ARRAMBATGE. m. L' acció d' arrambar. Abor-
daje.
ARRAMBLAR, v. a. Met. Emportársen'ho tot ab
violencia. Arramblar. || Arrimarse a un costat. Arri-
marse, quitarse de en medio.
ARRAMBLAT, DA. p. p. Arramblado.
ARRÁMBLAT. fr. imp. Apártat, deixa pas. Arrí-
mate, hazte á un lado.
ARRAIVIBLATGE. m. Ndul. Máquina de ganxos
forts y barres de ferro unides a una cadena que sub-
gecta un cable que té un cap Iligat a les vergues nia-
jors. Arramblaje.
ARRAMIR. v. Aní arremétrer.
ARRAN. m. adv. Per 1' arrel o junt a ella. A raíz,
cercén ó á cercén.
ARRÁN, ARRÁN. ni. adv. Tan junt a un altra cosa
que no hi pugui cabré res. Á raíz. || Se diu d' una
cosa plena que no n' hi cap mes. Hasta el tope.
ARRANAR. v. a. Tallar o trencar una cosa a la
cara de la térra. Cortar de raíz, á cercén.
ARRANCACAIXALS. m. El qui fá dit ofici. Saca-
muelas, dentista.
ARRANCADA, f. Arquit. Naixement del arch for-
mat sobre pilastres, etc. Arranque. II Embestida al
principi d' una correguda. Arranque. || arranca-
ment. II Eixida violenta d' alguna part. Arrancada.
li Náut. Eixir sobtadament. Boga, arrancada, sa-
lida.
ARRANCADOR, A. m. y f. Qui arranca. Arran-
cador.
ARRANCADURA, f. y
ARRANCAMENT. ni. L' acció y efecte d' arrancar.
Arranque. ll Dit deis cabells. IVlesadura.
ARRANCAPÍNS. m. Motiu que 's posa ais homens
groUers de niolta forsa. MIL HOMENS. Arrancapinos.
II Met. fam. irón. V honie flacli, de poca forsa y
figura desnerida. CAGA SENALlas. mil homens.
ARRANCAR, v a. Treure d' arrel una cosa que
está plantada. Arrancar. || Met. Treure del pit les
reunies o gargalls. Arrancar. || Treure ab violencia
alguna cosa d' alguna part, cóm: un ciau, caixal, etc.
Arrancar. |1 Met. Pendre ab violencia. Arrancar. |!
Apartar a algú de son propósit. Sacar, arrancar. ||
Conseguir ab manya qu' algú digui alguna cosa.
Arrancar, sacar, jj arrabassar, 1. || Conseguir una
cosa a forsa d' instancies y impertinencies. Arran-
car, sacar. || Eixir d' una part pera anarsen a un' al-
tre. Partir, salir, arrancar. || Comensar els archs o
voltes. Arrancar, mover. || Met. Treure del enteni-
nient. Sacar. || Ant. Desbaratar.
ARRANCAR A CORRE O A LA CARRERA, ir. Posarse a
corre ab violencia. Echar, apretar, arrancar d co-
rrer.
ARRANCAR DE SOCA O DE SOCA Y ARREL. fr. Treure
les plantes, brolla y nialeses pera poder conreuar la
térra. Desmotar, descuajar, arrancar de cuajo. \\ Met.
Descuajar, desarraigar, extirpar un vicio ó una mala
costumbre.
ARRANCAR EL BULL. fr. Coinensar a bullir. Levan-
tar el hervor.
ARRANCAR EL PLOR. fr. Comensar a plorar Soltar,
romper el llanto.
ARRANCARSE, v. r. Establirse en algún Uoch,
adquirint'hi lo necessari pera passarlio bé. Prospe-
rar, arraigar.
ARRANCASSONDAS. m. Eina que serveix pera
arrancar la sonda quan se tors o s' enganxa al forat.
Arrancasondas.
ARRANCAT, DA. p. p. Arrancado. || adj. Qui ab
el sea travall lia lograt ferse una fortuna regular.
Arreglado, acomodado.
ARRANCATS. adj. Al blasó, arbres y plantes que
descubreixen les arrels, y 'Is membres deis animáis
que semblen arrancáis. Arrancados.
ARRANCH. ni. L' acció d' arrancar. Arranque. |f
Rauxa, cop d' ira. Arrsnque.
ARRANJAR. V. a. APARELLAR. COMPONDRÉ. || Acte
d' aparellarse, arrenglerarse o compondre's. Colo-
carse, situarse. || Ter. Posar ordre en alguna cosa,
ordenar. Arreglar, poner orden.
ARRANJARSE v. a. Fam Saberse governar pera
viure. Bandearse.
ARRANXAR. a. y n. Náut. Estirar niólt una vela.
Arranchar. || Passar el mes prop possible de la cos-
ta, d' un baix, etc.
ARRAPAMENT. m. L' acció de retallar els ca-
bells. Rapadura, rasura.
ARRAPAR. V. a. Pendre ab violencia. Arrebatar,
rapar, arrapar. || Pelar ab la navaja. Rapar.
ARRAPARSE, v. r. Agafarse. Agarrarse. || ESGA-
RRAPARSE.
ARRAPAT, DA. p. p. Rapado. 1| Agarrado.
ARRAS, m. Drap. Tapicería.
ARRASADOR, A. m. y f. Qui arrasa. Allanador.
11 Cilindre o bastó de fusta que 's fá passar demuflt
ARR
ARR
143
de les mesures de gratis o de llegiinis pera treure'n
el curull. Rasador.
ARRASADURA. y
ARRASAMENT. ni. Aiit. L' acció y efecte d' arra-
sar. Allanamiento. || El de les mesures. Rasadura.
ARRASAR. V. a. Aplanar la superficie d' alguna
cosa. Arrasar, allanar. (| Arrunar, assolar algún edi-
fici. Arrasar. || Treure '1 curull a les mesures. Des-
colmar.
ARRASARSE, v. n. Serenarse, desferse 'Is núvols.
Arrosarse.
ARRASAT, DA. p. p. Arrasado. || Oniplir alguna
cosa fins a la vera. Arrasar.
ARRASSIARSE. v. n. Ter. ARRASARSE.
ARRASTRADAMENT. adv. ni. Ab travalls y mi-
series. Arrastradamente.
ARRASTRAMORTS. m. Ndut. El mariner encarre-
gat de lecullir els morts y ferits quan lii ha combat.
Arrastramuertos.
ARRASTRAR, v. a. Met. Atraure a la vohintat o
dictamen d' altre Arrastrar, arrebatar. || En alguns
joclis de caries eixir per trunfo.. Arrastrar.
ARRASTRAT. m. Bergant, infame, pervers. Mal-
vado, perverso. || adj. Peiiós. Arrastrado.
ANAR CÓM UN ARRASTRAT. fr. Viiire en molta pobre-
sa, travaliar inólt y no poguer medrar. Andar arras-
trando.
viURE ARRASTRAT. Expr. La vida penosa o que 's
passa ab travalls y disgustos. Vida arrastrada ó de
perros.
ARRASTRE, m. En alguns jochs de cartes 1' acció
d' arrastrar. Arrastre.
ARRAU Y BARBA (Joseph). Biog. Artista y es-
criptor, natural de Barcelona (1802 a 1872). Havia
cursat la notaría, mes va preferir el conreu de la
pintura. Va viatjar per Italia,
Fransa, Bélgica y Espaiiya.
L' any 1816 va rebre la llicen-
ciatura de doctor en Ciencies.
L' any 1834 va organisar una
classe d' art decoratiu a Llotja.
Era notable en la pintura de re-
tratos, esseiit un deis mestres
distingits a Catalunya en tal es-
pecialitat. Va publicar un Cur-
so elemental de ornato, costejat
per la Junta de Coiiiers. Fou
professor de Llotja. Escrigué
abundosament sobre belles arts
y ciencies purés y aplicades, ha-
vent exercit influencia en la nostra cultura. Va pendre
part a les exposicions hagudes a Barcelona desde
1836 fins a 1866.
— Y ESTRADA (JOSEPH). Biog. Artista y escriptor,
nat y mort a Barcelona (1774 a 1812). Premiat a
Llotja els anys 1789 y 1793. Mes tart va ésser pro-
fessor de pintura y subdirector de la propia escola
de belles arts. Va fer varíes poesíes patriótiques en
cátala y castellá, durant la guerra de la Independen-
cia, publlcantles els diaris de Barcelona, Tarragona
y Manresa.
ARRAULIMENT. m. Acció y efecte d' arrupirse a
térra, cóni solen ferlio els animáis quan teñen por de
ésser cassats y castigáis. Alastramiento.
ARRAULIR. V. n. Parlant d' algunes besties alsar
les orelles, tirarles darrera en acció de voler mosse-
gar o acometre. Amusgar.
ARRAULIRSE. v. r. Arronsarse. Encogerse, acu-
rrucarse. II ACOBARDIRSE.
ARRRAULIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado.
ARRAYGADES. f. pl. ^dut. Escales de corda.
Arraigadas.
ARREAMENT. ni. Ant. ARRÉU || Forninient. Ar-
madura.
Joseph Arrau y
Barba
ARREAR. V a. Ant. ADORNAR.
ARREARSE v. r. Anl. Proveirse de lo necessari
pera la manutenció. Proveer.
ARREAT, DA. p. p Dispuesto, aparejado.
ARREAT DE FERiR. Loc. ant. A punt de ferir o d' es-
cometre. Armado de todas armas.
ARREBASSAR. v. a. y 'is seus derivats. arra-
BASSAR.
ARREBATADA, f. Sois s' usa en la frase: tocar
r arrebatada. Tocar á rebato.
ARREBATADAMENT. adv. m. Precipitadament,
sense reflexionar. Arrebatadamente, atropellada-
mente.
ARAEBATAMENT. m. L' acció d'anebatar. Arre-
batamiento. II Siispensió deis sentits, particular-
ment referintse a lo espiritual. Éxtasis, arroba-
miento. |[ Furor, ímpetu d' una passió violenta.
Arrebatamiento, acaloramiento.
ARREBATANT. adj. Blas. S' aplica al llop o a la
guiñen en 1' actitut del lleó rampant. Arrebatante.
ARREBATAR, v. a. Pendre ab violencia alguna
cosa. Arrebatar. || Met. Atreure, suspendre I' ánim
o 'Is sentits cóiii fá 1' eloquencia, la música, la her-
mosura, etc. Arrebatar. || Ant. Robar.
ARREBATARSE, v. r. Enlairarse en esperit. Arro
barse, arrebatarse. || Eufurismarse, deixarse portar
d' una passió. Arrebatarse. || Admirarse, pasmarse.
Arrobarse, asombrarse.
ARREBATAT, DA. p. p. Extasiat. Arrobado,
arrebatado. || Precipitat, impetuós. Arrebatado.
II Se diu del heme inconsíderat y precipitat en les
senes accións. Arrebatado.
ARREBÓS. in. embÓS.
ARREBOSSADA. f. La acció y efecte d' escampar
el morter per la paret. Revoque.
ARREBOSSADOR, A. m. y f. Eina pera arrebos-
sar. Plana.
ARREBOSSADURA. f. La acció y efecte d' escam-
par el morter per la paret. Revoque.
ARREBOSSAMENT. m. Embós de les dones pera
no ser conegudes. Rebujo.
ARREBOSSAR. v. a. Extendre o escampar el mor-
ter per la paret pera allisarla. Revocar, jaharrar. ||
Donar dues capes pera pintar al fresch. Entunicar.
(| Tapar, embolicar a aigú ab la capa. Embozar.
ARREBOSSARSE. v. r. ARREMANGARSE. II Tapar-
se la cara ab la capa, etc. Embozarse, revolverse
en la capa.
ARREBOSSAT, DA. p. p. Revocado. || Embo-
zado.
ARREDOSSAR. v. a. Ndut. Posar una ñau a redós
o a cubert d' algún vent. Poner una nave á redoso.
ARREDOSSARSE. v. r. Posarse a redós o a ras-
ser. Ponerse al abrigo del viento.
ARREGLADAMENT. adv. m. Ab arreglo. Arregla-
damente, moderadamente. Il Conforme, segóns.
Arregladamente.
ARREGLADÍSSIIVI, A. adj. sup. Arregladísimo.
ARREGLADÍSSIMAMENT. adv. sup. Arregladí-
simamente.
ARREGLAMENT. ni. Acte de posar alguna cosa en
ordre. Arregladamente. || m. La instrucció que 's
fá per escrit pera la direcció y govern d'alguna cosa.
Reglamento, regla.
ARREGLAR, v. a. Posar cada cosa ont li toca.
Arreglar. || Conformar les accións a la regla. Re-
glar. II A les fundicións de lletra, donar al motilo,
per niedi d' alses, la proporció corresponent al eos
de la lletra. Arreglar. || Subgectar. Arreglar.
ARREGLAR UN LES SEUES COSES, fr. Fer testament.
Arreglar sus cosas, hacer testamento.
144
ARR
ARR
ARREGLARSE, v. r. Seguir la regla, llei o costúm.
Arreglarse, conformarse, acomodarse. II Mode-
rarse, rediiiise, reformarse. Arreglarse, reformarse,
templarse.
ARREGLAT, DA. p. p. Arreglado, reglado.
ARREGLO, m Regla, ordre. Arreglo.
AB ARREGLO, ni. adv. Segóns regla. Con arreglo.
ARREGUSSAR. v. a. Ter. y 'Is seus deriváis Arre-
mangar.
ARREL. f. La part ínfima deis arbres y plantes que
está sota térra y per la qual reben les substancies
nutritives Raíz. || La part inferior de qualsevulla
cosa, majorment si está sota térra. Raíz. i| El princi-
pi u origen de qualsevulla cosa. Raíz, || — f. Arit.
Nóm, que multiplicat una o mes vcgades per si me-
teix dona una quantitat igual al nombre de que s' ha
extret dita arrel. Raíz. || - CÚB CA. Arit. La que
multiplicada dues vegades per sí meteixa dona'!
nombre de que s' ha extret. Raíz cúbica. || —DE BOIG.
Met. El geni inconstant Vena de loco. \\ || DE CAi-
XAL. Raigón. II — IRRACIONAL O SORDA. Arit. La que
no 's pot expressar ab cap mena de nombres. Raíz
irracional. || — QUADRADA. La que multiplicada per
sí meteixa una sola vegada dona '1 nombre de que
s' ha extret. Raíz cuadrada.
D' ARREL. m. adv. Del tot, completament. De raíz.
ARRELADA. f El cap del tronch que correspón a
r arrel del arbre. Raigal.
ARRELÁM. m Bot. Conjunt d' arrels que un o
niólts arbres units escampen per sota la térra. Rai-
gambre.
ARRELAMENT. m. L' acció y efecte d' arrelar.
Arraigadura.
ARRELAMENTA. f. ARRELAM.
ARRELAR. v. n. Posar arrels els arbres y plantes.
També s' usa com recíproch. Arraigar, encepar,
echar raíces.
ARRELARSE v. r. Adquirir algú béns immobles en
el paratge ont s' ha establert. Arraigarse. || Met.
Pendre peu, afirmarse algún us, virtut, vici o costúm.
Arraigarse
ARRELASSA. f. aum. Raigón.
ARRELAT, DA, p. p. Arraigado. U adj. S' aplica
al que té possessiórs. Arraigado.
ARRELETA. f. dim. Aaicilla, raiceja.
ARRELS. m. pl. Les fibres que, a manera de fils
teñen alguns arbres y plantes.
POSAR ARRELS Ij fr. Arrelarse.
ARREMÁ. adv. m. Lluny, fora de comers o de trac-
te. Á trasmano.
ARREMANGAMENT. m. L' acció y efecte d' arre-
mangar o arremangarse. Arremango.
ARREMANGAR, v. a. Doblegar o tirar les máne-
gues cap amunt. Arremangar, remangar.
ARREMANGARSE: v. r. Doblegar o tirar per
amunt la part inferior d' un vestit llarch. Arregazar-
se, enfaldarse, arremangarse. II Met. Empendre de
ferm alguna cosa. Arremangarse.
ARREMANGAT, DA. p. p. Arremangado.
ARREMANGO, m. Anienassa, senyal exterior de
voler ferir o pegar. Amago, ademán.
FER ARREMANGOS, fr. Fer ademán O acció de pegar.
Amagar.
ARREMATAR, v. a. y 'Is seus deriváis. Rematar.
ARREMÉS, A. p. p. Arremetido. II f. Embestida.
Arremetida, arremetimiento. || CORREGUDA.
ARREMESA, f. Embestida. Arremetida.
ARREMETRE. v. a. Acometre ab ímpetu y furia.
Arremeter.
ARREMIR. V. a. Anl. AMENASSAP, DESAFIAR.
ARRENCACAIXALS. m. Eina que usaven els den-
tistes pera 1' obgecte que '1 nóm expressa. Polican
II Vulg. Dentista.
ARRENCAFELS, (Coll d'). Orog. Té 1,150 metres
demunt el nivell del mar y és a la banda SE. de la
encontrada de Camprodón, prov, de Girona.
ARRENCAR v. a. y 'Is seus derivats. Arrancar.
ARRENCH. m. Ter. Ocurrencia, acudit, frase o ac-
ció repentina y enérgica. Arranque.
ARRENDABLE, adj. Lo que 's pot arrendar. Arren-
dable.
ARRENDADOR, A. m. y f. Quí arrenda alguna
cosa seua y aquell que la pren en arrendament.
Arrendador. || arrendatari.
ARRENDADOR DE LES MULTES DE LA MESTA. Qui
arrendava les multes imposades peí consell de la
Mesta.
ARRENDADOR D' HERBES. Aquell que arrenda les
deis seus prats o deveses. Herbajero.
ARRENDADOR. Geog. Aldea del terme de Jara-
fuel, prov. de Valencia.
ARRENDADORET. m. Dim. Arrendadorcillo.
ARRENDADORET, MENJAR EN PLATA Y MORIR EN GRI-
LLET. Ref. Se diu perqué 'Is arrendadors solen gastar
massa, y al passar comptes se veuen alcansats, y van
a parar a la presó. Arrendadorcillos, comer con plata
y morir en grillos.
ARRENDAMENT. m. L' acció d' arrendar y '1 preu
que produeix la cosa arrendada. Arrendamiento,
arriendo.
ARRENDAR, v. a. Llogar per un temps determinat
una finca per un preu convingut. Arrendar. || Pen-
dre en arrendament. Arrendar. i| Dit de les herbes.
Alenguar.
ARRENDAR AB EINES Y BOUS. a. Arrendar una finca
ab les eines y bous que té 'I propietari pera trava-
llarla. Aboyar.
NO Li ARRENDO LA GANANCIA. Expr. fam. Denota
que algú está en perill o exposat al cástich que me-
re íx. No le arriendo la ganancia
ARRENDAT, DA. p. p. Arrendado.
ARRENDATARI, A. adj. Qui preñen arrendament.
Arrendatario, arrendador.
ARRENDIR. v. a. y 'Is seus derivats. Rendir.
ARRENGLERAR. a. Posar en rengle. Alinear.
ARREPAPARSE. v. r. Extendre 's al sitial, assen-
tarse ab mólta comoditat y repós. Rellanarse, re-
pantingarse.
ARREPAPAT, DA. p. p. Arrellanado.
ARREPAR. V. a. Ant. Arrapar.
ARREPEL- m. adv. Contra la direcció natural del
peí. A contrapelo, pelo arriba, á pospelo. il Met.
Ab repugnancia. Cuesta arriba, á repelo.
ARREPENTIDES. f. pl. Se diu de les dones que
havent fet mala vida 's retiren a viure a un conveni
d' un' ordre de Sant Agustí, fundada '1 sigle XIV.
Arrepentidas.
ARREPENTIMENT. m. Penediment d' haver fet
una cosa, regularment dolenta. Arrepentimiento.
ARREPENTIRSE, v. r. Tindre sentiment d' haver
fet alguna cosa. Arrepentirse.
ARREPENTIT, DA. p. p. y adj, PENEDIT, DA. ||
Arrepentido.
ARREPLECH. m. L' acció y efecte d' arreplegar.
Cogedura. || Munt, pila, agregat de moltes coses de
una meteixa o de diferent especie, posades confosa-
ment. Montón, ij Concurrencia, reunió de persones.
Gentío.
ARREPLEGADfS, SA. adj. Lo que s' arreplega
sense elecció, y sois pera aumentar el nombre de lo
que d' alió meteix se té. Allegadizo.
ARREPLEGADOR, A. m. y. f. Qui arreplega. Alle-
gadorll Captaire. Demandador, cuestor. |I Ter.TiRÁS
ARR
ARR
145
ARREPLEGADOR DE SAQÓ Y ESCAMPADOR DE FARIÑA.
Ref. Se reprén a qui 's cuida niólt de lo que val poch,
y descuida lo que val mólt. Allegador de ceniza y de-
rramador de harina.
ARREPLEGADURES. f. pl. Els residuos de varíes
coses, per lo coinú niengívoles, que s' arrepleguen
escurant la cassola, el plat, etc. Arrebanaduras.
ARREPLEGAR, v. a. Rebre en sí alguna cosa, y
aixís se diu: la mar tot lio arreplega. Recoger. || Jun-
tar coses separades, recullír. Juntar, recoger. Il Re-
cobrar lo que algií s' havía deixat a algún lloch. Re-
coger. II Anar juntant poch a poch pera guardarho,
especíalnient els diners. Recoger, allegar. || Recullír
els fruíts de la térra, cóni: el vi, el blat, les olives, etc.
Coger, recoger. il Recullír y desar lo qu' está díspers
o esbarriat; y aixís se díu: arreplega la plata, els pa-
pers, etc. Recoger, alzar. || Sospendre '1 curs de
alguna cosa pera esmenarla o que no tíngui efecte.
Recoger. || A alguns jochs de cartes, recullir la basa.
Asentar la baza. || plegar. || Dit de la geut que 's
recull pera '1 servei del reí. Reclutar, enganchar.
ARREPLEOUEMNOS Y ANEUHI. LoC. EL PATRÓ ARA-
NYA, etc.
QUI NO ARREPLEGA UN FESOL, NO SOPA QUAN VOL.
Ref. Vol dír que 1' home ha d' ésser previsor y no
deu deixar perdre res de lo que pot esserlí útil.
ARREPLEGARSE, v. r. Reunirse. Juntarse, re-
unirse. || Juntarse de cop en algún paratge móltes
persones. Agolparse.
ARREPLEGAT, DA. p. p. Recogido, juntado.
ARRERA. adv. m. Atrás. || prep. DERRERA.
DE PART D' ARRERA. fr. Detrás, en ausencia. De-
trás, á espaldas.
ARRES, ni. Ant. arreus.
ARRES. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. de
la Séu d' Urgell, part. jud. de Víella. És a la Valí de
Aran, a la vora del Carona, y 's divideix en Arres de
Baix y Arres de Dalt. Té 101 hab. || Hidrog. Afluent
del Carona que se li uneíx en la borda del Troy a la
Valí d' Aran. || Montanya de la Valí d' Aran.
ARRESAR. v. a. Ant. Arrear.
ARRESARSE. v. r. Arrearse.
ARRESERAR. v. a. Acte d' abrigar o lliurar del
vent alguna peisona o cosa. Abrigar
ARRESERARSE. v. r. L' acte de posarse a reser.
Abrigarse, defenderse del viento.
ARRESERAT. p. p. Abrigado.
ARREST. m. L' acte d' arrestar a algú. Arresto.
II Entre militars, presó. Prisión, arresto.
ARRESTAR, v. a. Posar prés a algú Arrestar.
ARRESTAT, DA p. p. Arrestado, da.
ARRESTELLADA. f. RESTELLERA.
ARRESTELLAR. v. a. Posar algunas coses deniunt
d' altres ab cert ordre; fer una restellerai Hacer un
rimero, apilar. (V. FER restells).
ARRÉU. m. Ant. Lo que serveíx pera adornara al-
guna persona o cosa. Adorno, atavío, aereo. |l Ter.
ARADA.
ARRÉU ARRÉU. fr. Ab que 's significa que no 's mira
prim en lo que un compra o esculleíx, sino que ho ad-
met tal com se va presentant. Sin escoger.
A TOT ARRÉU O PER TOT ARRÉU. m. adv. Ont Se
vulla. Por doquiera, donde quiera, doquiera.
UNA PER ALTRA Y DOS ARRÉU. fr. Una por Otra y dos
al golpe ó vez
ARRÉU. Geog. Poblé del dist. munpal. d' Isil, prov,
de Lleida. || — (ESTANYS D'). Hidrog. Son situats en
la Valí d' Aran. || — (HURQUETA D'). Collet divísorí
d' aiguavessants del riu Malo y del barranch d' Arréu
(2.378 nr.) per ell passa la frontera de la Valí d'Arán,
ARRÉUS. m. pl. Tot 1' arnieig o aparells neces-
saris pera fer alguna cosa. Arreos, aparejos. 11 Ves-
tits, adornos, etc. Arreos.
DIC. CAT. — T. I.— 19.
DONAR ELS ARRÉUS. fr. Subministrar lo necessarí
pera fer alguna cosa. Dar recado.
ARREVEURE. fr. Saludo que 's fá al despedirse
d' algú. Con Dios, hasta luego.
]ARR1I Veu que s' usa pera fer caminar les caval-
cadures. ¡Arre! || Interj. que s' usa pera expressar
que no creyém lo que 'ns conten. Más acá hay po-
sada. II Expr. fam. Ab que 's mana a algú que se 'n
vagi. ¡Alto de ahí! ó ¡Fuera de aquí!.
DIR TAN AVIAT ARRI CÓM XO. Loe. No ésser conse-
qiient en lo que 's diu. Decir unas veces cesta, otras
ballesta.
ARRI, ARRI. mod. adv. Ab que 's reprén la impor-
tuna repetició d' alguna cosa. Otra al dicho, Juan de
Coca.
ARRIA, NA. adj. Qui segueix els erros d' Arrio y
el qui pertany a la sena secta. Arrlano.
ARRIADA, f. L' acte d' arriar un nombre mes o
menys crescut de bestiar que pastura a un camp,
pera menarlo a algún altre punt. Arreada.
ARRIALLAMENT. m. Ant. Ríalla descompassada.
Carcajada, risotada.
ARRIALLAT, DA. ni. y f. Ant. Rialler. Risueño.
ARRIANISME. m. La secta y heretgía d' Arrio,
heretge del sigle iv. Arrianlsmo.
ARRIAR, v. a. Fer caminar a les cavalcadures.
Arrear. || Náut. Baixar les veles o banderes. Arriar.
Allargar, afluixar un aparell o corda qu' está tivanta.
Arriar. || Art. y of. Donar corda, afluixantla, pera bai-
xar un obgecte. Arriar.
ARRIAT, DA. p. p. Arriado.
ARRIATA, f. RIATA.
ARRIBADA, f y
ARRIBADAiWENT. m. L' acte d' arribar algú a un
paratge determinat. Llegada, arribo. || El de la ñau
al port. Arribada, arribaje.
ARRIBAR. V. n. Entrar la ñau al port. Arribar,
aportar. || Entrar a qualsevol paratge el qui vé d' un
altre. Llegar. || Refugiarse la ñau per algún perill a
un port ont no 's dirigía. Arribar || Bastar, durar; y
aixís se díu: el diner no arribará pera pagar tots els
deutes. Llegar, alcanzar || Durar fins a temps deter-
minat, cóui: aquest malalt fará proa si arriba al diu-
menge. Llegar, alargar. || Entendre, ccmpendre. Al-
canzar. II Vindre 'I temps d' ésser, sufrir o fer alguna
cosa. Llegar. || Conseguir lo que 's preté. Llegar á
alcanzar. || Allargar fins a certa distancia alguna
cosa, cóm: la vista, el tret, etc. Alcanzar. || Importar,
costar alguna cosa a cert preu. Llegar, subir. || To-
car alguna cosa a cert ternie, cóm: la capa li arriba
ais talons. Llegar, alcanzar. || Junt ab altres verbs
prén la significació d' ells, cóm: si ho arriba a sapi-
guer. Llegar. || Anar a alguna part per alguna dili-
gencia. Llegarse. || Veure '1 fí de lo que 's desitja.
Arribar.
ARRIBAR A TU PER TU. fr. ARRIBAR PER ENLLÁ.
ARRIBAR AL CAP. fr. Llegar á las malas.
ARRIBAR A MISSES DITES O A ULTIMES CANADELLES.
fr. Fam. Arribar tart a algún convit o funció. Llegar
d los anises.
ARRIBAR MÓLT MAL. fr. y
ARRIBAR MÓLT PER ENLLÁ. fr. Estar el malalt en
greu perill. Llegar al cabo ó á las puertas de la
muerte.
ARRIBAR PER ENLLÁ. Arribar algún negocí al inajor
apretó. Llegar d las dagas. || Insultarse 'is que 's ba-
tallen, dientse paraules injurioses. Llegar á tu por tu.
Arroiémelas, y arrójeselas.
ARRIBAR POCH ENLLÁ. fr. ARRIBAR A POCH.
ARRIBAR PRIMER, fr. Acudir avans que 'Is altres al
lloch de reunió. Ganar la palmatoria o palmeta.
ARRIBAR Y MOLDRE. Loc. fam. y
ARRIBAR Y ENGRANAR. Loc. met. Explica la brevetat
ab que's logra alguna cosa. Llegar y besar el santo.
146
ARR
ARR
NO ARRIBAR A LA SOLA DE LA SABATA. fr. Me!. De-
nota la excessiva diferencia que hi há d' una persona
a una altra. No llegar al zancajo ó á la suela de su za-
pato.
NO ARRIBAR A MES O MES ENLLÁ fr. ARRIBAR A
POCH.
SI ARRIBA, NO ARRIBA, O SI ARRIBA NO BASTA. Expr.
Denota que una cosa és tan escassa, que 'n prou fei-
nes n' hi há prou pera lo que há de servir. Si alcanza
no llega.
ARRIBARSE, v. r. Anar a alguna part no gaire
lluny. Llegarse
ARRIBAT, DA p. p. Llegado.
BEN ARRIBAT SIAU. Expr. Ab que 's desitja la felís
arribada d' algú. Bien venido seas.
ARRIBO, m. Arribada.
ARRIMADA, m. Al joch de les bofxes, el lloch
niólt arriniat al bolitj. Arrime.
ARRIMADERA, f. L' adorno de tela o estora fina
que 's posa va a les parets deis estraios, desde térra
íins a uns sis paTis. Avui se fá de pintura. Frisos y
arrimadillo.
ARRIMADERO, m. Prov. Estora que 's posa a les
canibres, clavada a la paret. Arrimadillo.
ARRIMADET. dini. de arriniat. ACOSTADET.
ARRIMADURA f. y
ARRIMAMENT. tn. L' acció y efecte de arrimar.
Arrimadura
ARRIMAR. V. a. Acostar una cosa a un' altra.
Arrimar, acercar, [1 ARRACO.nar, 2, 3, 4. !1 ESTREVAR.
:! Náut. Acostar una enibarcació a qualsevulla part.
Acostar. 1| Juntar una cosa a un' altra. Allegar.
ARRIMAT, DA. p. p. Arrimado
ARRIMAT A LA SEUA. Loc. Tossut. Cerrado como pie
de muleta.
ARRIMBLARSE. v. a. Ter. ACOSTARSE, ARRAM-
BLARSE.
ARRIPAR. v. n. Anl. ARRIBAR.
ARRISCADAMENT. adv. ni. Ab perill. Arriesga-
damente. Atrevidanient. Arriscadamente.
ARRISCADiSSIM, A. adj. sup. Arriscadísimo.
ARRISCADOR, A. adj. Qui arrisca. Arrlesgador.
ARRISCAMENT. m. ARRISCH.
ARRISCAR. V. a. Posar en perill alguna cosa
També s' usa cóin recíproch. Arriesgar, aventurar.
ARRISCARSE, v. r Atrevirse.
QUI NO S' ARRISCA NO' N PISCA. Ref. Adverteix
que nióltes vegades és necessari exposarse a al-
gún perill pera conseguir alguna cosa. Quien no
se aventura no pasa ¡a mar; al osado la fortuna le
da la mano.
ARRISCAT, DA. p. p. Arriesgado. 1| adj. Atrevit.
Osado, arriscado.
ARRISCATS. pl. Joch de nois, que consisteix en
dividirse els jugadors en dos escamots, posats 1' un
devant de 1' altre, deixant cert espai entre 'Is dos,
sortintne un o mes de cada part, pera enipaitarse y
y veure qui pot agafar al altre. Marro
ARRISCH. m. Exposició atrevida y perillosa
Riesgo. I! AFREVIMENT.
ARRISSAR. Ndut. Plegar, baixar les veles. Arri-
zar. II Assegurar o Iligar ab cordes alguna cosa pera
resistir al balans de la ñau. Arrizar, trincar, alotar.
ARRISSAT, DA. p. p. Arrizado,
ARRITJOLS. ni. pl. Ter. Bot. ARi.NJOLS.
ARRÓ. Geog. Poblé del dist. inunpal. de les Bor-
des, prov. de Lleida.
ARROBA, f. Pés de vint y sis Iliures de dotze un-
ses cada una. Arroba.
Contar per arrobes, fr. Met. Ponderar niólt.
Echar por arrobas.
EL MAL VÉ A ARROBES Y SE 'N VA A UNSES. J?e/.
Denota que 'Is iiials venen de proinpte y se 'n van
ab niólt espai. El mal entra á brazadas y se va á
pulgadas; los males entran por arrobas y salen por
adarmes.
TRES QUINTAR3 FAN DOTZE ARROBES, COMPTES
VELí S BARALLES NOVES. Aforisme ab que 's significa
que pera evitar discussions deuen pagarse els conip-
tes cóm niés aviat niillor, o també que quan els ne-
gocis están niólt enibrollats s' ha de pendre non par-
tí t: A cuentas viejas, barajas nuevas
ARRüCAR. V. a. Ant. Fer trogos. Despedazar, ha-
cer pedazos.
ARROCINAT, DA. adj. Semblant al rocí. Arroci-
nado.
ARRODELLAR. v. a. Ant. Cubrir, detendré, escu-
dar ab la rodella. Arrodelar.
ARRODONIMENT. ni. L' acció y efecte d' arrc-
donir. Redondeamiento.
ARRODONIA. v. a. Posar rodona alguna cosa.
També s' usa cóm recíproch. Redondear.
ARRODONIRSE. v. r. Reduir els gastos a lo que
dona la venda. Redondearse, recogerse, ceñirse. II
Met. Descarregarse deis seus cuidados, deutes o de-
pendencies. Redondearse.
ARRODONIT, DA. p. p. Redondeado.
ARROENTAMENT. ni. enrogiment.
ARROGACIÓ. f. L' acció d' arrogar y arrogarse.
Arrogación. || For. Afíllanient Arrogación, adop-
ción.
ARROGADOR, A. ni. y f. Qui s' arroga o apropia
alguna cosa. Arrogador.
ARROGANCIA, f. Orgull, insolencia, superbia.
Arrogancia, altanería. || Garbo, bissarría. Arrogan-
cia, bizarría.
ARROGANT. adj. Orgullos, insolent. Arrogante,
altanero. || Valent, briós. Arrogante. HGalant. Arro-
gante, gallardo.
ARROGANTÍSSIM, A. adj. sup. Arrogantísimo.
ARROGANTMENT. adv. m. Ab arrogancia. Arro-
gantemente.
ARROGARSE, v. r. Atribuirse, apropiarse algunes
coses inimaterials, cóm: facultáis, jurisdicció, etc.
Arrogarse.
ARROGAT, DA. p. p. Arrogado.
ARROJAR, v. a. Ant. y 'Is seus derivats Llensar,
enjegar. Arrojar. || Ant. arruixar.
ARROMANSAR. v. a. Ant. Posar en románs lo
qu' está escrit en altra llengua Romancear, ro-
manzar.
ARROMANSAT, DA. p. p. Romanceado.
ARRONSAMENT. m. L' acció de retirarse y apre-
tarse entr£ si les parts d' un cós elástich. Contrac-
ción, encogimiento. il Anal. L' acció de retirarse 'is
nirvis. Contracción, crispadura.
ARRONSAR. v. a. Retirar coniprimint. Encoger.
Il Náut. Alsarse la ñau, y pujar les ancores a les tau-
les de guarnició. Arrozar.
ARRONSAR LES ESPATLLES. fr. Met. Fer ab les es-
patlles cert ademán d' indiferencia o dupte. Encoger-
se de hombros. II Deixar sense resposta alguna pre-
gunta o petició. Eneogerse de hombros.
ARRONSARSE. v. r. Reduirse de volum sense dis-
minuir de pés. Encogerse y acurrucarse si és al
Hit. II Fam. MORIR.
ARRONSAT, DA. p. p. Encogide, acurrucado.
ARRONYONAT, DA. adj. En forma de ronyó.
Arriñonado.
ARROP. m. El niost bullit fins a adquirir la con-
sistencia del aixarop, y se solen coure ab ell algunes
fruites, cóm: tallades de meló, pomes, etc. Arrope. íl
El de mores. Diamorón, arrope de moras.
ARR
ARS
147
Espiga d' arrós
ARRÓS. 111. Bol. P anta anyal de la faiii. de les
gramínees que 's conreiia dins de l'aigua; té'ls tanys
llarchs y les fulles llargues y estretes, les flors for-
niant panolla y '1 gra oval,
^ x-í:=. \ blanch y farinós. Arroz. || —
DE BRUIXA, DE PARDAL y DE
PARET V.CRESPINELL BLANCH.
II —DESECA. Varietatd' arrós
que 's cría en terres secanes.
Arroz de secano. \\ — silves-
tre. Arocia.
ANAR D' ARRÓS. fr. Tindre
alguna cosa a costa de altres.
Ir líe gorra.
ARRÓS, CATARINA, QUE LA
CARN EMBAFA. Ref. GIRÉM DE
FULL, etc.
ARRÓS, PEIX Y PEBROT VO-
LEN EL VI BEN FORT. Re}. De-
nota '1 bé qu' hi va '1 vi ab
di tes coses. El arroz, el pez
V el pepino nacen con agua y
mueren con vino.
ARRÓS Y LA GALLINA A LA
OLLA. fr. Ab la que s' ala-
ba lo bo d' algún diñar. Arroz y gallo muerto.
L' ARRÓS FÁ 'L VENTRE OROS Y LA PANXA LLISA.
Ref. Denota 'Is bons efectes de 1' arrós.
FER V ARRÓS A ALGUNA, fr. Festejar. Cortejar, ha-
cer el amor.
ARRÓS. Geog. Poblé del dist. niunpal. d' Esterri
de Cardos, prov. de Lleida. 1| —Y vila. Poblé de la
prov. de Lleida, bisb. de la Seu d' Urgell, part. jud.
de Viella. Es a la Valí d' Aran, a la dreta del Caro-
na, y té 307 hab.
ARROSSAIRE. ni. Se diu d' aquell que té per
costum o és niólt aficionat a iiienjar y divertirse a
costa d' altres. Gorrero.
ARROSSAL. m. Caiup sembrat d' arrós. Arro-
zal.
ARROSSEGAR. v. a. Portar per térra alguna per-
sona o cosa tirant d' ella. Arrastrar. |1 Niel. Enipor-
tarse derrera d' un o fer qu' un altre sigui del seu
parer. || Anar alguna cosa fregant per térra. Arras-
trar. II Caminar arrastrant els peus Arrastrar los
pies.
ARROSSEGARSE. v. r. Anar per térra a rossegons
o cóni els reptils. Arrastrarse.
ARROSSEGAT, DA. p. p. Arrastrado.
ARROSSER. ni. Qui conreua o vén arrós. Arrocero.
II Aficionat a menjar arrós. Arrocero. II ARROSAL.
ARROSTIR. v. a. Ant. ROSTIR.
ARRUAR v. a. Acte de moure's y acostarse unes
coses ab altres. Juntarse, apiñarse.
ARRUÉ (Leandre). Biog. Bisbe de Jaro (Visayas,
Filipines). Era fill de Catalunya y va morir a aquella
regió d' Oceanía a les derreríes del any 1897. Era
frare agustí reforniat y va ocupar aquella Seu 1' any
1885, després de la moit del reverendíssiin senyor
Cuartero, primer bisbe de Jaro.
ARRUF. m. Mar. Corbatura que 's dona a les cu-
bertes d' un barco longitudinalment, quedant 1' arch
cap avall, de modo que 'Is extrems de popa y proa
siguin mes alts que '1 mitj. Arrufo.
ARPUFADURA. f. Náut. Corbatura de la proa y
popa cap anuint. Arrufadura.
ARRUFA MENT. m. Ant. erissament.
ARRUFAMENT DE ÑAS. Senyal de repugnancia o
disgust que 's fá ab el ñas. Refunfuñadura, refun-
fuño.
ARRUFAR. V. a. Fer arrugues a la roba, crespar-
la. Alechugar. || btánt. Arquejar. Arrufar
ARRUFAR EL ÑAS. fr. Met. Mostrar desdeny o repug-
nancia. Torcer las narices ó il gesto.
ARRUFARSE, v. r. Ant. ERISSARSE.
ARRUFAT, DA. p. p. ERISSAT.
ARRUGA, f. El doblech o plech de la pell, ordina-
riament per efecte de la etat. Arruga. || Els plectis
que fá '1 vestit per estar mal cosit. Fuelles. || Els
pleclis que fá la roba a causa d' ésser mal plegada.
Arruga.
ARRUGAMENT. in. L' acció y efecte d' arrugar o
arrugarse. Arrugamiento.
ARRUGAR. V. a. Fer arrugues. També s' usa cóm
recíproch. Arrugar. i| Crespar.
ARRUGARSE, v. r. Fam. Morir. Arrugarse.
ARRUGAT, DA. p. p. Rugoso, arrugado.
ARRUGAT. m. Bol. URO.
ARRUjA (Plá d'). Geog. Situat en la Valí d'Arán
prop de la scrra de la Bacanera.
ARRUIXADAMENT. adv. m. Valentment, atrevi-
dament. Arrojadamente.
ARRUiXADESA. f. Ant. ATREVIMENT.
ARRUIXADOR, A. m. y f. Qui arruixa. Rociador.
II m. El deis surtidors. Girándula. || Útil de llauna
que serveix pera arruixar. Regadera. || Tcr. Ventall
fet de tiretes de paper. espanta moSQUES.
ARRUIXAMENT. m. L' acció d' arruixar. Rociada.
ARRUIXAR. V. a. Mullar alguna cosa de modo que
r aigua caigui escampada. Rociar. || Salpicar ab un
glop d' aigua alguna cosa, cóm: la roba que s' ha de
planxar. Espurriar. || Ant. llensar. || 1er. Fer fugir
les mosquea. Espantar las moscas.
ARRUIXAT, DA. p. p. Rociado, jl adj. Atrevit, in-
trépit. Arrojado.
ARRUMBOJAR. v. a. 1er. arramblar.
ARRUNAR. V. a. Espatllar, assolar algún ediflci.
Arruinar. || Destruir, malmetie la gent de guerra 'Is
edificis y tot lo que trova al camp enemich. Talar,
arruinar. || Fer niólt de mal o perjudici, sobre tot en
materia d'liisenda o interesaos. Arruinar, [j Met. Llen-
sar a perdre a a!gú. Echar por puertas, arruinar.
ARRUNARSE. v. r. Malmetre la propia hisenda.
Perderse, arruinarse.
ARRUNAMENT. m, Acte y efecte d' arrunar.
Arruinamiento.
ARRUPIRSE. V. r. Posarse arronsat cóm un cap-
dell pera tindre nienys de fret o fer nienys de bulto.
Encogerse, acurrucarse.
ARRUPIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado.
ARRUSSÓ. ni. Ter. FARINETES.
ARS. Geog. Poblé de la prov. de Lleida, bisb. y
part. jud. de la Seu d' Urgell. És a la vora del riu
Santa Magdalena y té 250. hab. || — (COLL D'). Geog.
És situat en la divisoria d'agües de 1' Ariza y del
Mardás y entre'ls coUs de Palomera y de Merolla.
(1.150 111.)
ARS BLANCH. ni. Bot. Mata punxosa de la fam.
de les pomácees, de fulles dentades dividides en tres
o cincli segments, ramells de flors blanques mólt
flairoses y friiit roig, dóls y ab un sol pinyol rodó.
II — CIRER DE PASTOR. Majuelo. II — NEGRE, ARANYO-
NER. II — ESPINO NEGRO. || — DE TANQUES. Mata espi-
nosa de la fam. de les solaná-
cees, que's sol plantar pera im-
pedir r entrada a les propietats;
té les fulles llargues y estretes,
en forma de falques y fá un fruit
aovat llargarut. Cambronera.
ARSEGUELL. Geog. Poblé de
la prov. de Lleida, bisb. y part.
jud de la Seu d' Urgell. És a
la vora del Segre y té 284 ha-
bitants. || — (riera d'). Hidrog.
Neix al vessant S. de la serra de Cadí; passa pe's
termes d' Ansovell, Caba y Arseguell y desaigua.
Segell d' Arseguell
148
ART
ART
uns 2 kilónietres mes avall d' aquest derrer poblé, a
la vora del Sagre.
ARSENAL. 111. ADRESSANA.
ARSENIAT, DA. adj. Que conté arsénicli. Arse-
niado.
ARSENIATAR, DA. adj. Se diu de les bases con-
vertides en arseniats. Arseníatado.
ARSENICAL. adj. Quím. Pertanyent al arsénich.
Asenical.
ARSÉNICH. m. Mineral niólt cáustich, matzines
violentes; n' lii ha de blancli, que sol ésser transpa-
rent, de groch y de roig. Arsénico, rejalgar. || —
FERRUGINÓS. adj. Compost d' arsénich y de ferro.
Arsénico ferruginoso. || — SULFUR ni. Nóm que's dona
ais sulfurs nietálichs que 's troven combináis ab
certa quantitat d' arsénich. Arsénico sulfuro.
ARSENICITA. f. Miner. Arsénich de cals natural.
Arsenicita.
ARSENÍFER, A. adj. Que conté arsénich. Arseni-
fero.
ARSÉNITS. m. p!. Miner. Familia que compren
tots els minerals d' arsénich. Arsénidos.
ARSENIUA. m. Miner. Combinació d' arsénich ab
qualsevol eos simple. Arseniuro.
ARSENIURAT, DA. adj. Calificació de qualsevol
metall barrejat ab arsénich. Arseniurado.
ARSEPÉLECH. m. m. Anl. ARXIPÉLACH.
ARSÓ. in. La fusta de devant o la de derrera de la
sella de cavalcar. Arzón. || pl. En els telers de mit-
ges dues pesses laterals, una a cada costat del teler,
ont están atravessades ab la prempsa. Arzones.
ARSOLES (Riera d'). Hidrog. Petit rieral tributar!
de una de les vores de la riera de Baget, a la prov
de Girona.
ARSOT DE TANCA. Bo(. ARS DE TANQUES.
ARSURA. f. ARDOR.
ART. ni. y f. Colecció de preceptes o regles pera
fer be alguna cosa. Arte. || Per antonomasia, el Ui-
bre de les regles de la gramática llatiiia que va es-
criurer Antoiii de Nebrija. Arte. II Mel. Industria, ma-
nya. Arte. I! Astucia, artiflci, engany. Artificio, arte
II Filat de pescar. Red. || Estament, ofici. Arte. I] De-
licadesa, primor. Arte || pl. El curs complert de filo-
sofía. Artes. II —ANGELICAL o DIABÓLICH. Art supers-
ticiós d' apendre '1 que 's vol per medi d' un ángel o
d' un mal esperit. Arte angelical ó diabólico. || — DE
BRUlXERÍA. Malifetes que s' atribueixen a les brui.xes
y bruixots. Arte de brujería. || — D' endevinaR: mági-
ca. II —DE LA TERRA, y DE PAGÉS. Labranza, agricul-
tura. II —DE SANT ANSELM. Art de curar les llagues
sois ab tocar les venes; és una superstició inven-
tada per Anselm de Parma, y no per Sant Anselm,
cóm han dlt alguns. Arte de San Anselmo. || — DE
SANT PAU: NOTORIA. || — LLIBERAL. Lo que pertany
mes al ingeni que a les forses corporals, cóm: la poe-
sía, la música, etc. Arte liberal. || —MÁGICA: MÁGICA.
II — MECÁNICH. Lo que necessita mes de les forses
del eos que del ingeni, cóm: la fusteria, la ferrete-
ría, etc. Arte mecánico. || —militar: milicia. || — NO-
TORIA. Preparació supersticiosa de dejunis, confes-
sions y oracions ab que falsament s' afirma poguer
arribar a tots els coneixements que va tindre Sa-
lomó. Arte notoria.
SONES O BELLES ARTS: ART LLIBERAL.
CADA HU DE SON ART. Loc. DONAR L' ART A QUI L' HÁ.
D' ART. m. adv. Aní. DE manera.
DE MAL ART Loc. En mal estat o disposició. De
mal arte.
DONAR L' ART A QUI L' HÁ Ref. Adverteix que qui
entén les coses les ha de fer. Quien las sabe las tañe;
la misa digala el cura
EL GRAN ART. Loc. Per antonomasia, y podría dirse
mólt bé per ironía, la crysopeya. La gran arte.
MAL POT JUDICAR DEL ART QUI EN ELLA NO HI TÉ
PART. Ref QUE SAB EL QAT DE FER CULLERES.
NO ES ART DE PANE QU^RENDO. Loc. QUE TÉ QUE
VEURE 'L CUL AB LES QUATRE TÉMPORES.
NO SER O NO TINDRE ART NI PART. fr. No tindre in-
terés en alguna cosa o estarne enterament exclós.
No tener arle ni parte.
PER ART DEL ENCANTAMENT. Loc. fam. Sens saber
cóm ni cóm no; per medís ocults y extraordínaris.
Por arte de birlibirloque
PER ART DEL DiABLE. Expr. Per medi que sembla
fora del ordre natural. Por arte del diablo
QUI TÉ ART VA A QUALSEVOL PART. Ref. Ensenya
quan útil es tindre uu ofící pera guanyarse la vida.
Quien tiene arte va por toda parte.
TIRAR L' ART. Pescar ab ell. Tender las redes. \\ fr.
Met. Fer totes les diligencies pera conseguir algún
fí. Echar la red.
ARTA. Geog. Vila de 1' illa de Mallorca, part jud.
de Manacor; és a la vora de la riera de Canyamely té
Vista de les coves d'Artá
5,816 hab. || —(COVES DE). Encare qu'eniplassades al
tenue de Capdepera, s' anomenen d' Arta, per ésser
aquest el punt desde ont s' hi endressa el camí pera vi-
sitarles. Desde la vora del mar a la valí de la Nya-
na, fa vía a la remarcable cova, un viarany. La boca
de ella s' ovira desde lluny, pasantshi per una escala
Plan de les coves d' Arta
d' obra. La extensió a recorre es d' uns 300 metres,
poguents'hi admirar en les diverses grutes en que
apareixen repartidas, exemplars d' estalactítes y altres
petrificacioiis sorprendentes, éssent els llochs mes
notables, els anomenats les estatúes deis cassadors,
estalagmites precioses, la pedra de la lleona, els
surtidors, els cambins, el quarto dit del trono, la
sala de mil columnes, el monolit conegut per la gran
columna, la Sala de la Reina Mora, el Montserrat, etc.
ART.AJ. Geog. Aldea del terme d' Andílla, prov. de
Valencia.
ARTANA. Geog. Vila de la prov. de Castelló, bisb.
ART
ART
149
de Tortosa, part. jud. de Nules; és a la vora de la
riera del sen nóm y té 2,769 liab.
ARTECH. 111. Ani. ARTER, ASTUT.
ARTEFACTE. in. Producte niecánich fet a alguna
fábrica. Artefacto.
ARTELL. 111. Anl. Garra, ungía afilada. Garra.
ARTEMÍ. n. p. Artemío.
ARTEMISSA. f. Bot. Altimira.
ARTEMISSIUM. Geog. ant. Un deis nónis de De-
nia, prov. d' Alacant, en temps deis ronians.
ARTER. in. Ant. Manyós, astiit. Artero. || Menti-
der. Engañoso, falaz.
ARTER, ARTER, PERO MAL CAVALLER. Ref. Reprén
ais que 's valen d' astucies pera enganyar ais altres.
Artero, artero, pero mal caballero.
ARTEREURISME. ni. Patol. Dilatado d' una arte-
ria contra natura. Artereurismo.
ARTERIA. {. Anal Conducte que reb la sanch del
cor, y la porta a totes les parts del eos, a diferencia
de la vena, que fa tot el contrari. Arteria. || Anat.
ARTICULACIÓ, 1.
ASPRA ARTERIA. Part de r orgue de la respirado.
Áspera arteria ó iraquearteria, caña del pulmón.
ARTERÍA, f. ARr, ASTUCIA.
ARTERÍACH, CA. adj. Med. Reniei contra les ina-
laltíes de la tráquea y de la laringe. Arteriaco.
ARTERIAL, adj. Anat. ARTURIÓS || S' aplica a la
sancli roja de les arteries; a les venes que contenen
sancii d' igual color y a un Iliganient o canal que 's
tanca aixís que ix el feto a la lluni. Arterial
ARTERIALISAR. v. a. Convertir la sanch venosa
en arterial. Arterialízar.
Med. Dilatació d' una arte-
Arteriola
f. Patol. Atonía de les arte-
ARTERIECTASIS. i
ria. Arteriéctasis.
ARTERIETA. f. dim.
ARTERIOCALASIA.
ries. Arteriocalasia.
ARTERIODEMO. ni Cir. Pinsa que serveix pera
lugar les arteries. Arteriodemo.
ARTERIOGRAFÍA. f. Descripció de les arteries.
Arteriografía
ARTERIOPITUITÓS, A. adj. y s. Anat. Cada un
deis vasjs situats ea tota la extensió de la membra-
na mucosa pituitaria. Arterio-
pituitoso.
ARTERIÓS, A. adj. Perta-
nyent a la arteria. Arterioso.
ARTERIOTOMÍA. f. Part de
r anatomía que tracta de la
disecció de les arteries. Arte-
riotomía.
ARTERITIS. f. Pdíol. Infla-
mado de les arteries. Arteritis.
ARTES. Geog. Vila de la pro-
vincia de Barcelona; bisb. de
Vich; part. jud. de Manresa. Está situada prop de
la confiuencia del Riusech ab el
y^í^^S^ Gavarresa. Té 2,543 liabitants.
.^[g^ffl^. ARTESA DE LLEIDA. Geog.
ÍMÍljfe^ygMl prov., bisb. y
vflStíSx**' Lleida. £s a la
'*»H.».,^rf»** vora del canal
d' Urgell y té
957 hab. II —DE
SEGRE. Vila de
laprov. deLlei-
archip. de Áger, part. jud. de
Sege'l d' Artes
Segell d' Artesa
de Lleida
da
Segell d' Artesa
de Segre
Segell d' Arties
Balaguer. Es a la vora del Segre
y té 1,736 hab.
ARTESA, in. Qui exerceix un art manual o meca
nich. Artesano.
ARTESIÁ, NA. adj. Lo que pertany a I' Artois,
antiga provincia de Franga. Artesiano. || m. Parlant
de pous s' entén aquell del que obert per medi de
sondes, ne surt 1' aigua brollant mes alta que la su-
perficie de la térra. Pozo artesiano.
ARTET. m. dim Artecillo. I| m. Ant. mar. Cada un
deis país que 's colocaven a la galera pera aguantar
una vela horitzontal. Filarete.
ARTÉTICA, f. El mal de gota a les nians. Artéti-
ca, gota artética.
ARTÉTICH, CA. adj. Qui té dolor a les articula
cions, y Ms reméis pera curarlo.
Artétrico, artítrico.
ARTICH, CA. adj. Se diu del
pól septentrional y deis mars y
regions que 'n son properes. Ár-
tico, círculo polar ártico, tie-
rras árticas.
ARTÍES. Geog. Vila de la pro-
vincia de Lleida, bisb. d' Urgell,
part. jud. de Viella. És a la con-
fluencia del Valartíes ab el Garo-
na y té 424 hab.
ARTICLE f. Part e.i que's solen dividir els escrits.
Artículo. II En els diccionaris qualsevol veu o ac-
cepció que 's defineix apart. Artículo, acepción. ||
Gram. És la modificativa que sense valor propi de-
termina la paraula a la qual acompanya, o revela 'I
carácter analógich de la nieteixa, y son: el, la, lo, en
singular, y els, les, en plural. Artículo. || En les ca-
pitulacions o tractats de pau cada una de les condi-
cions que s'hi estipulen. Artículo, pacto, condición.
II Géneros de comers. Género, artículo. || For. Ex-
cepció previa de un pledejant pera estorbar el curs
de la causa principal. Artículo. || Cada pregunta de
les que formen un interrogatori Artículo. || —DE FÉ.
Veritat que 's deu creure cóni revelada per Déu, y
proposada cóm a tal per la Iglesia. Articulo de fe. ||
— DE FONDO. L' article doctrinal o de polémica que
se posa al comensament o en Uocli preferent deis dia-
ris políticlis. Articulo de fondo. \\ —DE LA MORT. Els
derrers nioments de la vida. Artículo de la muerte.
FORMAR ARTiCLE. fr. For. Introduir un incident en
un plet Formar articulo.
FORMAR ARTICLE D' UNA COSA. fr. Contradiría. For-
mar ó hacer articulo de alguna cosa.
PER ARTICLES. fr. Por artículos.
ARTICULACIÓ. f. Cada junta o joch deis niembres
del eos hiimá o del deis animáis. Articulación. ||
Pronunciació clara y distinta de les paraules. Arti-
culación.
ARTICULACIÓ PLANIFORME. f. La formada pél con-
tacte de superficies planes o gaire bé planes. Altres
r anomenen artrodia. Articulación planíforme.
ARTICULADAMENT. adv. in. Ab pronunciado
clara y distinta. Articuladamente.
ARTICULADOR, A. s. y adj. Qui articula. Arti-
culador
ARTICULAR, v. a. Pronunciar les páranles clara
y distintament. Articular. || For. Posar en terme de
prova les respostes deis testimonis. Articular. || Al-
tercar. II adj. Lo que pertany a les articulacions,
cóni: dolor articular, etc. Articular.
ARTICULARSE, v. r. Anl. Juntarse 'Is ossos entre
sí per medi de lligaments. Articularse.
ARTICULAT, DA. p. p. Articulado.
ARTICULATS. ni. pl. Zool. Nóm d'una de les grans
divisions del regne animal quin eos és fet de segments
units uns ab altres o articulats. Articulador.
ARTICULEJAR. v a. Porfiar ab aspresa o acalo-
ranient. Altercar || Ter. enRAONAR,
ARTICULISTA, m. Escriptor d' articles o discur-
sos que s' inserten en qualsevol paper públic. Arti-
culista.
istf
ART
ARU
ARTÍFICE, m. Qui exerceix algún art. Artífice.
ARTÍFICI. m L' art o primor ab qu' está feta al-
guna cosa. Artificio, arte. || Astucia, dissimulo,
manya. Maña, artificio
ARTIFICIAL, adj. Lo que 's fa per art o industria
del home. Artificial.
ARTIFICIALMENT. adv. m. ARTiFiClOSAMENT.
ARTIFICIOS, A adj Lo fet ab arlifici o primor.
Artificioso II Manyós, astut. Artificioso
ARTIFICIOSAMENT. adv. m. Ab artifici. Arti-
ficiosamente, artificialmente.
ARTIFIL. adj. Bot. S' aplica a les plantes quines
falles teñen botons y rams a la sena axila Artifilo.
ARTIGA f. La térra erma després de arrebasada
y a punt de llaurar Artiga, arrompido, noval. || —
ROMPUDA. Terra que de nou se romp, se llaura y 's
sembra Arrompido.
TREURE ARTIGUES, fr. ARTIGAR.
ARTIGA. Ocog. Caseríu del dist. raunpal. d' Arrós,
prov. de Lleida. || Caseríu del dist. munpal. de Llesp,
prov. de Lleida. 1| —DE LIN. Poblet del dist. munpal.
de Vilacli, prov. de Lleida. ji — (mall del'). Un deis
ciius de la Valí d' Aran. || Ribera de l'Artiga de Lin.
S'origina en el plá de l'Artiga de Lin y s'anomeiia
també Jueu, creientse que és la reaparició de l'aigua
engolida en la Renclusa de toro o Embut de toio. ||
PUIG DE LA. — Orog. Puig de la frontera pirenaica, a
tramontana del poblé d' Espinabell, prov. de Girona.
II VALL DE LA. — Valí de la part S.O. de la Valí
d' Aran; recull les aigües deis vessants compresos
entre '1 pich de la Ensecada y '1 de la Forcanada y
baixa fins a les Bordes a la vora del Carona.
ARTIGAIRE. m. Qui tren artigues Rompedor,
roturador.
ARTIGANS. Geog. Caseríu del dist. munpal. de
Aires, prov. de Lleida.
ARTIGAR, v. a. Treure 1' erm y preparar la térra
pera poderla ¡lanrar. Artigar, romper, panificar.
ARTIGAS. Geog. Caseríu del terme d' Alaró, Ala-
Horca.
ARTIGUES. Geog. Caseríu del terme de Ridaura,
prov. de Girona.
ARTIGUES Y FERRAGUT (Joan). Biog. Arabista
mallorquí. Nat a Sineu 1' any 1803, va morir assessi-
nat ab altres jesuites cóm ell a Madrit, 1' any 1834.
Savi en ciencies y llengües orientáis. L' any 1824
trovantse a Madrit varen ferio catedrátich de llen-
gua arábiga; havent tingut per deixebles a en Gayan-
gos y n' Estévanez Calderón. En 1827 era bibliote-
cari de Sant Isidro y prefet de 1' Academia de llen-
gües orientáis. Deixá escrit el Ilibre: Observaciones
sobre varias antigüedades árabes de España.
— Y SUAU (JOAN). Biog. Jurisconsult mallorquí.
Nat a Palma 1' any 1698 y niort en 1768. Ais dinou
anys va guanyar la cátedra de instituto en la Un¡-
versitat de Palma, que regenta fins el 1732. Durant
e!s cinch anys que les trepes d'en Felip V varen
allotjarse en la Universitat va donar acuUiment ais
estudis en sa propia casa. L' any 1720 era, ademes,
relator de I' Audiencia, y ab niotiu de haverse alterat
r ordie a Ibissa, 1' any 1734 lii va anar de jutge es-
pecial, passant catorze meses en la tasca, qu' era
difícil y compromesa, haventne eixit airós a satisfác-
elo de totliom, apaibagant les pass ons locáis. Els
mérits contrets alesliores varen váldreli ocupar Uoclis
públiclis eminents en la illa.
ARTILLAR v. a. Armar d' artillería. Artillar
ARTILLER. m. Qui professa per principis teórichs
la facultat d' artillería. Artillero. || El soldat que
serveix a la artillería. Artillero. || Qui serveix al
cañó a diferencia del qui serveix al obús que 's diu
bombarder. Artillero. || BOMBARDER. || — DE mar.
Classe de soldat de marina a la que s'hi puja desde
mariner. Artillero de marina.
EL BON ARTILLER MORT AL PEU DEL CAÑÓ. LoC. EL
BON SOLDAT MAI RECULA.
ARTILLERÍA, f. L' art de fabricar les armes, ca-
nons y demés enginys de guerra. Artillería. \\ Tota
mena de maquines de guerra, cóm: cancns, morters,
etc. Artillería. II El eos militar destinat a aquest
servei. Artillería. || —de montanya. La de menor
calibre, que's pofporiar a Ilom de les cavalcadures.
Artillería de montaña. \\ — GR0SSA. La de gran ca-
libre que s' emplea contra les fortaleses. Artilleria de
sitio, il — V0LANT. La servida per artilléis montats.
Artillería de d caballo ó ligera.
APUNTAR TOTA L' ARTILLERÍA. Met. Fer tot 1' esfors
possible pera conseguir alguna cosa. Asestar toda la
artilleria.
ARTIMANYA. f. Artifici o astucia pera enganyar.
Artimaña
ARTIMÓ. m. Náut. Vela llatina o triangular que's
colocava al pal mes proper de la popa o timó. Arti-
món. II BORT. Vela mólt gran que 's posava a 1' ente-
na de la galera, quant el vent era poch y 'I temps bó.
ARTISA. m. Ant. ARTESA.
ARTISTA m. Qui exerceix alguna de les belles
arts. Artista.
ARTISTAMENT. adv. m. Ant. ARTIFICIOSAMENT.
ARTÍSTICAMENT. adv. m. D' una manera artís-
tica. Artísticamente.
ARTÍSTICH, CA. adj Pertanyent a les aits, espe-
cialment a les aiiomenades belles o nobles. Artístico.
ARTIT adj. Ant. DILIGENT.
ARTO. m. Tcr. Nóm que donen a Palamós a un
filat pera pescar. Arto, artón.
ARTRITIS, f. Patol. Malaltía de les articulacions,
poagre. Artritis.
ARTRITÓMETRE. m. Patol. Instrument que ser-
veix pera examinar en la orina d' una persona artrí-
tica quina mena de poagre pateix. Artritómetro.
ARTROCACOLOGÍA. f. Tractat sobre les dislo-
cacions espontanees Artrocacología.
ARTROCASIS. f. Caries de les superficies artícu-
lars. Artrocasis.
ARTROFLOGOSIS. f. Patol. Inflamació d' una ar-
ticulació. Artroflogosis.
ARTROGASTRE. adj. Que té '1 ventre articulat.
Artrogastro.
ARTRONCH. m. Patol. Inflor de les articulacions.
Artronco.
ARTROPNOSIS. f. Patol. Supuració de les arti-
culacions. Artropnosis.
ARTS. f. pl. Conjunt de travalls a que 's dedica
r home. Artes. ll — DECORATIVES. Les que teñen per
obgecte fer agradables a la vista els utensilis usuals,
els mobles que 'ns rodegen, la casa en que vivíni,
etc, etc. En realitat no h¡ há cap art que no siguí de-
corativa Arles decorativas. || — DEL DiBUix. Com-
prenen la pintura, r esculptura y 1' arquitectura.
Arles del dibujo. \\ — lUDUSTRIALS. v. ARTS DECORA-
TIVES. II — LLIBERALS. Les que requereixen mes prin-
cipalment 1' us de la inteligencia. Artes liberales. \\ —
MECÁNIQUES. Aquelles a les que s' hi aplica mes
principalment el travall manual o les maquines. Ar-
tes mecánicas. II -- SUMPTUARIES. Les que 's referei-
xen ais vestits, mobiliari, arreus de les cavalleríes,
armes, veículs, etc. Artes suntuarias.
ARTUR. m. Astron. Estrella fixa de primera mag-
nitut de la constelado del Bootes. Arturo. 1| m.
Nóm d' home. Arturo.
ARUGA. f. Insecte de eos cilíndrich y llargarut
compost de dotze anelles, que viu a les plantes y ais
arbres féntloshi mólt de mal. També s' aplica a altres
insectes. Oruga.
ARUGA DE Pi. Cuca roja un poch peluda que 's cría
ais pins en unes bosses que semblen fetes de tara-
ARX
ASC
151
Rosendo Arús y
ArJeriu
nyines y que, al sortir d' tiles, devoren en poclis díes
totes les íulles del arbreDenota 1' incapacitat o nece-
tat d' algú. Pedazo de alcornoque, de animal, de bruto,
de bestia.
UN ASE Y UNA SOMERA, TOT HO PAGA MOSSÉN
PERE.
ASENADA. f. Bestiesa, tontería. Machada, bu-
rrada, asnada.
ASENAL, adj. Lo que pertany al ase. Asnal.
ASENAS. ni. auni. Asnazo. |1 El mólt neci o tonto.
Asnazo.
154
ASP
ASP
ASENCIO ALCÁNTARA (Joaquim). Biog. Autor
dramátich, poeta y periodista (1832-1879). Va escriu-
ce en cátala y en castellá, essentne algunas de les
seues produccions bon xich acceptables.
ASENET. ni. dim. d' ase. Asnillo.
ASES (Serra d'). Orog. Nóm que 's dona a part de
r estribació del Pirineu que, partint del Picii Negre
de r Os, forma 'I vessant esquerra de la riera de San-
ta Magdalena y acava al puig d' Orri, a la vera
del Noguera Pallaresa, prop de Sort, prov. de Lleida.
ASET. m. dim. Asnillo.
ASFALT. m. Bett'im sólit, llustrós, trencadís y
niólt negre, que crema y 's fon al foch cóm pega y se
usa, ja pera recubrir canonades de ferro, ja pera pa-
vimentar carrers. Asfalto.
ASFIXIA, f. Med. Privació repentina de polsos,
forses, respirado y moviment, de modo que és 1' i'il-
tim grau del síncope. Asfixia.
ASFOLLAR. v. a. Ant. AFOLLAR.
ASFORSAR. V. a. Ant. ESFORSAR.
ASGORDAR. v. a. Ant. MIRAR.
ASICATS. m, Aut. Esperó d' una sola punta de fe-
rro, y en ella una rodanxa a distancia proporcionada
pera que aquella no fassi mal al cavall. Acicate.
ASÍNTOTA, f. Geom. Ratlla recta que, indefinida-
ment prolongada, s' acosta constantnient a una córba
sense poguer atravessarla niai. Asíntota.
ASINTÓTICH, CA. adj. D' asíntota. Asintótico. |1
L' espai compres entre una córba y la seua asíntota.
Espacio asintótico.
ASLINGA. f. Náut. Cap de corda fort pera engan-
xar 'hi coses de mólt de pes. Eslinga.
ASLINGAR. V. a. Lugar, subgectar ab 1' aslinga.
Eslingar.
ASLORA. f. Náut. Longitut de dintre de la ñau
desde '1 cap de la carena fins a la roda. Eslora.
ASLLOMAR. v. a. Ter. Allomar.
ASMA. f. Med. OFECH.
ASMÁTICH, CA. adj. Qui pateix d' ofech, o lo que
pertany a aquesta malaltía. Asmático.
ASMET (Ras d'). Orog. Valí del Conflent, d' ont
s' originen moltes déus d' aigua, convertintse en
fonts del riu Tet.
ASNA. f. Ant. BURRA.
ASNET. m. Ant. ASENET.
ASNURAI. Geog. Pobletdel dist. munpal. de Cívis,
prov. de Lleida. || — PORT VE.— Orog. Port de la ban-
da occidental d' Andorra.
ASPA. f. Dues fustes entrevessades en forma de
una X, cóm la creu en que fou martirisat Sant An-
dreu. Aspa \\ Arquit. Fustes que serveixen pera omplir
un vuit. Aspas. il Ais mol.ns de wnai, ales grans, fo-
rrades de drap, que 's posen al arbre y reben el vent
pera fer rodar la mola. Aspas. || —DE SANT andREU.
La creu que posaven ais ju;us reconciliáis. Aspa de
San Andrés. || En el blasó, figura d' una aspa o creu
de Sant Andreu que ocupa el ters
del escut. Aspa de San Andrés,
cruz de Borgoña ó borgoñota.
ASPA. Geog. Poblé de la prov.,
bisb. y part. jud. de Lleida És a
la vora del riu Set, y té 502 hab.
ASPAR. Geog. Poblet del dist.
munpal. de Saldes, prov. de Bar-
celona.
ASPÁRGULS. m. pl. Bot. Plaii-
* ta indígena de la fam. ái les car-
nabinácees, que 's cría a les tanques, qiiins brots
tendres se menjen cóm els espárrechs y quines flora
serveixen pera donar 1' amargor a la cervesa. Lúpulo-
ASPARRALL. Ictiol. V. esparrall.
Segell d' Aspa
ASPASSAGAR. v. n. Ant. Frecuentar, menudear.
ASPATXAMENT. m. Ant. ASPEATXAMENT.
ASPE. Geog. Vila de la prov. d' Alacaut, bisb. de
Oriola, part. jud. de Novelda; és a la carretera que
va de Novelda a Oriola, y té 7 920 hab.
ASPEATXAMENT. m. Ant Desembrás. Despa-
cho.
ASPECTE. m. El que 'Is obgectes presenten a la
vista. Aspecto, semblante. || La cara de les perso-
nes. Aspecto, semblante. || Astron. La situació que
teñen en el zodiach unes estrelles respecte d' altres.
Aspecto.
TlNDRE BON O MAL ASPECTE. fr. Met. Tindre una
cosa bou o jnal estat o disposició. Tener buen ó mal
aspecto.
ASPENALL. m. Ter. Al Priorat, cinglera o timba.
Despeñadero.
ASPEiVAR. V. a. Ter. ESTIMBAR.
ASPENARSE. v. n. Ter. Caurer d" una penya o cin-
gle. Mólt conu'i al Priorat, a la ribera d' Ebre y a la
part catalana del Baix Aragó. Despeñarse.
ASPERGES. Veu purament llatina que significa
ruixament o aspersió. Asperges, aspersión. || L' eina
ab que s' aspergeix 1' aigua beneita. Hisopo, asper-
sorio. |¡ Met. DiSPERSió.
QUEDARSE A ASPERGES, fr. Fam. QUEDARSE IN
ALBIS.
aspergía, v. a. Arruixar de modo que 1' aigua
caigui a gotes escanipades. Rociar.
ASPERITAT. f. Ant. ASPRESA.
ÁSPERO, f. Nóm que donen els barquers de 1' Ebre
a la corrent que formen les aigües dessota d' una
pesquera o resclosa Aspereza.
ASPERSIÓ. L' acció d' aspergir. Aspersión, rocia-
dura. II Ant. Derramament de sanch. Efusión ó de-
rramamiento.
ASPÍ. in. Art. y of. Máquina composta de banca-
des de fusta unídes a travessos, d' un arbre sosteni-
dor, del empuellat y d' una devanadora. Serveix
pera fer troques d' estam, coto, etc, Aspa.
ÉSSER UN ASPi SENSE TROQUES, fr. Fam. Ésser in-
útil pera tot. Este nuestro híio don Lope no es miel ni
fiiel, ni vinagre ni arrope.
ASPÍA. m. Ant. ASPi.
ASPÍAR. Fer troques a 1' aspí. Aspar.
ASPIAT, DA. p. p. Aspado.
ASPIERA. f. Ant. ESPITLLERA.
ASPIRACIÓ. f. V acció d' aspirar. Aspiración, jj
Gram. La for^a ab que 's pronuncien algunes vocals,
cóm: en la he de cofiet. Aspiración. || Mus. L' espai
mes curt que la pausa, mentres se dona llóch a la
respiració. Aspiración.
ASPIRADAMENT adv. m. Ab aspirado. Aspira-
damente.
ASPIRANT. p. a. Aspirante.
ASPIRAR. V. a. Atreure I' aire exterior introduint-
lo ais pulmons. Aspirar. || Pretendre o desitjar ab
ansia. Aspirar. || Notar les vocals ab aspiració. As-
pirar.
ASPIRAT, DA. p. p. Aspirado.
ASPIROZ (Francisco X). Biog. Home públich va-
lencia, nat a la capital l'any 1799. Fou ministre en
1840. Era militar valent y atrevit; Comte d' Alpuen-
te y vescomte de Begio.
ASPIS o JASPIS. Geog. ant Nóm d' Aspe, prov. de
Alacant, en temps deis romans.
ÁSPIT m. Mena d' escursó d' uns trenta centime-
tres de llargaria, de color de coure, ab una verruga a
r extrem del ñas. La seua picadura és verinosa. Ás-
pid.
ASPLENI. m. Bot. FALSÍA.
ASS
ASS
155
ASPLUGA. Geog. Aldea de la prov. de Lleida,
bisb. y part. jiid. de la Séu d' Urgell.
ASPORDiR. V. a. Anl. ESPAVORDIR.
ASPRA. f. El pal O estaca que soslé Ms arbres,
ceps, etc. Rodrigón.
EL TEMPS DE POSAR ASPRES. Rodrigazón.
POSAR ASPRES. fr. Rodrigar.
ASPRAMENT. adv. Ásperamente.
ASPRAR. V. a. enasprar.
ASPRE, A. adj. Lo qii' és desapacible al tacte per
teñir desigual la superficie, cóni: la tela groHera, la
fiis/a no ribotejada, etc. Áspero. !| Terreno desigual,
treiicat, difícil de caminar 'hi. Áspero, escabroso. ||
Met. Desagradable al gust, cóin: la friii/a poch ma-
dura. Acedo, áspero || De só desagradable. Bronco,
áspero, ingrato ]1 Lo qu' és contrari a la suavitat y
afabilitat de geni, cóni: temps aspre, páranles aspres.
Áspero, severo
ASPREDAT. f. .Ant. y
ASPREJAMENT. m. Anl. ASPRESA.
ASPREjAR. V. a. Tindre '1 gust aspre alguna cosa.
Asperear.
ASPRELL. ni. Bol. ASPRELLA.
ASPRELLA. f. Bol. Aíena d' alga petita que viu
dintre de I' aigua y está cubería d' una cresta ca-
lissa. Cara común.
ASPRELLINA. f. Bot. ASPRELLA.
ASPREMENT. adv. in. Ab aspresa. Ásperamente.
ÁSPRER. ni. ASPRA.
ASPRES (Serra deis). Orog. Montanyes del Vall-
espir que formen la divisoria ab el Rosselló.
ASPRESA. f. La qualítat d' aspre. Aspereza, as-
pesura || Desigualtat del terreno. Aspereza. || Par-
lant del tráete y deis costtiiiis. Aspereza. 1| Met. Se
diu de les coses desagradables al gust o al oído, del
estii desigual, ele. Aspereza
ASPRESA DE VIDA. Loc. Rigor, austerítat. Aspereza
de vida.
ASPRET, A. adj. diiii. Un poch aspre. Asperillo.
ASPRETAT. f. ASPRESA.
ASPRILLAS. Geog. Caseriu del terme d' Elxe,
prov. d' Alacant.
ASPRÍSSIM, A. adj. sup. Asperísimo, aspérrimo.
ASPRÍSSIMAMENT. adv. ni. Asperísimamente.
ASPROR. f. f. ASPRESA. II La rigidesa que deixa la
mola al ferro. Aspereza.
ASPRORETA. f. dim. El gustet un poch aspre o
agre. Asperillo, aspereza. || Parlant del vi. Raba-
nillo.
ASQUEMIA. f. Astron. La constelació del Cá me-
nor. Asquemia.
ASQUERA. m. Astron. La constelació del Cá ma-
jor. Asquero.
ASQUERARSE. v. r. Ter. REVISCOLARSE. ¡| Esca-
parse d' algún perill.
ASQUEROS, A. adj. Lo que causa asco. Asque-
rós, sa.
¿ASQUEROS VOS HAVÉU TORNAT? PUIG D' AQUEST
QUISAT JA N' HAVÉU MENJAT. Ref. Contra aquells
que, niillorant de fortuna, desprecien lo que aprecia-
ven quan eren a la miseria. ¿Asqueroso os habéis tor-
nado? pues ya comisteis de ese guisado.
ASQUEROSAMENT. adv. ni. Porcament. Asque-
rosamente.
ASQUEROSÍSSIM, A. adj. sup. Asquerosísimo.
ASQUEROSITAT. f. Bruticia que causa ascos. As-
querosidad.
ASSABANONAR. v. a. Ablanir alguna cosa. Sua-
vizar, sobar.
ASSABENSAR. y
ASSABENTAR. v. a. Ant. Fer sapiguer, noticiar
alguna cosa Hacer saber, noticiar.
ASSABIRIR. V. a. Ant. SUAviSAR.
ASSABORAR. v. a. Ant. ASSABORIR
ASSABOREIG. ni. Ter. Sensació que 's trova a la
boca al menjar o beure alguna cosa Sabor.
ASSABORIMENT. m Ant. SABOR || Assao^ament
de les viandes Condimento.
ASSABORIR. V. a. Tastar, menjar o beure pausa-
danient alguna cosa pera trovarli bé '1 gust. Catar,
probar, gustar. || Assaonar les viandes. Sazonar. ||
V. r. SABOREJARSE.
ASSABORIT, DA. p. p. ASSAONAT.
ASSACIAMENT, m Ant. SACIETAT.
ASSACIAR. V. a Satisfer la gana de menjar o de
beure. També s' usa cóni recíproch. Saciar. || Met.
Satisfer el (íesit] c.ue 's té d' alguna cosa. També se
usa cóni reciproch. Saciar.
ASSACIAT, DA. p. p. Saciado, harto, satisfecho.
ASSADOLLAR. v. a. Ant. y'ls seus derivats. ASSA-
CIAR.
ASSAFÉTIDA. f. Bot. Planta de la fam. de les
umbelíferes, originaria de Persia, de la q\ie se'n tren
una mena de goma niólt pudenta. Asafétida. || Aques-
ta mete xa goma Asafétida.
ASSAG. ni. Ant. ENSAIG.
ASSAGELLAR. v. a. Ant. SEi LAR.
ASSAGETADOR, A. m. y f. Ant. Qui assageta
Asaetador.
ASSAGETEJAR. v. a. Ant. Tirar sagetes a algi'i ab
intenció de matarlo. Asaetear.
ASSAGETEJAT, DA. p. p. Aseateado.
ASSAINAR. V. a. Fer assaínets el cavall. Relin-
char. II RENILLAR.
ASSAINET. ni. Veu propia del cavall o de l'euga.
Relincho, relinchido.
ASSAIG. m. Ant. ensaio.
ASSAILER v. a. Ant, Acometre. Salir al encuen-
tro.
ASSAJADOR, A. ni. y f 7er. y ant. Qui fa la prova
de alguna cosa. Ensayador. I| Qui instrueix Ensa-
yador.
ASSAJAJVIENT. m. Ant. ENSAIG.
ASSAJAR. V. a. ensajar. || intentar. |1 Ant. SON-
DEJAR.
ASSALANTAR. v. a. Ant. IMBUIR.
ASSALARIAR. v a. Donar salari o son a algi'i.
Asalariar.
ASSALARIARSE. v. r. Llogarse pera fer algún trn-
vall iiiitjansant salari. Asalariarse.
ASSALARIAT, DA. p. p. Asalariado. || adj. Asse-
nyalat, determinat, cóni: lloch assalariat. Señalado.
ASSALT. L' acció y efecte d' assaltar. Asalto. ||
m. Acomesa impetuosa pera entrar a una plassa o
fortalesa a forga d' armes. Asalto. || En la esgrima,
acomesa assegurant a un temps el peu dret y 1' es-
pasa. Asalto. II Met. Acomesa veement y repentina de
alguiies coses inanimades, cóm: les passions, les ma-
¡alties, etc. || Asalto.
ASSALT HOM. Expr. ant. Hombre de prendas, bello
hombre.
D' ASSALT. adv. II. D' improvís, repentinament. De
repente.
DONAR ASSALT fr. ASSALTAR.
ASSALTADOR, A. m. y f, Qui assalta. Asalta-
dor.
ASSALTAMENT, adv. m. Ant. bellament.
ASSALTAR. v. a. Donar 1' assalt a alguna plassa
o fortalesa. Asaltar. || Sorpendre, acometre a algú de
improvís, coin fan els lladres que surten ais camins.
156
ASS
ASS
Asaltar. |1 Met. Esdevenir de pronipte alguna cosa o
accident Asaltar.
ASSALTARSE. v. r. Ant. Enamorarse d' alguna
cosa. Prendarse.
ASSALTAT, DA. p. p. Asaltado.
ASSAMBLEA. f. Junta, congrés. Asamblea. || Tri-
bunal deis grans priorats de 1' ordre de Sant Joan.
Asamblea. || Toch de caixa o timbal militar pera avi-
sar a la tropa. Asamblea.
ASSANCH. f. Astron. Nóni donat a la constelació
anonienada Lira. Asangue.
ASSANEARSE. v. r. Informarse, instruirse d' al-
guna cosa. Cerciorarse, enterarse.
ASSANEAT, DA. p. p. Enterado, penetrado.
ASSANTAR. v. a. Anl. AGRADAR, PLAURE.
ASSAÓNADOR. m. Qui assaona les pells, deixant-
les de color iiegre. Zurrador, curtidor. || Qui assao-
na les viandes. Guisandero.
ASSAÓNAMENT. ni. El gust de les viandes assao-
iiades. Sazón, sabor, ü El de les pell. Zurra, adobo
de pieles. | Mel. SAO.
ASSAÓNAR. V. a. Donar a la vianda el punt de
gust que li correspón. Sazonar, condimentar, dar
sabor. || Posar les coses al punt y inaduresa que
deuen teiiir, cóm: el sol assaona els jritits. Sazonar,
madurar. || Oprimir sov^nt alguna cosa pera que se
ablani o amoUi. Sobar, amasar. || Adobar les pells
rascántles'hi'l peí. Zurrar, curtir.
ASSAÓNAR CÓM UN POP. fr. Donar molts cops a
algú. Zurrar.
ASSAÓNARSE. v. r. Madurarse y posarse en sao
alguna cosa. Sazonarse.
ASSAÓNAT, DA. p. p. Sazonado, zurrado, cur-
tido.
ASSARIRSE. V. r. Moderar, templar o passar del
tot r enuig, o les senyals de furor o d' altra passió,
especialment en el semblant de la cara. Estordlrse,
serenarse, despejarse.
ASSARIT, DA. adj. ESTORDIT.
ASSARRONAR. v. a. Castigar a algú pegantli bas-
tonades. Zurrar, tundir.
ASSATJ. m. Anl. ENSAIO.
ASSATJAR v. a. y 'Is seus derivats. ENSAJAR.
ASSATS. adv. m. Ant. PROU.
ASSEAT. V. a. Ter. Net, curios, mudat. Aseado
MOLT VA ASSEAT. fr. 1er. Mólt va mudat o ben ves-
tí t. Muy elegante va V.
ASSECADOR. m. Llóch ont se posa alguna cosa a
secar. Secadero.
ASSECAR. V. a. Extreure 1' liumitat d' algún cós
per medí del aire o de la calor. Secar. || Gastar o
consumir la sao o sucli substancies d' alguna cosa.
Secar.
ASSECARSE. v r PerJre 'Is arbres y les plantes
el vigor, ufana y verdor per causa de la calor o '1
fret. Secarse. 11 Aixugarse alguna cosa. Secarse,
enjugarse || assedegarse. |l Quedar impedit 1' ús
d' algún membre. Baldarse
ASSECAT, DA. p. p. Secado.
ASSEDEGARSE. v. r. Patir mólta set. Apalam-
brarse.
ASSEDEGAT, DA. adj. Qiii té mólta set. Sediento.
ASSEGURACIÓ. f. Contráete pera assegurar en el
comers elsperilis del mar. Seguro, aseguración.
ASSEGURADAMENT. adv. m. Sense dupte. Segu-
ramente.
ASSEGURADOR, A. m. y f. Qui assegura. Asegu-
rador.
ASSEGURAMENT m. y
ASSEGURANSA. f. La acció d' assegurar. Asegu-
ramiento. II SEGURETAT, CERTESA.
ASSEGURANT. p. a. Asegurador.
ASSEGURAR. v. a. Donar fermesa o seguretat a
alguna cosa pera conservarla o pera que 's conservi
al seu lloch. Asegurar. || Respondre del per 11 que
els géneros poden corre per mar o per térra. Asegu-
rar. II Posar alguna cosa en un paratge segur, com:
les persones a la presó. Asegurar. || Afirmar la cer-
tesa d' alguna cosa. Asegurar, afirmar. || Preser-
var d' algún dany o períU. Asegurar. || Donar fiansa.
Asegurar. || prometre
QUI assegura dura. Ref. Denota que '1 que em-
prén ab coiieixement algún negoci ne sortirá bé.
Quien bien ata bien desata.
ASSEGURARSE. v. r. Posarse en cobro. Asegu-
rarse.
assegurarse d'alglj. fr. Agafailo. Coger, prender.
II Fer a algú del séu partit. Atraer, arrastrar. \\ En-
terarse d' alguna cosa. Enterarse.
ASSEGURAT, DA. p. p. Asegurado.
ASSEGUT, DA. p. p. D' asseure. Sentado.
ASSEIADORA. f Banch o post que teñen pera
seure Ms teixidor. Asiento, banco, banqueta.
ASSEIX. Geog. Caseriu del terme d' Ontenient,
prov. de Valencia.
ASSELLAR. v. a. SAGELLAR.
ASSEMELLAR. v. a y
ASSEMELLARSE. v. n. Ter. Semblarse. Parecer-
se, asemejarse.
ASSEMBLAMENT. m. SEMBLANSA.
ASSEMBLaR. V. a. Ant. SEMBLAR.
ASSEMBLAT. p. p. SEMBLANT.
ASSENAT, DA. adj. Ant. Qui té mólt de seny. Se-
sudo, asesado
ASSENSAR. V. a. y 'Is seus derivats. Ascensar.
ASSENSIO, (Vicens). Biog. Faniós mestre de vio-
la, nat a Valencia 1' any 1771. Ocupa siti en la
Reial capella de Madrit.
ASSENTADA. fr. Fam. CONFERENCIA.
D' UNA ASSENTADA. fr. D' UNA VEGADA.
ASSENTADAMENT. adv. m. Ab cordura. Juicio-
samente, cuerdamente.
ASSENTADOR. adj. Qui assenta alguna cosa.
Asentador.
ASSENTAMENT. m. Ant. CONFERENCIA. II RESOLU-
Ció. II La acció d'assentarse. Asentamiento. II For.
La possessió que dona "1 jutge al demanador deis
béns del contrari per no respondre aquést a la de-
manda. Asentamiento.
ASSENTAR. v. a. Posar a algú a la cadira, banch
o altre siti. S' usa com recíprocli. Asentar, sentar.
II Presuposar alguna cosa pera obrar ab seguretat.
Asentar, sentar. ll Afirmar, donar per certa alguna
cosa. Asentar, afirmar. || Notar, posar per escrit.
Asentar. |1 Posar, colocar alguna cosa de manera
que 's conservi ferma. Asentar. || Fer algún conveni
o tráete. Asentar. || For. Posar en possessió deis
béns del contrari per no respondre aquést a la de-
manda. Asentar. || Domiciliarse. || Entre sastres
aplanar les costures. Sentar. || En la esgrima deixar
la espasa a térra, desistir. Asentar.
ASSENTAR EL REIAL, EL CAMP, etc. fr. Acampar les
tropes. Acampar el ejército ó las tropas, asentar los
reales ó el campo.
ASSENTAR LA FUSTA, fr. ENGRAELLAR.
ASSENTAR LES SEUES COSES, fr. ARREGLAR.
ASSENTARSE. v. r. Parlant del menjar o beure,
rébre ho bé 1 ventrell. Sentar la comida ó bebida:
abrazar el estómago la comida ó bebida. || Arquit.
Solidarse 1' edifici ab el pés deis nieteixos materials.
Asentarse, hacer asiento. Il Allistarse en alguna
congregació, etc. Asentarse, alistarse. || Parlant
deis licors. assolarse || Met. Posar judici. Repor-
ASS
ASS
157
tarse, moderarse || llogarse. || Pendre possessió
d' algún enipleu. Tomar posesión.
ASSENTARSE AL LLIT. Loc. Incorporarse en la cama.
ASSENTARSE BÉ ALGUNA COSA. fr. Met Agradar,
ésser conforme al gust o dictamen d' un. Sentar bien
una cosa. H'Escaure, vindre bé una cosa ab un' altra,
eóm: el vestit, etc. Asentar.
NO ASSENTARSE BÉ 'L MENJAR O 'L BEURE. Loc. No
hacer bien la digestión, no asentarse en el estómago
alguna cosa.
ASSENTAT, DA. p. p. Sentado, asentado. || adj-
Met. Judiciós, prudeiit. Sentado, sesudo, asesado-
PER BEN ASSENTAT QU' ESTIGUIS, QUE NO POTS
CAURE NO DIGUIS. Ref. fam. NO DIGUIS D' AQUESTA
AIGUA NO BEURÉ, etc.
ASSENTIMENT. m. Ant. La acció y ef¿cte de con-
sentir. Asenso, consentimiento || LLICENCIA.
ASSENTIR. V. n. Convindre, estar d' acort ab el
judici o dictame d' altre. Asentir.
ASSENTISTA. m. Qui fa algún contráete ab el go-
vern o ab el públicli pera la provisió d' algún exér-
cit, etc. Asentista.
ASSENTIT, DA. p, p. Asentido.
ASSENTÍU. Geog. Poblet del dist miinpal. de
Bellcaire, prov. de Lleida.
ASSENTO. m. Seti, cosa pera sentarse cóm cadi-
ra, etc. Asiento. || Contráete o conveni. Asiento. ||
Prudencia, seny. Asiento, cordura, madurez. || El
lloch que té cada hu a un tribunal o junta. Asiento.
Il El lloch ont está situada alguna cosa. Asiento.
II Parlant d' edificis 1' unió deis materials causada
pél pés d' ells meteixos, de lo que'n resulta major
solidesa. Asiento. || seient. 1I Art. y Of. Base, Hit,
apoio o fixada d' un obgecte, pega o máquina. |1 —
prudencia, cordura. II Ant. ALLOTJAMENT.
ESTAR FER O QUEDARSE D' ASSENTO. fr. Establirse
en algún poblé o paratge. Estar ó quedarse de asien-
to, fiacer asiento.
ASSENYALADAMENT adv. ni. Principalment. Se-
ñaladamente. II Ant. Mólt bé. Excelentemente, es-
clarecidamente.
ASSENYALADOR, A. m. y f. Qui assenyala Sefia-
lador. II Barreta de ferro que senyala les hores en
els rellotges de sol. Mostrador, aguja, gnomon. ||
La que senyala les hores en els rellotges de corda.
Aguja, manecilla, saeta. |1 de pá. m. Eina de ferro
pera assenyalar el pá avans de posarlo al forn. Artera.
ASSENYALAMENT. m. La acció d' assenyalar.
Señalamiento.
ASSENYALAR. v. a. Posar marca o senyal a algu-
na cosa pera conéixerla. Señalar. || Determinar, fixar,
cóm: assenyalar el dia, mes, any, etc. Señalar. I| Fer
alguna ferida o senyal al cós y mes particularment
a la cara d' algú. Señalar. || Mostrar alguna cosa
entre altres. Señalar. || Fer senyal pera donar algu-
na noticia; y aixís se diu: Montjnich assenyala un
barco de guerra. Señalar. || Dir determinadamént
alguna cosa. Señalar. || Anienassar; designar ab els
ulls, dit, etc., alguna persona o cosa. Señalar. ||
Apuntar els tantos en algúns jochs de cartes. Seña
lar, apuntar.
ASSENYALARSE. v. r. Distingiise, singularisarse
especialment en materia de reputado, crédit u honor.
Señalarse, distinguirse, singularizarse.
ASSENYALAT, DA. p. p. Señalado. || adj. Ilustre.
Señalado, insigne, distinguido. || Notable. Notable.
ASSENYAT. adj. Ant. Entenimentat. Sesudo.
ASSEQUIBLE. adj. Lo que 's pot conseguir. Ase-
quible.
ASSERAR. V. a. Acerar.
ASSERCIÓ. f. Afirmado. Aserto
ASSERENAMENT. m.La acció d' asserenarse. Se-
renidad.
ASSERENAR. v. a. Aclarir, assossegar, tranquili-
sar alguna cosa, cóm: e/ temps, la mar, etc. Serenar.
II Posar l'aigua a la serena. Serenar. || Apaciguar,
assossegar disturbis y avalots. Serenar, calmar. ||
Met. Templar, moderar 1' enuig. S' usa cóm a recí-
procli. Serenar.
ASSERENARSE. v. r. Abonansarse '1 temps. Sere-
narse. II Met. Passar 1' agitació de les passións.
Serenarse.
ASSERENAT, DA p. p. Serenado.
ASSERIA. V. a. Ant. y is seus derivats. Afirmar,
aseverar. || estOrdirSE.
ASSERT. m. Filos. Afirmació. Aserto.
ASSERTIU, VA. adj. afirmatiu.
ASSERTIVAMENT. adv. m. afirmativament.
ASSERTORI, A adj. For. Afirmatiu; s' aplica al
jurament. Asertorio.
ASSESSÍ, NA. m. Qui mata alevosament. Asesino.
Met. Dit de la persona mólt cruel. Traidor, alevoso.
ASSESSINAMENT. m. Ant ASSESSINAT.
ASSESSINAR. v. a. Mataralevosame.it. Asesinar.
ASSESSINAT, DA. p. p. Asesinado. || m. Mort
alevosa, 1' acte de feria. Asesinato.
ASSESSOR, A. m. Qui dona consell a un' altre.
Asesor. || Advocat ab qui s' aconipaiiya '1 jutge Uecli
pera determinar y sentenciar en les coses de justicia.
Asesor.
ASSESSORAR. v. a. Donar consell o parer. Ase-
sorar.
ASSESSORARSE. v. r. Pendre assessor el jutge
llech pera proveir judicialment. Asesorarse.
ASSESSORAT, DA. p. p. Asesorado.
ASSESSORÍA. f. El cárrech d' assessor. Asesoría.
II L' estipeiidi o drets del assessor. Asesoría.
ASSESSORIAL. adj. Lo que pertany a 1' assesso-
ría. Asesorial.
ASSESTAMENT.ni. A«í.L' acció d'assestar. Ases-
tadura.
ASSESTAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. APUN-
TAR, 1.
ASSETGE. m. Ant. bloqueíO.
ASSETIAR. V. a. Ant. y 'Is seus derivats. Sitiar.
II V. n. Ant. ACAMPAR.
ASSETJAR. V. n. Ant. y 'Is seus derivats. ABSEN-
TAR, 1. II Ant. Sitiar.
ASSEURE. v. a. Ant. SEURE. || Posar a algú en al-
guna cadira, banch o altre seti. També s' usa cóm
recíproch. Sentar, asentar. || Ant. Deixar posar al-
guna cosa a algún lloch. Colocar, deponer, poner.
ASSEVERACIÓ. f. La acció d' asseverar. Asevera-
ción, afirmación.
ASSEVERADAMENT. adv. m. Afirmativament.
Aseveradamente.
ASSEVERAR. v. a. Assegurar, afirmar lo que 's
diu. Aseverar.
ASSÍ. adv. 11. Aquí. || Ara. Ahora, aquí.
ASSIA. f. Una de les parts del món. Asia.
ASSIÁTICH, CA. adj. Natural del Assia o lo per-
tanyent a ella Asiático. || Dit del estil que ab mol-
tes páranles explica pochs conceptes. Asiático.
ASSIDENT. ni. Ant. ASSESOR.
ASSIDUAMENT. adv. m. fRECUENTME.nt.
ASSIDUITAT. f. Frecuencia.
ASSIGNABLE. adj. Asignable
ASSIGNACIÓ. f. L' acció y efecte d' assignar.
Asignación.
ASSIGNAR V. a. a. Indicar, assenyalar, destinar.
Asignar, destinar. || ANOMENAR.
ASSIGNAT, DA. p. p. Asignado.
158
ASS
ASS
ASIGNATURA, f. La materia explicada cada curs
pél catedráticli ais seus deixebles. Asignatura.
ASSILO. 111. Llóch de refiigi que la llei concedía
ais delincuents. Asilo. || Edifici ont hi recullen per-
sones pobres. Asilo. || Mef. Amparo, p otecció, fa-
vor. Asilo.
ÁSSIM, A. adj. Se diu del pá sense llevat. Ázimo.
ASSIMUT. m. Astron. El cércol vertical que'ls as-
trónems suposen que passa peí centre de qualsevol
astre pera midar la seua altura sobre 1' horitzó. Azi-
mut. II Arch del horitzó compres entre '1 punt de
Mitjdía, prés sobre 1' horitzó y '1 punt en que 'I cer-
co! vertical travessa a n' aquest. Azimut. || Cércol
que talla 1' horitzó en ángiil recte y passa peí punt
vertical.
ASSIRI, A. m. Natural de l'AsSiria, regne d' Assia.
Asirio.
ASSISTAR. V. a. Ant. APUNTAR, 1.
ASSISTENCIA. f. Ajuda, auxili. Asistencia. |¡
L' acte d' assistir a algún lloch. Asistencia. || La
recompensa o esiipendi que 's dona pera assistir
personalment. Asistencia. || — DE SEVILLA. Empleu
que correspón al de corregidor. Asistencia de Sevilla.
ASSISTENCIES. f. pl. Aliments que 's senyalen a
algú. Asistencias.
ASSISTENT. m; Qui assisteix. Asistente. II Mil.
El soldat qu' está destinat a servir a algún oficial.
Asistente. || Qualsevol deis dos bisbes qu' ajuden
al consagranten la consagrado d' un altre. Asisten-
te. II El relligiós anomenat pera assistir al general
en el govern de la seua ordre. Asistente.
ASSISTIR. V. a. Estar present. Asistir. II Con-
corre a alguna part. Asistir. || Aconipanyar a algú
a algún acte púbüch. Asistir. || Ajudar, socorre,
afavorir. Asistir. || Parlant deis malalts, cuidarlos
Asistir, servir. || Servir iuterinament a algú. Asis-
tir, li Donar assistencies o aliments. Asistir, ali-
mentar.
ASSITIAR, V. a. y Is seus derivats. Sitiar.
ASSÍURER. V. n. Ant. SeuRE.
ASSÓ. pron. AIXO.
EN ASSÓ. ni. adv. ENTRETANT.
ASSOAR. V. a. Qiiim. Carregar, impregnar d' ássoe
o nitrógen alguna cosa. Azoar.
AIOÜES ASSOADES. f. pl. Med. Les que son natural
o artificialment carregades d' ássoe y s' usen cóni
medicináis. Aguas azoadas.
ASSOCAR. V. a. Náiit. Apretar bé una corda. Aso-
car.
ASSOCIABLE. adj. El qui naturalment és inclinat
a la societat, o té disposíció pera ella. Sociable. II
BENIGNE, CORTÉS.
ASSOCIACIÓ. f. y
ASSOCIAMENT. m. Ant. La acció y efecte d' asso-
ciarse. Asociación. || El conjunt d' associats pera
un meteix íí u obgccte. Asociación.
ASSCCIAR. V. a. Admetre algú en alguna compa-
nyía. Asociar. || Juntar una cosa a un'altra. Asociar.
II Pendre per company. Asociar.
ASSOCIARSE. V. r. Juntarse ab algú per algún
efecte, cóm; els comerciants pera llurs negocis. Aso-
ciarse.
ASSOCIAT, DA. p p. Asociado. || ni. COMPANy.
ASSOCLÓRICH. m. Quim. Combinado del ássoe
ab el cloro. Azplano.
ÁSSOE. m. Quim. Fluit elástich que ocupa les tres
quartes parís del aire atmosférich. Ázoe, nitrógeno.
ASSOIDICHS. m. pl. Min. Familia de minoráis que
enclóu els nitrats naturals, 1' ássoe, l'amoníacli y el
aire. Azoidos. || Familia de cossos simples que té
per tipo r ássoe. Azoidos.
ASSOLADOR, A. m. y f. Qui assola. Asolador.
ASSOLADURA. f. y
ASSOLAMENT. m. DESOLACIÓ, 1.
ASSOLAPAR. V. a. Fer, posar solapes a un gech,
a una levita, etc. Asolapar.
ASSOLAR. V. a. Tirar a térra alguna' cosa, arra-
sarla. També s' usa cóm recíproch. Asolar, arrasar.
ASSOLARSE. v. r. Aclarirse 'Is líquits, baixant el
solatge al fons Asolarse, serenarse. || Caure a
térra algún edifici, etc. Arruinarse.
ASSOLES. m. adv. Ant. SOLSAMENT. || A SOLES.
ASSOLAT, DA. p. p. Asolado.
ASSOLDAR. V. a. Aní. SOLDAR. H ASSALARIAR.
ASSOLDEJAR v. a. AUistar, pendre soldats a sou.
Reclutar.
ASSOLDEJAT DA. adj. Allistat. Reclutado.
ASSOLEADOR. m. Llóch a propósit pera pendre '1
sol. Solana, abrigaño, carasol.
ASSOLEGAR. v. a. y
ASSOLEIAR. v. a. Tindre alguna cosa al sol. Aso-
lear. II v. r. Pendre '1 sol en algún raser. Asolearse,
tomar el sol. || Posarse moreno d' anar pél sol.
Solearse, insolearse.
ASSOLEIAT, DA. p. p. Soleado
ASSOLEJAR. V. a. ASSOLEIAR.
ASSOLIAR. V. a. Ant. Desamparar, deixar sol,
abandonar. Desamparar.
ASSOLIAT. adj. Ant. Sol, desamparat, sense.
Solo, sin.
ASSOLIDOR, A. m. y f. Qui aconsegueix o atrapa
a un altre. Alcanzador.
ASSOLIMENT. m. Acte d' assolir. Alcance, alcan-
zamiento.
ASSOLIR. v. a. Aconseguir. Alcanzar. 1| Atrapar
descuidat. Coger, sorprender. || Apoderarse d' una
cosa avans qu' arribi al fí a que 's destinava Inter-
ceptar.
ASSOLIT, DA. p. p. Atrapat en algún engany o
delicte. Cogido. || Sorprés. Sorprendido, asaltado.
ASSOLRE. V. a. Ant. ABSOLDRE.
ASSOLL. m. Ter. Cort c!e porchs. Pocilga. || Met.
Quarto brut y mal endressat. Pocilga.
ASSOMBRAR. v. a Ant ESPANTAR. || Causar ad-
miració. Asombrar.
ASSOMBRAT, DA. p. p. Asombrado, pasmado.
ASSOiVlBRÓS, A. adj. Lo qu' espavordeix fins al
extiéni d' assombrar Asombroso.
ASSONANCIA f. Mus La correspondencia d' un
só ab un altre. Asonancia. || En la poesía castellana
y catalana la coníormitat d' uns assonants ab al-
tres Asonancia
ASSONANT. adj. Lo que fá un meteix só ab altre
cosa. Asonante. || La final del vers que té les me-
teiTces vocals, pero diferents consonants, que la final
de r altre ab qui lia de concertar. Asonante. || RELA-
CIÓ, CORRESPONDENCIA.
ASSONANTAR. v. n. Poét. Barrejar versos asso-
nants entre consonants, lo que 's té per un defecte.
Asonantar
ASSONANTAT, DA. p. p Asonantado.
ASSONAR. V. a Correspondre's les fináis deis ver-
sos. Asonar. Il v. n. Ant. Fer son. Adormecer.
ASSOODINAMIA. f. Med Perdua, debilitat de les
forses vitáis. Azoodinamia.
ASSOROLLAR. v. a. Ter. y 'Is seus derivats. SO-
ROLLAR.
ASSORTAT, DA. adj afoRTUNAT.
ASSORTIDOR, A. m. y f. Qui assorteix. Provee-
dor.
ASSORTIJVIENT. m. Provisió. Surtido, surtimien-
ASS
AST
159
to, prevención. || Conjunt de maquines per algún fí.
Juego.
ASSORTIR. V. a. Proveir o donar a algú lo neces-
sari. Surtir.
ASSORTIRSE. v. r. Proveirse del necessari. Sur-
tirse.
ASSORTIT, DA. p. p. Surtido. II Adornado, guar-
necido. II ni. pl. Varíes especies. Surtidos.
ASSOSSECH. in. Tranquilitat, quietiit. Sosiego.
ASSOSSEGADAMENT. adv. m. Sosegadamente.
ASSOSSEGAMENT. m. Ant. SOSSEGO.
ASSOSSEGAR. v. a. Apaciguar. També s' usa cóm
recíproch. Sosegar, tranquilizar, aquietar. || v. n.
Reposar, descansar. Descansar, reposar.
ASSOSSEGAT, DA. p. p Sosegado. || Qui és na"
turalment judiciós y quiet. Sosegado, reposado. ||
Dit del póls. Sentado, sosegado, firme.
ASSOT. m. Instrument pera assotar. Azote. || Cóp
<íonat ab 1' assot. Azote. || Met. Calamitat, aflicció,
cástich gran, y la persona o cosa que '1 causa. Azote.
II pl. Cástich ignominiós que s' aplicava pública-
nient a certs delinquents, donantlos el butxi ab la
penca cops a 1' esquena. Azotes.
ASSOTS Y GAleres. Loc. fam. Prové del temps en
que s' assotava y s' enviava per cástich a remar a
les galeres del rei, y pera exagerar la culpa d' algú
s' empleava la frase: mereix assots y galeres. Me-
rece azotes y galeras.
ASSOTA-CRISTOS. m. pl. Bot. Mena de cart;
planta punxosa de la fam. de les conipostes, anome-
nada aixís a causa de créures que ab ella fou asso-
tat Cristo; té les punxes grogues y les floretes mora-
des. Azotacristos.
ASSOTADOR, A. m. y f. Qui assota. Azotador.
ASSOTAGOSSOS. m. Qui cuida de íer eixir els
gossos de la iglesia. Perrero.
ASSOTAMENT. L' acció d' assotar. Azota
miento.
ASSOTAR. V. a. Pegar assots a algú. També se
usa cóm recíproch. Azotar. || Met. Donar cops a ma-
nera d' assots, cóm: /' aigua a les roques, el vent a les
parets, etc. Azotar.
ASSOTAT, DA. p. p. Azotado.
ASSOTENESIS. f. Med. Malaltía deguda a 1' in-
fluencia del ássoe sobre Ms demés principis de la eco-
nomía animal. Azotenesis. || Nóm extensiu a una
mena de malaltíes que compren la cangrena, 1' escor-
but, etc. Azotenesis.
ASSOTILLAR. v. a. Ant. SUBTILISAR.
ASSOTISAR. adj. Qulm. Impregnar d' ássoe. Azo-
tizar.
ASSOTOIDES. m. pl. Quirn. Familia de cossos mi-
nerals que compren 1' ássoe, el fósfor y 1' arsénich,
quines combinacions hidrogenades serveixen de base,
aixís cóm d' ácits les oxígenades. Azotoides.
ASSOTÓXIT. m. Min. Género de minarais que
compren les combinacions del ássoe ab 1' oxígen.
Azotóxido.
ASSOYS. Geog. Riera afluent de 1' Arija.
ASSUDA. f. ASSUT. 11 RESCLOSA.
ASSUET. m. Día o tarde de vacació que 's dona
ais estudiants. Asueto.
ASSUFISMADAMENT. adv. m. Ant. SOFÍSTICA-
MENT.
ASSUMIR. V, a. Pendre, portarse'n. Tomar.
ASSUMIRSE. V. r. Arrogarse. Asumirse.
ASSUMIT, DA. p. p. Asumido.
ASSUMPCiÓ. f. L' acte d' ésser pujada María San-
tíssima en cós y ánima al cel per medí d' ángels, y
la festa que per aquest motiu celebra 1' Iglesia el
<lía quinze d' Agost. Asunción.
ASSUMPT. n. p. ASSUMIT. || m. ASSUMPTE.
ASSUMPTA. n. p. de dona. ASSUMPCIÓ.
ASSUMPTE. m. y
ASSUMPTO. ni. La materia de que 's tracta.
Asunto. II NEGOCI.
DONAR ASSUMPTE. fr. Donar motiu u ocasió. Dar
asunto. II Donar el punt o argunient pera tractar de
alguna cosa. Dar asunto.
DESEMPENYAR L' ASSUMPTE. fr. Probarlo comple-
tament. Desempeñar el asunto.
DORMIR SOBRE ALGÚN ASSUMPTE. fr. Met. Pendre
temps pera resóldrel millor. Dormir sobre algún ne-
gocio ó asunto.
TOCAR DE PROP ALGÚN ASSUMPTE. fr. Met. Tin-
dre'n coneixenient práctich d'ell. 7 ocar de cerca el
asunto.
ASSUQUES. Geog. Nóm que 's dona a dues nion-
tanyes pariones de la comarca de Camprodón.
ASSUT. m. Paret que travessa '1 riu pera conduir
r aigua per les cequies. Azud. || Máquina pera treu-
re 1' aigua deis rius y regar els canips. Azuda.
AST. m. Burxa de ferro ont enfilen la carn pera
rostirla. Asador. |1 Peix. agulla, 7.
QUI ROBA L' AST NO 'N TAST. Ref^ Adverteix
que e1s afortunats, sense travall logren el fruit de
les fatigues d' altres. Uno levanta la caza y otro la
mata.
ASTA. Náut. Quiscún deis membres sensers sense
varenga que 's sólen colocar ais extréms del casco
de la ñau en llóch de codernas. Asta. || Nóm de tot
pa! fixe d' una ñau colocat verticalnient pera is-
sar'hi banderes o muntar'hi panells. Asta.
ASTALARENY. Geog. Caseríu del dist. munpal.
de la Torre de Capdella, prov. de Lleida.
ASTAMBOR. m. Ndut Pega que sosté 'I timó. Es-
tambor.
ASTEÍSME. m. Ironía fina y delicada que consis-
teix en amagar I' alabansa dins d' una apariencia de
censura y al revés. Asteísmo.
ASTELL. Geog. Poblé del dist munpal. de la To-
rre de Capdella, prov. de Lleida. || Ribera de la conca
del Flamissell.
ASTENIA, f. Patol. Falta de forsa, debilitat, es-
llanguiment. Astenia.
ASTEREÓMETRE. m. Instrument pera fer cálculs
astereométrichs. Astereómetro.
ASTEREOMETRÍA. f. Art de calcular les eíxides y
postes de sol. Astereometria.
ASTEREOMÉTRICH, CA. adj. Lo pertanyent a la
astereometria. Astereométrico.
ASTERIA, f. Zool. Género que compren les estre-
lles de mar. Asteria, jl Miner. Varietat del safir, la
mes hermosa y resplandent. Asteria. || Ópalo fals
que Ms llapidaris anoinenen girassol. Asteria.
ASTÉRICH. m. Anat Tel subtil que s posa a la
córnea y té figura d' estrelleta. Astérico.
ASTERISCH. in. Estrelleta impresa que serveix
pera cridar I' atenció de qui llegeix envers alguna
nota. Asterisco.
ASTERISME. m. CONSTELACIÓ.
ASTERITA. f. Miner. Pedra radiada o en forma
d' estrella. Asterita.
ASTERNAL. adj. Anat. Que no té esternó, y aixís
se poden anomenar costelles asternals les que no s' ar-
ticulen ab aquell os. Asternal.
ASTEROIDES, ni. pl. adj. Astron. Planetes petits
qu' en gran nombre y en inoviment rapidíssim roden
al voltant del sol. Asteroides.
ASTET. m. dim. d' ast. Asardocillo. *
ASTÍ. Veu de pastor. Aquí.
ASTIL, m. Hasta. || adj. Bot. Calificatiu de tota
planta sense ast I. Astilo.
160
AST
ATA
Segell d'AstoU
ASTILES, f. pt. Anat. Glanduletes que 's fan a la
canal de 1' uretra. Astiles.
ASTOLSÍ. m. Ter. SUTGE.
ASTOLL. Geog. Poblé del dist. niunpal. d' Urtg,
prov. de Girona.
ASTÓR. ni. Ornit. Aucell, me-
na d' esparver, de color negre
ciar, la panxa blanca ab cla-
pes negres, la cua cendrosa cla-
pada de blanch, les carnes gro-
gues y '1 bech negre; és niólt
enemich de's colóms. Alfaneque,
ave zonza.
ASTOR. Poblet del dist mu-
nicipal de Sant Martí de Sas-
gayoles, prov. de Barcelona.
ASTORAMENT. m. Esparverament. Azoramiento.
ASTORAR. V. a. Esparverar, sobressaltar. També
s' usa cóm recíproch. Azorar.
ASTORAT, DA. p. p. Azorado.
ASTORELL. Geog. Caseriu del terme de Binissa-
leni, Mallorca.
ASTORGÁ, NA. adj. Pertanyent a la ciulat d' As-
torga; qui n' és fill. Astorgano.
ASTÓS. Geog. Barranch afluent de 1' Essera.
ASTRAGAL. Arqnit. Motllureta rodona que rodeja
la banda mes alta d' un pilar o columna. Astrá-
galo.
ASTRAL, adj. Que pertatly ais astres o lii té rela-
ció. Astral.
ASTRALLERA. f. Náut. Aparell ab currioles, pero
sense cordes. Estrellera.
ASTRAMITX. m Náut. Biga qu' endenta ab les
corbes que 's posen demunt la cuberta deis barcos.
Estramiche.
ASTRE. ni. Cós lluminós del cel, cóm: el sol, la
llttna, I' estrella, etc. Astro. || Met. ant. estrella, 2.
ASTREMÓS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de
Montanisell, prov. de Lleida.
ASTRICCIÓ f. L' acció de tancarse Ms poros As-
tricción.
ASTRINGENT. adj. S' aplica ais aüments o re-
méis que restrenyen, cóm: les serves. Astringente,
astrictivo.
ASTROGNOSSlA.f. Part
de 1' astronomía que tracta
del coneixement de les es-
trelles fixes. Astrognosia.
ASTROLABI m.Mat.lns-
trument de metall en for-
ma de planisferi: el seu us
principal és pera observar
els navegants I' altura del
pol y deis astres. Astro-
labio.
ASTROLATRfA. f. Me-
na de sabeísine o adoració
deis astres. Astrolatría.
ASTRÓLECH. m. Qui
professa 1' astrología Astrólogo || Met. astut.
ÉSSER UN BON ASTRÓLECH. fr Met. fam. ÉSSER UN
BON APÓSTOL.
ASTROLOGAL. adj. Lo que pertany a 1' astrolo-
gía. Astrológico.
ASTROLOGÍA. f. Ciencia qne tracta deis astres.
Astrología.
ASTROLÓGXH, CA. adj. Astrologal.
ASTROLOMÍA. f. Ant. astronomía.
ASTROMANCIA. f. Endevinació per medi deis as-
tres. Astromancia.
ASTROMÁNTICH, CA. adj. Concernent a 1' astro-
Astrolabi
inancia. Astromántico. || s. Qui pretén endevinarper
medi deis astres. Astrólogo, astromántico.
ASTROMETRÍA. f. Art d' amidar els diámetres
aparents deis astres y les distancies de les estrelles.
Astrometría.
ASTRÓNOM. m. Professor d' astronomía. Astró-
nomo.
ASTRONOJVIÍA. f. Ciencia que tracta de la dimen-
sió, mida y moviinent deis cossos celestes. Astrono-
mía. II Aristología.
ASTRONÓMICAMENT. adv. m. Segons els princi-
pis y regles deis astrónoms. Astronómicamente.
ASTRONÓMICH, CA. adj. Lo que peitany a 1' as-
tronomía. Astronómico.
ASTROSCOPIA. f. Contemplado deis astres. As-
troscopia.
ASTRÓSCOPO. m. Instrunient astronómich, com-
post de dos conos en quina superficie están descrites
les estrelles y constelacicns, pera trovarles mes fa-
cilment. Astróscopo.
ASTROSSOFIA. f. Estudi o coneixement deis as-
tres. Astrosofía.
ASTRUCH, CA. adj. Ant. afoRtunat, DITXÓS. ||
m. Bot TEY.
ASTUCIA, f. Manya, sagacitat. Astucia, ardid. ||
Estratagema.
ASTUCIÓS, A. adj. ASTUT. || Ter. ESCRÚPULOS,
FASTIGÓS.
ASTUCIOSAMENT. adv. m. ASTUTAMENT.
ASTURDIT, DA. adj. ESTURDIT.
ASTURIÁ, NA. m. Natural d' Asturias, principat
d' Espanya. Asturiano.
ASTUT, A. adj. Sagas. Astuto.
ÉSSER MÓLT ASTUT. f. Pelarse de fino.
ASTURAMENT. adv. m. Ab astucia. Astutamen-
te. I! FRAUDLLENTMENT.
ASTUTÍSSIM, A. adj. sup. Astutísimo.
ATABAL, m Ant. Tabal.
ATABALAR. v. a. Per mal de cap. Atolondrar,
aturdir, atronar.
ATABALAT, DA. p. p. Atolondrado.
ATACADOR, m. Qui ataca. Atacador. || Eína pera
atacar les pesses d' artillería. Atacador. || Eina ab
que s' ataca la pólvora a les barrinades. Atacadera.
II A r artillería de mar, corda grossa y forta ab un
tros de fusta a un deis caps. Atacador.
ATACAMENT. m. L' acció y efecte d' atacar. Ata-
cadura, atacamiento.
ATACAMITA. f. Min. Oxiclorur de coure trovat a
Atakama. Atacamita.
ATACAR. V. a. Apretar el taco dins del cañó de
r escopeta o d' un' altra arma. Atacar. || Embestir,
acometre. Atacar. || Posar en apuro a algú a forsa
d' arguments. Atacar.
ATACAT, DA. p. p. Atacado.
ATACH. m. L' acció d' atacar, embestir, acometre
una plassa o exércit. Ataque. || Met. Acometiment
d' algún accident repentí, cóm: feridura, etc. Ataque.
ATACONADOR. m. Sabater que adoba '1 cal^at
vell. Zapatero de viejo, remendón. || Met. Qui pega.
Zurrador.
ATACONAMENT. m. Ant. ADOB. |1 TACÓ, 2.
ATACONAR. v. a. Adobar les sabates. Remendar.
II Atipar a algú, afartarlo. També s' usa cóm recí-
procli. Rellenar, atracar || Pegar, fer un fart de
tacó. Zurrar.
ATACONAT, DA. p. p. Remendado. || Met. Zix-
rrado.
ATAFARRAR. v. a. Posar la tafarra. Atataarrar.
ATAFETANAT, DA. adj. Seniblant al fafetá. Ata-
fetanado.
ATA
ATE
161
ATAGELLAR. v. n. Mar. Navegar m6lt forsat de
vela ab qualsevol obgecte. Atagellar.
ATALAÍA. f. Lloch pera atalaíar. Vigía, atalaya.
II Qiii atalaia. Vigía, atalaya, atalayador.
ATALAÍA. Geog. Torre del tenue d' Alcudia, Ma-
llorca. II Caseriu del dlst. niunpal. de Vicli, prov. de
Barcelona. || —(la). Orog. Montanya de 1,161 met.
d' altitiit, a la dreta del Turia, part. jud. de Chelva,
prov. de Valencia.
ATALAYADOR. A. adj. Qui atalaía. Vigía, atalaya,
atalayador. || Ant. Qui observa les accions d' altres-
Espía, atisbador.
ATALAÍAMENT. ni. L' acció d' atalaíar. Atalaya-
miento.
ATALAÍAR. v. a. Vigilar, tindre conipte d' algii
o de quelcóm. Atalaía a n' aquesta nena. Vigilar
cuidar.
ATALAJARSE, v. r. Adunarse d' algií o de quel-
cóm. No me 'n havla atalai'at. Advertir, notar.
ATALAÍASSA (La). Orog. Puig de 475 met. d' al-
titut al S.O. d' Ibissa, Balears.
ATALAÍAT, DA. adj. B!as. Se diu deis castells.
torres, cases, etc., acabades ab una cornisa volate-
jada ab les senes espitleres pera observar ¡o que
passa; cóni també de les faixes, bandes, etc., que
afecten la forma de dita cornisa. Atalayador.
ATALAÍES D' ALCALÁ (Les). Orog. Serra que
hi há al N.O. d' Alcalá de Chisbert, prov. de Cas-
telió.
ATALAÍETA. f. dim. Atalayuela.
ATALENTAR. v. a. Ant. Agradar. Atalantar,
agradar.
ATALUSSAR. v. a. Tallar un terreno en forma de
plá inclinat. Escarpar.
ATALLADOR, A. ni. y f. Anl. Qui talla. Atajador.
II Ant. Espía, explorador.
ATALLAMENT. ni. Ant. DRESSERA. || m. iVIedi pera
terminar algún plet o desavenensa. Corte, ajuste.
ATALLANA. ni. adv. Ant. PER LA DRESSERA.
ATALLAR. v. a. Ant. Detindre, aturar a algú
eixintli al pas. Cortar, atajar. || Anar perla dressera
pera abreviar canií. Ir, atajar, echar por el atajo. ||
Detindre '1 curs á' alguna cosa. Atajar. || Transigir,
acabar un plet o desavinensa. Cortar, atajar, ter-
minar.
ATALLS. ni. pl. Ant. PLER.
ATAMBOR. m. Ant. Máquina pera pujar coses de
niólt pés. Grúa. || TABAL.
ATANASI, A. n. p. Atanasio.
ATANASIA. f. Entre estampers, carácter de lletra.
Atanasia. || Bot. Herba alta d' uns trenta centínietres
semblanta a l'orenga; al cim forma una copa ab cer-
tes flors que 's conserven mólt de teiiips. Hierba de
Santa María, atanasia. || —marina. Herba d' uns
trente centínietres d' altura, de fulles en figura de
Uansa, flors grogues y tota cuberta d' una borra
mólt semblanta al coto. Algodonera.
ATÁNS. m. p. u. Ant. APROXIMACIÓ.
ATANSAR. V. a. y Ms seus derivats. ACOSTAR.
ATANYENT. adj. PERTANYENT.
ATÁNYER. v. n. p. u. Tocar, pertányer. Pertene-
cer, tocar. II v. a. Cumplir les promeses. Cumplir.
ATAPAIMENT. ni. Acció y efecte d' atapair.
Tupa.
ATAPAIR. v. a. Apretar mólt alguna cosa pera
que no quedi tova. Tupir.
ATAPAiT, DA. p. p. Tupido.
ATARANTAR, v. a Ter. Persuadir a algú que
fassi alguna etsagallada. Levantar de cascos.
ATARANTAT, DA. p. p. Qui per sobra de vives
obra precipitadament y sense reflexió. Tronera,
DIC. CAT. — T. I. — 21.
Atault
tolondrón, alborotado. || ATURDIT. || Picat de la ta-
rántula. Atarantado.
ATART. adv. t. Ant. No mólt sovint, de quan en
quan. De tarde en tarde.
ATATXONAR. v. a. Clavar els bagúls ab tatxes
de llautó, etc. Atachonar,
clavetear. \\Met. Oinplir al-
guna cosa apretant lo que
s' W fica, cóni: atatxonar la
roba al bagúl. Embutir.
ATAULF. Biog. Primer
rei deis visigoths (411 a
415), que va sejornar a Bar-
celona, ont va morir asse-
sinat per efecte d' una cons-
piració promoguda péls ga-
los, deis quals liavía sigut,
després de vence ais ro-
mans, un deis mes temibles
enemichs.
ATAURICH. ni. Arq. Obra de guix ab que 'Is mo-
ros adornaven els edificis. Ataurique.
ATAVELLAR. v. a. Disposar en forma de fulla de
lletuga, cóm se fá a les guarnicions y vores deis ves-
tits. Alechugar.
ATAVIAMENT. m. Ant. Atavío.
ATAVIAR, v a. Compondré, assear, adornar. Tam-
bé s' usa cóm recíproch. Ataviar.
ATAVIAT, DA. p. p. Ataviado.
ATAVISME. m. Seniblansa d' un animal o planta
ais seus progenitors. || Bot. Tendencia d' una planta
o animal a retornar al tipo primitiu d' ont prové.
Atavismo
ATAVIU. ni. L' adorno y compostura de la perso-
na. Atavío.
ATAXIA, f. Med. Desordre, irregularitat, conjunt
de fenómens nerviosos, qu' indiquen senipre una afec-
ció cerebral niés o meiiys grave. Ataxia, jj Desordre
deis apetits, instints y passions del ánima. Ataxia.
ATAXODINAMIA. f. Patol. Irregularitat en els
inovíinents d' un orgue del eos huma. Ataxodinamia.
ATAYS. f. Nóni d' una estrella. Atáis.
ATECNIA. f. Med. Impotencia viril. Atecnia.
ATEIRADAMENT. adv. m. Ant. ARREGLADAMENT,
ORDENADAMENT.
ATEIRAMENT. m. Ant. ORDRE, REGLA.
ATEÍSME. m. Opinió d' aquells que neguen 1' exis-
tencia de Déu. Ateísmo.
ATEÍSTA, m. y
ATEÍSTICH. adj Ant. Qui nega 1' existencia de
Déu. Ateísta.
ATELESTITA. f. Min. Substancia rara, groguen-
ca, que 's cristallisa en tetaedres. Atelestita.
ATELOMIELIA. f. Desarrollo íncomplert del móll
de r espinada. Atelomielia.
ATEMORISAMENT. m, Ant. Mólt temor. Aterra-
miento.
ATEMORISAR. v. a. Infundir, causar temor. També
s' usa cóm recíproch. Atemorizar. |i aturdir. || ame-
NASSAR, 1.
ATEMORISAT, DA. p. p. Atemorizado.
ATEMPERACIÓ. f. L' acció y efecte d' atempe-
rar Atemperación,
ATEMPERADAMENT. adv. m. Ant. Ab templan-
sa. Templadamente.
ATEMPERANT. p. a. Lo qu' atempera. Atempe-
rante.
ATEMPERAR, v. a. Reduir alguna cosa al seu tem-
perament. També s' usa cóm recíproch. Atemperar,
a II Moderar, ablanir, templar, acomodar una cosa a
un' altra. Atemperar.
162
ATE
ATI
ATEMPORALAT, DA. adj. Náut. Vent que bufa
ab molía furia. Atemporalado.
ATEMPTAR. v. a. Ant. y 'Is seus deriváis, inten-
tar, PROJECTAR, ASSAJAR.
ATENALLAR. v. a. Arrancar a un reu trossos de
carn ab unes estenaTes roentes. Atenacear, atena-
zar.
ATENALLAT, DA. p. p. Atenaceado.
ATENCIÓ. f. L' acció d' atendré. Atención. || Ur-
banitat, respecte, obsequi. Atención. || Consideració,
niiranieiit. Atención.
EN ATENCIÓ. m. adv. En atención, teniendo pre-
sente.
ATENUAR. V. n. y
ATENUARSE, v. r. Ant. Acampar la tropa a les
tendes de canipanya. Acamparse.
ATENDAT, DA. p. p. Acampado.
ATENDEMENT. in. Ant. y
ATENDENCIA. f. ATENCIÓ, 2, 3.
ATENDIBLE, adj. Digne de ésser ates. Aten-
dible.
ATENDIMENT. in. An!. ATENCió.
ATENDRÉ, v n. Estar ab cuidado y atenció. Aten-
der. II lindre consideració a alguna cosa, cóin: aten-
dré ais niérils y no a ¡a persona. Atender. || Mi-
rar per alguna cosa, o cuidarne. Atender. ¡| v. a.
Ant. ESPERAR. II Guardar, cumplir, niantíndres. Ate-
nerse. II Donar llocli o tregües. Dar treguas. || ATRA-
PAR, ACONSEGflR. 11 Ant. Eixir al pas.
ATENENT. ni. adv. Considerant. En atención, en
consideración.
ATENÉU. ni. Nóm que 's dona a algunes corpora-
cions cientifiques o literaries. Ateneo. || Llóch al
qual s' lii reuneixen. Ateneo.
ATENIENSE, adj Natural o pertanyent a la repú-
blica y ciutat d' .-Xtenes. Ateniense.
ATENIRSE. V. r. Aderirse, atíndre a lo que 's té
per mes segur. Atenerse.
ATENT, A. adj. Qui té posada o fixa 1' atenció en
alguna cosa. Atento. || Cortés, urbá. Atento, come-
dido.
ATENTAJVIENT. adv. m. Ab cuidado y atenció.
Atentamente. || Ab urbanitat o cortesía. Atentamen-
te. II For. Contra l'ordre y forma del dret. Atentada-
mente.
ATENTAR, v a. Maquinar, progectar o cometre
algún delicie. Atentar.
ATENTAT, DA. p. p. Atentad j. || m. Crim, delicte.
Atentado. ! Intent sense tó ni só. Intentona.
ATENTATORI, A. adj. Ant. Injust, violent. Aten-
tatorio.
ATENTI POTENTI. m. adv. Ab abundancia, a dis-
creció, cóni: menjar atenti potenti. A tente bonete.
ATENTÍSSIM, A. adj. sup. Atentísimo.
ATENTÍSSIMAMENT. adj. sup. Atentísimamente.
ATÉNYER. V. a. ATÁNYER. || v. n. Ant. ARRIBAR. |1
Ter. ACONSEGUIR.
ATERIVIASIA. f. Med. Excés, auiuent morbos de
calor. Atermasia.
ATERMENADOR. m. Qui posa fites a les terres.
Amojonador.
ATERMENAMENT. m. L' acció y efecte d' ater-
menar. Amojonamiento.
ATERMENAR. v. a. Posar fites a les terres. Amo-
jonar.
ATEROIVIA. m. Med. Tumor enquistat pié d' una
materia espessa, blanquinosa y seniblanta a les papa-
rotes. Ateroma
ATEROMATÓS. adj. Patol. Qu' és o participa de
la naturalesa del ateroma. Ateromatoso.
ATERRADOR, A. adj. Qui aterra. Aterrador.
ATERRAMENT. m. L' acció d' aterrar. Aterra-
miento.
ATERRAR, v. a. Tirar a térra. Asolar. ' Causar
terror. També s' usa cóm reciprocli. Aterrar, ate-
rrorizar. II Entre pilots, acostarse a térra. Aterrar.
II ABATRE, HUAULIAR. || ASSOMBRAR.
ATERRARSE, v. r. Náut. Arrimarse 'Is vaixells a
térra. Aterrar.
ATERRAT, DA. p. p. Aterrado, aterrorizado. ||
adj. Náut. Se d u de tot obgecte qu'és prop de térra.
Aterrado.
ATERRIT, DA. adj. Ant. ATERRAT, 1.
ATERRORISAR. v. a. ATERRAR, 2.
ATERROSSAR. v. a. Fer terrossos d' una materia
solta. Aterronar.
ATERROSSARSE. v. r. Ferse terrossos. Aterro-
narse. II Apilotarse, se diu del arrós, etc. Aterro-
narse.
ATERROSSAT, DA. p. p. Aterronado. Hadj. Se
aplica ais canips, etc. Terregoso.
ATES, A. p. p. d' atendré. Atendido. || ni. adv. EN
ATENCIÓ.
ATESAR. V. a. Náut. Posar tivants els caps o les
veles de la ñau. Atesar.
ATESORAR, v. a. Arreplegar y guardar riqueses.
Atesorar. || Met. Reunir moltes qualitats, gracies o
perfeccions. Atesorar.
ATESTACIÓ. f. Testificació. Atestación.
ATESTAR, v. a. For. Certificar, testificar. Ates-
tar.
ATESTAT, DA. p. p. Atestado. || adj. Pié. Ates-
tado. II m. pl. For. Els Instruments auténtichs que
fau fé d' alguna cosa. Testimoniales, atestados.
ATÉU. adj. El qui nega 1' existencia de Déu. Ateo.
ATIADOR, A. m. y f. Qui atía. Atizador. |1 Eina
pera atiat. Atizador, atizadero.
ATIAMENT. ni. Acte d' atiar. Atizamiento.
ATIAR. V. a. Arrimar els tions al foch pera que no
s' apaguin. Atizar. || Mocar el ble del llum, etc. Ati-
zar, avivar. || Met. Fomentar les passions o afectes.
Atizar, revolver el ajo, el caldo, jj Met. Instar, in-
citar.
ATIAT, DA. p. p. Atizado
ÁTICAMENT. adv. m. A la manera deis átichs.
Áticamente.
PARLAR ÁTICAMENT. Loc. Parlar concisament. Ha-
blar áticamente.
ÁTICH, CA. adj. Lo pertanyent a Atenes. Ático. ||
S' aplica al estil qu' ab poques paraules expressa
niólts conceptes. Ático. || m. Cós d' arquitectura que
se coloca per adorno deinunt la cornisa d' un edifici.
Ático.
ATICISME. m. Modo de parlar pur y concís. Ati-
cismo.
ATICURGA. f. Arq. Columna quadrada del ordre
átich. Aticurga.
ATIGRAR. v. a. Imitar les taques de la pell de
tigre. Atigrar.
ATINADAMENT. adv. ni. Ab discreció. Atinada-
mente.
ATINAR. V. a. Pensar, recordarse d' alguna cosa.
Atinar, acertar, dar en el blanco. II Met. Endevinar
per congectures. Atinar.
ATINAT, DA. p. p. Atinado.
ATINGUT, DA. p. p. d' atenirse o aténdres. Ate-
nido.
ATIPAR. V. a. Satisfer de menjar. Saciar, [j Satis-
fer el gust o desitj d' alguna cosa. Saciar. || Comun-
ment s' usa c6ni recíproch. |l Fastiguejar, cansar, mo-
lestar. Cargar.
ATO
ATR
163
ATIPLAR. V. a. Algar el t6 de ¡a veu o del ¡nstrii-
nient que 's toca. Atiplar.
ATIPLARSE. V. r. Posar veu de tiple. Atiplarse.
ATIPLAT, DA. p. p. Atiplado, tiplisonante.
ATIRIZÍA. f Anl ICTERICIA.
ATIRIZIARSE. v. r. An/. ICTERICIARSE.
ATLÁNTICH, CA. adj. S' aplica al mar que s' ex-
tén entre Europa y América. Atlántico. || S' aplica a
un ordre d' arquitectura en que, en lloch de coUim-
nes, s' hi posen estatúes nomenndes Atlantes. Atlán-
tico.
ATLÁNTIDES. f. pl. Constelació en que hi lia es-
trelles, que fiíigiren els poetes ésser filies d' Atles.
Atlántida.
ATLANTS. m. pl. Arq. Estatúes d' liomes que 's
posen en lloch de columnes pera sostindre 1' arqui-
trau. Atlantes. 1| atles, 2.
ATLES. m. Colecció de niapes enquadernats. At-
las. II Anat. Nóm de la extrema vértebra del coll que
nianté y dona nioviment al cap. Atlas. || Montanya
d' África. Atlas.
ATLETA, ni Home que peleava a cops de puny.
Atleta, luchador. || Fisiol. L' home que té '1 sistema
muscular mólt desarrollat. Atleta.
ATLÉTICAMENT. adv. m. Cóm un atleta. Atlét!-
camente.
ATLÉTICH, CA. adj. Lo que pertany al atleta. At-
létlco.
ATLÓIDICH. adj. Anl. Pertanyent o referent al at-
les o primera vértebra cervical. Atlóideo.
ATMETLLA. V. AMETLLA.
ATMIDIÁTRICA. Med. Aplicació deis vapors o
del gas a la pell, cóm niedi curatiu. Atmidriátíca.
ATMIDÓMETRE. ni. Fís. Instrument que serveix
pera midar la evaporació. Atmidómetro.
ATMÓSFERA. Fis. Fluit subtil y elástich que ro-
deja un cós per totes parts y participa deis seus mo-
vinients. Atmósfera. || La massa del aire, ab el seus
vapors, exalacions y deniés, que rodeja la térra fins
a una altura considerable. Atmósfera. || Fluit subtil
que rodeja al sol y ais seus planetes. Atmósfera del
sol, etc.
ATMOSFÉRICH, CA. adj. Lo que pertany a 1' at-
mósfera. Atmosférico
ATMOSFEROGRAFÍA. f. Descripció de 1' atmós-
fera y de les senes qualitats. Atmosferografía.
ATMOSFEROLOGÍA f. Tractat de les propietats
de r atmósfera. Atmosferología.
ATOGINAR. v. a Mar. Posar togins a les veles
y demés pesses o punts que 'Is requereixln. Atojinar.
ATOLONDRAMENT m. L' acció y efecte d' ato-
londrar o de atolondrarse. Aturdimiento, atolon-
dramiento.
ATOLONDRAR, v. a. Perturbar els sentits. Tam-
bé s' usa cóm recíproch. Aturdir, atolondrar, per-
turbar.
ATOLONDRAT, DA. p. p. Atolondrado. || adj.
ATARANTAT.
ATOM. in. El cós mes petit que se suposa indivi-
sible. Átomo. II Meí. Part mólt petita de qualsevulla
cosa. Átomo. || m. pl. Les particuletes que 's perci-
beixen en el raig del sol qu' entra a alguna pessa.
Átomos.
FINS UN ÁTOM. Loe. Jam. En la cosa mes mínima o
petita. En un átomo.
ATÓMICA, f. S' aplica a la teoría fundada en el
cálcul del nombre d' átoms que de cada eos simple
entren en la formació d' un compost. Atómica.
ATÓMICH, CA. adj. Lo qu' és excesivament petit.
Atómico. II Lo que pertany ais átoms. Atómico, ato-
místico.
ATOMÍFER. adj. Qu' está carregat d' átoms. Ato-
mífero.
ATOMISAT. m. Qui segueix o defensa 'I sistema
deis átoms. Atomista.
ATOMISME. m. Física corpuscular. Atomismo.
ATOMISTA. m. Partidari de les doctrines del ato-
misnie. Atomismo.
ATOMOLOGÍA. f. Tractat deis átoms Atomo-
logía
ATONÍA, f. Med. Postiació, debilitat, esllangui-
ment, inercia. Atonía.
ATÓNICH, CA. adj. M d Qui pateix atonía. Ató-
nico.
ATONIFICACIÓ f. Med. Acció per la que 's fá
que 'Is orgues del cós se posin en estat d' atonía.
Atonificación.
ATONIR. V. n. Ant. y 'Is seus deriváis. ATURDIR,
ESPANTAR.
ATÓNIT, A. adj. Pasniat o espantat d' algún ob-
gecte o succés extrany. Pasmado, atónito.
ATONTAR, v. a. Náut. Posar un cop de mar en
certa posició y nioviments la ñau. Atontar. || en-
TONTIR.
ATONTAT, DA p. p. Náiil. Atontado.
ATONTIMENT. m. L' acció y efecte d' atontír.
Atontimiento.
ATONTIR. V. a. y 'Is seus deriváis. Entoníir.
ATONYAT, DA. adj. Apretat. Compacto, prieto.
ATORAR V. a. Náut. abarrotar.
ATORARSE, v. r. Náut. Parlant de les cordes, de-
tlndres, no poguer passar per ont deuríen, ja per
ésser massa grosses, ja per altra causa. Atorarse,
atragantarse.
ATORMENTADAMENT adv. m. Ab torment.
Atormentadamente.
ATORMENTADOR, A. m. y f. Qui atormenta.
Atormentador.
ATORMENTAR, v a. Afligir y molestar corporal-
ment a algú Atormentar. || Aíe/. Molestar, enfadar,
afligir a algú. Atormentar, apurar i| Donar torment
pera fer confessar la veritat. Dar tormento || Náut.
Fer una forta impressió a la ñau la violencia de les
onades, la forqa del vent, el pés de 1' arboladura y
tot lo que hi pot influir. Atormentar.
ATORMENTARSE, v. r. Apesararse. Atormen-
tarse. II Donarse mal temps. Atormentarse.
ATORMENTAT, DA. p. p. Atormentado.
ATOROSAT, DA. adj. Ant. 8' aplica a la bestia
que pateix torso, atorsonat
ATORROLLAR. v. a. Confondre a algú. Aturru-
llar, aturdir, confundir.
ATORROLLAT, DA p. p. Aturrullado.
ATORSONARSE. v. r. Patir torso les cavalcadu-
res. Atorozonarse.
ATORSONAT, DA. adj. S' aplica a les cavalcadu-
res que pateixen torso. Atorozonado.
ATORT. m. adv. Ant. PER FORgA. || A TORT.
ATORTONAR. v. a. Náut Trincar ab tortóns.
Tortorar, atorrorar.
ATRABILIAR. adj. y
ATRABILIARI. adj. y
ATRABILIÓS, A. adj. Lo que pertany a 1' atrabí-
lis. Atrabiliario, atrabiiioso.
ATR A BILIS. L Bilis negra. Atrabilis.
ATRACA. Veu náutica ab que 's designa 1* acció
d' atracar, ajustar un tauló o altra pe^a de cons-
trucció ab altres. Atracar.
ATRACABLE, adj. Abordable.
ATRACADA, f. Náut. Acte d'atracar. Atracada.
164
ATR
ATR
BONA ATRACADA. Náut La que '1 patró dirigeix ab
tal acert que 1' enibarcació queda parada y situada
convenientnient al punt a que devía atracar. Buena
atracada.
MALA ATRACADA. Náut. La que 's fá sense dites
circunstancies. Mala atracada.
ATRACADERO, ni. Paratge ont sense perill poden
atracars'hi les embarcacions menors. Atracadero.
ATRACAR. V. a. Náut. Acostar les embarcacions a
térra o unes ab altres. Atracar. 1| Acostar un obgecte
a un altre. També s' usa cóni recíprocli. Atracar. i|
Apretar una cosa contra un' altra. Atracar. || Acos-
tar els obgectes uns ab altres sense que arrivin a to-
carse. Atracar.
ATRACAR LES FULLES. fr. Art. y Of. Apropar la
contrafulla al tall d' una altra fulla
ATRACAT, DA. p. p. Atracado.
ATRACCIÓ. f. L' acció o virtut d' atreure. Atrac-
ción. II ATRACTIU, 2.
ATRACCio NEWTONIANA. La que 's verifica sóls a
les grans niasses, en rao d' aqüestes meteixes, y del
quadrat de les distancies. Atracción neutoniana ó pla-
netaria.
ATRACTIU, VA. adj. Lo que atreu o té la virtut
d' atreure. Atractivo.
ATRACTÍVOL, A. adj. Lo que atreu. Atractivo. ||
ATRACTIU.
ATRAFAGAR, v. n. y
ATRAFAGARSE, v. r. Fatigarse, afanyarse. Ata-
rearse.
ATRAFAGAT, DA. adj. Aqueferat. Atareado.
ATRAURER v. a Ant. ATREURE.
ATRAPAR, v. a. Agafar al que fuig. Coger, atra-
par. II Assolir, aconseguir. Alcanzar. || Sorpendre,
sobrevindre repentinament alguna cosa, cóm: l'atrapá
la nit, V atrapa al moment del furt o en mentida. Co-
ger. II Engaiiyar. Coger. |i Náut. Posar o passar les
trapes a les veles. Atrapar.
ATRAPAR AB ELS PIXATS AL VENTRE. fr. Fam. y
ATRAPAR A L' ENCESA. fr. Sorpendre de prompte a
algú en algún delicte, etc., sense poders'ho pensar.
Coger de manos á boca, coger con las manos en la
masa, coger infraganti.
ATRAPAR DESCUiDAT O DESPREVINOUT. fr. Impen-
sada ment, de repent. Coger de rebato, de manos á
boca.
ATRAPAR LA LLUNA. fr. Durar niólt 1' execució de
alguna cosa. Coger la noche.
ATRAPAR SOTA. fr. Coger debajo.
ATRAPARSE, v. r. Caure a la trampa. Cogerse.
ATÍAPASSAR. v. a. Fer alguna cosa depressa,
surti bé o malament, feria de qualsevulla manera.
Atrabancar, frangollar.
ATRAPAT, DA. p. p. Atrapado, cogido.
ATRÁS, ni. L' efecte d' atrassar y atrassarse.
Atraso. || Náut. El punt de situació de la ñau o dis-
tancia qu' aquesta '1 suposa mes atrassat respecte al
rumbo que ha obtingut per 1' observado deis astres.
Atraso.
ATRÁS DE. m. adv. y
ATRÁS QUE. m. adv. Ademes; aixís se diu: Atrás de
vindre tari encara renya. Tras.
ATRASSAMENT. ni L' acció y efecte d' atrassar
y atrassarse. Atraso.
ATRASSAR. v. a. Retardar. Atrasar.
ATRASSAR EL RELOTjE. fr. Fer correr enrera 1' asse-
nyalador. Atrasar el reloj.
ATRASSARSE. v. r. ENDERRERIRSE.
ATRASSAT, DA. p. p. Atrasado. || adj. Endeutat,
empenyat. Atrasado.
ANAR ATRASSAT. fr. Estar empenyat o anar a
iiienys. Andar ó estar alcanzado, andar á tres menos
cuartillo ó de capa calda.
ATRASSOS. m. pl. Endarreriatges, rendes que dei-
xaren de pagarse al temps assenyalat. Atrasos.
ATRAVÉS. m. adv. De través. Al través.
ATRAVESSA. f. Nául. Veu ab que 's designa 1' ac-
ció d' atravessar, cóm: perns rf' atravessa. Atraviesa.
ATRAVESSADOR. m. TRAVESSER. |l EMBARÁS, IM-
PEDIMENT.
ATRAVESSAIVIENT. Met. CONEXIÓ.
ATRAVESSAR. v. a. Posar una fusta o altra cosa
d' una part a altra. Atravesar. || Passar de parta
part el cós o algún nieiiibre ab 1' espasa, 1' aigua
pels poros, etc. Atravesar. || Passar d' una part a
altra, cóm: atravessar la carretera, etc. Atravesar,
cruzar. || Parlant del joch, fer a'guna juguesca a niés
de lo que 's posa al fondo. Atravesar || Encreuar
una cosa. Atravesar, cruzar. || Náut. Posar en fatxa,
situar la ñau ab el costat perpendicular o transversal
a la direcció de la mar o del vent. Atravesar, poner
á la capa || Llaurar segona vegada la térra. Binar. ||
MALMIRAR, ÜLLPENDRE. || Dit delS géneros. AGAVELLAR.
ATRAVESSARSE. v. r. Posarse de per mitj algún
destorb. Atravesarse || Intercedir, posarse de per
mitj. Atravesarse. || Met. Interrompre la conversa.
Atravesarse. II Trovarse ab algú, barallarse. Atra-
vesarse. II Entrevindre, ocórrer alguna cosa que ini-
pideix el curs de un' altra. Atravesarse. II Ais jochs
d' interés se diu de la qiiantitat que s' ha perdut o
guanyat. Atravesarse. || Náut. A les maniobres, si-
tuarse la ñau ab el seu costat perpendicularment a
una direcció qualsevulla. Atravesarse. || Pendre '1
vent una direcció próximanient perpendicular a una
altra donada. Atravesarse.
ATRAVESSÁRSELI A ALGIJ UN ÑUS AL COLL. fr. Met.
No poder parlar d' espaiit, pena o vergonya. Atrave-
sársele á uno un nudo en la garganta.
ATRAVESSAT, DA. p. p. Atravesado. || adj. Qui
no mira dret. Atravesado. || Mal intencionat. Atra-
vesado. II L' animal que prové de varíes castes. Atra-
vesado, cruzado.
ATRAVESSAT DALT D' UNA CAVALCADURA. LoC. Aja-
gut demunt la seua cárrega. Atravesado en una ca-
ballería.
ATRAHIMENT. ui. Lo que atrau o té virtut de
atraure. Atractivo |1 Atractiu, alicient que afalaga.
Atractivo.
ATRE, A. pron. Ter. ALTRE.
ATREPAR. v. a. Nául. Agarrar ab la perxa o altre
instrument de ganxo. Aferrar.
ATRES. pron. Ter. ALTRES.
ATRESORAR. v. a. y 'Is seus deriváis. Atesorar.
ATRESSAT, DA adj. Diestro, adiestrado.
ATRESSÍ. conj Ant. for. A mes d' aixó, ademes.
Otrosí, además, demás de esto. || m. For. Cada una
de les peticions després de la principal. Otro sí. ||
Juntament. Juntamente.
ATRET, A. p. p. Ant. De atreure. Atraído.
ATRETAL. adv. ALTRETANT.
ATREURE. V. a. Fer seguir alguna cosa, cóm: el
imán al cer. Atraer. || Quanyarse la voluntat d' algú.
Atraer, captarse la voluntad ó el afecto.
ATREVIDAiVlENT. adv. m. Ab atreviment. Atre-
vidamente, osadamente. || temerariament. || lliu-
REMENT.
ATREVIDAS, SA adj aum atRevidíSSIM.
ATREVIDET, A. adj. dirn. Atrevidillo.
ATREVIDÍSSIM, A. adj. sup. Atrevidísimo.
ATREVIMENT. m. L' acció y efecte de atrevirse.
Atrevimiento, osadía, audacia. il CORATOe. || teme-
RITAT. II DESCARO.
DONAR ATREVIMENT. fr. ANIMAR, 2.
ATREVIRSE v. r. Arriscarse, determinarse a fer
alguna cosa. Atreverse.
ATR
ATU
165
ATREVIT, DA p. p. Atrevido. || adj. Insolent,
descarat, desvergonyit. Atrevido. || animós. || teme-
RARi.
ATRIBA. f. Eina de fer esclops. Atriba.
ATRIBUCIÓ. f. L' acció d' atribuir. Atribución.
ATRIBUIR. V. a. Aplicar, assignar alguna cosa a
algú. S' usa cóni reclproch. Atribuir, aplicar. Il Acu-
mular. Atribuir, achacar acumular ll CONCEDIR.
ATRIBUIT, DA. p. p. Atribuido.
ATRIBULADOR, A. adj. Lo que atribula. Aribu-
lanle.
ATRIBULAR, v. a. Afligir. S' usa cóm recíproch.
Atribular. || Perturbar 1' ániín. Amotinar, turbar.
ATRIBULARSE, v r. Amotinarse.
ATRIBULAT, DA. p. p. Atribulado. || adj. ATA-
RANTAT.
ATRIBUT. m. Teol Qualsevol de les perfeccións
propies de la essencia de Déu, cóiu: omnipotencia,
misericordia, etc. Atributo. || Símbol o senyal que
denota '1 carácter y ofici de les figures, cóm: la pal-
ma de la victoria, el líiri de la puresa, etc. Atributo.
ATRICIÓ. f. Teol. Dolor d' liaver ofés a Déu per
por a les penes del infern, ab propósit d' esmena.
Atrición.
ATRICIONARI. m. Teol. Teólecli escolásiicli sos-
tenidor de que 1' atrició servil o concebuda per un
temor, cóm el deis esclaus y no cóm el deis filis, es
suficient pera justificar al pecador en el sagrament
de la penitencia. Atricionario.
ATRINXERAMENT. ni. Trinxera, fosso, estacada
o altura de térra o brossa pera defensar el cós deis
soldats deis trets del enemich. Atrincherar, atrin-
cheramiento.
ATRINXERAR. v. a. Fer trinxeres. Atrincherar.
ATRINXERARSE. v. a Fortificarse ab trinxeres,
etc. Atrincherarse.
ATRINXERAT, DA. p. p. Atrincherado.
ATRISSAR. V. a. Ant. Reduir a póls. Pulverizar.
ATRIT, A. adj. Qui té atrició Atrito. || Ant ABA-
TUT.
ATRITOSTOiVllA. f. Anal. Pegadura o soldadura
deis llavis. Atritostomia.
ATRIVENSA. ni. Ant. ATREVIMENT.
ATROFIA, f. Falta d' aliment; defecte de creixen-
sa. Atrofia. || f. Med. Eiiflaquiment o consumpció
parcial o total del cós. Atrofia.
ATROMPETAT, DA. adj. Dit del trabucli o altra
arma de fóch que té la boca en figura de trompeta.
Abocardado.
ATRONADOR, A. m. y f. tabalot.
ATRONAR. V. a. Alborotar ab crits. Atronar,
atolondrar, || Fer un gran soroll a manera de tro.
Atronar.
ATRONARSE, v. r. Aturdirse ab el soroll deis
tróns. Se diu deis cuclis de seda, deis polis avans de
surtir del ou y d' altres críes que 's moren al sentir
tronar. Atronar.
ATRONAT, DA. p. p. Atronado. || adj. atarantat.
ATRONERAR. v. a. Obrir o fer troneres. Atro-
nerar.
ATRONERAT. adj. S' aplica a la paret en que hi
ha troneres. Atronerado.
ATROPELLADAMENT. adv. m. Precipitadament,
ab desordre y confusió. Atropelladamente.
ATROPELLADOR, A. m. y f. Qui atrepella. Atro-
pellador.
ATROPELLAMENT. m. L' acció y efecte d' atre-
pellar. Atropellamiento, tropelía
ATROPELLAR. v. a. Donar empentes, fer caure,
passar atropelladament pél demunt d' algú. Atrope-
llar. II Despreciar, no fer cas de liéis, ni respectes, ni
de la rao. Atropellar. || Injuriar, maltractar de pá-
ranla a algú sense donarli Ilóch de disculpa. Se diu
comunment deis superiors respecte deis inferiors.
Atropellar.
ATROPELLAR'HO TOT. fr Despreclar'ho tot ab arro-
gancia. Atropellar por todo.
ATROPELLARSE. v. r. Donarse massa pressa a
fer o a dir les coses. Atrepellarse. || Donarse em-
pentes en llóchs de mólta gent. Atrepellarse.
ATROPELLAT, DA. p. p. Atropellado. || adj. Pre-
cipitat en dir u obrar. Atropellado.
ATRÓPICH adj. Quim. Ácit que 's trova a la be-
lladona, y sais quina base es 1' atropina. Atrópico.
ATROPINA, f. Quiñi. Substancia alcalina y veri-
nosa que s' extreu de la belladona. Atropina.
ATRÓS. adj. Fer, cruel, inhuma. Atroz. || Mólt
gran, enorme. Atroz.
ATROSMENT. adv. ni. Ab atrossitat. Atroz-
mente.
ATROSSAMENT. m. Obra d' atrossar. Sofaldo.
ATROSSAR V. a. Alsar la roba. Sofaldar. || Ndut.
TROSSAR.
ATROSSARSE. v. r. Alsarse les faldilles. Levan-
tarse las sayas.
ATROSSAT, DA. p. p. Sofaldado.
ATROSSITAT. f. Crueltat mólt gran. Atrocidad.
ATROTINAR. v. a. y 'Is seus derivats. ABANDO-
NAR, 2.
ATROTINARSE. v. r. Rebaixarse, envilirse. Envi-
lecerse.
ATSAGAÍA. f. Llansa o fletxa curta que 's tira ab
la nía. Azagaya. '
ATSAGAÍADA. f. Cop o ferida de 1' atsagaia.
Azagayada.
ATSAR. ni. Desgracia impensada. Azar. || CASUA-
LITAT.
ATSARENA. f. Ant. Vestidura llarga y rodona
que usaven les dones. Ciclada.
ATSAVARA. f. Bot. Planta de la fam. de les ania-
riliácees, de fulles molsudes acabades en punxa, que
s' usa pera tanques de terres de cenreu. Agave,
pita.
ATSEGAÍA. f. ATSAGAÍA.
ATSEGALLADA. f. DISBARAT.
ATSEROLA. f. Fruit del adseroler; és rodó, ver-
mell o groch y té tres pinyols mólt agafats entre ells;
el séu gust es agredols. Acerola.
ATSEROLER. m. Bot. Arbre fruiter de la fam. de
les rosácees, de viiit a deu nietres d' alsada, de bran-
ques curtes y trencadisses, que té punxes quan es
bort y no 'n té quan es conreuat, de fulles retallades,
flors blanques a poms, y quin fruit, del grossor d' una
cirera, és groch o verinell; té tres pinyols niólt durs.
Acerolo.
ATSÍBAR. V. a. Ant. etsíbar.
ATTANYENT. p. a. Ant. PERTANYENT.
ATTENDAR. v. n. Ant. ACAMPAR.
ATTENDRE. v. a. y 'Is seus derivats. ATENDRÉ.
ATTENEDOR, A. adj. Atendible.
ATTRIDAR. v. a. Ant. y 'Is seus derivats. Matar.
II ABATRE.
ATUELL. m. CAIXA DE MORT.
ATUFADAMENT. adv. m. Atufadamente, enojo-
samente.
ATUFARSE, v. r. Enfadarse o ressentirse d' algu-
na cosa. Atufarse, amoscarse picarse, quemarse.
ATUFAT, DA. p. p. Atufado, picado. || adj. Ter.
ESPÉS.
ATUIR. V. a. ENTüMiR.
166
ATX
AUC
ATUNYINAR. v. a. Fam. Fer un fart de tacó; pe-
gar niólt a algú. Zurrar la badana.
ATURAAIGÜES. ni. Mar Forat replé a forsa de
maga, ab una clavilla de fusta ais ánguls deis es-
carpes de la quilla y altres peces, empalniades y ex-
posades a 1' acció de 1' aigua pera que aquesta
no entri per les junturas de dits escarpes. Ataja
aguas.
ATURADA, f. Acció d' aturarse. Parada, alto.
ATURADETA. f. dim. PARADETA.
ATURADOR, A. ni. y f. Qui atura. Detenedor.
NO TINDRE ATURADOR. fr. No tiudre fré, entregarse
desenfrenadament al vici. Correr sin freno.
ATURALL. m. Instrunient pera aturar. Detenedor.
ATURAMENT. ni. ENCANTAMENT.
ATURANSA. f. Ant. DETENCIÓ. || ALTO.
ATURAR. V. a. Detindre, suspendre '1 curs d' al-
guna cosa. Detener, parar.
ATURARSE, v. r. Detenerse, pararse, parar ||
Ant. AVERGONYiRSE. |1 RETEÑIRSE. || Fa tar la memo-
ria. ATURARSE. || Reservarse alguna cosa d' altres.
QUEDARSE.
QUI A QUARANTA NO S' ATURA Y A CINQUANTA NO
ENDEVINA A SEIXANTA DESATINA. Ref. Denota que '1
qui no té judici a quaranta a:i>s y a cinquanta no
prevéu les coses, a la seua vellesa obrará errada-
nient. Quien á cuarenta no atura y á cincuenta no
adivina, d sesenta desatina.
ATURAT, DA. p. p. Parado, detenido. || Apocat.
Encogido, apocado.
ATÚRAT. fr. Se sol dir a aquell que amenassa ab
fer alguna etsagallada. ¡ Detente! ¡ Alto ahi!
ATURBANTAR. v. a. Ndnt. Lligar al seu pal res-
pectiu per mes avall de la encapilladura qualsevuUa
corda que pengi d' ell. Aturbantar. || Amarrar un
puntal peí seu extrém al pal que deu sostindre.
Aturbantar.
ATURDIMENT. m. Perturbado deis seutits. Atur-
dimiento II Cobardía, temor. || Gran admirado. Pas-
mo, aturdimiento. || Falta d' expedició. Torpeza,
desmaña.
ATURDIR. V. a. Perturbar els sentits. També
s' usa com recíprocli. Atronar, aturdir, atolondrar.
II Causar gran admiració. Pasmar, aturdir.
ATURDIT, DA. p. p. Aturdido, atarantado. Il adj.
Espantat, acobardit. Amilanado, acoquinado.
ATUTÍA, f. Óxit de zencli de color cendrós, que 's
trova agafat a la volta deis fonis, ont s' ha fos el
coure ab la calamina pera fer llautó: s' usa per remei
en alguns mals d' ulls. Atutía.
ATXA. f. Ciri llarch y groixut de forma quadrada
y ab quatre blens. Hacha || = de vent. La d' espart
y pega. Hacha de vien o, hachón.
ENDEVANT LES ATXES, Y CREMAVEN TEYFS. fr. Se
sol dir quan se vol que 's deixi de conversar d' una
cosa pera parlar d' un' altra. També s' usa la prime-
ra part sola pera indicar que se segueixi caminant o
fent vía. Adelante con los faroles.
ATXACH m. Maltía habitual. Achaque.
ATXACÓS, A. adj. Qui pateix atxach. Achacoso.
ATXASSA. f. aum. Hachón.
ATXATARSE. v. r. Tornarse xato. Achatarse. ||
Tornarse, ferse rom. Arromarse.
ATXATATS. adj. m. pl. Entom. Secció d' insectes
coleópters pentáiners, familia deis braquiálitres que
ne compren alguns niólt plans de cós. Achatados.
ATXER. m. Qui fá Uum ab atxes. Hachero. 1| Qui
fá atxes. Hachero.
ATXERA. f. Peu de fusta pera aguantar les atxes.
Hachero.
ATXOTA. m. Mar. Atxa grossa de cera que servia
pera fer senyals. Hachóte.
Teodor Auhanel
ATZUARA (Miquel). Biog. Pintor miniaturista
valencia del sigle XV, gerniá petit d' un altre minia-
turista aiiomenat Domingo.
AU. m. Ant. Aucell.
AU DE PRESA. Ave de rapiña.
¡ AU! interj. Veu de carreter pera incitar ais ani-
máis, issa. ¡Jau!
|AU, AU! Veus que s' usen pera aplaudir sorollosa-
nient. ¡Jau, jau!
AUBA. ni. Bot. ter. Alba, arbre blanch, a tota la
prov. de Tarragona. Álamo. || AURORA.
A TRENCH D' AUBA. fr. A punta de día. Al romper
el alba
AUBA (Son). Geog. Caseríu del terme de Muro,
Mallorca.
AUBA (Coll d'). Geog. Partió d' aigües del riu
Nere y Jueu, a la Valí d' Aran (2.125 m.) || —(MACIS
D'). Un deis cinis de la Valí d' Aran.
AUBÁ. f. Ter. Magraiia de pinyol.
AUBACH, GA. adj. Lo que inipideix el pas a
la Ihim. Opaco. ll Obscur, fosch, ombrívol. Opaco.
AUBACH Geog. Caseríu del
dist. munpal. de Fígols, prov.
de Lleida.
AUBADA. f. .\nt. Albada.
AUBANEL (Teodor). Biog.
Poeta contemporani de la Pro-
vensa. Va néixer a Avinyó, en
1829, inorinten 1886. Entusiasta
coiireuador de la literatura de
sa térra, va fundar profitoses
institucions, essent deis que sos-
tingueren ab els nostres poetes,
corrents de germano, assistint
ais lochs Floráis de Barcelona. Va ésser elegit Ca-
poulié deis felibres.
AUBARDÍS. m. Bot. ter. ESBARSER.
AUBAREDA. f. Ter. Llóch plantat d' aubes. Al-
bareda.
AUBÁS. Geog. Caseriu del dist. munpal. de Coll de
Nargó, prov. de Lleida. || — (MONTANYA D'). A la
Valí d' Aran.
AUBAT. ni. Ter. ALBAT.
AUBELLÓ. m. Desaiguader deis estanys, patis, etc.
Arbollón, tijera. || CLAVAGUERÓ.
AUBERGE. m. Ter. PRÉSSECH.
AUBERGENS Y AUBERGES. m.pl. Ter.PRÉSSECHS.
AUBERGINIA. f. Vegis asberginia.
AUBEROLA. Geog. Poblé del dist. munpal. de Tra-
gó de Noguera, prov. de Lleida.
AUBERT. Geog. Poblé del dist. munpal de Betlán,
prov. de Lleida.
AUBETS. Geog. Poblé del dist. munpal de Lla-
durs, prov. de Lleida.
AUBRICOCH. m. Ter. ABERCOCH.
AUCA. LAnt. Oca, rodolí.
FER TOTS ELS PAPERS DE V AUCA. f. Explica !a
inconstancia d' algún subgecte o facilitat de traurer-
li qualsevol dictamen. Irse con el viento que corre;
moverse á todos vientos.
ÉSSER L' AMO DE L' AUCA. fr. Ésser el principal de
algún negoci. Ser el amo ó dueño de la baila.
AUCANADA. Geog. Isleta del grupo de les Balears
que pertany al dist. nuuipal. d' Alcudia.
AUCANELLA. Geog. Caseriu del tenue d' Escor-
ca, Mallorca.
AUCANELLETA Geog. Caseriu del terme d' Es-
corca, Mallorca.
AUCELADOR. m. Ant. y
AUCELEGADOR. m. Ant Cassador d' aucells. Ca-
zador de aves.
AUC
AUG
167
AUCELL. m. Aiiiiiial volátil. Ave, pájaro. || Met.
Astut, disitjuilat. Pájaro. || — afollador. Aquell
qu' está pera saltar del niu. Volantón. \\ — D' akíua.
Se din del que regulariiient té '1 bech en forma de cu-
llera y 'Is dits units per medí d' una pell, lo que 'Is lii
perniet usar les potes cóiu si fossiii renis pera nadar,
cóm: /' únech, oca, etc. Ave aciiálil ó de cuchara. \\ —
DE BOSCH: AUCELL SELVATOE. || — DE CANT. Aquell
que ab el seu cant dona auguris, segons la gent,
cóm: el corb, la cácala, etc Ave de agüero. \\ — DEL
PARADÍs. Es d' uns treiita cinch centinietres d' aba-
ría, de color groch, ab el pit biau, les ales negres, y
la panxa ceiidrosa; sota les ales li neixen una porció
de plomes mólt primes y 'I doble mes Margues que '1
seu cós. Ave del paraíso, pájaro del sol. || — DE NIT:
AUCELL NOCTURN. || —DE PASSA. El que a cert temps
del any muda de regió, cóm: V arénela, el tbrt, etc.
Ave de paso. \\ — DE LA PLUJA. V. FORMIGUER, SIT DE
ISTIU. II — DE PRESA. El que 's manté d' altres auceils
y animáis que cass.i, cóm: /' esparver, I' aliga, etc.
Ave de rapiña ó rapiega. || — de RECLÁM: V. RECLÁM.
II — NOCTURN. Aquell que sois vola de nit, cóm: la
oliva, etc. Ave nocturna. || — selvatge Aquell que
no 's domestica fácil nent y fuig de poblat. Ave sil-
vestre ó brava.
AUCELL PASSAT NO ES ENGAVIAT. Ref. y
AUCELL VELL NO ENTRA EN GAviA. fr. Denota que
és difícil enganyar ais que teñen experiencia. Pájaro
viejo no entra en jaula; á perro viejo no hay tus tus.
JA HA FUOIT L' AUCELL DEL NIU O DE LA GAVIA, fr.
Met. Explica qu' algú lia fugit del paratge ont se
pensaven trovarlo. Saltó el pájaro del nido, voló el
golondrino.
MES VAL SER AUCELL DE BOSCH QUE DE GAVIA. Ref.
Ensenya que '1 qui teni ésser castígat per algún de-
licie mes li val escaparse El buey suelto bien se lame;
más vale salto de mata que ruego de buenos.
MES VAL UN AUCELL A LA MÁ QUE CENT O QU' UNA
ALIGA VOLANT. Ref. Denota que no devém aventurar
el bé que tenim per la esperansa d' un altre que se'ns
figuri major, pero que es problemátich. Por el alaba-
do dejé el conocido, y vinie arrepentido; más vale pá-
jaro en mano que buitre volando.
NO S'HA DE DEIXAR DE SEMBRAR PER POR DELS AU-
CELLS. Ref. Denota que les coses útils y necessaries
no 's deuen deixar de fer perqué lii hagi perill o difi-
cultat. Por miedo de gorriones no se dejan de sembrar
cañamones.
QUI TÉ POR DELS AUCELLS QUE NO SEMBRI VESSES.
SEGÓNS L' AUCELL LA GAVIA. Af. Tal para cual.
AUCELLA. f. La femella del aucell. Pájara.
AUCELLADA. f. Aplech d' auceils. MOIXONADA.
AUCELLÁM. adj. Conjunt d' auceils. Pajarería.
AUCELLET. m. dim. PajariUo, avecilla.
VORA DE CONVENT NI RIU, AUCELLET, NO HI FASSIS
NIU. Ref. Aforisme ab que 's significa que 'I débil no
deu maí confiar del fort. Ni cabe rio ni en lugar de
señorío no hagas tu nido; cabe señor ni cabe igreja no
pongas teia
M' HO HA DiT L' AUCELLET. Loc. Ab que s' obli-
ga ais nois a confessar lo qu' han fet, suposant que
ja se sab Me lo ha dicho el escardillo.
AUCELLETA. f Dim. d' aucella Pajarita.
AUCELLETS. m. Bot. Planta perenne delafam.de
les ranunculácees, de tanys drets y blanquinosos;
fulles d' un vert foscti per demunt y groguenques per
dessota y flors morades, blanques, blaves o verme-
lles; se conreua ais jardíns. Aguileña, pajarilla.
AUCELLOT. m. Aucell gros, quan no se li sab el
iióm. Pajarraco, avechucho.
AUCELLS, (Coll deis). Orog. Coll de la serra de
Sant Antoni, prop de Camprodón, prov. de Girona.
AUCERDA. f. ALFALS.
AÚCH exclam. Aullido.
AUCIDERE v. a. Ant. y
AUCIA. V. a. Ant. y
AUCIURE. V. a. Ant. Matar.
AUDACIA, f. ATREVIMENT.
AUDÁS. m. ATREVIT.
AUDE. Hidrog. Riu del Mitjdía de Franca, que
rega part deis territoris que pertanyíen a la Proven-
sa. Neix ais Pirineus dessota de la Roca d' Aude y
s' endrega vers Carcassona, desembocant al sur de
Narbona, al Medíterrá, regant una extensíó de 223
kilometres.
AUDEÁNS. s. y adj pl. Sectaris del sígle IV, que
preteníen que Déu es corpóreu, y que les tenebres,
r aígua y 'I focli son eterns. Audeanos.
AUDICIÓ. f. Ant. y
AUDIENCIA, f. L' acte de oír a algú. Audiencia.
II Tribunal existent en cada capital de provincia o
regne. Audiencia. || Llóch pera les juntes de dit
tribunal. Audiencia || Els ministres anomenats per
un jutge superior pera 1' averiguació d' alguna cosa.
Audiencia. || El dístricte a que s'extén la juiisdícció
d' una audiencia o tribunal. Audiencia. || Llóch des-
tínat pera donar audiencia. Audiencia. || — ECLE-
SIÁSTICA. El tribunal d' algún jutge eclesiástích.
Audiencia eclesiástica.
DONAR AUDIENCIA, fr. Admetre '1 reí o 'Is ministre.^
ais que teñen negocis pendents, y enterarse de les
raóns en que s' apoien. Dar audiencia.
TINDRE AUDIENCIA, fr. Veure y determinareis plets.
Hacer audiencia.
AUDIENSA. f. Ant. Audiencia.
AUDÍMETRE. m. Instrunient propi pera amídar la
extensíó del oído. Audímetro, acúmetro.
AUDITIU, VA. adj. Lo que pertany al oído. Audi-
tivo, auditorio. || Lo que té virtut pera oir. Audi-
tivo.
AUDITOR, nv Aní. OIENT. || — DE GUERRA. Jutge
Uetrat qu' entén en les causes de fur militar en pri-
mera instancia. Auditor de guerra. || — DE LA NUNCIA-
TURA. Assessor del nunci apostólich a Espanya,
anomenat pél papa. Auditor de la Nunciatura. \\ — DE
LA ROTA. Cada un deis dotse prelats qu' en el tribu-
nal roma, anomenat Rota, té jurisdicciópera lesape-
lacíóns de les causes eclesíástiques de tots els domi-
nis católíchs. Auditor de la Rota. \\ — DE marina.
Lletrat qu' entén en les causes de fur de mar en
primera instancia. Auditor de marina.
AUDITORI. m. Concurs d' oients. Auditorio. ||
audiencia, 6. li adj. Ant. auditiu.
AUDITORÍA, f. Empleu d' auditor. Auditoría, au-
ditorato.
AUFÁBREGA. f. Bot. ALFÁBREGA.
AUFALS. f. Bot. ALFALS.
AUFALSAL, m. ALFALSAL.
AUFALSER. Vegis, ALFOLSER.
AUFALSERA. Vegis, alfolsera.
AUFRANY. Ornit. Au útil perqué neteja la térra
de cadavres. Grifo, buitre leonado.
AUGE. m. Elevació gran en dignítat o fortuna.
Auge.
AUGITA. f. Min. Piroxena negra deis volcáns. Au-
gita.
AUGUR, m. AGORER.
AUGURAL. adj. Loque pertany al auguri o ais au-
guradors. Augural.
AUGUR AMENT. m. Ant. AUOURl.
AUGURAR. V. a. Endevinar o pronosticar 1' esde-
venír per la vana observado d'algunes coses que cap
influencia poden tíndre 'hí. Agorar. || m. Ant. AU-
GURI.
AUGURAT, DA. p. p. Agorado.
AUGURI. m. Endevlnació supersticiosa que feien
168
AUM
AUR
eis gentiis pél cant, per la volada y altres senyals
deis aucells. Agüero, auguración.
AUGURI. n. p. Augurio.
AUGURI, (Sant). Biog. Diaca entre 'Is priiiiers cris-
tians de Tarragona, que va ésser martiritzat 1' any
259 per ordre del goveriiador Emilia, jiint ab Fruitós
y Eulogi, bisbe y diaca respectius, avui també san-
tificats. El cristianisiiie coiiinieniora llur glorificado
el 21 de Jaiier.
AUGUST, A. adj. Lo que inereix venerado per la
seua dignitat, excel-lencia, etc. Augusto. || Perta-
nyent a August. Augusto.
AUGUST, TA. n. p. Augusto
AUGUSTA, f. Sobrenóm de Barcelona. Augusta.
AUGUSTAL. adj. AUOUST, 2.
AUGUSTÍSSIM, A. adj. sup. Augustísimo.
AULA. f. A les iiniversitals y estiidis la pessa des-
tinada a la enseiiyansa. Aula. || Ant. Palau d' algún
príncep. Aula. || audiencia, 6. || Ter. Arbre. Alslna.
AULAS. Geog. Caseriu del dist. nuinpal. d' Esplu-
ga de Serra, prov. de Lleida.
AULESA. f. Ant. Bellaquería. || SUPERBIA, TRAi-
CIÓ, VILESA.
AULESTIA Y PIJOAN, (Antoni). Biog. Escriptor.
Va neixer en 1849 a Reus, morint a Barcelona '1
1908. Va cursar dret. Era menibre de i' Academia de
Bones Lletres; va presidir 1' Associació Catalanista
d' Excursióiis Científicas y la Secció de Literatura
del Ateneu Barceloni. Mantenedor deis Joclis Floráis
en 1875. Preniiat en certániens de Barcelona y Va-
lencia (1874 y 1876). Sos travalls encara que pocli
origináis eren apreciables cóm a obra de divulgado,
essent els mes principáis: Historia de Catalunya (dos
vol. 8." 1878); Noticia histórica deis catalans que in-
tervingueren en el descnbrinient d' América, (premi en
Jochs Floráis, 1S76.) Va esmenar y anotareis dos vo-
lunis Catalunya de la reimpresió titulada Espanya,
original de Piferrer y Pi y Margall (edit. Cortezo,
Barna., 1884.)
AULET. ni. Ter. Alsinar.
AULET. Geog. Veinat del dist. niunpal de Arbu-
cies, prov. de Oirona
ÁULICH, CA. m. y f. Cortesa. Palaciego, áulico,
cortesano.
AULINA. f. Ter. Alsina.
AULINECHS, (Coll de). Orog. Coll que lii há a la
Valí de Vianya, entre les ermites de Sant Pons d' Au-
lina y de Santa Llussia de Puigmal, prov. de Girona.
Té 830 metres demuiit del nivell del mar.
AULISCHS. m. pl. Instruments de cirugía, en for-
ma de broch, Auliscos.
AULIVERA. f. Bot. OLIVERA.
AULO MEVIO. Biog. Célebre vigatá de la época
romana. Era tribuni militar al Assia setanta quatre
anys avans de la Era Cristiana. Va tornar de la gue-
rra enriquit y pié de distincións, establintse a Vich.
(Ausa, alesliores), ont va fer edificar un porxo mag-
nífich, Constatava la memoria y honors de Aulo una
extensa inscripció, avui perduda.
AULTRE, A. m. y f. Ant. ADÚLTER.
AULLADOR, A m. y f. Ant. Qui ullprén. Fascina-
dor, aojador.
AULLAMENT. m, Ant. La acciá d' ullpendre.
Aojo, aojadura, aojamiento. || Ant. Udol
AULLAR. V. a Ant. ULLPENDRE.
AUMECH. m. Vora espadada d' un riu cap ont se
decanten les aigües. Escarpadura.
AUMELINT. Geog. Caseriu del terme d' Escorca,
Mallorca.
AUMENT. m. Aumentado, creixensa. Aumento,
acrecentamiento, incremento.
ANAR EN AUMENT. fr. Aumentar els interessos. Ir
en aumento.
AUMENTABLE. adj. Lo que 's pot aumentar. Au-
mentable.
AUMENTACIÓ. f. Ret. GRADACIÓ. || AUMENT. ||
Pujada del riu o del mar. Crecida.
AUMENTADOR, A. m y f. Qui aumenta. Aumen-
tador.
AUMENTANT. p. a. Lo qu' aumenta. Aumentante.
AUMENTAR, v. a. Donar major extensió a alguna
cosa. Aumentar.
AUMENTARSE, v. r. Multiplicar, créixer alguna
cosa. Crecer.
AUMENTAT, DA. p. p. Aumentado.
AUMENTATIU, VA. adj. Gram. Se diu deis nóms
que aumenten la significado del primitiu. Aumenta-
tivo.
AUMENTS. ni. pl. Els avensos en les conveniencies
o empleus. Aumentos. || Els que adquireix el biat, la
sal, etc., palejantio o portantlo d' una part a 1' altra.
Creces. || El tant mes per quartera que '1 Uaurador
torna al pósit pél blat que se li ha deixat. Creces.
AUMETLLA. f. Ter. AMETLLA.
AUMETLLER. ni. Ter. AMETLLER.
AUMISER. m. Qot. OM.
AUMOSTA. f. La porció de cosa forta y engru-
nada que cap a les dues mans juntes posades en
forma cóncava. Almuerza. || Ter. GRAPAT.
AUNA. f. Ven derivada del nóm Uatí ulna. Propia-
ment és una braga, si bé adniet alguna varietat,
puig a Bélgica és poch menys d' una vara y la fran-
cesa té sis panis. Ana.
AUNAR. V. a. Ant. Congregar, unir per algún fí.
Mancomunar, aunar.
AUNARSE. V. r. Incorporarse, barrejarse dues o
mes coses de manera que 'n fassin una sola. Manco-
munarse, aunarse.
AUNAT, DA. p. p Confederado, aunado.
AUNATGE. m. L' acció d' aniidar ab auna. Aneaje.
AUNEJAR. V. a. Aniidar ab auna. Anear.
AUNYAR. V. a. y 'Is seus derivats. unir, juntar.
AUPAR. V. a. Pujar a bracos o a empentes. Subir
en brazos ó á empujones.
AUR. ni. Ant. OR. II Ant. Exclamado o critde par-
tida deis niariners. ¡Hurral
AURA. m. Aire suau y apacible. Aura.
AURA POPULAR. Aplauso y aceptació del poblé.
Aura popular.
AURACÁ. m. Vent mólt inipetuós y temible, que
gira en grans cércols, quin diámetre creix a mesura
que avanga, apartantse de les zones de calmes tro-
picals, ont acostuma originarse. Huracán. || Vent de
for?a extraordinaria. Huracán.
AURACANAT, DA. adj. Nánt. Se diu del vent que
té cert grau de forga. Huracanado.
AURADA. f. Quim. Substancia greixosa que s' ex-
treu del olí essencial de les flors del taronger; és
blanca, crestallisable, soluble a 1' éter; se fon al 55 "
y té 1' aspeóte de la cera. Se volatilisa al foch. Au-
rada.
AURADA. Ictiol. Nóm ab que 'Is pescadors desig-
nen varis genres de peixos de la familia deis espa-
rralls. || —plateada. || dorada. Largo blanco, largo
picudo.
AURÁN. m. Bot. AVELLANER.
AURAR. V. a. Ant. DAURAR.
AURAT. m. Quim. Sal formada per 1' óxit áuricli
y una base. Aurato.
AUREIG m. OREIO.
AUREJAR. V. a. OREJAR.
A US
AUS
169
AURELI, A. n. p. Nóiii d' lioine. Aurelio.
AURELIA, n. p. Nóm d' home. Aureliano.
AURELLA. f. y 'Is seiis deriváis. ORELLA.
AURELLANA. f. ORELLANA.
ORELLANA DE PARET. Ter. bot. CONSOLVA.
AURENETA. f. Ornit. ORENETA.
AUREOLA, f. LAUREOLA.
AURETINA. f. Quiñi. Principi amarch que conte-
ndí les taronges encara una mica verdes. Auretina.
ÁUREU, A. adj. Ab que 's significa una cosa dau-
rada. Áureo. || Lo qu' és niólt semblant al or. Áureo.
II Moneda d' or que, segons Campmany, 1' any 1266
valía set sous y al sigle Xlll lo que ara val 1' escut
d'or. Áureo. || Farm. Cert pés que val ijuatre escrúpols.
Áureo.
ÁUREU NÚMERO, ni. El período de dinou anys en
que 'is noviliunis tornen a ésser en els nieteixos dies.
S' anoniena aixis perqué ais caiendaris ronians se
senyalava ab lletres o números d' or. Áureo número.
II Astron. CiCLO llunar.
ÁURICA. f. Náut. vela Auriga.
AURICALP. MI. Cir Instrurnent usat pera extreure
la cera y els corpúsculs extranys que poden iiaverse
introduít al condiicte aurliular extern. Auricalpo.
AURÍCOLA. f. Ala del cor. Aurícola. || Pabelló de
r orella Aurícola.
AURICULACJ, A. adj. Semblant a 1' aurícula. Au-
rlculáceo, a.
AURICULAR, adj Lo que pertany a 1' orella. Auri-
cular. 11 S' aplica al dit mes petit de ia má. Meñique.
AURICULAT, DA. adj. Se diu de lo que té aurícu-
les. Auriculado.
AURICULÍFER, A. adj. Que té aurícula. Auriculí-
fero.
AURÍFER. A. adj. Poét. Lo que porta or. Aurífero,
aurígero.
AURÍFICH, CA. adj. Entre alquiínistes, lo qu' ells
creuen que té la virtut de fer or. Aurifico. || Lo que
pertany a 1' or o n' és. Aurifico.
AURIFLOR. in. Adorno o distintiu. Oriflama.
AURÍFLUO, A. adj. Poét. Que raja, porta o conté
or. Auríñuo.
AURIGINOSA. adj. Med. Febre acompanyada de
ictericia, per el color groch del pacient. Áuriginosa.
AURIOL. m. Ictiol. Peix mólt esquisit del mar Car-
pí, que 's cría entre les roques y 's sustenta d' her-
bes que remuga. Escaro.
AURÍPENO. adj. D' ales daurades. Aurípeno.
AURÓ. m. Bot. URO.
AUROiDES. m. pl. Quiñi. Classe de metalls que
compren 1' or y 1' iridi. Auroides.
AURORA, f. La primera llúm que 's descubreix a
r Orient avans d' eixir el sol. Aurora. || Beguda feta
de llet d' ametlles y aigua de canyella. Aurora. ||
Poét. El principi o primer tenips d' alguna cosa. Au-
rora. II Color que resulta de la barreja de blanch,
vermeil y blau. Aurora. || —boreal. Fís. Fenó.nien
Uuminós que 's veu algunes vegades a la part del
nort del cel. Aurora boreal.
plorar l' AURORA, fr. Poét. Caure la rosada. Llo-
rar la aurora.
ROMPRE O APUNTAR L" AURORA, fr. AL TRENCAR DEL
ALBA.
AURORES, f. pl. Bot. Francesilla que té la flor de
color de taronja. Francesilla, naranja.
AURÓS. Quim. Óxit format en el primer grau de
oxidado de 1' or; sulfur o primer grau de sulfurado
del meteix y altres fenómens que produeix dit nietall.
Auroso.
AUSA. Geog. ant. Nóm de Vich, prov. de Barcelo-
na, en tenips deis romans.
DIC. CAT. — T. 1.-22.
AUSADES o AUSATES. Expr. ant. Claro está ya
se ve.
AUSAR. V. a. atrevirse.
AUSAS. Geog. Caseriu de la prov. de Lleida, blsb.
y part. jud. de la Séu d' Urgell.
AUSAT (Port de). Orog. Port de la frontera N. O.
d' Andorra.
AUSCULTACIÓ. f. Med. Operado que 's practica
aplicant 1' orella demunt del pit d' un malalt pera
escoltar els sorolls de dins y poguer sapiguer ont és
el mal. Auscultación.
AUSCULTAR, v. a. Alecf. Practicar 1' acte de l'aus-
cultació. Auscultar.
AUSEL. m. Ant. aucell.
AUSELAIRE m. Ant. Cassador d' aucells. Cazador
de aves. |l aucellaire.
AUSELLAR. v. a. Ant. Cazar aves.
AUSENCIA, f. L' acció y efecte d' ausentarse. Au-
sencia. II El tenips en que algú está ausent. Ausen-
cia.
L' ausencia causa OBLiT. Ref. Denota que 'I estar
ausent fá oblidar de les coses. Ausencia enemiga de
amor; cuan lejos de ojos tan lejos de corazón.
TINDRE ALGÚ BONES O MALES AUSENCIES. fr. Parlar
bé o mal d' ell quan no és present. Tener ó deber al-
guno buenas ó malas ausencias.
TINDRE LES AUSENClES Y MALALTÍES. fr. Substituir
a un altre en el seu cárrech o empleu mentres está
ausent o malalt. Servir ausencias y enfermedades.
AUSENT, A. adj. Lo que no és present. Ausente.
NI AUSENT SENS CULPA, NI PRESENT SENS DISCULPA.
Ref. Denota quán difícil és al ausent respondre ais
cárreclis que se li fan. Ni ausente sin culpa, ni pre-
sente sin disculpa.
AUSENTARSE, v. r. Separarse d' alguna persona o
llóch. Ausentarse.
AUSENTAT, DA. p. p. Ausentado.
AUSENTISJVIE. m. Nóm que s' lia donat al cos-
tum, filia de la civilisació moderna y degut mólt es-
pecialment ais ferrocarrils, d' anarsen els ríclis deis
pobles a viure a les grans capitals, ont hí passen la
major part de I' any, de lo que no poden menys de
ressentirse'n els que 's queden a aquélls. Ausen-
tismo.
AUSERDA. f. Ant. Bot. ALFALS.
AUSETÁ, NA. adj. Natural de la ciutat d' Ausa,
de r antiga tarraconense. Ausetano.
AUSETANIA. Geog. Nóm de 1' antigua regió cata-
lana, quina capital era Ausa; corresponía a 1' actual
Plana de Vicli. Ausetania.
AUSIES MARCH. Biog. V. MARCH, (AUSIES).
AUSIDOR. m. Ant. OIDOR, OIENT.
AUSIR. v. a. Ant. OiR. || MATAR.
AUSÍURER. V. a. Ant. MATAR.
AUSOR. m. Ant. altura, elevaciÓ.
AUSPICI. ni. Entre gentils, endevinació supersti-
ciosa. Agüero, auspicio. || Met. Protecció, favor.
Auspicio.
AUSPICI. n. p. Nóm d' home. Auspicio.
AUSSIES. Geog. Caseriu del dist. munpal. d' Oden,
prov. de Lleida.
AUSSINYÁ. Poblé del dist. munpal. de la parro-
quia de Besali'i, prov. de Qirona.
AUSTER, A. adj. Retirat, penitent. Austero. |¡ Rí-
gido.
AUSTERAMENT. adv. m. Severament. Austera-
mente.
AUSTERITAT. f. Mortificado deis sentits y pas-
sions o rigor del eos. Austeridad. || Met. Severitat.
Austeridad.
AUSTOR. m. ASTOR.
170
AUT
AUT
AUSTRAL, adj. Lo que pertany al sur o mitjdía.
Austral.
AUSTRALASITA. f. Min. Substancia cendrosa,
composta d' alúmina, dí sílice y un poch de ferro.
Australasita.
AUSTRE. ni. Un deis quatre vents principáis que
bufa del mitjdía. Noto, austro. || — áfrich. ni. Mar.
deriv. del llatl. Un deis dolze vents que distingíen
els antichs en el cércol del lioritzó, situat a la part
meriiional entre '1 lleveig y el niítjorn. Austro áfrico,
libinoto, garbillo.
AUSTRIACH, CA. adj. El natural y '1 pertanyent a
Austria, nació d' Europa. Austríaco.
AUT, A. adj Ant. alt.
AUTARCÍA, f. Pato!. Benestar o contentainent
moral. Autarcía.
AUTE. m. Decret judicial donat en alguna causa
civil. Auto. II — ACORDAT. Fo/'. Deterniinació que prén
per punt general al?;ún consell o tribunal superior ab
assistencia de totes les sales. Auto acordado. \\ —de
FE. El del tribunal de 1' Inquisició tieient al cata-
falcli ais reus, ais que 'Is hi llegíen les senes causes
públicament després de sentenciades. Auto de fe. \\ —
DEFiNiTiu. Lo que lé forga de sentencia. Auto defini-
tivo. II — D OFICI. El que proveeix el jutge sense pe-
diment de part Auto de oficio, jj —de providencia.
For. L' ante intermedi que dó la el jutge, nianant lo
que den executarse en algún cas, sens perjudici del
dret de les parts, disposició que sóls dura fins la de-
finitiva Auto. II —DE TU.NDA. For. Ais tribunals ordi-
iiaris de la cort lo que disposa 'I jutge, manant d'una
vegada diferentes coses, cóni que algü regonegui '1
vale, y rego:iegut se li notifiqui que pagui, que no
fentlio se li exigeixi fianga, y que no donantla se '1
pos! prés. Auto. \\ —interlocutor!. For. Lo que no
decideix definitivauíent la causa o article. Au'o in-
tcrculatorio. || —sacramental. Drama en que 'Is in-
terlocutors son alegóriclis, y quina acció regularment
és de coses santes. Auto sacramental.
CONSTAR EN AUTES. fr. Estar provada en ells al-
guna cosa. Constar de autos ó en autos.
ESTAR EN AUTES. Loc. Estar euterat d' alguna cosa.
Estar en los autos.
POSARSE EN AUTES. fr. Ademes del sentit recte, de-
nota imposarse algú de lo que un altre refereix. Po-
nerse en los autos.
AUTEMESSIA. f. Med. Vóniit espontani. Aute-
mesia.
AUTÉNTICA, f. Despaix o certificació que testifica
r autenticitat d' alguna reliquia o miracle. Autén-
tica. II For. Qualsevulla de les constitucions recoplla-
des per ordre de Justinia al fi del códicli. Auténtica.
AUTENTICACIÓ. f. L' acció y efecte d' autenti-
ficar Autenticación.
AUTÉNTICAMENT. adv. m. Ab autenticitat. Au-
ténticamente.
AUTENTICAR, v. a. Legalisar, autorisar jurídica-
nient alguna cosa. Autenticar.
AUTENTICAT, DA. p. p. Autenticado.
AUTÉNTICH, CA. aJj. Legalisat o que fa fe pú-
blica. Auténtico.
ANAR AUTÉNTICH. fr. Fam. Vestir ab mólta magni-
ficencia. Vestir de etiqueta ó de uniforme.
AUTENTICITAT. f. La circunstancia o requisit
que fá auténtica alguna cosa. Autenticidad.
AUTES. m. pl. El procés d' alguna causa o plet.
Autos.
AUTOBIOGRAFÍA, v. f. Descripció que fá un me-
teix de la seua propia vida. Autobiografía.
AUTOBIOORÁFICH, CA adj. Lo pertanyent o re-
latiu a r autobiografía. Autobiográfico.
AUTOCRACIA, f. Gobern despóticli Autocracia.
AUTÓCRATA, iii. Déspota.
AUTOCTON, A. adj. S' aplica ais pobles o perso-
nes que son originaris del meteix país qii' habiten.
Autóctono
AUTODIDACTE. s. Qui aprén sense mestre. Auto-
didacto.
AUTODIDAXIA. f Disposició, talent d' apendre
sense mestre. Atodídaxia.
AUTOGNOSIA f. Coneixement, estudi de sf me-
teix. Autognosia.
AUTÓGRAF, A adj. Qu ilsevol escrit de má del
meteix autor. Autógrafo.
AUTOGRAFÍA. f. Art d' imitar un dibuix o escrit
per medí de la litografía. Autografía. || Qualitat del
autógraf || Coneixement práclich o estudi deis autó-
grafes. Autografía
AUTOLITOTOMÍA. f. Art de practicarse a sí me-
teix r operació de la talla. Autolitotomía.
AUTOMACIA. f. Qualitat, condició o estat del au-
tómata. Automacia.
AUTOMAQUIA. f. Oposició o contradicció ab un
meteix. Autom.iquia.
AUTÓMAT. m. Figura que per medí d' un iiieca-
iiisine siinila els movinients d'una persona o animal.
Autómata. || Persona que no fá mes que '1 que una
altre vol. Autómata.
AUTOMÁTICH, CA. adj. Lo relatiu y pertanyent
al autómata. Automático
AUTOMATISIVIE. Fis. Moviment maquinal sense
qu' lii prengui part la voluntat Automatismo. || l\¿.
Moviment intuitiu que no és regulat per la rao o pél
judici, etc. Automatismo.
AUTOMÓLITA. f. Mineral que té molta semblausa
ab r espinela. Automólita.
AUTÓNOM, A. adj. S' aplica a qui no dependeix
mes que d' ell meteix. Autónomo.
AUTONOMÍA, f. Llibertat de governarse per un
meteix, parlant del home. Autonomía || Regirse per
les seues propies liéis, parlant de nacions. Autono-
mía. II Met. No dependre de ningú. Autonomía.
AUTONÓMICH, CA. adj. Pertanyent o relatiu a
1' autonomía. Autonómico.
AUTOPLASTIA. f. Cir. Operació que coasisteix en
substituir una part destruida del eos, prenent del
meteix malait els malcriáis necessaris pera fer la re-
parado. Autoplastía.
AUTOPSIA, f. Cir. Deniostració ocular, acció
d' observar per sí meteix. Autopsia. || Investigació
que 's fá en els cadavres per descubrir I' estat deis
seus orgues y la causa de la mort. Autopsia.
AUTÓPTICH, CA. adj. Concernent a 1' autopsia.
Autóptico.
AUTOR, A. m. y f. Primera causa d' alguna cosa.
Autor. II Motor principal. Autor || ESCRIPTOR. || En
les companyíes de coniediants qui cuida del govern
económicli y de la distribució de cabals. Autor. ||
For. CAUSANT.
AUTOR DE NOTA. Qui té molta fama, nóm y estima-
ció. Autor de nota ó de mucha nota.
AUTORET. f. dim. Autor de poca nota. Autor-
cilio.
AUTORÍA f. L' empleu d' autor de les compauyíes
cómiques. Autoría.
AUTORISABLE. adj. Lo que 's pot autorisar. Au-
torizable.
AUTORISACIÓ. f. L' acció y efecte d' autoiisar.
Autorización.
AUTORISADÍSSIM, a. adj. sup. M61t autorisat
Autorizadísimo.
AUTORISADOR, A. ni. y f. Qui autorisa, Autori-
zador.
AUTORISAMENT. m. Ant. AUTORISACIÓ.
AUTORISANT. p a. AUTORISADOR
AVA
AVA
171
AUTORISAR. V. a Donar íacultat fera fer alguna
cosa. Autorizar. || Legalisar alguna escriptura. Le-
galizar, autorizar. || Confirmar, comprobar alguna
cosa ab autoritat o text d' algún autor. Autorizar. ||
Aprobar o calificar alguna cosa. Autorizar. || Acre-
ditar alguna cosa, alabarla. Autorizar.
AUTORISAT, DA. p. p. Autorizado.
AUTORITAT. f. El carácter o representado que té
alguna perfona pél seu empleu, niérit o neixonsa.
Autoridad. H Potestat, facultat. Autoridad, facul-
tad. II Ciédit o fé cine 's dona a alguna cosa. Autori-
dad. II Magestat, aparato, faust. Autoridad. || Text
pera confirmar lo que 's diu. Autoridad.
AUTUMNAL, adj. Lo pertanyent a la tardor. Oto-
ñal.
AUTRUCHE. f. Bot. Planta de la fam. de les umbelí-
feres, d' uns trenta centínietres d' alsada, tulles dures
tripartides y retallades per les vores y floretes blan-
ques apomades en forma d' umbel-la. Imperatoria.
AUVINYÁ. Oeog. Poblé de la Valí d' Andorra, si-
tuat a la vora de la riera del sen nóm, y pertanyent
a la parroquia de Sant Julia de Loria || — (RIERA
D'). Hidrog. Riera de la Valí d' Andorra, que des-
aigua al curs del 
TVNews
OpenLibrary